17 de desembre 2008

Nou túnel de Viella

Hi vaig anar quant feia poc que l’havien inaugurat.
El nou túnel era molt gran, força alt i molt il·luminat, per anar a Viella hi havia un carril que estava molt rugós, suposo que era perquè no rellisquessin els cotxes.
Te 5.240 m, es súper llarg, a mi m'impressiona molt quan hi passo.
També hi havia moltes pantalles per dir per quins carrils s’havia de passar, era molt bonic. Hi ha alguns radars perquè els cotxes no corrin i si corren massa els multaran, perquè ningú vol que hi hagin accidents i fer-se mal.
Quant hi varem passar amb cotxe era impressionant, no s’assemblava gens al vell, perquè hi havia un munt més de més espai. També hi havia menys fum, perquè hi ha mes ventilació.
Jo us recomano que hi passeu, perquè es una de les coses que ha mi m’agraden més de Catalunya. Si algun dia aneu per la vall a’Aran, passeu pel túnel!

16 de desembre 2008

La Perla, la gossa de la Garuta

Ara tenim una gosseta a la Garuta. Es diu Perla, és un gosseta de raça petita, però es una mica vella. Es blanca amb alguna taca negra al cap. La vam trobar perduda així que si es vostra aviseu-nos.
No li agrada estar tancada, la intentàvem posar al jardí i tirava la paret de totxos que li ficàvem. Ara li hem posat els totxos d’una manera que no els pot tirar.
L’altre dia li vam comprar un collar i ens vam endur la cadena de casa meva, la varem anar a passejar i li vam treure la cadena i... Ens seguia! Era normal perquè li havíem salvat la vida, perquè quan la varem agafar i portar-la estava afamada, molla i a punt de morir.
També li ham fet una caseta de fusta com hem pogut i ens ha quedat molt bé! Perla ja pots estar contenta!
És molt juganera, li agrada fer-se amiga de tothom.
Doncs ja ho sabeu, si és vostra veniu a buscar-la a la Garuta.

Les sarmale

Les sarmale es un plat típic de romania. Per si el voleu preparar els ingredients són:
- Carn picada de qualsevol animal comestible.
- Ceba.
- Arròs.
- Salsa de tomata.
- Sal.
- Fulles de col.
- Una mica de pa rallat.
- Una mica d’oli.
Per preparar-lo heu de seguir les instruccions següents:
Es fregeix la ceba amb oli en una paella, al damunt de la ceba es posa la salsa de tomata, després es posa a un cubell grandet, es posa la carn picada parejada amb l’arròs i pa rallat, una mica de sal i es posa al damunt seu la ceba amb la salsa.
Al final es bareja tot, amb aquesta pasta que queda fem boles amb les fulles de col que les bullim i les posem totes a la cassola i es posa a foc petit fins que tingui gust. Quan ja estigui es posa al damunt quan esta al plat formatge fos. Si ho voleu fer, aquí teniu la explicació.

15 de desembre 2008

Un jugador inoblidable

Per als qui sou del Barça us diré una cosa molt interessant: Gica Popescu era el súper capità de l’equip Barça i també era romanès, ell va guanyar la Recopa de futbol quan estava al Barça. En general ha estat en molts equips, però va ser l’únic súper capità del Barça. Imagineu-vos si n'era de bo!
Aquest es un jugador inoblidable, era boníssim, espectacular el noi. La copa la va guanyar al 1997. Abans no hi havia tantes tecnologies però el coneixia tothom del Barça. Era el millor de tots! Quasi impossible agafar-hi la pilota dels peu. Era el mes bo de tot el món, per a jo un crack. Crec que el més crack de tots. Va fer uns golaços impressionants. Uns driblings que no et dic, súper impressionants.
Ell segur que surt al llibre 100 anys del Barça, on ell surt a la portada del llibre. Si voleu llegir-lo us el recomano, encara que jo no l’he llegit. Per a jo es un jugador inoblidable. I per qui són del Barça espero que també. No crec que s’esvori de la memòria de ningú. Però si s’esvorarà als qui tingui problemes de memòria. Jejejejeje.

14 de desembre 2008

Àxel, el mag i el mirall de T.F.R.

Títol: El mirall de T.F.R.
Sèrie: Alex, el mag
Autor: Mercè Company
Editorial: Edebé
Col·lecció: Tucan
Edició: 6a
Tema: tragedia i fantasía

L’Àxel, és un mag que pot aconseguir qualsevol cosa tant sols fent petar els dits. Per aquet motiu a fugit de la gent hi ha anat a viure a una illa deserta de l’oceà Pacífic. Un dia, mentre estava descansant a la platja, sent unes veus de dos noies, i l’Àxel, recorda els temps en que ell era un nen i l’hi venen ganes de tornat a ser-ho. Però això no és possible, i a que amb la màgia no és pot aconseguir tot, i per això decideix concedir tres desitjos que tant sols es puguin aconseguir gracies a la màgia a la Xos. La Xos, és una nena que estudia 6è de primària a l’escola “Els esperits alegres”. L’escola, era un antic quarter de soldats abandonat, on al segle setze hi havia passat uns fets molt importants en la historia de l’escola. La Xos, en saber el dels desitjos, corre a escriure una carta a l’Àxel, demanant-li el següent:
-Ser invisible
-Volar
-Tenir un mirall en el qual pogués veure i sentir i que deia qualsevol persona que ella volgués.
Però, els desitjos que ella havia demanat, no sortirien com s’imaginava.
Si voleu saber com acaba el llibre, no o dubteu, hi ha llegir!

13 de desembre 2008

La meva garuta

La meva garuta la vam fer a l’estiu. Un dia l’Arnau i en Marc van dir:
-Fem una garuta al cobert de la teva mare?
Desprès li vaig preguntar a la meva mare si la podíem fer i va dir:
-D’acord, però heu de col·laborar tots.
Van col·laborar tots els primers dies, però després tots es van convertir en uns ganduls, que no volen fer res. Però en aquell moment vaig dir que sí.
Quant hi vam entrar estava plena de deixalles i pols, la vam rentar.
Vam muntar el safareig a dins per tenir aigua, buf com pesava. Però no hi havia llum, vam passar un cable, des de el meu jardí i vam empesar a ficar llums.
El dia següent vam portar una taula i unes cadires de plàstic, unes tovalles per la taula i aquella nit vam celebrar amb un sopa,que va ser el primer.
Desprès vam anant ficant-hi mes i mes coses, en aquell moment col·laboraven tots.
Al cap d’un mes, eren tots uns ganduls i uns manasses, sobretot quant hi havia unes cinc persones ho mes, quant érem tres ho dos feien les coses ve treballàvem, jugàvem de tot una mica.
Jo crec que algun dia m’enfadaré de veritat i els faré fora hi, comvidaré d’altra gent, ja ho veure.

11 de desembre 2008

Anar en vaixell

La primera vegada que vaig pujar en un vaixell va ser quan vaig haver d’anar a Marroc. Tenia 3 anys i quasi no recordo com va ser. Però quan tenia sis anys vaig tornar-hi, i als deu també. Ara us explicaré com va passar.
Primer vaig arribar al port, i vaig veure una cosa molt però molt gran, era el vaixell. Hi havia poques persones esperant, i jo li vaig dir a la mare que volia ser el primer però la mare em va dir que no, que ja hi havia persones hi havia de estar a la cua.
Ja podíem entrar, jo i el meu germà estàvem nerviosos. Vam passar un pont, i en aquell pont feia molta por perquè separava el terra de la mar.
-Mare tinc molta por- vaig dir.
-No tinguis por.
Quan ja vaig passar el pont, hem vaig quedar sorprenent perquè per dins era gegant.
Quan ja va arrencar el vaixell jo estava molt nerviós.
Ja va passar dues hores, i notava alguna cosa, llavors vaig notar que anava molt a poc a poc, i desprès li vaig preguntar al pare:
-Pare com és que va molt a poc a poc.
-Perquè i a molt pes i ademes els vaixells van així de poc a poc.
Ja bam arribar al port de Marroc. El meu pare em va agafar i li vaig dir perque m’agafava però ell no em va contestar.
Desprès de baixar del vaixell em va dir que si magues deixat algú magues robat.
Es molt divertit anar amb vaixell.

08 de desembre 2008

Nadal a Romania

A Romania el nadal es diferent que aquí a Catalunya, però hi ha algunes coses que son iguals, com per exemple, el pare noel guarní casa, amb la meva mare guarníem el arbres i posàvem estrelles..
Quan nosaltres estem a dormi ve el pare noel i posa els regals que li em demanat a sota el arbre.( això crec que mes o menys es com aquí!) .
Quan neva molt fem un ninot de neu per què a Romania quasi tots el anys neva i llavors juguem amb la neu amb els amics ens tirem boles.
Al meu poble, quan fa uns quants dies que a passat el nadal, fem una festa i ja gent que porta disfresses i altres que no, i tot amb fi o celebrem tirant petard.
Però hi ha una cossa que a Romania no es fa i aquí si, son els reys a Romania no existeixen el reys. Jo ven be no se que son però els meus amics diuen que aquí hi ha tres reis el Blanc, el Ros i el negre, jo també trobo que el nadal aquí també es divertit , però el de Romania m'agraden més per què hi ha neu i ademès aquí no neva mai casi.
A i ja no me'n recordava els nens a Romania truquem a les portes de les casses i els i cantem una cançó i ens donen caramels.

03 de desembre 2008

Ja tinc dotze anys

El dia 2-12-2008 vaig fer dotze anys. És un sentiment molt agradable ser “el padrí” de l’escola encara que sóc baixet i no ho sembla gaire.
La festa la vam fer el diumenge perquè també era el meu sant. Va començar a casa que van vindre la Claudia, el seu pare, la seva mare i la seva germana amb el seu novio i també va vindre el meu cosí Cristian.
A l’hora dels regals, els meus pares em van regalar un mòbil nou, que era un Nokia 97, la Claudia i la seva família en van regalar un vaixell de playmobil i uns colors i en Cristian vint euros.
Després d’una estona va vindre en Jaume i es va quedar a menjar pastis amb nosaltres. El pastís estava boníssim! Quan vam acabar de menjar el pastís jo, el Jaume i la mare vam fer els preparatius per la festa de la garuta.
Quan vam acabar, el meu pare em va portar a la garuta amb el cotxe, i el Jaume amb la bici. A la entrada de la garuta el Jaume va caure de cul de la bici. En entrar a la garuta va arribar l’Arnau amb el seu regal que en Jaume el tenia a la garuta.
Quan va passar uns quants minuts va arribar la Laia, que va dir que em portaria el regal el dimarts. Vam anar amb bici a voltar mig hora i després vam tornar a berenar. Tot estava boníssim i el Jaume menjava com un boig.
Al final vaig obrir els regals de l’Arnau, el del Jaume i el de la Laia era un estoig i una llibreta. El d’en Jaume va ser una colònia i el de l’Arnau uns calçotets, una samarreta i uns mitjons. Quan eren les set de la tarda tots vam marxar a casa contents.

02 de desembre 2008

La meva bicicleta nova

La meva bicicleta nova es una Monty 218 Kamel de trial. Me la van comprar pel meu aniversari, però em va arribar al novembre.
Jo estava molt content, però també ho estava perquè era el model 2009, era una mica diferent.Es roja i platejat metal·litzat, un manillar molt ample, un txasis de alumini, rodes de tacos, la roda de radere es molt ampla, de manera que te mes tracció, un plat mol petit i un pinyó mitjanet.
El que passa que no la vaig poder fer servir fins al cap de dos setmanes, perquè tenia el braç trencat, que sem van fer llarguíssimes aquelles dos setmanes, però el dia que la vaig poder fer servir,estava molt desentrenat, entre que no hi estava acostumat i que no havia agafat una bicicleta amb un mes. Però, al cap de dos setmanetes de practica, ja era el de abans, i amb una bicicleta nova.

01 de desembre 2008

Un dia horrorós

Com cada any els alumnes de 6è, ens hem de vacunar. El dimarts era el dia que ens havíem de vacunar. Quan vam arribar al col·legi poca gent es volia vacunar. A l’hora del pati vam anar a cal metge i ens vam esperar fins que va arribar el nostre torn. Primer van entrar les nenes i desprès, els nens, que ens vam tenir que esperar un quart d’hora.
Les nenes van tenir que fer-se dos punxades i els nens una. Unes nenes van sortir contentes, perquè no els va fer mal, però la Laia sortia plorant.
Després tocaven els nens i jo tremolava molt. La Rosa em va deixar passar i vaig entrar a dins.
El metge em va dir que em tragués la samarreta. Jo, de tanta por que tenia ni tan sols mirava i, de cop, em va dir què respires fort.
Vaig notar una punxada i desprès em va posar una mica d’esparadrap. Em vaig posar la roba, i vaig marxar.
Després vam tenir classe de matemàtiques. Al cap d’una estona, em va vindre un mareig i el braç em feia mes mal.
Alguns de la classe que els i agradaven les vacunes, es van marejar. Aquest dia no em va agradar gaire, però , ho vam fer per la nostra salut.

28 de novembre 2008

Una escola de fetilleria

Títol: La Vall dels Llops
Autor: Laura Gallego García
Il·lustrador: Manuel Pérez
Editorial: Cruïlla

La Dana, és la filla d’una família de grangers. Tots la tractaven com una més de la família, peró tots s’havien que era diferent. Una dia, mentre la Dana treballava al camp, va conèixer en Kai, i de seguida es van fer amics.
Un dia, un misteriós home va venir a casa de la Dana, i se la va emportar cap a la Torre, un gran edifici situat a la Vall dels Llops. És una construcció d’uns vint pisos d’altura, i esta envoltada de bosc.
Allí va conèixer en Fenris, un elf fetiller, però ell, tenia un secret que no volia confessar a ningú.
La Dana i en Fenris viuran moltes aventures a la Torre. Vols saber quines són? Doncs et recomano que et llegeixis el llibre.
El tema d'aquest llibre, és tragedia, fantasía, amistat i magia. A mi aquest llibre em va encantar, per que te tot el que m'agrada, a per cert si algu l'ha llegit, a de saber que n'hi a una segona part.

27 de novembre 2008

Una pregunta?

Quan un nen o nena no entén el que li ensenyen a l’escola o el que li diuen els pares, tutors, amics.. te dret a preguntar al professor. Quan jo no entenc alguna cosa, sempre dic:
Una pregunta?
I el professor em torna a explicar el que no entenc, i per això tothom te dret a pregunta quelcom, i no heu de tenir vergonya, com per exemple, no teniu que pensar que no ho vull preguntar, perquè si ho pregunto se’n riuran de mi. No espereu a arribar a casa i preguntar-li a la vostra mare tot allò que no enteneu o teniu que preguntar. Aquesta oració a mi me l’han dit tota la vida.
Nenes i nens: tot allò que no enteneu de l’escola ho pregunteu a la professora o professor que us ensenya aquella lliçó, i segur que us ho expliquen molt bé. No espereu per preguntar-ho al pare o la mare perquè potser ja no se'n recorden de com es fa.
Jo tinc la costum de fer-ho sempre: "Una pregunta?" I moltes vegades els meus amics em diuen la senyora pregunta. Però he vist que no sóc sola, que hi ha moltes persones que també ho fan.
L’altre dia, dilluns, quan fèiem lectura catalana, algú va trucar a la porta, era la senyoreta de quart i la primera paraula que va dir va ser:
Una pregunta? I totes sen va riure i el professor va dir: Mira fa com l’Anna (jo).

26 de novembre 2008

El temps atmosfèric

Aquest any, els de sisè hem fet una cosa que no ho havíem fet mai: vam parlar per ràdio Albesa!
Sí, sí ho heu sentit bé, ens van trucar per la radio, i nosaltres, vam explicar el temps atmosfèric de cada dia:
L'humitat, que és la quantitat de aigua que hi ha a l'aire; La pressió, és a dir, si l'aire és lleuger o no; La temperatura màxima i la mímima i l'actual, que és la que fa ara.
Cada dia de la setmana ho explicaven dues persones:El dilluns l'Anna i el Jaume, el dimarts l'Oriol i l'Anna, el dimecres l'Arnau i l'Andrei, el dijous l'Álex i el Josep, el divendres l'Andreu i jo.
Ho vam fer molt be i hi havia alguna brometa entremig.
La brometa del dilluns va ser: avui no agafeu les jaquetes gruixudes!
La brometa del dimarts va ser: nens, ja podeu sortir a jugar al carrer que avui fa bon dia, però primer feu els deures!
La brometa del dimecres va ser:Us parlem desde Albesa, el millor poble de la comarca!
La brometa del divendres va ser: I aquí acaba looooo temps!Tornarem a emitir la primera setmana de cada mes.
L’emissora es: 99.4 a les 11:15 del matí.
A veure si ens escolteu!

25 de novembre 2008

Els bolets

Un dia amb el meu pare, vaig anar a buscar bolets, a un poble que es diu Benabarre.
Quan vam arribar ens varem repartir amb dos grups i a buscar bolets!
Nosaltres érem el pare, un amic i jo, ens varem endinsar al bosc, no varem trobar res fins que jo, vaig trobar una llenega. Desprès el amic del meu pare va trobar set o buit bolets, el barret (del bolet) el tenia un pam. Però eren dolents.
De bolets bons varem trobar llaneges, fredolics, cama grocs i tres rovellons. Desprès marxàvem cap al poble, Benabarre. Varem fer un vermut i cap a casa.
A la nit varem fer el sopar, carn amb els bolets. Primer vaig anar a buscar fusta per fer el foc, amb la fusta i el paper i ho varem encendre. Quant ja s’avien fet les brases, varem ficar la graella amb la carn i els bolets. Quant es varen acabar de coure nomes ens quedava fer el millor, menjar.
Bon profit!!!

20 de novembre 2008

Teatre de Castanyada

Com ja sabeu, cada any, per la castanyada nosaltres, els de sisè, repartíem castanyes i panellets. Aquest any no ho hem fet perquè ha plogut. I també sabeu que aquest any hi ha sisena hora, nosaltres ara, fem teatre.
Els assajos van ser molt divertits, encara que de vegades ens ho preníem bastant a la broma.
Els decorats els varem fer a l’hora de plàstica, ens van sortir molt be, però hi havia un gran problema. Ho havíem de fer al pati, però com va ploure, ens ho varem haver de muntar com podíem, però al final ho varem aconseguir.
Ja érem allà a les dos del migdia per vestir-nos. Els personatges eren:
Anna Cardeñes: castanyera; Oriol Colomina: marrameu; Alex Guiral: jaume; Laia Hospital (jo): anima de la tieta i Mireia; Andrei Nicolaie: Pere Ceballot; Andreu Munteanu: Josep; Anna P: narradora; Josep Vigo: Quim; Ayoub: Felip i marit ;Claudia: senyora i marida
L’obra anava d’un noi anomenat Pere Ceballot, que era molt despistat, i que no sen recordava que avui, les animes rondaven per tot arreu i quan arriba a casa li apareixen dues animes. Surt corrents i truca a totes les cases del poble però ningú no li obra.
Arriba a la plaça on hi ha la castanyera i ella s’ofereix per ajudar-lo. La castanyera fa fora a les animes i en Pere Ceballot li fa el favor que li havia demanat.
Ens va sortir molt bé i ja us sorprendrem am la pròxima!

17 de novembre 2008

La mamaliga

La mamaliga es un pa artesà romanes, si el voleu preparar aquí teniu els ingredient:
- 300 grams de farina de panís.
- 2 litres d’aigua.
- Una cassoleta petita.
- Una cullereta de sal.
Per preparar-la heu de seguir les següents instruccions:
Es posa l’aigua a bullir i hi poses la cullereta de sal, quan ja esta bullida comences a posar la farina i remenes fins que es fa una pasteta dura. Al final la poses la casolà de cap avall ràpid al plat i fiques la mamaliga. Si ho voleu provar aquí teniu els ingredients i les instruccions.

16 de novembre 2008

La festa musulmana

A cada país fan alguna festa. Per exemple a Espanya fan el Nadal. Pues al Marroc fem una festa que triga tres dies i aqueta festa es diu “het mbroc” en català es diu la festa gran. Ara us explicaré com és aquesta festa. Els homes compren un xai o una ovella, abans del dia de la festa.
El primer dia, els homes es desperten molt aviat i marxen a la mesquita a resar. Però avans de resar fan una recollida de diners, per als pobres. Tots els homes donen diners. Llavors comencen a resar durant mitja hora.
Quan arriben a casa, els més petits els diuen “hedcom movarac“. Llavors els homes ens donen diners. Els homes mentrestant maten les ovelles i els i treuen la pell de les ovelles.
Quan ja han matat les ovelles, les dones preparen la carn per a menjar. Quan ja han menjat la carn de les ovelles preparen el sopa per la nit i es un altre cop carn.
Quan s’han menjat la carn, cadascun s’hen porta la carn que a quedat. L’endemà i passat dema ja no es gaire important perquè menges la carn a casa teva.

15 de novembre 2008

La revista Romeral

Fa temps, quan no hi havia internet ni ordinadors, en lloc de fer un blog, a l'escola feien una revista en paper anomenada Romeral.
El primer número, el van començar a publicar l’octubre de l’any 1973. Els editors eren els alumnes de les classes de 5é, 6é, 7é i 8é, es a dir els alumnes entre 10 i 14 anys. La treien cada dos o tres mesos i era en castellà, ja que en aquell temps no tenien llibres en català.
Al primer número, a la portada hi havia escrit com volien que funciones la revista i com la farien. També hi havia escrit com anava l’escola. A la portada i van començar a afegir una vinyeta de còmic dient com volien que sigues el pati o l’escola.
Al cap d’un temps i van començar a afegir passatemps, i també histories que s’inventaven ells mateixos, i com que tots no podien publicar van triar un director i alguns redactors.
També i afegien un toc d’humor i noticies, com també esports, poemes, acudits (amb dibuixos o sense)...
Segur que els vostres pares (els que van estudiar a l’escola del poble) tenen algun número de la revista Romeral, segur que si els o demaneu us la ensenyaran. Si en teniu llegiu-vos-la, segur que us agrada.

24 de juny 2008

Viatge al País Basc

Del dia 21 al 24 de juny he anat de vacances al País Basc. En general, la meteorologia ha estat més fresca que la d'aquí, ja que la meitat dels dies ha plogut. Durant el viatge, hem hagut d'anar parant, per a menjar o per a repostar el cotxe.
Des del primer moment no hem tingut massa clar on aniriem, per tant, hem anat d'un lloc a un altre. El primer dia hem anat a Guipúscoa, on hem vist una platja molt bonica, anomenada "La Concha".
El segon dia hem seguit una carretera que anava per vora de la costa. Hem vist poblets molt bonics. Quan hem arribat a un poble que es diu Deba hem baixat cap a l'interior, per una la vall de Lastur. El tercer dia l'hem passat a Vitoria, on hi fan el Festival Internacional de Jocs.
L'últim dia hem anat baixant cap a la Rioja, on hem vist moltes bodegues de vins i pobles medievals, amb edificis molt antics. El que m'ha cridat més l'atenció és Laguardia, on es celebra la Festa Major de Sant Joan, que dura una setmana. Hem vist "txarangas" i el poble estava molt animat. Després, hem anat baixant cap a Logroño, per a dinar, i després hem anat a casa.
M'ha agradat molt el viatge, i d'aquí uns anys hi tornaré, ja que encara ens han quedat moltes coses per veure.

13 de juny 2008

Quina evolució!

L’any passat, al començament de curs, vam començar a escriure textos, és a dir, històries inventades. També vam començar a escriure al Bloc. Nosaltres primer ho notàvem divertit i com una cosa estranya i nova a la vegada. Més endavant, vam començar amb altres coses. Jo feia moltes faltes i escrivia uns textos completament penosos i infantils.
Jo ja pensava que ho havíem fet tot a cinquè, però no sabia el que m’esperava aquest any. M’esperaven uns textos molt més perfectes, amb unes expressions i uns sentiments que es notaven més madurs i revisats que els de l’any passat.
Aquest any he tingut com un “subidón”. He notat que m’he superat molt i m’he sentit més gran. Hem fet més coses que l’any passat i he après a dominar les situacions en que estàs súper enfeinada. A més, hem fet de tutors i autors de contes per als nens de P5. Hem fet un còmic, que entre les imatges i el text i els diàlegs, porta molta feina. Des de finals del curs passat vam dir que faríem un vídeo, i aquest curs ho estem fent, i ens queda molt bé, de moment.
La veritat és que, durant aquest temps, volia tenir-ho tot acabat i acabar el curs, però ara vull estar-me aquí un any més, perquè ara m’agrada molt escriure textos i fer articles al bloc.
Crec que totes les escoles haurien de tenir un ensenyament com el que jo i tota la classe hem experimentat, perquè puges molt de nivell. Ara ja sé on van els accents i no faig gaires faltes en els dictats. Avui n’hem fet un i he tingut dues faltes, he sigut la que n’he fet menys.
Ahir vam parlar d’això, i és veritat, hem evolucionat molt durant el Cicle Superior. L’altre dia vaig mirar la meva llibreta del curs passat i els textos eren, com he dit abans, molt infantils. En canvi, a l’últim que he llegit, el mestre m’ha dit que ja sé posar intriga a les històries i que he millorat molt. Us recomano que quan no tingueu res a fer un poseu a escriure o a llegir llibres, o fins i tot, textos escrits per nosaltres, perquè ara ja en sabem bastant, sóm gairebé uns cracks!
Tot això no s'ha de fer per la nota, sinó pel que t'emportes posat. Ets com una flama, que si no t'encens quan ets petit, i no treballes, quan ets gran ja és massa tard i la flama s'apaga. Així que, petits, espavileu-vos ja i no espereu un altre dia, perquè les oportunitats no venen soles!

12 de juny 2008

Un més a la família

El dia 25 d’abril, la Dolors, ens va donar un gos molt petit, que per cert nomes tenia 7 o 8 setmanes. Ens va donar una sorpresa perquè l’haviem d’anar a recollir nosaltres però no va ser així, sinó que va pujar al secà i li va donar al meu pare.
És negre, amb alguna taca marró, només que vegi alguna pilota o cordó surt corrents a mossegar-lo.
El dia que li varem posar el nom, estàvem desconcertats perquè uns volien posar-li Rovelló, Bigotets... i al final va dir el meu pare que es diria “Ringo”.
S’allotja al tros del meu pare perquè cuida una caseta i de passada també hi viu. Sempre que el vaig a veure surt corrents i em llepa la cara. És molt obedient però quan no volem jugar amb ell et mossega els pantalons i fins hi tot et clava alguna queixalada.
Un cap de setmana el meu amic Xavier el va venir a veure però el Ringo li va fer una esgarrapada a la cama. Sempre l’estava olorant fins que va decidir anar a veure. Li va agradar molt i fins i tot el Xavier volia tornar a tocar-lo perquè té una textura suau i el pèl curt.
El meu pare sempre que va al tros el deixa córrer una mica, però desprès li costa una mica tancar-lo. A mi no m’agrada quan marxa a empaitar papallones perquè les agafa amb les potes i les fa trossets. Espero que de gran sigui un gos obedient i maco a la vegada.
Tota la família, sobretot jo, l’estimem molt i intentem fer tot el possibles perquè sigui un gran animal. Sempre havia desitjat tenir un gos i ara que el tinc vull disfrutar-lo tant com pugui.

11 de juny 2008

Cuidem l'aigua

Avui, dia 11 de juny, a mitja classe de matemàtiques ens han avisat que vindria una dona a parlar-nos sobre l’aigua. Més tard hi hem anat.
Ens ha parlat del consum de l’aigua. Com era de preveure, ens ha explicat el cicle de l’aigua, que és molt important. Dins d'aquest tema hi anava l’explicació sobre la potabilització i la depuració. Després, ens ha deixat uns jocs que es feien amb aigua. Ens ho hem passat molt bé.
Mentre ens explicava l'ús de l’aigua, m’he parat a pensar que en gastem massa: quan deixem l’aixeta oberta, una aixeta que degota, mentre ens netegem les dents, a la dutxa, a la rentadora, al rentavaixelles, … Moltes vegades ens diuen que hem d’aprofitar cada gota d’aigua, però mai hem pensat com ens afecta no fer-ho.
Mentre anava explicant-nos tot això, ho he anat apuntant, solament el que m’ha cridat més l’atenció. Ens ha dit que ara estan fent moltes dessaladores, i que cada litre costa quatre vegades més que el que es treu de les aigües subterrànies.
També sabia que molta aigua del planeta era salada, però el que m’ha impressionat ha estat que ens digués que un 97% de l’aigua és salada. I de la resta, que es tota dolça, només un 0,02% d’aigua és potable.
Necessitem l'aigua per viure, almenys, el nostre cos està format per un 70% d’aigua, i en gastem molta. S’hauria de buscar solucions per en lloc de continuar gastant-ne, com a Barcelona, que gasten més de dos-cents milions de litres d’aigua al dia. Però això si, encara que cada cop hi hagi menys aigua potable, no vol dir que cada vegada hi hagi menys aigua al planeta, perquè a la Terra sempre hi ha la mateixa aigua, per això hi ha el cicle de l’aigua.
I encara que ja ho sapigueu aprofiteu l’aigua, i si en voleu tenir sempre, tanqueu l’aixeta quan no es necessiti.

09 de juny 2008

La XII fira medieval d'Almenar

El dia 7 i 8 d’aquest mes se celebrava la XII Fira medieval d'Almenar. Jo hi vaig anar el diumenge a la tarda amb la família. Sempre es fa el primer cap de setmana del mes de juny. Aquesta festa començà a celebrar-se l'any 1997.
Hi ha un mercat medieval, ambientació i vestimenta de l’època per part dels botiguers, i la mostra d’alguns oficis medievals, com el ferrer. A part, també vaig veure l’exposició d’estris agrícoles del país al museu "Cal Tonot" i representacions d’aquella època en edificis vells. Les accions teatrals també són una part de la festa. Finalment, una mica més apartat del carrers del mercat, hi havia ponis on la gent podia pujar i passejar-se una estona.
Encara que no sigui massa gran, ja que ocupa pocs carrers, és un entreteniment bastant divertit perquè, vulguis o no, et fixes en tot. El que més em va agradar va ser el “carrer de les bruixes”, on hi havia unes noies disfressades que et feien ensurts sortint de darrera les finestres velles o d’algunes tombes. Estava molt bé l’ambientació que hi havia, crec que és el que fa que aquesta fira sigui original.
Al entrar pel primer carrer, amb força pendent, es veien àguiles de diferents tipus, òlibes, i altres ocells que, estant vius, no es movien gairebé gens.
Hi havia sabates amb la sola feta de pneumàtics retallats, que no semblaven massa còmodes, i que, naturalment, no es venien a l’època medieval. A més, d’objectes com morters amb calaixos per guardar les espècies, campanes, trampes per animals, cullerots o ganivets, n’hi havien molts.
No hi mancaven les parades de jocs malabars, que alguns practicaven al centre d’una plaça. Tampoc les de mels, cremes, sabons, herbes,... Aneu-hi l’any que ve perquè de ben segur que us agradarà.

05 de juny 2008

Preparació del final de curs

Com que el dijous 19 de juny s’acaba el curs, ho hem de començar a preparar. Per nosaltres, els de 6è, aquest és l’últim any a l’escola. Si dic la veritat, no tinc gaires ganes d’anar a l’institut. Però com que entre un curs i un altre hi ha l’estiu, encara falta temps per anar-hi.
A la nostra escola, l’últim dia fem una festa. Els alumnes de cicle superior preparem unes “paradetes” on organitzem jocs ben divertits. Normalment ho fem en grups de dos o tres. Els nens dels altres cursos volten pel pati i passen per totes les parades amb l’ordre que volen. Als més petits també els procurem fer jocs fàcils perquè s’ho puguin passar bé. La majoria porten una bossa plena de llaminadures, que van aconseguint jugant.
A part d’aquesta diversió, que dura una bona estona, cada curs es prepara un ball que es representa davant dels professors, els pares, padrins, i tots els altres nens.
Nosaltres fa poc que vam començar a assajar, però crec que ens quedarà molt divertit. Després, el curs que marxa cap a Lleida, a l’IES Torrevicens, canta una cançó en anglès semblant a “És l’hora dels adéus”. Per acomiadar-nos sempre fem un pica-pica.
Aquest any, als més grans, ens agradaria presentar el vídeo que estem muntant al llarg d’aquest trimestre, amb l'ajuda del nostre tutor i la professora de P-3, sobre el tema d’una escola nova.
A banda del vídeo, hi haurà més novetats. El dia 29 d’aquest mes hi ha organitzada per l’AMPA una sortida al parc d’atraccions de Saragossa amb autobús, on es pot anar amb els pares i germans de fins a catorze anys. Encara que sigui uns dies després d’acabar el curs, també és per celebrar-ho. Espero que tot plegat sigui una festa ben animada.

29 de maig 2008

El príncep dels bufons

Sebastian Darke, Príncep dels Bufons, és un llibre de fantasia, sense dracs ni bruixes, sinó que es una història d’humor, original i divertida. El seu autor és Philip Caveney i la versió que jo he llegit ha estat publicada per l'editorial "Bromera" dins la col·lecció "Esfera".
Sebastian Darke és un bufó, però els seus acudits no fan gràcia, i ningú riu quan els conta. El seu pare era un dels millors bufons, però per desgràcia, es va morir. Ara, Sebastian Darke ha decidit seguir com el seu pare i ser també un bufó molt famós. Per això, emprèn un llarg viatge a un altre territori per oferir els seus serveis a un altre rei.
Sebastian Darke va amb la seva caravana cap a Queladont, però pel viatge, es queda sense menjar. Llavors, un home petit però molt valent i fort l’ajuda i li dóna menjar. Molt ràpidament es fan amics i emprenen junts el viatge, ja que el Cornelius, l’homenet, també va al mateix lloc a buscar feina.
En un altre cantó, al poble on els dos homes es dirigeixen, el rei espera la seva neta, per donar-li el regal del seu aniversari. Aquesta havia anat a veure el seu futur marit. Per desgràcia, el seu padri, el rei, va preparar una trampa a la seva neta perquè no arribés mai a Queladont. El que pretenia era quedar-se amb tota la riquesa que ara tenia, volia que la seva neta no arribés mai a ser reina.
Pel camí, Sebastian Darke i Cornelius, veuen una carrossa i homes que l’atraquen, per casualitat és la carrossa de la princesa Kerin, la neta del rei de Queladont.
Tots tres es fan amics i arriben junts a Queladont.
Sebastian Darke actua de bufó davant el rei, però fa un truc de màgia amb la princesa i desapareix. Qui sap si es per màgia negra, com diu el rei, o que algú la segrestat, com sospita en Sebastian Darke.
Si us intriga saber el final de la història i saber si la princesa Kerin arriba a ser reina o no, llegiu-vos el llibre i ho descobrireu vosaltres mateixos.

25 de maig 2008

La festa de la gent gran

Avui, dia 25, s'ha celebrat el tercer homenatge a la gent gran d'Albesa, concretament als que durant aquest any fan 80 anys. Hi hem anat la meva família i jo, perquè el meu padrí ja està en aquesta edat.
Ha començat amb una missa a l'esglèsia Santa Maria de L'Assumpció. Una senyora de l'ajuntament i jo hem repartit uns fullets on els desplegues i t'hi fica el nom de cada cançó o poesia que es recitaran. Ha estat molt pesat (per a mi), però, a la vegada bonic, ja que el tenor que cantava al fer-ho a l'esglèsia, la veu ressonava molt bé i a la gent gran emocionava.
En acabar de missa, hem anat tots a la sala de ball dels jubilats, on s'ha fet el dinar, que estava molt bo. L'alcalde ha fet un petit discurs, i tot seguit ha anat cridant els homenatjats. Els han regalat una placa, una flor, etc. Per cert, el meu padrí ha estat el primer de la llista.
Tothom estava content de participar en aquest acte, ja que els homenatjats tenien la seva família amb ells. Ha estat un dia d'alegria, per poder recordar el que van passar ells, i el temps que viuen ara.

06 de maig 2008

Delta de l’Ebre

El dia 1 de maig volíem fer una sortida a la platja i varem decidir anar al delta de l’Ebre amb la família. Al aixecar-nos varem agafar el cotxe, i sortirem cap al Delta de l’Ebre. Pel camí varem passar per un lloc tot ple de molins de les centrals eòliques que giraven a bastant velocitat, però el més impressionant va ser veure l’alçada del molí quan varem passar gairebé per sota d’un. També varem passar pels voltants de la central nuclear d’Ascò.
Quan ens anàvem apropant era impressionant veure la quantitat de terra que estava inundada d’aigua, eren camps d’arròs que els pagesos preparaven per la sembra.
Al arribar al nostre destí, la illa de Buda on hi ha la desembocadura de l’Ebre varem pujar en un vaixell que fa un recorregut pel riu, i a mirar les botigues que hi havia. Hi havia tot tipus de gerros, collars, polseres, animals com adorn...
Tot seguit varem anar a caminar una estona per un camí que per cert estava ple de camps d’arròs.
Passada una hora varem anar al restaurant que ens van aconsellar uns amics del pare perquè si menjava molt bé. Tot era deliciós. Jo i l’Anna varem menjar un bon aperitiu i carn amb patates i els nostres pares la típica paella.
Quan ja havíem acabat tornarem a les botiges per comprar algun record dallí. Jo hem vaig agafar una polsera de calaveres, la meva germana un collar de dofins.
Per la tarda varem anar a la platja, era molt gran i el terra era plena de petxines, l’aigua era fresca però no hi havia casi cap ona. Desprès de jugar una bona estona amb les raquetes i la pilota ens en varem tornar cap a casa perquè ja era tard. Va ser un dia fantàstic, jo hem vaig divertir molt espero que hi tornem ben aviat.

28 d’abril 2008

La fira de la campana

Ahir vaig anar a la XXI trobada de campaners i fira de la campana d’Os de Balaguer. Quan vam arribar era una mica aviat per això vam voltar per les parades d’oficis antics que hi havia pels carrers del poble. Després vam pujar al castell d’Os perquè només l’obren aquest dia. En arribar a dins, ens van deixat tocar una campana de l’any 2000. Tenia un so molt bonic d’escoltar. Vam anar a la primera planta, per poder veure un museu de campanes de diferents llocs i tipus.
Vam pujar a l’ultima planta on hi havia una molt bona vista, allí ens han explicar que estaven restaurant el castell, sobretot la part de la torre que no es podia veure. També ens van dir que aquest castell era d’origen àrab i s’hi va començar a viure a l’any 1036. Aquest castell quan estigui restaurat del tot farà goig!
Quan vam baixar l’ajuntament va començar a repartir pa amb xocolata desfeta per tothom.
A les deu i mitja van començar a fer els tocs de campanes, n’hi tocaven de festa major, de morts,...no van acabar fins a tres quarts de dotze. Nosaltres ens hi vam estar una mica escoltant-ho però vam marxar per veure la cova dels Vilars.
Hi vam anar amb cotxe fins a un pàrking perquè no es podia continuar en vehicle. Vam caminar per un camí escabrós durant cinc o sis minuts i llavors vam arribar a la cova que estava tancada, uns homes en veure’ns ens van obrir les portes.
La cova era petita i el terreny relliscava molt perquè era de pedra. Hi havia unes pintures rupestres d’uns cérvols, unes persones,...Estaven bastant descolorides pel temps i també perquè hi havia gent que les mullava per veure-les. Ho van haver de tancar perquè hi havia gent que feia bretolades com fer foc o intentar arrencar les pintures. Ens van explicar que allí no hi vivien, que només hi anaven els escollits a pintar per tenir millor caça.
Després ja vam marxar cap a casa.

Final de la temporada d’aleví

Aquest dia 26 d’abril s’ha acabat la temporada de futbol aleví.
Jo jugo a l’equip C.E.E La Noguera.
El dia 26 d’abril hem jugat l’últim partit de futbol de la temporada d’aleví contra l’atlètic Segre. Hem quedat 7 – 1 a favor dels locals.
El partit començà, els primers minuts aguantàvem molt bé fins que un nen se’n va anar per la banda i va fer gol. Quan es va acabar la primera part ja anàvem 4 – 0.
Jo nomes vaig poder jugar uns pocs minuts a la segona part perquè hem vaig fer mal al taló del peu.
Aquesta temporada ha estat una mica complicada perquè érem molt pocs jugadors. Per aquest motiu no podíem fer canvis i teníem que demanar als jugadors de la categoria inferior que ens vinguessin a donar un cop de ma.
A la lliga hem quedat en les ultimes posicions. Tot i això som un equip que estem molt avinguts i encara que durant el partit algú es posa nerviós quan perdem desprès a la dutxa ja no ens recordem de res i ens ho passem força bé.
Aquesta temporada m’ho he passat molt bé perquè e aprés a controlar la pilota, a parar-la amb el pit...
L’any que bé tinc que pujar de categoria a Infantils perquè a cada categoria només hi jugues dos anys. Esperem tots els que pujem de categoria que ens ho passem tan bé com aquesta temporada, que aprenguem força coses i si pot ser que guanyem algun partit de tant en tant perquè llavors ja seria la bomba.

27 d’abril 2008

Fira de Balaguer

Els dies 25, 26 i 27 s’ha celebrat la fira de Balaguer. Jo i vaig anar el diumenge dia 27 d’abril amb la meva família, i va ser molt divertit.
El recinte on es trobava la fira es dividia en dos parts, una on hi havien les firetes i l’altra era un lloc tancat on hi havia exposicions de menjar, productes per la llar,fins hi tot hi havia una representació de les caravanes d’Albesa.
Una de les coses que més hem va cridar l’atenció va ser un cotxe negre amb flames mot bonic que el mirava un munt de gent.
Quan érem dins el pavelló el meu pare va provar unes butaques vibradores que et deixaven com nou al seure-hi.
Al cap d’una bona estona varem anar per fi a les firetes on allí es veia tota mena de atraccions la majoria eren per nens més petits.
Després de mirar-les totes vaig haver d’acompanyar la meva germana que no volia pujar sola a una espècie de drac que anava fent voltes i un home t’anava picant al cap amb unes escombres. Per cert sí n’agafaves una podies fer un viatge gratis, jo en vaig aconseguir dos en el mateix viatge i varem poder pujar un altre cop.
Després com que teníem gana, el pare ens va comprar una bossa de xurros. Tot seguit varem fer una partida en una mena de taula que treia aire i posaves en joc un disc que tenies que tirar-lo al teu contrincant. Jo vaig guanyar a la meva germana però ella en va aprendre ràpid.
Al marxar de la fira com que feia molta calor varem anar a prendre un refresc al passeig de Balaguer.

26 d’abril 2008

El contacontes a la biblioteca

Avui, dissabte 26 d’abril, s’ha fet un contacontes a la biblioteca i s’han repartit els premis del segon concurs de narrativa breu. A les cinc i mitja ha arribat una dona que ha explicat tres contes. No llegia, ensenyava els dibuixos i parlava interpretant els personatges.
La primera història es titulava “Encara no?”. Tractava d’un home gran que va plantar una llavor i cada dia anava a la seva horta per mirar si ja veia la flor. Tot això fins que se’n va cansar, i va deixar d’anar-hi. Aleshores un ocell es va emportar la flor per regalar-la a la seva enamorada el dia de Sant Jordi.
El següent conte és molt famós, “La caputxeta vermella”. Tot i així, era diferent, la nena sempre preguntava el perquè de les coses. Al final el llop se la va menjar i des de dins la panxa ella encara preguntava aquella frase. Quan el caçador la va salvar la caputxeta li va poder explicar tot el que sabia, ja que després de tants “per què?”, en sabia moltes de coses.
L’última història era la mateixa que la segona, però també diferent. Es titulava “Confondre històries”. Deia que la caputxeta era groga, que anava a casa de la seva tieta, que es va trobar un cavall,... i els nens havien d’esbrinar aquests errors.
Quan aquella dona ha acabat, l’alcalde del poble ha donat pas als premis del concurs. En la categoria A ha guanyat la Marina Codes, una nena que cursa tercer de primària i que s’ha emocionat en saber que la seva història, “El nen sense nom”, era la guanyadora.
En la categoria B he guanyat jo, amb un text titulat Vent, que vaig escriure fa un temps. M’han regalat una entrada familiar per les piscines d’aquest estiu, dos llibres en castellà, tres en català, un per la meva edat i els altres de més petits, una bossa de les biblioteques públiques catalanes i un punt de llibre.
En la categoria C ha guanyat la Gal·la Rufach, que també s’ha emportat un bon premi. En la D ha guanyat una dona que avui no estava a la biblioteca, però de ben segur que estarà molt contenta en saber la notícia. Els participants que no han obtingut el primer premi també han rebut d’obsequi un parell de llibres.
En acabar, els més petits s’han quedat a pintar unes mandales de Sant Jordi. Espero que l’any que ve es repeteixi ja que això estimula la gent a llegir i escriure i està molt bé.

24 d’abril 2008

L'aniversari dels pares

Quan ens vam alçar de dormir vam veure que a la porta de casa hi havia una rosa molt grossa penjada a la porta i també unes quantes banderetes. Pel poble també hi havia un cartell que hi ficava que el Juan i la Joana. També hi havia un dibuix de Sant Jordi, però nosaltres no ens en vam assabentar que els caps eren del pare i la mare.
Els meus pares van fer el 25 aniversari, tota la colla els hi va fer una sorpresa. Els van anar a buscar a casa amb un carro tot guarnit, on als costats hi havia dracs. Als meus pares els van fer disfressar. Al meu pare de cavaller i a ma mare de princesa.
Amb la carossa vam anar a fer un tomb pel poble i després per la Portella, vam anar a veure als familiars. Però el meu cosinet petit tenia por al veure tanta gent desconeguda i no va voler baixar, li tocaves el timbre i no contestava pobret. La Dolors volia tirar petards però com que a la padrina li feien por no en vam tirar. Al poble si que en tiràvem molts, i bastant forts.
Quan vam arribar al poble ja vam anar a casa nostra, els vam invitar a que pugessin a veure i a menjar. Quan van repartir els regals tothom estava fent fotos, la Teresita els va regalar uns coixins molt còmodes. Però el més bo de tot va ser que al meu pare li van regalar uns calçotets amb un penis al davant, i a la meva mare un tanga amb unes popes al davant. Al final tothom s’ho va passar molt bé i vam riure molt. Jo crec que vam fer massa el ruc.

21 d’abril 2008

El castell de Mur

Fa poc he anat amb la meva família al Castell de Mur i al Museu Comarcal de les Ciències Naturals de Tremp. Primer vam anar al museu. A la primera planta hi havia una exposició de l’aigua, t’explicava el cicle de l’aigua, quants litres es gasten diàriament o a l’any,...
Després vam pujar a la segona planta, on hi havia una exposició de quadres sobre els codonys, les pintures exposades estaven fetes per la gent de Tremp. Finalment vam pujar a la tercera planta, la última, hi havia com un túnel amb les diferents eres de la Terra, començava des del Precambrià fins al Cenozoic. Hi havia molts fòssils i tot estava ambientat a cada era, semblava que fossis en un túnel del temps. Això va ser el que em va agradar més. Al costat d’aquesta sala n’hi havia una de més petita on hi havia papallones dissecades. N’hi havia de molts tipus, colors i de diferents llocs del món.
Quan vam sortir vam esmorzar a la plaça del ajuntament i després vam marxar cap al Castell de Mur. El camí era una mica llarg però va valer la pena anar-hi.
Hi havia una guia que ens va ensenyar el castell de dins, ens va explicar que tenia forma de vaixell i que era un castell de frontera que separava el món cristià del musulmà, el castell era d’Arnau Mir de Tost però quan la seva filla, Valença, es va casar amb el compte Ramon V li va donar. Al costat del castell hi ha la Col·legiata de Santa Maria de Mur. Dins de l’església hi havia una pintura que interpretava l’apocalipsi, al 1919, el rector de l’església es va vendre la pintura a un antiquari americà per 7.500 pessetes. Ara la pintura es al Museu de les Belles Arts de Boston i no els volen tornar la pintura.
Ara estan fent una imitació de la pintura, que semblarà l’original. M’ha agradat molt aquesta excursió i he aprés molt sobre aquesta visita.

16 d’abril 2008

Preparació d'un vídeo

Els alumnes de sisè hem decidit fer un vídeo amb l’ajuda de la Gisela, la mestra de P3, que va treballar de càmera a la televisió.
El dia 1 d’Abril, a la classe de després del pati, va venir i ens va explicar què havíem de fer per muntar un vídeo. De deures ens va manar mirar la televisió i fixar-nos en com s’expliquen els reportatges, les notícies,... i en com es mou la càmera.
El primer dia també ens vam dedicar a aportar idees sobre el tema del que tractaríem en el vídeo. Es va proposar de fer-lo sobre algun treball que tenim publicat als nostres Temes de Ciències, o també sobre el poble, però vam decidir de que parlaríem sobre l’escola i el projecte de l’escola nova.
En el vídeo volem explicar que opina la gent del poble, ensenyar com està el terreny, fer entrevistas, parlar amb la gent de l’ajuntament... També ensenyarem l’estat de l’escola en la que estem ara, perquè hi ha goteres, esquerdes, a la classe de tercer un forat al terra, baranes rovellades, el lavabo tocant al pati sense cap passadís, les classes de 1r i 2n estan en barracons, ...
Però encara que moltes parts de l’escola estiguin en mal estat, també tenim dues sales d’informàtica amb ordinadors, tres classes amb projectors i una xarxa. Tenim coses bones i treballem força bé.
El següent dia que ens vam reunir, dimecres 8, la Gisela ens van explicar que en molts programes de televisió es fan grups per tenir més ben repartida la feina. Nosaltres també ens vam agrupar en tres grups de tres, que ens serviran fins que acabem el vídeo. Després ens va ensenyar com és un guió sobre un reportatge on estava planificat tot el que es faria. També va portar la càmera i ens va ensenyar a treure i posar la cinta, la bateria,... tot i que alguns ja ho sabíem fer. Ens va explicar que els programes de TV s’han de gravar amb el trípode, que serveix per a que la càmera no tremoli, ja que ho fa quan la tenim a les mans. Aquell dia els deures van ser fer un guió pel nostre vídeo, que seria més aviat un reportatge.
A mi m’encanta fer un vídeo, perquè ho trobo molt original. Trobo molt divertit fer coses com aquesta. Les classes normals són fer-ho tot amb llibres i seguir la rutina, però a la nostra classe fem coses especials i sempre noves. Fer un vídeo és, “super-xulo”.

Un projecte aragonès

Ja fa molt de temps per la televisió van dir que potser es faria un lloc d’oci. Serà el segon terreny de casinos més gran del món després del famós Las Vegas.
Abans era el bosc que era el pulmó d’Espanya. Però un rei espanyol el va tallar simplement perquè es poguessin construir vaixells per l’anomenada “Armada Invencible”. El bosc es deia “Montes Negros”.
Es gastarà molta aigua i electricitat per les màquines. El director d’aquest projecte te una mala reputació, ja que encara té deutes amb els accionistes de la seva antiga empresa.
M’he informat que l’alcalde de Lleida considera què és una gran oportunitat per guanyar llocs de treball.
En aquesta adreça es pot trobar el terreny que ocuparà el lloc on es faran aquests casinos i la població que hi ha: http://es.wikipedia.org/wiki/Monegros
Jo crec que està molt malament, simplement per l’aigua que es gastarà sols fent això i que aquest senyor és una mica perillós. Diuen i també s’ha demostrat que aquest senyor fa anys va fer una empresa i va donar fallida, i encara té deutes amb gent.
I més amb l’aigua que es gasta no s’hauria de fer. A TV3 van dir que als pagesos de les terres en que s’ha de fer els hi oferien un capital molt baix.

14 d’abril 2008

La sequera

Últimament tothom parla de la sequera, els avis diuen que abans plovia més i que ara no plou degut al canvi climàtic.
No se si és o no pel canvi climàtic, però sí que és cert que enguany a Catalunya hi ha molta manca d’aigua. A la tardor i a l’hivern gairebé no ha plogut i tampoc ha nevat a les capçaleres dels rius. Això ha fet que els pantans estiguin buits o a menys de la meitat de la seva capacitat.
Ciutats com Barcelona i el seu voltant tenen manca d’aigua i el govern a pres mesures perquè no n’hi falti.
Jo crec que per aturar això hauríem d’intentar estalviar més aigua. No regar fins al màxim el bancal, sinó buscar nous sistemes com l’aspersió, no regar amb aigua potable, no deixar-nos l’aixeta oberta, aprofitar l’aigua de la pluja per després regar les plantes o donar de beure els animals i un altre, fer un sistema per fer anar l’aigua de quan et dutxes, per estirar la cadena i tancar l’aigua bé. I una cosa que fa molta gent és posar reguladors i comprar-se wàters amb una cadena per l’orina i una altra pels excrements.
Si tots fessin això ajudaríem a convatir contra la sequera i així podríem tenir aigua durant més temps perquè l’aigua és essencial pel nostre cos i per la terra, per conrear fruites, perquè puguem sobreviure i puguem rentar el nostre cos.
També afegeixo que, amb la sequera que hi ha aquí, el govern de la Generalitat volia prendre aigua del Segre però els pagesos s’han queixat de que si els hi prenien l’aigua ells tampoc no podrien regar.
Això ho he fet perquè vegem que sí que val l’aigua per la nostra vida.

02 d’abril 2008

L'experiència d'un tutor

He aprés que als nens petits els agraden molt els contes. Per llegir els contes s'ha de fer de manera que els nens s'interessin per allò que els expliques, o sigui que s'ha de llegir amb una mica d'entusiasme i fent riure una mica, per a que els nens no s'avorreixin. I també s'ha de fer una mica de teatre i interpretar-ho molt exageradament.
Va molt bé per a mantenir la seva atenció fer alguna pregunta de tant en tant i involucrar-los en la història. S'ha de llegir amb un llenguatge senzill i sobretot hi ha d'haver una actitud adequada, per tant no s'ha d'enjugassar massa al nen, perquè llavors es distreu i no aprén.
Els contes que més funcionen són contes en que hi hagi una mica d'humor, i que alhora faci entrar el nen al conte. Les activitats que convenen més són les de tipus passatemps i les de pintar.
Si he de millorar alguna cosa ho haurien de dir els nens als quals els he explicat el conte. Jo ho he fet el millor que he pogut, però alguna vegada s'han enjugassat més del compte i no sabia com parar-los. Sempre es pot fer millor.
He ensenyat cultura i he contribuït a que als alumnes els agradi més la lectura i tinguin més llenguatge. La resposta dels alumnes s'ha de llegir sobretot amb l'actitud. Per exemple, si un alumne, després del conte ja vol acabar vol dir que no li ha agradat el conte. Però si, pel contrari, després del conte i fer les activitats hi vol tornar el proper dia, vol dir que la feina està ben feta.
L'èxit d'aquesta activitat depén de moltes coses: de com expliques el conte, de com fas les activitats, de l'actitud, del comportament i, sobretot, que el conte sigui interessant per als nens. Si hi ha un conte que és horrible, per molt bé que l'expliquis, el nen s'avorrirà i perdrà l'interés per a la lectura, que és molt necessària en aquesta edat.
Em sembla molt bona la idea de repetir-ho amb contes inventats per nosaltres. Així serà una activitat nostra al cent per cent. Crec que si aquesta activitat que hem fet als nens de P-5 ha sortit bé, per què no pot sortir bé explicar els nostres meravellosos contes als nens?
Però ara bé, no serà tan fàcil fer-ho com dir-ho. Si he de dir la veritat, costa molt més inventar un conte per als nens petits que no pas fer-ne un de normal. A part, també s'han de fer dibuixos, i no tothom té traça en això. És un gran repte.

27 de març 2008

La pastisseria Muixí

Aquest cap de setmana vaig anar a la pastisseria Muixí, a Balaguer.
Hi vaig anar amb la meva família per veure l’exposició de mones de Pasqua que es pot veure tot l’any, que fa el pastisser Lluís Muixí.
Cada any hi anem, perquè ens agrada molt veure les figures que estan fetes de sucre o de xocolata. N’hi ha moltes, la Sagrada Família feta de sucre, el Zapatero vestit del Barça, la font de Canaletes...Moltes de les seves figures són monuments importants com ara el Sant Crist de Balaguer, la Catedral de Barcelona, la casa Batlló, ...
A part d'aquestes que no es poden comprar també en fa per vendre, les mones tradicionals i figures de xocolata.
Totes les figures que ha fet no hi són perquè no hi ha molt espai per exposar-les i també perquè moltes figures són a museus.
Cada any fa una figura molt gran i la posa a l’aparador, aquest any ha fet el Rajoy i el Zapatero, vestits de pirates i lluitant, al fons hi havia un vaixell pirata. Va tardar un mes i mig acabar-la comletament.
Lluís Muixí ha guanyat molts premis de pastisseria, medalles d’or i copes d’Europa. A mi em va impressionar molt el que fa aquest pastisser, es veritablement bonic de veure. Jo quan veig aquelles figures tant ben fetes sempre penso que com ho pot haver fet, val la pena veure-ho.
És tot un artista!

26 de març 2008

La mona a cal Melet

Com cada any anem a celebrar la mona al riu, però aquest any per culpa del vent no hi hem pogut anar.
Al arribar a cal Melet quasi ja hi era tothom. Al cap d’una estona vam veure que feien foc els més grans, els pares. Nosaltres també en volíem fe, però no ens deixaven fins que no acabessin de coure la carn.
Quan vam acabar de dinar vam anar a fer uns petits experiments, amb aigua, cendra, coca-cola i arena. Vam anar a pescar algues per a ficar-les dintre de l’experiment però al Balaguerò i a jo tot el rato ens queien a dintre, sol les volíem tenyir de negre, com el carbó.
Quan els pares ja havien acabat de dinar van obrir una mona, el ninot era un tortuga molt bonica, la tortugueta la volíem tots, i vam decidir de sortejar-la. Tots estàvem intrigats per veure a qui li tocaria. Al final li va tocar a l’Àlbert i llavors se la van repartir amb el Balagueró. A l’Oriol i a jo ens vam preguntar si n’hi volíem però nosaltres va dir que no. Perquè hi hauria una altra figureta i llavors l’hauríem de repartir entre tots.
Després vam fer una guerra de menjar, tots tiràvem trossets de pa, fins que un va tirar una carxofa al centre de la taula. Al Marc li va tocar una ploma a la boca sucada de sucre, cafè i aigua. Li va fer molta mania.
Al cap d’una estona quant ja havien acabat tots de dinar vam preguntar qui volia jugar al pare carabasser, només vam jugar dos adults, tres nens i una nena. Però ens ho passàvem molt bé. Quasi tot el rato a l’Àlbert li tocava fer alguna prova.
Quant ja era l’hora de marxar nosaltres no volíem, perquè ens estàvem passant molt bé jugant al pare carabasser. Al final sense anar al riu ens ho vam passar bé igual.

10 de març 2008

Les gelades als fruiters

Quan comencen a florir els fruiters, les gelades són un perill per als pagesos. Aquest any la floració, s’ha avançat uns quinze dies segons els últims anys, segurament a causa del canvi climàtic que tant se’n parla.
Els pagesos d'Albesa tenen diferents maneres de evitar aquestes gelades. Encenen uns pots especials de cera que es col·loquen a cada arbre i a l’encendres fan pujar la temperatura, també fan servir l’aspersió que consisteix en tirar aigua a l’arbre abans de que la temperatura estigui a zero graus, perquè quan baixi la temperatura per sota de zero l’arbre ja estigui humit i pugi fer una capa de gel que protegeix la flor de l’arbre. Aquesta capa de gel que es farà no deixarà passar de zero graus i la flor estarà protegida.
El dijous i el divendres el meu pare a tingut que posar en marxa l’aspersió. Els meteoròlegs ja els van avençar que serien dos nits molt fredes ja que havia nevat a les muntanyes del Pirineus.
L’hora que s’ha tingut d’obrir l’aspersió aquest dos dies ha estat a les dos de la matinada fins a les nou del mati, ja que no es pot parar fins que la temperatura esta a dos o tres graus damunt de zero o bé quan el gel es comença a desfer.
Cada pagès a la seva finca per saber quan a d’engegar l’aspersió o parar-la te instal·lat un termòmetre.
Per saber quines són les nits més perilloses a la cooperativa d’Albesa hi ha un termòmetre on cada dia et diu de com serà la nit, llavors s’apunta a una pissarra si serà una nit amb perill o sense. Llavors els pagesos acostumen a passar a última hora de la tarda per tenir una idea del que farà aquella nit.

07 de març 2008

Primer viatge en avió

El dia 28 de Febrer vaig fer el meu primer viatge amb avió. El feia a Disneyland Paris.
A dos quarts de cinc de la matinada varem arribar a l’aeroport de Barcelona per marxar. Primer varem anar a aparcar el cotxe al pàrquing VIP que hi havia a l’aeroport perquè aquest pàrquing esta vigilat.
Quan ja érem dins l’aeroport li vam facturar les maletes i una senyora les posava damunt una cinta que les deixava a l’avió.
Després d’haver deixat les maletes ens varem seure a unes cadires i les mares ens van donar l’esmorzar. Vam passar per un detector de metalls, ens van fer treure les jaquetes i les bosses per passar-les per una cinta. Allà vaig veure en un monitor com es veia tot el que hi havia dins les bosses.
Quan ja feia dues hores que ens esperàvem per pujar l’avió, una dona va anunciar el nostre vol així que varem anar a asseure’ns als seients que teníem apuntat al bitllet de l’avió. Quan ja estàvem tots dins l’avió uns hostessa ens va explicar que cal fer en cas d’accident.
Ens van fer lligar amb el cinturó perquè l’avió estava apunt de enlairar-se. Estava molt nerviós perquè pensava que no podria elevar-se de tant pes que portava.
Tot seguit es va posar en marxa. Va donar alguns toms fins que va arribar a una pista molt llarga, allà va accelerar a molta velocitat i es va enlairar. Quan l’avió s’enlaira et dona una sensació estranya a la panxa com si et pugés alguna cosa però després ja et passa.
Quan l’avió ja estava estabilitzat ens podíem deslligar i anar al lavabo o a veure algun company. També van passar unes hostesses que ens van portar una mica d’esmorzar. Des de la finestreta es veien els núvols, però jo no vaig poder veure el paisatge perquè hi havia molta boira que fins i tot va retardar el vol uns minuts.
El viatge de Barcelona a París va durar una hora i mitja.
A la tornada ens van donar els bitllets separats jo vaig seure al passadís al seien de darrera del meu pare i la meva germana igual, sort que un senyor va canviar el lloc a l’Anna i es va poder seure a la vora de la mare perquè no volia anar sola.
El viatge era de nit i era molt bonic veure la ciutat de París i Barcelona tota il·luminada des de l’avió.

06 de març 2008

Uns dies a Disneyland Paris

El dia 28 de Febrer em vaig aixecar a les 4 de la matinada perquè anàvem amb la meva família a Disneyland Paris. Vam acabar de posar el que ens faltava a les maletes i varem marxar amb el cotxe fins a l’aeroport de Barcelona en direcció a Paris.
A l’arribada a l’aeroport de Paris ens esperava un senyor amb una furgoneta que ens va portar fins a l’hotel del parc. Vam anar al recepcionista perquè ens donés les claus de les habitacions on ens allotjaríem. Al arribar a l’habitació varem deixar les maletes i l’autobús ja estava a punt de marxar.
Vam veure l’espectacle d’Animagique i una pel·lícula en 3D. Al cap d’una estona el Jaume, l’Oriol, l’Albert, el meu pare i jo vam pujar al Rock’n Roller Coaster. Aquesta atracció impressiona molt perquè al sortir ja agafes els 100 quilòmetres per hora però ens va agradar tant que fins i tot vam repetir.
Després de pujar a moltes atraccions el parc ja tancava, així que varem anar a sopar a l’hotel. El menjar no era gaire bo. Després com que estàvem tant cansats vam anar a les habitacions a dormir.
Al dia següent després d’esmorzar vam marxar cap al parc. Allí vam veure uns quants espectacles més, els que més ens van agradar van ser els d’uns cotxes que feien una exhibició com si es rodés una pel·lícula d’acció on el cotxe saltava per damunt d’un camió, i un altre on s’incendiava un camió.
A la tarda vam anar a l’altre parc. Allí vam pujar a un simulador i a una atracció que consistia en disparar amb una pistola uns objectius per veure qui feia més punteria. També varem veure una cavalcada on hi havien tots els personatges de Disney. Va tornar a ser un dia esgotador.
El dissabte per la nit feien el castell de focs artificials. El dia següent vam fer les maletes i vam donar una volta pel parc i vam aprofitar ja que teníem poc temps per anar de compres, jo vaig triar un barret molt divertit i una samarreta de record.
A les 4 un senyor ens va portar amb una furgoneta a l’aeroport de Paris. Varem agafar l’avio i a les 9 arribàvem a Barcelona.
L’atracció que més em va agradar va ser la del Rock’n Roller Coaster perquè feies loopings i per la musica rock.

05 de març 2008

Dia a Barcelona

El dimarts vam anar al cinema IMAX i al zoo de Barcelona. A les vuit del matí teníem que estar a l’escola. En una estona arribaren dos autocars. Varem tenir un llarg camí.
En arribar a Barcelona varem veure aficionats de l’equip amb el que va jugar el Barça aquella nit. Esmorzarem davant del cinema IMAX tots els cursos. Passades ja les onze, entrarem. Ens donaren unes ulleres i es veia tot en 3D. Feia l’efecte de que estaves dins la pel·lícula. Anava dels peixos. Era una espècie de reportatge. Molts ens espantàvem quan els taurons se’ns apropaven.
La pel·lícula es va acabar i vam anar directe al zoo. Ens van dividir en tres grups, el nostre era quart, cinquè i sisè. Al entrar ens ensenyaren la cuina dels ocells, que era molt gran. Després vam anar a la zona veterinària on fan les radiografies, operacions... Quan tots ho havíem vist ens van ensenyar els búfals, abstrusos, zebres i nyus.
Després anàrem a veure l’espectacle dels dofins. Com a voluntaris varen sortir un noi que es deia Jesús i a la Irene de la nostra classe. Els varen mullar una mica i nosaltres ens ficàvem a riure. Aquells dofins feien salts molt alts i nedaven molt ràpid.
Ells dos van poder tocar els dofins. La Irene, al pujar, ens va dir que havia vist a en “Porta”, un cantat de rap de Barcelona. Ens va donar un autògraf per a la classe de sisè. La Montse, una professora, el coneixia, i per això li va fer.
Després varem dinar. En acabar vam fer la nostra ruta amb els professors i anàvem a veure els altres animals. Tot seguit varem veure al Porta un altre cop i ens va firmar autògrafs a nosaltres. En acabar estarem als gronxadors una estona i vam anar a veure els rèptils. Hi havia cocodrils, serps, tortugues...
Passades les quatres varem pujar altra vegada al autobús, que ens va tornar a Albesa per anar a casa a descansar.

26 de febrer 2008

El carnaval a la saleta

El dia 23 de febrer la nostra colla varem anar a fer un sopar a casa de la Gemma. Allà varem menjar pizza, salsitxes, xistorra que es com una salsitxa però prima i pica una mica i, llonganissa.
Després el Dídac i l’Ariadna es van dedicar a sacsejar la coca-cola perquè en sortir gas i varem fer molta brutícia.
En acabar de fregar, que devien ser quasi un quart de onze, varem anar a fer "calo" a la gent del poble. Passàvem per les cases tocàvem el timbre i marxàvem corrent, però jo em ficava a camina, perquè així no m’atrapessin, quasi sempre atrapen als que corrien.
A dos quarts de dotze ens en varem anar a vestir. Nosaltres ens varem disfressar de Pipi. Després ens en varem anar un moment a casa de l’Ariadna a agafar diners per la beguda i, ens varem trobar a la seva mare jugant a la “Wii”, la seva mare sempre ens fa moltes bromes.
Hi havia de tot tipus de disfresses. Hi havia de lluitadors de sumo, de xinesos, de molins, de miqui-mouse, els de la guerra de les galàxies els tigres, els sacerdots, nosaltres de Pipi.
En arribar a la sala feien ball. El Melet i uns amics seus varem fer un discurs, però es van passar una mica amb els de la Portella i, tota l’estona deien:
-Visca la canalla, fora els barracons la canalla lliure.
En acabar aquest discurs ràpid, es disposaren a cremar el carnestoltes. Primer varem encendre una traca i va començar a sortir foc de les cames, després el Melet que portava petards en va tirar per allà al terra i el van cremar.
Finalment varem fer les votacions i el jurat va dir:
-Per al primer lloc, les estàtues romanes. Com a premi un braç de gitano i cava.
-Per al segon lloc empatats els gilopolles i els de la guerra de les galàxies. Com a premi un braç de gitano.
-I per tercer premi i premi infantil els molins. Com a premi un braç de gitano.
Però, a els molins els hi va caure el braç de gitano agafar-ho.

25 de febrer 2008

Carnaval de tarda

Aquest dissabte, l’AMPA ha organitzat el carnaval de tarda. La gent es va trobar davant de la plaça de l’escola per començar la rua. Hi havia gran diversitat de disfresses des de princeses (sobretot les nenes) fins a monstres (la majoria nens). Jo també em vaig disfressar, d'india.
Abans de començar vaig ajudar als pares i mares de l’AMPA a repartir globus i xiulets per tothom que en volgués. Va tenir molt d’èxit perquè hi va haver molta gent.
La rua va estar acompanyada pel grup de grallers l’Arca, d’Almacelles. Aquest grup va animar molt la festa. Ens vam aturar dos cops per ballar alguna dansa o cançó.
Quan vam acabar la rua, vam entrar a la saleta, i allí és va fer una actuació amb un grup de teatre que es deia Transform-arte. Van fer teatre i després van fer sortir a ballar i fer activitats, als nens i nenes. L’actuació va acabar amb una guerra de confeti, que va ser el que va agradar més a tothom.
I per finalitzar els membres de l’AMPA van repartir xocolata desfeta amb bescuits. Tothom anava a buscar-se'n. El que em va agradar més va ser la xocolata desfeta per això vaig repetir. Jo m’ho vaig passar d’allò més bé i tothom que hi va anar segur que també. Aquest any a diferencia dels altres, van dur un grup de grallers a la rua, en canvi, els altres anys no n'havia vingut cap.

24 de febrer 2008

Mitja marató a Balaguer

El dia 24 de febrer a Balaguer s’ha celebrat la diada atlètica amb unes curses de diferents etapes per als nens de sis anys fina a gent adulta. Aquestes curses són de diferents recorreguts per exemple la que jo corria era de 600m.
Hi havia molta gent que participava però els nens i nenes d’Albesa també érem bastants. Al arribar al camp anaves a buscar el dorsal amb el teu nom i la categoria. Jo i uns amics ens vam posar a escalfar per poder córrer millor. Van passar deu minuts i les curses van començar.
Primer corrien els prebenjamins que feien 200m. La cursa va anar molt bé per la gent d’Albesa perquè en la categoria femenina va guanyar l’Anna Balagueró que és la meva germana.
Tot seguit els benjamins que corrien 400m. La cursa va començar molt bé perquè la Laura anava segona però quan faltaven deu metres per arribar a la meta va afluixar i dos nenes la van avançar.
Després van córrer el grup dels alevins on hi corria jo. En la categoria femenina participaven dos companyes de la nostra escola l’Elisabet i la Irene que van quedar primera i segona.
Tot seguit ens va tocar als nois. La cursa va començar, jo anava primer però després a la segona volta em vaig cansar i vaig acabar en sisena posició. El Xavier Llobera d’Albesa va quedar primer.
Després ja corrien els infantils que feien 800m però no hi havia cap participant del poble. La carrera va ser molt igualada entre dos nens.
Tot seguit van córrer els cadets que feien un quilòmetre.
Cada vegada que s’acabava una cursa ens portaven a unes taules i ens donaven una bossa amb obsequis dins i un tros de coca amb xocolata desfeta.
Quan totes les curses infantils es van acabar un home anava cridant als guanyadors perquè pugessin al podi, allí el regidor d’esports els hi donava una medalla.
Després van arribar els adults que corrien deu quilòmetres.
Al cap d’una estona va arribar més adults, però ells corrien la mitja marató de 21 quilòmetres.
Va ser un dia molt divertit però les persones que el dia abans havíem anat al carnaval vam dormir molt poc i estàvem cansats.

19 de febrer 2008

Un somni complert

A mi sempre m’han fascinat els jocs bèlics. I les armes. El meu pare tenia una escopeta de cartutxos. Són els que fan servir els caçadors, però el meu pare no hi anava a caçar.
Un dia que estàvem a Lleida ens en vam anar a una armeria. Vam mirar tota mena d’escopetes d’aire comprimit. Jo vaig deduir per la botiga que l’amo era un caçador. Tenia fotos per les parets que hi havia porcs senglars que tenien més de deu ferides.
Jo vaig preferir la de calibre 4,5 perquè arriba més lluny. La de 5,5 si toques a un ocell a menys de deu metres mor a l’acte.
Per Nadal me la van regalar. Aquell mateix dia me’n vaig anar al corral de casa meva i amb una diana vaig fer punteria. Sols vaig fer 39 punts. Però ara fa poc amb uns 25 tirs vaig fer 77 punts, amb dos tirs al mig. Ara fa poc disparava a tres llaunes que estaven a uns 15 metres.
Hi ha dies que ens en anem amb el meu pare a darrera de casa o ha on treballa i disparem als ocells. Jo gairebé mai toco els ocells.
Fa poc vaig netejar una funda d’escopeta del meu padrí, però quan vaig començar al fons no em colava la mà i es va quedar amb una mica de brossa. I quan vaig posar l’escopeta no passava i quan la vaig treure estava bruta. Llavors vaig disparar amb aire sol i es va netejar l’escopeta a l’acte.
Si us agraden els trets en aquesta edat compreu-vos-en una.

18 de febrer 2008

Wi-fi

Al guanyar les eleccions, l’ajuntament va prometre uns requisits per als habitants d'Albesa. Un d’ells era la connexió inalàmbrica Wi-fi, per tot el poble, que ara us explicaré. Aquest servei ofereix alta velocitat a Internet. A la nostra escola, per exemple, hi ha una xarxa. Gràcies a això podem anar a les nostres carpetes des d’un ordinador que no sigui el nostre. Això, evidentment, només passa a l’escola.
Per connectar-te a la xarxa inalàmbrica es necessita una antena, o sigui un punt d’accés. Un dels problemes que té és què no té molta seguretat si no la tens protegida perquè l’altra gent se't pot conectar a la teva xarxa. Pots entrar de diferents maneres a aquesta xarxa. Per exemple, amb una targeta USB per Wi-fi o amb una targeta Wi-fi Palmone. Un dels desavantatges que te Wi-fi es que pot perdre velocitat a causa de les interferències i pèrdues de senyal.
Haig de dir que aquesta xarxa no es compatible amb Bluetooth. Hi ha també altres tipus de xarxes inalàmbriques, per exemple: wlan, fon, GPRS i umts.
Perquè ho sapiguèu tots aquets serveis es poden oferir al nostre poble. Amb aquesta nova tecnologia molta gent tindrà facilitat per a tenir Internet a alta velocitat. Wi-fi és una de les connexions que es fan servir més avui en dia. D’aqui a poc, a Albesa, Internet funcionarà per una xarxa inalàmbrica.
Fa poc van fer una reunió a l'ajuntament sobre aquest tema, amb dos tècnics de l'empresa de la Wi-fi. Hi va poder assistir tota la gent interessada. D’aquí poc es començarà a ficar aquest tipus de xarxa.
La meva opinió sobre això és que m’agrada tenir-la a casa, perquè té moltes avantatges.

17 de febrer 2008

Temps de calçots

Avui hem celebrat l'aniversari del meu germà, Andreu. Hem fet un dinar amb els padrins, que consistia en menjar carn a la brasa i calçots, que a mi m'han agradat molt.
Els calçots són una varietat de cebes tendres. Es solen trobar en les comarques de l'Alt Camp, Baix Camp, Tarragonés i Baix Penedés. S'anomenen calçots perquè s'amuntega la terra al voltant de la ceba quan comença a crèixer, d'això se'n diu calçar, i així s'aconsegueix una tija blanca bastant llarga, que és el que es menja.
Ara és temps de calçots. Els mesos de gener, febrer i març són ideals per consumir-los, perquè estan en plena temporada. És un menjar molt adient per fer a l'aire lliure, perquè es couen amb foc de llenya.
S'acompanyen amb una salsa molt bona, semblant a la salsa romesco, que s'anomena salvitxada. Per a fer-la fan falta ametlles i avellanes torrades, tomàquets madurs, una cabeça d'alls, nyores, una llesca de pa, un bitxo, sal, oli d'oliva i vinagre.
Per a preparar la salsa, primer es rosteixen els tomàquets al forn i les cabeces d'all. Les nyores i el bitxo s'han de posar en remull amb aigua tèbia. Després es torren les avellanes, les ametlles i el pa. Amb un ganivet, s'afegeixen les ametlles, les avellanes i el pa torrat i s'ha de batre tot poc a poc. S'ha d'afegir l'oli poc a poc, mentre es continua batent tot junt. S'ha d'afegir el vinagre i la sal. Les quantitats dels ingredients depenen de la gent que en mengi.
Quan es mengen calçots, s'embruten molt els dits i les mans, però val la pena provar-los perquè són molt bons.