Barcelona Cultural

L’altre cap de setmana me’n vaig anar a Barcelona, a passar el dia, i vaig anar a alguns museus. Em va agrada molt.
El primer que vam fer va ser anar al Palau de la Música.
El Palau de la Música es molt gran i es troba al carrer D’amadeu Vives. Per fora està ple d’estàtues de persones com ara musics, el qui van fer el palau... En una sala hi ha una vidriera al sostre que és semblant a una gota, es impressionat. Es molt gran i te més de 2.000 peces.
A totes les sales hi ha cadires i a cada cadira hi ha el nom de la persona que l'ha pagat. A la sala a la que canten (la principal) hi ha dos rengleres de cadires que estan sota l’escenari, a totes les sales hi ha unes vidriers impressionats i flors. La sala que em va agrada més va ser la de les estàtues fetes de guix, que eren de musics.
Desprès a la tarda vam anar a el Museu de la cera. En entrar em vaig quedar una mica parada, per què tot semblava de veritat i no o era, en entrar hi havia el rei, la princesa... be, gairebé tots eren polítics i cosses així. A la segona sala hi havia dibuixos infantils, i a les altres sales a totes les sales cosses fetes de cera. A la penúltima i havia l’espai amb astronautes, i a l’última cosses de por.
Us recomano anar a Barcelona cultural, jo m’ho vaig passar molt be.

Un ordinador nou

El dia de la soca a la nit, la varem fer cagar i ens va cagar un ordinador portàtil. Jo estava emocionat, la marca era HP (una bona marca) amb 2 gigues i amb un processador bastant ràpid. El que tenia fins ara era del meu pare, que està aprenent a fer-lo anar.
Té connexió “wifi” perquè no calgui que sempre estigui connectat a un cable. Una pantalla de 15 polzades, és bastant gran, i es veu molt bé.
Te una web camp amb la qual la puc fer servir pel Messenger de manera que em vegin els meus amics. Porta un ratolí sense cable roig i molt bonic. I una maleta verd pistatxo, que era una mica justa per això li vaig canviar la maleta a la meva mare, que la seva es negre i mes grossa.
Uns quants dies desprès vam anar a que li fiquessin el antivirus i el Word 2007.
Quan encara no me l’havien portat a casa era dia de reis, que em van portar uns cascs que podia parlar pel Messenger, escolta musica, etc...
Només faltava una cosa, Internet, que de moment estaria connectat a casa, amb wifi, més endavant potser em posaran el de Orange, o el de movistar, per tenir Internet a tot els llocs a on vagi.
Que bé ja tinc un ordinador portàtil nou!!

Viatge a Albarracin.

Era divendres a l’hora de anar a dormir, s’havia que l’endemà marxaria amb uns amics a Terol llavors jo men vaig anar a dormir.
Quan era l’endemà jo estava molt content, llavors varem marxar cap a Lleida a buscar els nostres amics. Eren les onze del mati i era l’hora de marxar varem pujar al cotxe i vam marxar.
Semblava que seria un viatge curt però vam parar a dinar a alcañiz un poble molt bonic de l’aragó quan varem acabar de dinar vam fer una visita al poble. Quan vam acabar de fer la visita varem tornar al cotxe i ens em vam anar.
A les sis de la tarda varem parar a berenar a un poble molt famós, que era un poble que tant sols i vivien dotze persones, aquell poble sortia a la televisió es deia Miravet. Quan vam acabar la visita i ja havíem berenat varem marxar cap a albarracin el poble que havíem de dormir. Quan vam arribar ja eren les nou de la nit, varem instal.lar-nos a l’hotel i varem anar a sopar. Quan vam acabar de sopar vam anar a fer una visita pel poble i a dormir.
L’endemà quan ens vam aixecar de dormir havíem de estar a baix per esmorzar quan vam acabar, eren les deu del mati vam anar al cotxe i varem anar al dinopolis. Quan varem arribar al dinopolis primer varem anar a veure el 3d quan va acabar varem anar al trenet que ens explicava tota la vida dels dinosaures llavors varem anar al museu que varem estar molta estona allí unes dues hores i m’hu vaig passar molt be llavors varem anar a dinar i ala tarda vam anar a el últim minut que explicava tota la vida dels dinosaures i quan van aparèixer els humans a la terra i llavors quan va acabar varem anar a dinar i a la tarda varem anar a la botiga i vam comprar un collar que i posava dinopolis desprès varem, jugar un estona amb unes boles que i havien per allí i quan es va fer les set varem marxar cap al hotel a canviants i anar a sopar a un restaurant quan varem acabar de sopar varem fer anar al hotel varem veure la televisió i ens en vam anar a dormir.
L’endemà varem anar a esmorzar i anar a veure el riu a la tarda varem anar a veure la muralla i varem marxar cap a casa.

De vacances a Milà

Va ser la primera vegada que baix pujar a un avió, al principi em va agradar, però quan s’anava enlairant ja no em feia tanta gracia. Quan estàvem apunt d’aterrar ens vam tindre que posar els cinturons, i ens vam començar a despendré.
Quan vam arribar un autocar ens va portar fins a Milà. Quant estàvem a l’autocar, la meva germana xerrava tant que es va fer amiga d’uns nois i va estar una hora i mitja molestant tothom.
Vam anar a l’hotel, que es deia "The Best", que amb Ingles vol dir "El millor", però jo crec que això era mentida. L’endemà vam anar a donar una volta per Milà vam veure les tendes de roba mes cares del mon, quan es va fer de nit vam anar a un restaurant, de Milan i vam menjar coses típiques de allí.
Quan ens vam aixecar vam anar caminant fins al Duomo, vam estar dos hores caminant per arribar al Duomo. El Duomo es una catedral gegant, vam entrar i era la catedral mes gran que avia vist. El tercer dia vam anar a un museu de roques i minerals, hi havia un mineral que feia un metre. Per la tarda vam agafar el avio, però quan anàvem cap a la vio va començar a ploure i ens vam mullar de dalt a baix.

Ferraris a Andorra

Era diumenge i no sabíem què fer, estava avorrit per casa i amb ganes d’anar a algun lloc. I així va ser, varem agafar el cotxe i... a Andorra falta gent!. El viatge es va fer una mica llarguet, no l’explico perquè no em vull fer pesat.
Per fi havíem arribat a Andorra, ara només calia trobar els Ferraris. Ens els varem trobar al mig del camí, amb els policies que estaven guiant als Ferraris amb la moto, i anaven a tota pastilla!. Finalment tots els Ferraris estaven aparcats en un pàrquing de manera que la gent els pogués veure.
Jo me n’estava mirant un de color groc que era guapíssim, i la noia del Ferrari em va dir que si volia pujar-hi. I jo sense dubta-ho vaig dir que si encantat. Em vaig quedar al·lucinat, era tot de pell, marxes automàtiques i una sensació brutal. En fi, aquestos cotxes son mes que súper guapos!
Després volíem anar a veure un formula 1 que corria per allà a prop, nomes ens calia pujar una muntanya. Quan hi varem arribar el formla1 no corria gaire perquè era un circuit de cars, però deu n'hi do.
Desprès tots els Ferraris es van posar a darrere aparcats. Fins que un va sortir a derrapar i a cremar roda, mare meva allò ja era massa! Derrapava i derrapava sense parar fins que la roda es va partir en mil bocins. Sense aquell noi no hi hagués agut cap espectacle, i ens o vam passar pipa. Després varem anar a dinar, i per la tarda varem anar al punt de trobada a veure coses. Aquells botiga es immensa, hi han un munt de coses. I d’aquesta manera va passar de ser un diumenge avorrit a ser un diumenge espectacular i únic!

PortAventura

PortAventura és un parc que únic i quan i vas tens una experiència inoblidable. Dins del parc hi ha el parc d’atraccions on hi han els espectacles i les atraccions i "el Caribe aquàtic Park" que es una ruta de tobogans però només està obert a l’estiu.
El parc d’atraccions està dividit en cinc parts, i a cada una t'ensenya la cultura i la manera de viure de cada país. Hi ha Mèxic, que hi ha el famós "Huracan Condor" que es caiguda lliure des de 100 metros, et pugen assentat amb una màquina i a dalt de tot et deixen. Des de dalt de tot es veu el mar i tot PortAventura i si i puges a la nit veus tot de llums. També hi ha China on la qual es on hi ha el "Dragon Chan" que es una atracció que té vuit "loopings" i tot un llarg recorregut.
A la Polinesia es on hi han totes les atraccions d’aigua però si i vols pujar a l'hivern ja t’ho trobaràs... També hi ha el "Far West" que hi ha l’estampida que es un tipus Dragon Chan però molt més fluix. I la Mediterrània que es on i fan els espectacles i ara fa poc s’ha construït el "Furius Baco" i es espectacular, amb 3 segons passes de 0 km/h a 138km/h. I el seu recorregut es com un vuit dibuixat i passa per sobre de l'aigua.Amb totes questes cinc parts que us he explicat i fan espectacles a totes tan com a petits com per a grans. Jo he pujat a totes les atraccions, i m'hen vai anar a casa amb una experiència que costarà molt d’oblidar. Us recomano a tots que si no hi heu anat mai que i aneu i veureu que divertit.

Toquem la flauta per Nadal

Fa setmanes que la classe de sisè estem preparant una cançó per tocar-la per Nadal, es la cançó del Noi de la Mare, l’estem preparant amb la nostra professora de música, la Nuria.
Ens costa molt aprendre la cançó per que hem de tocar totes les notes, anar pujant i baixant els dits. Encara no sabem tocar gaire bé la flauta per que es el segon any que la toquem. A la classe es fiquem en grups de dos per que els que en saben mes ensenyin a tocar la flauta als que en saben menys.
Cada any tots els cursos de l’escola preparen alguna representació, canten, ballen, representen poemes o fins i tot una representació de teatre, i els pares, germans, padrins, tiets, amb total tota la família que pot venir es clar, venen a veure’ns.