27 de març 2008

La pastisseria Muixí

Aquest cap de setmana vaig anar a la pastisseria Muixí, a Balaguer.
Hi vaig anar amb la meva família per veure l’exposició de mones de Pasqua que es pot veure tot l’any, que fa el pastisser Lluís Muixí.
Cada any hi anem, perquè ens agrada molt veure les figures que estan fetes de sucre o de xocolata. N’hi ha moltes, la Sagrada Família feta de sucre, el Zapatero vestit del Barça, la font de Canaletes...Moltes de les seves figures són monuments importants com ara el Sant Crist de Balaguer, la Catedral de Barcelona, la casa Batlló, ...
A part d'aquestes que no es poden comprar també en fa per vendre, les mones tradicionals i figures de xocolata.
Totes les figures que ha fet no hi són perquè no hi ha molt espai per exposar-les i també perquè moltes figures són a museus.
Cada any fa una figura molt gran i la posa a l’aparador, aquest any ha fet el Rajoy i el Zapatero, vestits de pirates i lluitant, al fons hi havia un vaixell pirata. Va tardar un mes i mig acabar-la comletament.
Lluís Muixí ha guanyat molts premis de pastisseria, medalles d’or i copes d’Europa. A mi em va impressionar molt el que fa aquest pastisser, es veritablement bonic de veure. Jo quan veig aquelles figures tant ben fetes sempre penso que com ho pot haver fet, val la pena veure-ho.
És tot un artista!

26 de març 2008

La mona a cal Melet

Com cada any anem a celebrar la mona al riu, però aquest any per culpa del vent no hi hem pogut anar.
Al arribar a cal Melet quasi ja hi era tothom. Al cap d’una estona vam veure que feien foc els més grans, els pares. Nosaltres també en volíem fe, però no ens deixaven fins que no acabessin de coure la carn.
Quan vam acabar de dinar vam anar a fer uns petits experiments, amb aigua, cendra, coca-cola i arena. Vam anar a pescar algues per a ficar-les dintre de l’experiment però al Balaguerò i a jo tot el rato ens queien a dintre, sol les volíem tenyir de negre, com el carbó.
Quan els pares ja havien acabat de dinar van obrir una mona, el ninot era un tortuga molt bonica, la tortugueta la volíem tots, i vam decidir de sortejar-la. Tots estàvem intrigats per veure a qui li tocaria. Al final li va tocar a l’Àlbert i llavors se la van repartir amb el Balagueró. A l’Oriol i a jo ens vam preguntar si n’hi volíem però nosaltres va dir que no. Perquè hi hauria una altra figureta i llavors l’hauríem de repartir entre tots.
Després vam fer una guerra de menjar, tots tiràvem trossets de pa, fins que un va tirar una carxofa al centre de la taula. Al Marc li va tocar una ploma a la boca sucada de sucre, cafè i aigua. Li va fer molta mania.
Al cap d’una estona quant ja havien acabat tots de dinar vam preguntar qui volia jugar al pare carabasser, només vam jugar dos adults, tres nens i una nena. Però ens ho passàvem molt bé. Quasi tot el rato a l’Àlbert li tocava fer alguna prova.
Quant ja era l’hora de marxar nosaltres no volíem, perquè ens estàvem passant molt bé jugant al pare carabasser. Al final sense anar al riu ens ho vam passar bé igual.

10 de març 2008

Les gelades als fruiters

Quan comencen a florir els fruiters, les gelades són un perill per als pagesos. Aquest any la floració, s’ha avançat uns quinze dies segons els últims anys, segurament a causa del canvi climàtic que tant se’n parla.
Els pagesos d'Albesa tenen diferents maneres de evitar aquestes gelades. Encenen uns pots especials de cera que es col·loquen a cada arbre i a l’encendres fan pujar la temperatura, també fan servir l’aspersió que consisteix en tirar aigua a l’arbre abans de que la temperatura estigui a zero graus, perquè quan baixi la temperatura per sota de zero l’arbre ja estigui humit i pugi fer una capa de gel que protegeix la flor de l’arbre. Aquesta capa de gel que es farà no deixarà passar de zero graus i la flor estarà protegida.
El dijous i el divendres el meu pare a tingut que posar en marxa l’aspersió. Els meteoròlegs ja els van avençar que serien dos nits molt fredes ja que havia nevat a les muntanyes del Pirineus.
L’hora que s’ha tingut d’obrir l’aspersió aquest dos dies ha estat a les dos de la matinada fins a les nou del mati, ja que no es pot parar fins que la temperatura esta a dos o tres graus damunt de zero o bé quan el gel es comença a desfer.
Cada pagès a la seva finca per saber quan a d’engegar l’aspersió o parar-la te instal·lat un termòmetre.
Per saber quines són les nits més perilloses a la cooperativa d’Albesa hi ha un termòmetre on cada dia et diu de com serà la nit, llavors s’apunta a una pissarra si serà una nit amb perill o sense. Llavors els pagesos acostumen a passar a última hora de la tarda per tenir una idea del que farà aquella nit.

07 de març 2008

Primer viatge en avió

El dia 28 de Febrer vaig fer el meu primer viatge amb avió. El feia a Disneyland Paris.
A dos quarts de cinc de la matinada varem arribar a l’aeroport de Barcelona per marxar. Primer varem anar a aparcar el cotxe al pàrquing VIP que hi havia a l’aeroport perquè aquest pàrquing esta vigilat.
Quan ja érem dins l’aeroport li vam facturar les maletes i una senyora les posava damunt una cinta que les deixava a l’avió.
Després d’haver deixat les maletes ens varem seure a unes cadires i les mares ens van donar l’esmorzar. Vam passar per un detector de metalls, ens van fer treure les jaquetes i les bosses per passar-les per una cinta. Allà vaig veure en un monitor com es veia tot el que hi havia dins les bosses.
Quan ja feia dues hores que ens esperàvem per pujar l’avió, una dona va anunciar el nostre vol així que varem anar a asseure’ns als seients que teníem apuntat al bitllet de l’avió. Quan ja estàvem tots dins l’avió uns hostessa ens va explicar que cal fer en cas d’accident.
Ens van fer lligar amb el cinturó perquè l’avió estava apunt de enlairar-se. Estava molt nerviós perquè pensava que no podria elevar-se de tant pes que portava.
Tot seguit es va posar en marxa. Va donar alguns toms fins que va arribar a una pista molt llarga, allà va accelerar a molta velocitat i es va enlairar. Quan l’avió s’enlaira et dona una sensació estranya a la panxa com si et pugés alguna cosa però després ja et passa.
Quan l’avió ja estava estabilitzat ens podíem deslligar i anar al lavabo o a veure algun company. També van passar unes hostesses que ens van portar una mica d’esmorzar. Des de la finestreta es veien els núvols, però jo no vaig poder veure el paisatge perquè hi havia molta boira que fins i tot va retardar el vol uns minuts.
El viatge de Barcelona a París va durar una hora i mitja.
A la tornada ens van donar els bitllets separats jo vaig seure al passadís al seien de darrera del meu pare i la meva germana igual, sort que un senyor va canviar el lloc a l’Anna i es va poder seure a la vora de la mare perquè no volia anar sola.
El viatge era de nit i era molt bonic veure la ciutat de París i Barcelona tota il·luminada des de l’avió.

06 de març 2008

Uns dies a Disneyland Paris

El dia 28 de Febrer em vaig aixecar a les 4 de la matinada perquè anàvem amb la meva família a Disneyland Paris. Vam acabar de posar el que ens faltava a les maletes i varem marxar amb el cotxe fins a l’aeroport de Barcelona en direcció a Paris.
A l’arribada a l’aeroport de Paris ens esperava un senyor amb una furgoneta que ens va portar fins a l’hotel del parc. Vam anar al recepcionista perquè ens donés les claus de les habitacions on ens allotjaríem. Al arribar a l’habitació varem deixar les maletes i l’autobús ja estava a punt de marxar.
Vam veure l’espectacle d’Animagique i una pel·lícula en 3D. Al cap d’una estona el Jaume, l’Oriol, l’Albert, el meu pare i jo vam pujar al Rock’n Roller Coaster. Aquesta atracció impressiona molt perquè al sortir ja agafes els 100 quilòmetres per hora però ens va agradar tant que fins i tot vam repetir.
Després de pujar a moltes atraccions el parc ja tancava, així que varem anar a sopar a l’hotel. El menjar no era gaire bo. Després com que estàvem tant cansats vam anar a les habitacions a dormir.
Al dia següent després d’esmorzar vam marxar cap al parc. Allí vam veure uns quants espectacles més, els que més ens van agradar van ser els d’uns cotxes que feien una exhibició com si es rodés una pel·lícula d’acció on el cotxe saltava per damunt d’un camió, i un altre on s’incendiava un camió.
A la tarda vam anar a l’altre parc. Allí vam pujar a un simulador i a una atracció que consistia en disparar amb una pistola uns objectius per veure qui feia més punteria. També varem veure una cavalcada on hi havien tots els personatges de Disney. Va tornar a ser un dia esgotador.
El dissabte per la nit feien el castell de focs artificials. El dia següent vam fer les maletes i vam donar una volta pel parc i vam aprofitar ja que teníem poc temps per anar de compres, jo vaig triar un barret molt divertit i una samarreta de record.
A les 4 un senyor ens va portar amb una furgoneta a l’aeroport de Paris. Varem agafar l’avio i a les 9 arribàvem a Barcelona.
L’atracció que més em va agradar va ser la del Rock’n Roller Coaster perquè feies loopings i per la musica rock.

05 de març 2008

Dia a Barcelona

El dimarts vam anar al cinema IMAX i al zoo de Barcelona. A les vuit del matí teníem que estar a l’escola. En una estona arribaren dos autocars. Varem tenir un llarg camí.
En arribar a Barcelona varem veure aficionats de l’equip amb el que va jugar el Barça aquella nit. Esmorzarem davant del cinema IMAX tots els cursos. Passades ja les onze, entrarem. Ens donaren unes ulleres i es veia tot en 3D. Feia l’efecte de que estaves dins la pel·lícula. Anava dels peixos. Era una espècie de reportatge. Molts ens espantàvem quan els taurons se’ns apropaven.
La pel·lícula es va acabar i vam anar directe al zoo. Ens van dividir en tres grups, el nostre era quart, cinquè i sisè. Al entrar ens ensenyaren la cuina dels ocells, que era molt gran. Després vam anar a la zona veterinària on fan les radiografies, operacions... Quan tots ho havíem vist ens van ensenyar els búfals, abstrusos, zebres i nyus.
Després anàrem a veure l’espectacle dels dofins. Com a voluntaris varen sortir un noi que es deia Jesús i a la Irene de la nostra classe. Els varen mullar una mica i nosaltres ens ficàvem a riure. Aquells dofins feien salts molt alts i nedaven molt ràpid.
Ells dos van poder tocar els dofins. La Irene, al pujar, ens va dir que havia vist a en “Porta”, un cantat de rap de Barcelona. Ens va donar un autògraf per a la classe de sisè. La Montse, una professora, el coneixia, i per això li va fer.
Després varem dinar. En acabar vam fer la nostra ruta amb els professors i anàvem a veure els altres animals. Tot seguit varem veure al Porta un altre cop i ens va firmar autògrafs a nosaltres. En acabar estarem als gronxadors una estona i vam anar a veure els rèptils. Hi havia cocodrils, serps, tortugues...
Passades les quatres varem pujar altra vegada al autobús, que ens va tornar a Albesa per anar a casa a descansar.