11 de desembre 2009

Entrevista al meu pare

Avui entrevistarem al meu pare que es el sègle d’Albesa que bol dir que vigila tota la sèquia d’Albesa i li farem algunes preguntes.
Quin es el teu nom complet:
Jordi Roma Rocaspana.
De que treballes:
De segle d’Albesa.
T’agrada la feina de segle:
Si però a vegades no es agradable denunciar a algun regant de la sèquia que no fa coses bé.
Perquè vas triar aquesta feina:
Me la van proposar i vaig acceptar.
Perquè vas acceptar:
Perquè em van agradar les condicions que m’oferien.
Quants anys fa que ets segle:
8 anys aprox.
A què et dedicaves abans de ser segle:
Treballava al camporreys.
Que es el que t’agrada mes de la teva feina:
El contacte amb la natura.
I el que t’agradava menys de la teva feina:
Que he d’estar disponible les 24 hores del dia.
Adéu! i moltes gracies per a deixar-te entrevistar i continua així.

L'Adelaida: la nova senyoreta de 6è

La senyoreta Adelaida és molt simpatica i alta... Té el cabell ros i li agrada molt l'angles. I aquest any es la nova professora de 6è.

- A quina escola anaves abans?
- Anava a l’escola de Mollerussa.
- T’agradava?
- Si, m’agradava molt.
- Quin curs feies?
- Feia 3r de primària.
- Com et vas sentir quant et van informar que vindries a l’escola Alber?
- Molt contenta, i també estava contenta perquè estic bastant a prop de casa.
- On vius?
- Visc a Lleida (pardinyes).
- T’ha agradat la escola?
- L’edifici no, però com a centre si, esta bé.
- Coneixies algun professor d’aquí Albesa l’any passat?
- No, cap ni un.
- T’agraden els alumnes de aquet any?
- Si, escalar.
- A l’escola L’Àlber t’ha passat alguna cosa divertida?
- No.

- Tens alguna afició a alguna cosa que t’agrada molt desprès de ser professora?
- Si , m’agrada llegir però no tinc temps, tinc una llista de llibres que m’agradaria llegir , i també la musica.
- Tens alguna mascota?
- No, però abans tenia un peixet, no m’agraden massa els animals.
- Quin professor t’ha caigut mes bé?
- Tots molt bé.
- T’ha agradat la nova tecnologia de l’escola?
- A mi molt, m’ha impressionat.
- Que en saps de informàtica?
- N’has tic aprenent.
- De quin equip ets?
- No m’agrada el futbol.
- Quants fills voldries tenir?
- No ho se.
- T’agrada Albesa?
- Si, però no la he visitat massa.
- Quina de les tres excursions o colònies que farem creus que t’agradarà mes?
- Colònies.
- T’ha agrada la nova decoració de l’aula de musica?
- I tant.
- Angles t’agrada?
- M’agrada molt.
- L’any que be continuaràs a l’escola?
- M’agradaria però no ho se.

Gracies per la sinceritat i la simpatia que m’has contestat.

Assassins Creed II: l'esperat llançament

Assassins Creed II és un joc que es basa en un nou personatge d’Itàlia que es diu Ezio. El joc es tracta de que un grup d’assassins busquen la pau en el passat i mai s’ha acabat la lluita per la pau, i en el futur segresten a Ezio que ajuda a un grup d’informàtics a millorar el món.

El joc te més habilitats i més llocs que en la versió anterior. Segur que quan el compreu i hi jugueu no estareu en un altre lloc que no sigui a la pantalla de l’ordinador.

Finalment a Espanya ha sortit Assassins Creed II, un joc que provoca que les botigues que el tenen estiguin plenes de nens per agafar el nou joc, i sembla prometedor ja que se n’estan agafant molts i a les botigues ja quasi no en queden. Si el voleu aneu ràpid a les botigues perquè s’estan esgotant. Està per a ordinador, Nintendo DS i també per a PSP.

Si teniu un amic que té el joc i a vosaltres no us el compren, millor que li demaneu uns dies per provar-lo i ja veureu si us agrada o no, però segur que la resposta es que us agrada i, segurament, si el té a l’ordinador li demaneu de copiar-lo en un CD per a vosaltres i que pugueu jugar.

30 de novembre 2009

Un cap de setmana de neu

Un dissabte de l’hivern passat, a les sis i mitja del matí vàrem marxar cap a Port Ainè a esquiar. Varem arribar a les deu i vàrem pujar cap a les pistes. Després, ens varen repartir uns esquis i vam fer els grups, varem anar cap al tele cadira i després a començar a esquiar.

Va ser molt divertit. Quèiem alguna vegada, però ens era igual perquè encara ens ho passàvem més bé.

A la tarda, vam tenir temps lliure, i amb el Sergi i l’Arnau, varem anar a dalt de tot i vam baixar. Jo queia, perquè era la primera vegada que esquiava, i era normal, i m’havien d’esperar una vegada i una altra, i de vegades em feia mal i no m’aixecava.

L’endemà al matí vàrem fer el mateix i a la tarda varen venir els meus pares a veurem, i com sempre vaig caure i em vaig fer mal, però com que no em feia mal em vaig aixecar i vaig continuar esquiant.

Quan es va a esquiar no es pot perdre ni un moment, perquè és molt divertit i cal aprofitar el temps. La veritat és que m’ho vaig passar molt bé, i de seguida vaig dir que l’any que ve hi tornaria, i hi tornaré, si puc i la mare em dona l’oportunitat.

23 de novembre 2009

Anem a collir olives

Aquest cap de setmana anirem a collir olives a Algerri. Hi anirem amb el meu pare, la meva mare, la meva germana, la meva tieta, el meu padrinet, el meu cosinet, un oncle del meu pare, les meves padrines i jo.

Encara no hem acabat però crec que hi tornarem aquest cap de setmana. Jo només hi podré anar el dissabte al matí i el diumenge.

Diu el meu pare que tindrem l’oli que treguin les olives que vàrem collir i que collirem, en resum, que tindrem el nostre oli.



Es divertit però jo em canso aviat. Amb les manetes i les borrasses es fa molt ràpid però les meves padrines collien a mà i anaven més ràpid.

Amb la meva germana, el diumenge a la tarda quan estàvem a punt de marxar, ens vàrem fer fotos. El meu cosinet jugava i no el deixaven entrar a les borrasses perquè xafava les olives i tot el matí abans de marxar al tros deia:
-Anem al tros a collir olives!

Al tros per dinar em vaig menjar un entrepà i mig.

L'Eva, la professora de 5è

La senyoreta Eva és la nova professora de 5è. És molt simpatica i és molt bromista. Té el cabell pel i roig i és bastant alta. És una bona professora, diuen els nens i nenes de 5è. Esperem que l'any que ve torni a estar amb nosaltres a l'escola l'Àlber.


- A quina escola anaves abans?
- A Mollerussa.
- T’agrada la informàtica?
- Si, bastant.
- T'ha agradat l’escola?
- Les parets no, però com a centre si.
- I la classe de música t'ha agradat?
- Sí, és molt original.
- I els teus nous alumnes?
- És clar!
- T’agraden els teus companys (professors)?
- Sí , tots tenen un toc original.
- Tens mascota?
- Sí, tinc 20 peixets.
-Tens alguna afició després de ser professora?
-Fer massatges i també que me'ls facin a mi.
-T’agrada Albesa?
-No ho sé, encara no l'he visitat.
-T’agrada fer esport?
-Mirar-lo més que practicar-lo.
-On vius?
-Visc a Lleida capital.

Gracies per deixar-te entrevistar i per contestar tan sincerament a les preguntes.

Matilda: un llibre molt divertit

Aquest any a català ens estem llegint un llibre que es diu Matilda. Tracta d’una nena prodigi a qui li agrada llegir molts llibres.

El seu pare es venedor de cotxes i estafa a la gent, la seva mare sempre va al bingo i la Matilda té un germà gran que sempre l’enreda. Matilda sempre ha volgut anar al col•legi però el seu pare i la seva mare li diuen que es una pèrdua de temps, que el millor és la TV.


Els seus pares la deixen cada dia sola a casa i ella se’n va a la biblioteca a llegir llibres. Un dia el pare de la Matilda la va veure llegint i li va estripar el llibre. La Matilda es va enfadar molt i els va fer unes bones bromes als seus pares...

Si voleu saber que acaba passant amb Matilda, quines bromes els fa als seus pares i si va al col·legi o no, llegiu-vos el llibre, us el recomano. Us divertireu molt!

18 de novembre 2009

Sisí, el meu hàmster

Avui us presentaré el meu animal de companyia:
Com és?
El meu animal de companyia és un hàmster, es diu Sisí, es una femella, viu en una gàbia de color blau molt bonica, i es de color marró amb taquetes blanques. Ella es passa tot el dia dormint i per la nit ronda per tota la gàbia.
On viu?
Viu en una gàbia. A la seva gàbia i te moltes joguines per passar-ho bé, i té una roda de color verd en la qual si passa una bona part del dia, també té un tub de color rosa molt bonic, en el qual ara no s’hi posa gaire, també te una caseta blanca que li agrada molt i sempre s’hi posa per dormir.
Què menja?
A part d’això te un abeurador de color lila, on hi fiquem l’aigua i una menjadora blanca on hi fiquem el menjar.
Ella menja pipes, panís, cigrons crus... Globalment fruits secs. Però també li agrada molt l’enciam, el tomàquet, les nous, les avellanes...
Quines són les seves aficions?
Les seves aficions són jugar a la roda i passejar pel tub, ja que no té res més.
I aquí s’acaba l’explicació del meu animal de companyia.

Les meves vacances d’estiu

El meu primer dia de vacances vaig anar a les piscines amb els amics i amigues. Ens vam quedar de les tres fins a les set. Vaig arribar a casa i vaig mirar la televisió, després vaig sopar.

La meva cosina va vindre una setmana i es va quedar a casa meva, a la tarda anàvem juntes a les piscines: la meva cosina, la meva germana, la Daniela i jo. I quan es va acabar la setmana vam anar a la muntanya, ens ho va passar molt bé.

Uns dies més tard, la meva germana i jo vam anar una setmana a casa de la meva cosina que viu a Lleida.

El primer dia a Lleida vam anar als parcs, i la meva germana em va ensenyar els seus amics i amigues del TorreVicens, i també em va ensenyar l'institut, és molt gran.

El segon dia vaig anar a la perruqueria perquè la meva cosina s'havia de tallar el cabell i la vam acompanyar.

L’últim dia vam anar al carrer major a comprar roba i a veure una pel·lícula al cinema.
El dissabte vam tornar a casa meva i vaig posar la roba al lloc i vaig anar a jugar amb els amics i amigues. El diumenge vaig anar a la platja i ens ho vam passar molt bé, perquè hi vaig anar amb la família i amb la meva cosina Daniela.

Aquest estiu m’he ho he passat molt bé amb els amics, amigues i amb la família.

Pedalada 09 Albesa

Un diumenge amb un grup excursionista van inventar una cursa de trenta quilòmetres i una de quinze.

La pedalada començava des de la plaça de la Pedrera, es una plaça que hi ha a les afores del poble, ens varen ficar uns cartells a les bici i a pedalar. La pedalada va ser una mica cansada però s’ha de fer esport perquè sinó no estarem en bon estat...



Varem passar per camins i camins però no varem aturar-nos perquè si vàrem dir que arribaríem, havíem d'arribar.

Al arribar a la figuera, que era el nostre destí, varem parar a esmorzar, jo portava un bocata però me'l vaig menjar pel camí, un altre grup quan varen arribar allà dalt no varen parar i no varen esmorzar.

A nosaltres ens varen fer una foto i als altres no, la baixada va ser molt ràpida i amb bots i això mola.

Quan varem arribar a Albesa ens varen dir que els altres havien anat a fer l’altra ruta i varen fer les dos curses, jo no les vaig fer les dos, només una perquè eren trenta quilòmetres. Quant varem arribar a Albesa ens varen donar esmorzar que era coca amb xocolata.

Va ser molt divertit, tot i que una mica cansat, i vam cremar molt greix i varem passar el diumenge pedala’n amb la bici.

17 de juny 2009

Anem a la piscina de casa

Jo a casa tinc una piscina que és de la meva família i la podem tenir plena quant volem. La forma es com un cor i també hi ha cinefes i dibuixos amb les rajoles petites. Ha un costat hi ha ciment i al altre costat gespa.
També hi ha un trampolí que et pots tirar de totes les maneres, però tens que vigilar no tocar al fons perquè et pot obrir el cap.
Es depura amb un sistema que no hi va cloro perquè no et facin mal els ulls. Al costat més arrodonit hi ha els esquimers que entren les fulles per una tapa però desprès no poden sortir de manera que es neteja.
Al fons hi tirem una espècie de robot que va anant pel fons i xucla tota la porqueria.
També hi a una caseta de fusta que a dins hi han unes escales que van a una sala subterrània que allí hi han tots els aparells i la depuradora es per a buidar la piscina, etc.
També tenim com un dipòsit que hi ha aigua calenta que va cap a la piscina, si veiem que esta molt freda.
Jo recomano tenir piscina privada a casa encara que sigui cara perquè la fas com bols i estàs mes tranquil.

16 de juny 2009

Entrevista a la Jose

L’altre dia vaig entrevista a la Jose que es modista i ella hem va respondre així
Per què vas decidir obrir una merceria?
Perquè sempre m’avia agradat tindre una botiga , i també era el meu ofici i el vaig tindre que aprendre.
Quins horaris teniu?
De les deu del matí fins a les dotze i mitja, i de les cinc i mitja fina a les vuit de la tarda, i els dissabtes de deu a una.
Quants anys fa que ets modista?
Uns 20 anys, i ara n’estic satisfet d’haver triat aquet ofici.
Quant temps vas haver de estudiar per ser modista?
Dos o tres anys.
A part de merceria a quin servei oferiu més?
Sí, retocs de roba
A part de aquesta merceria abans n’hi havies obert una altra?
No. Tot i que m’hagués agradat molt.
T’agrada la feina que fas?
Si, molt n’hi que al començament no .
Com et vas interessar a ser modista?
Perquè la mare mi va fe anar, perquè volia que s’espigués cosir i hem va agradar.
Com ho vas aprendre?
Als matins treballava amb un magatzem de fruita i a les tardes anava a Lleida a aprendre a cosir.
Què utilitzes a part de la agulla?
La maquina, les tisores,el fil i el didal
Què et fan arreglar més pantalons cremalleres ...?
Retocar pantalons,retocar camises i cremalleres.
Quants anys fa que has obert la merceria ?
Uns cinc anys i mig al novembre en farà sis
De què vas treballar abans d’això?
Al magatzem (catafruit) hi vaig treballar molt anys.
Moltes gràcies per tot.

Els petards de sant Joan

Per sant Joan s’acostuma a tirar petards pel poble i això es bonic si es tiren bé. No es poden encendre a la mà, es tenen que encendre al terra i marxar el mer ràpid possible.
Tampoc no es poden fer sevir per tirar-los dins les bústies, als vidres, als cotxes, etc. Però sobretot a la gent no.
També es tenen que tindre en compte les edats, tens que tirar els petards a la edat que pertoquen perquè si no un podeu fer molt de mal, encara que tireu es que us pertoca au de anar molt en compte perquè ens podem fer mal igual.
També teniu que vigilar molt amb els coets perquè si es desvien et toquen et poden fer una bona cremada, es millor que et posis a cobert si en tires un.
No cal gastar-te mols diners amb petards perquè com mes ni portes es mes possible fer-te mal, a demes no val la pena comprar ni molts perquè costen diners.
La conclusió es que tirar petards esta ve sempre que complexis les normes.

Hoquei sobre patins

El hoquei, ja fa molts anys que es practica aquest esport, es un esport d’equip com a màxim poden averi deu jugadors per equip, a la pista ni juguen cinc, quatre jugadors que porten un estik uns patins unes espinilleras unes gen oyeres i uns guants el porter porta un casc, uns guants que un serveix per agafar l’estik i laltre per a para les pilotes, unes guardes, son semblanza amb unes espinilleras lunic que aquestes arriven fins als genolls, un xaleco de plastic dur i uns patins.
Les normes son: Quant el arbrit pita al principi el que saca no pot tornar a tocar la pilota si no la toca el altre jugador, quan el jugador a passat del seu camp no pot tornar amb la pilota si no es camp enrere, si un altre jugador agafa el estik i li comenca a picar moltes vegades als patins es tarjeta groga. Jo jugo en un equip que es diu Llista blava.

10 de juny 2009

Visita a la radio

Avui, al matí, quan hem arribat al col·legi, ens hem posat a caminar direcció a la radio. Pel camí, parlàvem i ens ho passàvem molt bé.
Vam arribar en una casa on hi havia un cartell que posava: “la veu del jovent”.
Vam pujar les escales una mica emocionats i ens van ensenyar les dues sales.
En una hi havia dos ordinadors i es on es preparava tot quan ho tenien gravat. L’altra sala tenia una taula rodona amb quatre micròfons i l’Arnau, l’Anna C, l’Anna P i jo ens vam seure.
Ens vam posar els cascs i parlàvem pels “micros” i es sentia. Des de l’altra sala la Celia ens va explicar el que havíem de fer, ens va presentar amb un: “Bon dia!” i l’Anna C i l’Anna P es van posar a dir el seu text que havien preparat. Vam donar les gracies a la Pilar de la radio i també vam explicar alguna coseta de l’equip de futbol, la Noguera.
En sortir de la radio vam anar cap al Castell del Cinto per veure el poble des de dalt. Vam pujar com podíem per aquell camí tan estret i que relliscava.
A dalt ens vam fer unes quantes fotos del poble i de nosaltres i desprès... cap al cole que hi ha examen!

Anem a collir pèsols

Un matí de primavera, el meu pare i el meu tiet van anar a collir pèsols. Amb aquell temps t’han fabulós. Van sortir de casa per allà a les deu del matí i van tornar a les onze i mitja. Nosaltres vam anar a jugar però com que no hi havia ningú, tots feien la comunió vaig tornar a casa. Però no hi eren.
M’avorria amb els meus germans. Vaig intuir que la mare estava a casa de la meva tieta. Hi vaig anar i vaig veure una cosa increïble. A la vora de les escales hi havia un munt de pèsols amb herbes, acabats de collir. Vam anar al terrat i vaig veure el meu pare, la mare, el tiet i les dos tietes. Estaven pelant pèsols.
Jo i els meus germans ens vam apuntar. Per ni havien massa. Tot el rato pelant i pelant. Vam acabar a les cinc de la tarda. Va ser molt divertit però també molt cansada aquella tarda.

31 de maig 2009

Barça-Manchester

El dia de la final de la champions va ser genial.
Vam arribar just a l’hora que obrien les portes de la Saleta per veure-ho amb pantalla de cine i a guardar llocs per tots els nostres amics que vindiren més tard.
Quan va arribar l’hora de començar el partit tothom cridava.
Als deu minuts de partit l’Eto’o va fer un gol. Tothom cridava moltíssim. El Manchester va fallar moltes oportunitats davant de porteria. Es va acabar la primera part que anaven 1-0 a favor del Barça.
A la mitja part tothom va sortir a fora a prendre l’aire. Tota l’estona estàvem parlant: que ha de guanyar, que tindrem la copa, la lliga i la champions... Però tots amb un xic de por de que ens poguessin empatar.
Quan va començar la segona part la gent cridava com boja.
Hi va haver moltes jugades però fins al minut setanta no va passar res. Estàvem sentats tan tranquils mirant el futbol i gol, gol de Messi!
Des d’aquell gol cridavem com bojos: oee, oaa, ser del barça es, el millor que hi ha! O també cridàvem: copa, lliga i champions!
Es va acabar el partit. Ho havíem aconseguit, havíem guanyat la copa, la lliga i la champions! Tres títols!

23 de maig 2009

Un instrument fantàstic

Ara us explicaré un instrument molt conegut i molt interessant per la gent, que es fa servir per tocar moltes musiques i per fer molts concerts. Per començar podem dir que la guitarra és un instrument musical de corda, que esta fet per una caixa de fusta que la forma s’assembla al número vuit.
Té un forat al mig de la caixa, sis cordes i un mànec. Al damunt d’aquest mànec hi ha el diapasó, que esta dividit en dinou parts.
El diapasó diuen que és un terme musical que te diferents significats.
Hi ha una paraula que és diu Etimològicament que prové del grec, i també diuen que vol dir (a traves de tots).
El primer instrument que li va donar forma a la guitarra va ser el llaüt àrab. Ara s’han inventat les guitarres elèctriques.
Les guitarres elèctriques estan formades pe una corda de metall que s’ha inventat per superar el límit del volum.
Aquest instrument es fa molt servir en la musica moderna, especialment en el rock, on hi ha grups amb tres o quatre guitarres elèctriques.
La guitarra elèctrica es toca com la guitarra clàssica i estan especialment pensats per produir efectes.
Com ja ho sabeu la guitarra elèctrica necessita també una corrent elèctric.
Si teniu una guitarra feu-la servir be i no la trenqueu.
Cuideu-la be, es un instrument molt bonic.

21 de maig 2009

Els cars de la festa major.

A Albesa cada any fan un concurs de cars, que estan fets per la gen que hi competeix.
Aquestos cars estan fets de peces belles de cotxe, i no porten motor perquè baixen per una baixada dreta, que es a la vora del castell de Sinto, a demes no en deixen portar però tampoc serviria de gaire.
Això es fa per la festa major i es dona un premi al que queda primer, segon o tercer, la gent sempre ho va a beure perquè es molt divertit.
Primer baixen un a un per calcular el temps que fa cadascú i llavors es decideixen les posicions.
Desprès baixen tots i llavors el primer que arribi a baix guanya.
A les corbes de la costa hi han paques de palla per si algú xoca, de manera que no es faci tan mal, però no serveixen de gaire perquè paren abans de xocar.
Jo i uns quants amics estem fen un car amb l’ajuda de meu pare, per anar practicant perquè quan serem grans ens hi presentarem.

17 de maig 2009

El Canto Del Loco

El canto del loco és un grup de música de pop rock. Al seu grup són cinc membres, el cantant, tres guitarristes i el de la bateria. A jo, sincerament m’encanten les seves cançons i hem ser totes les seves lletres. Per això vam decidir d’anar-los a veure a Lleida, que feien un concert al pavelló Barris Nord.
Jo em moria de ganes de que arribés el gran dia...
Els dies es feien molt llargs... I finalment va arribar el gran dia!! El concert començava a les deu de la nit, i jo a les vuit i mitja ja i era.
Hi vaig anar amb el meu pare el Marc Balagueró el seu pare i mon germà. Varem entrar al Pavelló i estava tot ple. Tota la gent asseguda al terra i alguna plantada. Quan encara faltava mitja hora perquè comencés, tothom ja es va aixecar. Quan eren les deu al punt, va sortir una mena de marcador que anava baixant de cinc minuts fins a cero.
Estava més nerviós allà que segurament a la final de la champions. Per fi es van acabar els segons i van sortir tot el grup. Va ser impresionant la manera de sortir, el marcador va pujar i el grup va començar a tocar. Jo tot el rato saltava i cantava com a boig. A la segona cançó de tant saltar ja estava suat i cansat. Però seguia igual.
El cantant s’havia tenyit de ros. Però cantava igual de bé eh.. jaja. Em sabia totes les cançons menys dos o tres. Però no es sol la música del concert el que mola, sinó també es l’ambient a festa i tothom cantant per allà... És una sensació al•lucinant . El cantant em va mirar
i em va fer com un "ok" amb el dit, llavors jo també li vaig fer i em va fer l'ullet.
M’ho vaig passar súper bé. I per acabar el dissabte, varem anar a celebrar que havia perdut el Madrid, i per tant, el barça es proclamava campió de lliga!
Hi vull tornar...

29 d’abril 2009

Les colonies 2009

El dia 27-04-2009 els cursos 3r, 4t i, per primera vegada, 5è i 6è han anat de colònies a Torrelles, a la casa de colònies “Escola de ciència Can Mas”.
A les nou del matí hem posat les motxilles, hem entrat a l’autocar i l’automòbil ha arrancat. Després d’unes quantes hores hem parat a una gasolinera per esmorzar. Un cop hem esmorzat tots han entrat a l’autocar i ha continuat el seu trajecte.
Quan hem arribat tots han posat les motxilles en un racó de la plaça de la casa de colònies.
Després els monitors es van presentar, una es deia Dra. Okiti Pokity, una altra es deia Dra. Pet i Rot i l’últim es deia Dr. Focus Locus. Ells ens van dir les regles i vam començar a fer jocs.
Després de jugar vam dinar macarrons de primer plat, patates fregides i croquetes de segon plat i iogurt de postres.
Després vam jugar una mica més a futbol.
Després de jugar vam sopar sopa de primer plat, truita de patates amb amanida de segon plat i de postres un plàtan.
Quan vam acabar de sopar vam fer el joc de nit, que consistia en fer dos equips, cada equip tenien una bandera i la tenien d’amagar, un equip la tenien que amagar al camp de futbol i els altres al picnic. Cada un dels equips tenien un monitor on els hi donarien les vides. Hi havia dos tipus de gent a cada equip, uns eren els caçadors, els qui tenien que agafar la bandera de l’altre equip si els pillaven els defensors tenien que jugar a pedra, paper, tisora i qui guanyava dos vegades es quedava la vida. Els defensors tenien que protegir la seva base i lògicament tenien que pillar els atacants.
Després de jugar vam anar a dormir. La majoria van fer el ruc i de tot però al final quasi tots es van adormir.
Al dia següent vam fer la motxilla i vam baixar a esmorzar magdalenes on hi podies posar mantega o melmelada i també hi havia llet amb Cola Cao. Quan vam acabar vam jugar a jocs molt temps, després vam dinar arròs amb ou de primer plat, carn de pollastre al segon plat i de postres un gelat. Quan vam acabar de menjar ens van fer unes proves on el premi el van guanyar l’equip els Mutants. Ens van donar unes diplomes i vam fer fotos.
En acabar les activitats i tot vam agafar les motxilles, les vam posar a l’autocar i el vehicle va arrancar. Després d’unes hores vam arribar a Albesa on ens esperava els pares. Ara els toca als més petits anar de colonies.

31 de març 2009

Els tipis

Nosaltres els alumnes de 6é vam començar a fer el tipis que son unes casetes petites que es fan per cinc pals i una cordeta petita que es lliga al damunt de tot.
Per fer aquesta cosa tens que tenir molta paciència, i nosaltres com que hem tingut vam acabar fent-los.
Després de acabar amb els pals vam ficar un paper de seda per tapar-los. A casa si en voleu fer un hi podeu ficar algun altra cosa al damunt d’ell.
La nostra professora Anna ens va donar un paper per retallar amb les estisores unes coses que les teníem que empegar al damunt dels nostres tipis.
Vam agafar els papers i vam començar a pintar-los i després els vam retallar i els vam empegar cadascú al seu tipi.
Després els vam ficar al damunt d’una cartolina negra i amb plastilina vam començar a construir coses. Alguns van fer un riu de plastilina, o també van fer més coses, com per exemple homes, ocells, una muntanya, un riu, gallines, cavalls etc.
Alguns van fer uns tòtems i havien uns quants tipis que eren molt originals.
Ni han hagut alguns tipis que han quedat una mica pobres es a dir que no tenien tantes coses fetes

Respectar els senyals.

El dia 25 de març van organitzar un taller de conducció amb bicicletes. Com que érem molts, ho vam fer per cursos. Primer ho van fer els de 4art i 3er. Segon van fer els de 1er i 2on. Després, a l’hora del patí, nosaltres els de 5é i els de 6é.
Primer explicaven l’importancia i els tipus de senyals: s’hi la veieu quadrada vol dir que t’anuncia alguna cosa. Un triangle vol dir perill. I una rodona vol dir prohibit.
Després, com que hi havia moltes persones, ens partien en grups. Als de 5é i 6é els van repartir en tres grups. A-B-C. Et donaven uns cascos i una mena de jersei. Et deixaven unes bicicletes i havies de respectar els senyals, els semàfors i, sobretot, el pas de vianants.
Per exemple, si el grup A circulava, dos del grup B feien de vianants. Alguns feien malament això de vianants. Però també alguns feien malament el de circular amb bici.
Va trigar uns tres quarts. A mi em va agradar fer-ho, perquè així aprenem a respectar els senyals.

30 de març 2009

Les minimotos

Les minimotos, anomenades “pockets”, són com motos reals, però petites i sense marxes.
Ara fa un mes el meu pare ens va comprar una minimoto per a mi i l’Albert, el meu germà. Primer ens va dir que anàvem a Castelló a arreglar un aspersor del tros del meu padrí. Volia que fos una sorpresa...
Desprès, quan varem arribar a la rotonda de Llívia, varem entrar dins del poble i llavors ens vam trobar al Toni, un amic que cor amb minimotos i és el tercer de Catalunya. I quan vam veure la minimoto el meu pare ens va dir que li compràvem. I a casa ens vam endur: la minimoto i una gran il·lusió.
Es una moto negra amb ratlles grogues al parafang de darrere i per això ni diem “ el abejorro”. Amb aquesta moto si agafes una recta llarga i la poses al límit cor a vora a 70. Una vegada ens la vam endur a Castelló de Farfanya el poble dels meus padrins i dels meus tiets i la varem fer córrer un bon rato.
I al acabar em vaig animar i em vaig posar a plantar roda i la moto és va plantar i vaig trencar el parafang de darrere. Una experiència horrorosa, tot el culin xafat.
La minimoto està trucada això vol dir que cor molt més que el normal i la sensació es única. Està una mica més aixecada de davall hi han dos ferros que fan que sigui tot una mica més alt. Porta un tub de competició, es molt doble i fa molt de seroll.
De vegades quedem amb el Xavier i anem a córrer amb les dos minimotos, ell també en té una de negra amb el número 2. A per cert jo a la minimoto porto el número 46 que és del Rossi. També tenim un cadenat que es el que es posa a davant de tot però no el posem mai.
L’altre dia varem anar a Castelló i vaig fer córrer un ratet el vespino del meu padrí. Però clar acostumat amb la minimoto el vespino no cor gaire.
El que no m’agrada de les minimotos, es que són il•legals, i si ens pillen ens prendran la moto, i dos-cents euros de multa.

27 de març 2009

Els yorkshire terrier

Els yorkshire terrier són uns gossos bastant delicats. De caràcter son molt trapelles i una mica envejosos i els mascles son una mica mes marranets.
Dins la raça ni ha que son diferents de mida, es a dir mes grans mes petits i coses així. També ni ha que son mes delicats i quant es cansen molt els hi pot agafar una baixada de sucre i es poden morir si no li dones alguna cosa dolça.
Jo en tenia un que es va morir per això, es a dir que si en voleu tenir un, vigileu.
De preu son molt cars i com més petits més, a nosaltres el que es va morir era súper car.
Quant son molt petits si els vols tenir molt aviat a casa els hi tens de donar una mica de mel per el del sucre, com vam fer nosaltres amb una gosseta que encara esta viva i es diu Deysi.
A l’estiu passen molta calor perquè son molt peluts i val mes que a les hores que fa molta calor es quedin a dins de casa i no que estiguin pel jardí.
Jo també recomano que mireu el que mengen perquè hi ha pinsos que els hi poden fer mal de panxa i potser es que el pinso no es de suficient qualitat.
També com que son petitets no molesten gaire, ni poden fer mal als nens petits i jo crec que encara que siguin molt cars val la pena tenir-los a casa.

26 de març 2009

Els huskys

Son aquells gossos que estiren els trineus per la neu. Son de color blanc i gris, tenen les orelles punxegudes, les cames llargues i la cua també, tenen un ull de color blau i l’altre marro i no saben goixí. Son molt bonics i uns bons gossos de companyia.
Aquesta raça s’assembla molt a un llop. És de mitjana altura, pot pesar entre 16 a 27quilos i mesura de 51 a 60 centímetres d’altura. Originalment va ser criat per la tribu dels Chukchi, i es feien servir com a gos de companyia, per pasturar els cérvols, estirar els trineus i escalfar als nens, perquè els gossos tenen molt pèl. Però ara es poden trobar a diverses zones del Mon.
Jo tinc un husky, es diu Nuk, però ell ja es vell i te els dos ulls marrons per que va sortir així. Viu al jardí amb el meu gat, el Griset, no se com el gos i el gat poden viure junts, dormen junts, juguen, etc, en resum, no es barallen.

25 de març 2009

El libro del poder

Autor: Fedra Egea
Editorial: Espasa
Serie: Los secretos de la magia
Edició: primera

A la Ksar li agrada descobrir coses.
Un dia, voltant per la biblioteca secreta i provant poders nous va fer una cosa que ningú podia fer: Transformar-se.
Es va transformar amb la reina i va voltar per l’escola.
L’endemà va entrar en unes quantes sales i es va amagar en un armari fosc perquè algú venia.
Era el Scopo, el seu professor, i un traïdor el va matar.
Van manar a la Ksar i al León que marxessin a buscar el Savio.
Van anar al Castillo del Olvido i van rescatar a la mestra Lusar.
Ella els hi explicava coses que havien passat i que necessitaven saber.
I al final els va dir una cosa, estava morta.
Van tornar a Vekion (la seva ciutat) i després d’uns dies que hi havia una reunio van marxar.
Entre passar aventures i tot, el van trobar, però ja sabien qui era...

Llegiu-vos-el i sabreu el final!

Llegiu-vos-el!

Títol: Una luz en la Marisma
Autor: Javier Alfaya
Il·lustracions: Marta Higueras
Editorial: Santillana
Edicions: 2, la primera va ser al febrer 1994 i la segona va ser al 2007.

Gabriel, un adolescent de 15 anys, es veu obligat a guardar repòs després d’una rara malaltia. Per a vèncer l’avorriment es dedica a observar la marisma des de la finestra de la seva habitació de convalescent amb ajuda d'una vella ullera de llarga vista. Un dia apareix en la marisma el cadàver d’una dona jove. AL principi totes les sospites recauen sobre un rodamón, Solapo, poc apreciat en el llogaret i que sol rondar pel paratge. Però Gabriel, que des de la seva talaia havia vist la nit anterior un cotxe sospitós en la marisma, està convençut de la innocència de Solapo i, amb ajuda de la seva germana, porten a terme una investigació per a demostrar que es va a cometre una gran injustícia.
Si voleu continuar la història llegiu-vos-la. Les paraules són fàcils, excepte algunes que són una mica més complicades.
Aquest llibre a mi m’ha agradat molt i crec que tothom se l'hauria de llegir en aquesta edat.

Esquiada a PortAiné

Esquiar, quin esport més divertit!
Jo em moria de ganes d’anar-hi, quan el Xavier, un professor del col·legi, ens va dir que es faria una excursió allí. Tenia moltes ganes d’anar-hi, i finalment entre cinquè i sisè, que eren els únics cursos que i podíem anar, solsament érem uns nou nens i nenes en total.
Per fi, havia arribat el dia de marxar a esquiar, teníem que ser a les sis i mitja a Balaguer, una mica aviat, però ben mirat, ja estava be. El viatge es va fer bastant llarguet, però amb l’Arnau ens anàvem imaginant coses del paisatge.
Jo no havia esquiat mai, volia saber que es sentia esquiant i si era divertit o no. Ja havíem arribat a pistes, i amb els esquis posats, no m’aguantava dret, lliscaven i no sabia que fer. Fins que el monitor ens va ensenyar els trucs i tot per esquiar be.
Quan vaig començar a esquiar, no sabia fer res, tenia la sensació de que era impossible. Peró el millor es no rendir-se i seguir-ho intentant i finalment te n’acabaràs sortint, i t’acabarà agradant.
A la nit, a l’hotel, tots sortíem de les habitacions a parlar, i ens apagàvem els ploms de les llums uns als altres. Ens o vam passar de conya a l’hotel, tots corrent, saltant per les habitacions. Però a les onze ens van fer anar a dormir a tots. Tot i que el nostre grup menys dos que van anar a dormir abans, ens i vam anar a les dotze.
Al segon dia, a la tarda, l'Arnau, l’Àlex i jo vam anar a baixar blaves, i era divertidíssim. Crec que és un esport súper divertit. Però és molt important portar unes ulleres i sucat de la crema, perquè sinó et torraràs del sol.
I quan vaig tornar cap a casa, la sensació és:
- Mare, tinc ganes de tornar-hi!

24 de març 2009

Un petó de mandarina

Títol: Un petó de mandarina
Autor: Eulàlia Canal
Il·lustradora: Sara Rauno
Editorial: Sopa de llibres
Tema: Amistat i amor

En Tavi es un nen que s’enamora de la Vanina, una nena nova que ve d’un país llunyà. La causa de perquè a vingut es que el seu país esta en guerra. Ella a vingut amb la seva mare i els seus germans. El seu pare es queda per defensar el seu país.
Cada cop que en Tavi s’acosta a la Vanina el Ricky i els seus col·legues li barren el pas. Això l’ajuda a descobrí que hi ha moltes coses d’ell mateix que no sàvia i que quan s’ho proposa pot arribar lluny.
Un dia va voler anar a parlar amb la Vanina però el Ricki li va dir que no la toques que ell l’havia vist primer.
A en Tavi trist va anar a l’olivera del patí a dormir però quan es va despertar va veure que no hi havia ningú. Va arribar a classe i com que havia fet tard el va castigar.
La Vanina li va passar un paperet dient-li on era i en Tavi justament quan li anava a passar-li la Filprim li va dir que li ficaria una nota a l’agenda. El seu pare va tindre que marxar a fer un concert. Va dir que cuides dels gats.
El primer dia que va anar a donar-li menjar als gats eren sis i amb en Sebastià feia set. En Sebastià estava mirant l’horitzó hi havia la Vanina. Es va treure els cordons i li va ficar un missatge.
Així sempre. Van fer una cançó de pau, i la van escollir una de les deu primeres. A la Vanina el seu pare li va enviar una carta dient-li que estava be. Llavors va dir que marxaven cap al seu país i en Tavi va dir que moriria sense ella. Ella va dir que si que podia i li va fer un petó.

23 de març 2009

Importància dels esports

Molta gent no fa esport i això es dolent, si no fas esports i menges molt et tornaràs gras. Es molt bo fer esport, es bo per la salut i si el fas amb companya es molt divertit, com el futbol, bascket, hokey etc...
Es bo menjar i fer esports però no et passos en menjar. Si no podeu sortir a fer esport a fora perquè plou, com a l’altre text del bloc de l’Oriol si teniu la Wii hi podeu jugar.
Hi ha gent que es molt gos i no fa esport, això no es bo. Si veieu algú que es gras, no sempre es perquè no fa esport, pot tenir una malaltia o alguna cosa així.
Si no us agrada jugar a futbol o coses així sempre podeu córrer una mica per la tarda o passejar, que no et canses tant. Jo faig molt esport i els meus amics també, bé no tots, però vosaltres feu esport que es molt bo per la salut i molt divertit.

15 de març 2009

La wii

La wii, es una consola de tipo com la Play Station, la x-box... Però te una cosa que la fa diferent i molt més interessant. Tu tens un comandament, i si amb ell fas com si juguessis a tennis, el personatge de la televisió, fa el mateix moviment que tu. Per això diuen, que pots fer esport al propi menjador de casa teva.
Ara fa poc, ha sortir un joc, que es online, vol dir que et pots trobar amb altres persones connectades. I gràcies amb una cosa, que porta incorporada, pots parlar i ell et sent, i pots fer el que vos, anar a pescar, anar a passejar...
La wii, en aquestos últims anys, s’està posant molt de moda. De vegades s’ha presentat el cas, de que alguna persona, al posar-se el comandament a la mà, no s’ha posat la corda. I el mando a sortit disparat i pots fer mal a les persones que t’envolten.
El que diuen que es molt divertit, es jugar dos persones amb dos mandos, però per fer-ho, teniu que està separades una de l’altra mínim un metre i mig. Per si de cas fas algun moviment i el toques fa molt, però que molt mal.
Quan et compres la consola, et regalen el wii esports, que es un joc on hi ha una sèrie d’esports diferents. I si vols, et compres accessoris, per exemple: Per jugar a tennis, al menys d’agafar el mando, et compres com una raqueta que s’enganxa al comandament. I molt més...
En fi, la wii es una consola molt divertida. I si ets molt esportista, ni que estigui plovent, pots fer esport igual, a no se que marxi la llum...
Ja ho sabeu ara nens, si no teniu la wii, aneu a demanar-li als pares! Es mol divertida i sempre pots fer esports sense passar fred ni cap cosa així...

12 de març 2009

Un llibre de misteri

Títol: Courtney Crumrin y las criaturas de la noche.
Autor: Ted Naifeh.
Editorial: Norma.
Volumen: 1.
Tema: Misteri.

Courtney era una nena estranya, es va transladar al palau del seu oncle, per ella tot era estrany, l’escola, la casa... tot. Ningú no es portava bé amb ella, no tenia amics. En una nit va sentir una cosa estranya, ella va anar a veure que hi ha però va topar amb el seu oncle, ell li va dir que no passa res i que anés a dormir. Al dia següent igual, ningú no li feia cas. Ella estava molt estranyada i va decidir averiguar-les, tot era un misteri i va passar moltes aventures. Llegiu vosaltres i ho sabreu, jo ho us encomano aquest llibre.

07 de març 2009

Les nostres mascares

Ja fa unes setmanes que els dijous a plàstica, ens vam fer portar un cartó per fer unes mascares, però uns quants no o van poder fer-ho perquè estàvem enfeinat fent el carnestoltes.
Al cap d’unes setmanes les persones que faltaven la van fer, primer vam agafar el cartó i amb paper de calcar ho vam calcar. Un pic ja calcat tenim de retalla la mascara, però jo i l’Anna teníem el cartó massa doble i ens o va talla la senyoreta amb cúter.
Quan ja ho teníem tallat varem pintar de la manera que van voler. Hi havia gent que ho va pintar de colors clars, altres de fosc i d’altres una combinació de fort i fluix.
Totes van quedar molt be, ni que ni algunes que no sembla que estiguin pintades per nens i nenes de sisè.
El que veieu a la imatge son les nostres mascares. El Àlex va ser l’únic que li va fer cabells,també es la més original.

06 de març 2009

Fem tutors de contes

Els de 6è fem tutors de contes, no lectors de contes com fèiem a 5è, si no tutors. Els hi llegim contes i els hi fem activitatas. Nosaltres el fem dimarts i cada vegada canviem de nens, a vegades un l’altra vegada dos, però sempre tenim els mateixos contes.
Ens ho passem bé fent de professors, però alguns no tant. Els nens a vegades no ens escolten, però al final els fem aconseguir que ho facin.
Si falta algú el seu nen el tindrà un altre que te un nen. Normalment no falta ningú, però ara que es hivern venen els constipats i llavors la gen es troba malament i no ve.
Bé no hi ha molta explicació perquè no ho hem fet moltes vegades, però aquí ho explico una mica.

05 de març 2009

Portes obertes al Torre Vicens

Aquet Dimarts, era el dia de portes obertes de l’institut on hem d’anar els d’Albesa, Benavent i altres pobles.
El Dimarts (el dia de portes obertes), primer ens van explicar (gracies amb un PowerPoint), com era, que volien aconseguir, ... Desprès, ens van dividir en quatre grups d’unes 25 persones aproximadament, i vam començar la visita.
L’institut és un edifici enorme. Te moltes aules amb projectors, 2 o 3 aules d’informàtica, de tecnologia, 2 laboratoris (un de física i l’altre de naturals), una classe de plàstica (on hi havia unes manualitats fantàstiques), un gimnàs, un pati de 3.000m quadrats, una biblioteca (amb uns llibres fantàstics), una cafeteria i un menjador, (em sembla que no m’he descuidat res).
La visita començava a les set i vam acabar a les nou de la nit. Tinc moltes ganes d’anar-hi, tot i que em sabrà greu marxar de l’escola.

Eleccions a la classe (II)

El dia 25 de febrer la nostra tutora ens va dir que ja ens podíem presentar la nostra candidatura, fins el 3 de març, les eleccions les vam fer a través d’Internet, per ser més exactes als Grups de Google.
Dimarts a l’hora de tutoria, vam fer les eleccions. La senyoreta ens va dir que estava molt sorpresa, per què i havia molt poques candidatures. Primer les vam llegir totes, i desprès la nostra tutora ens va donar un paper on teniem que escriure a qui votàvem.
Desprès la senyoreta anava apuntant qui s’avia presentat de cada cosa.
L’Oriol Colomina era l’editor, i ara ho torna a ser. Jo era bibliotecària i he tornat a qudar. De corrector, encara no s'avia presentat ningu ademes no en teníem, hi ara o farà l’Anna Pérez. De secretari estava l’Andrei Nicolaie, ara sóc jo. De delegada i havia la Laia, hi ara o es l’Andreu.
Espero que tots ho facin bé, que tinguin molta sort i que el pròxim cop, tinguem més càrrecs per repartir.
Bona sort!!!

03 de març 2009

Audiovisuals

El dijous, (dia 29 de gener), els alumnes de sisè, vam començar amb les classes del llenguatge audiovisual amb la Gisela, una de les professores d'infantil i el Ramon. Vam canviar l'hora de matemàtiques i l'hora de biblioteca per el llenguatge audiovisual.
Primer, la Gisela ens va explicar que significava el llenguatge audiovisual, es a dir àudio i vídeo. També ens va explicar una mica de que anava i després ens va ensenyar un vídeo d'una televisió d'un poble prop de Barcelona.
En aquell vídeo, vam veure com funciona la televisió, les sales que hi ha, la gent que i treballa i les maquines que utilitzen.
Ara escriure algunes de les moltes cosses que vam aprendre.
- Com ara que, els presentadors de les noticies escriuen un mínim o màxim, (depèn del canal, si es gran o petit) de vint noticies per telediari.
- Als programes de la televisió no o veiem, però darrere les càmeres i a molta feina.
- Els presentadors escriuen ells mateixos el guio, es a dir el que diuen, però no s'ho han d'aprendre perquè tenen una pantalla gegant (darrere les càmeres) on i diu tot el que han de dir, i s'hi a algun problema tècnic s'han d'anr mirant el guio que han escrit.

21 de febrer 2009

Cursa de la seu vella

El meu pare corria la cursa de la seu vella. La cursa de llargada tenia 10000 m, es a dir 10 km. A les 10:30 teníem que estar allí, la cursava començava a les 11:30.
Quan varem arribar allí, varem anar tota la família, el meu pare va anar a fer cua per agafar el dorsal i el chip. Allí hi havia un corredor que era amic de la meva mare que corria maratons de 42km. A les 11:30 ja estaven tots preparats a la línea de sortida, hi havia 580 participants.
Quan ja varen sortir, nosaltres varem anar a fer una volta al castell, i quan va passar mitja hora ja arribaven els primers participants, el primer que va arribar es deia Elicky Mase, que es un dels millor d’Espanya amb 10km. Al cap de mitja hora més ja va arribar el meu pare, que va tardar 1 hora. La sortida i l’arribada de la cursa a estat a la Seu Vella de Lleida, desprès els corredors han anat cap al barri de Pardinyes, a la zona de la mitjana, la canalització del riu Segre, fins a la passarel·la peatonal del carrer cavallers, i els últims 1250 metres, amb un desnivell del 13% fins arribar al castell, aquest últim tram a tingut un premi especial, per la seva duresa, el més ràpid ho ha aconseguit amb 3 minuts

19 de febrer 2009

Llegiu-lo

Títol: Valeria
Autor: Gabriela Keselman
Pagines: 149
Sèrie: Valeria
Il·lustrador: Espasa Juvenil
Editorial: EC

Aquest llibre ha set fet per la Gabriela Keselman. És un bon llibre per alguns, però per altres no. Aquest llibre parla d'una nena que passa una mala etapa per culpa dels seus pares. Ella te amics i també enemics.
Valeria esta tenint una relació amb un nen que és diu Mat, i es amiga de Paula. Ells per final de curs, volen fer un grup musical titulat Aracni-Rap. Però la seva professora no i esta d’acord. A més a més, el seu pare se n’havia anat a Amèrica de Sud per ajudar els nens pobres. La seva mare troba un amic de la facultat i durant uns dies sempre surten junts. Valeria es pensa que s’ha mare esta lligant amb el seu company.
Una nit la nena, la mare, i Tirso van amb un restaurant. La noia li volia fer una broma però va sortir malament.
En un dia la mare va parlar amb la seva filla i la va fer comprendre que ella i el monstre de la cua (el company de s’ha mare), com li deia Valeria, eren nomes amics.
Al final va parlar amb el seu pare que no ho va entendre be la relació de la mare amb el seu col•lega.
Voleu saber com acaba aquesta historia? Doncs llegiu-vos el llibre.

17 de febrer 2009

El cicló

El dia 23 de Gener a la nit va començar un vent petit que no feia gens de por i la gent no li feia cas. La nit va passar normal però el segon dia, el 24 que era el dissabte al matí ni feia, però com a la nit passada.
A les onze va començar a fer una miqueta de fred i el vent s’anava fent més fort.
El nostre ajuntament d’Albesa va tenir unes problemes amb aquesta catàstrofe. De la teulada van caure la canalera, però a trossos.
Desprès també van tenir problemes amb l’antena que casi queia al terra.
La gent si sortia aquell dia a fora i passava pel costat li podia caure però per sort no va passar res.
Aquest cicló va fer destroces a tot Catalunya. A Sant Boi de Llobregat, uns nens estaven entrenant en un polí esportiu quan la teulada va caure. I per desgracia es van morir.
Aquest vent anomenat Cicló va passar a més ciutats i pobles. Uns quants homes van morir sortint afora, els va tocar amb alguna cosa. Aquest cicló podria ser provocat per la destrucció humana, del planeta.
I perquè ho sabeu ha set el vent més fort de l’any 2009, fins ara.
Els humans contaminem massa el planeta amb els cotxes les motos i moltes fabriques.
Aquest vent podria passar més vegades aquí a Espanya però esperem que no. El que hagi fet aquest vent terrible pot ser provocat per culpa del Cambi climàtic.
Tenim sort encara que no ha passat un tornado perquè si no, puff quantes destroces hauríem de suportar.
Quan faci vent no sortiu de casa, quedeu-vos a cobert. Vigileu molt!

09 de febrer 2009

El mercadillo d’Albesa.

El fan els dijous al mati a la plaça dels sarrains. El fan allí perquè es una placa gran, per tan hi cap be i també perquè es al mig del poble, de manera que hi pot anar la gent amb facilitat.
La gent que monta les parades normalment són gitanos i africans, també hi ha gent de altres països com catalans. Hi venen tot tipus de coses de roba, joguines, menjar, etc.
La gent sempre passa pel mercadillo, i alguna gent sempre li fa gracia alguna cosa, i l’acava comprant.
La feina de fer les parades als mercadillos deu ser cansada perquè aguanten les condicions del temps hi s’ha de despertar-se aviat pel mati per anar a vendre.
També es una part dels dijous, si no hi agües mercadillo no seria com un dijous, potser al cap del temps acabarà sent una tradició d’Albesa.
També deu ser dolent per les boïgues del poble, perquè els hi prenen els clients perquè allí ho venen mes barat tot, encara que sigui de menys qualitat, perquè en el que et gastes en un xandall de marca al mercadillo en compraries tres, però val mes qualitat que quantitat.

04 de febrer 2009

La Pobla de Segur

L'altre cap de setmana me'n vaig anar a passa el dia a la Pobla de Segur. Vaig agafar el tren de Térmens que destinava a la Pobla de Segur. En Arriba varem anar a fer un tom pel poble.
La Pobla és un poble de 3.000 habitants. Hi podem trobar moltes cosses per visitar com ara: el museu dels raiers, que es tracta de les raïes si algú no sap que es ara us o dic son com unes barques de canyes son canyes totes planes que formen una raïa, aquet museu estar molt be. També podem trobar diferents museus com el: Museu del Oli, que es va construir al 1.898 per Ramon Mauri, a la planta baixa hi ha els documentals de la Vila i fotos, i als altres plantes hi ha la funció de Oli.
Hi ha moles festes i tradicions com ara. Al gener la cavalcada de reis, al març una olimpíada escolar, i setmana santa, al maig sant miquel del Piu,i també una cursa a,b bicicleta, el dia 17 i 18 els correfocs de juny,i també la festa del Promopallars. Al juliol i molt important la primera setmana baixen amb raïes pel riu,i la quarta setmana la festa major de la Pobla de Segur, al setembre la dia de Catalunya,i al desembre arriba del pare noel.
Si algun dia voleu anar a la Pobla de Segur a Albesa podeu agafar el tren que se'n va de Térmens o el de Lleida. Per a mi aquet viatge em va ser genial us recomanar anar a la Pobla de Segur.

28 de gener 2009

Barcelona Cultural

L’altre cap de setmana me’n vaig anar a Barcelona, a passar el dia, i vaig anar a alguns museus. Em va agrada molt.
El primer que vam fer va ser anar al Palau de la Música.
El Palau de la Música es molt gran i es troba al carrer D’amadeu Vives. Per fora està ple d’estàtues de persones com ara musics, el qui van fer el palau... En una sala hi ha una vidriera al sostre que és semblant a una gota, es impressionat. Es molt gran i te més de 2.000 peces.
A totes les sales hi ha cadires i a cada cadira hi ha el nom de la persona que l'ha pagat. A la sala a la que canten (la principal) hi ha dos rengleres de cadires que estan sota l’escenari, a totes les sales hi ha unes vidriers impressionats i flors. La sala que em va agrada més va ser la de les estàtues fetes de guix, que eren de musics.
Desprès a la tarda vam anar a el Museu de la cera. En entrar em vaig quedar una mica parada, per què tot semblava de veritat i no o era, en entrar hi havia el rei, la princesa... be, gairebé tots eren polítics i cosses així. A la segona sala hi havia dibuixos infantils, i a les altres sales a totes les sales cosses fetes de cera. A la penúltima i havia l’espai amb astronautes, i a l’última cosses de por.
Us recomano anar a Barcelona cultural, jo m’ho vaig passar molt be.

27 de gener 2009

Un ordinador nou

El dia de la soca a la nit, la varem fer cagar i ens va cagar un ordinador portàtil. Jo estava emocionat, la marca era HP (una bona marca) amb 2 gigues i amb un processador bastant ràpid. El que tenia fins ara era del meu pare, que està aprenent a fer-lo anar.
Té connexió “wifi” perquè no calgui que sempre estigui connectat a un cable. Una pantalla de 15 polzades, és bastant gran, i es veu molt bé.
Te una web camp amb la qual la puc fer servir pel Messenger de manera que em vegin els meus amics. Porta un ratolí sense cable roig i molt bonic. I una maleta verd pistatxo, que era una mica justa per això li vaig canviar la maleta a la meva mare, que la seva es negre i mes grossa.
Uns quants dies desprès vam anar a que li fiquessin el antivirus i el Word 2007.
Quan encara no me l’havien portat a casa era dia de reis, que em van portar uns cascs que podia parlar pel Messenger, escolta musica, etc...
Només faltava una cosa, Internet, que de moment estaria connectat a casa, amb wifi, més endavant potser em posaran el de Orange, o el de movistar, per tenir Internet a tot els llocs a on vagi.
Que bé ja tinc un ordinador portàtil nou!!

21 de gener 2009

Viatge a Albarracin.

Era divendres a l’hora de anar a dormir, s’havia que l’endemà marxaria amb uns amics a Terol llavors jo men vaig anar a dormir.
Quan era l’endemà jo estava molt content, llavors varem marxar cap a Lleida a buscar els nostres amics. Eren les onze del mati i era l’hora de marxar varem pujar al cotxe i vam marxar.
Semblava que seria un viatge curt però vam parar a dinar a alcañiz un poble molt bonic de l’aragó quan varem acabar de dinar vam fer una visita al poble. Quan vam acabar de fer la visita varem tornar al cotxe i ens em vam anar.
A les sis de la tarda varem parar a berenar a un poble molt famós, que era un poble que tant sols i vivien dotze persones, aquell poble sortia a la televisió es deia Miravet. Quan vam acabar la visita i ja havíem berenat varem marxar cap a albarracin el poble que havíem de dormir. Quan vam arribar ja eren les nou de la nit, varem instal.lar-nos a l’hotel i varem anar a sopar. Quan vam acabar de sopar vam anar a fer una visita pel poble i a dormir.
L’endemà quan ens vam aixecar de dormir havíem de estar a baix per esmorzar quan vam acabar, eren les deu del mati vam anar al cotxe i varem anar al dinopolis. Quan varem arribar al dinopolis primer varem anar a veure el 3d quan va acabar varem anar al trenet que ens explicava tota la vida dels dinosaures llavors varem anar al museu que varem estar molta estona allí unes dues hores i m’hu vaig passar molt be llavors varem anar a dinar i ala tarda vam anar a el últim minut que explicava tota la vida dels dinosaures i quan van aparèixer els humans a la terra i llavors quan va acabar varem anar a dinar i a la tarda varem anar a la botiga i vam comprar un collar que i posava dinopolis desprès varem, jugar un estona amb unes boles que i havien per allí i quan es va fer les set varem marxar cap al hotel a canviants i anar a sopar a un restaurant quan varem acabar de sopar varem fer anar al hotel varem veure la televisió i ens en vam anar a dormir.
L’endemà varem anar a esmorzar i anar a veure el riu a la tarda varem anar a veure la muralla i varem marxar cap a casa.

16 de gener 2009

De vacances a Milà

Va ser la primera vegada que baix pujar a un avió, al principi em va agradar, però quan s’anava enlairant ja no em feia tanta gracia. Quan estàvem apunt d’aterrar ens vam tindre que posar els cinturons, i ens vam començar a despendré.
Quan vam arribar un autocar ens va portar fins a Milà. Quant estàvem a l’autocar, la meva germana xerrava tant que es va fer amiga d’uns nois i va estar una hora i mitja molestant tothom.
Vam anar a l’hotel, que es deia "The Best", que amb Ingles vol dir "El millor", però jo crec que això era mentida. L’endemà vam anar a donar una volta per Milà vam veure les tendes de roba mes cares del mon, quan es va fer de nit vam anar a un restaurant, de Milan i vam menjar coses típiques de allí.
Quan ens vam aixecar vam anar caminant fins al Duomo, vam estar dos hores caminant per arribar al Duomo. El Duomo es una catedral gegant, vam entrar i era la catedral mes gran que avia vist. El tercer dia vam anar a un museu de roques i minerals, hi havia un mineral que feia un metre. Per la tarda vam agafar el avio, però quan anàvem cap a la vio va començar a ploure i ens vam mullar de dalt a baix.

15 de gener 2009

Ferraris a Andorra

Era diumenge i no sabíem què fer, estava avorrit per casa i amb ganes d’anar a algun lloc. I així va ser, varem agafar el cotxe i... a Andorra falta gent!. El viatge es va fer una mica llarguet, no l’explico perquè no em vull fer pesat.
Per fi havíem arribat a Andorra, ara només calia trobar els Ferraris. Ens els varem trobar al mig del camí, amb els policies que estaven guiant als Ferraris amb la moto, i anaven a tota pastilla!. Finalment tots els Ferraris estaven aparcats en un pàrquing de manera que la gent els pogués veure.
Jo me n’estava mirant un de color groc que era guapíssim, i la noia del Ferrari em va dir que si volia pujar-hi. I jo sense dubta-ho vaig dir que si encantat. Em vaig quedar al·lucinat, era tot de pell, marxes automàtiques i una sensació brutal. En fi, aquestos cotxes son mes que súper guapos!
Després volíem anar a veure un formula 1 que corria per allà a prop, nomes ens calia pujar una muntanya. Quan hi varem arribar el formla1 no corria gaire perquè era un circuit de cars, però deu n'hi do.
Desprès tots els Ferraris es van posar a darrere aparcats. Fins que un va sortir a derrapar i a cremar roda, mare meva allò ja era massa! Derrapava i derrapava sense parar fins que la roda es va partir en mil bocins. Sense aquell noi no hi hagués agut cap espectacle, i ens o vam passar pipa. Després varem anar a dinar, i per la tarda varem anar al punt de trobada a veure coses. Aquells botiga es immensa, hi han un munt de coses. I d’aquesta manera va passar de ser un diumenge avorrit a ser un diumenge espectacular i únic!

14 de gener 2009

PortAventura

PortAventura és un parc que únic i quan i vas tens una experiència inoblidable. Dins del parc hi ha el parc d’atraccions on hi han els espectacles i les atraccions i "el Caribe aquàtic Park" que es una ruta de tobogans però només està obert a l’estiu.
El parc d’atraccions està dividit en cinc parts, i a cada una t'ensenya la cultura i la manera de viure de cada país. Hi ha Mèxic, que hi ha el famós "Huracan Condor" que es caiguda lliure des de 100 metros, et pugen assentat amb una màquina i a dalt de tot et deixen. Des de dalt de tot es veu el mar i tot PortAventura i si i puges a la nit veus tot de llums. També hi ha China on la qual es on hi ha el "Dragon Chan" que es una atracció que té vuit "loopings" i tot un llarg recorregut.
A la Polinesia es on hi han totes les atraccions d’aigua però si i vols pujar a l'hivern ja t’ho trobaràs... També hi ha el "Far West" que hi ha l’estampida que es un tipus Dragon Chan però molt més fluix. I la Mediterrània que es on i fan els espectacles i ara fa poc s’ha construït el "Furius Baco" i es espectacular, amb 3 segons passes de 0 km/h a 138km/h. I el seu recorregut es com un vuit dibuixat i passa per sobre de l'aigua.Amb totes questes cinc parts que us he explicat i fan espectacles a totes tan com a petits com per a grans. Jo he pujat a totes les atraccions, i m'hen vai anar a casa amb una experiència que costarà molt d’oblidar. Us recomano a tots que si no hi heu anat mai que i aneu i veureu que divertit.

10 de gener 2009

Toquem la flauta per Nadal

Fa setmanes que la classe de sisè estem preparant una cançó per tocar-la per Nadal, es la cançó del Noi de la Mare, l’estem preparant amb la nostra professora de música, la Nuria.
Ens costa molt aprendre la cançó per que hem de tocar totes les notes, anar pujant i baixant els dits. Encara no sabem tocar gaire bé la flauta per que es el segon any que la toquem. A la classe es fiquem en grups de dos per que els que en saben mes ensenyin a tocar la flauta als que en saben menys.
Cada any tots els cursos de l’escola preparen alguna representació, canten, ballen, representen poemes o fins i tot una representació de teatre, i els pares, germans, padrins, tiets, amb total tota la família que pot venir es clar, venen a veure’ns.