07 de març 2016

De l'escola al institut: Quants records! Quantes preguntes!

Hola em dic Didac i ara llegire la meva redaccio del institut.
Jo anireal institut.
Aquest any acabare el curs de 6e es a dir l’escola; I el curs 16-17 ja començare  fer 1r d’ESO, “jolin” ja!!!!!
Quan comença el institut alguns nens i nenes ja no hi seran, aniran a un altre institut. Pero en canvi em tornare a trobar amb vells amics i tambe espero fer nous amics i caure be a la gent de els altres pobles. Jo crec que el primer dia estire molt desorientat, perque els instituts acostumen a ser mes grans que els col·legis, a mi em fare pena deixar el col·legi perque alli he passat records inoblidables.
Recordo que teniem una senyoreta a P3 que es deia Gisela que a P5 ens la vam canviar per la Berta i jo volia anar amb la Gisela...

Tambe ara a vegades tens la sensacio que la escola es caura perque te 50 any; L’any passat  les cassolades que fem al poble va venir una consellera i els de 5e de el any passat es a dir nosaltres li vam escriure una carta per dir-li el nostre prototip de la escola casi tots voliem una escola amb tabletes, mobils i moltes mes coses.
Amb conclusio que tinc ganes de anar al institut

03 de març 2016

de l'escola a l'institut: Quants records! Quantes preguntes!

L’any que ve ja aniré al institut i el dia 26 anirem a fer una petita visita al institut Torre Vicens. L’institut  és a Lleida, a la zona del Secà de Sant Pere.   Hi anem amb la classe de 6è. Segur que m’ho passo molt bé ; l’Anna A ja ens va explicar alguna cosa, però al meu cap, s’ha triplicat la diversió. Sense que ens expliqués res jo m’imagino que ens ensenyaran tot l’institut, farem activitats i que fins i tot els grans, els de 4t ESO  ens faran alguna cosa. Tinc tantes preguntes per fer:
·        Quantes assignatures tindrem ?
·        Quantes classes hi ha en total amb tot l’ institut ?
·        Quants professors tindré ?
  I moltes més preguntes però si em fico a preguntar no acabo mai i amb el que m’agrada parlar !
Tinc moltes ganes de començar a l’ institut, per què sé que aniré al Torre Vicens, doncs tinc un germà que hi va. Vull anar al Torre Vicens perquè el poc que el meu germà m’ha explicat sobre l’institut, m’ha fet agafar ganes d’anar-hi més aviat !
A l’escola m’ho he passat molt bé,però poc o molt anem creixent i anem deixant coses.  La meva escola es vella i petita però gràcies als meus companys fan que l’escola sigui 12 vegades més grans que qualsevol altra.
A l’escola he passat 9 anys inoblidables, emocionants...amb els meus super companys, però quan arribi el moment d’anar a l’institut més d’un es separarà del meu camí. A l’escola he passat moments bons i no tan bons, però els professors que he tingut han fet que els moments no tan bons siguin millor que els bons.
I els mesos que em queden amb ells els aprofitaré com si no hi hagués un demà.



02 de març 2016

De l’escola a l’institut: Quants records! 
Quantes preguntes!

Desprès de passar nou anys en la mateixa escola, ara que ja faig 6è, crec que ja és hora de canviar de lloc on poder completar els meus estudis.
Vaig començar l’escola en tant sols tres anys amb ganes de descobrir les classes dels grans i de saber llegir contes soleta.
A l’escola hi vaig trobar molts nens nous i moltes professores noves.
A la classe de P3 va arribar un nen nou que no havíem vist mai abans. Durant el curs vam trobar a faltar els nens que havíem deixat a la llar d’infants.
A infantil amb l’ajuda de la senyoreta Gisela i de la senyoreta Berta vam aprendre a llegir, a escriure i els números fins al 10.
A cicle inicial la Mari Ángels ens va ensenyar les taules de multiplicar. 
Malauradament a cicle inicial van  marxar dos nens de la classe, l’Atzara i el David i ens vam quedar amb una classe de només deu nens.
Vam arribar a cicle mitjà i la Teresa estava preparada  per ensenyar-nos com accentuar les paraules i la Teresina per ensenyar-nos a dividir.
Fins que hem arribat a cicle superior amb ganes de fer coses noves però més complicades, en aquests dos anys hem fet coses inimaginables amb la nostra “teacher” Anna.
Hem fet visites al Romeral, hem fet projectes molt interessants.
L’any passat el nostre estimat “profe “ de mates va marxar i va venir a substituir-lo la nostra apreciada senyoreta Berta, la senyoreta que anys enrere ens havia ensenyat a sumar ara ens ensenya les arrels quadrades.
Aquest  any hem canviat de classe, ara estem als barracons amb un
 súper ordinador per cadascú.
Però ara l’escola ja se’ns fa petita i volem conèixer més món. Així doncs que l’any que ve  volem anar a un gran institut per  fer més amics.
Per una part jo vull anar a d’institut per conèixer més gent nova, però per l’altra part em vull quedar a l’escola per no haver-me de separar de tots els amics que he fet durant aquest temps.
Per sort visc en un poble, així, els puc trobar a les botigues i a les places.
A l’ institut crec que hi haurà molts nens de diferents pobles o de Lleida en una mateixa classe, diferents professors per cada assignatura .
Crec que practicaré diferents llengües i diferents assignatures.
Penso que el lloc on poder acabar els meus estudis ha de ser un lloc on poder aprendre diferents matèries, un lloc amb moltes classes on poder  estudiar.

Espero trobar un lloc així, i que el meu pas per la ESO sigui més o igual de bo que el de la primària.

De l'escola a l'institut

Tots aquest anys a l’escola han set molt divertits, sobre tot 6è.
Quan vaig començar P-3  estàvem tots els de la quinta, és a dir, que també hi eren l’Atzara i el David. Però no va durar gaire, a 2n l’Atzara ens va dir que marxaria d’aquesta escola i aniria a l’escola del seu poble “La Portella”, i el David també va marxar a una altra escola, només quedàvem 10 i així ens em quedat fins a 6è.
Quan vam començar 5è estava molt nerviosa perquè la meva mare em va dir que seria difícil i que m’havia d’ esforçar encara més, però em vaig equivocar, era una mica fàcil però també una mica més difícil.
Al primer trimestre vaig suspendre però ja vaig dir que no suspendria cap més al segon trimestre, i ho vaig complir. A 6è tot és més difícil, perquè és un curs nou, també és un curs en que s'ha de passar-ho bé, perquè és el darrer que estarem en aquesta escola.
Després vindrà l' institut, que és un lloc nou en que ja ets gran, però serem els petits, i diuen que hem d'estudiar molt. Jo ara em faig moltes preguntes:
. QUÈ EM TROBARÉ?
. QUINES AMISTATS FARÉ?
.COM SERÀ?
.QUÈ HI HAURÀ?
.QUINES NOVES ASSIGNATURES TINDRÉ?

I moltes preguntes més; a l’ institut serem els petits ens separarem d'alguns dels meus amics. Diuen què t'has de fer més gran i més responsable... Jo se que a l' institut trobaré noves experiències, noves excursions i noves persones que m’ajudaran a créixer com a bona persona i treballadora.

Visita al Torre Vicens

Com que ja fem 6è i vivim a Albesa, un poble on no hi ha institut,  ens toca abandonar la vella escola d’Albesa i anar cap a Lleida ,a l’institut; per a mi començarà una etapa nova ja que em separaré de la major part de les meves amigues i això significa que coneixeré noves persones amb les que fer noves amistats, noves professores, nova manera d’aprendre i estudiar,hauré de treballar més, etc.
Encara que siguem només 10 persones a la classe ens separem en tres instituts diferents, el Torre Vicens on hi van 6 persones, el Montsuar on hi van 2 persones i el Claver on n’ha van 2 més; encara que ens separem, durant els caps de setmana ens podem trobar i quedar pel poble per parlar, jugar, etc. A les festes també ens veurem (farem la cassola, la mona, etc.). Jo espero que a l’institut treballarem més en la finalitat d’aprendre més coses, crec que hi ha un ritme diferent de treball i que necessites treballar i esforçar-te més que a l’escola. A l’escola vella d’Albesa hi em viscut moltes experiències des de que fèiem P3 fins ara i les que ens queden aquests curs de 6è, hem fet moltes excursions, però a 3r ens van suprimir les colònies i per sort aquest any les han tornat a incorporar ; vam anar a Catalunya en miniatura, al museu de la xocolata,etc. També hi em après moltes coses,  des de escriure fins a fer arrels quadrades,etc. I sobretot hem celebrat festivals ens els quals en alguns vam ballar una cançó, vam representar una obra de teatre,  vam cantar vam fer alguna activitat de música,etc. També hem celebrat el dia de la Pau, la Quaresma, Carnaval, Nadal, Pasqua, Final de Curs, i molts més dies importants.
Crec que no és res dolent passar de l’escola a l’institut  ja que aprens a fer més coses, encara que ens separem dels nostres amics, tenint noves oportunitats de fer-ne més  ja que a l’institut hi  ha més gent.

Al cap i a la fi crec que es bo fer el canvi de l’escola a l’institut.

De l'escola a l'institut: Quants recors! Quantes preguntes!



M’espera  una nova etapa plena d’il·lusions, alegries i noves amistats.
Aviat deixaré aquesta escola en una etapa de la meva vida i m’enfrontaré a un nou repte: l’institut!
Quan vaig començar l’escola ho veia tot molt gran, i per mi estava en un lloc desconegut. Però poc a poc vaig anar coneixent l’escola i vaig fer noves amistats. He tingut professors molt simpàtics i d’altres bromistes i alegres, sempre m’ho he passat bé amb ells!
Aquesta escola és molt vella, ja fa temps que n’esperem una de nova.
L’any que bé hi haurà noves assignatures, tindrem dos patis i arribarem més tard a casa!
Crec que l’institut és semblant a l’escola. A l’institut coneixes nova gent i fas noves amistats. Crec que és molt gran, molt més que l’escola i a demés el nivell és més difícil.
Ja tinc moltes ganes d’anar-hi, però no tinc ganes de deixar aquesta escola, he crescut aquí, i per mi és com una segona casa.
Ja que ara som els més grans, l’any que bé serem els més petits i viurem noves aventures que mai oblidarem! Descobrirem i aprendrem coses noves. Crec que m’ho passaré súper bé i desitjo que tot sigui com m’espero.

Ens ho passarem genial!

visita al Torre Vicens

“DE L’ESCOL A L’INSTITUT” QUANTS RECORDS! QUANTES PREGUNTES!
Ja és l’últim any a l’escola l’Àlber, per tant, som els grans de l’escola i l’any que bé anirem a l’institut, fora del poble, ja que no hi ha institut a Albesa. Aquests anys a l’escola l’Àlber han estat molt especials, vaig conèixer moltíssima gent i sobretot m’ho vaig passar molt bé. Tinc records què estic segura què oblidaré, però també sé que algun sempre recordaré. Em fa una mica de ràbia marxar en aquest moment,  perquè no podré estrenar l’escola nova  que construiran, però em consola pensar que l’institut també esta molt ben cuidat.
A l’institut què aniré espero que hi hagi un bon ensenyament, també un laboratori on fer experiments i altres coses de química, grans patis coberts i descoberts amb bancs per asseure’t i parlar amb els amics i altres coses que no sabria explicar; però el que de debò m’agradaria que hi hagués és els meus amics, els de tota la vida, els meus primers companys. Per desgràcia jo no aniré amb tots els meus companys de la classe, ja que aniré a un altre institut del que ens tocaria, al Manuel de Montsuar, de la meva classe sols aniré amb un nen què es diu Eudald, per tant, no aniré amb  la resta d’amics, però també sé que en faré d’altres.
A l’institut tindré professors nous, amb els que espero portar-me bé, també aprendre nous idiomes, com el francès o l’alemany. Faré excursions i intercanvis a Espanya i també al estranger on espero aprendre costums noves, etc.
Espero que l’anar a l’institut a Lleida, em suposi conèixer millor la ciutat.

La veritat és què no tinc ganes d’anar a l’institut encara, però sé què un cop estaré allà no tindré ganes de marxar.

el dia de la pau

El dia escolar de la No- violència i la Pau
La pau es defineix com l’estat en què la societat no està ni en violència, ni en guerra. La paraula pau deriva del llatí “pax”, generalment es defineix, en sentit positiu, com un estat de tranquil·litat i quietud, i en sentit oposat com absència d’inquietud, violència o guerra. El símbol de la pau és el colom, que acostuma a portar una branca d’olivera al bec.
L’ant 1964 el poeta i educador Llorenç Vidal Vidal va fundar el Dia de la No-violència i la Pau (DENIP), que actualment se celebra el 30 de gener, coincidint amb l’aniversari de la mort de Gandhi.
Mahatma Gandhi va ser advocat, polític i pensador indi del segle XIX i XX, que va néixer el 2 d’octubre de 1869 i que va morir e 30 de gener de 1948. Era  conegut principalment per reivindicar i conduir la independència de l’Índia a través de mètodes no violents.
Les escoles normalment celebren el DENIP amb diferents actes, solen sensibilitzar que la pau es molt més que l’absència de guerres i baralles, solen parlar de que els conflictes és poden arreglar parlant, respectant i escoltant, també solen compartir una estona alumnes i mestres amb la finalitat de celebrar la diada de la No-violència i la Pau.
A la meva escola el dia Escolar de la No-violència i la Pau normalment es pinta parets amb bonics murals, coloms, signes de la pau… però també guarnim l’escola amb precioses mandales, fem gimcanes però sempre cantem tots junts boniques cançons sobre la pau. Es com una tradició!!
Aquest any hem fet una petita gimcana que consistia en anar pel poble regalant unes pedres  que havíem pintat i en les que havíem escrit una frase, desprès seguint la tradició tots plegats vam cantar unes alegres cançons. També hem guarnit l’escola amb mandales.
Aquets dia per una part em sembla especial per què  es recorda el Mahatma Gandhi i ens unim tota la societat, però per l’altra part em sembla absurd perquè el dia de la pau s’hauria de celebrar sempre no un dia a l’any.
Crec que podria millorar la meva actitud en a meva vida quotidiana i en relació a la societat. Hauria de tenir una mica més de paciència amb la gent que m’envolta, per tant, ser, més tolerant, també intentar dialogar abans de fer alguna cosa… També crec que aquest treball m’ha fet reaccionar una mica i saber coses que no hauria sabut mai si no l’hagués fet.









01 de març 2016

DE L’ESCOLA A L’ INSTITUT: QUANTS RECORDS! QUANTES PREGUNTES!


Sóc un alumne de l’escola l’Àlber tinc 12 anys i el pròxim any aniré a l’ institut. 
 
Porto 9 anys en aquesta escola, i tinc dos records que mai oblidaré. El primer va ser a P3 quan em vaig trencar una dent al menjador, i el segon és que em vaig fer un tall a la barbeta a 1r. 

Però a part d'això els anys que he passat en aquesta escola han set divertits perquè tots els de la classe som bons amics i sempre ho continuarem sent. Quan vam començar érem més colla, però alguns van canviar d'escola i ara només som 10.

L 'any que ve hauré d'anar al Torre Vicens, no hi he anat mai i tinc moltes preguntes per resoldre com: Si tenen el pati gran , si en fan més d'un , si tenen equipament o material a l’ institut ,si el curs serà complicat..
Espero poder respondre les preguntes ben aviat. 
 
A l’ institut comencem de nou, passem de ser els més grans a ser els més petits espero que em vagi bé.

DIA LA PAU

 
El dia de la pau és important perquè un senyor anomenat Mahatma Gandi va aconseguir un premi novel per a parar la guerra fent servir la no violència.

Les accions que han d'haver al dia de la pau són totes aquelles que no tenen res a veure amb la violència.

Estaria bé que es pogués celebrar tots els dies perquè llavors tots aprendríem a resoldre els problemes parlant.

Jo proposaria als polítics o ciutadans que intentin arreglar els problemes parlant i que no ho arreglem pegant o insultant.

Hi ha poques formes d'arreglar els problemes sense violència, s' hauria de ser més educat.

Hi ha vegades que sento pena per algú, però altres que no, per que hi ha gent que abusa i després els peguen a ells, llavors s'ho mereixen però si no han fet res i els peguen sento pena pels altres.

Crec que he de millorar la meva actitud, el comportament perquè hi han vegades que em passo.