El passat dia 30 de març a l’escola vam començar una
cosa que tots esperàvem:
LES VACANCES DE SEMANA SANTA!
Durant el dissabte, el diumenge i el dilluns vaig
enllestir els deures, i el dimarts al matí vam fer la maleta: l’endemà marxàvem
de viatge! I el mateix dia per la tarda vam anar a l’hospital a veure una nena
que havia nascut.
El dimecres ens vam despertar molt d’hora, i quan vam
haver carregat les maletes al cotxe, vam marxar. Des de casa fins al poble on
ens allotjaríem (que es diu Lanuza) hi havia una mica més de tres hores. Quan
vam arribar vam pujar les maletes fins al nostre apartament, que estava a dalt
de tot, i això significava que havíem de pujar moltes escales, però que també
era un avantatge perquè hi havia més habitacions que als de baix. L’apartament
estava en un edifici que es diu Casa Pixurri.
Un cop hi vam ser a dins, em va encantar, era un
apartament amb terra de “parquet”, a baix hi havia dos habitacions, amb dos
llits cadascuna; un lavabo, una cuina-menjador, i un sofà i una televisió; hi
havia un gran finestral, des del qual es veia el pantà i les muntanyes que hi
havia al davant, era un paisatge magnífic. I la descripció de la casa encara no
s’ha acabat, si pujaves una escala, et trobaves a una altra habitació molt
gran, on hi havia dos llits, un sofà-llit, i una altre lavabo més petit. Era un
apartament molt bonic.
Quan vam haver descarregat les maletes, vam dinar, i a
la tarda vam anar a l’SPA de la Casa Pixurri, on hi havia un “Baño Turco”, una
Sauna i un “Jacuzzi”.
El valle de Tena
El dijous quan ens vam despertar vam tenir una
agradable sorpresa: estava nevant! Així, després d’esmorzar, ens vam tapar ben
tapats, vam sortir a caminar, i vam arribar fins a Sallent de Gállego, que
estava a uns 30 minuts de Lanuza. A la tarda, hi vam tronar a anar, per amb cotxe, per anar a nadar
a les piscines cobertes.
I divendres... tornava a nevar!!! Vam sortir al carrer
a jugar amb la neu, a fer una guerra, un ninot...
El dissabte al matí vam anar a un parc, que es diu
Lacuniacha, es un parc on hi ha diferents tipus d’animals, des de rens, fins a
linxs i llops; tots els animals estaven
en “semillibertat”, que vol dir que estan dins d’un reixat, però és molt gran,
i tenen molt espai. En una ocasió, quan
passàvem pel tros de les cabres, anàvem per un camí, on a l’esquerra s’hi
trobaven els menjador on tenien el menjar les cabres, i a l’altre, les cabres;
la valla que ens separava d’elles era molt baixeta, i a la neu hi havia les
petjades, la qual cosa significava que, abans de que obrissin el parc, les
cabres havien saltat la valla i havien anat a menjar. El dissabte al migdia vam
anar a dinar a Sallent, i per la tarda vam anar fins a la frontera de França,
allà ho havia molta més neu.
El diumenge al matí vam abandonar la casa, i de camí
cap a casa, vam parar a Biescas, i vam anar a passar el matí a Biescas
Aventura, que un bosc, on tots els arbres (que eren altissíms!) estaven plens
de cordes, tirolines... Primer una monitora ens va explicar com s’hi havia de
passar, com ens havíem de lligar a les cordes... I després vam pujar al primer
circuit, on tu anaves pessant pels arbres, a una altura de 4 o 5 matres, feia
un mica de por! En acabar, vam anar a dinar a un restaurant. I despres... Per
fi a casa!
El dilluns al matí, vam anar a una caminada a
Menarguens, i després a menjar la mona, que bona estava!
Han estat unes vacances molt divertides, però tot
s’acaba!