25 de maig 2012

Ens visita la Mercè Arànega

El passat dilluns dia 14 de maig  a la nostra escola es va venir a visitar una il·lustradora, concretament la Mercè Arànega, que a de més d’il·lustrar també escriu llibres, ha escrit per exemple els contes infantils del tupi.

Cada classe ens hem llegit un llibre, que hagi escrit o il·lustrat ella. Els de cicle superior per exemple hem llegit el camí del far, un llibre que ha il·lustrat però no ha escrit.

El dilluns allà a les 11, 3r, 4t, 5é i 6é vam anar a la classe de 5é que es on estava la Mercè Arànega.  Portava com un micròfon, perquè així no havia de cridar tant per a que la sentíssim.
Primer de tot ens va dir que si teníem alguna pregunta, que li féssim. També ens va explicar, que li agrada anar molta les escoles per veure com som els nens, els pentinats que portem, com ens vestim... perquè així s’inspira per als seus dibuixos.

Després va començar a dibuixar, va dibuixar una pera pirata, un fantasma pallasso i una bolet fada.

Després a cada dibuix hi va dibuixar un nuvolet petit, i a sobre un casa. Va dir que teníem 10 oportunitats per endevinar qui vivia en aquelles cases. Ningú no ho va endevinar... i ens ho va haver de dir ella va dir que en aquelles cases hi vivien els nens i nenes que es despistaven o badaven i no escoltaven al professor quan explica coses, o sigui que va dibuixar una escaleta per a que els nens i nenes que estiguessin als núvols poguéssim baixar i fer cas als professors.

Al final va agafar un full i va fer un dibuix molt semblant al del fantasma pallasso, i els hi va dir als profes que fessin una fotocopia   i ens la donessin a cadascú de nosaltres perquè tinguéssim un record.
Vas ser molt divertit! 

Un paisatge de riu

L’estiu passat vaig anar a l’Aragó a un riu on hi havia una presa i que s’acabava en un llac estancat. Es pot fer barranquisme i pots anar caminant per l’aigua riu amunt.

El riu es va fent estret i ample, també el terra del riu està ple de pedres algunes molt boniques, per la presa hi baixa aigua i també t’hi pots llençar. És convenient anar-hi  a l’estiu, perquè així us podreu banyar, si vas caminant riu amunt és possible que et trobis amb cascades d’un pam d’altes, és divertit baixar-les de cul. 

Quan ja has caminat mig quilòmetre  o un et trobaràs en una part més fonda. Allà és bonic passar-hi el dia, emportar-te el dinar i per gaudir una mica més és millor anar-hi aviat al matí.


Si programes el viatge pots programar fer barranquisme o si vols fer d’altres activitats. Després de la sortida podeu anar a visitar un poble que està a prop del riu aquest és tot de pedra, hi ha com un petit monestir. També està ple de camins amb paisatges naturals, amb rius i activitats molt “xules”. És important que hi aneu amb el banyador perquè serà temptador les ganes de banyar-se.
Aquests dos paisatges són molt bonics tant  per visitar-los, com per gaudir-los. Us ho recomano.

Un paisatge que m’agrada

Un dels paisatges que m’agrada més són els de Boí Taüll, està situat en el Pirineu a la comarca de l’alta Ribagorça.

M’agrada molt perquè té molta vegetació, té esglésies medievals  i hi ha uns càmpings molt bonics.


Al camping que vam estar nosaltres hi havia un pont que l’havies de creuar per anar als banys. Allí s'hipot anar d'excursió per les muntanyes, pots fer bici.
Allí  encara es mes bonic a l'hivern perquè està tot blanc i quan et despertes veus la neu. Em fa sentir molt tranquil i descansat, es pot anar a fer  fotos als animals i a les plantes, és molt relaxant perquè et pots asseure davall d'un pi, anar a fer  muntanyisme, escalada, llavors t'arribes a la Vall d'Aran i pots sopar per allí.
El càmping on vam dormir estava envoltat de boscos i muntanyes. Malgrat tot em vaig fer mal a la cama i vam haver de marxar

La primavera

La primavera va començar entre el 20 i 21 de Març i acabar al voltant del 21 de Juny. En aquesta estació de l’any hi ha un augment progressiu de la temperatura, les precipitacions són moderades. Hi abunda  la floració de les plantes.


Físicament em sento acalorat i molt pesat  a causa de que han pujat les temperatures. En canvi, psicològicament em sento més divertit ja que gaudeixo de més les estones de sol, més juganer, més rialler, etc. En resum és una estació  de l’any que m’agrada força perquè em permet aprofitar el dia però  li trobo un inconvenient  per poder dormir, ja que fa molta calor.
Les activitats que acostumo a fer durant la primavera son:
-Anar a refrescar-me al riu,  fer sortides amb els amics, anar a pescar. Sortir a prendre un gelat amb la família etc.

En conclusió, la primavera es una estació que em permet fer mes activitats que a l’hivern  però prefereixo moltes vegades mes l’arribada de l’estiu ja que el numero d’activitats augmenta el doble.

La Fageda d'en Jordà

Un dia vaig anar a Olot a visitar la Fageda d’en Jordà. Hi havia molts arbres i molts insectes com espiadimonis. No crec que es pugui comparar amb cap lloc més. Se sentien els ocells, algun animaló... S’hi arriba, generalment, amb cotxe, tot i que per dins no es pot anar amb vehicles. Per dins es pot anar amb bicicleta o a peu. És un lloc que m’hi vaig sentir tranquil·la, plena de felicitat i de pau; m’agrada justament per això.


Recomano visitar-lo perquè és un bon lloc per anar-hi amb nens, per fer fer-hi fotos, per dibuixar el paisatge. M’ha captivat molt la naturalesa, de veure’n tanta de junta i en llibertat. Jo destacaria el bon estat en què es troba , ja que hi ha arbres molt vells, alguns de molt joves...

També és un bon lloc per fer-hi un pícnic però després, tota la brossa acumulada l’hem de llençar a les escombriaires; un bosc és un paisatge no una paperera! També hem de respectar unes normes perquè sinó no quedaria bosc, ja que un agafaria flors, l’altre tallaria alguna arbre, l’altre agafaria una planta o algun animal...

En fi, que un lloc tan preciós es convertiria en una tros de terra destruït per l’home. 

Uns paisatges que m'agraden

El passat dia 20 de maig, vaig anar a una excursió del G.E.A. (grup excursionista d’Albesa), a una muntanya a prop del poble de Estopinyà. El aquella excursió vaig veure tres paisatges que hem van agradar.

El primer va ser el d’un pantà. A mig camí ens vam parar a veure’l. Era meravellós, l’aigua neta i blava, i per la vora tot vorejat d’arbres verds. A la vora, però també s’hi veia un tros on no hi creixia cap arbre ni res, perquè probablement, abans l’aigua arribava fins allí.
Els dos següents, només es podien apreciar des de dalt de la muntanya a l’ermita de sant Marcos.


Un era el d’un poble abandonat que hi ha una mica més avall. Aquest poble es diu Finestres. Des de dalt, es veu tot el poble, que no es molt gran, i es molt bonic, ja que es veuen totes les cases, que casi totes estan destruïdes , fetes de pedra, la majoria tenien una porta bastant gran i amb forma d’arc. Al mig del poble  s’hi veu un safareig on la gent anava a rentar la roba... I a més, com que han crescut bastantes herbes es veu tot més verd.
I l’últim paisatge, i el que hem va semblar més bonic va ser el de la “muralla xina”. No es que sigui xina, però es diu així. La muralla xina, es una muralla natural (feta per roques) on al mig s’hi va construir un castell. Es molt bonic, i pel voltant es veu bastant verd.   

Un dia a la muntanya

El dia vint de maig d’aquest any vaig anar amb el Grup Excursionista d’Albesa a pujar una muntanya dalt de tot es veia una muralla anomenada: “muralla xina”.

Aquest paisatge era preciós, es veia una muralla de roques i al mig hi havia un castell.


Ens van explicar que per enmig d’allí , de les roques hi passaven les canoes i tota l’aigua.
La meva sensació va ser meravellosa, tenia al davant unes vistes meravelloses. Es veia la muralla però al seu costat es veien les muntanyes altíssimes.



Jo ho recomanaria perquè el paisatge de tot arreu és molt bonic, fas esport, i el millor és que quan has arribat a dalt de tot, val molt la pena perquè té unes vistes espectaculars i molt boniques.
A part, a baix d’aquesta muntanya hi ha un poble abandonat que es diu: Finestres, i el pots anar a veure.
Jo m’ho vaig passar molt bé, però a part d’aquests paisatges tan bonics pels camins hi havia trossos de bosc i un paisatge d’un pantà a baix de la muntanya molt bonics.


Ho recomano a tothom perquè es una experiència molt bonica i a part fas molt esport.

Un paisatge que m'agrada

Un dia vaig anar a la Vall d’Aran a escalar una muntanya. Era ple estiu i la neu s’havia fos, però els plans van canviar de sobte.

Quan vam arribar allà en comptes d’escalar una muntanya vam estar tota la tarda en una vall. Vam estar jugant molta estona. La vall era molt extensa, molt gran, i et donava una sensació de llibertat. Hi havia moltes flors, un riu, un bosc frondós un pèl lluny i molts animals. El que més em va captivar (de la vall) era la muntanya que s’alçava imponentment al darrere de la vall.

Em fa sentir llibertat, el riu reflectia la llum del Sol i molts animals corrien i jugaven. La vall em fa sentir així perquè respires aire pur. No sents el soroll dels cotxes o el fum que desprenen. Allà no hi ha electricitat. Quan ja s’estava ponent el Sol, era el moment més bonic de tots, els animals se n’anaven a les seves “cases”.

Recomano aquest lloc per anar-lo a visitar perquè hi ha molta flora i fauna. Quan arribes allà et sents molt tranquil i et sents molt alleujat. Em va agradar molt d’anar-hi! Ho voldria a tornar a repetir!

Un paisatge que m'agrada

Un dia, vaig anar a una muntanya molt alta a Baqueira Beret; aquell lloc és molt especial per a mi.

Hi havia unes visites immenses i era molt tranquil. Hi havia una mica de boira i feia una mica de vent. Jo i la meva família vam pujar fins a dalt de tot, on encara tocava més vent i es veien encara millors vistes. A baix de tot, hi havia un riu, tot i que l’aigua estava molt freda i neta. En aquell lloc, si arriba pujant una costa plena de curbes. L’altura era molt alta i em feia sentir bé aquella brisa que et tocava la cara. Estava plena de roques i algunes herbes i flors.

Ho recomano perquè és un paisatge molt bonic de veure, amb unes vistes precioses  i es molt especial per a mi.



Un dia, també, vaig anar al Montsec. Vaig pujar a la muntanya i des de allí podies veure unes vistes precioses.

Aquell dia feia un sol magnífic i podies veure encara més bé les vistes. Hi havia bastantes herbes i flors per allí. Hi havien flors de tots colors; la que més em va agradar va ser una flor de color groc, molt bonica. També, aquell paisatge em va agradar molt, perquè hi havia molta tranquil·litat i sobretot per les vistes. Encara que feia sol, allí dalt i feia una miqueta de fred, perquè estàvem a molts metres de altura.

Recomano aquest lloc per la tranquil·litat i les vistes. Es molt important per a mi.

Un paisatge que m’agrada

Últimament he anat a veure molts paisatges, però el paisatge que m’ha captivat més es el de Camarasa, ja que hi ha vistes molt boniques. Hi ha una comporta, hi ha un pont  que es veuen molt bones vistes, també hi ha un bosc i per allà al costat fan alpinisme, que son els  que pujen muntanyes. Per a mi aquest lloc es especial perquè vaig fer el bateig aquí en aquest meravellós lloc.


Per anar en aquest lloc només si pot anar en cotxe o en autocar.
Els elements que el formen són:
El bosc, l’aigua, les roques, el llac... D’aquests elements destacaria l’aigua, el bosc i les bones vistes. Aquest lloc em fa sentir alegre, content, ja que em sento amb moltes ganes de fer coses.

Us recomano per visitar-lo perquè passareu un bon dia i hi ha bones vistes.     

18 de maig 2012

Excursió a Aigüestortes

El que us explicaré avui es una excursió que vaig fer amb la meva família i uns amics. Vam anar a pujar la muntanya del Peguera, al Parc Nacional d’Aigüestortes.


Un dissabte, després de dinar, vam agafar el cotxe i vam marxar. Quan vam arribar al càmping ja era de nit, així que vam muntar la tenda, ens vam menjar el sopar que ja portàvem fet de casa, i a dormir!

L’endemà ens vam despertar molt aviat, i vam anar amb cotxe fins a un pàrquing, allí vam pujar al telefèric, que ens va pujar un tros de muntanya. Un cop allí vam començar a caminar, des del començament ja hi havia un llac. Al cap de molta estona de caminar ens en vam trobar un altre, i després tres o quatre més. També, quan ja quasi érem al cim, en vam trobar un que estava sec, on hi vam trobar una miqueta de neu, i això que era estiu!
Després, en comptes de pujar vam baixar una mica, però molt poquet, fins que vam trobar un altre llac, i vam parar a dinar, que bé que s’hi estava allí!
Després de dinar, i de molta estona de caminar estàvem esperant el telefèric perquè ens tornès a baix.
Quan vam arribar al càmping vam anar a fer un gelat al bar que hi havia, llavors vam plegar la tenda, i cap a casa falta gent!

Aquesta excursió m’ha agradat moltíssim, per la vegetació pels llacs...

Espero poder-hi tornar algun dia!

Excursió per Sevilla

El divendres dia 20 d’Abril, vaig marxar cap a Sevilla.  Quan vam baixar de l’avió vam haver d’esperar l’autocar per anar a l’hotel.



Un cop allí, vam sortir a la nit per Benacazon (un poble de Sevilla on estava situat l’hotel). Finalment vam anar a dormir.

El dissabte vam llevar-nos aviat, vam baixar a esmorzar, hi havia una gran quantitat de menjar. A continuació vam marxar cap al centre de Sevilla.

Allí vam anar a visitar la Catedral, era molt gran i bonica. Al Museu d’història hi havia relíquies de totes les edats, aquest edifici estava als jardins de Marialuisa. També vam visitar algun bar típic d’allà.
Tot era força diferent del que tenim aquí.

Ens ho vam passar força bé encara que estàvem molt cansats. Ja acabat el dia vam tornar a l’hotel a descansar. Desprès vam sortir a sopar. Tot estava molt bo.I per acabar, a dormir.

Al matí vam baixar a esmorzar. Finalment vam anar a buscar les maletes i vam anar cap a l’aeroport. Vam pujarà l’avió i al cap d’una estona ja tornàvem a tocar el terra.

La Primavera

Quan arriba la primavera la brisa s’omple d’olors nous. També és una estació que m’agrada perquè hi ha moltes pluges (bo per als pagesos), arriben les vacances (bo per als nens)... No tant sols a mi m’agrada la primavera, hi molta gent que li encanta; tot hi que també hi ha molta gent que l’odia per molts motius diferents.


La primavera també és l’estació dels enamorats. Fins hi tot es pot sentir l’amor en l’aire.
 A mi m’agrada més l’estiu però la primavera no em desagrada. A la primavera m’agrada fer una mica el badoc, però també he d’estudiar.




La primavera és com qualsevol altra estació però una mica més diferent; és com si diguéssim que hi ha quatre persones que són iguals i alhora també són diferents.


A mi m’agradaria que arribés l’estiu perquè, com ja he dit abans, arriben les vacances. A les vacances m’ho passo molt bé perquè, amb una amiga, fem una botigueta, vaig de viatge amb la meva família, vaig a Olot a veure a les meves cosines i als meus tiets, em banyo a les piscines (tant a les del poble com a la de casa de la meva padrina)... Tot això i molt més faig a les vacances.


Tornant al tema de la primavera, em sento tant bé interiorment com exteriorment. És una estació que hem sento tranquil·la. M’agrada la primavera i això no ho puc negar.

Excursió a La Vila Romana del Romeral

El dia 15 de Maig del 2012, vam anar a ‘’La Vila Romana del Romeral’’.

Vam sortir del col·legi a les 9:00 del matí, rumb cap allà. En aquesta excursió hi anàvem els nens i nenes de 5è i 6è. Feia molta calor i tots els nens i nenes anaven amb màniga curta. Primer, vam passar tot el ‘’Carrer la Creu’’ i després vam seguir per uns camins. La Vila Romana del Romeral està a 4Km més o menys des de Albesa hi ha 12Km en línia recta de Lleida. Feia molta calor i a més a més era bastant lluny.

Quan vam arribar allí, ens van deixar una mica de temps per esmorzar i descansar una mica. Després, el Senyor Lluís Marí ens va ensenyar una imatge de ‘’La Vila Romana del Romeral’’ amb totes les seves habitacions.

Després, per grups, els nens i nenes de 6è vàrem de haver de explicar les característiques de la vila. El meu grup es el que havia de explicar la introducció; així que vam explicar una mica el més important de la vila. Després els i va tocar el torn a la resta dels grups, els que havien estudiat l’Ala Nord, la Sud, la Est i la Oest. El senyor Lluís Marí ens anava corregint els errors, o alguna cosa que no haguéssim dit.

Després, el Lluís, ens va poder ensenyar un mosaic de la vila. Els mosaic havien de estar ven tapats pel fred, quan trepitgéssim... Són moltes coses les que s’ha de tenir en compte. També, a la vila, li estaven fent reformes, li estaven ficant pilars al pati central, perquè farien la teulada i ens podríem imaginar encara més com era abans la ‘’Vila Romana del Romeral’’.

També, una gran troballa que hi va haver, va ser la medusa. Després ens va ensenyar una mica els banys, els que abans els anomenaven ‘’Balnea’’; n’hi havia de tres tipus, els de aigua calenta, que s’escalfava amb un forn, els de aigua mixta i els de aigua freda.

En resum, aquesta excursió va ser molt divertida i us recomano que hi aneu, perquè aprendreu moltes coses noves i una mica la història d’aquest poble.

Excursió a la muntanya de Mont Rebei

Quan era bastant petita, devia tenir uns cinc o sis anys; la meva família, alguns nens i nenes de la meva classe i molta gent que era del Grup Excursionista d’Albesa vam anar a la muntanya de Mont Rebei.
Ara us explicaré més o menys el que recordo:


Primer vam buscar un lloc on acampar, tothom que venia amb el grup excursionista d’Albesa portava la seva tenda d’acampada amb tot el necessari.
El primer dia ens vam quedar en aquell campin g i a la nit, després de sopar, a dormir.
Al matí vam menjar galetes mb xocolata calenta; me’n recordo que va passar una cosa:




Com que a mi no m’agrada la xocolata, em vaig menjar les galetes soles, però després em van tirar la xocolata calentíssima a les cames sense voler.
Després vam anar a la muntanya, i tots els nens anàvem agafats amb una corda, uns darrere els altres; fins arribar a una cova de ratpenats.

Allí ens ho vam passar tots molt bé i vam tornar al càmping a sopar i a dormir, ja que estàvem molt canstat i al matí vam marxar cap a casa.


Va ser una excursió tant divertida que no me n’oblidaré mai.

Excursió a la muntanya

El dissabte passat vam anar a la muntanya d’excursió amb la meva mare i el David, vam anar a un càmping molt xulo on hi havia un nen que ens vam fer amics i anàvem pel bosc del costat i ens imaginàvem que érem en un bosc màgic on i havia molts essers estranys, fades, trols,dracs, dimonis, i coses així.


Anàvem al bar del costat a per xotxes i d’altres coses com gelats i coses així, l’endemà vam anar a veure esglésies i coses així que eren molt boniques, vam menjar cus cus que el va fer ma mare amb arròs i mandonguilles.


Un dels dies vam anar a un lloc on em vaig fer mal a la cama. Vam anar a un metge a que em digués  el que m'havia fet em van dir que només era una distensió i que havia d’estar dos o tres dies parat sense fer res, llavors vam haver de venir a casa i  vaig haver d'estar uns quans dies sense poder fer res i em vaig avorrir.

Excursió al Parc Nacional d'Aigüestortes

Un dia el meu pare ens va anunciar que aquell mateix dia aniríem al parc nacional d’Aigüestortes. Ens havia invitat el Guillem Codina amb la seva família. Així que a dos quarts de dotze ens vam trobar allà.

Vam dir d’escalar una mica la muntanya, a mig camí tots estàvem molt cansats ja que no havíem parat d’escalar durant dos hores. Feia molt bon temps però després va començar a ploure.

Des d’allà la vista del paisatge era impressionant, llàstima que una pluja ens ho hagués engegat tot en orris. Després va parar de ploure i vam seguir escalant una mica més. Pel camí vam veure molts ànecs i alguna que altra guineu.

Com que ja estàvem molt cansats vam baixar de la muntanya i ens en vam anar a sopar en un restaurant on feien el menjar molt bo.

Us recomano el Parc Nacional d’Aigüestortes (per anar-lo a visitar) perquè gaudireu d’unes vistes impressionants, a més d’una bonica flora i fauna.

Com es per tu un bon amic?

Els bons amics costen de trobar, són persones, que estan amb tu en els moments dolents, t’ajuden, són positius, alegres,generosos,amables i altres coses més. Els malts amics són molt fàcils de trobar estan ples pel món i són negatius...


Visc en Albesa, ja que anava a la guarderia des de la infància he anat fent amistat noves i ara a 6é encara les tinc, son amistats bones, bons amics.  Però l’any que bé aniré al institut, ens dividiran les amistats entre el meu curs i no podré parlar tant amb els altres nens, encara seran bons amics, ja que no, podrem estar junts però això no significa que no son amics perquè encara ens ajudarem els uns als altres i farem força per continuar endavant.

En resum, les bones amistats duren per sempre no s’acaben mai i continues  cap endavant. Les males amistats no se recorden i no serveixen per res.     

On he anat?

Aniré a Romania el dia 7-6-2012 amb els pares, per anar a veure una ciutat molt gran que es diu Bucarest que és la capital de Romania.


Allí viu la germana del meu pare, l’anirem a visitar, després anar a casa de la meva tieta anirem a un perquè aquàtic, allí sé que hi haurà coses boniques i molts nens i nenes.

Ens ho passarem genial a continuació crec que anirem a visitar el camp de futbol i jugarem un mini partit.
Més tard anirem a passejar per la ciutat per a veure la, crec que passarem per davant d’un castell i entrarem dintre per conèixer-la.

Finalment penso que m’ho passaré molt bé.   

Conte il·lustrat

Hi havia una vegada un nen que es dia Marc i tenia molt bona sort, un dia quan anava pel carrer es va trobar una pedra, no era una pedra qualsevol, per dins tenia diamant. La va agafar pensant-se que li dona més bona sort.

L’endemà quan es va despertar, no trobava la seva mare, la va buscar per tot el poble però no la va trobar.
El nen se’n va donar comte que la pedra que li portava mala sort.

Així que va decidir tirar-la. Al cap d’una estona va arribar la seva mare i es va posar molt content.
L’endemà en Marc es va trobar la pedra a la seva butxaca i es ca espantar molt, així que es va decidir anar a casa de les bruixes i el va demanar que l’alliberessin de la pedra, elles van dir que ho farien amb la condició que portes els ingredients  següents: una granota, un diamant, un pèl d’os i dos pedres negres.

El nen va dir que era impossible, les bruixes li van dir si no portes aquets ingredients no et podem alliberar de la pedra.
El Marc se’n va anar molt trist.
L’endemà al despertar no trobava  la pedra, se’n va anar capa casa de les bruixes i els va preguntar:
-Com és que ha desaparegut la pedra?
-Ho hem fet nosaltres perquè ets bona persona i no et mereixes tenir mala sort_ van respondre les bruixes.

14 de maig 2012

Les vacances de setmana santa

El passat dia 30 de març a l’escola vam començar una cosa que tots esperàvem:

                 LES VACANCES DE SEMANA SANTA!

Durant el dissabte, el diumenge i el dilluns vaig enllestir els deures, i el dimarts al matí vam fer la maleta: l’endemà marxàvem de viatge! I el mateix dia per la tarda vam anar a l’hospital a veure una nena que havia nascut.

El dimecres ens vam despertar molt d’hora, i quan vam haver carregat les maletes al cotxe, vam marxar. Des de casa fins al poble on ens allotjaríem (que es diu Lanuza) hi havia una mica més de tres hores. Quan vam arribar vam pujar les maletes fins al nostre apartament, que estava a dalt de tot, i això significava que havíem de pujar moltes escales, però que també era un avantatge perquè hi havia més habitacions que als de baix. L’apartament estava en un edifici que es diu Casa Pixurri.

Un cop hi vam ser a dins, em va encantar, era un apartament amb terra de “parquet”, a baix hi havia dos habitacions, amb dos llits cadascuna; un lavabo, una cuina-menjador, i un sofà i una televisió; hi havia un gran finestral, des del qual es veia el pantà i les muntanyes que hi havia al davant, era un paisatge magnífic. I la descripció de la casa encara no s’ha acabat, si pujaves una escala, et trobaves a una altra habitació molt gran, on hi havia dos llits, un sofà-llit, i una altre lavabo més petit. Era un apartament molt bonic.

Quan vam haver descarregat les maletes, vam dinar, i a la tarda vam anar a l’SPA de la Casa Pixurri, on hi havia un “Baño Turco”, una Sauna i un “Jacuzzi”.
El valle de Tena   


El dijous quan ens vam despertar vam tenir una agradable sorpresa: estava nevant! Així, després d’esmorzar, ens vam tapar ben tapats, vam sortir a caminar, i vam arribar fins a Sallent de Gállego, que estava a uns 30 minuts de Lanuza. A la tarda, hi vam  tronar a anar, per amb cotxe, per anar a nadar a les piscines cobertes.

I divendres... tornava a nevar!!! Vam sortir al carrer a jugar amb la neu, a fer una guerra, un ninot...

El dissabte al matí vam anar a un parc, que es diu Lacuniacha, es un parc on hi ha diferents tipus d’animals, des de rens, fins a linxs i llops;  tots els animals estaven en “semillibertat”, que vol dir que estan dins d’un reixat, però és molt gran, i tenen  molt espai. En una ocasió, quan passàvem pel tros de les cabres, anàvem per un camí, on a l’esquerra s’hi trobaven els menjador on tenien el menjar les cabres, i a l’altre, les cabres; la valla que ens separava d’elles era molt baixeta, i a la neu hi havia les petjades, la qual cosa significava que, abans de que obrissin el parc, les cabres havien saltat la valla i havien anat a menjar. El dissabte al migdia vam anar a dinar a Sallent, i per la tarda vam anar fins a la frontera de França, allà ho havia molta més neu.

El diumenge al matí vam abandonar la casa, i de camí cap a casa, vam parar a Biescas, i vam anar a passar el matí a Biescas Aventura, que un bosc, on tots els arbres (que eren altissíms!) estaven plens de cordes, tirolines... Primer una monitora ens va explicar com s’hi havia de passar, com ens havíem de lligar a les cordes... I després vam pujar al primer circuit, on tu anaves pessant pels arbres, a una altura de 4 o 5 matres, feia un mica de por! En acabar, vam anar a dinar a un restaurant. I despres... Per fi a casa!

El dilluns al matí, vam anar a una caminada a Menarguens, i després a menjar la mona, que bona estava!

Han estat unes vacances molt divertides, però tot s’acaba!

Vacances de Setmana Santa

Aquestes vacances han estat massa curtes, tot i això m’ho he passat bé. Les vacances van començar el dia 30 de Març, aquell cap de setmana no vaig fer res més que passar-m’ho bé. El dilluns següent vam anar a la mina a fer una calçotada amb meus padrins, la Rosita del Royo, el Guillem l’Arnau i els seus pares, la Laura (ma cosina) i la meva família, vam passar tot el dia allà jugant i fent cabanes, fins que vam marxar a dos quarts de vuit de la tarda, quan vam arribar a casa vam veure la pel·lícula “el intocable”.

El dimarts següent vam quedar amb el Guillem per fer els deures a casa meva i ens hi vam passar tot el matí, a la tarda vaig anar a casa de la meva “ex-cangur”, la Maria, que com que hi havia les seves nétes i em vaig quedar tota la tarda. El dijous vaig anar cap a la Granja d’Escarp casa de la meva padrina , on em vaig quedar fins el diumenge.

El dissabte vam anar a dinar a la mina amb els padrins i els meus germans, a la tarda el Roc va començar a insistir a la padrina que ens quedéssim a sopar i ens i vam quedar. El diumenge a la tarda vam anar cap a casa. L’altre dilluns, el dia de la mona, vam anar a dos quarts de dues a celebrar la mona a cas de Guillem Jovè.


Allà ens ho vam passar molt bé, vam arribar i els “nens” vam començar a dinar perquè ja teníem gana, després d’acabar de dinar ens vam posar a jugar a la ruleta de la suerte, vam estar més d’una hora fins que ens vam cansar, llavors vam començar a jugar a futbol fent trampa i faltes, al cap d’una estona de jugar vam començar a fer laterals i ponts, jo era la més elàstica, després d’una estona vam anar a buscar la mona a cal Redó. Van ser unes vacances divertides!!!

Com es per a tu un bon amic o amiga?


Per a jo, un bon amic o amiga és aquella persona en la que pots confiar, quan per exemple es parla d’alguna cosa que a tu t’importa i l’altre et jura que no ho dirà. Això es confiança.
Algú amb qui puguis millor gaudir jugant sense baralles un amb l’altre.
Que si et fas mal, l’altre t’ajudi sense problemes.
Que si fas alguna cosa amb ell per la qual cosa t’han de castigar, el teu company també accepti la culpa.
Un cop érem a gimnàstica i jugàvem amb un joc de córrer, l’Andrea i jo vam entrempussar  i llavors jo hem vaig trencar el braç però no ens podiam culpar mútuament perquè les dos havíem caigut.
Aquesta és la meva opinió de com es un bon amic o amiga.
Cadascú te la seva. 

Com és per a tu un bon amic?

Els bons amics costen de trobar, són persones, que estan amb tu en els moments dolents, t’ajuden, són positius, alegres,generosos,amables i altres coses més. Els malts amics són molt fàcils de trobar estan ples pel món i són negatius...


Vic en Albesa, ja que anava a la guarderia des de la infància he anat fent amistat noves i ara a 6é encara les tinc, son amistats bones, bons amics.  Però l’any que bé aniré al institut, ens dividiran les amistats entre el meu curs i no podré parlar tant amb els altres nens, encara seran bons amics, ja que no, podrem estar junts però això no significa que no son amics perquè encara ens ajudarem els uns als altres i farem força per continuar endavant.


En resum, les bones amistats duren per sempre no s’acaben mai i continues  cap endavant. Les males amistats no se recorden i no serveixen per res.     

11 de maig 2012

Com es per tu un bon amic o amiga?

Per mi un bon amic és com tenir un tresor. Mai t’abandonarà passi el que passi i sempre pots confiar amb ell. Un bon amic és una persona que sempre t’ajudarà. Sempre pots jugar amb ell, però en els moments difícils necessites un bon amic o amiga.

El meu pare sempre em diu: que companys en va tenir molts però d’amics dos o tres. I això és veritat, quan tens moments difícils ells hi són. Jo si no tinc amics no sé el que faria perquè per a mi són molt importants.

Des de petit que sempre he tingut amics i sempre he confiat en ells. A mesura que ens anem fent grans veiem qui són els nostres vertaders amics, amb que hi pots passar una bona estona. Els amics són un factor molt important a la vida, ells segur que pensen el mateix. Sempre he confiat amb els meus amics i ho seguiré fent i quan em necessitin allí estaré jo.

Vacances de Setmana Santa

El següent dia que vam acabar el col·legi, ens vam quedar uns dies a casa fins que vam anar a dinar a casa d’uns amics dels meus pares, per organitzar la festa dels 50è aniversari d’uns amics del Poal. El dinar va estar bo, però la pena va ser que a fora de casa estava plovent .


Uns tres dies després del dinar, vam anar al torneig de setmana Santa a Vilassar de Dalt. L’arribada va ser molt acollidora i agradable. El torneig de Vilassar de Dalt, tractava que els nens de Lleida es quedaven a dormir a casa dels nens de Vilassar. A mi em va tocar un nen que es deia Carles.

El 1r partit que vam jugar va ser contra el DKV Joventut de Badalona. El partit va ser molt igualat, però al final la derrota  se la va emportar el Lleida, però tot i això vam jugar molt bé.

Els altres partits, vam jugar contra: SESE, Mataró. Granollers, JAC Sants i Manresa. El Lleida va acabar amb dos victòries i tres derrotes, això significava que van quedar a la sisena posició.
També vam fer un súper KO i va guanyar un nen del nostre equip. I també vam guanyar el concurs d’esmaixades.

Després del concurs d’esmaixades van fer un súper KO de pares i el meu germà va eliminar al meu pare.
El torneig va ser molt divertit i molt emocionant. També sortejaven dues pilotes de bàsquet, una samarreta de la FCBQ i de la Penya i un equipatge de la NBA, dels New Orleans .

Molt després vam fer l’entrega de premis i el comiat dels equips del torneig. Ens vam acomiadar de tots els jugadors  i entrenadors, i sobretot dels nens i pares de Vilassar de Dalt.

Uns dies després d’acabar el torneig vam anar a celebrar la mona a casa nostra, van venir amb els cosins d’Andorra.
Vam anar a dinar   a dinar a casa de la Rosa. Per dinar vam menjar paella d’arròs amb carn i peix. La paella va ser molt bona i per postres vam menjar la mona, la meva era de xocolata i nata, i n’hi havia una altra que era de pastes amb cabell d’àngel pel damunt.

Aquestes vacances de Setmana Santa, han estat molt divertides, però tot i que han estat fantàstiques!  

Com és per a tu un bon amic o amiga?

Per mi un bon amic o amiga hauria de ser així:


Hauria de ser simpàtic, una bina persona, que no es burlés de ningú, que em caigués bé, que no sigui un cregut , que també fos bona persona, una persona alegre, carinyosa, que si li demanes alguna cosa la fes, que sigui responsable, que respecti a les altres persones, que pugui confiar en ella, que sigui honest i que no sigui pesat.
També m’agradaria que quan el necessiti el tingui al costat, que compti en mi quan ell necessiti aguda, que fagi cas cuan li diguis alguna cosa.


Tot i que e dit moltes  qualitats un bon amic no les pot complir totes, per que no existeix una persona perfecta, però seria bon amic si en complís bastantes de les normes.    

Els jocs florals


Enguany, com des de fa uns 4 anyets, a la nostra escola s’han celebrat els jocs florals, un concurs, que fem el dia de sant Jordi (dia 23 d’abril). Es tracta d’un concurs de literatura. Cada any, va sobre coses diferents, el primer any anava sobre els planetes, l’any següent anava sobre histories, auques, rodolins o endevinalles (segons el curs) sobre coses varies. L’any que va venir després va estar dedicat als poemes, ja que aquí a Albesa va viure un poeta que es deia Fermí Palau. I enguany s’havia de fer un conte il·lustrat, ja que d’aquí unes setmanes ens ve a visitar una escriptora i il·lustradora anomenada Mercè Arànega.

Doncs enguany, el dia 23 d’abril, després de l’hora del pati, vam anar a la saleta,  que esta molt a la vora de l’escola.


Allí tots els nens i nenes ens vam disposar a escoltar qui havia guanyat. Primer P-3, va guanyar un nen que es diu Adan. A continuació P-4 la guanyadora va ser la Carla. Després P-5 el guanyador d’aquest curs va ser el Genis. Seguint els cursos va ser el torn de primer el guanyador va ser el Mikey. Després va ser el torn de segon,  la guanyadora va ser la  Nerea. A continuació tercer, la guanyadora va ser l’Emma.   El nom de la guanyadora del següent curs es Laura. De cinquè però va guanyar l’Anna Barios.  I per últim la guanyadora dels més grans de l’escola (o sigui 6é) vaig ser jo.

Port del Compte 2012


Aquestes vacancetes, hem anat a passar uns dies  a Solsona, (Port del Compte); tot va començar el divendres passat, dia 28/4/2012.
De bon matí, lògicament, ens vam despertar; a continuació, un cop esmorzats, dutxats, .... va arribar el meu pare de la feina mentre acabàvem de fer les maletes.
Ja havíem acabat de prepara-o tot, nomes faltava  carregar totes les maletes al maleter  del cotxe, el qual, o vam fer mentre el nostre pare es dutxava.


A les 13:47, va començar una nova aventura, i un nou viatge. Vam marxar del poble, direcció, cap a Solsona. El viatge, sem va fer bastant curt, per que la meva germana i jo,  estàvem jugant a un joc de lògica i mirant aquell preciós paisatge muntanyós, rocós i molt verd.
Una hora i mitja, o dos aprox., vam arribar a Sant Llorenç de Morunys, i vam decidir anar fins al Port del Compte,  mitja hora tres quarts aprox.
Ja érem a dalt, al Alberg; vam descarregar totes les maletes, i vam com diríem nosaltres xafardejar una mica, per veure que i havia.
A les 4:30, vam anar cap a Sant Llorenç de Morunys a veure als meus pares.... cantar.
Va començar a ploure quatre gotes, fins que cada cop es va posar a ploure més  i  més,...
Un cop ja va acabar el concert, que per ser nosaltres ens en vam lliurar, ( vam anar a un Bar: La Laura, l’Aleida, la Mireia, i jo.
Quan van acabar el concert, vam anar cap al Port del Compte, ( al alberg) a berenar, a fer amistats,  hi ha passar-nos-o molt be!!

Vam descobrir, una sala, en la qual ens hi vam passar hores i hores, era la sala de Jocs!!
A l’hora de sopar, vam anar cap a un menjador, molt gran..... vam asseure’ns a la taula i de sobte, ens van portar uns vols amb sopa i mandonguilles,... Un cop ja havíem acabat de sopar els nens,  “ pre-/ adolescents”,  el Joan Pifarre, el que es carrega de aquesta sortida, ens va explicar que hi havia previst llegir-los un conte als nens petits quan ja fos  més tard, per què els agafés son.

A nosaltres, ens va semblar molt bona idea, per tant que vam agafar, ens vam repartir el conte i ens vam posar a llegir-lo dos vegades i després vam fer un assaig general, i vam anar a la sala de Jocs a mirar la tele (La que se Avecina). Vam estar una bona estona mirant la tele fins que es va acabar la sèrie, i llavors, vam anar a practicar una altra vegada el conte (La Estrella).

Llavors, vam tornar una altra vegada a la sala de Jocs, però aquesta, no a mirar la televisió, sinó que ha fer unes activitats que havien creat els monitors.
Vam jugar una bona estona,  fins a les 12:39, aprox. I després, vam poder fer el que desitjava al menys jo, contar-los el conte als nens petits....

Els nens petits, i com diríem nosaltres mitjans, se’n van anar a dormir, i llavors, vam fer..... malpensats!! Vam fer una mini festa, amb pica pica, billar, futbolins i asclar la nostra televisió!
A les 2:48, vam anar a “dormir” a les nostres habitacions amb els pares,.....

L’endemà al matí, ens van despertar amb la música a topa baba i tocant els tambors, la gaita,....
Vam anar a esmorzar a les 8:30: Croissants, cereals, entrepans, magdalenes, llet ( o llet amb cola cau), embotit, truita, iogurts, pistatxo,...

Al acabar de esmorzar, vam anar a canviar-nos,  a fer l’habitació, i a mirar una mica la televisió.
Després, devien ser les 9:45 aprox.; llavors, va ser quan vam marxar d’excursió fins a u precipici que hi havia un mirador,  conguitos de cabra, de corder,... Després de estar més de 2 hores caminant, vam anar cap a el Alberg, i.... ens van deixar anar  a la piscina coberta, fins a les 2:00, l’hora de dinar,....
Vam sortir de la piscina, i vam anar a canviar-nos de banyador/ bikini, a roba normal. A continuació, vam anar al menjador a dinar, espaguetis, i llom arrebossat de segons, i gelat.

Vam anar al menjador a mirar la televisió, a xerrar, de coses,...
Tot seguit, vam anar a jugar al futbolin amb equips: l’Aleida i jo, i Mireia i Laura.
A continuació, vam mirar la tele, jo vaig tocar el tambo...  doncs, si vam anar a dormir a les 4:30 de la matinada. Els hi vam anar a demanar als pares que estaven de festa, si podíem dormir tots els “pre-/ adolescents” junts a una habitació de quatre lliteres.

L’endemà, al matí, ens vam poder alçar sense tambors,... però amb crits del petits.
Ens vam alçar, ja era el últim dia de  les vacancetes!
Vam obrir la finestra i o vam veure tot completament blanc.

Tot seguit, vam canviar-nos, amb tota la pressa del món sencer. Vam anar a esmorzar a 100km/hora i jo hi unes bessones, i el seu pare l’arquitecte, vam anar a fora a la neu a baixar amb trineu i amb les pales de neu. No sabíem que fer, vam decidir fer un ninot de neu que s’identificava que era home per què tenir un plàtan,...

També vam fer un Iglú amb blocs de neu, els quals els fèiem atapeint neu a un recipient quadrat el qual era gran com un totxo de formigó.
Poc a poc, vam anar fent pujar les fantàstiques parets de gel, amb la col·laboració de tots els habitants de l’Alberg, fins que finalment,  l’Iglú, va ser acabat, amb el seu logotip de CM i clarament,  la bandera  Catalana ; i si!! Finalment, vam veure que va valdre la pena passar aquella meravellosa estona, fent aquet viatge, aquesta aventura!
                   
A continuació, com que l’Aleida, hem va posar neu congelada (lògicament)  a dins de la.... (sempre malpensant, no? J ) jaqueta, a l’esquena, i clarament, que jo, hem vaig venjar,...... DONCS, UNES TRES O QUATRE VEGADES, clar que van ser allò espantós, allò que passa a tothom, (m’estic acostant a la víctima amb dos voles de neu, i de sobte no ets a temps de reaccionar i dir, para el carro tio, pues no, no vaig poder, i en un obrir i tancar d’ulls, no se com, però tenia el cabell tot blanc, i xop).
Aiiiii...quins bons records....... Doncs si, tornem a el que estàvem; ja havíem acabat el Iglú i el ninot de neu (que era més al que jo) ens vam començar a tornar bojos per a veure qui es feia fotos primer amb aquells monuments tan bonics.

Finalment, estava, tot gelat, i nevat, a i per sert... això no o digueu a ningú: Sabeu que els presidents, van d’aquell rotllo...:


-A, jo tinc un cotxe Land Rover! -i l’altre diu:


-A si, pues, tió ves a veure si et graduen les ulleres, que jo tinc un Macerat!
Suposo que meu entès, pues sabeu aquest Land Rover tant famosos que són un nou model des de fa bastant poc, no?
Pues allà ens teníeu a nosaltres esmorzant (al matí), i de sobte sentim un soroll de rodes o alguna cosa  molt rara!
Pues allà teníeu al president, amb el seu Land Rover nou premen l’accelerador a màxim, i ell allà encallat a la neu fent rodones amb el cotxe J!!!
Va ser tot molt divertit especialment, ja sabeu,.... No!! Això del president, no!! Hem refereixo a estar amb els amics,...

Continuarà...


                                                                        

Com és per a tu un bon amic o amiga?

Per a mi un bon amic o amiga és una persona en la que hi pots contar amb ell. A ell, li pots confiar secrets, convivències... A

lguns amics els conec des que anàvem a la guarderia. Després continuàrem a l’Escola l’Àlber i espero que continuï aquesta amistat davant en davant. Des de petit que, amb els nens i nenes de la classe he compartit coses.

Després de passar tota la infància i la primària amb ells, hi ha alguns nens i nenes que se’n van a un altre institut. Però això no significa que no ens continuem veient o trucant. De vegades ens enfadem per alguna cosa, però finalment, sempre, ens acabem perdonant. L’amistat es un signe de confiança. Amb els amics, t’ho passes molt bé, jugant amb ells, rient amb ells...

També, a mesura que ens anem fent grans, ens anem explicant més coses, secrets... Amb els amics que tens més confiança els hi pots explicar els secrets mes íntims. Un amic es el que et respecta quan parles... I sap escoltar-te i et dóna consells perquè les coses et vagin bé i sempre està al teu costat quan ho necessites.

Sardanes a Organyà

El dissabte dia 21 d’Abril els nens i nenes que fem sardanes d’extraescolars vam anar a Organyà, a ballar sardanes.

Jo i alguns nens vam anar amb autocar cap a Organyà, a la arribar el primer que vam fer és anar a canviar-nos, a continuació ens en vam anar amb un lloc cobert per si plovia i vam fer el galop, i ens va sortir molt bé.

Després vam veure diferents galops que feien els altres grups de sardanes. Després vam ballar unes quantes sardanes, amb una cançó que es diu: En Ganxa! (Lletra i música – Albert Palau).
Amb aquesta foto se’ns veu quan havíem acabat sardanes i ens havien donat un premi que era un disc amb cançons; i ens vam asseure al terra perquè ens fessin unes fotos.

Vam esperar una estona que arribés l’autocar, per anar cap a casa, el camí va ser una mica llarg però molt divertit.
Ens ho vam passar molt bé però, jo estava una mica cansada perquè el dia anterior vam anar a la IV Trobada Esportiva.