Excurcio a benifallet

El dia 29 de Maig de 2014 els de CS vàrem anar d’excursió a Benifallet i a Miravet. Ens ho vam passar molt bé però ens va ploure bastant i fins i tot ens va pedregar.

Al matí vam haver de marxar a les 8h (no hi ha res d’interessant que haguéssim fet al bus). A

 l'arribar a les coves ens vam asseure en unes cadires que hi havia allí.

Primer vam anar a la cova del 2. Es diu així perquè té dues entrades.

Després vam anar a la cova meravelles. Nosaltres vam visitar tres sales. La dels llapis, la de l’auditori i la de la música. M’ho vaig passar molt bé a la de la música, perquè era impressionant. Després d’anar a veure les dues coves  vam anar a Benifallet a fer un passeig amb vaixell. Era molt divertit i impressionant.

Després de dinar va ploure.

 Vam anar al castell de Miravet. No em va agradar massa. Era bonic però una mica avorrit.

En aquesta excursió m’ho vaig passar molt bé.

Excursió a Les Coves de Benifallet i el Castell de Miravet

El dia 28 de maig de 2014 els nens i nenes de sicle superior vam anar a les coves meravelles a Benifallet i desprès a la tarda vam anar al castell de Miravet.

Quan vam arribar a les coves meravelles, vam pujar per un caminet i de sobte va venir una guia, la Mónica, que ens va ensenyar dues de les cinc coves.

Primer ens vam parar al davant d’una cova, la del Marigo,t i ens va explicar, més o menys, que veuríem i què no havíem de fer. En aquesta cova no vam entrar però m’hauria agradat entrar-hi.

Desprès vam anar a la cova del dos, que es diu així perquè té dues entrades, una, la principal, i una segona, que era una mica més avall de la muntanya on érem.  Aquesta cova tenia un túnel que connectava en una altra cova, la Xafarroques.

Després vam entrar en una altra cova que era molt més gran, la Cova Meravelles. En aquesta cova hi vam veure tots els tipus de formacions naturals, que eren: el macarró, que eren uns tubs que eren buits per dins, també hi havia el “brocoli”, que eren petites pedretes totes ajuntades, també hi havien estalactites, que eren les que sortien del sostre i les estalagmites que són les que surten del terra. Quan aquestes s’ajunten, surt el que se’n diu una columna. També hi havia les banderes, que eren unes estalactites totes ajuntades que feien una mena de paret que penjava del sostre. També hi havia els “gurs”, que eren uns llacs que estaven dins la cova però no eren massa profunds (uns 2 centímetres). Finalment, el que ens va ensenyar va ser la formació excèntrica que, personalment, va ser la que em va agradar més.

Al sortir de les coves vam anar cap al poble, i allí ens vam esperar al davant del llagut, que és l’embarcació que ens portaria a donar un tomb pel riu. Quan va arribar el conductor, en Pepe, vam embarcar i vam començar el “viatge”.

Quan vam arribar fins a un camp de tarongers vam donar la volta i vam tornar al lloc on havíem embarcat.

A l’hora de dinar, ens vam asseure en uns bancs que estaven sota uns arbres, però de sobte es va posar a ploure i vam haver d’anar sota un rentador.

Després de mitja hora, va pedregar una mica i quan va parar vam anar ràpidament cap a l’autobús. Quan vam arribar a l’autobús, va tornar a ploure i vam començar a anar cap al castell.

Al arribar al castell, en Xavier, el nostre profe de català i gimnàstica, va agafar un tríptic i vam anar passant per les diferents “parades”. En un punt, els professors, ens van preguntar si volíem pujar per unes escales de cargol que donaven en un pis descobert i bastant ampli.

Quan es va acabar la “guia” vam pujar a l’autobús i vam tornar a fer el camí de tornada.

I això és tot el que vàrem fer el dia de les dues magnífiques excursions.

Excursió al Romeral

El dia 30 d’Abril, els nens i nenes de cicle superior, vam anar caminant fins a la Vil·la Romana del Romeral d’Albesa.

Vam marxar de l’escola a les 11:00 perquè hi ha una hora caminant. A la una del migdia van arribar els nens i nenes de Torrefarrera de l’escola la Creu, eren de 5è curs.

Nosaltres havíem de fer-los-hi de guies i els hi havíem d’explicar tot sobre el Romeral. Estàvem amb parelles i jo anava amb la Monica.

Ens van tocar  quatre nens. Els hi vam ensenyar el mapa que hi ha al principi, la balnea, l’espai octogonal, la Medusa, el passadís d’entrada, el centre de la galeria, la cisterna, l’habitació i el despatx.
Al final, vam anar amb l’arqueòleg perquè els nens li fessin preguntes de les coses que nosaltres no sabíem.

Excurcsó a Benifallet i Miravet

El dia 28 de maig vam anar d’excursió a Benifallet i Miravet. A les 8 del matí havíem d’estar a davant del col·legi. Vam marxar i, abans d’anar cap a Benifallet, vam passar per Benavent a buscar el professor de 5è, l’Eduard. Hi havia dos hores de camí, així que vam ficar la pel·lícula CODY BANKS 2. Gairebé no la mirava ningú perquè estàvem o dormint o parlant i cantant. Jo anava amb la Laia, i anàvem quasi bé al darrere de tot. 

Vam parar a esmorzar en una benzinera i jo vaig fer alguna fotografia. Després vam tornar a pujar a l’autobús, i vam anar cap a Benifallet. Quan vam arribar a les coves ens vam trobar amb la nostra guia, que es diu Mónica. Primer  vam anar a la cova del dos, i ens va explicar que es deia cova del dos perquè tenia dos entrades, vam entrar i els professors ens van fer una fotografia. Després vam anar a la cova meravelles i vam anar a la sala que s’anomenava sala dels llapis. Després vam anar a la sala de l’auditori, on es formava una capa damunt de l’aigua que feia que les parets es fessin més altes. I finalment vam anar a la sala de la música, que la Mónica, amb el seu  anell va picar a unes estalagmites que estaven buides per dins i quan picaves feia soroll.

Després vam sortir, i vam quedar que ens trobaríem a la barca. Quan vam arribar a la barca, vam pujar a la part de davant i ens van explicar moltes coses durant tot el camí d’anada. De tornada vam estar jugant perquè ja no explicaven res.

A l’hora de dinar ens vam quedar a un parc que hi havia, però va començar a ploure i vam haver de refugiar-nos en un vell safareig. Quan va parar una mica de ploure vam pujar a l’autobús. No vam poder anar amb pas de barca perquè estava plovent, i ens hauríem mulllat. Vam anar al castell de Miravet. El nostre professor d’educació física va ser el nostre guia, i anàvem tots amb paraigües perquè plovia. Vam arribar a casa abans del previst, havíem  d’arribar més tard de les 7:30 vam arribar a les 6:15.

Caminada a Lleida

El dia 18 de maig a les set del matí, el meu pare, el meu germà, jo i també alguns amics i els seus pares, vam anar a Lleida a caminar, i la caminada es deia “la marxa per la Pau de Lleida”. Tots els participants, havíem de portar un quilo de menjar per donar al banc d’aliments. Hi havien diferents caminades, la nostra era la més llarga, anàvem en representació del continent Africà.

Quan vam arribar a Lleida, vam donar el  menjar que portàvem i vam anar  recollir les nostres samarretes. Quan ens tocava, vam pujar a un autobús, que ens va portar fins a Vilanova de la Barca. Quan vam arribar, ens van donar una rosa i una bosseta per a guardar-hi sorra que havíem d’agafar pel camí. La rosa, ens la vam penjar a la motxilla, i la bosseta a la butxaca. Jo, anava amb l’Ester, la Irene, la Tresa i la Paula. Al final vam acabar amb una noies molt simpàtiques que es deien Carolina i Cristina, eren germanes, la gran era la Cristina, que té 34 anys i la Carolina (que preferia que li diguéssim Carol) en té 19. Elles portaven dos gossos, un de gran i un de petit, el gran es diu Shira i el petit Luna. 

Quan vam arribar a Lleida, ens vam ficar les samarretes que ens havien donat al principi, i vam agafar una globus que flotaven que ens van donar, i quan tots vam acabar de buidar la bosseta de sorra els vam deixar anar tots alhora. Ens ho vam passar tots molt bé encara que arribéssim molt cansats a casa.

Monstre busca monstra resum.

Quan un monstre és descolorit i, a més, invisible, ho té molt malament per trobar parella: les monstres no el veuen i, és clar, no li fan cas. El monstre d'aquesta història busca com un desesperat la solució del seu problema.

El monstre va buscant solucions i al final sembla trovar la millor solució que és xutclar els colors d’alguns objectes per a que formin part d’ell mateix, i finalment acaba sent tot de colors com l’arc de sanmartí.

Però no tothom hi està content amb això, la família a la que ell els hi a robat els colors està d’allò més trista.

Però el monstre segueix amb la seva intenció de trovar una bona monstra. I a la fi, ell a mitjanit perfi trova la monstra del seu cor, i amb el gat d’espectador s’hi declara. Però el gat no ho vol, així que es barallen. Estona després hi pensen i recorden que cap dels dos sap perquè es allí, i de repent comencen a cantar un rock tots tres junts.

Finalment el monstre comença una relació amb la monstra, i poc a poc els objectes de la casa recuperen els seus colors.

No m’ha agradat gaire aquesta historia, perquè em sembla avorrida.

Agents rurals

El dia 16 de maig van venir el agents rurals a l’escola d’Albesa, a explicar-nos en què consisteix la seva feina. Ens van explicar que ells són els que controlen els arbres que es poden tallar. També són els que curen als animals salvatges i després quan estan curats els tornen al lloc on els van trobar ferits, i abans de deixar-los anar, els hi fiquen una mena de collaret, per a saber més coses sobre aquell animal i saber on va. 

Ells també són els que investiguen perquè s’ha ficat foc a algun lloc, i també els que els diuen als pagesos des de quina hora del matí es pot fer foc i fins a quina altra hora no es pot, i només es pot cremar herba fins al juny perquè si no amb l’escalfor el sol hi ha perill que s’estengui.
Va ser una xerrada molt interessant, encara que va durar molta estona.

El mico i la Girafa

En un bosc ple d’arbres molt alts, hi vivien un mico i una girafa. El mico era petit, de color marró i tenia els braços molt grans, i la girafa era l’animal més alt de tot el bosc, tenia un coll molt llarg i les cames primetes, però era diferent a les altres aquesta girafa tenia les taques de color verd.

Al mico li agradava la girafa, deia que aquell coll tan llarg li agradava i que aquella girafa tenia una veu molt peculiar. Però a la girafa no li agradava el mono, deia que un animal no havia de ser tan marranet ni menjar sempre el mateix, plàtans.

El mico es deia Ralph i la girafa es deia Paulina. A la Paulina li encantaven les joguines, i sempre tenia ganes de jugar, en canvi a en Ralph només li agradava jugar als jocs de pilota: futbol, tennis, bàsquet...

Un dia la Paulina anava caminant sola pel bosc, o això pensava ella, perquè sola no n’estava, en Ralph l’estava seguint. En Ralph va veure una pilota de futbol i va pensar amb molta intensitat:

-“Ojalá” no la vegi, així quan marxi la podré agafar jo i me la quedaré.                                                                                                             

Però no va funcionar, la Paulina la va veure i com hem dit abans a la Paulina li agradava tota mena d’esports. quan en Ralph va veure que l’agafava s’hi va acostar i va dir:

-Jo l’he vista primer, és meva!

-No! -va dir la paulina tota enfadada.

El mico li va prendre i va marxar saltant d’arbre en arbre, la girafa l’intentava seguir però es va cansar. Quan en Ralph va veure que ja no el seguien es va parar i va començar a jugar amb la pilota, aquesta era vermella i negra i amb uns dibuixos absents.

La paulina va veure que estava perduda, es va asseure en un racó i va començar a plorar. Al cap d’una estona un koala que passava per allí la va sentir i va anar cap allà sense fer soroll. Quan la Paulina el va veure va començar a córrer, es pensava que el koala se la menjaria i tornà a asseure’s. El koala va anar cap allà i la girafa va tornar a córrer, però ja no li quedaven forces i va caure al terra. El lleó va anar cap allà i li va dir que ell no menjava girafes i menys a les més guapes, la Paulina es va ficar tota vermella i li va dir:

-Jo no sóc guapa, i menys amb aquestes taques de color verd tan lletges, que em fan ser diferent de les altres.

-Lletges?, diferent?, l’única cosa que tens de diferent és que et més guapa que les altres, per cert, em dic Dimagi -digué el koala.

A la Paulina li agradà el seu nom.       

                                                                                                  

En Ralph els va veure i es va ficar trist, el lleó era més fort que ell i no tenia res a fer.

Un dia anaven passejant la Paulina i en Dimagi, en Dimagi va veure una zebra i es va ficar a perseguir-la, però aquesta era la seva millor amiga, el koala la va atrapar i la va ferir. La Paulina es ficar a plorar i deixà al koala. Al cap d’una estona, quan la Paulina ja marxava, va sentir uns sorolls estranys prop de la seva amiga. Era el Ralph que estava ajudant a la zebra. Quan la Paulina va veure que la zebra s’aixecava se sentí tota orgullosa d’en Ralph, potser  no era el més guapo ni el més net, però era molt bona persona i faria el que fos per ajudar a la gent.

Tutors de contes

Aquest dimarts vam  fer tutors de contes a l’escola.

 Aquesta vegada el conte l’hem fet nosaltres, a mi hem va agradar molt.

Perquè si havies acabat de llegir el conte podries dir que després passaven més coses perquè el conte es teu i el pots fer com vulguis.

 Ha sigut una experiència molt bona per als nens i també per nosaltres. Alguns contes eren més bons que altres però lo important es que els hem fet nosaltres.

 Als nens els hi van agradar molt els contes i el regal que li vam fer que era un conte per a cada un.

 Nosaltres als nens li vam fer una dedicatòria en el conte i alguns de nosaltres  li vam demanar que ens fessin algun dibuix al nostre conte.

Perquè així ells tindrien un record de nosaltres i de  aquest conte que li vam fer  i nosaltres també tindríem un record de ells. 

Excursió a Benifallet i Miravet

El dia 28 de maig, dimecres, vam anar d’excursió a Benifallet i Miravet són dos pobles de la província de Tarragona.

Em vaig despertar a les 7:00 del matí i em vaig preparar la motxilla, em vaig vestir, em vaig pentinar, vaig esmorzar i em vaig rentar les dents.

Per no anar sola a l’escola vaig quedar amb la Laia, la Tresa i la Laura per anar juntes al col·legi. Ella em va vindré a buscar i a les altres, a la Tresa i a la Laura les vam esperar al pont de les mentides.

Quan vam arribar als “columpios” l’autobús ja ens esperava, ens van dir que esperéssim una mica més i que deixéssim les motxilles al maleter. Vam parlar una mica per allí i vam marxar.

Al autobús ens van ficar una pel·lícula d’uns agents secrets, no la vam acabar de mirar perquè vam anar a esmorzar amb una benzinera. Vam aprofitar per anar a lavabo i ens van portar a les coves.

Vam visitar dues coves: la del Dos i la de les Meravelles. Ni havia un altra que es dia les Xafa roques i un altra que es deia Marigot. La cova del dos es deia així perquè hi havia dos sortides. A mi la que em va agradar molt es la de les Meravelles. Em va agradar perquè hi havia moltes columnes, perquè hi havia unes estalactites que eren excèntriques i per últim i el que més em va agradar era la sala de la música perquè hi havia unes columnes que al seu darrere no hi havia res, era buit i si les tocaves feien musica.

Després vam anar amb vaixell, amb un llagut, una hora hi vam anar. Mentrestant estàvem navegant la Mònica, la nostra monitora ens estava explicant cosses de per allí.

Quan vam tornar va començar a ploure i vam a un lloc on fa poc temps que allí les dones rentaven la roba, hi havia tres mosaic a la paret i tres mini piscinetes i els costats estan com abaixats.

En acabar de dinar vam anar al castell. Allà el Xavier ens va fer de guia, ens va explicar totes les parts que hi havia allà al castell. Al pujar a dalt a l’església del castell hi ha una torre amb unes escales de caragol, semblava que mai s’acabaven. Al arribar a dalt de tot, hi havia una terrassa enorme i molt bonica, es veia tot des de dalt!

Per mala sort no vam poder pujar al pas de barca perquè va ploure.

Al marxar d’allà vam marxar a casa. Ens van posar una pel·lícula, ens ho vam passar genial!

Trobada esportiva

El dia 8 de Maig de 2014, els alumnes de 5é i els de 6é, vam fer una excursió a Balaguer que es fa cada any. Anàvem amb grups i jo anava amb l’Anaïs, amb el Manuel, l’Alex i l’Eloi, (no teníem a ningú de 5è) i nens d’altres escoles. L’Anaïs, el Manuel, l’Alex, l’Eloi i jo érem del primer grup, i el primer grup anava primer a la piscina.

Primer va manar a canviar-nos, i quan vam arribar a la piscina ens van fer tirar de diferents maneres i nedar. Després els monitors ens vam deixar 10 minuts per a jugar amb pilotes, paletes, pulbois i tirar-nos pel trampolí. Quan vam acabar ens vam canviar, ens vam assecar el cabell i vam menjar una mica.

Després ens tocava anar cap a “dodgeball”. El dodgeball consisteix en matar als de l’equip contrari i quan els mates a tots guanyes. Vam jugar al dodgeball normal, al doctor dodgeball i al dodgeball traïdor.  

També vam anar a bàsquet i allí hi havia el nostre professor d’educació física, el Xavier. Allí ens van repartir en 6 grups i vam jugar quatre partits de cinc minuts. Quan vam acaba bàsquet ens vam trobar amb dos nenes de la classe: la Laia i la Chanez. Els hi vam dir adéu i vam anar a bàdminton.

A bàdminton ens vam ficar en parelles, i no podíem anar amb gent del nostre poble, i jo anava amb una nena que es diu Ariadna. Si eres molt bo, havies de anar al costat de la paret i si no ho eres gaire al costat de la porta. Com que jo i l’Ariadna no en sabíem gaire ens vam ficar al costar de la porta.
Després  vam anar a futbol, era l’ultima cosa. Ens van repartir en quatre grups. Vam fer dos partits, els que guanyaven jugaven contra els que perdien.

Quan vam acabar tots de fer les activitats que ens tocaven vam dinar al camp de futbol. Després vam jugar dins del camp fins a les 3:45 i quan vam arribar al col·legi vam jugar al pati fins a les 4:30.

Un elefant amb cor d'ocell

Una mestra d’una escola d’animals va veure un dia un anunci, que deia que es buscava mestra d’elefants per Àfrica, va escriure a un amic per dir-li que havia acceptat anar a Àfrica, perquè estava cansada de ser mestra d’aranyes, i també perquè volia conèixer el continent africà, li van dir que els elefants eren uns animals amb molta memòria, i també que eren molt curiosos, però quant  va arribar a Àfrica, va veure que tots eren molt diferents i volien aprendre coses diferents, havia elefants amb cor de tigres o de micos i de formiga...

La veritat és que la mestra començava ja a perdre la paciència i només esperava el dia per anar-se’n.

Un dia va aparèixer  un ocell a l’escola i es va posar damunt d’una elefanta que deien que tenia cor d’ocell, els elefants amb cor d’ocell eren callats i pacífics i també eren dolços i misteriosos, per això els altres elefants es reient d’ells, la mestra es va adonar que els elefants amb cor d’ocell es podien comunicar amb els ocells.

La elefanta els va dir que l’ocell va veure que el riu estava creixent molt i que hauria una riuada, els altres elefants es van riure i no s’ho van creure, la mestra no volia que ridiculitzéssin a l’elefanta i els va dir que pujarien tots al turo.

Quan van estar a dalt van veure com el riu cada vegada creixia més i com inundava l’escola, llavors els elefants es van adonar que l’ocell que es deia kolo kolo  tenia raó  i els havia salvat.

Per això els van donar les gracies a l’elefanta amb cor d’ocell i al ocell.

La mestra va acabar el seu contracte però es va quedar per investigar més coses sobre els elefants amb cor d’ocell.

Excursió a Miravet i a Benifallet

El dia 28 de maig, vam anar a una excursió a Benifallet i a Miravet. Vam marxar a les vuit del mati, vam anar amb un mini bus de trenta places. Durant el camí vam mirar la pel·lícula de CODY BANKS 2, a mi no em va agradar gaire però la veritat és que no la vam mirar gaire perquè parlàvem i ens ho passàvem molt bé, vam estar aproximadament 2 hores per arribar a Benifallet. Abans d’arribar vam parar a una benzinera a esmorzar, quan vam arribar a Benifallet vam anar directament a les coves. Allà ens va atendre una noia molt simpàtica que es deia Mònica. Ens va explicar que hi havia 4 coves però nosaltres només vam entrar a dos: “ “Del dos” i la “Meravelles”.

Primer vam entrar a la cova del dos i allí ens van explicar que es deia així perquè tenia dos entrades i/o sortides. Aquesta cova no era massa gran però era molt bonica.

Després vam anar a la cova “Meravelles”. Aquesta era més gran que la cova “Del dos”. Tenia més sales: la dels llapis, l’auditori i la de la música.

La sala dels llapis es deia així perquè del sostre en penjaven moltes estalactites en forma punxeguda com els llapis.

Després vam anar a la sala de l’auditori, allà ens van explicar que es deia així perquè tenia forma d’auditori, tenia dos gurs, que eren com una mena de llacs.

En aquesta sala ens van explicar com es deien algunes formacions que hi havia: macarró, que per dins estava buit.; estalactita, era com un mineral que sortia del sostre; un altre del quals no recordo el nom era el mineral 
que sortia del sòl; bròquil, eren com unes rodonetes.

Tot seguit vam anar a la sala de la música, va ser impressionant, la Mònica ens va fer tancar els ulls i va fer música, em va encantar.

Tot seguit vam anar amb barca, quan vam arribar ens vam asseure en uns bancs que hi havia, i miràvem el paisatge mentrestant la Mònica ens explicava coses.

Quan vam arribar vam anar a dinar, però de sobte es va ficar a ploure i vam anar a un refugi (rentadors) que hi havia molt a prop. Els professors es ficaren  sota d’un arbre, perquè havien de parlar de les seves coses. Però de sobte es va sentir un tro que ens va espantar i  els professors van venir corrents.

Com que plovia molt, ens vam quedar una bona estona al “refugi”, al cap d’una estona fins i tot va pedregar. Quan la pluja es va afluixar vam anar a l’autobús i vam anar al castell de Miravet, en teoria havíem de passar pel pas de barca, però com que plovia no ho vam poder fer. Com que anàvem amb un mini bus, vam anar amb autobús al castell, on estava programat anar-hi a peu.

Quan vam arribar ens van donar un tríptic on estava tot el castell explicat i  anàvem llegint cada cop que arribàvem al lloc. Les coses més importants estaven marcades amb números. Com que estava plovent i el castell era descobert, vam anar bastant de pressa, quan vam acabar van anar directament a l’autobús i cap a casa.

De la tornada cap a casa vam mirar la peli de Manolito Gafotas. Era molt divertida. A mi la tornada se’m va passar volant, vam arribar a Albesa més aviat del previst.

Va ser una excursió molt divertida, encara que va ploure ens ho vam passar “bomba”.

Trobada esportiva

El dia 8 de maig de 2014, els alumnes de cicle superior  de diferents escoles vam anar a Balaguer a fer una trobada esportiva.

Hi havien més de deu escoles i entre elles hi havien:la nostra, l’escola Alfred Potrony de Tèrmens, la Z.E.R. del Romaní, la del Jonc i moltes escoles més.

Jo anava al grup 1 juntament amb la Roser, l’Anaïs, l’Àlex i el Manuel i uns companys del futbol: el Pere, el Miquel, l’Edgar...

El nostre grup va començar a la piscina, allí ens vam posar la gorra de bany i després vam entra a la zona de la piscina. La piscina era coberta; primer ens vam ficar amb fila i ens vam tirar de diferents maneres i després vam tenir deu minuts lliures per a fer "el ruc" per allí.

Després vam anar al pavelló i allí primer vam fer dodgeball, que és un joc que consisteix en el següent: primer es fa un camp de més o menys 10x5 i a la meitat s'hi col·loquen  uns cons, després es fan dos grups i cada grup es col·loca a cada extrem de pista. Després, quan el monitor toca el xiulet, tots es fiquen a córrer per a agafar les pilotes, desprès es retrocedeix fins  arribar  a l’extrem i llavors es pot llançar la pilota. Quan toques  algú, surt del camp i per a poder salvar-lo has d’agafar una pilota que hagi tirat un de l’altre equip i si l’agafes abans  que toqui al terra estàs salvat.

Desprès vam jugar a bàsquet. L’últim esport a què vam jugar al pavelló va ésser bàdminton.

Finalment vam anar al camp de futbol i vam fer uns partidets. Nosaltres vam arribar a la final però ens van vèncer.

Desprès de jugar a futbol, ja vam anar a dinar i desprès de dinar vam fer una mica el ruc per allí.

I això ha estat una petita explicació del que va passar el dia de la trobada esportiva.

Vaig fer de guia a la vil·la romana del romeral

El 30 d’Abril tocava anar a la vil·la romana del romeral i els nens de sisè vam fer de guies a uns altres nens de 5è i 6è que venien de Torrefarrera.

A la primera classe de matí vam fer classe, a la segona hora va passar el mateix i a la meitat de la tercera ja vam marxar cap a la vil·la romana del Romeral. Nosaltres vam marxar per allí a les 11, per arribar a les 12. Ells van arribar més o menys a la 1, nosaltres mentre ells estaven de camí nosaltres preparàvem els cartells de cada sala que hi havia allí dins. Quan van arribar ens van separar en 10 grups però 5 grups explicaven la vil·la i els altres dinaven; jo estava al grup que primer dinava i després explicava el que era el Romeral. Després de dinar em tocava a mi explicar el Romeral, l’únic que havia d‘esperar el meu torn perquè jo era el tercer del  meu grup. Bé, quan ja era el meu torn vaig començar a explicar, estava molt nerviós, jo tenia uns nens a qui explicava les diferents parts, bé, no eren ben bé nens si no unes nenes que per cada cosa que deia elles es posaven a riure i això em ficava molt incòmode. Una de les bones coses quan explicava era que tenia un paper i quan de repent em bloquejava mirava al paper i tornava a explicar tranquil·lament, encara que era difícil perquè amb aquelles xiquetes que no feien res mes que riure costava ficar-se tranquil. Bé anava passant el temps i jo continuava explicant tots els punts del romeral, per fi vaig acabar i elles van anar amb les seves amigues i jo amb els meus, al final nosaltres vam tornar amb autobús al col·legi, per mala sort vam arribar més aviat i vam haver de fer classe, però quan vam acabar la classe vam tornar a classe.

Em va encantar explicar a gent.