Serem una societat més conscient?

S’estan realitzant cada dia més conferències i moltes xerrades sobre aquest tema perjudicial del tabac. La droga i moltes més coses molt dolentes per la salut els joves i adults. Cap als vint anys et consciencies de que és molt dolent i a la llarga ens pot afectar a tots si anem consumint aquests productes perjudicials i per molt que diguin els experts sobre el tema, hi ha algunes de les enquestes ens diuen que van pujant cada any, sobretot a noies entre tretze i fins i tot als divuit anys.

Cada vegada hi ha més casos en que ens trobem que hi ha gent molt afectada de les malalties que provoca el tabac i les drogues : Càncer de laringe, de pulmó i moltes més malalties que poden arribar a ser molt dolentes. Tot això ve a causa del tabac, les drogues i molts més productes que fabriquen el jovent o les compren a d’altres.

Si s’ anés reduint tot aquest consum o conscienciar-nos del perill que comporta a la societat tothom tindrien una qualitat de vida molt més millor.

És per això que els experts insisteixen en la importància de no fumar ni prendre drogues i així no haver de estar tota la vida des de jove fins quan et fas gran amb un sac ben gros ple de problemes de la salut .

Text predictiu

Des de fa uns anys que s’ha ficat bastant de moda això de comprar llibres digitals (e-books)perquè es molt còmode i molt modern i pràctic perquè pots emmagatzemar molts i molts llibres.
Si cada cop hi ha gent que en compra, al final els llibres de paper “s’extingiran”. Jo per exemple en tinc un i no el faig servir massa, en canvi la meva germana, una mica més que jo.

Cada cop hi ha més llibres en format digital, fins hi tot hi ha contes en format digital per a nens!!!

Cada cop més els escriptors publiquen els seus llibres en format digital.

Si cada vegada el nombre de e-books creix més, al final ens quedarem sense llibres en format de paper... i a mi no m’agradaria gaire, perquè estic acostumada a llegir llibres de paper i no sé si m’hi acostumaria. I a més que passaria amb les llibreries, les biblioteques ...? no sé si podrien seguir existint.

En resum, que millor que continuem com estem, amb llibres de paper i amb llibres digitals o e-books.

Si seguim així acabarem com a Grècia i sense els nostres recursos principals?

Si seguim malgastant els diners com si ens sobressin, o fent d’ells un mal ús, acabarem igual que Grècia sense un euro, sense un treball, sense una casa, els únic beneficiaris seran els bancs, perquè es quedaran amb les nostres cases perquè no les podrem pagar.

Si no comencem a cuidar el medi ambient, si ens aprofitem d’ell, d’aquí uns anys ens quedarem sense el nostres recursos principals, si no aprenem a estalviar i a no llençar els diners potser tindríem més diners i més treballs, si acostumem a comprar-nos el que necessitem i no el que volem també i hauran més diners.

La conclusió és que si no volem acabar en la ruïna, o provocant una guerra pels diners, millor que comencem a aprendre a estalviar ni que fos una mica, acabarem una mica millor, i no tan apurats com estem avui en dia.

Beure alcohol

Beure alcohol és una cosa que molta gent fa. A mi no em sembla gaire bé perquè hi ha gent que després de beure condueix i això ens afecta a la resta del món; no tan sols perquè hi ha perill de sofrir un accident, sinó també perquè moltes persones tenen la mala sort de sofrir l’accident. Podria dir també que hi ha persones que veuen una o dos copes al dia; està bé. Però això vol dir que al final de la setmana s’acaben bevent mitja botella d’alcohol i això és bastant perillós. Això és degut a que les persones que beuen no saben veure la quantitat d’alcohol que estan prenent i són negatius i estan malhumorats.

Jo no crec que beure alcohol sigui molt acceptable, ni per a la gent que en beu ni per a la gent que està al seu costat. Si això continua així, d’aquí a uns anys augmentarà el nombre de persones mortes en accidents de trànsit, en morts desagradables com ara assassinats, suïcidis... I tot això per culpa de persones que no es poden controlar bevent alcohol.

Que pasaria si ens quedesim sense els recursos principals?

Sense els nostres recursos principals no podríem viure.

L’aigua és un factor molt important per poder viure. Sense aigua tots estaríem en la ruïna ja que no tindríem prous forces per treballar. Nosaltres els humans només podem viure sense aigua tres dies. Sense aigua seria la fi del món. Hi hauria guerres per ella, molta gent es moriria i seria la fi del món.

El menjar també és unfactor molt important per poder viure. Sense menjar nosaltres no ens podríem alimentar i així mateix els animals. Sense menjar també hi hauria moltes guerres i tots també ens moriríem de fam.

L’oxigen és el nostre factor més important, sense oxigen el nostre planeta seria una bola de pols, sense oxigen les plantes no podrien créixer, els animals herbívors no podrien menjar, els carnívors no podrien menjar dels herbívors i nosaltres tampoc tindríem menjar. I el més important: no podríem respirar!

Carta al director

Benvolgut director del Segre:

Als carrers del costat de l’església d’ Albesa, estan fent reformes. Un dels carrers és el meu. Es un rollo haver de donar tota la volta.

Crec que seria millor que les obres les fessin a principis d’estiu, no ara. Trobo un malbaratament de diners haver d’enrajolar tots els carrers del costat de l’església. Llavors crec que hauríem de que fer-ho carrer per carrer i a vegades vols pasar amb els cotxes quan no hi ha les tanques i hi ha perill de punxar les rodes dels cotxes i les bicicletes. També fan forats grossos que són perillosos.

La meva opinió és que haurien detenir mes cura.

Cargols a la salsa

PREPARACIÓ:

Primer de tot rentem els caragols ben rentats, en una cassola posar-hi oli, una dent d'all, una fulla de llorer i els cargols ben escorreguts trets de l'aigua tèbia. Tot en fred.

Fan molta baba. Quan se han xupat tota la baba, afegir-hi una mica de conyac i remenar-ho. Afegir-hi una mica de farina i remenar per que la farina es vagi agafant als cargols i vagin quedant secs (no massa). 

I ben bons per poder-los sevir!!

INGREDIENTS:

• Cargols
• Fulla de llorer
• Salsa de cargols:

- 2 tomàquets
- 3/4 ametlles
- 3 alls
- 2/3 galetes
- Pebre negre
- Pebre vermell
- Oli

Vacances de Nadal

Aquestes vacances de Nadal he anat a molts llocs: a Sarroca de Lleida, a la Mata de Pinyana i a Albesa.

A Sarroca vaig anar a casa del meu cosí Josep, a passar dos dies.

El primer dia, quan ens vam despertar, vam anar a l’ordinador a mirar un partit de futbol d’un joc, després va venir un amic nostre que es diu Miguel, llavors ens vam ficar a jugar al call of duty Black cops online, ens vam estar fins a les onzè i mitja, vam sopar i ens vam ficar a mirar una pel·lícula “Los cuatro fantasticos”, quan es va acabar vam anar a dormir.

L’endemà quant ens vam despertar ens vam vestir, vam anar a buscar a la seva germana a l’esplai, llavors vam anar a busca el pa i l’esmorzar, desprès ens vam troba el Migel vam anar a casa del meu cosí i ens vam fica a mira una peli (zomis partí) la peli era divertida. Quan va acabar la peli, vam anar a casa del Miguel a buscar el berenar i vam tornar a casa del meu cosí a jugar al call of duty Black cops al cap duna estona vam sopar i vam anar a dormir. L’endemà van venir-me a buscar.

Un cop a casa, vaig tornar a fer la bossa per anar a la Mata de Pinyana, vam arriba a casa dels meus padrins, vaig anar a jugar amb el meu tiet a l’ordInador (al FIFA2012), al cap d’una estona la meva padrina ens va cridar a taula, mentre sopàvem vam ficar una pel·lícula que es diu “gajhul y el secreto de los guardianes”, desprès vam anar a dormir. L’endemà em va venir a buscar la meva tieta per anar a casa seva per anar a fer el cap d'any, l’endemà em van venir a buscar.

El dissabte 8 de Febrer

El dissabte 8 de Febrer era dissabte, al matí em vaig llevar i vaig esmorzar, vaig fer una mica de deures i em vaig posar a l’ordenador; vaig obrir el Gmail i vaig quedar amb la Clàudia i l’Anna Barios per a la tarda anar amb la bicicleta.

A tres quarts de quatre em van passar a buscar, vam anar amb bicicleta pel poble, fins que vam trobar molts cotxes,i ens vam estranyar, poc després vam descobrir que hi havia un enterro perquè vam veure el cotxe on porten els morts.

A les sis tenia que retirar, vaig anar cap a casa i els meus pares em van dir que aniríem a Lleida a veure les carrosses; vam arribar i vam veure les carrosses em van agradar molt, i no en vaig tindre cap de preferida.

Vam retirar a casa perquè ja s’havia acabat, i al marxar vam veure una carrossa que anava molt de pressa per la carretera.

Vaig arribar a casa molt cansada, sobretot dels tombs que havíem fet amb la bicicleta.

Què vaig fer aquest cap de setmana?

DISSABTE

Aquest cap de setmana, el dissabte dia 11, va ser un dia bastant divertit, al matí vaig anar a donar un tomb a Balaguer amb la meva tieta i em vaig quedar a dinar a Castelló de Farfanya.

Després de dinar, a les 3 de la tarda ens vam connectar totes al gmail i llavors vàrem aclarir a quina hora quedàvem...

Vaig quedar amb l’Anna Balagueró, La Clàudia i  l’Anna Barios, més que res era per divertir-nos, aquella tarda vam anar a donar una volta al poble.

Va arribar un moment que ja no sabíem a on anar perquè els llocs més cèntrics com la plaça de les bitlles, la plaça dels sarrains... ja hi havíem anat.

Llavors se’ns va acudir d’anar als “columpios” infantils del clot de l’Infern, a berenar i a divertir-nos amb els columbis... Quan ja eren quasi dos quarts de sis vàrem anar als “columpios” de davant del nostre  col·legi. Allí ens ho vam passar d’allò més bé, va ser amb els nous que han muntat a davant del col·le...

A les 6 de la tarda ja estàvem una mica cansades de donar tombs pel mateix lloc i vam decidir anar a comprar llaminadures i ens vam quedar  als bancs a xerrar una mica, perquè ja no  sabíem que fer i per dir alguna cosa ja teníem clavada al cap tota la ruta.

A la nit amb els meus pares vam anar a Lleida a donar una volta i després cap al restaurant, perquè tenien un sopar amb els amics i també venien els seus fills perquè sinó no hi hauria anat.

Aquell dissabte dia 11 va ser el més divertit que el passat.

DIUMENGE

Aquest diumenge dia 12/02/2012 al matí vam anar al mercat de Torrefarrera. Hi havia més de 100 parades, a l’últim i havia una parada de tota mena d’ animals, hi havien hàmsters i molts tipus d’ocells... 

A la tarda cap allà a les 3 i mitja vam anant caminant cap a la vil·la romana del romeral d’ Albesa, allà vam trobar a tres persones del poble miràvem per la reixa les troballes antigues.

Quan anàvem pujant de la peixera vam parar a veure la central d’aigua, finalment vam arribar, era molt bonic, tranquil i feia una mica de fresca.

Va ser un trajecte d’una hora i mitja que va valer molt la pena, a l’arribar passava una frescoreta per la vora de la central, jo ja hi havia estat unes quantes vegades, aquesta era la tercera, vam buscar un lloc per a berenar, que ja teníem molta gana; quan ja vam haver acabat de berenar vam anar una mica més lluny perquè hi havia el riu, vam anar a veure el riu d’ Albesa de més a prop s’anomena  el Noguera Ribagorçana, hi havien quatre o cinc patets i ànecs, després vam anar a la peixera, només havia el vigilant de l’aigua ( Secler ), no es veia ningú pels camps.

El meu pare, com que es amic amb un home que té una granja que te pollastres, un poni, moltes gallines, uns quants gatets petits... Aquell home me’ls va deixar veure, i el poni era petit i li agradava molt quan l’acaricies. Les gallines no paraven de volar, hi va haver una que es va fer un cop al cap amb la tanca que envolta el seu tancat.

Vaig arribar a casa molt cansada però amb una tarda molt bonica i l’endemà havia d’anar al col·legi.

Que vaig fer el cap de setmana?

El cap de setmana passat al matí vaig anar a casa dels meus padrins a dinar i a passar el dia.

Vam marxar a les 11:47 del matí, per tant a dos quarts d’una més o menys vam arribar al poble. Quan estàvem entrant al poble, vam començar a veure les muntanyes enfarinades. Ens vam posar molt contents i l’únic que volíem fer era anar a jugar amb la neu.

Vam fer una paella de peix perquè era l’aniversari de la meva cosina i de la meva tieta. Els nens vam menjar macarrons i els que volien també paella. Un cop ja havíem acabat de dinar va arribar el moment més bonic del dia, en el qual els que fan l’aniversari bufen les espelmes del pastís.
Ara sí, el moment més divertit de tot el dia, vam anar a ficar-nos la roba de la neu i després..... sí, vam anar a jugar amb la neu. Jo com que sempre he de fer la gracieta i vaig passar per damunt d’un toll tot gelat i .... ja us ho imagineu, no? Patapam! Doncs em vaig alçar i vaig anar a.. jugar a la neu! Vam fer un ninot i per fer la gracieta el vam posar a la cantonada.

Ja teníem les mans gelades de fred, vam anar cap a dalt a berenar i a jugar a un joc de taula: el “Risc”. El meu cosí em va dir si volia anar a baix a fer uns quants tirs amb l’escopeta a la diana, jo li vaig dir que ja baixaria després, quan acabés de berenar. Mitja hora després encara estava a dalt, ja no hi pensava. Al cap de uns cinc minuts, me’n vaig recordar i vaig anar corrents cap baix. Ja estava a baix, el meu cosí em va dir que estava gelat de fred i que faria dos o tres tirs més i se n’aniria cap dalt.

Em vaig fixar a on disparava i sabeu a on? Com que es ell, va agafar el ninot de neu i el va posar plantat i li va començar a fer punteria al cap. Jo li vaig dir que estava fent amb el ninot de neu. Ell em va dir:

-Doncs punteria al cap!

Jo li vaig contestar que ens havia costat molt de fer-lo i també que arribés sencer fins allí. Ell es va posar a riure i em va dir que se n’anava cap dalt perquè tenia les mans congelades. Jo també me’n vaig anar cap dalt.

Quan era l’hora de marxar, vaig pensar que el ninot de neu no l’havíem de posar a la cantonada. Vaig sortir ràpidament a fora i el vaig posar a la cantonada. La meva tieta, quan va marxar, va veure que estàvem rient molt i ens va dir que aquí passava alguna cosa, nosaltres li vam dir que no havíem fet res. Ella, sospitant, va anar tirant poc a poc i quan va veure al ninot de neu ja l’estava atrotinant amb el cotxe. Nosaltres estàvem molt contents.

Parkour

Avui us parlaré de la meva afició que és el Parkour.

El Parkour és un mètode d’entrenament  que t’ensenya a moure’t pel medi ambient, es tracta d’esquivar els obstades que trobem al nostre camí saltant, corrent, grimpant, agafant-te on pots...

M’agrada el Parkuor,  perquè m’ho passo bé i a més a més arribo als llocs més aviat ja que agafo al camí més curt encara que sigui el més difícil.

Quan més practico és el cap de setmana ,ho faig amb els meus amics.

Ho recomano a tots els nens,  però que ho facin amb molta cura i que comencin amb les coses més senzilles. 

Els meus caps de setmana

A mi m’agraden molt els caps de setmana perquè són molt divertits, de vegades, si tinc moltes ganes de que sigui cap de setmana, els dies de cada dia se’m passen molt lents, i si no en tinc gaires ganes se’m passen normals.

M’agraden els caps de setmana perquè tenim festa i podem fer excursions, jugar amb els amics...
Normalment jo els dissabtes em desperto, esmorzo, i després me’n vaig a fer deures, i de vegades me’n vaig a veure a la meva padrina; després de dinar mirem una estona la televisió, i a continuació, de vegades, anem a caminar, acabem els deures, si no els hem acabat al matí. Per exemple, aquest dissabte, al matí vam jugar una mica a l’ordinador, i per la tarda vam fer els deures.

Els diumenges, de tant en tant anem a fer alguna excursió, però normalment, el matí el passem per casa i a la tarda anem a casa de la meva padrina.


A mi els caps de setmana se’m passen molt ràpids, i en canvi la setmana se’m passa massa lenta, jo crec (encara que sigui impossible) que haurien de treure un dia de la setmana i posar-ne un altre al cap de setmana, com que això és del tot impossible, una altra solució seria que el divendres només treballéssim pel matí, i per la tarda féssim festa, així el cap de setmana ja no seria tan curt i tindria dos dies i una tarda.

A mi realment m’agrada més el cap de setmana que els dies que anem al col·le, entre d’altres coses perquè és més divertit. I a tu, que t’agrada més?

Que faig els caps de setmana?

Els caps de setmana podem fer moltes coses, com anar amb bicicleta pel poble, anar a jugar partits tant com de futbol com de bàsquet, anar a visitar monuments històrics...

Els caps de setmana, també es per descansar de tants dies d’escola, de feina...

En canvi jo, els dissabtes pel matí el dedico a aprofitar el temps, això vol dir que passo el temps fent els deures que em manen a l’escola. Després de fer els deures, baixo a baix al menjador a fer textos de català i després em poso a llegir o a jugar amb l’ordinador.

A les tardes quedo amb els amics per sortir a jugar pel poble i a passar-nos-ho bé jugant a pilota, jugant al fet i amagar, a fer les nostres pròpies “garutes” , a saltar amb la bicicleta...

Els diumenges, si pel matí no tinc algun partit de bàsquet (casi sempre), em poso a llegir o a sortir a patinar. A les tardes possiblement em podreu trobar jugant pel poble!

Tot això és el que faig casi cada cap de setmana! I tu, que fas?

Que faig el cap de setmana?

Aquest darrer cap de setmana ha sigut molt diferent dels altres. Dissabte al matí, me’n vaig anar a l’Arnau a veure el meu tiet que està ingressat, allà hi vaig estar una bona estona.

Quan vaig sortir de l’Arnau vam anar a comprar al Carrefour, quan vaig sortir de comprar vam marxa cap a Albesa. A la tarda vaig anar a casa del meu cosí Iñaki, allà hi vaig estar una bona

estona.

Més tard vaig anar cap a casa. L’endemà al matí vaig anar a casa de la meua tieta a cobrar, més tard vaig anar a casa dels meus besavis a dinar. A la tarda vaig anar a Alpicat a passar la tarda, la meva cosina i jo vam jugar a la wii i a la Nintendo DS, més tard vam anar a sopar i després de sopar vam jugar a “uno para ganar” .Al cap d’una estona ja vam marxar cap a casa a dormir. Bé els caps de setmana son massa curts!!

Adéu i fins demà!

Que faig els caps de setmana?

Els caps de setmana, si m’avorreixo i no tinc exàmens, alguna vegada quedo amb les amigues i anem pel poble; els diumenges, quasi tots vaig al poble dels meus padrins, a Vallverd; on ens reunim la família i passem el dia.

A mi ja m’agrada el que faig, alguna vegada m’avorreixo però no passa res.



Jo voldria els caps de setmana més llargs perquè arribo cansada el divendres, dissabte quedo amb les amigues o estudio i diumenge ja em preparo per anar al col·legi, se’m fa molt curt. Proposaria fer tres dies de cap de setmana però sense perdre’m la gimnàstica, perquè m’agrada molt.

Em penso que a tots els nens els hi agrada el cap de setmana, o al menys ho sembla; perquè tens més estona lliure per fer el que tu vols.

El cap de setmana passat

El cap de setmana passat: vaig anar a la Mata de Pinyana amb els meus tiets i els meus padrins. El dissabte em vaig estar tot el matí estudiant per medi, a la tarda vaig jugar al “fifa manager 2012”. També
vaig juga al “warhammer” i me'n vaig anar a dormir.

El diumenge vaig aixecar-em i vaig mirar la tele una estona. Llavors vaig estudiar fins a l’hora de dinar i a la tarda vaig jugar al “fifa manager” 2012 i em van venir a busca i me'n vaig anar a dormir.

Habitualment baix a la mata de Pinyana a juga al “warhammer” de veritat amb el taulell
Les coses que faig el cap de setmana sempre son si fa o no fa les mateixes.

Els caps de setmana son curtíssims, proposaria que el divendres també fos festa. Per que sino volem fer moltes coses i no les pot acabar de fer mai.

No conec a ningú a qui li agradi més el dia entre setmana que el cap de setmana.

Que faig els caps de setmana?

Els caps de setmana, si m’avorreixo i no tinc exàmens, alguna vegada quedo amb les amigues i anem pel poble; els diumenges, quasi tots vaig al poble dels meus padrins, a Vallverd; on ens reunim la família i passem el dia.

A mi ja m’agrada el que faig, alguna vegada m’avorreixo però no passa res.

Jo voldria els caps de setmana més llargs perquè arribo cansada el divendres, dissabte quedo amb les amigues o estudio i diumenge ja em preparo per anar al col·legi, se’m fa molt curt. Proposaria fer tres dies de cap de setmana però sense perdre’m la gimnàstica, perquè m’agrada molt.

Em penso que a tots els nens els hi agrada el cap de setmana, o al menys ho sembla; perquè tens més estona lliure per fer el que tu vols.

Que faig els caps de setmana?

Els dissabtes quasi sempre m’he de llevar molt aviat, perquè tinc partit per Barcelona o per Lleida cap al matí. A l’aixecar-me per jugar un partit sempre tinc un “ritual” a fer. Em rento la cara, vaig a esmorzar y em fico els cascos de l’Ipod per escoltar música. Després de fer un partit normalment sempre em toca macarrons per dinar i tot seguit me’n vaig a fer els deures i a jugar amb el meu germà a dalt a la "buardilla". A continuació sopem i veiem una pel·lícula a la tele. Després de la pel·lícula veiem una mica la tele fins que tenim son i ens n’anem a dormir.

L’endemà diumenge quasi sempre el tinc lliure, però a vegades el meu germà té trobades i jo hi he d’anar. Allà m’hi passo tot el matí, jugo amb el meu amic Oriol i a vegades també ve el Guillem Codina. Allà juguem a la PSP i a més jocs. Quan acaba el meu germà de fer la trobada, jo i el meu pare després de dinar ens fiquem a jugar a la Wii. Normalment a les tardes quedo amb l’Andrea per patinar als Sarraïns però ara fa molt fred i molt vent per anar-hi.

A la nit fem un sopar molt bo i ens n’anem a dormir molt aviat, perquè l’endemà hem d’anar a l’escola.

Voldria que hi hagués un dia menys d’escola, perquè els caps de setmana tindria més temps per jugar amb el meu pare i amics i més temps per fer els deures.

Què vaig fer el cap de setmana passat?

El cap de setmana passat va ser fora del normal, perquè normalment vaig a casa de la padrina o a casa meva:


Dissabte: Vaig anar a triar el vestit de la comunió de ma cosina, va ser molt ràpid, només vam mirar un vestit i ja està, ja el tenia. Després vam anar a dinar a casa de la padrina i del padrí, la Laura, la Marina, el Roc i jo ens vam quedar a dormir.

Diumenge: al matí vaig anar a jugar amb la Maria (una amiga de la Granja d’Escarp), també vaig acabar de fer els deures, i després, a la tarda, vaig anar al carrer una estona i vam anar a deixar a la Laura a Rosselló, i vam anar cap a Albesa. Llavors vaig sopar i vaig anar a dormir.

El cap de setmana

El darrer cap de setmana vaig anar al cinema a mirar una pel•lícula que es titulava Sherlock Holmes (el juego de las sombras.) Va ser un cap de setmana igual que un altre. Habitualment els cap de setmana vaig al cinema i si algun cap de setmana no hi vaig, vaig a casa dels meus padrins de Llardecans on també m’ho passo ja que tenim unes cosinetes bastant gran de 18 anys i juguem a l’ordinador, al domino, al bingo, al uno, a la wii....


Els cap de setmana vaig a jugar a futbol amb els meus amics, també vaig a fer una volta pel poble amb bicicleta i més tard per allà més tard al vespre anem al cinema.
M’agradaria anar a veure el F.C.Barcelona molt sovint ja que val bastant diners.
Els cap de setmana són massa curts solt només dos dies haurien de ser més llargs així podríem gaudir de més dies ja que gaudiríem molt més.


Realment m’agraden molt més els cap de setmana perquè podem,gaudir molt més i ens ho passem molt més bé.

Els caps de setmana

El darrer cap de setmana el més interessant que vaig fer va ser que van venir dos amigues a casa, per a jugar. També vaig jugar al club pengüin, un joc de l’ordinador que és molt divertit. També vaig mirar la televisió. I el diumenge va nevar, i a la tarda vaig anar a passejar una mica.

Habitualment els caps de setmana estic per casa, o vaig a la muntanya. De vegades a la tarda o al matí anem a caminar pel secà. I només faltaria, fem els deures!!!

De vegades m’agrada llegir o fer alguna cosa entretinguda. M’agradaria que cada cap de setmana, per exemple, anéssim al cinema. O féssim alguna cosa especial, com ara anar a algunes firetes, com vam fer un dia, va molar.

Jo crec que s’hauria de prohibir que els profes fiquin deures per al cap de setmana, o que els dilluns féssim exàmens. Perquè els caps de setmana són per a descansar i gaudir, no per treballar i estudiar.

Els caps de setmana són massa curts, perquè solament són dos dies. Jo em passo tota la setmana esperant a que sigui cap de setmana, i quan ja som cap de setmana, em passa volant, com un llampec, vist i no vist. Seria divertit que hi hagués dos dies d’escola i cinc de cap de setmana. Jejejejeje!!!!

La veritat és que a mi m’encanten els caps de setmana, però els dies de cada dia, depèn de com tampoc és que siguin tan avorrits.

Que he fet aquest cap de setmana?

Aquest cap de setmana he fet com alguns altres.

Dissabte: El dissabte, després de llevar-me i esmorzar, vaig anar a fer tots els deures que teníem per dilluns i alguns dies més enllà.

Després de dinar, vaig mirar una estona la televisió i també vaig escombrar.

Tot seguit, més o menys a les quatre, vaig sortir una estona a jugar; fins a dos quarts de set.

A continuació vaig tornar a casa una mica cansat i per això em vaig dutxar.

I després vaig sopar, escombrar, llegir una estona i després me’n vaig anar a dormir.

Diumenge: El Diumenge, després de llevar-me i esmorzar, com cada dia, vaig anar a mirar una mica la televisió.

Després, la meva mare, em va informar que havíem d’anar a Torregrossa.

Així que em vaig vestir i vam anar cap a Torregrossa. La meva mare es va quedar a parlar una estona amb la meva padrina i nosaltres vam anar a buscar el diari.

Després d’això vam tornar a casa de la padrina i vam dinar. El menjar va estar molt bo.

Després d’una bona estona, vam anar a casa dels meus cosins a saludar-los i a quedar-nos una estona allí.

A continuació, vam entrar al cotxe, i vam marxar cap a casa.

Va ser un dia esgotador, així que vaig anar a dormir una mica més aviat de el habitual.

Aquest cap de setmana ha segut una mica diferent als altres, perquè anem cada dos o tres setmanes a veure a la meva padrina de Torregrossa; però les altres coses, no.

Habitualment els caps de setmana, o faig el que he acabat de redactar ara, o bé anar a Torregrossa.

Les coses que m’agradaria fer els caps de setmana són: Anar al cinema i tindre una mica de més temps per a mi.

Jo trobo que els cap de setmana no són ni massa curts ni massa llargs, però jo preferiria un dia més de cap de setmana.

Proposaria que cada setmana, variés el cap de setmana, per exemple un cap de setmana és de tres dies, i l’altre de dos.

De vegades m’agrada més anar al col·legi, perquè veig els amics, i podem jugar a futbol a l’hora del pati tots junts.

Però hi ha setmanes que m’agrada més els caps de setmana, perquè també pots sortir amb els amics, i tens més temps per fer els deures i estudiar si tens algun examen.

Que faig els caps de setmana?

Aquest darrer cap de setmana ha estat ben normalet. Primer m’he llevat i he esmorzat. Després he telefonat a una amiga per a que vingués a casa meva a jugar a les 14:00 el diumenge; però com que avui érem dissabte, he estat tot el dia a casa, en família. Tot hi que m’agrada estar en família perquè fem coses divertides, ha vegades, el meu germà pot ser una mica pesadet amb els jocs en família. Però m’ho passo bé igual amb la meva família.

En fi, tornant al tema del cap de setmana, podria dir que no ens vam moure gaire de casa, excepte a l’hora de dinar. A l’hora de dinar vam anar al meu restaurant preferit: la “Sangiovesa”, a Lleida.

Aquest restaurant m’agrada tant perquè és italià i tothom sap que en un restaurant italià al menú no hi falta la pasta; però és que la pizza que fan allí està per llepar-se’n els dits.

Després de dinar vam tornar cap a Albesa perquè com que venia una amiga el dia següent, havíem d’endreçar. I, després d’endreçar, vam estar una mica per casa jugant, el meu germà i jo, i ens van cridar que anéssim a berenar. El berenar va estar deliciós i a continuació, vam tornar a jugar. Van passar unes hores i vam anar a sopar.

Jo vaig fer uns ous farcits que consistien en agafar un aparell, que va comprar la mare, de silicona de forma arrodonida i hi poses un ou cru. Després hi poses el farcit, per exemple daus de pavo i formatge. A continuació ho poses al microones a 1minut i 10 o 20 segons; finalment ho poses a una temperatura qualsevol però, ho has d’anar controlant per a que no esclati (com va passar amb l’ou que li vaig fer al meu germà, tot hi que estava molt bo). I a dormir.

El diumenge venia l’amiga! Ens ho vam passar molt bé i es va estar a casa nostra fins a quarts de vuit. Una anècdota que ens va passar va ser que el meu germà tenia a prop unes aquarel·les i, el que se li va ocorre va ser d’agafar un pinzell de pintar els ulls i començar a pintar amb un full que s’havia trobat par allà. Al principi hem vaig enfadar una mica però després vam acabar rient els tres. Ella es volia quedar a dormir però li vaig dir que no podia perquè al dia següent érem dilluns i havíem d’anar al col·legi.

Així va des el meu cap de setmana. Però, habitualment només faig que quedar-me a casa amb la meva família.

Tot el que m’agradaria fer en una cap de setmana ja ho vaig fer el cap de setmana anterior. Tot el que m’agradaria fer en una cap de setmana ja ho vaig fer el cap de setmana anterior. Ah! I també m’encanta mirar pel·lícules que comprem del “Imagenio”; les triem el Jordi i jo. Les pel·lícules que m’agraden són les d’aventures com: “Piratas del Caribe”, però, en realitat m’agraden totes les classes de pel·lícules excepte les de por.
Jo voldria que els caps de setmana es fessin més llargs perquè quan m’ho estic passant bé el temps em passa volant i quan estic avorrida i cada dos per tres miro el rellotge i el temps em passa molt a poc a poc.

A mi sempre m’han agradat més els caps de setmana i no els dies que vaig a l’escola perquè puc estar en família, quedar amb els amics, veure pel·lícules... Però per altra banda també m’agrada anar a l’escola perquè cada dia aprenc coses noves, m’agrada fer plàstica, també m’agrada fer gimnàstica (encara que no se’m dóna molt bé)... Així que a mi m’agraden les dues coses.

L’Institut

Ara som els més grans, però a l’ institut serem els més petits. Ja fa nou anys que estem estudiant en aquesta escola però ja tinc ganes de marxar del col·legi perquè algun dia caurà l’escola al terra i ens podríem fer mal. Jo tinc una cosa bona i una de dolenta. La bona és que ja som els mes grans, i la dolenta és que als altres cursos no s’havia d’estudiar tant perquè els exàmens eren més fàcils.

No em fa por anar a l’ institut perquè crec que és com l’escola d’aquí Albesa però una mica mes gran. D’altra banda, hem fa una mica de respecte perquè allí serem quatre vegades més dels nens que som aquí i també hi ha moltes més classes, molts mes passadissos i molts més professors. També em fa una mica de respecte perquè cada vegada els cursos seran més difícils i hauré d’estudiar molt.

Una caminada

El Dissabte dia 28 / gen. / 12, amb els meus cosins vam fer una caminada fins al terme d’Albesa, allí el meu pare te com un magatzem i com que tenim com una taula així de fusta rodona i gran varem dinar a dins, varem parar la taula i començarem a dinar va ser molt divertit i era com una mena de pícnic.

A la tarda vam anar a caminar pel terme, després vam fer una petita foguera quan ja s’anava amagant el sol. Cap allà a les set i mitja amb les lots tots vam anar tirant cap a casa nostra, encara no teníem gana per anar a sopar, vam agafar les bicicletes i donàvem tombs pel darrere de casa meva perquè els carrers estan ven il·luminats.

A les vuit i quart vam anar cap a dalt a casa a jugar a las Nintendos, a la Wii i a la PSP 2, quan vam a acabar de jugar eren les deu vam anar corrents a parar teula i de seguida a parar la taula i cap a sopar.

Aquell dia va ser molt divertit, però de vegades també i han estones de passar bons moments i de passar malts moments, bueno deixant de banda tot això va ser molt divertit passar una estona amb els cosins, cosines, tiets, tietes. Si hi ha algun/a nena petita també so passa ve fen tonteries i jugant tots reunits i en família.    

Algun dia anirem cap a l' institut

Jo tinc moltes ganes d’anar a l’ institut, però d’una part també em sap greu perquè deixem l’escola que hem estat des de petits fins a grans per anar cap a l’ institut.

En aquest col·legi he passat estones molt bones i d’altres de no tan bones però em costarà deixa l’escola de tots els anys.

L’ institut per nosaltres és com superar una part nova, d’un altra part també estem bastant il·lusionats de provar-ho de com funciona, a quina hora ens haurem de despertar...

A nosaltres quan ens van dir que farien portes obertes i que també hi aniríem amb el col·legi ens va fer molta il•lusió, ens vam ficar contents, però d’una part pensàvem: allà tot serà diferent i ens donaran més feina i més canya.

L’ institut crec que serà una experiència inoblidable perquè serà on realitzarem tota l’ ESO. Allí també coneixerem nous amics i nous companys de classe.
 Els professors seran diferents dels de l’escola, per cada assignatura en tindrem un de diferent o amb dos assignatures el mateix que ja anirem coneixent.

Si amb els companys de l’escola no anem junts, per l’hora del pati ens trobarem, i llavors podrem comentar el nostre primer dia a l’ Institut.

Depèn dels dies trobarem a faltar algunes estones inoblidables que hem passat al col·legi.

De primària a l’institut

Ja som els grans!

Ja fem sisè! Per a mi, ser els més grans és com un homenatge.
Però el curs que bé anirem cap a l’institut si tot va bé, i tornarem a ser els més petits!

Per a mi, la primària ha estat com un viatge ple de aventures bones. També alguna de dolenta, però el que m’ha agradat ha set que he pogut viure i superar tots els obstacles que se m’han posat al meu davant fent-me una barrera molt gran. Gràcies a l’ajuda dels meus pares, de la meva germana, dels meus professors i també, sobretot, gràcies als meus amics, que m’han ajudat sempre que ho he necessitat.

Per a mi, poder conèixer a aquets companys ha estat una de les millors coses que m’han pogut passar a la vida, ja que molts des de P-3 que hem anat junts a classe i hem set amics. Alguns els he conegut més tard, però també han set i són molt bons companys.

Tot i que l’any que bé algun dels companys se separaran del nostre “grup”, nosaltres intentarem poder veure’ns i farem tot el possible per a poder superar junts tots els nous obstacles, ni que sigui donant-nos ànims.

Ja que parlem del curs que bé, jo crec que serà un altre gran viatge, ple de moltes noves experiències i aventures, és clar que també hi haurà algunes dificultats però amb la companyia de tots i el suport dels professors actuals i dels nous que ens esperen, segur que ens en sortirem.
A l’ESO haurem de estudiar més, tindrem més deures, més treballs,... però crec tots ho farem i tirarem endavant.
Si fos per mi, no aniria a l’institut, preferiria que l’institut fos dins la primària i així tots els companys junts podríem viure i superar totes les noves aventures junts.

Cada vegada som més grans i ens anem fent més responsables, més madurs i espero que més estudiosos...
Jo quan penso en el grans que som tots, m’encantaria poder tornar al passat i tornar a viure des del començament i així aprofitar i arreglar totes les coses que hem fet malament o que no ens han agradat.

M’agradaria, en lloc de créixer, fer-nos petits (més “joves”), però la meva mare diu que quan ens fem molt vtellets tenim l’oportunitat de tornar a viure com quan érem nens i disfrutar molt més perquè després tindrem molta experiència. Així que ara ens toca fer-nos gran i continuar l’aventura!

De l'escola a l'Institut

Quan anàvem a pàrvuls, tot era molt fàcil ja que no feia gairebé res. A P5 ja es començava a sumar i arestar i a escriure en lletra lligada.

A 1r vaig començar a fer algun examen el que estava més nerviós va ser el de medi, llavors ja començàvem a treballar fitxes, examens i unes quantes cosés mes que no mén récordo.

A 2sD va ser el curs que més bé mho vaig passà perquè matemàtiques era el que més m’agradava i les fraccions m’encantaven.

3tr va ser un curs que ja costava més, perque començava divisions de dos xifres (que no sém donaven gaire be).

Llavors 4t va ser un curs fàcil que moltes coses ja eren de3tr comen saba a ser difícil i mho vaig pas a bastant be.

5é era difícil prero a la vegada una mica diferent, vam deixa de cop de tenir llibres (nomes tres: castellà i angles).

6é es bastant mes fàcil que 5é per que es com si fos un repàs de tot el que vam fer el curs pasat.

El insti serà molt diferent coneixerem gen nova farem amics nous i tornarem a ser els petits

Espero que a l institut em vagi bastant be….

De l'escola a l'institut

Ja som els més grans del col·legi. Ser els més grans del col·legi els hi fa molta il·lusió a la gent per fer: tutors de contes amb els nens de P3 , ja que son molt bonics, també per moltes coses més.

Al Setembre començaré l’institut, coneixeré amics nous, professors i professores algunes divertides altres no, també coneixeré aules noves. Això vol dir que haure de treballar i estudia més. Segurament l’ institut ens costarà més, haurem de fer coses que no ens agradin i treballar molt més. Pero abans de tot això haurem d’aprovar 6é, ja que crec que aprovaré i aniré a l’institut. A l’institut potser ens dividim, ja que no crec que tots anem al mateix institut.

Jo a l’institut no hi tinc cap germà ni germana i no em poden dir si vius una experiència o la mateixa del col·legi. Anar a l’institut segurament serà una etapa nova.

Allà a l’institut no hi haurà els mateixos horaris, a vegades marxarem més tard i altres vegades més aviat. No veurem la família tan sovint a part dels cap de setmanes.
Principalment l’institut es un lloc obligatori de fer, és per aprendre o preparar-te per si vols fer batxillerat.

A l’institut que vulguis anar abans de firmar la plaça et donen una carta als pares perquè la fejin i acaben de concreta si els fills i van o no. A l’escola, et expliquen que tal dia els nens que l’any que bé van al institut van a veure un institut per veure si les seves mares hi volen que hi vagin.

En resum, el institut serà una gran experiència i en gaudirem molt.

Marxem de l'escola

En aquesta escola hi guardem una colla de records que hem anat recollint des de petits fins ara, i aviat l’haurem de deixar.
 

Ara estem al final d’una època que va començar fa molts anys i que durant el transcurs d’aquest anys hem guardat moltes històries i records, és clar, que n’hi ha de dolents però la majoria els recordarem tota la vida.

Les amistats de la infantesa no es perden fàcilment i nosaltres hem de posar de la nostra part perque sigui així, ja que ara començarem en una nova escola, on hi haurà molts més alumnes per fer amistats, però hem de recordar que les amistats duraderes i veritables solen ser les que ja tenim, no vol dir que no en trobem de noves, però mai hem de deixar les de tota la vida, ja que són amb les que hem compartit més coses.

En aquesta altra etapa, haurem de tenir mes responsabilitat ja, que ens trobarem fora del nostre lloc habitual (poble) i haurem d’adaptar-nos a una nova escola, amb molts més alumnes de diferents llocs, probablement ens separaran en classes diferents i sols ens veurem a l’hora de l’esbarjo, a l’autocar o a l’hora del dinar; vulguis o no això suposa un canvi gran al qual ens haurem d’adaptar.

Aquesta etapa serà més curta i un pèl mes difícil però tot ho superarem.

Quan mirarem enrere direm: i nosaltres que volíem marxar!!!!
Ara enyorem aquesta escola petita, reduïda i acollidora, als nostres professors que ens coneixen a tots i allà simplement uns alumnes més.

Una vegada en aquesta escola vàrem ser els més petits, ara som els més grans; però recordeu aquestes paraules, tornem enrere, doncs a Lleida serem els més petits un altre cop. Ja creixerem...

Del cole a l'insti

Aquest any anem a sisé, i som els més grans, però l’any que ve això canviarà, perquè ja farem primer d’ESO i serem els més petits.

Aquí a l’escola hi deixarem molts records, bons,i dolents, la majoria bons com ara els nostres amics dels altres cursos, i dolents com ara els exàmens que ens han fet patir tant. Tot i que la nostra escola és molt vella sempre serà la nostra escola, ara ens n’anem cap a l’insti on ens esperen coses noves, bones, com ara nous companys i nous mestres, i dolentes, ens haurem de despertar més aviat, el exàmens seran més difícils.

Ens n'anirem cada matí amb l'autobús cap a Lleida, i tornarem cada tarda cap a Albesa desitjant explicar les vivènciesde cada dia, i recordant que nosaltres també hi vam anar una vegada a aquella escola que cada any veu marxar alumnes, però que cada any en veu arribar de nous. Els nostres companys dels altres cursos es quedaran, però els nostres companys de la classe seguiran amb nosaltres.

Totes les senyoretes que hem tingut ens han ajudat molt a superar el moments més difícils com ara els examens. Un dia vam començar sent els més petits i ara acabem sent els més grans, això a l'institut canviarà, perquè serem els més petits. Espero treure bones notes, tot i que el més important és que aprenguem i que visquem noves experiències i que fem molts amics.Quan acabem l’institut tot això tornarà a començar.

Trobaré a faltar aquesta escola!!

L’institut

Aviat començarem una nova etapa i fins i tot un camí diferent, tindrem noves amigues i algun que altre amic.

No tots anirem al mateix institut o no tots anirem a la mateixa classe. Jo si fos per a mi tornaria a fer sisè perquè no és el mateix el poble que la ciutat, a demes al poble ara som els mes grans i allà serem els més petits.

No ens podrem veure tant ni fer les mateixes coses, ara a més tindrem festa els caps de setmana, els dies festius i al Nada, Pasqua o l’estiu.

Em fa molta pena deixar la vella escola i començar al nou institut, perquè deixarem enrere a totes les profes que ens han vist des de petits o els qui ens han ajudat a tirar endavant.

Fa nou anys que anem a l’escola i per alguns ja en són deu, això ens deixa un nou record que mai oblidarem.

Tot i que desprès quan acabem l’institut també ens trobarem igual, però ens sentirem una mica millor.


Trobaré en falta el cole!!!

L'Institut

Ara som els més grans però, d’aquí uns dies, serem els més petits. Tot i que vull deixar aquesta escola no s’han d’oblidar les velles experiències. No em puc ni imaginar quants deures em posaran, però com que crec que treballaré força, no em costarà gaire.

Sigui quin sigui l’institut on aniré, no oblidaré mai els vells amics de l’escola. Coneixeré molta gent, emocions noves, deures nous... Però cap experiència serà prou forta per a fer-me oblidar les bones i dolentes estones que vaig passar amb els amics del poble.

A mesura que he anat creixent m’adono que no sempre s’ha de voler ser el primer o primera en tot, sinó que només fent-ho bé, a poc a poc, amb paciència i fent-ho el millor
possible, es poden aconseguir moltes coses.

El meu cos és com si estigués partit per la meitat, perquè una meitat diu que s’ha d’oblidar el passat i vol anar a voltar pel món, viure emocions noves, deixar aquesta escola mig atrotinada...

Però l’altra part creu que no s’ha d’oblidar el passat i que no vol deixar l’escola del poble, perquè hi ha fet amics que mai la deixaran sola i que sempre estaran al seu costat. I es que les dues parts tenen raó a la seva manera i per això estic una mica confusa.

Com que no sóc una persona poc sociable em sembla que faré amics ràpidament i que no els oblidaré mai. Passi el que passi no esborraré mai del meu cap les experiències que he viscut, que visc i que viuré. Un col·legi de poble sembla molt petit comparat amb un institut de ciutat, però tots tenen els seus avantatges i els seus desavantatges; com per exemple: al col·legi del poble coneixes més bé als teus companys, no ets vint-i-tres a la classe sinó que som quinze però alhora també som molt pocs si, a vegades volem fer una activitat que requereixi molts participants no som prous.

I a l’institut no coneixes a ningú el primer dia però pots relacionar-te amb molta més gent i si vols fer una activitat que requereix molts participants, n’hi ha per donar i per vendre.

Del col•legi a l’institut

Per anar a l’institut encara falten molts dies, perquè encara estem al segon trimestre; però en tinc moltes ganes.

En aquest col·legi he passat moments molt bons i també d’altres de dolents, també he passat estones molt bones al menjador.

Ara us explicaré les professores que he tingut durant tota la meva estada al col·legi:

A P-3 vaig tindre la Susana, em va agradar molt i això va fer que m’adaptés molt bé, tot i que no coneixia als nens perquè havia anat a la guarderia a Benavent,no recordo haver plorat cap dia a l’entrar a l’escola, com fan molts nens.

A P-4 vaig tindre la Genoveva, però com que va faltar mig curs la va substituir una professora que es deia Mónica.

A P-5 vaig tindre una altra vegada a la Susana, però la veritat és que com que em va agradar tant no em feia res tornar-la a tindre, vaig acabar el parvulari, tenint moltes ganes de començar el cicle inicial.

A 1r la Montse, em va agradar molt i sobretot perquè s’havia fer moltes manualitats i se li donava molt bé la pintura,vaig aprendre molt de plàstica. Aquest curs vam estrenar les “caracoles”, me’n recordo que feia molta calor! A 2n la Tresina, molt bona professora, ella ens explicava i ampliava molt bé els temes. Encara anàvem a les “caracoles”; Vaig acabar el cicle inicial i començava el cicle mitja. A tercer vaig tindre la Tresina, igual que a segon però la mar de divertit. A quart la Tresa, ja canviàvem a cicle superior, l’últim cicle de Primària! I per finalitzar el col·legi he tingut a cinquè i a sisè la Rosa.

Jo crec que deixar el col·legi on he estat sempre em costarà molt, i un dels motius és perquè tinc molts amics d’un curs menys que jo, però desprès d’un any ens tornarem a veure; és farà molt llarg.

Com que a l’escola ens coneixem tots els nens, els professors... i allí és un lloc molt gran, potser no acabaré de conèixer a tothom.

ADEU !

De l'escola a l'intitut

Quan s’acabi aquest curs, ja no en començarem un de nou a l’escola, sinó que el començarem a l’ institut. Allí farem nous amics, coneixerem nous professors, també hi hauran noves assignatures i noves classes.

A l’escola hi deixarem molts records, hi vam aprendre a llegir, a escriure, a sumar a restar, a multiplicar, a dividir ... allí, any rere any, hi hem anat aprenent noves coses. Hem fet moltes excursions, colònies, sortides...

Segur que cap de nosaltres ho oblidarà, han sigut 9 anys molt llargs. Hi vam entrar amb 2 o 3 anys i hi sortirem amb 11 o 12. Hi hem passat bons moments, per exemple, el carnaval, les festes... i també de dolents, com quan vam aprendre a dividir, allò sí que va ser dur!

De moment, però, seguim en aquesta escola, més vella que cap de nosaltres, i que algun dia ens caurà al cap. Però l’any que ve tot canviarà, anirem a l’insti. Alguns en tenen moltes ganes, d’altres més aviat els hi fa una mica de cosa marxar de l’escola que ens ha vist créixer i aprendre. Però la vida és així, s’ha de anar endavant, mai endarrere. Sinó, no seria la vida, seria un somni de fantasia.

Institut

Ara ja som els més grans de l’escola, i dintre d’uns mesos anirem a l’ institut.
En aquesta escola he passat grans moments.

Des de P-3, quan vam tindre la Susana, fins ara.
Aquesta escola ha significat molt per a mi i mai oblidaré el que he passat aquí.
He passat bons i dolents moments aquí.

Hi ha gent que no anirà al mateix institut i potser ens distanciarem una mica, però sempre serem bons companys/es.

L’ institut és un lloc molt gran i em fa una mica de por anar-hi. Però allí també faré molts amics i m’ho passaré molt bé.
També faré noves assignatures, com Francès, variables...

També trobaré una mica a falta els meus companys, que fan un o dos cursos menys que jo.
Però d’aquí un temps ens tornarem a trobar i ens ho passarem molt bé.

Aquesta escola és molt antiga i un dia d’aquests ens caurà damunt del cap, però potser quan nosaltres ja no hi serem.

M’ho he passat molt bé en aquesta escola i espero que a tots ens vagi molt bé.

Una nova etapa

Aquest any començarem una nova etapa de la nostra vida: l’institut.

Farem nous amics i ens trobarem amb vells. Deixarem enrere aquesta escola, juntament amb els mestres, companys…Deixarem enrere uns records inoblidables.

A l’institut farem noves assignatures, francès, i les coses seran més complicades i difícils.

Segurament els primers dies seran una mica estranys però els altres seran més tranquils i ja coneixerem molta gent.

Anar a l’institut comporta avantatges i desavantatges.

Els avantatges són que farem nous amics i que sortirem més aviat. També moltes assignatures noves, el francès, que com més idiomes aprengui més podré voltar pel món.

Els desavantatges són que deixarem la nostra escola i ens manaran més deures. També l’hora de gimnàstica serà molt més dura del normal (potser). Algun dies sortirem més tard.

Jo vull anar a l’institut perquè tinc ganes d’aprendre, però tot al seu temps. Primer encara he d’acabar sisè amb bones notes.

Trobaré a faltar aquesta escola!!!

De l'escola a l'Institut

És l’hora de deixar la nostra vella escola on hem aprés molt i és l’hora de canviar de lloc d’estudis; anem a l’institut.

M’imagino que de l’escola a l’institut hi pot haver-hi molts canvis, com per exemple el canvi d’espai, a les escoles hi ha classes amb uns catorze o quinze alumnes i són molt petites; en canvi, a l’institut, les classes són d’uns trenta nens/es més o menys.

També canvia l’ambient de nens/es que hi pot haver. Pots conèixer persones que et cauen més bé que d’altres i això també passa amb els professors/es.

A l’institut que anirem amb alguns nens/es de la classe, hi ha dos patis, un de deu minuts i un altre de dos hores que es per dinar i aprofitar el temps per fer els deures, els dimecres i els divendres sortirem a les tres de la tarda.

També ens manaran molts deures i treballs, però també farem moltes visites, actuacions i moltes presentacions amb experiments, de textos que hem fet...

Esperem que a l’institut trobem persones que ens ajudin i que puguem tenir confiança en elles.

Espero que tot surti com desitjo!