30 de març 2014

Excursió a Barcelona

El dia 3 de març vam anar d’excursió a Barcelona.

Em vaig despertar a les 7:30 del matí, em vaig vestir amb el xandall, vaig esmorzar, em vaig rentar les dents i la mare em va fer l’esmorzar, el dinar i el berenar, o sigui els menjars.
Vaig arribar a l’escola a les 8:15 i vam marxar a les 8:30. A l’autobús vam fer el ruc molt temps, fins que vam arribar. Vam cantar i vam mirar una pel·lícula però ningú la mirava.
Quan vam arribar vam fer el segon esmorzar a l’observatori de meteorologia de Pujalt, i després ja vam començar. Ens va explicar una cosa als dos grups i ens vam repartir entre 5è i 6è.
Nosaltres, els de 6é, vam fer uns experiments. Jo i la Tresa vam sortir i vam fer un experiment en el que havíem d’omplir un vas i posar un paper a sobre, marcar les vores i girar-lo. A mi la primera vegada em va caure el paper però la segona quasi el vaig girar i no em va caure. L’experiment que més em va agradar és el que ensenyava com fer un núvol.
Quan vam acabar els experiments vam anar a un altra habitació i vam fer un altra cosa. El que vam fer era un de calcular la velocitat del vent, quant va ploure,...
A l’acabar vam dinar i vam contar uns acudits i vam marxar a Barcelona al Parlament.
Quan vam arribar vam entrar-hi i vam anar al centre de l’edifici. Ens va explicar que abans el centre del edifici tenia forma de creu però la part de dalt la van tapar perquè allà hi havia la sala de l’hemicicle i seria una mica incòmode que estigués obert en mig d’un ple. Ens va preguntar algunes coses i vam marxar a la sala de l’hemicicle. Ens van explicar algunes coses i vam preguntar algunes coses de la sala o d’alguna altra cosa. Quan vam sortir de l’hemicicle vam anar al servei i vam marxar.
A l’autobús vam fer el ruc amb la Laura i la Tresa, estàvem mirant una pel·lícula i ens rèiem dels personatges de la pel·lícula. Vam arribar a les 19:20, estàvem molt cansats tots però hi havia gent que va dormir.

En general jo m’ho vaig passar bé però no em va agradar gaire al Parlament perquè quasi no vam veure res, però entenc que hi ha sales que no es poden veure. Però m’ho vaig passar bé.

28 de març 2014

Les cassolades

El dia 15 de març es van celebrar les cassolades, però abans havíem de anar a comprar amb la classe el dia abans.
 
Vam quedar a les 11:00 per anar a comprar al poble. Primer vam anar a comprar a cal “Blasiet”, vam comprar carn...després vam anar a la pastisseria a comprar pa, tot seguit vam anar a la nova botiga a comprar patates, els caragols... i finalment vam anar a la cooperativa per comprar més patates, gelats. Després vam anar a casa de l’Eloi per organitzar-nos.
 
L’endemà al matí vam quedar a les 10:30 per començar a preparar la taula i fer  la samfaina. L’Eloi, que era el que tenia tot el menjar, va arribar bastant tard...
 
Quan va arribar tots ens vam posar en marxa: uns feien la samfaina, altres preparaven la taula i jo feia el vermut amb l’Anaïs i l’Ester.
 
El dia era calorós i ens cansàvem massa, però ens divertíem i quan no ens veia ningú, alguns nens i nenes, ens menjàvem el formatge...
 
Cap a la 1:15 vam acabar la cassola i la vam pujar cap a dalt al pati, mentre posàvem les begudes i les patates a la taula ja eren la 1:30 i finalment ja estàvem preparats per menjar. Tot estava bo, ens ho vam menjar tot i com que teníem calor ens vam menjar dos gelats cadascú.
 
Després donaven els premis però mentrestant la classe havíem anat a les firetes, era molt divertit.
Finalment vam tornar al pati de l’escola i vam guanyar tots els nens, esperàvem que sols guanyés un equip però...
 
Igualment va ser divertit i vam guanyar un val d’un pastís, el pastís que volguéssim, el de la mona, el d’un aniversari...
 
Vam tornar a jugar les firetes i més cap a la nit estàvem al parc amb la Laia i l’Anaïs que feien un vall a la saleta, després va venir la Laura, L’eloi, la Tresa... Tots plegats vam jugar al joc de fet i amagar de nit.
 
A les 12:00, quan va acabar el ball, els pares de la Laia ens van portar a mi i a l’Anaïs a les nostres cases. El dia va ser llarg i molt divertit.

        

Les cassoles a Albesa

El dia 15 de març a Albesa celebrem la festa major de primavera,  i més o menys consisteix en això: tothom qui vol s’ajunta amb la seva colla per  fer una cassola de pagès i el jurat les valora i atorga premis a les 3 millors cassoles.

El dia 14, el dia abans (que teníem festa), vam anar a comprar-ho tot . Vam quedar a la plaça de davant de l’escola a dos quarts d’onze. Primer vam anar a l’Agrobotiga Cal Blasiet (la botiga de casa meva) on vam comprar gran part de la carn. Després vam anar al forn de pa a encomanar pa de pagès per al  dia següent. A continuació vam anar a Cal Esmet, on vam comprar més carn, però aquest cop de porc. Després d’anar a fer un descans a la plaça dels Sarraïns vam anar a la nova botiga d’Albesa anomenada Sales Alegre ( és una espècie de supermercat) a comprar els plats, les estovalles, les olives i la beguda. Més tard, vam anar a la cooperativa a comprar tot el que seria per a picar.

L’endemà vam anar al mateix lloc d’ahir  a la mateixa hora. El primer que vam fer va ser enviar a un grupet a comprar el pa i els altres vam anar a preparar el lloc on treballaríem per  fer el dinar, però no vam poder començar a cuinar fins que va arribar l’Eloi, ja que ell tenia gran part dels aliments. Llavors, quan hi vam ser tots vam començar a treballar: uns preparaven la taula, els altres feien  el pica-pica i uns altres estàvem cuinant la cassola. Vam acabar aproximadament a un quart de dos; i llavors vam seure a taula i ja vam començar a dinar. Després de dinar vam anar a voltar, i més tard vam anar a les firetes. A les 5 de la tarda aproximadament  ens van donar un premi: un pastís que ens podrem menjar un dia d’aquests.

M’ho vaig passar d’allò més bé i espero amb inquietud el pròxim any, per poder-m’ho passar encara més bé .


Excursió a Barcelona i a Pujalt

El dia 3 de març vam anar d’excursió a Pujalt i a Barcelona.
Va arribar l’autocar i vam pujar. Per arribar a Pujalt és una hora i mitja, vaig anar amb la Mònica, ens divertíem molt perquè parlàvem amb tots els companys de la classe. També van posar una pel·lícula que es deia “Intocable”. Quan vam arribar vam esmorzar, a l’acabar d’esmorzar ens van presentar a uns monitors. Un es deia Bernat i l’altre Albert, primer els de 6è van fer experiments amb el Bernard i els de 5è els van fer amb el Albert a fora.
 
Els experiments eren molt divertits, el primer va ser que agafàvem un got ple d’aigua, posàvem un paper i premíem fort sobre el vas, giraven el vas i no queia aigua, el segon era que posaves un globus dins una ampolla, bufaves i el globus no s’inflava, però si feies un forat a l’ampolla el globus s’inflava. Després en vam fer una amb una semi esfera, el Bernat tenia una màquina que xuclava l’aire de dins l’esfera i quan intentaven obrir l’esfera no podíem. El tercer era que agafàvem una garrafa de 5 litres amb només una mica d’aigua, amb una manxa posaven aire dins la garrafa i destapaven ràpidament i sortia un núvol.

 El quart experiment era que el Bernat va agafar 2 rajoles i una estava congelada, l’altra estava normal, va treure 2 gots de coca-cola i una botella gran, amb una cullera rascava i sortia gebre, una part queia a la rajola congelada i es quedava allà i l’altra a la normal i es desfeia;  l’últim era que vam tirar aigua a 2 rajoles congelades i l’aigua es va tornar gel, i amb un cotxe teledirigit conduíem sobre el gel, es veia que el cotxet patinava.
 
Després vam anar fora amb l’Albert, vam fer els experiments amb un pluviòmetre, la Monica amb una regadora havia que tirar l’aigua dins del pluviòmetre i després mesurar l’aigua, després un altre que era amb un termòmetre mesuràvem la temperatura de l’aire rodant el termòmetre. Després l’Albert ens va anar ensenyant alguns aparells com el pluviòmetre que feien servir de veritat i molts més.
 
Vam anar a dinar a dins de la caseta i quan vam acabar de dinar vam anar al Parlament, ens va venir a fer la visita un senyor que es deia Sergi , ens va ensenyar els passadissos i el hemicicle, ens vam asseure a les butaques. Eren molt còmodes! Al davant de les butaques hi havia uns botons i un micròfon, la Nuria de Gispert s’assenta davant de tot amb una cadira i al seu costat de la dreta hi havien els vicepresidents i el secretaris. Vam marxar i ens vam quedar 10 minuts a la plaça de fora, vam menjar alguna cosa ràpida i després vam anar a l’autocar, ens ho vam passar molt be perquè xerràvem i rèiem molt.

Vam arribar a Albesa a les 19:15.

Robatori amb agressió a Manresa

El passat divendres 21 es va produir un robatori amb agressió a Manresa.

Eren dos quarts de deu del matí quan el presumpte lladre i agressor va entrar a la casa d’una dona de 64 anys. Ella estava a punt de sortir de casa quan va entrar el lladre.
 Li va robar només les joies, no li va poder robar res més perquè la dona va trucar a la policia de Manresa, però quan el lladre es va assabentar que la dona havia fet la trucada, li va clavar un ganivetada a la cama i al braç.

El lladre va tenir temps d’escapar, però mentre sortia li va caure un paper amb una direcció: “C/Catalunya nº 16”. Quan va arribar la policia, es van emportar  la dona cap a l’hospital.  Segons la dona, el lladre era molt alt,  anava tot negre i també portava un passamuntanyes, amb el que sols se li veien els ulls. La dona també va assegurar que per l’accent que tenia i la manera de parlar, semblava que era sud-americà, la dona també va dir que la veu d’aquell home li resultava una mica familiar.
La dona té ferides lleus i el cas encara està per tancar. La policia encara està investigant per trobar el sospitós.

Dilluns, 24 de març de 2009

Les cassolades

El dia 15 de març vam celebrar les cassolades aquí a Albesa. Aquesta festa la celebrem des de fa uns quants anys: primer van començar que feien cassoles els nens de l’escola, als pares els va semblar una activitat interessant i també s’hi van afegir i ara ja ho pot fer tothom qui vulgui.

Cada colla pensa un nom i a cada taula fiquen un paper amb el nom, nosaltres ens vam dir ELS COCACOLES. I teníem la taula a la punta de tot. Els de l’ajuntament un parell de dies abans fiquen un tendal perquè no toqui tant el sol.

A les 11 vam quedar tots allà, quan vam arribar ja volíem començar la cassola però ens faltava el nen que tenia tot el menjar, l’oli, la sal..  Després ens vam adonar de que no teníem el fogó,  el vam haver d’anar a buscar. Quan va arribar el nen vam començar a escalfar l’oli, quan ja estava escalfat vam tirar la carn (primer la costella, després la llonganissa i al final la carn salada). Uns quants estàvem al recinte on es feien les cassoles, i els altres estaven on ens la menjàvem preparant el pica-pica. Quan ja estava cuita tota la carn, vam ficar samfaina i tot seguit els cargols. Sort que la samfaina ja estava preparada de casa perquè si no, no hauríem tingut temps. Quan vam acabar vam pelar els ous durs i els vam ficar a la cassola.



Tot seguit vam preparar un plat petit que havíem de portar al jurat per fer el sorteig. Tot seguit ens vam asseure a la taula i ens vam menjar el vermut, i com que vam comprar massa vermut no ens el vam acabar. Després vam anar a buscar la cassola al recinte on la fèiem. Molta gent no en va menjar perquè ja estava tipa, la cassola estava molt bona. Quan vam acabar vam menjar postres, teníem natilles i gelats, jo només vaig menjar natilla, però hi va haver gent que va menjar de tot. Quan vam acabar vam anar als llits elàstics amb tots els nens i nenes. Quan van donar el premi nosaltres no hi érem, però ens el van guardar i quan vam acabar de saltar als llits el vam anar a recollir. El premi era un pastís, era un val que havíem de donar a l’ajuntament i ens donarien el pastís. Després vam recollir la taula i vam marxar una altra vegada als llits.

 A les 7 vam anar al ball, tot i que no hi érem tots els de la colla ens ho vam passar molt bé, encara que al ball de fet no hi vam entrar, ens vam quedar a fora a jugar i a parlar.


Va ser un cap de setmana molt divertit, espero que l’any que bé ho puguem tornar a fer.  

OPINIO: És molt divertit fer coses amb grup, i és més xulo que fer-ho sol.

Excursió a Pujalt i al Parlament

El dia 3 de març, cicle superior vam anar a l’observatori de meteorologia de Pujalt i al Parlament. Vam sortir d’Albesa a les 8:45 i vam arribar a Pujalt a les 10:00.
Quan vam baixar de l’autobús feia molt vent!, tant, que quasi se’ns emporta! Després vam entrar en una caseta de fusta que hi havia allí a la vora de l’observatori i vam esmorzar allà dins.
A l’acabar d’esmorzar, ens vam dividir en dos grups: 5è i 6è. Els de 6è ens vam quedar a dins a fer experiments i els de 5è se’n van anar a fora, també a fer experiments, però més relacionats amb la meteorologia.

Mentre fèiem els experiments dins de la caseta de fusta, el nostre monitor era l’Albert. Vam fer cinc experiments, i el que em va agradar més va ser un en el que agafàvem tres rajoles congelades, tres gots de coca-cola que hi havia al congelador i una botella d’aigua. Amb una cullereta, l’Albert va treure el gebre que hi havia als gots i el va tirar a sobre de les rajoles congelades. Després va tirar aigua a les rajoles i el gebre es va convertir en gel.

Quan es va acabar l’hora dels experiments a dins, vam haver d’anar a fora, però abans el Bernat, que era el monitor amb el que havíem d’anar a fora, ens va explicar quatre cosetes sobre l’experiment que faríem. Aquell experiment no em va agradar gaire.
A un quart de dues vam tornar  dins a la caseta a dinar, ja que a fora feia molt fred i quan vam acabar de dinar vam anar molt ràpid a Barcelona per anar a veure el Parlament.

De Pujalt a Barcelona hi havia una hora de camí, però el viatge se’m va fer bastant curt, ja que xerràvem tota l’estona amb els companys que teníem al darrere i al costat del seient.
A l’arribar a Barcelona, l’autocar va parar al davant del Zoo, i des d’allí vam tirar cap al Parlament.
Quan vam arribar al davant del Parlament em vaig quedar parada. Era súper bonic! Era molt gran i de color salmó (per fora). No hi havia massa finestres, però sí uns balcons molt bonics.
Quan vam entrar a dintre, em vaig quedar encara més parada. Era molt més bonic del que em pensava. Les parets (algunes) estaven pintades amb uns colors molt bonics, i el terra d’alguns passadissos estava encatifat amb unes catifes molt “xules” de colors.

El nostre guia era un senyor molt alt amb els cabells blancs i que no tenia gaire bon humor! Ens va ensenyar uns passadís on hi havia un quadre, on hi havia dibuixat un 7 quatre ratlles vermelles. Darrere la paret on estava penjat el quadre hi havia l’hemicicle.
Un cop aquell senyor ens va explicar unes quantes coses sobre el Parlament, vam entrar a l’hemicicle. Era molt “xulo”. Al terra hi havia unes catifes bastant grans que ocupaven tot l’hemicicle. També hi havia unes columnes de marbre molt boniques.

Allí ens van dir que ens seguéssim a les butaques. A mi em va tocar seure a la fila on s’asseuen els consellers i el president de la generalitat, i em vaig asseure al seient del Francesc Homs. Després va venir l’alcalde i ens va explicar quatre cosetes sobre l’hemicicle, i després nosaltres també li vam preguntar unes quantes coses.
A continuació, l’alcalde ens va ensenyar una sala de comissions, i quan vam acabar ja vam marxar del Parlament. Quan vam ser a fora, ens vam ficar a berenar a un parc que hi havia i a les 16’30 vam marxar cap a Albesa.

Aquesta excursió em va agradar molt, perquè vam anar a Pujalt a fer experiments i m’ho vaig passar bastant bé (tot i que feia molt vent) i perquè vam anar al Parlament, que potser no hi torno mai més.

La crisis i el consumisme

Abans les persones no tenien ni televisors, ni mòbils, ni ordenadors… però es divertien igualment.

Avui en  dia la gent compra massa coses per caprici o perquè els altres ho tenen i jo crec que això no hauria de ser, a més a més de vegades volem una cosa i al cap de una setmana diem que ja en  volem una altra.
 
Jo crec que les mares ja en deuen de estar tipes de gastar i gastar els diners, en coses que després ja no utilitzem.
 
Per exemple jo a l’estiu volia una Play 3 i al cap de 2 setmanes ja estava avorrit de jugar-hi.
Els nens i les nenes avui en dia estem massa mimats, segurament la majoria de nens i nenes no podríem ni sobreviure un mes sense aparells electrònics que han costat molts diners.
 
Hi ha països  que estan una mica més endarrerits en tecnologia, per  exemple Romania, i  es diverteixen igualment, això vol dir que sense tantes novetats també podríem passar-ho bé.
 
Tot això es un exemple del que passa a una casa, però això també li ha passat al govern, que han comprat massa coses innecessàries, per exemple aeroports que no funcionen, carreteres que quasi ningú les utilitza i també gasten bastants diners amb viatges, avui dia Catalunya no estem amb els millors moments i no tenim molts diners, així que hauríem d’intentar gastar menys diners en coses innecessàries.

Excurccio a pujalt


El dia 3 de març de 2014 vam anar d’excursió amb l’escola, a Pujalt i al Parlament, i m’ho vaig passar molt bé. Al matí vam anar a Pujalt que és un poble que està a la província de Barcelona. Havíem d’estar a l’escola a les 8:30, quan va arribar l’autocar vam pujar i ens van posar una pel·lícula. L’Eduard  deia que era molt xula però els de 6è no la vam ni mirar.
Quan vam arribar vam esmorzar i desprès vam fer alguns experiments, vam crear un núvol, vam fer gebre... després vam fer uns altres tipus d’experiments que no em van agradar gaire, perquè vam haver de sortir fora i feia molt vent, però vam esbrinar d’on venia el vent, la humitat que hi havia...
Després, vam anar a dinar i el Marian i el Manuel, volien anar a dinar a fora. Després de dinar vam explicar alguns acudits per passar el temps, i finalment vam pujar  a l’autobús i vam anar cap a Barcelona.
Pel camí els de 6é cantàvem cançons... i ens vam divertir molt.  A l’arribar al parlament ens va rebre un home, que no era gaire agradable. Era alt i amb el cabell blanc. Després, ens va explicar algunes coses. Tot seguit, vam entrar a l’hemicicle i va venir l’alcalde i ens va tractar molt bé i ens responia totes les preguntes que li fèiem.
Després vam anar a la sala de les comissions i ens van explicar per a què servia aquella sala.
I finalment vam marxar cap a casa i m’ho vaig passar molt bé!

Cap a Pujalt i després al Parlament de Catalunya

El dia 3 de març 2014 vam fer una excursió a Pujalt i després al Parlament de Catalunya.
Primer vam anar a Pujalt al seu observatori meteorològic, per anar allí vam tardar una hora però a l’autobús ens ho van passar molt bé. Quan vam arribar vam conèixer als 2 monitors, eren l’Albert i el Bernat.
Primer vam anar amb l’Albert a fer experiments molt divertits de la meteorologia . El primer experiment va ser que l’aire podia aguantar a l’aigua amb un tros de paper, un got ple d’aigua i el fabulós aire, després en vam fer un que una rajola es congelés i després ficar-li més aigua que aquella es va congela damunt de la rajola, llavors uns companys de la nostra classe van agafar un cotxe teledirigit i el van ficar damunt de la rajola, el cotxe estava patinant un munt. D‘experiments n’hi havia més però jo sol he ficat els 2 que més em van agradar.

Després vam anar amb el Bernat, primer era molt divertit i estàvem molt calentets allí dintre, però quan vam sortir a fora;  quin fred que feia, però llavors vam poder observa el pluviòmetre, també vam poder saber d’on venia el vent, la humitat del terra, la temperatura i moltes més coses. Ai que me’n descuido, vam esmorzar després de conèixer als dos monitors. Ja vam acabar tots els experiment i el Bernat ens a explicat tot, ens vam ficar a dinar allí dins i al acabar vam marxar al departament de Catalunya.

Quan vam arribar al departament, o sigui a Barcelona vam fer una miqueta el ruc de mentre que la senyoreta estava buscant el senyor que ens tenia que fer de monitor, quan ens va atendre el monitor vam entrar en la sala central, i després al hemicicle i llavors vam marxar a casa.

Va ser molt divertit!

La guerra de successió

Viurem lliures o morirem,  les paraules que encara segueixen al cor de tots els catalans, i les que hi havia escrites a les senyeres que portaven els catalans i catalanes el terrible dia de l’11 de setembre de 1714, tots els catalans encara commemorem aquell dia, però molts sense saber la història.

El rei Carles II (en aquells moments rei d’Espanya) mor sense descendència ,  Espanya té dos possibles successors al tron: Carles III d’Àustria i Felip V de França, en aquells moments Catalunya, que té un Govern independent, vol que el rei sigui Carles III d’Àustria, perquè els  francesos (que son els borbons) no els hi deixarien ser lliures, per això a l‘any 1701 va començar una guerra.

El setge va tenir lloc l’onze de setembre de el 1714, però la ciutat de Lleida va caure 7 anys més aviat, al 1707. Durant la guerra, Carles III d’Àustria va ser cridat per a ser el nou rei d’Àustria, i se’n va anar i es va emportar les seves tropes, això va ser un cop fort per a Catalunya però van seguir lluitant, els borbons van pensar que si els catalans guanyaven la guerra s’ajuntaria el regne d’Espanya  i el d’Àustria  i que tindrien un regne massa gran, per tant, Felip V en aquells moments va ajuntar Espanya  amb França i va crear un regne més gran. Una setmana després del setge a Barcelona van arribar les tropes angleses per ajudar a Catalunya en la batalla però per mala sort van arribar tard.


Realment en el testament de Carles II hi deia que el rei havia de ser Felip V però ara amb les noves tecnologies s’ha demostrat que estava falsificat. Les últimes paraules que puc dir d’aquest tema són: Visca Catalunya lliure!      

Carta al director

Hola, molt bones Sr. Director, en aquesta carta us parlaré sobre la publicitat.
La publicitat em molesta molt, sigui a la sèrie o a la canal que miris, perquè quan miro la part interessant d’una pel·lícula sempre comença a sortir la publicitat.
 
La publicitat també pot durar mes de 7 minuts i tot i això és el que fa mes ràbia.
Un dia estava mirant una pel·lícula i venia la par interessant i de cop i volta surt la publicitat i fiquen:-Tornem en cinc minuts , i passen cinc minuts i fins i tot set i no torna la pel·lícula i m’he d’esperar molta estona...
 
També la publicitat només fan que anunciar coses que ja les hem vist abans i ho tornen a repetir. Tambe he de dir que algunes persones estan a favor perquè t’assabentes de coses noves: Footbol, mobils, ofertes, etc. I tambe quan neccesites anar a fer alguna necessitat..
Bé, això és tot.


27 de març 2014

La crisi

Nosaltres en aquest món volem sempre més i més coses però no pensem en què tenim pocs diners, sols ho compren i després d’uns dies ja no ho utilitzen. Això ho sé per experiència perquè quan era petita sempre em passava. A algunes persones els hi passa amb les begudes, a altres amb la roba, a altres amb les joguines...
 
Nosaltres ens comprem massa coses i, com he dit abans, ens comprem massa coses i després d’un temps ja no les utilitzem, ni sabem que existeixen a casa nostra.
 Ens comprem coses innecessàries perquè ens comprem algun perfum o alguna joguina o roba que després ja ni els mirem, són coses innecessàries.
 
Quan som més petits i algú té alguna cosa que ens encanta i ens meravella després nosaltres també la volem. Per exemple, un dia una nena del meu col·legi portava una bateria tàctil del Colacao i jo li demanava tot el temps i al final vaig convèncer a la meva mare i me la va comprar. A totes les persones els hi fascina alguna cosa i la volen comprar però algunes hi pensen amb la crisis i s’aguanten i no s’ho compren, hi ha persones que no hi pensen i s’ho compren.
 
Jo penso que ens hauríem de sacrificar i no comprar-nos-ho tot perquè hem de pensar que ara tenim pocs diners i no podem gastar-ho en tot, però hi ha persones que ho fan.
Hi ha persones que no poden passar d’un aparador sense comprar alguna cosa però la veritat és que la gent ha de pensar que no s’han de gastar molt en les compres.
 
En alguns moments de la vida com quan hi ha la crisis hem d’aprendre a estalviar perquè després ens quedem sense diners. En aquesta etapa també hem de fer servir poca aigua i electricitat, perquè per elles també paguem.
 
La publicitat també n’és responsable en part perquè ensenya alguna cosa que ens agrada molt i ho desitjem tant que al final ens la comprem.

Finalment, nosaltres també podríem ser feliços sense tantes cosses perquè en realitat no les necessitem, el que necessitem és sobreviure amb els aliments, roba, aigua i una casa, imagineu-vos els nens d’Àfrica que no tenen recursos ni per alimentar-se.


Les Cassolades a Albesa

A Albesa celebrem dues festes majors:  una per sant Josep i una altra a l’agost.
Fa uns dies a Albesa va ésser Sant Josep i com és tradició van venir els Buhos i l’endemà vam fer la cassolada.

La nit del 14 de març a Albesa van venir els Buhos (és un grup musical de rock català) i jo hi vaig anar. Allí ens vam trobar amb el Blai i la Núria, però com que no hi havia uns dels meus millors amics (en Roger i l’Arnau) no vam fer quasi  res. Això em va anar bé perquè si arribava tard per a fer les cassoles les noies de la classe em matarien.

Nosaltres els nens de sisè vam fer una cassola i quasi tots vam col·laborar a fer-la, uns més que d’altres  perquè alguns no van fer res només van estar menjant i acabant-se l’aigua.
L’endemà em vaig despertar a les onze perquè a les dos quarts de dotze havia de ser al recinte per a fer la cassola.

Quan vaig arribar allí totes les nenes em van fer crits perquè havia arribat tard però jo em pensava que era a dos quarts d’onze i era a les onze. Quan vaig arribar ens vam ficar fil a l’agulla i menys de la meitat de la classe ens vam ficar a cuinar. Primer vam posar la cassola a  damunt dels peus i vam enganxar el gas “Butano” als fogons. Després hi vam posar oli i vam coure la costella. Després vam coure la llonganissa i finalment la cansalada. A continuació vam posar-hi la samfaina i una mica de tomata en conserva. Finalment jo vaig haver  d’anar a comprar caldo de pollastre per posa-lo a la cassola i finalment vam acabar de tirar tot el menjar i els ous durs i vam deixar que fes xup xup.

La cassola va sortir molt bona però vam comprar massa pica-pica i va haver persones que no van menjar cassola perquè  s’havien atipat massa amb el pica-pica. Després de dinar vam anar a saltar als “llits elàstics”
Al final del dia vam fer una mini guerra d’aigua contra els nens de cinquè i quart però se’ns van acabar molt ràpid els globus d’aigua.
 Es van quedar uns amics de Vilanova de la Barca i després ja vaig anar a dormir.


Noticia

MOREN 180 NENS I NENES EN UN INCENDI A L’HOSPITALET DE L’INFANT.
Fa una setmana a l’Hospitalet de l’Infant es va incendiar una escola de 300 nens a l’hora del pati.
Fa una setmana a l’Hospitalet de l’Infant  es va incendiar una escola de 300 nens; l’incendi, es veu, que va ser provocat per uns terroristes de la Barceloneta; ara ja estan a la presó. Però la setmana que ho van fer van estar al calabós 4 dies. Quan estaven al pati van començar a patir una calor immensa i començaven a cridar: ”foc, foc, foc!!!!!!” però les professores no s’ho crien i resulta que era veritat, i a part de quedar malament es van cremar com la majoria de nens d’aquella escola.
En aquella escola van patir moltíssim, sobretot quant es van començar a cremar.

Ara ja se n’està construint una de nova però en un altre lloc al mig  de l’Hospitalet. Es suposa que així no es cremarà.

La crisi

Vivim en una societat molt consumista, tothom vol tenir de tot i no ser menys que els altres. Nosaltres, els nens, sempre volem tenir més coses que els nostres amics, per exemple: si un nen té la PS3 un dels seus amic voldrà tenir una PS4. Gairebé sempre funciona així, això és imparable, tothom ho fa encara que no ho reconeguin, de vegades tu et comprés moltes coses per a ser el “millor” de la teva colla.


Arriba un moment que has de tenir en compte que no pots comprar-ho tot, jo diria que pel simple motiu que sempre volem més que els altres ens acabem arruïnant.  Actualment la gent tenim massa coses, jo per exemple tinc: 3 ordinadors, 2 cotxes, 4 televisions..., i jo crec que això és massa.


Quan era petit tenia moltes joguines, però aquelles joguines van acabar tirades al terra o guardades en un racó abandonades, però hi ha gent que és molt bona persona, quan es s’adonen  que aquelles joguines ja no les utilitzen, les llencen a un contenidor que és especial per a què les joguines vagin a altres llocs on les necessiten més perquè no tenen suficients diners o els regalen a coneguts. Però la majoria no son tan generosos i al voler tenir  més possessions no ho fan, i tot això és culpa dels diners que han format aquesta crisi i “trastoquen” la majoria de la gent. 

Un petó de mandarina i l’Eulalia canal

Aquest any a la nostra classe hem llegit el conte d’un petó de mandarina, m’ha agradat molt perquè parla d’amor, esperança, tristesa...


el Octavi a la classe li deien Tavi, està enamorat de la Vanina, li va fer un regal ja que ella li agrada molt llegir llibres plegables, llavors en Tavi li va regalar un conte anomenat “un petó de mandarina”, i la Vanina estava molt contenta.

Quan el Tavi li va preguntar per què llegia molt, era perquè el pare de la Vanina tenia una llibreria, però li van cremar per culpa de la guerra.

També m’agrada molt quan el Tavi i la Vanina es passaven cartes amb ajuda del gat que tant s’estimava el pare d’en Tavi, que es deia Sebastià.

I quan el Tavi li va passar un petó a la Vanina, però no va arribar perquè la Claudia es va trobar la carta...
Aquest conte és molt bonic però el final és una mica trist, perquè al país de la Vanina ja no hi havia més guerres i la Vanina havia de marxar, però abans en Tavi tenia algo pendent que fer-li, i era fer-li un petó de mandarina a la Vanina.

L’Eulalia canal fa uns contes molt bonics, i avui dia 27 de març , serà un dia molt bonic espero que ens expliqui moltes coses i que em firmi el meu llibre d’un peto de mandarina.

L'osvald l'elefant musical

Text de: Txus Fernández i Montolí
Il·lustracions de: Montse Español.
Ed: Barcanova
2ª edició: 2004
L’Osvald, l’elefant musical, és un llibre que a mi m’ha agradat moltíssim, que tracta d’un elefant petit que vol tocar el piano a la gran ciutat, és a dir que vol ser pianista. Ell, però,  no viu a la gran ciutat, però una cosina seva, la Marcelina, sí que hi viu; l’Osvald li fa la pilota als seus pares perquè li paguin un bitllet de tren fins a la gran ciutat, per anar a estudiar piano.
Una vegada allí, la seva cosina el va a rebre a l’estació de trens de la gran ciutat. En aquell moment la Marcelina el porta a la seva casa i li ho ensenyà  tot, des del jardí fins al bany. A l’habitació on dormia l’Osvald hi havia un balcó que  donava a fora, al carrer.
El primer dia que l’Osvald va a l’escola de musica li diu a la secretaria que es vol matricular per ser pianista. Una vegada a la classe de piano entra amb una brusca empenta i fa caure al professor i trenca el piano.
Després de veure que el piano no es el seu es dedica a estar assegut en un racó.
El dia següent, quan arriba, veu una nena amb una flauta travessera  i decideix dedicar-se a allò, però quan arriba l’hora de tocar envia la flauta a l’ull del professor. No es pot dedicar a la flauta travessera perquè té massa bufera. Després amb els instruments de percussió tampoc no li va molt bé... ni amb els de corda... ni amb els de vent... l’Osvald ja no sap a què dedicar-se. En aquell moment sent un cor de cantants al final del passadís, decideix ser  professor  de cant i director d’orquestra. Per una cosa que se li dona bé...

Opinió: Aquest llibre és molt bonic i divertit perquè la història de l’Osvald per ser music és molt bonica.

La crisi

Sabeu que la gent gasta massa diners?
Hi ha pares, que compren massa coses als nens i als  joves, els hi compren: mòbils ordenadors, i més aparells electrònics...I jo penso...No us en adoneu!!! Al món hi ha crisi!

Molts pares, es queixen de que hi ha molta crisi, de que costa arribar a final de mes,  però després, no se’n adonen de que estan gastant-se molts diners.

Moltes vegades gastem diners innecessàriament, no fan falta tantes joguines perquè amb poques ja et distraus i  en lloc  de gastar tants diners podríem estalviar-los per el futur: per a la universitat, per comprar-nos una casa bonica...

De vegades hauríem d’aprendre a sacrificar-nos i a no passar per davant de la botiga i comprar tanta roba o materials que són innecessaris.

Però per exemple quan mires alguna revista de mobles o d’altres coses, és una cosa tant capritxosa que si t’agrada algun dia te la compres;  la gent avui en dia no se’n adona del que fa, quan ho compra però desprès ja ho veu...

Les ofertes tampoc no resulten tan barates, perquè si costen 200 euros com a màxim les rebaixen a 160 o menys. Això ho acostumen a fer als aparells electrònics. Els governs també ens treuen diners per fer coses com a places, parcs... Haurien de pensar com nosaltres i així no estaríem tan amb crisis.

Als nens de 11-12 anys per el aniversari normalment els hi regalen un mòbil o un aparell electrònic, i els hi ensenyen als seus amics i és clar ells també ho volen i els hi diuen als seus pares i acaben comprant-los hi un i així pot arribar a molta gent  a tenir-ho.

Podem mirar el costat bo, que quan comprem menjar, és per alimentar-nos, i la roba per vestir, alguns mobles de casa... No tot és culpa nostra, també posen anuncis a la televisió que ens influencien en les nostres compres, com detergents, mobles, ofertes... I això depèn de la persona, si es deixa influenciar, ho veu i, ho vol comprar.

El que podem concloure és que no cal que ens comprem tantes coses i guardem els diners per un bon ús. Perquè si arribem al futur sense diners podem acabar malament...


Excursió al Observatori i el Parlament


El dia 3 de març els nens i nenes de 5è i 6è de l’escola Àlber d’Albesa vam anar d’excursió   a l’observatori de Pujalt i després vam visitar el Parlament.

 Tot va començar quan l’autocar ens va passar a recollir a dos quarts de nou. Després d’un llarg trajecte vam arribar a l’observatori de Pujalt on vam fer diferents activitats i experiments. Els dos experiments que més em van agradar  van ser aquests:

En un ens van ensenyar a crear núvols amb una garrafa un manxa i una mica de fum o aigua i el procediment és aquest:

 Es  fica el fum o aigua dins la garrafa , a continuació agafes la manxa i  manxes la garrafa unes 90 vegades després treus la manxa, i ja tindràs un núvol embotellat( a curt termini)!

I en l’altre en van ensenyar  fer gel i com relliscava, amb unes rajoles congelades aigua i un cotxe teledirigit.
Primer vam treure les rajoles el congelador, després hi vam tirar l’aigua pel damunt i al cap d’uns minuts es va congelar, i a continuació hi vam ficar el cotxet teledirigit i el vam moure i..., renoi com relliscava!
(d’experiments en va haver més però tant sols he ficat aquests perquè van ser els que més em van agradar) 

Després vam anar a una altra sala on ens van ensenyar a utilitzar algunes eines com el pluviòmetre, el psicròmetre i a contar les octes dels núvols. Minuts més tard  vam  sortir  at vam simular una mica de  fora  prendre les dades del dia ( fins i tot vam simular una  petita pluja) , i ens van ensenyar  algunes de les seves màquines oficials.

Després d’acabar les activitats vam dinar, i  després  com que ens sobrava una mica de temps  vam contar acudits..
 A continuació ens va venir a buscar l’autocar.

Després  d’una hora i una mica més vam arribar al Parlament. Per  llàstima només vam poder estar allí 45 minuts.

El primer que vam fer va ser anar al hemicicle on ens vam poder seure als seients dels diputats i consellers, i fer preguntes al home que ens ho  explicava i a l’alcalde. Després vam poder entrar fins i tot a una sala de comissions. A continuació vam baixar per les escales principals i vam marxar.

Em va agradar molt l’excursió, però l’home que ens ho explicava al Parlament no ho feia gaire bé.

De l'escola a l'institut

Actualment els nens de 6é estem una mica nerviosos perquè ens falta poc per anar a l’institut. Aquí a l’escola deixarem bons records com ara: escriure textos, aprendre a parlar, però des de 5é m'ha agradat molt plàstica perquè la senyoreta Ana ens fa fer coses molt divertides com màscares, decoracions per als arbres de nadal..  i també alguns de dolents com per exemple: el exàmens difícils, algunes baralles, algunes vegades que ens deixàvem els deures...

Aquests  anys a l’escola han estat  inoblidables, hem après coses una mica pesades com dividir, multiplicar, sumar... però també hem fet coses divertides com manualitats, dibuixos, cagar la soca...

Em fa una mica de pena deixar enrere tots aquests records, però som més grans i hem d'anar a l’institut. Tots els companys de classe anem al mateix institut que és l’IES TORREVICENS.

Farem algunes assignatures com: tecnologia, taller,... però també ens hem de posar  les piles perquè hi hauran més exàmens i seran mes difícils, però hem de mirar endavant i no enrere.

A l’institut hi han moltes aules i estan dividides per nivells, una classe de les persones que no els costa estudiar, una altra de persones normals, i una altra de persones que els costa molt.

Espero fer molts amics nous a l’institut.


Excursió a Barcelona

El dia 3 de març vam anar a Barcelona, vam marxar a dos quarts de nou d’Albesa, jo com que em marejo una mica vaig anar al davant de tot del bus i l’Ester em va acompanyar. Com que l’Ester portava un mp3, escoltàvem música, però els professors van ficar una pel·lícula que es deia “Intocable”. Vam tardar una bona estona, aproximadament una hora. Vam arribar a Pujalt a dos quarts de deu, vam esmorzar i vam parlar una estona. Vam anar a l’observatori meteorològic. Quan vam acabar de parlar van venir dos monitors, l’Albert i en Bernat. L’Albert va dir unes quantes coses i ens vam separar en dos grups, 5é i 6é. 

Els nens de 5é van anar a fora i nosaltres ens vam quedar a dins. Nosaltres vam fer experiments, al primer experiment vam sortir la Mònica i jo; ens va donar un got ple d’aigua i vam ficar un paper a sobre i el vam girar, i l’aigua no queia. Després va sortir l’Ester, que feia que un globus s’inflés dintre d’una botella, però com que hi havia aire no s’inflava, però llavors l’Albert va treure un dit de la botella i ho vam veure, havia tret el dit  d’un petit foradet. I llavors vam poder inflar el globus. Vam fer molts experiments però a mi van cridar-me l’atenció dos.
Quan amb aigua i aire vam formar un núvol, va ser impressionant!



I també, vam treure tres raoles del congelador i una que no estava congelada. En aquestes rajoles i vam ficar una mica de gebre i aigua i es va congelar, vam ficar un cotxe al damunt i derrapava. Quan vam acabar, vam anar amb en Bernat, aquest ens va explicar com mesuraven diferents valors que tenen a veure amb la meteorologia: “L’aigua que havia caigut, la velocitat del vent...” Vam fer com una mena d’experiment amb un pluviòmetre, una proveta i una regadora, vam mesurar la humitat, aquests experiments els vam fer a fora i ens vam congelar, feia un fred que pelava.

Després vam dinar, sort que l’Albert i en Bernat ens van deixar dinar a dins, perquè feia molt de fred. Quan vam acabar de dinar vam contar acudits i ens vam fer un tip de riure. Després vam marxar camí cap a Barcelona. Vam tardar una hora i mitja. Però el camí  va ser tan avorrit com el d’Albesa a Pujalt, durant el camí parlàvem i jugàvem amb alguns nens de 5è i fèiem tocar el clàxon als camioners. Quan vam arribar, vam entrar a una mena de jardí que es on hi ha el parlament. També vam veure que al cantó hi havia el zoològic.



Abans d’entrar ens vam haver de esperar una estona, però després va venir un senyor alt com un pi, tenia el cabell blanc i es va notar una mica que ell no tractava amb nens de la nostra edat. Vam arribar al parlament, era impressionant, el terra estava tot cobert de catifes, hi havia moltes columnes de color marbre, feien que el parlament semblés més elegant. Tot seguit vam anar a l’hemicicle, ens va explicar unes quantes coses, i després va venir l’alcalde. Jo em vaig asseure on s’asseien el president i els consellers de la generalitat. 

Després l’alcalde ens va acompanyar a una sala de comissions, i tot seguit vam marxar cap a l’autobús. M’ho  vaig passar molt bé, perquè la Laura i la Mònica es van ficar al meu cantó i contàvem acudits i ens ho passàvem pipa, també parlàvem amb el conductor i cantàvem cançons. Vam arribar una mica més tard del previst.


Va ser una excursió on m’ho vaig passar pipa i va ser molt divertida.

23 de març 2014

Excursió a Pujalt i al Parlament


El dia 3 de març de 2014 els nens i nenes de cicle superior vàrem anar a l’Observatori Meteorològic de Pujalt i a la tarda vam anar al Parlament de Catalunya.

Al matí, quan vam arribar, vam esmorzar i ens van explicar què faríem. Ens van partir en dos grups (5è i 6è) i vam començar a aprendre. Els de sisè vam començar amb l’Albert i amb ell vam fer una pila d’experiments molt bonics. Primer vam omplir un got fins a dal de tot i amb aigua i desprès amb molt de compte vam posar un tros de full normal i corrent que era una mica més gros que el got i el vam “remarcar” amb el dit. Si ho havíem fet bé, quan es gira el got l’aigua no cau i pot aguantar fins que s’evapora tota l’aigua.

Desprès també en vam fer un que amb una bomba de buit vam treure tot l’aire d’una esfera i després estirant per les dos anses que tenia no és podia separar. També en vam fer un de molt semblant però vam posar un globus dins d’una càpsula de buit i vam treure tot l’aire, el globus és va expandir perquè no hi havia aire dins la càpsula i aquest tenia més espai.

Un dels experiments que em van agradar més va ser la creació d’un núvol. Primer vam agafar una manxa i vam manxar 90 vegades dins una botella amb un dit d’aigua dins i desprès a l’obrir la botella van sortir unes partícules visibles de núvol i semblaven fum, o sigui un núvol. També vam fer el mateix però posant, un segon, un full cremant i el fum que va entrar, desprès de fer les 90 manxades va sortir un núvol que era tan dens que semblava de tempesta.

A continuació vam agafar una ampolla de “CocaCola” congelada i va tirar el gebre que estava apegat a la ampolla i el vam tirar a damunt d’una rajola que havia estat uns dies al congelador i en una altra que no i en la que havia estat uns dies al congelador el gebre es va quedar i en l’altra es va fondre.

A la tarda vam anar al Parlament de Catalunya, i allí ens vam trobar a un guia que la veritat no ens va caure bé a gairebé a ningú. Primer vam anar en un lloc on hi havia una catifa rodona i ens vam seure al terra, al damunt de la catifa. Allí ens va explicar que el Parlament antigament era una armeria i a continuació vam anar a la sala de plens, o hemicicle.

Allí ens vam seure a les butaques. Va venir el batlle del nostre poble, l’Antonio i, ens va ensenyar on seia, i quatre coses mes de l’hemicicle.


I tot això va passar l’excursió a l’Observatori Meteorològic i al Parlament de Catalunya.

20 de març 2014

Excursió a Barcelona


El dia 3 de març del 2014, els alumnes de cicle superior (5é i 6é), vam anar d’excursió a Barcelona.

Eren les 8:30 del matí, l’autobús estava parat davant de l’estació d’autobusos del nostre poble, tots estàvem molt nerviosos. Es va obrir el maleter i vam deixar les nostre motxilles, jo vaig agafar la càmera perquè volia fer fotografies dins de l’autocar.  Gairebé tothom al pujar a l’autobús   van dir” hola” al senyor conductor, jo també el vaig saludar. Aquesta vegada per anar a Barcelona jo i tres companys més de la nostra classe aniríem a darrere de tot a l’anada.

Jo em vaig seure amb la Chanez. Vam estar gairebé tota l’estona xerrant amb altres companys i escoltant musica del seu MP3. Entre les rialles i les bromes que diem em va passar l’estona volant. Vam arribar a l’Observatori de Pujalt que esta situat més o menys al centre de Catalunya. Al primer moment que vam sortir de l’autocar ,vam notar que feia molt fred i a més a més feia un vent!. Dos monitors, (que es deien Albert i Bernat) sens van apropar a nosaltres i ens van explicar més o menys el que faríem aquell dia. Després d’aquella rebuda vam entrar en una caseta feta de fusta partida en dos sales. En la primera hi havia moltes cadires de fusta plegables. ens van dir que n’agaféssim una i que ens seguéssim.  Llavors vam esmorzar. Mentre esmorzàvem els monitors van posar una filera de cadires davant de una taula molt grossa que hi havia.  Al acabar vam deixar les motxilles darrere de les cadires i les jaquetes damunt d’una cadira. Els de 6é ens vam seure en la fila de cadires però els de 5é es van quedar plantats.  L’Albert ( un dels monitors), ens van separar en dos grups (5é un i 6é un altre). Els de 5é van marxar a una altra sala i nosaltres ens vam quedar seguts a les cadires. L’Albert ens va explicar que amb ell faríem uns quants experiments de meteorologia . el primer experiment consistia  en omplir un vas d’aigua, ple fins dalt de tot i posar-hi un paper al damunt. Després girar el vas amb aigua i era increïble es quedava el paper empegat al vas i no queia l’aigua. A continuació el monitor va treure una ampolla d’aigua buida que tenia un globus dins i un forat. Quan tancava el forat, no podies inflar el globus però quan el destapava llavors sí. Després de inflar el globus, tornava a tancar el forat i quedava inflat dins de l’ampolla tot i que en un cantó hi hagués un altre forat on pogués sortir el aire. Tot seguit va treure una esfera de metall que estava partida per la meitat. Li va posar una mena de greix per a que encaixés bé. Amb una màquina va xuclar tot l’aire de dins de l’esfera i es va quedar completament “segellada”, no es podia obrir. Quan el monitor va tornar a posar una mica d’aire a dins immediatament l’esfera es va obrir. Un dels experiments més impactants  va ser el de fer un núvol dins d’una botella. Va agafar un paper i amb un encenedor  el va cremar una mica. Quan va començar a sortir una mica de fum el va posar dins de la botella i amb va començar a manxar amb una manxa. Quan va treure la manxa va fer un petit espetec . llavors quan estrenyia la botella es formava un petit núvol. El últim experiment, però no el menys important va començar amb dos rajoles congelades i un cotxe teledirigit. L’Albert (el monitor), va posar aigua damunt d’unes rajoles congelades una mica d’aigua i immediatament l’aigua es va tornar gel. Va treure un cotxe teledirigit i ens va ensenyar que quan la carretera esta gelada es molt perillós anar amb el cotxe. Després d’acabar tots aquests experiments vam anar a l’altra sala on ens esperava el altre monitor ( el Bernat)  ens va ensenyar a mesurar el temps que feia ( la quantitat de núvols, la temperatura, la humitat...)  Quan ja ens va ensenyar a mesurar totes aquestes coses vam anar a fora.  Quan vam anar a fora primer unes companyes de classe amb una regadora i un pluviòmetre van mesurar la quantitat d’aigua que havia plogut.  Després uns altres companys van sortir amb un termòmetre sec i un termòmetre humit (que una  portava una gassa molla) i van mesurar la humitat que feia. Després ens van ensenyar alguns dels aparells que fan servir per mesurar el temps dia a dia. Quan el Bernat  ens va acabar de explicar tots els aparells vam anar a dinar  a la primera sala (on havíem fet els experiments) perquè feia molt fred a fora. Una vegada que vam acabar de dinar, vam pujar a l’autocar que ens duria fins a Barcelona. El trajecte en autobús  per a mi va ser una mica llarg.  Tot seguit vam parar davant del Zoo de Barcelona. Vam caminar fins a l’entrada del parlaments. Ens vam haver d’esperar una estoneta havans d’entrar. Quan barem entrar i havien detectors, per si portaves algun material perillós. Tot seguit vam passar per un passadís ple de catifes de vellut i mobles antics. Un home ens va rebre davant d’un quadro i ens va fer algunes preguntes sobre el Parlament. El guia ens va guiar fins a dintre del hemicicle on ens vam poder seure on seuen normalment els diputats i diputades. Jo em vaig seure a la cadira on seu el Sr. Mas (El president de la Generalitat de Catalunya). Després de seure, va vindre el nostre alcalde, que també es diputat del Parlament.  Ens va explicar unes quantes coses i després ens va deixar fer preguntes, per si teníem algun dubte.  A l’acabar ens van deixar fer-nos fotografies. Quan vam acabar el nostre alcalde i el guia ens van portat fins a una sala de conselleries. Ens va ensenyar una mica com era i ens va explicar el que feien. Tot seguit vam marxar. Vam anar a una mena de parc que i havia al davant del Parlament i allí vam berenar.  A l’acabar vam anar  fins a l’autocar. Jo em vaig seure al davant de tot amb una nena que es diu Mònica. Ens o vam passar pipa.  Dèiem rucades i fèiem tonteries i al final vam acabar atabalant al conductor (segurament l’un demà va tindre mal de cap). De mentre a l’autobús van ficar una pel·lícula per si algú s’avorria.  Vam arribar a Albesa una mica tard. 

M’ho vaig passar molt bé però vaig acabar molt cansada. 

13 de març 2014


El dia 3 de Març de 2014, els nens i nenes de cicle superior, vam anar d’excursió. Vam marxar a dos quarts de nou. Vam estar una hora i quart a l’autocar , perquè anàvem cap a l’observatori. De Pujalt. Quan vam arribar a Pujalt, vam esmorzar, i vam parlar una estona amb els amics i amigues . Després, ens vam partir en dos grups, 5è i 6è. Nosaltres, els de 6è, ens vam quedar a dins a fer experiments. Els que a mi em van agradar van ser: el 4rt, que el feien el Manuel, el Blai i l’Àlex, i els ajudava l’Albert (que era el monitor amb el que estàvem), i van fer un núvol. També em va agradar molt l’últim que vam fer, el van fer á Laia, l’Anaïs, la Laura, la Chanez i l’Albert. Van agafar unes rajoles que tenien en un congelador, i hi van tirar aigua a la temperatura natural, i es va congelar. Llavors ens van explicar que es molt perillós conduir quan hi ha la carretera congelada, i llavors van agradar un cotxe teledirigit i el van ficar damunt de les rajoles congelades i quan el van engegar va començar a relliscar.
Quan vam acabar tots els experiments, vam anar amb un altre monitor que es deia Bernat. Ell ens va explicar com es feia anar cada aparell i com ho feien cada dia, n’hi havia un que servia per a mirar a quins moments del dia feia sol, a quins moments feia núvol... també hi havia un pluviòmetre i altres aparells de meteorologia i desprès vam completar una taula la qual ells completaven cada dia.

Quan vam acabar els de 5è i els de 6è, vam dinar, i vam explicar acudits amb els que vam estar una estona rient. Quan vam acabar de dinar, vam pujar a l’autocar i vam marxar cap al parlament. A l’autocar, jo anava amb la Laia, igual que d’anada, i com que anàvem tots els de 6è al darrera, vam estar cantant, jugant i contents acudits. Quan vam arribar a Barcelona, vam anar cap al Parlament caminant, i vam passar per davant del zoo. Quan vam entrar, un home alt i prim ens va dir que ell era ens guiaria. Vam anar a un passadís i ens van explicar coses sobre el parlament, i desprès vam anar directament cap a l’hemicicle, i ens vam trobar amb el nostre alcalde, que també és diputat del Parlament. I ens va explicar altres coses que encara no ens havien explicat. Després vam anar a la sala de comissions i ens van dir que era com l’hemicicle però mes petit.  Després li vam dir adéu al diputat i al senyor que ens havia guiat. Llavors, vam sortir a la placa que hi ha davant i vam berenar. I quan ens va venir a buscar l’autobús vam marxar cap a casa. A l’autobús vam fer fotografies, vam mirar una pel·lícula, vam parlar i vam estar jugant. Va ser una excursió molt divertida, espero que els altres cursos també la puguin fer alguna vegada.

Un petò de mandarina


Un petó de mandarina és un llibre que ha escrit l’Eulàlia Canal, i és un llibre d’amor. Aquest llibre es una història que parla d’un nen que es diu Tavi, i un dia a la seva classe arriba una nena nova, i ell se n’enamora ràpidament. Ella es diu Vanina i li voleien els cabells. A la tarda- nit sempre puja a la teulada i balla i el Tavi la veu. El pare d’en Tavi té gats i n’hi ha un que és diu Sebastià i és un gat missatger, i en Tavi ho va descobrir el dia que en Sebastià li va portar el llibre que li havia comprat : ”Un petó de mandarina”. La Vanina va estar molt contenta i li va donar una noteta al Sebastià i li va dir que li portés al Tavi. A la classe d’en Tavi també hi ha el Ricki, el Pistraus i l’Ulldevidre, que sempre que el Tavi tenia oportunitats de veure a la Vanina ells hi eren per a impedir-ho. I també hi ha la Clàudia, una companya de classe que li agrada el Tavi.

Avui dia 27 de febrer de 2014, ha vingut l’Eulàlia Canal al col·legi a visitar-nos i a explicar-nos coses. Ens ha explicat perquè se li va acudir fer aquest llibre, i era perquè la seva filla sempre li deia coses sobre la gent de la seva classe que eren novios i se’n recordava d’algunes coses que li passaven a ella quan era petita. Ens ha explicar que ella, abans de publicar els llibres, els hi ensenya als seus fills per veure si els agraden als nens, però de vegades encara que no els hi agradin ella els publica igual perquè creu que encara que no els hi agradi a ella sí.

Excursió a Pujalt i a Barcelona


El dia 3 de març vam anar 5é i 6é d’excursió a Pujalt i a Barcelona, el camí era bastant llarg perquè a l’autocar cantàvem cançons, vèiem pel·lícules i sobretot fèiem “tonteries”.
A l’arribar a Pujalt, vam esmorzar dins d’una casa de fusta, desprès d’esmorzar els de 6é ens vam quedar dins de la casa per veure els experiments que ens ensenyava l’Albert, tots van ser divertits però el que vaig fer jo em va agradar molt, era conduir un cotxe teledirigit d’amunt d’una rajola congelada, per veure com relliscava.

Quan vam acabar els experiments, ens van presentar en Bernard que ens explicava una mica sobre els núvols la pluja...

A mi, l’Ester i la Mónica ens van donar 3 objectes un pluviòmetre, una regadora i una proveta.
Vam sortir a fora, i jo que portava el pluviòmetre, el vaig deixar a terra, mentre la Mònica tirava aigua de la regadora al pluviòmetre, desprès l’aigua que hi havia l’aviem tirat a la proveta.
Quan ja ho havíem fet tot, vam tornar a entrar a la casa de fusta i ens vam trobar als de 5é.Feia tant fred que ens van deixar dinar allí a dins.

Els hi vam explicar als de 5é el que havíem fet, i després vam dinar fent una rotllana, quan tots estàvem menjant els postres, volíem explicar acudits així que alguna gent es va posar al mig de la rotllana i els vam explicar, tots fèiem gràcia.
Ja era hora de marxar cap a Barcelona, a l’autocar tornàvem a estar com abans, pel·lícules, cançons, “tonteries”...

L’autocar quan va arribar a Barcelona va aparcar just davant el zoo, jo pensava que era una sorpresa, però no perquè davant del zoo hi havia el parlament.

A l’entrar vam conèixer al Sergi, un senyor alt de cabell blanc i amb molt mal humor.
Ens va ensenyar els llocs on hi podíem entrar, a l’hemicicle on vam veure al alcalde del nostre poble i li vam poder preguntar més coses i gràcies a ell ens va ensenyar la sala de comissions, tot era elegant, gran i a l’entrar a dins tot era del mateix color com un roig granat.

No ens hi vam passar molta estona allí dins però al marxar a fora, al costat hi havia un parc, vam comentar una mica als professors el que hi havia a dins, vam berenar i desprès vam marxar i jo em vaig asseure al costat de l’Anaïs. Aquell dia m’ho vaig passar bastant be, i una mica més a l’autocar.            

Excursió a Pujalt i al Parlament

Aquest dilluns dia 3 de Març, la nostra classe vam anar d’excursió a Pujalt, vam esmorzar una mica i després vam fer uns experiments molt “xulos” que semblaven màgia ja que no em podria creure que allò podria passar.
Un dels experiments que em van agradar més va ser el cotxe teledirigit sobre gel i quan vam fer una mena de núvol.
Després d’acabar els experiments, vam sortir fora. Fora el vent bufava molt, però no ens va impedir continuar amb els experiments meteorològics.
Després de dinar una mica, vam pujar a l’autocar i vam anar a Barcelona, aquell viatge era etern, creia que mai no s’acabaria. Ja al Parlament, un senyor ens va explicar una mica la història d’aquell Parlament.
Vam anar a l’Hemicicle, i justament un moment després va venir l’Antonia, l’alcalde d’Albesa, i ens va salvar ja que aquell senyor estava una mica “tens” i no podria explicar bé. També gràcies a l’Antonio vam poder anar a una sala on crèiem que no hi aniríem. Aquella sala es deia la sala de Comissions.






Aquesta excursió ha estat molt interessant ja que he pogut veure i asseure’m on asseuen les persones més importants de Catalunya. Aquesta excursió la recomano molt ja que jo i moltes més persones la recordarem per vida.

Excursió a Pujalt i al Parlament

El dia 3 de març de 2014, vam anar d’excursió a l’observatori de Pujalt, al mati, i a la tarda va manar al parlament de Catalunya.
Al matí vam tenir que marxar a les vuit i mitja per estar allí da les nou i mitja, deu. Per arribar a Pujalt hi havia una hora de camí amb autocar. Quan vam arribar vàrem esmorzar, i en pic vam acabar ens vam separar en dos grups: 5é i 6é. Els de cinquè, primer vana anar a la sala del costat que estàvem nosaltres i després, a fora a fer dos experiments.

 Mentrestant nosaltres vam estar a dins fent set o vuit experiments súper divertits. El primer el van fer la Tresa i la Mònica; l’experiment consistia en omplir un got d’aigua fins a dalt de tot, desprès posar-hi un paper, ben petit, i repassar el got per damunt del paper.

 El segon experiment el vaig fer jo no era massa divertit, però em va trocar a mi. Consistia en inflar un globus dins una botella; primer amb el forat que hi havia tapat, llavors no podia per que l’aire es quedava allí dins i no em deixava, però desprès el va deixar de tapar i es va inflar, però en forma de la botella. El tercer el van fer la Rous,  l’Eloi, el Mari i el Tomàs. Consistia en obrir una esfera que estava sense aire a dins. El quart el van fer l’Àlex i el Manuel, que no em recordo de que consistia, el cinquè la Laia, la Laura la Chanez i l’Anaïs; havien de fer córrer un cotxe per rajoles. Després vam anar a fora.

Al acabar vam dinar, jo vaig menjar una amanida de pasta súper bona. No va passar deu minuts després de dinar que ja érem a l’autobús per marxar al parlament. Quant vam arribar ens va venir a buscar un guia. vam entrar a dins i vam anar a una sala que hi havia un quadre del dia 7 de setembre. Ens va fer una mica d’explicació de lo que era el parlament. Després vam anar a l’emicicle i va venir l’Antonio Balasc i Parisi,  que es el nostre batlle. També ens va fer explicacions de el que li preguntàvem.

Ens ho vam passar molt be, al menys jo. Va ser un dia de moltes emocions.

Un Petó de Mandarina


Aquest any els professors del col·legi, han demanat una escriptor perquè vingui a explicar coses sobre aquest tema. Aquest any ha vingut l’Eulàlia Canal i per això hem llegit un llibre que ha escrit ella i es diu Un Petó de Mandarina.

Aquest llibre tracta que un nen que es diu Tavi, que és una abreviació d’Octavi, s’ha enamorat d’una nena que es diu Vanina i que ha vingut d’un país que està amb guerra. Aquest conte és una mica trist però a la vegada és una mica d’amor. El pare del Tavi toca en un grup de música i se n’ha d’anar de gira durat dos mesos. En Tavi ha de cuidar els gats del seu pare i en Tavi per calmar-los quan estan enfadats els canta la cançó de Boig per Tu de Sau. Com que el Tavi està  enamorat de la Vanina li envia notes gràcies al seu gat missatger que es diu Sebastià i la Vanina el respon. En Tavi cada dia, al pati puja a dalt d’una olivera i és fica a agafar núvols. Tot i que al Tavi li Agrada la Vanina en Ricki i els seus col·legues que són en Rufus, el Tifus i l’Ulldevidre, no li deixen apropar-se a la Vanina. En Ricki i la Clàudia es presenten per a ésser els delegats de la classe i el Ricki li diu al Tavi que si no el vota el pegaria. El Tavi no el vol votar i vota a la Clàudia i en Ricki es pega amb en Tavi però la senyoreta sol l’expulsa a ell. Quan en Tavi es va barallar amb en Ricki va parlar amb la Vanina. La Vanina  li va dir que havia marxat del seu país perquè està en guerra i ve a aquí i en troba més. El dia següent s’estan tots barallant i en veure-ho la Vanina marxa corrents  i llavors el Tavi els hi va explicar a tots.

La senyoreta, un dia normal i corrents de classe els hi va dir als seus alumnes que s’havia organitzat un concurs de cançons de la PAU i en Tavi i tota la seva classe en van fer una per a que la Vanina és posés contenta.


Finalment el Tavi i la Vanina és fan un petó però malauradament la Vanina ha de marxar d’aquí perquè s’ha acabat la guerra al seu país.

La piràmide falsa

Fa uns dies el nostre  professor de català ens va portar una maleta anomenada  Famistrin que dins d’ella i havien llibres de fantasia, misteri i d’intriga . Jo de tots aquells llibres en vaig escollir un que es deia “La piràmide falsa”  de la col·lecció del clan dels marcians.

Aquest llibre tracta d’uns nois: la Clara Bono ,en Max Bono , el Jota Jota i la Mar que feia un temps van trobar a un marcià. Aquell marcià va adoptar la forma  d’un dibuixant de còmics i els nois el van posar de nom de Marti de Mart. Aquests nois junt al Marti de Mart van assabentar-se de que uns alienígenes que es deien destructors volien destruir la terra. En aquesta historieta els germans Mar i Jota Jota es van quedar a casa sols perquè els seus pares no eren a casa.  Els germans Bono  es van quedar a casa seva per fer-los companya. De mentre el Marti estava percebent amb la seva ment que els destructors s’apropaven. 


En Marti va enviar als nois un missatge telepàtic per a que anessin a casa seva. Una vegada els nois van arribar-hi van veure que el Marti degut a les forces que va desgastar per enviar-los el missatge estava cansadíssim. El Marti els va guiar fins a la cambra de bany. Aquella cambra de bany pareixia  luxosa i amb moltes coses moderns però eren aparells alienígenes per fer clons dels nois per  a que els seus pares no se’n adonessin de que no eren a casa. El Marti els i va explicar que tenien que anar a dins d’una piràmide  a l’Àfrica que es deia: Amon. La piràmide es situava exactament al cor d’Àfrica en un parc que es deia: Serengueti ,que era immens. El Marti se’n va donar compte de que els destructors estaven allí perquè  volien foradar la superfície terrestre fins arribar al nucli i llavors fer explotar la Terra.  El Marti mentre els i explicava els plans anava fent els clons. Els cons eren una replica exacta dels nois però no eren gaire intel·ligents. Quan estaven dins de la cambra creant els cols algú va trucar a la porta. Era la cap de l’agencia de còmics on treballava el Marti.  La van poder distreure . El Marti va teletransportar a la Clara , el Max, el Jota Jota i la Mar dins de la piràmide d’Amon. Els nois amb el Mic Mic (un ordinador extraterrestre) van poder entrar dins de la cambra secreta i desactivar la bomba que els destructors avien posat i llavors van veure que aquella piràmide era falsa. Els nois una vegada ja acabada la missió van tornar amb el teletransportador a la cambra del Marti de Mart. Una vegada més els nois van poder salvar la terra dels destructors.


Opinió:


M’ha agradat molt aquest llibre perquè es molt fantasiós i a demés es de  misteri i tens que utilitzar de tant en tant unes targetes per descodificar missatges ocults.

Excursió a Barcelona

El dia 3 de març de 2014 vam anar a una excursió  amb l’escola, i m’ho vaig passar molt bé, al matí vam anar a Pujalt que és un poble que està a la província de Barcelona. Havíem d’estar a l’escola a les 8:30, quan va arribar l’autocar vam pujar i ens van posar una pel·lícula. L’Eduard  deia que era molt xula però els de 6è no la vam ni mirar.

Quan vam arribar vam esmorzar i desprès vam fer alguns experiments, vam crear  1 núvol, vam fer gebre... després vam fer uns altres tipus d’experiments que no em van agradar gaire, perquè vam haver de sortir fora i feia molt vent, però vam esbrinar d’on venia el vent, la humitat que hi havia...  Després vam dinar i el Marian i el Manuel van dinar a fora perquè volien. Després de dinar vam explicar alguns acudits per passar el temps i finalment vam pujar  a l’autobús i vam anar cap a Barcelona. Pel camí els de 6é cantàvem cançons... i ens vam divertir molt.  A l’arribar al parlament ens va rebre una persona poc agradable i es va explicar algunes coses, després vam entrar a l’hemicicle i va venir l’alcalde i ens va tractar molt bé i ens responia totes les preguntes que li fèiem.

Després vam anar a la sala de les comissions i ens van explicar per a què servia aquella sala.

I finalment vam marxar cap a casa.

De l'escola a l'institut

L’any que ve jo i els nens de la meva classe anirem a l’institut. Aquí a la escola deixarem molts records com els moments que vam passar junts, les brometes,…

Aquí jo només hi  porto des de P5, en aquests anys hem après coses noves tots junts com multiplicar, dividir i moltes més coses que dono les gracies per haver-les pogut aprendre. Per la nostra sort estem segurs que 
anirem tots a l’IES Torrevisens.





Això sí, a l’institut tindrem molts més deures i per la nostra mala sort potser ens separarem, però tot i així ens seguirem veient pel poble, però tot i així seguirem sent amics. Cada vegada anem creixent més i hem de afrontar nous reptes que ens prepara la vida, siguin fàcils o difícils.

També ens hem de quedar a pensar que si ens separarem durant un temps sempre ens quedaran els records que vam tenir junts mentre estàvem a la mateixa classe.

El temps passa molt ràpid, per a mi serà molt difícil marxar d’aquesta escola ja que potser hi deixarem els millors records de la nostra vida aquí per sempre.

                                                                                                                              Adéu!