La meva garuta

La meva garuta la vam fer a l’estiu. Un dia l’Arnau i en Marc van dir:
-Fem una garuta al cobert de la teva mare?
Desprès li vaig preguntar a la meva mare si la podíem fer i va dir:
-D’acord, però heu de col·laborar tots.
Van col·laborar tots els primers dies, però després tots es van convertir en uns ganduls, que no volen fer res. Però en aquell moment vaig dir que sí.
Quant hi vam entrar estava plena de deixalles i pols, la vam rentar.
Vam muntar el safareig a dins per tenir aigua, buf com pesava. Però no hi havia llum, vam passar un cable, des de el meu jardí i vam empesar a ficar llums.
El dia següent vam portar una taula i unes cadires de plàstic, unes tovalles per la taula i aquella nit vam celebrar amb un sopa,que va ser el primer.
Desprès vam anant ficant-hi mes i mes coses, en aquell moment col·laboraven tots.
Al cap d’un mes, eren tots uns ganduls i uns manasses, sobretot quant hi havia unes cinc persones ho mes, quant érem tres ho dos feien les coses ve treballàvem, jugàvem de tot una mica.
Jo crec que algun dia m’enfadaré de veritat i els faré fora hi, comvidaré d’altra gent, ja ho veure.