Quina calor!

Avui som dia 18 d’Abril i obren les piscines d’Albesa! Ja era hora, perquè aquestos dies feia una calor que et mories.. Avui les obren a les 4, però després ja les obriran a les dos i mitja com cada any. Ahir les vam anar a veure com estaven i ja estaven plenes fins a la ralla, i et venien unes ganes de banyar-te. Fins ara, quan feia calor ens anàvem a banyar a la secla del poble, tot i que no es gens segura, i es súper perillosa. Et pots trobar vidres, els ams de pescar, ferro rovellat.. Jo os aconsello que si ús i banyeu, que al menys porteu calcat.. Doncs, com havia dit avui a les quatre a les piscines hi haurà un munt de nens segur.. Perquè els seus pares encara treballen, tots els nens tenim unes ganes de banyar-nos-hi. Les de Térmens les van obrir el dia 12, quina sort que tenen. Aquest any es el que ha fet més calor de tots, perquè aquestos dies estem a trenta i pico graus, i encara no estem a ple estiu! Aquestos dies lo millor es sucat de crema i de cap a l’aigua. Si amb aquesta calor aneu a voltar a les tres, us pot agafar una insolació o alguna cosa així... Nens i nenes ja u sabeu, aquesta tarda podeu vindre tots a les piscines. I ànims que s’acaba el col•legi, ja estem a la recta final, a tant sols un dia de la meta! Com creieu que ús aniran les notes?

Entrevista

En quina hora us aixequeu per fer el pa?

Depèn dels dies,casi totes els dies a les 12 i mitja però hi ha dies que a les dotze, ni que els divendres comencem a les 8 de la tarda, fins l’endemà a les 9 i els dijous comencem a les 10 fins a les 7 del matí.

Com feu el pa ?

Primer que tot necessitem, es farina llevat sal i aigua. Segons la proporció de farina corresponen diferents proporcions de sal, llevat i aigua. Es posa l’amassadora i la màquina funciona uns tres quarts d’hora fins que la massa s’ha agafa una consistència que ja es pot amassar. Llavors passa a una maquina que es diu talladora, que talla la pasta a el grams que volem. Desprès de això jo el pastisser li faig la forma al pa. Desprès de fer-li la forma o passem a uns armaris que allà es a on reposa la pasta i el llevat puja, que a sota hi ha com una tela. Allà si esta uns tres quarts d’hora i desprès sen va al forn.

Hi ha altres maneres de fer el pa?

Oi tant,n’hi na que si posa més llevat fent una fermentació mes llarga, però aquí mai o hem provat mai de fer, això s’acostuma a fer més a les capitals.
Quin tipus de pa veneu
Venem el pa blanc de tipus de formes diferents, com el pa de quart, el de mig, el baguet, els panets i els pans redons de mig i de quilo. També fem i venem pa integral.
A part de pa que més feu
la repostería, croçants , encimades, coca de vindre, coca de poma, coca de recapte...
També treballeu a les tardes
No , a les tardes no treballem, estem netejant la botiga, el forn i escalivant el pebrot i l’albergínia.
Sempre veneu tot el pa
No, tot es depèn dels dies, hi ha dies que en falten i dies que en sobren.
El vostre pa es artesanal
Si , el forn va amb llenya cossa que ara casi no ni ha massa, i la manera de fer-ho també es artesanal.



Es dura la feina de forner?

És una feina obligada i dura degut als horaris que són nocturns, de nit, i com més festius més feina tenim.
Quins dies teniu més feina
Els dies que tenim més feina son els divendres i els dissabte i les vigílies.


Quines son les festes que sa de treballar més ?

En totes treballem molt però per jo la que més hem costa es la de Sant Joan que fem més de 200 coques de recapte en un dia, es impressionant, treballem unes 24 hores sense para.
Quin pa es sol vendre més?
Per la gent gran més el integral i sense sal, i la gent més jove el pa de tota la vida el blanc.

Quants anys fa que teniu la botiga?

Nosaltres aquí Albesa varem arribar fa 20 anys, i la botiga fa 18 anys que esta en servei,fins fa dos anys estàvem a sota de casa però ens vam fer una botiga nova que ara i fan cafès.

Moltes gràcies Anna i Josep

Anem a la piscina de casa

Jo a casa tinc una piscina que és de la meva família i la podem tenir plena quant volem. La forma es com un cor i també hi ha cinefes i dibuixos amb les rajoles petites. Ha un costat hi ha ciment i al altre costat gespa.
També hi ha un trampolí que et pots tirar de totes les maneres, però tens que vigilar no tocar al fons perquè et pot obrir el cap.
Es depura amb un sistema que no hi va cloro perquè no et facin mal els ulls. Al costat més arrodonit hi ha els esquimers que entren les fulles per una tapa però desprès no poden sortir de manera que es neteja.
Al fons hi tirem una espècie de robot que va anant pel fons i xucla tota la porqueria.
També hi a una caseta de fusta que a dins hi han unes escales que van a una sala subterrània que allí hi han tots els aparells i la depuradora es per a buidar la piscina, etc.
També tenim com un dipòsit que hi ha aigua calenta que va cap a la piscina, si veiem que esta molt freda.
Jo recomano tenir piscina privada a casa encara que sigui cara perquè la fas com bols i estàs mes tranquil.

Entrevista a la Jose

L’altre dia vaig entrevista a la Jose que es modista i ella hem va respondre així
Per què vas decidir obrir una merceria?
Perquè sempre m’avia agradat tindre una botiga , i també era el meu ofici i el vaig tindre que aprendre.
Quins horaris teniu?
De les deu del matí fins a les dotze i mitja, i de les cinc i mitja fina a les vuit de la tarda, i els dissabtes de deu a una.
Quants anys fa que ets modista?
Uns 20 anys, i ara n’estic satisfet d’haver triat aquet ofici.
Quant temps vas haver de estudiar per ser modista?
Dos o tres anys.
A part de merceria a quin servei oferiu més?
Sí, retocs de roba
A part de aquesta merceria abans n’hi havies obert una altra?
No. Tot i que m’hagués agradat molt.
T’agrada la feina que fas?
Si, molt n’hi que al començament no .
Com et vas interessar a ser modista?
Perquè la mare mi va fe anar, perquè volia que s’espigués cosir i hem va agradar.
Com ho vas aprendre?
Als matins treballava amb un magatzem de fruita i a les tardes anava a Lleida a aprendre a cosir.
Què utilitzes a part de la agulla?
La maquina, les tisores,el fil i el didal
Què et fan arreglar més pantalons cremalleres ...?
Retocar pantalons,retocar camises i cremalleres.
Quants anys fa que has obert la merceria ?
Uns cinc anys i mig al novembre en farà sis
De què vas treballar abans d’això?
Al magatzem (catafruit) hi vaig treballar molt anys.
Moltes gràcies per tot.

Els petards de sant Joan

Per sant Joan s’acostuma a tirar petards pel poble i això es bonic si es tiren bé. No es poden encendre a la mà, es tenen que encendre al terra i marxar el mer ràpid possible.
Tampoc no es poden fer sevir per tirar-los dins les bústies, als vidres, als cotxes, etc. Però sobretot a la gent no.
També es tenen que tindre en compte les edats, tens que tirar els petards a la edat que pertoquen perquè si no un podeu fer molt de mal, encara que tireu es que us pertoca au de anar molt en compte perquè ens podem fer mal igual.
També teniu que vigilar molt amb els coets perquè si es desvien et toquen et poden fer una bona cremada, es millor que et posis a cobert si en tires un.
No cal gastar-te mols diners amb petards perquè com mes ni portes es mes possible fer-te mal, a demes no val la pena comprar ni molts perquè costen diners.
La conclusió es que tirar petards esta ve sempre que complexis les normes.

l'hort del meu padri

L’hort del meu padri

Quant vam fer la casa vam deixar mig jardi perquè el meu padri i volia fer un hort. I aixi o vam fer, van passar tres dies i encara no avia fet res fins que va apareixe amb el seu cotxe i va esta dos dies llauran la terra. Quan ja avia acavat de llaura va plantari uns tomates, despres unes cols, unes caravases, més tomates més cols fins que no i cavia res més, aleshores es van caure el tomates i es van fer malbé però va continuar fican més tomates. I ara quant entris a casa meva pregunta per el hort del meu padri que ja veuras quin goig fa.

Hoquei sobre patins

El hoquei, ja fa molts anys que es practica aquest esport, es un esport d’equip com a màxim poden averi deu jugadors per equip, a la pista ni juguen cinc, quatre jugadors que porten un estik uns patins unes espinilleras unes gen oyeres i uns guants el porter porta un casc, uns guants que un serveix per agafar l’estik i laltre per a para les pilotes, unes guardes, son semblanza amb unes espinilleras lunic que aquestes arriven fins als genolls, un xaleco de plastic dur i uns patins.
Les normes son: Quant el arbrit pita al principi el que saca no pot tornar a tocar la pilota si no la toca el altre jugador, quan el jugador a passat del seu camp no pot tornar amb la pilota si no es camp enrere, si un altre jugador agafa el estik i li comenca a picar moltes vegades als patins es tarjeta groga. Jo jugo en un equip que es diu Llista blava.

Ja s'acaba el col·legi

Ja s’acaba el collegi i tots estem contents perquè ens esperen unes vacances.
Que no haurem de treballar tan com durant el curs però una mica si perquè quan tornem al col•legi al setembre ens enrecordem de tot el que em fet aquest curs.
S’ha de repassar totes les assignatures.
No fa falta que es treballi molt però una mica cada dia si es pot.
El dia 23 de juny els de 5è i 6è fem unes paradetes al mati per als nens de l’escola.
Quan acabem farem una estona de patí i desprès es faran uns balls desde els nens de p3 fins a nosaltres els nens de 6è.
També sa de fer esport a l’estiu i no estar fent el gos a casa estirat al sofa mirant la tele.
I a la piscina i al mar també si ha de anar perquè fa molta calor.

El sopar del futbol

Només arribada l’hora de marxar ja estava nerviosa, que divertit seria el sopar! Dins el cotxe em posava a pensar com seria, el que podria passar…
En arribar vam jugar un partit de futbol, grans contra petits, i els vam fer una bona apallissada. Vam entrar dins el poliesportiu i ens vam asseure a les cadires tots junts mentre esperàvem que ens portessin el sopar. Van començar a portar una coca-cola per cada persona. Nosaltres tiràvem pa als altres nens (com cada any) i ells també ens en tiraven, era com una guerra de pa. En arribar la fideuà ens vam posar a menjar, però seguíem amb la guerra. De segon plat hi havia carn i patates fregides.
En acabar de sopar vam marxar a fer una volta per Vilanova de la Barca. Ens ho passàvem bé donant voltes i parlant. Els petits també eren pel poble tirant petards no massa forts.
A les onze i mitja vam tornar cap al poliesportiu per l’entrega de premis. Van fer un petit homenatge al Francesc per haver estat tants anys fent de coordinador. També li van donar una samarreta de l’escola als nois que feia més temps que des de petits jugaven a futbol. Ens van donar un premi a cada un dels jugadors de tota l’escola, per fer un petit detall.

Torneig de futbol

El dia 6 de juny de 2009 vam fer un torneig de futbol.
Hi havia 5 equips eren: Alcañiz, Santa Coloma, Pinyana, Baix Segrià i nosaltres la Noguera.
A les 15:45 teníem que ser allí. Però a les 16:00 feien un partit el Pinyana i el Baix Segria van quedar 0-2 va guanyar el Pinyana.
Desprès jugàvem nosaltres conta l’Alcañiz vam començar guanyant 1-0 gol de l’Oriol però desprès ens van remuntar i vam perdre 1-2.
Desprès tornàvem a jugar nosaltres contra el Baix Segria i vam guanyar 1-0.
Llavors jugaven el Santa Coloma contra el Pinyana i van anar a penals i va guanyar el Santa Coloma.
Desprès jugaven el Baix Segria i Santa Coloma i van anar als penals i va guanyar el Santa Coloma.
Tot seguit jugaven el Pinyana i el Alcañiz i va guanyar el Alcañiz 0-2.
Llavors jugaven el Baix Segria i el Alcañiz va guanyar el Alcañiz 0-6.
Tot seguit tornàvem a jugar nosaltres contra el Santa Coloma i van marcar ells primers desprès va marcar l’Oriol de penal i al cap d’un minut van marcar ells el 1-2 i es va acabar el partit.
Desprès vam tornar a jugar nosaltres contra el Pinyana i vam empatar 2-2 i desprès jugaven els 2 guanyadors els que guanyava s’emportava el torneig.
I va guanyar el Alcañiz 5-1 al Santa Coloma a les 21:30 ens van donar els premis i vam marxar.
Vam passar una tarda entretinguda.