Ens visita la Mercè Arànega

El passat dilluns dia 14 de maig  a la nostra escola es va venir a visitar una il·lustradora, concretament la Mercè Arànega, que a de més d’il·lustrar també escriu llibres, ha escrit per exemple els contes infantils del tupi.

Cada classe ens hem llegit un llibre, que hagi escrit o il·lustrat ella. Els de cicle superior per exemple hem llegit el camí del far, un llibre que ha il·lustrat però no ha escrit.

El dilluns allà a les 11, 3r, 4t, 5é i 6é vam anar a la classe de 5é que es on estava la Mercè Arànega.  Portava com un micròfon, perquè així no havia de cridar tant per a que la sentíssim.

Primer de tot ens va dir que si teníem alguna pregunta, que li féssim. També ens va explicar, que li agrada anar molta les escoles per veure com som els nens, els pentinats que portem, com ens vestim... perquè així s’inspira per als seus dibuixos.

Després va començar a dibuixar, va dibuixar una pera pirata, un fantasma pallasso i una bolet fada.

Després a cada dibuix hi va dibuixar un nuvolet petit, i a sobre un casa. Va dir que teníem 10 oportunitats per endevinar qui vivia en aquelles cases. Ningú no ho va endevinar... i ens ho va haver de dir ella va dir que en aquelles cases hi vivien els nens i nenes que es despistaven o badaven i no escoltaven al professor quan explica coses, o sigui que va dibuixar una escaleta per a que els nens i nenes que estiguessin als núvols poguéssim baixar i fer cas als professors.

Al final va agafar un full i va fer un dibuix molt semblant al del fantasma pallasso, i els hi va dir als profes que fessin una fotocopia   i ens la donessin a cadascú de nosaltres perquè tinguéssim un record.

Vas ser molt divertit! 

Un paisatge de riu

L’estiu passat vaig anar a l’Aragó a un riu on hi havia una presa i que s’acabava en un llac estancat. Es pot fer barranquisme i pots anar caminant per l’aigua riu amunt.

El riu es va fent estret i ample, també el terra del riu està ple de pedres algunes molt boniques, per la presa hi baixa aigua i també t’hi pots llençar. És convenient anar-hi  a l’estiu, perquè així us podreu banyar, si vas caminant riu amunt és possible que et trobis amb cascades d’un pam d’altes, és divertit baixar-les de cul. 

Quan ja has caminat mig quilòmetre  o un et trobaràs en una part més fonda. Allà és bonic passar-hi el dia, emportar-te el dinar i per gaudir una mica més és millor anar-hi aviat al matí.

Si programes el viatge pots programar fer barranquisme o si vols fer d’altres activitats. Després de la sortida podeu anar a visitar un poble que està a prop del riu aquest és tot de pedra, hi ha com un petit monestir. També està ple de camins amb paisatges naturals, amb rius i activitats molt “xules”. És important que hi aneu amb el banyador perquè serà temptador les ganes de banyar-se.

Aquests dos paisatges són molt bonics tant  per visitar-los, com per gaudir-los. Us ho recomano.

Un paisatge que m’agrada

Un dels paisatges que m’agrada més són els de Boí Taüll, està situat en el Pirineu a la comarca de l’alta Ribagorça.

M’agrada molt perquè té molta vegetació, té esglésies medievals  i hi ha uns càmpings molt bonics.

Al camping que vam estar nosaltres hi havia un pont que l’havies de creuar per anar als banys. Allí s'hipot anar d'excursió per les muntanyes, pots fer bici.

Allí  encara es mes bonic a l'hivern perquè està tot blanc i quan et despertes veus la neu. Em fa sentir molt tranquil i descansat, es pot anar a fer  fotos als animals i a les plantes, és molt relaxant perquè et pots asseure davall d'un pi, anar a fer  muntanyisme, escalada, llavors t'arribes a la Vall d'Aran i pots sopar per allí.
El càmping on vam dormir estava envoltat de boscos i muntanyes. Malgrat tot em vaig fer mal a la cama i vam haver de marxar

La primavera

La primavera va començar entre el 20 i 21 de Març i acabar al voltant del 21 de Juny. En aquesta estació de l’any hi ha un augment progressiu de la temperatura, les precipitacions són moderades. Hi abunda  la floració de les plantes.

Físicament em sento acalorat i molt pesat  a causa de que han pujat les temperatures. En canvi, psicològicament em sento més divertit ja que gaudeixo de més les estones de sol, més juganer, més rialler, etc. En resum és una estació  de l’any que m’agrada força perquè em permet aprofitar el dia però  li trobo un inconvenient  per poder dormir, ja que fa molta calor.

Les activitats que acostumo a fer durant la primavera son:

-Anar a refrescar-me al riu,  fer sortides amb els amics, anar a pescar. Sortir a prendre un gelat amb la família etc.

En conclusió, la primavera es una estació que em permet fer mes activitats que a l’hivern  però prefereixo moltes vegades mes l’arribada de l’estiu ja que el numero d’activitats augmenta el doble.

La Fageda d'en Jordà

Un dia vaig anar a Olot a visitar la Fageda d’en Jordà. Hi havia molts arbres i molts insectes com espiadimonis. No crec que es pugui comparar amb cap lloc més. Se sentien els ocells, algun animaló... S’hi arriba, generalment, amb cotxe, tot i que per dins no es pot anar amb vehicles. Per dins es pot anar amb bicicleta o a peu. És un lloc que m’hi vaig sentir tranquil·la, plena de felicitat i de pau; m’agrada justament per això.

Recomano visitar-lo perquè és un bon lloc per anar-hi amb nens, per fer fer-hi fotos, per dibuixar el paisatge. M’ha captivat molt la naturalesa, de veure’n tanta de junta i en llibertat. Jo destacaria el bon estat en què es troba , ja que hi ha arbres molt vells, alguns de molt joves...

També és un bon lloc per fer-hi un pícnic però després, tota la brossa acumulada l’hem de llençar a les escombriaires; un bosc és un paisatge no una paperera! També hem de respectar unes normes perquè sinó no quedaria bosc, ja que un agafaria flors, l’altre tallaria alguna arbre, l’altre agafaria una planta o algun animal...

En fi, que un lloc tan preciós es convertiria en una tros de terra destruït per l’home. 

Uns paisatges que m'agraden

El passat dia 20 de maig, vaig anar a una excursió del G.E.A. (grup excursionista d’Albesa), a una muntanya a prop del poble de Estopinyà. El aquella excursió vaig veure tres paisatges que hem van agradar.

El primer va ser el d’un pantà. A mig camí ens vam parar a veure’l. Era meravellós, l’aigua neta i blava, i per la vora tot vorejat d’arbres verds. A la vora, però també s’hi veia un tros on no hi creixia cap arbre ni res, perquè probablement, abans l’aigua arribava fins allí.
Els dos següents, només es podien apreciar des de dalt de la muntanya a l’ermita de sant Marcos.

Un era el d’un poble abandonat que hi ha una mica més avall. Aquest poble es diu Finestres. Des de dalt, es veu tot el poble, que no es molt gran, i es molt bonic, ja que es veuen totes les cases, que casi totes estan destruïdes , fetes de pedra, la majoria tenien una porta bastant gran i amb forma d’arc. Al mig del poble  s’hi veu un safareig on la gent anava a rentar la roba... I a més, com que han crescut bastantes herbes es veu tot més verd.

I l’últim paisatge, i el que hem va semblar més bonic va ser el de la “muralla xina”. No es que sigui xina, però es diu així. La muralla xina, es una muralla natural (feta per roques) on al mig s’hi va construir un castell. Es molt bonic, i pel voltant es veu bastant verd.   

Un dia a la muntanya

El dia vint de maig d’aquest any vaig anar amb el Grup Excursionista d’Albesa a pujar una muntanya dalt de tot es veia una muralla anomenada: “muralla xina”.

Aquest paisatge era preciós, es veia una muralla de roques i al mig hi havia un castell.

Ens van explicar que per enmig d’allí , de les roques hi passaven les canoes i tota l’aigua.

La meva sensació va ser meravellosa, tenia al davant unes vistes meravelloses. Es veia la muralla però al seu costat es veien les muntanyes altíssimes.

Jo ho recomanaria perquè el paisatge de tot arreu és molt bonic, fas esport, i el millor és que quan has arribat a dalt de tot, val molt la pena perquè té unes vistes espectaculars i molt boniques.

A part, a baix d’aquesta muntanya hi ha un poble abandonat que es diu: Finestres, i el pots anar a veure.

Jo m’ho vaig passar molt bé, però a part d’aquests paisatges tan bonics pels camins hi havia trossos de bosc i un paisatge d’un pantà a baix de la muntanya molt bonics.

Ho recomano a tothom perquè es una experiència molt bonica i a part fas molt esport.

Un paisatge que m'agrada

Un dia vaig anar a la Vall d’Aran a escalar una muntanya. Era ple estiu i la neu s’havia fos, però els plans van canviar de sobte.

Quan vam arribar allà en comptes d’escalar una muntanya vam estar tota la tarda en una vall. Vam estar jugant molta estona. La vall era molt extensa, molt gran, i et donava una sensació de llibertat. Hi havia moltes flors, un riu, un bosc frondós un pèl lluny i molts animals. El que més em va captivar (de la vall) era la muntanya que s’alçava imponentment al darrere de la vall.

Em fa sentir llibertat, el riu reflectia la llum del Sol i molts animals corrien i jugaven. La vall em fa sentir així perquè respires aire pur. No sents el soroll dels cotxes o el fum que desprenen. Allà no hi ha electricitat. Quan ja s’estava ponent el Sol, era el moment més bonic de tots, els animals se n’anaven a les seves “cases”.

Recomano aquest lloc per anar-lo a visitar perquè hi ha molta flora i fauna. Quan arribes allà et sents molt tranquil i et sents molt alleujat. Em va agradar molt d’anar-hi! Ho voldria a tornar a repetir!

Un paisatge que m'agrada

Un dia, vaig anar a una muntanya molt alta a Baqueira Beret; aquell lloc és molt especial per a mi.

Hi havia unes visites immenses i era molt tranquil. Hi havia una mica de boira i feia una mica de vent. Jo i la meva família vam pujar fins a dalt de tot, on encara tocava més vent i es veien encara millors vistes. A baix de tot, hi havia un riu, tot i que l’aigua estava molt freda i neta. En aquell lloc, si arriba pujant una costa plena de curbes. L’altura era molt alta i em feia sentir bé aquella brisa que et tocava la cara. Estava plena de roques i algunes herbes i flors.

Ho recomano perquè és un paisatge molt bonic de veure, amb unes vistes precioses  i es molt especial per a mi.

Un dia, també, vaig anar al Montsec. Vaig pujar a la muntanya i des de allí podies veure unes vistes precioses.

Aquell dia feia un sol magnífic i podies veure encara més bé les vistes. Hi havia bastantes herbes i flors per allí. Hi havien flors de tots colors; la que més em va agradar va ser una flor de color groc, molt bonica. També, aquell paisatge em va agradar molt, perquè hi havia molta tranquil·litat i sobretot per les vistes. Encara que feia sol, allí dalt i feia una miqueta de fred, perquè estàvem a molts metres de altura.

Recomano aquest lloc per la tranquil·litat i les vistes. Es molt important per a mi.

Un paisatge que m’agrada

Últimament he anat a veure molts paisatges, però el paisatge que m’ha captivat més es el de Camarasa, ja que hi ha vistes molt boniques. Hi ha una comporta, hi ha un pont  que es veuen molt bones vistes, també hi ha un bosc i per allà al costat fan alpinisme, que son els  que pujen muntanyes. Per a mi aquest lloc es especial perquè vaig fer el bateig aquí en aquest meravellós lloc.

Per anar en aquest lloc només si pot anar en cotxe o en autocar.

Els elements que el formen són:

El bosc, l’aigua, les roques, el llac... D’aquests elements destacaria l’aigua, el bosc i les bones vistes. Aquest lloc em fa sentir alegre, content, ja que em sento amb moltes ganes de fer coses.

Us recomano per visitar-lo perquè passareu un bon dia i hi ha bones vistes.