Aquest estiu m’he
enamorat, no d’una persona ha estat d’una saga de llibres, aquesta saga és la
d’Els Jocs De La Fam.
Tot va començar
quan la meva mare em va dir que en tot l’estiu m’havia de llegir 6
llibres i vaig anar a l’habitació de la meva germana que té molts llibres i em
va deixar el llibre de “Els Jocs De La Fam”. Em va agradar molt perquè és
d’acció, i m’agraden els llibres d’acció; el llibre tracta del nostre món al 2037.
La
histèria comença quan una ciutat ha envaït el mon i ha dividit els estats units
en 12 districtes cadascun obligat a proporcionar aliments, joies, carbó al Capitoli una vegada els districtes es van
rebel·lar, però el Capitoli els va guanyar i va destruir un districte anomenat
districte 13 i des de llavors el Capitoli elegeix un noi i una noia de 12 a 18
anys de cada districte i els fica en un escenari ple de càmeres i només un en pot resultar guanyador.
Una noia
anomenada Katnnis Everdeen és pobra i viu al districte 12, el seu pare va morir
en un accident a la mina de carbo i des de llavors la seva mare no fa res per
mantenir la seva família i la Katnnis decideix anar a caçar al bosc prohibit
per mantenir la família. Allí fa un amic dos anys més gran que ella, en Gale, i
van a caçar tots els dies junts.
El dia de la
collita (el dia que elegeixen el noi i la noia dels jocs de la fam) com sempre van a caçar, però la Katnnis no
deixa de pensar en la Prim, la seva germana petita, que havia complert els 12
anys i era el seu primer dia de collita, tenia por que la elegissin però malauradament no va ser com ella volia,
van escollir a la seva germaneta però ella es va presentar voluntària per substituir-la,
de noi van escollir al Peeta Mellrak, els van portar en una sala per
acomiadar-se de la família i amics. Quan ja s’havien acomiadat, van pujar en un
tren que els portava al Capitoli per fer els entrenaments per al dia de la
veritat. El viatge en tren va ser llarg i quan van arribar van veure al seu
estilista, els i van fer un gran vestit per la desfilada d’aquella mateixa nit:
els hi va fer un vestit tot negre amb trossos de roba a l’esquena que servien
per encendre-la amb foc artificial, i per si de cas el vestit era ignífug. Quan
van van anar a la casa on dormirien fins el dia dels jocs. El dia següent la Katnnis
va esmorzar com mai havia esmorzat, a la taula l’esperaven ous, salsitxes, tres
cistelles de panets i gran quantitat
d’embotits. Va menjar fins que va tenir la panxa plena i fins i tot més,
sabia que havia de menjar ara que podia ja que segurament uns quants dies
després estaria morta.
Els dies van anar
passant, van entrenar, van fer les entrevistes a la televisió, van fer unes
proves en les quals la gent valora el que saben fer i per fi va arribar al gran dia. Es va
acomiadar de els seus amics, li van ficar un xip de localització i va anar al
lloc de la celebració dels jocs de la fam. Va veure un arc grandiós amb fletxes
al cantó. Quan els van deixar agafar les armes va córrer a buscar l’arc però no
va arribar. Va poder agafar una motxilla taronja , i una noia del districte 2
li va tirar un ganivet al cap però va ficar la motxilla a davant i el ganivet
se li va clavar a la motxilla. Va córrer en direcció al bosc i quan va veure un
arbre resistent hi va pujar. Es va lligar en
una rama amb el cinturó i es va adormir durant 5 hores. Va anar en un toll de fang a camuflar-se la
motxilla perquè si no se la veuria massa. Va explorar la zona i va descobrir
que hi havia un riu. Va veure que un grup de nois dels districtes 1,3,4,i 2 als
quals se’ls anomenava “professionals” perquè tots els anys guanyaven nois
d’aquests districtes.
Al veure’ls es va
amagar però la van veure i la van començar a perseguir. Ella va pujar en un
arbre i una noia va intentar pujar tan alt com la Katnnis però no va poder i va
caure. Des de dalt de l’arbre la Katnnis va poder distingir a en Peeta de tots
els nois i va pensar en matar-lo, però al final va veure que era millor que no.
Es va adormir i quan es va despertar els professionals encara dormien en un
altre arbre. Va distingir d’entre les rames d’un arbre una nena que li assenyalava
una cosa. Al mirar el que li assenyalava
va veure un niu de “rastreavispules”. Les “rastreavispules” són vespes amb el fibló
tres vegades més llarg i amb verí a dins i si et pica una començaràs a tenir
al·lucinacions i et desmaiaràs durant 13 hores.
La Katnnis va
decidir tallar la rama on hi havia el niu de les rastreavispules perquè piquessin
als professionals i que és morissin però
per desgracia n’hi va picar una. Quan van morir els professionals van agafar un
arc que portava una noia i va fugir perquè encara quedaven alguns professionals
vius i tenia por que la matessin. Va córrer fins on va poder i va caure
desmaiada en un lloc on hi havia molts arbres, i uns arbustos molt estranys. 13
hores després quan es va despertar va veure la dolça mirada d’una nena. Quan va
veure aquell rostre el va reconèixer immediatament, era la nena que la va
salvar dels professionals assenyalant-li
aquell rusc de “rastreavispules”. Al veure-la li va dir:
-Els
professionals no són els únics que es poden aliar -va dir amb una veu tímida i
dolorida
-Potser tens raó,
ens assemblem molt, saps?, faríem bon equip -va dir la Rue (que es com es deia
la nena).
Van continuar
parlant fins tard i van planejar un bon pla, van menjar una mica de formatge que hi havia a
la motxilla de la Katnnis i van tornar per dormir, quan es va fer de dia van
decidir un codi que xiularien i els ocells el repetirien i així ho van fer, van
fer explotar el menjar dels professionals però la Rue va morir, el presentador
va enviar un missatge per megafonia dient que enhorabona, que ja sols quedaven
4 persones i que a partir d’ara podien guanyar dos persones però havien de ser
del mateix districte, i la Katnnis va
anar a buscar a en Peeta i el va trobar, van anar a matar als que quedaven i
van guanyar però el presentador va dir que ara només podia guanyar-ne un i van
amenaçar en menjar-se una mora verinosa cadascun i els hi van dir que guanyaven
els dos.