31 de gener 2014

La Pau

La pau és celebrada a tot el món, encara que molt poca gent la celebra, però molt poca gent hi està interessada.

Sempre se ce el dia 30 de gener.

Quasi a totes les escoles se celebra i quasi sempre el dia 30 de gener. Ho celebrem perquè ens importa molt que tots ens portem bé, sense  barallar-nos i sense insultar-nos.

Però no està bé que sols ho fem el dia de la pau de portar-nos bé , també estaria be que no ens es baralléssim  els altres dies.

Encara que hi hagin guerres als altes països, no vol dir que els que no estem amb guerra la busquem.

Estaria molt bé que nosaltres, en una petita part ens assembléssim al Mandela i el Gandhi , ens ajudaria a comportar-nos millor, a no pensar malament de l’altra gent o de les seves religions...

Jo també em puc es barallar amb la gent o ells amb mi però de seguida els hi diria perdó, per no continuar amb aquells problemes que no ens serveixen de res, arreglar-los duna altra manera.

Per mi la Pau és una oportunitat que tenim per arreglar els nostres conflictes.

La Pau


En la història hi han hagut moltes persones que volien fer la pau però com en qualsevol cosa hi ha hagut persones que han destacat més que els altres, com en Mahatma Gandhi, en Nelson Mandela i en Martin Luther King.

Aquests personatges  van viure en èpoques molt diferents però tots van influir molt en la història.
El 30 de gener de 1948 va morir  Mahatma Gandhi, una de les persones que més va influenciar en la pau mundial, i per això cada 30 de gener celebrem el dia de la no-violència. Però el dia de la pau no s’hauria de “practicar” només el 30 de gener, sinó tots els dies de l’any.

Martin Luther King fou un americà que va lluitar per aconseguir els drets civils i parar la discriminació racial, almenys  als Estats Units .Però per mala sort va ser assassinat al 1968.
En Nelson Mandela va morir fa poc, el 5 de desembre de 2013, com Mahatma Gandhi ell també va anar a la presó. Però va ser alliberat després de 27 anys. Aquest home, a part de lluitar pels drets humans, també va ser president de Sudàfrica.

Els dibuixos que la gent coneix com a símbols de la pau són trets de la bíblia però n’hi ha un que pot haver sortit de dos llocs. Aquest símbol és el símbol de la CND (si, si la rodona amb quatre ralles) que pot haver sortit de l’ingeni d’algú o del relat de la bíblia  ``L’Arca de Noé´´.
L’altre símbol és el colom blanc. El colom blanc amb una branqueta d'olivera al bec, reconegut universalment com a símbol de la pau després de les guerres que tingueren lloc durant el segle vint, té un origen bíblic. En el judaisme, el cristianisme i l'islam una branqueta d'olivera significa la pau, i el colom representa l’esperit sant que ens protegeix.


A pesar de les nostres diferencies hem de tractar a tothom com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres.

La Pau és el camí


La Pau és una festa que se celebra el 30 de gener perquè aquest dia va morir Gandhi.

Nosaltres, al nostre col·legi ho celebrem intentant fer diferents activitats per fer-ho,  aquest any nosaltres al nostre col·legi farem un mural (els de cicle superior) on hi ficarà la Pau i a les paraules hi ficarem enganxades unes flors de paper molt boniques que farem també els de cicle superior. Els petits també organitzaran alguna cosa que segurament serà bastant bonica, els de 6è també intentarem fer un poema, sols els que vulguin, i si aquell poema és molt bonic el llegirem davant  de tota la gent del col·legi; l’any passat no vam fer poemes, vam pintar una paret amb dibuixos que representaven la Pau.

El que passa molt sovint el dia de la Pau és que la gent és molt amable, però després al dia següent passen de tot i fan maleses, jo opino que hauríem d’intentar fer que tots els dies fossin com el dia de la Pau.
 
Normalment es fan guerres per coses que no tenen sentit o ho fan per un petit problema, van directament a la força, quan parlant es poden solucionar les coses perfectament.
 
Almón hi ha molta gent que és molt dolenta, i per guanyar-se la vida maltracta gent i per aquella gent demana uns diners, no entenc per què ho fan. Si vols aconseguir  diners estudies i de gran amb sort tindràs un treball.

Durant aquest segle també hi ha hagut una altra persona, un pacífic com el gran senyor Gandhi, aquest senyor es deia Mandela, ell defensava molt als negres, perquè ell també era molt pacífic i per defensar els negres el van empresonar i va morir de vell a la presó, jo no em puc imaginar que per defensar  unes altres persones, que són igual que nosaltres, l’únic que són d’un altre color,  l’hagin d’empresonar No es res més que una injustícia!  

El dia de la PAU


El dia de la Pau és molt important perquè la gent se n’adoni de què s’ha d’ésser bona persona i no matar, tirar bombes…

La gent no és conscient de l’important que és el dia de la Pau però solament es porta bé amb les persones aquest dia i ho hauria de fer cada dia. Segur que els terroristes aquest dia es porten bé però els altres dies fan actes dolents: matar a gent, fer atemptats...

El dia de la Pau es el dia 30 de gener perquè aquest dia és el dia que es va morir el gran Mahatma  Gandhi. Aquest home es va passar molt de temps a la presó i allí es va morir.

Al col·legi cada any repintem uns murals a uns murs que tenim al pati i també cantem una cançó que és diu “El Món Seria més Feliç”, que la van fer “CocaCola”.

També cada curs treballa una cosa diferent de la Pau . Els de cinquè fan un treball basat amb la bibliografia del Nelson Mandela. I nosaltres els alumnes de sisè llegim un conte de l’arc de Sant Martí. També quatre nens de sisè, el Tomàs, la Tresa, la Chanez i jo, l’Eloi, llegim un poema fet per nosaltres, tots l’hem fet en català excepte la Chanez que l’ha fet en anglès.

També hem fet unes flors molt boniques i amb aquestes hem repassat el contorn de PAU. Els  d’infantil han fet unes flors més senzilles que les nostres i les han ficat pel contorn del signe de la PAU.

Els nens de sisè som uns nens una mica conflictius perquè gairebé cada dia ens barallem un amb l’altre. Jo especialment em barallo molt sovint  amb els nens de cinquè, i també amb algunes nenes de la classe que són una mica pesadetes al meu entendre. Però jo realment sóc bona persona i tracto a tothom bé, a algunes persones més i a algunes menys però tracto a  tothom amb respecte.

Els jocs de la fam

Aquest estiu m’he enamorat, no d’una persona ha estat d’una saga de llibres, aquesta saga és la d’Els Jocs De La Fam.

Tot va començar quan la meva mare em va dir que en tot l’estiu m’havia de llegir 6 llibres i vaig anar a l’habitació de la meva germana que té molts llibres i em va deixar el llibre de “Els Jocs De La Fam”. Em va agradar molt perquè és d’acció, i m’agraden els llibres d’acció; el llibre tracta del nostre món al 2037.

La histèria comença quan una ciutat ha envaït el mon i ha dividit els estats units en 12 districtes cadascun obligat a proporcionar aliments, joies, carbó  al Capitoli una vegada els districtes es van rebel·lar, però el Capitoli els va guanyar i va destruir un districte anomenat districte 13 i des de llavors el Capitoli elegeix un noi i una noia de 12 a 18 anys de cada districte i els fica en un escenari ple de càmeres i només  un en pot resultar guanyador.

Una noia anomenada Katnnis Everdeen és pobra i viu al districte 12, el seu pare va morir en un accident a la mina de carbo i des de llavors la seva mare no fa res per mantenir la seva família i la Katnnis decideix anar a caçar al bosc prohibit per mantenir la família. Allí fa un amic dos anys més gran que ella, en Gale, i van a caçar tots els dies junts.
 
El dia de la collita (el dia que elegeixen el noi i la noia dels jocs de la fam)  com sempre van a caçar, però la Katnnis no deixa de pensar en la Prim, la seva germana petita, que havia complert els 12 anys i era el seu primer dia de collita,  tenia por que la elegissin  però malauradament no va ser com ella volia, van escollir a la seva germaneta però ella es va presentar voluntària per substituir-la, de noi van escollir al Peeta Mellrak, els van portar en una sala per acomiadar-se de la família i amics. Quan ja s’havien acomiadat, van pujar en un tren que els portava al Capitoli per fer els entrenaments per al dia de la veritat. El viatge en tren va ser llarg i quan van arribar van veure al seu estilista, els i van fer un gran vestit per la desfilada d’aquella mateixa nit: els hi va fer un vestit tot negre amb trossos de roba a l’esquena que servien per encendre-la amb foc artificial, i per si de cas el vestit era ignífug. Quan van van anar a la casa on dormirien fins el dia dels jocs. El dia següent la Katnnis va esmorzar com mai havia esmorzat, a la taula l’esperaven ous, salsitxes, tres cistelles de panets i gran quantitat  d’embotits. Va menjar fins que va tenir la panxa plena i fins i tot més, sabia que havia de menjar ara que podia ja que segurament uns quants dies després estaria morta.
 
Els dies van anar passant, van entrenar, van fer les entrevistes a la televisió, van fer unes proves en les quals la gent valora el que saben fer  i per fi va arribar al gran dia. Es va acomiadar de els seus amics, li van ficar un xip de localització i va anar al lloc de la celebració dels jocs de la fam. Va veure un arc grandiós amb fletxes al cantó. Quan els van deixar agafar les armes va córrer a buscar l’arc però no va arribar. Va poder agafar una motxilla taronja , i una noia del districte 2 li va tirar un ganivet al cap però va ficar la motxilla a davant i el ganivet se li va clavar a la motxilla. Va córrer en direcció al bosc i quan va veure un arbre resistent hi va pujar. Es va lligar en  una rama amb el cinturó i es va adormir durant 5 hores.  Va anar en un toll de fang a camuflar-se la motxilla perquè si no se la veuria massa. Va explorar la zona i va descobrir que hi havia un riu. Va veure que un grup de nois dels districtes 1,3,4,i 2 als quals se’ls anomenava “professionals” perquè tots els anys guanyaven nois d’aquests districtes.

                     
Al veure’ls es va amagar però la van veure i la van començar a perseguir. Ella va pujar en un arbre i una noia va intentar pujar tan alt com la Katnnis però no va poder i va caure. Des de dalt de l’arbre la Katnnis va poder distingir a en Peeta de tots els nois i va pensar en matar-lo, però al final va veure que era millor que no. Es va adormir i quan es va despertar els professionals encara dormien en un altre arbre. Va distingir d’entre les rames d’un arbre una nena que li assenyalava una cosa.  Al mirar el que li assenyalava va veure un niu de “rastreavispules”. Les “rastreavispules” són vespes amb el fibló tres vegades més llarg i amb verí a dins i si et pica una començaràs a tenir al·lucinacions i et desmaiaràs durant 13 hores.

La Katnnis va decidir tallar la rama on hi havia el niu de les rastreavispules perquè piquessin als professionals  i que és morissin però per desgracia n’hi va picar una. Quan van morir els professionals van agafar un arc que portava una noia i va fugir perquè encara quedaven alguns professionals vius i tenia por que la matessin. Va córrer fins on va poder i va caure desmaiada en un lloc on hi havia molts arbres, i uns arbustos molt estranys. 13 hores després quan es va despertar va veure la dolça mirada d’una nena. Quan va veure aquell rostre el va reconèixer immediatament, era la nena que la va salvar dels professionals  assenyalant-li aquell rusc de “rastreavispules”. Al veure-la li va dir:
 
-Els professionals no són els únics que es poden aliar -va dir amb una veu tímida i dolorida
-Potser tens raó, ens assemblem molt, saps?, faríem bon equip -va dir la Rue (que es com es deia la nena).
 
Van continuar parlant fins tard i van planejar un bon pla,  van menjar una mica de formatge que hi havia a la motxilla de la Katnnis i van tornar per dormir, quan es va fer de dia van decidir un codi que xiularien i els ocells el repetirien i així ho van fer, van fer explotar el menjar dels professionals però la Rue va morir, el presentador va enviar un missatge per megafonia dient que enhorabona, que ja sols quedaven 4 persones i que a partir d’ara podien guanyar dos persones però havien de ser del mateix districte, i la Katnnis  va anar a buscar a en Peeta i el va trobar, van anar a matar als que quedaven i van guanyar però el presentador va dir que ara només podia guanyar-ne un i van amenaçar en menjar-se una mora verinosa cadascun i els hi van dir que guanyaven els dos. 

30 de gener 2014

Els “herois” de la pau


El dia de la pau es celebra a tot el món sencer però perquè sol es fa un dia a l’any? Molts països estan en guerra perquè no es posen d’acord però perquè en comptes de parlar, maten? Perquè els països com ara España compren tantes armes? Aquestes són moltes de les preguntes que ens fem la gent al llarg de l’any i molts altres fets que ens trenquen el cor en veure a tanta gent que la maten per culpa d’una tonteria. Per culpa de no parlar hi ha hagut molts problemes al llarg del temps. Hi ha hagut molts defensors que protegien els drets de les persones però sempre els acaben tancant o  matant. Un d’aquets defensors ha mort aquest any, el senyor Mandela, que va estar tancat molts anys amb cadena perpètua i sense tenir cap culpa de res. També hi ha hagut altres “herois” com Mahatma Gandhi  qu va defensar a la gent i volia la pau. Per això ara us explicaré una mica que va fer el senyor Mandela i altres “herois” per les persones:

El senyor Mandela és un dels nostres herois que defensava els drets dels negres de Sud-àfrica i el van tancar a la presó amb cadena perpètua. Per sort va sortir de la presó l’11 de febrer del 1990  i el van fer president de Sud-àfrica i va morir de vellesa el 5 desembre del any 2013.


Un altre dels herois era Mahatma Gandhi. Aquest senyor va  ser un home excel·lent. Volia la llibertat i la pau de forma pacífica, és a dir no pegava ni insultava, ell intentava que  tot es solucionés dialogant . Va  estar engarjolat  bastant temps a la presó. Va morir de gana en una presó el 30 de gener 1948. Hi ha agut altres herois però aquets potser són uns dels mes importants.

Al llarg del temps molts herois han intentat que hi hagués pau a tot el món i que es respectés a tothom per igual. Ara ens toca a nosaltres fer el camí bo.  Tots hem d’intentar de portar-nos bé, no pegar-nos i sempre solucionar els problemes dialogant. Jo crec que si tots féssim això el món seria molt millor.

La Pau

Jo crec que la pau no sols s’ha de celebrar el dia de la pau (30 de gener), l’hauríem de celebrar cada dia. Al nostre col·legi celebrem el dia de la Pau: fem treballs, contes, i els hi ensenyem als companys de les altres classes. També, pintem parets, una cada any. Però també esta bé celebrar-ho encara que hi ha països que no la celebren. N’hi ha que sí, i aquests que la celebren si estan en guerra, ja es un dia que no mort ningú. 

A mi m’agrada molt el que va fer el Gandhi perquè no hi hagués guerres, que va lluitar de forma pacífica per la Pau i el van empresonar. I va morir el dia 30 de gener, per això se celebra aquest dia. També el Mandela va ajudar a que a les persones de raça negra no fossin discriminades.

La pau no sols vol dir que no hem de barallar-nos, també vol dir que ens hem de portar bé a casa, ajudar als pares, portar-nos be amb els amics.




A mi em sap molt greu quan veig a la televisió que maltracten als nens, a les persones... Que peguen a les dones, homes... I que la gent mata sense motiu. 

Sé que no tothom celebra la Pau però estaria bé que ho fessin. Perquè existeix més coses que les armes, bombes... que per culpa d’aquestes mor molta gent; també podem fer servir el diàleg... 

Això també té molt a veure amb l’educació, si quan ets petit els teus pares no t’ensenyen a pegar i si et pegues amb un nen/nena et castiguen o t’escarmenten segurament quan ets gran no mataràs, pegaràs,... a la gent que no t’ha fet res.

Espero que d’aquí poc s’acabin les guerres i tothom siguem amics