28 de novembre 2007

El predicador

L’altre dia el pare del Sergi va repartir un paper que hi deia que ficarien un vídeo de Prem Pal Singh Rawat (nascut el 10 de desembre de 1957). Van venir uns homes i van posar dos vídeos, en ells hi sortia Prem Rawat, més conegut com "Maharaji", parlant sobre buscar la pau interior de cada un.
Mitjançant les seves conferències i publicacions predica la pau interior com una experiència personal i individual. És molt famós. Als dos anys ja va començar a parlar en reunions familiars i, als dotze, ja voltava per tot el món. Al llarg de la seva vida ha anat voltant per arreu del món fent xerrades sobre la pau.
Al vídeo va dir alguna frase com aquesta:
- Dins de tot esser humà viu està succeint quelcom meravellós. A l’interior de cada persona existeix una bellesa suprema, hi ha pau, alegria i el sentiment que neix del cor ...
A mi no m’agradaria pas ser predicador com Prem Rawat perquè primer em tindria de buscar la meva pau interior, crec que te tota la raó però quan els sents sembla que estigui una mica foll. Aquest no és com aquells que diuen que Déu els hi diu coses, i jo crec que s’ho inventen per guanyar diners.
La meva mare no vol que faci religió però ells se'n van a veure’l i allò es com una religió.

27 de novembre 2007

Els flams més bons

Ara us explicaré com la meva padrina fa un flam de coco molt bo. Com ja sabeu el flam es pot menjar en totes les estacions de l’any.
Ingredients:
- 1 pot de llet condensada
- 100 grams de coco
- 3 ous
- una cullerada de sucre
- ¼ litre de aigua
Preparació:
1. Separar els rovells de les clares, barrejar la llet condensada amb els rovells, afegir el coco i l’aigua. Barrejar.
2. Batre les clares amb la batedora, unir-les suaument amb el que acabem de preparar.
3. Abocar la preparació en un motlle, coure'l en el forn fins que el flam estigui espès (uns 30 minuts).
4. Treure el motlle quan estigui fred.
Decoració:
Ho podeu decorar com vulgueu, però la meva padrina ho fa així:
Quant el flam està fred es posa en una plata i es decora pel damunt amb caramel líquid i unes cireres vermelles i verdes, que es fabriquen especialment per als postres.
A mi m’agraden molt els flams, sobretot aquest. Es poden fer d’altres gustos: de cafè, bescuits... El podem fer de diferents formes.

26 de novembre 2007

Un doble cas

Títol: Un joc perillós/El cavaller fantasma
Autor: Thomas Brezina
Il·lustracions: Rolf Bunse
Editorial: Cruïlla
Idioma de publicació: Català
Primera edició
Aquest cap de setmana m’he llegit un llibre, i m’ha agradat tant que ho he fet d’una tirada.
Són dos llibres en un. "Un joc perillós" i "El cavaller fantasma". Al final de cada capítol et fa preguntes, i per saber la resposta hi ha un descodificador. Al final hi ha una mena de taula que has d’anar omplint i que quan acabis et dirà si has resolt el cas bé, si ho has fet malament ...
En Lluc, la Virgi i en Pau són molt amics. Aquest darrer, té un joc d’ordinador que li agrada molt, i lluita per ser el primer de la classificació. Aquest lloc l’ocupa en Heavy, que segons les seves deduccions i la dels seus companys és un noi.
Un dia, tot jugant, va entrar en Baró X a la seva habitació, que és el monstre que veu a l’ordinador. Aquest, agafa l’aparell tant estimat pel nen i el llança al terra. Després se’n va corrent. En explicar-ho als seus amics quan estaven en un bar, es van quedar amb la boca oberta.
Aleshores van veure passar aquella persona disfressada de Baró X i se’n van sense pagar. Després tenen uns quants problemes, i han d’investigar moltíssim, sinó en Pau no podrà tenir el seu record.
El cavaller fantasma és molt interessant i intrigant. La classe de la colleta va d’excursió en un castell vell, hi ha una armadura molt antiga, i després de veure com una noia entra per la finestra es produeix un robatori. La senyora que viu al castell és atropellada, i ningú sap que fer.
Creus que aconseguiran atrapar els lladres?

24 de novembre 2007

Excursió als Boixols

Fa poc els meus pares, el meu germà i jo vam anar a Isona a veure les muralles romanes.
Després d'haver-les mirat, anàrem al museu de la Conca Dellà. A la primera planta hi havia restes de gerros, àmfores,... tot romà. A la segona hi havia els dinosaures, restes d’ous, petjades, ... Després ens van posar una pel·lícula sobre els dinosaures trobats a Isona.
A la sortida vam agafar la carretera dels Boixols, que era molt estreta i amb moltes corbes. Fins a Coll de Nargó hi havia 41km i 365 corbes (les vaig contar). Però abans, vam anar a Valldarques, un poblet molt petit on hi havia tres o quatre cases, també vam anar a veure l’església de Sant Romà de Valldarques que l’estaven restaurant. En aquell poblet hi havia molt bona vista.
Prop de Coll de Nargó vam parar a dinar en un bosquet, estàvem molt a prop del riu Sallent. Varem anar a veure’l i a passejar una estona.
De tornada vam passar per Ponts i, com que encara no era fosc, vam visitar la Col·legiata de Sant Pere de Ponts, molt ben arreglada i amb jardins pel voltant.
Va ser una excursió molt interessant, divertida i amb vistes molt boniques, us la recomano!

21 de novembre 2007

Fotografíes a la classe

Cada any, al col·legi ens fan fotografies de grup i, si algú ho vol, de carnet, postal o calendari.
Ja fa uns dies, la Mònica, la fotògrafa, ens va fer les fotos. A segona hora de classe ens van avisar. Vam baixar. A la plaça dels gronxadors, ens esperava la fotògrafa. Vam seure al banc i ens vam col·locar com ens van dir. Ens van fer les fotos i, en acabar, si algú s’havia de fer un altre tipus de fotografia, li feien. El Sergi, se’n va fer una altra amb el seu germà Andreu, que el va anar a buscar a la seva classe.
Després, quan vam acabar de fer-ho tot, vam tornar cap a la nostra classe i vam seguir amb les nostres coses.
Fa pocs dies ens van portar una foto de grup per penjar a la classe de sisè. Estàvem tots molt bé amb el fons dels arbres i els gronxadors, quedava tal com la veieu. Quan ens ho diguin, podrem pagar el que val i endur-nos-la cap a casa nostra.
En totes les altres classes també ho fan, sempre començen fent-ne amb els nens de P3i continuen fins arribar als de 6è.

20 de novembre 2007

Tutors de contes: acció!

Avui hem provat l’experiència de fer de tutors de contes. Cada un ha explicat el conte que havia triat, cadascú a la seva manera i després hem fet activitats, com per exemple buscar les diferències, fer un laberint, pintar un dibuix, en fi, totes les activitats relacionades amb el conte. També els hem fet preguntes sobre el conte.
Els nens s’ho han passat molt bé i han aprés bastant. Fins i tot hi havia algun nen que sabia llegir lletra d’imprempta!
A tothom li ha agradat molt explicar contes als nens. Malgrat això, hi ha hagut algú a qui no li ha agradat gaire el seu "alumne".
Per repartir-nos millor, la meitat de la classe ha explicat el conte a la classe de 6é i l’altra meitat l’ha explicat a la classe de P5. Mentre explicàvem el conte i mentre feiem les activitats, el nostre mestre ens anava fent fotos. De totes les fotos que ha fet, les que estiguin bé formaran part del CD de fi de curs.
A mi m’ha agradat aquesta experiència i m’he divertit molt amb els nens. D’aquí a tres setmanes hi tornarem, amb el mateix nen però amb un conte diferent.
En un article anterior, l'Arnau explica com es prepara. Aquí teniu un ellaç directe: Tutors de contes: preparació.

19 de novembre 2007

La nostra amiga/planta

L’any passat, poc després de fer-li una entrevista l’Elisabet i jo a la que era la venedora de la floristeria del poble, ens va regalar una planta per a cada classe. Eren petites, n’hi havia que tenien les flors roses, altres que les tenien de color taronja, i algunes, blanques. A nosaltres ens va tocar aquesta última.
Vam decidir que ens n’encerregaríem les tres nenes, ja que als nens els feia una mica de mandra. Al principi estàvem preocupades, perquè només la podíem ficar en un lloc, i allà no li tocava massa el sol. Pel que es veu, estàvem equivocades.
A tothom se’ls va morir excepte a nosaltres, a alguns més aviat i a altres més tard. Creiem, o millor dit estem segurs, que això els va passar perquè la van ofegar de tant regar-la, ja que la nostra va passar l’estiu sense que ningú la toqués i encara és viva.
Ara, a vegades se’ns passa de llarg i la deixem tres setmanes sense alimentar-la, però no passa res. A l’estiu va perdre gairebé totes les floretes, i ara ja es comença a recuperar.
Jo ja la veig com una alumna més de sisè perquè és la més callada i la que més escolta.
Espero que aquest hivern no la mati el fred i visqui molts més anys.

18 de novembre 2007

Nou camp de futbol

Durant molts anys, el camp de futbol havia estat de terra, i es regava quan plovia, o amb una cuba. Al desembre del 2005 es va posar l’aigua canalitzada amb reg per aspersió per a tot el camp.
Aleshores al camp s'hi va fer una petita remodelació, que va consistir en allargar cinc metres d’amplada per deu de llargada.
Al juny de 2007 s’ha ficat gespa al camp, que va ésser una feina molt laboriosa, perque tota la gespa no va sortir alhora, i van haver de replantar-la, allí on no acabava de sortir. També s’han posat les tanques al voltant del camp poliesportiu, i una enreixada per tancar el recinte, per a la prevenció del camp.
Ha quedat un camp que, a hores d'ara, està molt bé, i ben conservat. En aquest camp hi juga el Club Futbol Albesa de primera regional, i també juguen els alevins de la Noguera.

16 de novembre 2007

Els nostres autoretrats

Ja fa unes setmanes que un dijous, fent plàstica, a tots els de cinquè i sisè ens van fer unes fotos. Jo no sabia per què eren. El dijous següent ens van donar les nostres fotografies amb una cartolina i ens van explicar que les fotos servien perque ens dibuixèssim. Gràcies a les fotos ens va ser més fàcil dibuixar-nos.
Vam estar dos sesions treballant-hi, els de cinquè també ho van fer amb nosaltres. Ens va costar una mica, però ens en vam sortir. Després de dibuixar-los, els vam pintar amb els tons del color més semblant a la nostra cara.
Quan ja vam acabar de fer-los, els vam repassar amb els color que els vam pintar, i com que anavem fent retocs, ens van quedar bastant bé.
Finalment, vam pintar unes lletres que hi deia "autorretrats" de diferents colors per penjar-les amb els nostres dibuixos.
Ahir els van penjar a la paret de les escales que van cap a la nostra classe. Ara estan tots esposats amb la nostra fotografia a costat, perquè puguem veure de qui és cadascun dels dibuixos.
Jo, reconec que ens van quedar molt bé i que ens hi vam esforçar tots, o almenys jo. La majoria s'assemblen, a part d'algun, però no passa res.

15 de novembre 2007

Estimat Ronaldinho

Títol: Estimat Ronaldinho
Autor: Jordi Sierra Fabra
Gènere: Biografia Novelada
Idioma: Català
Editorial: Empúries
Pàgines: 135
Edat recomanada: a partir de 10 anys
Aquesta historia explica la vida d’un noi de la capital de Brasil, Porto Alegre que s’ha acabat convertint en una estrella mundial. Al col·legi no anava gens bé, ho suspenia tot i no treballava amb res.
És en Ronaldo, un noi que des de petit ha somiat en jugar a els primers equips del món.
Als cinc anys li van regalar una pilota, un tresor per ell, sempre que hi jugava intentava fer coses espectaculars. Als set anys el van apuntar al Gremio. Feia un joc espectacular; feia barrets vaselines, feia assistencies de taló i moltes coses més.
Era un dels idols de l’equip un dels millors fins que un dia el 1995 el criden per jugar amb la selecció de Brasil.
A mesura que es fa gran continua jugant amb el Gremio, no perden cap partit i continua sent l’idol, fan un torneig, i fa el seu primer viatge a Europa agafant l’avio.
Va passar el temps i ja va començar la seva etapa de futbolista professional, va jugar el mundial sub 17 amb Brasil en el qual el van veure com jugava i el van començar a fixar als millors equips.
Primer va passar pel PSV Eindhoven, va fer unes temporades allà on era un ídol pel camp que passava. Al cap d’un temps va fixar per Paris Saint-Germain i des d’allà a França el van fixar a el futbol espanyol una de les il·lusions de un futbolista. El va fixar al FCBarcelona i ara encara hi juga.
Trofeus del Ronaldinho:
Escollit el millor devanter de la Lliga de Campions 2004-2005
Escollit el millor gol de la Lliga de Campions 2004-2005
Escollit el millor jugador de la Lliga de Campions 2005-2006
Màxim golejador de la copa de les Confederacions 1999
Escollit el millor jugador de l’America Latina 2005
2 FIFA World Player
2 Premi al millor estranger de la Lliga Espanyola
1 Pilota d’or
2 Premis FIFAPro
1 Copa d’Europa

14 de novembre 2007

Àlber Actual

A finals de setembre, el nostre mestre va demanar l’espai per crear Àlber Actual. Després hi ha treballat per deixar-ho tot enllestit fins que ahir, finalment, es va començar a publicar.
És un bloc de l’escola on poden participar mestres, pares o si convé, alumnes, i explicar allí el que vulguin. I les mestres de parvulari podran publicar dibuixos dels seus nens.
Aquest bloc s’ha creat amb finalitats educatives, per tant, la gent que hi publiqui, allí no explicarà la seva vida, sinó que explicarà coses de la seva classe, festes populars, notícies interessants del poble, i tot allò que estigui relacionat amb l’educació.
La primera entrada la va fer el Xavier Olivart, el mestre de 5é. Jo no sé si interessarà gaire, un bloc de l’escola, perquè, de moment, només hi parlen els mestres, i segons com pot semblar avorrit. Però potser més endavant el Ramon ens deixarà publicar a nosaltres.
Per ara, ningú de la nostra classe ha publicat al bloc, perquè tots tenim molta feina amb els treballs, els textos, les entrades, els deures ...
L’Àlber Actual, evidentment, està vinculat a les nostres pagines personals, al bloc, als temes de ciències. També hi ha una pagina que parla de l’escola, que l’ha escrita el nostre mestre.
Jo us recomano que hi aneu, per veure una mica com és, de que va la web... Si us interessa visitar aquest bloc aneu a la web: Àlber Actual

13 de novembre 2007

La fira de la perdiu

El segon diumenge de Novembre vaig anar a la fira de la perdiu, a Vilanova de Meià.
Abans d’entrar al poble hi havia un guardià que dirigia el tràfic, perquè la gent que anava a la fira aparqués en un camp molt gran. Hi havia molta gent.
La fira era uns quants carrers amples que s’hi feia la fira. Primer era un mercat, amb moltes parades de roba, també de joguines,... Desprès era de productes artesanals, mel, alls, nous, fins hi tot hi havia un formatge que pesava 20 quilos!
Més endavant hi havia alguna parada de Nadal, que hi havia pessebres, figures,... i finalment les aus i els ocells, el que més hi havia eren perdius, però també altres ocells estranys. Al mig de la fira hi havia una parada que et deixaven provar tir amb arc i una altra que et deixaven pujar damunt d’un poni i fer un volta.
També feien una mostra canina a les escoles.
Com que estava ple de gent, t’espentejaven i hi havia parades que no et deixaven veure el que hi havia. Però a part d’això estava molt bé.
A Vilanova de Meià, hi ha un monument, que esta dedicat a les dones que anaven a buscar perdius, a la plaça de l’ajuntament.
Jo us recomano que hi aneu està molt bé, tant la fira com el poble.

12 de novembre 2007

Térmens

La meva mare és de Térmens. Jo sempre hi vaig a veure el meu padrí, el pare de la mare. És un poble més gran que Albesa, de terreny, però té 1467 habitants.
Fan bastantes festes, per exemple Mare de Déu de les Sogues, Sant Pere Màrtir, Sant Sebastià, Setmana Santa, els "garrameus" i les pedretes, la sucrera, o alguna llegenda com, “La pell de bou”.
Ja fa anys que a Térmens no hi ha solament l’agricultura, ara té diferents empreses importants, tant en el sector secundari, en el terciari o en el de la construcció.
A Térmens hi han algunes construccions romanes, també sembla que n’hi ha de medievals. El castell sarraí de Térmens està fet el 1106 com la primera conquesta d'Ermengol VI, després de la de Balaguer.
Després de la batalla de Corbins (1126), el lloc es va perdre, però el van tornar a tenir al 1147. Així, el 1143 Arnau Berenguer d'Anglesola, cavaller de Ramon Berenguer IV, va quedar-se aquest territori.
Térmens és un municipi situat a la comarca de la Noguera (província de Lleida), toca amb el Segrià i el Pla d'Urgell. A l’esquerra de la`població hi passa el riu Segre.

09 de novembre 2007

Tutors de contes: preparació

Aquest any hem començat un nou projecte: ensenyarem a llegir als nois de P5 i a donar-los-hi afició per llegir.
L’altre dia vam anar a la seva classe per conèixer-los millor, però jo ja els coneixia a tots. També vam triar els llibres per llegir i els hi prepararem alguna activitat perquè s’ho passin més bé i els sigui més fàcil aprendre. Ells estan molt il·lusionats i nosaltres també.
El dia 20 de novembre els hi anirem a llegir i a fer-los-hi llegir a ells. També pintaran, respondran preguntes i alguna cosa més. Com que a P5 son dotze nens i a 6é només som nou, tres nens de 6é tindran dos alumnes i aquestos son: el Sergi, l’Irene i l’Elisabet. Jo els llibres els trobo la mar d’avorrits però ells com que són petits els troben divertits. N’hi ha alguns que fan el ruc i es posen pesats o no et deixen acabar de parlar, o es fiquen a riure, a cridar... Bé, en general es porten bastant bé, però ja us dic el que fan alguna vegada.
El primer dia tenien molta vergonya però crec que ja no en tindran més, bé, l’Eloi que es el que tinc jo no es vergonyós però el seu germà gran es de 5é i llavors ja ens coneixíem. A ell li agrada molt el conte però jo m’avorreixo com una ostra.
El Sergi Terés publicarà la segona part.

08 de novembre 2007

La recol·lecció del panís

A Albesa, gràcies a la construcció del canal Algerí-Balaguer, els camps que antigament eren de secà, ara són d’horta, i més grans.
Un dels cultius, a més a més de la fruita, és el blat de moro, més conegut com a panís. Ara, en aquestes dates, és el moment de la recol·lecció, que es fa amb la collidora automàtica. Agafen un rotlle d’uns sis metres d’amplada, que amb terrenys grans, s’acaba molt ràpid.
Al camp, a part de la collidora automàtica hi van, a més d’un tractor i remolc, també de vegades amb camió. La collidora automàtica, comença a collir per una punta del tros, i va pujant i baixant pel camp. Generalment, les collidores automàtiques agafen entre sis i vuit filades de panís, tal com està sembrat i quan té la tolba plena del gra de panís, aleshores s’aboca als vehicles que estan esperant, per a que quan un va a descarregar, es comenci a omplir el següent vehicle.
La quantitat de quilos que pot donar per hectàrea pot estar entre 14.000 i 16.000 quilos.
El panís es porta als assecadors, degut a que té entre un 19 i un 21% d’humitat. Un cop ja assecat es fa servir per la fabricació de tot tipus de pinsos. La collita del panís ve amb un moment en el qual la fruita ja esta collida, per sort perquè si no els pagesos tindrien molta feina.
El panís és un producte que té molt bon rendiment, i que se’n pot treure bons resultats, sempre que hi hagi aigua al canal.

07 de novembre 2007

Projectes a classe

Ara, a la classe, també fem projectes. Aquest any, el primer és un que hem fet l’Elisabet, la Núria i jo.
Es tracta de que hem publicat en unes pàgines anomenades “Temes de ciències” el treball de classe de les roques i els minerals.
En aquestes pàgines de ciències ja hi havíem treballat, amb el tema dels vertebrats, l’any passat. Un grup va fer els peixos, un altre els amfibis, un altre els rèptils, les aus i els mamífers. Jo vaig treballar en el darrer.
Nosaltres tres vam decidir treballar en aquest projecte, fent el tema de roques i minerals, perquè no el vam veure massa difícil i ens agradava.
Ens hem passat uns quants dies muntant-ho tot, dues classes de naturals i alguns patis. Costa una mica, perquè s’ha de fer que la lletra ocupi tot l’espai o més, s’ha de buscar imatges, escanejar dibuixos, i fer-los a mida de manera que quedi bé. També perquè et pots embolicar ja que això dels codis html és estrany...
Ens em organitzat de bona manera. Primer ho fèiem tot una mica entre totes. Però desprès, quan ja retocàvem pàgines inacabades, ens repartíem la feina.
El que més costa potser és les imatges i els dibuixos, perquè si la poses i aleshores no queda bé, l’has de tornar a retocar amb un programa que tenim a l’escola.
El text ja el teníem, perquè, a la vegada, estàvem fent el treball a mà.
A la fi ens a quedat molt bé, almenys a mi, m’encanta. Al mestre també li ha agradat.
Visiteu la web del treball: Minerals i Roques.

02 de novembre 2007

La festa de Halloween

La celebració del dia de Halloween està desplaçant els ritus del Dia de Morts i la festa de la Castanyada, i cada cop es més freqüent aquests dies de veure nens disfressats pels carrers i festes de disfresses que s’anuncien per aquesta nit.
Aquesta festa s’ha fet tant popular degut a les pel·lícules de por que es fan als Estats Units.
He buscat una mica d’informació a internet per saber d’on ve aquesta festa. El Halloween que coneixem avui va començar fa mes de 3.000 anys a Irlanda, allí hi vivien els celtes. Per als celtes, el canvi d'estacions tenia una importància màgica.
A la fi d'octubre i a principis de novembre els celtes celebraven un festival anomenat Samhain. Per a ells, aquesta era una nit molt important ja que era l'últim dia de la collita i el començament de l'hivern. Els celtes creien que en aquesta nit la finestra que separava el món dels vius i el dels morts desapareixia. En la nit del 31 d'octubre les ànimes dels morts tornaven a visitar les cases on havien viscut. Per a mantenir a aquests esperits contents i allunyar els esperits dolents de les seves llars els celtes deixaven menjar o dolços fora de les seves cases, una tradició que es va convertir en el que avui s’anomena trick or treat (“tu em dones i jo no et faig res”) on els nens van de casa a casa disfressats i demanant caramels.
La por i el terror a la nit de Halloween ve d'aquesta creença que els morts tornen en aquesta nit a visitar-nos.
Jo, però, continuo celebrant la festa de la Castanyada com sempre ho han fet els meus pares: un sopar amb els amics on es mengen panellets i es torren castanyes i l’endemà dia de Tots Sants anant al cementiri a posar flors a les tombes dels difunts.

01 de novembre 2007

La castanyada de l'escola

Com cada any, els nens i nenes de l'escola celebrem la festa de la castanyada. Vam començar, que tots els cursos de nens cantaven una cançó de la castanyada. Mestrestant, el mag preparava les coses i els trucs de màgia que, quan nosaltres, els de sisè, vam acabar de cantar, ell va començar a fer màgia. N'hi havia que estaven molt ben fets, i semblava que no tinguessin truc.
Va durar més de mitja hora, i quan quedaven fer dos trucs, tots els nens i nenes de sisè vam marxar cap a dues classes a disfressarnos de castanyers i castanyeres, com cada any. Vam baixar i ens posarem les castanyes a les cistelles que haviem portat de casa.
Quan totes les classes de nens i nenes estaven cituades en cercles, els castanyers va sortir, els nens donaven els panellets i les nenes les castanyes. Quan tots els nens ja tenien de tot, vam passar per veure si alguna de les mares que hi havien voldrien castanyes o panellets. Ja s'havia acabat les castanyes, quan els nens de la classe de sisè vam anar a la classe i com que quedava una capsa de panellets que havia sobrat ens la vam poder menjar nosaltres. Alguns nens van pujar a la classe a canviar-se i treure's la roba de castanyera.
Finalment, va sonar una música i els nens i nenes de cinquè i sisè, vam ballar una dansa popular catalana "Bebeli tu bebeli jo", i quan vam acabar tots van aplaudir.
I ja, la castanyada de l'escola ja s'havia acabat. el mag arreglava les seves coses, els nens i nenes de cinquè escombraven, i els de sisè també ajudavem a recollir les disfresses i les cistelles.