Un més a la família

El dia 25 d’abril, la Dolors, ens va donar un gos molt petit, que per cert nomes tenia 7 o 8 setmanes. Ens va donar una sorpresa perquè l’haviem d’anar a recollir nosaltres però no va ser així, sinó que va pujar al secà i li va donar al meu pare.
És negre, amb alguna taca marró, només que vegi alguna pilota o cordó surt corrents a mossegar-lo.
El dia que li varem posar el nom, estàvem desconcertats perquè uns volien posar-li Rovelló, Bigotets... i al final va dir el meu pare que es diria “Ringo”.
S’allotja al tros del meu pare perquè cuida una caseta i de passada també hi viu. Sempre que el vaig a veure surt corrents i em llepa la cara. És molt obedient però quan no volem jugar amb ell et mossega els pantalons i fins hi tot et clava alguna queixalada.
Un cap de setmana el meu amic Xavier el va venir a veure però el Ringo li va fer una esgarrapada a la cama. Sempre l’estava olorant fins que va decidir anar a veure. Li va agradar molt i fins i tot el Xavier volia tornar a tocar-lo perquè té una textura suau i el pèl curt.
El meu pare sempre que va al tros el deixa córrer una mica, però desprès li costa una mica tancar-lo. A mi no m’agrada quan marxa a empaitar papallones perquè les agafa amb les potes i les fa trossets. Espero que de gran sigui un gos obedient i maco a la vegada.
Tota la família, sobretot jo, l’estimem molt i intentem fer tot el possibles perquè sigui un gran animal. Sempre havia desitjat tenir un gos i ara que el tinc vull disfrutar-lo tant com pugui.