25 de novembre 2014

La construcció d'un poliesportiu al poble

Ja fa molts anys que estava previst de fer un poliesportiu nou al poble, però encara no l’han fet. Sigui per falta de diners, per falta de terrenys o per falta de ganes.

Arguments a favor: els meus arguments serien que d’aquesta manera els nens de l’escola, els nens del poble i la gent en general podrien disposar d’un lloc cobert per a realitzar diferents esports.

Arguments en contra: pel que sé jo, només faran teulada però no parets, és a dir una pista semi-coberta. Llavors quan faci molt fred i molt vent tampoc és podran realitzar esports, la pista tampoc serà de parquet. L’interessant seria poder realitzar esports sense les inclemències del temps.


Jo crec que quan es fan les coses s’han de fer bé. Un poliesportiu no es pot fer nou cada any, per això s’hauria de fer bé  i ja seria per tota la vida. Amb unes instal·lacions adequades per a realitzar algun esport.

Descarregar pel·lícules per Internet


Descarregar pel·lícules per Internet o fa molta gent   i és molt habitual, però ara veurem diverses opinions:

A favor: hi ha gent que pensa que els hi va molt be perquè no cal anar a comprar disquets a les botigues, gastar-te diners, desplaçar-se. També pots veure les estrenes gratuïtes i no et fa falta anar al cinema.

En contra: hi ha persones com per exemple els de la fabricar de disquets, els que treballen en cinemes, etc., que pensen que no està bé perquè poden perdre la feina.

Als cinemes no es pot gravar i tot i així hi ha molta gent que ho fa i penja els vídeos a Internet.

La meva opinió: jo crec que està bé perquè és molt còmode i econòmic.

Els jocs

Jo sóc un nen d’onze anys i crec que hi ha pares que als seus fills els hi compren jocs com ara el GRAN THEF AUTO 5. Aquests jocs influeix molt a la vida d'un nen que no se sap controlar, com ara hi ha gent que juga amb aquesta mena de jocs que no són de la seva edat i al carrer si hi ha una baralla amb ell, ell repeteix els moviments i en canvi hi ha persones (nens) que poden jugar però després quan surten al carrer a jugar i hi ha una baralla, ell no fa els moviments, agafa i marxa de la baralla.

Coses en contra
Si un nen ha de jugar en aquesta mena de jocs i s’ha de portar malament, els pares els hi poden requisar, castigar-los durant un cert temps. Hi ha gent que a més de copiar els moviments, repeteix les paraulotes i aquell nen potser és un enganxat a aquell joc.

Coses a favor
Doncs pels nens que els hi agrada aquest tipus de jocs i al carrer no copien els moviments poden jugar. Doncs a mi aquesta mena de jocs també m'agraden però jo hi jugo a casa d'un amic i ni jo ni el meu amic copiem els moviments que fa el personatge ni ens i aviciem molt.

Doncs ja sabeu, tots els pares i les mares que s'informin d'un joc abans de comprar, i si veu que hi ha molts conflictes amb aquell nen, requisar-li el joc, així aprendrà a no haver de pegar i  insultar.

Fumar?

Hi ha persones que l’acció de fumar els hi encanta, encara que sigui dolent, però a les persones que no els hi agrada no ho suporten, ni molt menys l’olor.

Pel que fa als arguments en contra, el fum del tabac és perillós pels fumadors i pels no fumadors, a més, fumar causa diferents càncers: com el càncer de pulmó, de laringe... A causa del tabac es produeixen milers d’incendis i el fum del tabac és contaminant, sobretot en llocs tancats, i finalment de cara als efectes del seu cultiu, el tabac és una planta àvida d’aigua.

Per altra banda també hi ha arguments a favor, hi ha gent que els hi agrada fumar, encara que sigui dolent. Els fumadors defensen el seu dret a triar si volen fumar o no, com a persones lliures i “responsables” que són. Aquests saben que el tabac, les drogues... contenen moltes substàncies tòxiques pel cos. L’acció de fumar ja fa uns quants anys que es “practica”.


En conclusió, per mi l’acció de fumar és perillosa per al teu cos, sobretot pels pulmons, els meus pares ja no han fumat mai i jo tampoc ho faré.

El secret de l'astrònom, resum

En Martí el cap del clan dels marcians ha descobert que els destructors volen envair la Terra. I ell com que és un extraterrestre ( per això que els seus companys del clan li diuen Martí de Mart) envia missatges mentals a la Clara que en aquell mateix moment estava amb la seva mare pensant quin regal d’aniversari li faria al seu germà l’Àlex.

El Martí els va reunir a tots per a que l’ajudessin a trobar al Louvre un quadre molt important a la història, perquè era fals, es deia l’Astrònom de Vermeer i  per culpa dels destructors anava a explotar fins que desprès d’haver resolt molts enigmes, rescatat a un dels nens del clan, salvar al món dels destructors i després capturar-los i condemnar-los a treballs intensius, etc.


Aquest llibre el recomano per a nens i nenes que els hi agradin històries de ciència ficció.

21 de novembre 2014

Text argumentatiu sobre les plaques solars

Avui en dia hi han moltes plaques solars que produeixen energia a tots nosaltres, a les famílies de tot el món, però quins inconvenients té? I quins avantatges?

Les plaques solars per un costat produeixen energia a tots nosaltres, transformen la llum solar en electricitat que després és la llum que tenim a les nostres cases, i sobretot és de les fonts d’energia renovables i no contamina tant com els altres.

Però per un altre costat contaminen una mica (se’n diu contaminació visual, que consisteix en que si te les mires molt et poden danyar els ulls i a vegades deixar-te inclús cec durant uns segons), i també poden fer agafar una insolació.

ga elèctrica, i si no l’instal·les bé et pot produir problemes econòmics, per malgastar electricitat i inclús et podria produir algun altre problema.

En conclusió, les plaques solars tenen més avantatges que inconvenients, perquè quasi no contaminen i funcionen amb energia renovable, però recordeu que no les heu de mirar massa, sobretot quan n’hi ha moltes perquè et pots desmaiar o cegar-te durant uns moments. 

07 de novembre 2014

La castanyada

El dia 30 d’octubre, els nens i nenes de 6è vam fer de castanyers i de castanyeres. Aquell dia era el dia de la Castanyada! Ho vam fer aquell dia perquè el Josep Manel el divendres no hi era, ell es el qui ho portava tot. Nosaltres primer vam fer com una mena de batucada, cosa que els pares no sabien. Al final va quedar molt i molt bé, va ser divertidíssim. També vam fer una dansa que ara no me’n recordo com es deia.

Nosaltres també presentàvem les actuacions que també van ser molt divertides. De sobte la castanyada va acabar, però no del tot. Aquell era el moment per anar a canviar-nos, mentre que els altres cursos ballaven tots junts “la conga”.


 Llavors tots estàvem impacients perquè era l’hora de repartir les castanyes a tots els nens de l’escola. Després nosaltres ens vam asseure i ens van donar el beure i les castanyes. Mentrestant xerràvem, ens divertíem, ja que era l’últim any que érem en aquesta escola. Llavors quan es va acabar tot nosaltres vam pujar cap dalt, ho vam recollir tot: el bastó, els pantalons, la boina i tot el que portàvem. Després ens en vam anar cap a casa. Jo m’ho vaig passar súper bé tot i que ens vam haver d’esforçar molt perquè érem els encarregats de fer les paperines, ficar-hi les castanyes... jo m’ho vaig passar molt bé.

La Castanyada

El dia 30 d’Octubre, un dia abans de la Castanyada, a l’escola d’Albesa la vam celebrar, l’hem celebrat aquest dia perquè el nostre professor de música el divendres no hi podria ser, i el necessitem per fer els balls i totes les coses de la Castanyada.
La celebració de la Castanyada va començar quan a les 15:20 tots els pares estaven esperant al parc per quan s’obrissin les portes i així  poder triar el lloc més bo. El Marc, l’Àngel i jo estàvem indicant on s’havien de situar els pares, mares, padrins, padrines, oncles,...
Ràpidament nosaltres tres vam anar a la classe de música a agafar els instruments, allí ens esperaven els nostres companys per sortir amb la banda que vam prepara, amb caixes, bombos, triangles i plats, vam sortir i vam donar una volta a tot el pati, a mi em va tocar fer els triangles i els plats, perquè al matí em vaig fer mal al dit perquè se’m va caure la pilota de bàsquet a dos dits que servien bastant per tocar la caixa, vaig sentir com la gent del públic i els nostres professors dient que havia quedat perfecte. I cap a tres quarts de quatre vam començar a ballar i a cantar.
Jo i el Marc vam presentar als alumnes de parvulari, i durant totes les actuacions vam controlar el volum.

Després van actuar els de cinquè, i després vam arribar nosaltres, ma mare va dir que ho vam fer bé i per mi que així va ser. I a continuació anaven actuant tots els alumnes de l’escola...  I quan es van acabar de fer els balls, tots els alumnes de l’escola, menys nosaltres, anaven ballant pel pati, mentre que nosaltres ens estàvem vestint de castanyers i castanyeres. Vam començar a baixar i tots els nens es van asseure i nosaltres els hi vam repartir les castanyes i el beure. Nosaltres ens vam asseure i vam gaudir de la nostra última festa de la Castanyada a l’escola.