El carnaval a la saleta

El dia 23 de febrer la nostra colla varem anar a fer un sopar a casa de la Gemma. Allà varem menjar pizza, salsitxes, xistorra que es com una salsitxa però prima i pica una mica i, llonganissa.
Després el Dídac i l’Ariadna es van dedicar a sacsejar la coca-cola perquè en sortir gas i varem fer molta brutícia.
En acabar de fregar, que devien ser quasi un quart de onze, varem anar a fer "calo" a la gent del poble. Passàvem per les cases tocàvem el timbre i marxàvem corrent, però jo em ficava a camina, perquè així no m’atrapessin, quasi sempre atrapen als que corrien.
A dos quarts de dotze ens en varem anar a vestir. Nosaltres ens varem disfressar de Pipi. Després ens en varem anar un moment a casa de l’Ariadna a agafar diners per la beguda i, ens varem trobar a la seva mare jugant a la “Wii”, la seva mare sempre ens fa moltes bromes.
Hi havia de tot tipus de disfresses. Hi havia de lluitadors de sumo, de xinesos, de molins, de miqui-mouse, els de la guerra de les galàxies els tigres, els sacerdots, nosaltres de Pipi.
En arribar a la sala feien ball. El Melet i uns amics seus varem fer un discurs, però es van passar una mica amb els de la Portella i, tota l’estona deien:
-Visca la canalla, fora els barracons la canalla lliure.
En acabar aquest discurs ràpid, es disposaren a cremar el carnestoltes. Primer varem encendre una traca i va començar a sortir foc de les cames, després el Melet que portava petards en va tirar per allà al terra i el van cremar.
Finalment varem fer les votacions i el jurat va dir:
-Per al primer lloc, les estàtues romanes. Com a premi un braç de gitano i cava.
-Per al segon lloc empatats els gilopolles i els de la guerra de les galàxies. Com a premi un braç de gitano.
-I per tercer premi i premi infantil els molins. Com a premi un braç de gitano.
Però, a els molins els hi va caure el braç de gitano agafar-ho.

Carnaval de tarda

Aquest dissabte, l’AMPA ha organitzat el carnaval de tarda. La gent es va trobar davant de la plaça de l’escola per començar la rua. Hi havia gran diversitat de disfresses des de princeses (sobretot les nenes) fins a monstres (la majoria nens). Jo també em vaig disfressar, d'india.
Abans de començar vaig ajudar als pares i mares de l’AMPA a repartir globus i xiulets per tothom que en volgués. Va tenir molt d’èxit perquè hi va haver molta gent.
La rua va estar acompanyada pel grup de grallers l’Arca, d’Almacelles. Aquest grup va animar molt la festa. Ens vam aturar dos cops per ballar alguna dansa o cançó.
Quan vam acabar la rua, vam entrar a la saleta, i allí és va fer una actuació amb un grup de teatre que es deia Transform-arte. Van fer teatre i després van fer sortir a ballar i fer activitats, als nens i nenes. L’actuació va acabar amb una guerra de confeti, que va ser el que va agradar més a tothom.
I per finalitzar els membres de l’AMPA van repartir xocolata desfeta amb bescuits. Tothom anava a buscar-se'n. El que em va agradar més va ser la xocolata desfeta per això vaig repetir. Jo m’ho vaig passar d’allò més bé i tothom que hi va anar segur que també. Aquest any a diferencia dels altres, van dur un grup de grallers a la rua, en canvi, els altres anys no n'havia vingut cap.

Mitja marató a Balaguer

El dia 24 de febrer a Balaguer s’ha celebrat la diada atlètica amb unes curses de diferents etapes per als nens de sis anys fina a gent adulta. Aquestes curses són de diferents recorreguts per exemple la que jo corria era de 600m.
Hi havia molta gent que participava però els nens i nenes d’Albesa també érem bastants. Al arribar al camp anaves a buscar el dorsal amb el teu nom i la categoria. Jo i uns amics ens vam posar a escalfar per poder córrer millor. Van passar deu minuts i les curses van començar.
Primer corrien els prebenjamins que feien 200m. La cursa va anar molt bé per la gent d’Albesa perquè en la categoria femenina va guanyar l’Anna Balagueró que és la meva germana.
Tot seguit els benjamins que corrien 400m. La cursa va començar molt bé perquè la Laura anava segona però quan faltaven deu metres per arribar a la meta va afluixar i dos nenes la van avançar.
Després van córrer el grup dels alevins on hi corria jo. En la categoria femenina participaven dos companyes de la nostra escola l’Elisabet i la Irene que van quedar primera i segona.
Tot seguit ens va tocar als nois. La cursa va començar, jo anava primer però després a la segona volta em vaig cansar i vaig acabar en sisena posició. El Xavier Llobera d’Albesa va quedar primer.
Després ja corrien els infantils que feien 800m però no hi havia cap participant del poble. La carrera va ser molt igualada entre dos nens.
Tot seguit van córrer els cadets que feien un quilòmetre.
Cada vegada que s’acabava una cursa ens portaven a unes taules i ens donaven una bossa amb obsequis dins i un tros de coca amb xocolata desfeta.
Quan totes les curses infantils es van acabar un home anava cridant als guanyadors perquè pugessin al podi, allí el regidor d’esports els hi donava una medalla.
Després van arribar els adults que corrien deu quilòmetres.
Al cap d’una estona va arribar més adults, però ells corrien la mitja marató de 21 quilòmetres.
Va ser un dia molt divertit però les persones que el dia abans havíem anat al carnaval vam dormir molt poc i estàvem cansats.

Un somni complert

A mi sempre m’han fascinat els jocs bèlics. I les armes. El meu pare tenia una escopeta de cartutxos. Són els que fan servir els caçadors, però el meu pare no hi anava a caçar.
Un dia que estàvem a Lleida ens en vam anar a una armeria. Vam mirar tota mena d’escopetes d’aire comprimit. Jo vaig deduir per la botiga que l’amo era un caçador. Tenia fotos per les parets que hi havia porcs senglars que tenien més de deu ferides.
Jo vaig preferir la de calibre 4,5 perquè arriba més lluny. La de 5,5 si toques a un ocell a menys de deu metres mor a l’acte.
Per Nadal me la van regalar. Aquell mateix dia me’n vaig anar al corral de casa meva i amb una diana vaig fer punteria. Sols vaig fer 39 punts. Però ara fa poc amb uns 25 tirs vaig fer 77 punts, amb dos tirs al mig. Ara fa poc disparava a tres llaunes que estaven a uns 15 metres.
Hi ha dies que ens en anem amb el meu pare a darrera de casa o ha on treballa i disparem als ocells. Jo gairebé mai toco els ocells.
Fa poc vaig netejar una funda d’escopeta del meu padrí, però quan vaig començar al fons no em colava la mà i es va quedar amb una mica de brossa. I quan vaig posar l’escopeta no passava i quan la vaig treure estava bruta. Llavors vaig disparar amb aire sol i es va netejar l’escopeta a l’acte.
Si us agraden els trets en aquesta edat compreu-vos-en una.

Wi-fi

Al guanyar les eleccions, l’ajuntament va prometre uns requisits per als habitants d'Albesa. Un d’ells era la connexió inalàmbrica Wi-fi, per tot el poble, que ara us explicaré. Aquest servei ofereix alta velocitat a Internet. A la nostra escola, per exemple, hi ha una xarxa. Gràcies a això podem anar a les nostres carpetes des d’un ordinador que no sigui el nostre. Això, evidentment, només passa a l’escola.
Per connectar-te a la xarxa inalàmbrica es necessita una antena, o sigui un punt d’accés. Un dels problemes que té és què no té molta seguretat si no la tens protegida perquè l’altra gent se't pot conectar a la teva xarxa. Pots entrar de diferents maneres a aquesta xarxa. Per exemple, amb una targeta USB per Wi-fi o amb una targeta Wi-fi Palmone. Un dels desavantatges que te Wi-fi es que pot perdre velocitat a causa de les interferències i pèrdues de senyal.
Haig de dir que aquesta xarxa no es compatible amb Bluetooth. Hi ha també altres tipus de xarxes inalàmbriques, per exemple: wlan, fon, GPRS i umts.
Perquè ho sapiguèu tots aquets serveis es poden oferir al nostre poble. Amb aquesta nova tecnologia molta gent tindrà facilitat per a tenir Internet a alta velocitat. Wi-fi és una de les connexions que es fan servir més avui en dia. D’aqui a poc, a Albesa, Internet funcionarà per una xarxa inalàmbrica.
Fa poc van fer una reunió a l'ajuntament sobre aquest tema, amb dos tècnics de l'empresa de la Wi-fi. Hi va poder assistir tota la gent interessada. D’aquí poc es començarà a ficar aquest tipus de xarxa.
La meva opinió sobre això és que m’agrada tenir-la a casa, perquè té moltes avantatges.

Temps de calçots

Avui hem celebrat l'aniversari del meu germà, Andreu. Hem fet un dinar amb els padrins, que consistia en menjar carn a la brasa i calçots, que a mi m'han agradat molt.
Els calçots són una varietat de cebes tendres. Es solen trobar en les comarques de l'Alt Camp, Baix Camp, Tarragonés i Baix Penedés. S'anomenen calçots perquè s'amuntega la terra al voltant de la ceba quan comença a crèixer, d'això se'n diu calçar, i així s'aconsegueix una tija blanca bastant llarga, que és el que es menja.
Ara és temps de calçots. Els mesos de gener, febrer i març són ideals per consumir-los, perquè estan en plena temporada. És un menjar molt adient per fer a l'aire lliure, perquè es couen amb foc de llenya.
S'acompanyen amb una salsa molt bona, semblant a la salsa romesco, que s'anomena salvitxada. Per a fer-la fan falta ametlles i avellanes torrades, tomàquets madurs, una cabeça d'alls, nyores, una llesca de pa, un bitxo, sal, oli d'oliva i vinagre.
Per a preparar la salsa, primer es rosteixen els tomàquets al forn i les cabeces d'all. Les nyores i el bitxo s'han de posar en remull amb aigua tèbia. Després es torren les avellanes, les ametlles i el pa. Amb un ganivet, s'afegeixen les ametlles, les avellanes i el pa torrat i s'ha de batre tot poc a poc. S'ha d'afegir l'oli poc a poc, mentre es continua batent tot junt. S'ha d'afegir el vinagre i la sal. Les quantitats dels ingredients depenen de la gent que en mengi.
Quan es mengen calçots, s'embruten molt els dits i les mans, però val la pena provar-los perquè són molt bons.

Un dia a esquiar

Aquest hivern vam decidir mirar per les noticies si un diumenge faria sol a les pistes d’esquí de Boí. A la televisió van dir que sí, en faria tot i que a la tarda es ficarien alguns núvols.
Doncs tal com havíem decidit el meu germà, la seva novia, el germà d’ella, i jo vam anar a esquiar.
El meu germà va agafar el cotxe i vam començar anar a Vilanova a buscar el Jordi i després cap a Boí.
Quan faltava poc per arribar vam parar a un poble a esmorzar, teníem entrepans de llonganissa seca. Llavors ja havíem de pujar la muntanya i tot era corbes. Quan faltava poc per arribar a les pistes vaig vomitar al cotxe, quin desastre!
Després vam anar a llogar els esquis, botes i els pals per al Jordi i jo. Ens vam agafar esquís dels petits.
Vam tenir una mica de problemes perquè al Jordi no li entraven. Llavors el meu germà va tenir que tornar-los i agafar-ne uns de més gran.
Quan ja va estar tot arreglat vam anar a la pista. Allà em vaig trobar a l’Arnau, un amic del poble. Esquiarem una estona junts. Ell en sabia molt, perquè cada any hi va amb els seus pares.
Passada una estona ens vam separar, perquè ells anaven a dinar. Em va fer pena, perquè m’ho estava passant molt bé. Aleshores, els “grans” van decidir estar uns vints minuts més i també, anar a menjar. Així ho vam fer.
Per dinar hi havia altra vegada entrepans, però aquest era de pernil i m’agradava més. Quan vam acabar, varem tornar a la pista.
Vaig tornar a trobar el meu amic, i ell se feia un mica el “xulo” perquè en sabia més que nosaltres. Però quan va caure el vaig mirar i em vaig ficar a riure, i, fent el ridícul, al riure-me’n també vaig caure jo, i quin mal em vaig fer al cul!
S’estaven apropant a les cinc de la tarda i llavors ja vam començar a treure’ns els esquis i anar-los a deixar al lloc on els havíem llogat.
M’ho vaig passar molt bé i l’any que bé, diu el meu germà, que el més segur és que hi tornem, perquè va veure que en vam aprendre molt ràpid.

Frankenstein

El divendres vam anar a Menàrguens a veure una obra en anglès que es deia Frankenstein. Hi vam anar a partir de tercer fins a sisè. Ho organitzava IPA Productions de Barcelona, per encàrrec del professorat d'anglès de la zona.
A un quart de deu ens va venir a buscar un autocar per anar a Menàrguens. Quan vam arribar, ens vam haver d'esperar que arribessin els alumnes de Térmens. Mentre ho féiem, vam anar al pati de l’escola de Menàrguens. Vam poder jugar i esmorzar.
Quan ja hi érem tots, vam anar caminant per dins al poble cap al lloc on es feia l’obra de teatre, que era la sala de ball.
La història tracta de que el doctor Frankenstein volia fabricar un monstre, però per fer-ho necessitava un cervell. Quan el va aconseguir, va començar a muntar-lo a la sala d’operacions. L’ajudava el seu criat. Llavors va trucar la núvia del doctor Frankenstein, que es deia Elisabet. A ella li agradava molt el doctor, en canvi ell no se l’estimava.
Finalment, va acabar la seva màquina i li va posar de nom Frankenstein. El doctor li va ensenyar a parlar. Al cap de poc va tocar el timbre Elisabet i en veure el monstre marxà molt espantada. El doctor Frankeinstein no sabia què fer per arreglar-ho. Llavors li va venir una idea, la va trucar i la va fer venir a casa seva. Mentrestant va operar a Frankenstein i va fer que s’assemblés a ell. Quan Elisabet va arribar a casa del doctor, el monstre li digué que se l’estimava i es van casar.
A mi em va agradar molt, no parava de riure. El que em va fer més gracia va ser quan triaven nens per sortir a l’escenari i els feien fer pallassades. L’obra era tota en anglès, però jo ho vaig entendre tot.

Nous càrrecs a sisè

A la classe de sisè canviem els càrrecs cada vuit setmanes. El dia set de febrer ho vam fer. Uns dies abans el nostre tutor va obrir una línia de missatges del grup de Google "Àlber Digital" per a poder presentar les nostres candidatures, és a dir, explicar als altres companys quin càrrec volíem ocupar i perquè. Les feines eren: delegat, bibliotecari, edició ( és corregir textos) i finalment, imatges ( que s’escanegen les imatges d’altres companys i es tracten).
El dijous a l’hora de matemàtiques vam estar una estona fent les votacions. Primer, el Xavier, que era el delegat que hi va haver fins aquell dia, va sortir a la pissarra i apuntà els candidats a cada càrrec. Després, el mestre ens va repartir uns papers on teníem que apuntar el nom de dos candidats de cada càrrec.
A edició només havíem de posar-ne un, perquè sol s’havien presentat dos companys, i d’imatges no s’havia de votar, ja que es van presentar tres nens i tenim tres escàners. Després el professor passava i ens anava agafant els papers. Els va barrejar i anava dictant els noms que hi deia per a cada càrrec. A la vegada, el Xavier marcava un punt a cada nom que el professor li deia i van quedar els elegits.
Així varem quedar: De delegada la Núria i jo de subdelegada. De bibliotecari va sortir el Dídac i subbibliotecari l’Arnau. Abans hi havia la Elisabet, jo, i el Marc Balagueró. D’edició va sortir la Irene i d’ajudant el Sergi; i d’imatges, són tres, el Xavier, el Marc Barios i jo.

La quaresma

Aquesta setmana el dia dos de febrer hem entrat a la setmana de carnaval o bé quaresma. Comença el dijous gras o llarder que és el primer dia. A molts pobles es fan moltes festes, on és tradició menjar truita amb botifarra, coca de llardons, botifarra d’ou, etc.
Va fins al dimecres de cendra, que és el vuit de març, aleshores comença la quaresma, que es fa l’enterrament de la sardina o al cremar del senyor carnestoltes, és a dir, que s’acaben les festes del carnaval.
En temps dels nostres avis es feia dejuni i reflexió, i acabava quaranta dies després, fins arribar a pasqua. Actualment poca gent segueix aquest dies de privacions. El consum de bacallà anava lligat amb la prohibició de menjar carn, també són típics els bunyols de quaresma.
De totes aquestes festes, que es fan per la quaresma, la que més conec jo, que fèiem a la nostra escola, consistia en fer un dibuix de la vella quaresma amb un cistell ple de bacallà i set potes. Cada setmana se’n pintava una, o sen li treia. I s’anomena “la vella quaresma”.