19 de desembre 2011

Sopar amb la colla

Aquest dissabte,  dia 19 de novembre, vaig anar al poble del meus cosins. Quan vam arribar ja eren les 13:52. Tot pujant a dalt vam saludar a la Marí i li vam preguntar que havia fet per dinar. Havia fet una col amb patata molt bona i de segon llonganissa i ossets de porc amb tomàquet.

A continuació, tot just acabar de dinar, vam anar corrents cap a dalt a jugar a l’ordinador i a mirar la televisió. La meva cosina Davinia volia mirar la pel·lícula de “Hermano Oso”.
Vam estar tota la tarda per casa fins quan va ser l’hora de veure el FCB - S.A.D. A la mitja part vam anar a buscar els entrepans de llom i formatge i de frankfurt. Quan esva acabar el Barça, vam anar al magatzem de fruita a sopar al "chiringuito".

Quan ens vam acabar de menjar els entrepans, vam anar a jugar a fora per a els palots a fet i amagar.
Llavors es va posar a ploure i vam anar als lavabos del magatzem de fruita i vam fer molt xivarri. Va venirel meu tiet i ens va fer fora dels lavabos a crits.

Nosaltres vam marxar d’aquell magatzem i vam anar a l’altre que hi havia al cantó, de camí jo, sense voler i com que era tot fosc i plovia, vaig passar per un toll que era bastant fondo i em vaig mullar tots els peus.

Quan ja havíem arribat a un refugi vam estirar-nos a terra i ens ho vam passar molt bé.
Després va venir la meva tieta que venia de buscar alguna cosa. Ens va preguntar que fèiem allí fora i nosaltres li vam dir que ens refugiàvem de la pluja.

Ens avorríem i vam fer una abraçada col·lectiva, va afluixar la pluja i vam anar a jugar a fet i amagar. A mi i a ma germana no ens van trobar perquè jo vaig trobar un bon amagatall i... Continuarà

Text argumentatiu

“Si em puc quedar al sofà mirant la TV, per què he de sortir a fer
esport i cansar-me?”

Tot el dia no pots estar mirant la TV o està al llit fent el “gos”. A la vida també s’ha de fer una mica d’esport perquè sinó et fas “entrat en carns” n’hi que sigui unes hores d’esport al matí.

Hi ha homes i dones que no fan mai esport i al llarg de la vida, els hi pot passa coses i poden arribar a
causar malalties d’ossos, de greix...

A favor: Estic d’acord en que la gent gran i la gent jove facin esport perquè es saludable, i així també  tenim més mobilitat a tot el cos, la gent com més esport fan més àgils estan.

En contra: Hi ha persones que sempre fan el mateix, fan una vida sedentària i no fan exercici, per això quant es mouen una mica ja els hi fa malt tot el cos per això no em de deixar mai que el sofà ens guanyi a l’ hora de moure’ns.

Opinió personal: M’agradaria que la gent fóssim més conscients de que l’esport es molt important per les nostres vides, i en tindríem de fer-ne més a la llarga de la nostra infantesa.

Beques

El govern té uns diners destinats a beques i uns anys n’hi ha més i uns altres no. Per tenir accés a les beques s’han de complir uns requisits: treure tot d’excel·lents, si la teva família guanya pocs diners… Les beques són com una ajuda (moltes vegades econòmica ) que a vegades si la demanes te la poden donar i a vegades no. Hi ha gent que treu bones notes i la demana i no li donen i potser a un altre si.

Aspectes a favor: hi ha gent que la necessita més que algú i per això estan bé perquè et poden ajudar a pagar els llibres o moltes coses més .Alguns la necessiten més que uns altres ja que hi ha gent que esta molt malament econòmicament.


Aspectes en contra: que cadascú s’espavili perquè això li passa a molta gent i tothom ha d'esforçar-se i treure el màxim del seu. Tothom s'ha de tractar com tothom.

Opinió: la meva opinió és que tothom s'ha de tractar igual, ja que tots estem “apurats”.

12 de desembre 2011

Real Madrid Vs F.C.Barcelona

El dia 10 de Desembre del 2011, es va disputar el partit entre el Real Madrid i el F.C.Barcelona. Un clàssic del futbol espanyol, entre els dos millors equips d’Europa. El partit va començar a les deu de la nit. Abans de començar el partit, José Mourinho i Josep Guardiola es van donar la mà.

I després de això, arrencar el partit. La primera  pilota va ser pels blancs, però ràpidament la va recuperar el Barça. Però als vint-i-sis segons de joc, Víctor Valdés, s’equivoca al fer la passada a Abidal, i la regalar al Madrid; els blancs recuperaren la pilota, Di María xutar, però la pilota li acabar als peus de Ozïl, l’Alemany, va fer una molt bona assistència a Karim Benzema, i el Francès, no perdonar davant la porteria de Valdés.

El Barça va tenir una mica de control de la pilota, però el Madrid pressionava molt bé, i robava la pilota amb comoditat als homes de Guardiola. El partit estava molt obert, perquè un dels dos equips podia marcar en qualsevol moment.

Al minut ‘’26’’ de la primera, Xabi Alonso, el centrecampista Espanyol, va veure la primera targeta del partit, després d'una dura i estranya falta sobre l’argentí, Leo Messi.

Un minut més tard, Alexis, va veure la segona targeta del partit, aquesta vegada pel F.C.Barcelona, després de una falta semblant, a la de Leo Messi, anteriorment.

Tres minuts més tard, Messi, arrencar des de el mig del camp, veu al Xile desmarcat per la dreta, l’Argenti li fa la passada, Alexis, s’acosta a la frontal, finalment, xutar, i arribar el primer del Barça, al minut trenta de partit.
Els minuts anaven passant, i el Barça, començava a està mes còmode al partit, després de uns llargs minuts de pressió, i falta de concentració.

Uns quants minuts més tard, Pepe, fa una falta a Alexis, que l’àrbitre sanciona amb falta. Messi, va a reclamar la targeta groga, i l’àrbitre, se’n cansar, i li treu la targeta groga.

Finalment, van afegir un minut, però en tot cas, no va passar res més, així que l’àrbitre, va xiular el final de la primera part, empat al Bernabéu.
Després de una primera part molt apassionant, segur que els entrenadors van parlar amb els jugadors, per donar-los-hi instruccions i estratègies durant el descans.
Van passar els quinze minuts de descans, i els jugadors, sense retràs, van saltar de nou al terreny de joc.

Només començar la segona part, el Real Madrid, es va acostar a la porteria de Valdés, i Gerard Piqué va veure la targeta groga.

I el Barça va concedir una falta a la frontal de l’àrea. Cristiano Ronaldo, va ser l’encarregat de xutar la falta, el portuguès va xutar però Víctor Valdés la va aturar sense problemes.

Al minut ‘’53’’, Xavi Hernández va xutar des de fora de l’àrea, Marcelo la tocar amb el peu i va desviar la trajectòria de la pilota. Casillas no va poder fer res per evitar el gol, que significava el 1-2 a favor dels Barcelonins.

Pocs minuts més tard, el Madrid va treure un home de refresc, va marxar Ozïl, i en el seu lloc va entrar Kaká. També hi van haver dos targetes grogues, una per Lass Diarra i l’altra per Pepe. Els blancs van tornar a fer un altre canvi, va marxar Lass i va entrar en el seu lloc Sami Khedira.

Un minut després, Leo Messi, va tenir una gran ocasió de gol, l'argentí va fer un xut col·locat al pal, però Iker Casillas va ficar la mà per impedir el gol. També la va tenirCristiano Ronaldo sol a l’àrea, davant de Valdés, l portuguès la va enviar fora.

Al minut 66 de la segona part, després d'una gran centrada del Brasiler Dani Alves, Cesc Fabregas va rematar de cap amb poc angle, però amb molta precisió, la pilota va acabar entrant a la porteria dels blancs.

Uns pocs minuts més tard, Sergio Ramos, fer una dura entrada sobre Messi que l’àrbitre sancionar amb targeta groga.
Els minuts anaven passant i el Barça tenia cada vegada més a prop la victòria. El Barça va fer dos canvis: va marxar Cesc Fabregas i va entrar Seydou Keita, i també va marxar Alexis Sánchez ien el seu lloc va entrar David Villa.

El Barça va tenirel control de la pilota, i el Madrid tenia una ocasió de tant en tant.

Finalment, vam arribar al final del partit, 1-3, victòria del Barcelona, que puja al primer lloc de la classificació, ja que necessitava els tres punts per anar davant del Madrid.

A l'escola s'haurien de manar més o menys deures?

Hola, sóc una alumna de l’escola Àlber i us parlaré de si a l’escola s’hauria de manar més deures o menys deures o si s’hauria de deixar com ara.

A l’escola manen deures perquè els alumnes aprenguin la matèria que es dóna a classe.

Ara us diré uns aspectes a favor i uns en contra.

Aspectes a favor: Si manen més deures és perquè els alumnes aprenguem més i practiquem els
exercicis fets a classe. Si en manen menys nosaltres, els alumnes mai aprendríem res i de grans no tindríem feina.

Aspectes en contra: Si en manessin menys tindríem temps de fer-ho tot. Els alumnes creiem que si ens manen més deures no podrem sortir a jugar i a divertir-nos.

Opinio: Jo crec que s’hauria de deixar com esta perquè sinó no ens divertirem mai perquè estarem tot el dia fent feina, no podem anar de vacances i si se’n manen menys no n’haprendriem mai.

Ferits greus a Lleida

El dia 14 de novembre, a Lleida, un home anava begut hi havia passat amb el cotxe per un pas de vianants sense mirar i va atropellar a 6 persones. Hi ha hagut un mort i 5 ferits. Un nen d’onze anys ha estat el ferit més greu. El senyor que ha mort tenia 34 anys. Tots han estat traslladats a l’Hospital Arnau de Vilanova on han estat atesos directament.



Les persones s’han pogut recuperar, han decidit que el conductor ha de fer treballs comunitaris. El nen d’onze anys només tenia una cama trencada i un braç esquinçat, els altres només tenien algunes "magulladures" i rascades.

El museu de matemàtiques

El dia 5 de novembre de 2011, l’Anna, la Paula S, la Irene, el Guillem C, l’Andrea Vilella, l’Ainhoa i altra gent d’Albesa vam anar a la universitat per visitar el museu de matemàtiques, aquest museu està situat a Lleida, al campus de Cappont.

Abans d’entrar, a la porta hi havia un cartell on hi deia “PROHIBIT NO TOCAR”; quan vam entrar vam veure unes figures geomètriques de cartolina fetes a mà. Més endavant, penjada del sostre, hi havia una figura feta de cartolina formada per 144 figures petites que per fer-la es va tardar 100 hores.

En aquesta foto ens podeu veure en un cartell del museu de les matemàtiques.

Vam continuar i, a l’entrar a la sala, estava plena d’activitats molt divertides i complicades. Per exemple, una d’aquestes era una on tenies unes parets de mirall on col·locaves unes quantes peces i sortia una figura geomètrica. I a part d’aquesta activitat n’hi havia moltes més, com per exemple: n’hi havia una que era un mural amb pedres i havies de comptar les pedres amb un quadrat, una altra era de fer un quilo amb pedres...

Ens va agradar molt, no sabíem que les mates poguessin ser tan divertides i us recomanem que si mai podeu visiteu un museu d’aquesta mena, us agradarà.

Es podia visitar fins al 3 de desembre.

De part de tots els qui hi vam anar.

Aquest article ha estat elaborat per l’Anna Balagueró i l’Ainhoa Just.

A Barcelona!

El diumenge dia 11, a les set i mitja del matí, vam anar amb els meus pares a buscar la
meva germana a casa de la meva tieta a Barcelona.

Vàrem deixar el cotxe a un pàrquing per agafar el metro per fer una ruta per Barcelona, vàrem anar a caminar per les rambles fins arribar a Colón i vam veure molt variat de paradetes de Nadal i de figures del pessebre, caganers i de tions de Nadal; per les rambles hi havia moltes estàtues que semblaven de veritat.

Hi havia una estàtua que imitava al Cristóbal Colon, l’altre era Don Quijote, una fada, dos
princeses i un pistoler.

Quan ens en vam adonar ja eren les dos de la tarda, quan encara havia molta gent voltant per
Barcelona, ens acostàrem a dinar i després de dinar vam tornar a fer un passeig amb el bus turístic i a les quatre anàvem baixant cap a l’Albesa.

Notícia d'ultima hora

Mini Lleida blanc en primera posició

Dissabte, 3 de desembre, dos equips van competir junts al pavelló de Cervera.

Aquest partit era molt important per un d’ells, si guanyaven, quedaven primers de lliga i si perdien, quedaven en segona posició.

El partit abans de jugar contra Cervera, van jugar contra la Seu d’Urgell. Contra aquest equip mai havien guanyat fins que el 27 de novembre el Lleida va demostrar que els podien guanyar. Quan va acabar el partit, el resultat va ser 110-73. Sense pensar-s’ho dos cops, e Lleida es va girar de cara al públic i els hi van oferir molts aplaudiments.
Va ser una victòria molt agradable.




Al partit contra Cervera, el Lleida mini blanc, després d’un molt bon escalfament, van jugar molt concentrats al partit i una mica després de la mitja part ja van declarar la victòria al Lleida mini blanc. El resultat final va ser 23-73, a favor del Lleida.

El Lleida, a més d’emportar la victòria cap a casa, també suposava quedar en primer lloc del Lleida Mini blanc a la primera fase de la lliga 2000.

Hauríem de fer més esport?

L’esport és bo per a la salut, però hi ha gent que es queda molta estona a casa al sofà o mirant la televisió; no és que estigui malament. Ara un explicaré coses en contra i coses a favor.

A favor: si fas esport estaràs més en forma i tindràs més bona salut que si et quedes mirant la televisió, l’esport et fa menjar més saludable per no engreixar-te i això ajuda molt i és molt bo, surts al carrer a córrer que és millor que quedar-te mirant la televisió al sofà.



En contra: a vegades, si fa fred no tens ganes de sortir a fer esport, hi ha gent que s’estima més quedar-se al sofà i no sortir, encara que quan fas esport t’escalfes...

La meva opinió és: si estàs cansat mira la televisió una estona que no et farà mal, però has d’anar a fer esport que és bo per a la salut.

Espero que us hagi agradat i us heu d’animar a fer esport!

A l’escola s’han de manar més deures o bé menys?


Ara us explicaré perquè hi ha gent que necessita més deures i d’altra que no tants.

Al món no tots els éssers humans som llestos o no tots som superdotats, n’hi ha que els hi costa una mica més, que necessiten més ajuda o que han de repetir curs. Aquests nens haurien de tenir una mica més d’ajuda i una mica més de deures, perquè si els manen els nostres deures abans de fer-los haurien de fer unes fitxes que els ajudessin a repassar tot allò que més els costa. Però tampoc s’haurien de passar.

Aspectes a favor:
-Si fan aquestes fitxes de més, els ajudarà a poder estudiar més pels exàmens.
-Els ajuda a repassar, així no els costarà tant.
-Els ajuda a estudiar per no suspendre els exàmens.

Aspectes en contra:
-Que si ho necessita un no ho necessitem tots, així que no cal que ho manin a tots.
-No cal que els posin molts deures, només una fitxa perquè repassin.
-Si només ho necessita d’una assignatura no cal que li manin deures de totes.

Opinió: Jo crec la idea de posar més deures als que ho necessiten està força bé, tant pels qui els costa de totes les assignatures com pels qui els costa una. És bo per a ells i les seves notes.

A l’escola s’haurien de manar més deures? O bé ja n’hi ha prous o fins hi tot se'n haurien de manar menys?

Fer els deures, ha estat una de les coses que has de fer si vas a l’escola. Hi ha raons per les quals fer més deures està bé, però també n’hi ha unes quantes que diuen tot el contrari:

Fer els deures és una cosa imprescindible per a les persones, ja que no només ens ajuda a practicar més, sinó que també ens ajuda a que el nostre cervell no desconnecti mai; i la quantitat de deures que fem es correcta.

Per altra banda, els deures són una manera de perdre temps, no només perquè ja treballem a l’escola, sinó també perquè a vegades, per culpa dels deures, no ens queda temps lliure pel que volem fer nosaltres; crec que la quantitat de deures que fem és molt elevada, i que n’hauríem de fer menys.

La meva conclusió final, és que és bo fer deures, ja que ens ajuda a que el nostre cervell no desconnecti mai, però no em sembla gaire bé que a vegades ens posin tants deures que quan acabem, no tinguem temps lliure. I la quantitat de deures que fem està bé, moderada (ni molta quantitat, ni poca quantitat).

De petit una bona infància, de gran un bon futur

Estudiar i aprendre és molt necessari per a nosaltres, si de petit no vols estudiar o no vols anar a l’escola, de gran no podràs fer algunes e les carreres que t’agradaria fer.

Si de petit no t’hi esforces en fer la feina, de gran no podràs treballar i no podràs guanyar diners per viure.
Aquests exemples que us posaré ara, són molt exemplificadors per nosaltres i per tota la gent.

A favor:
- Per poder treballar hem d’estudiar durant la nostra infància.
- Estudiar és molt necessari per a nosaltres, perquè aprens i al mateix temps vas gaudint.




En contra:
- Si no vols estudiar de petit, de gran no podràs treballar.
- Si no vols treballar, la vida no t’he la podràs guanyar.

La meva opinió és que de petits treballeu a l’escola i de grans podreu treballar i tenir una vida molt feliç.
I penseu que a Lleida i altres ciutats, hi ha gent que està tirada a terra d’un carrer demanant diners o menjar. Si voleu acabar com aquesta gent, no treballeu en res, però si voleu treballar de grans, ja us podeu esforçar a l’escola.

Text Argumentatiu

A l’escola els mestres manen molts deures i quan es festa encara ni manen més. Jo entenc que volen que quan és festa volen que fem més deures.

De vegades es pot fer deures però no tants que quan és festa s’ha de gaudir i passar-t’ho molt bé amb els amics, amb la família, amb els cosins...

Quan hi ha un examen has d’estudiar i els altres mestres encara manen més deures i a casa t’atabales molt perquè has de fer els deures, has d’estudiar... I quan arribes al cole fas l’examen i l’endemà veus que has tret un cinc i és culpa que els que els mestres posen massa deures, i quan els pares veuen un cinc ja et renyen i com que l’has de firmar ja et fan crits.

Jo crec no haurien de demanar deures perquè no pots divertit.

11 de desembre 2011

Madrid-Barça 2011


El día10 de desembre de 2011, al camp del Madrid, el Santiago Bernabeu, es va jugar el clàssic de  la lliga espanyola. Començava a les deu de la nit, una mica tard per els aficionats. Era un partit molt interessant per al F.C.Barcelona perquè es jugava  estar uns punts més a prop del Real Madrid.


Van arribar les deu de la nit i  l'àrbitre andalús Fernández Borbalán va xiular perquè comencés el gran partit. Va començar traient el F.C.Barcelona, l'anaven tocant fins que el porter del F.C.Barcelona, el Victor Valdés, va fer una errada garrafal i li va passar la pilota a Angel Di Maria, ell volia passar la pilota a Karim Benzema però un jugador del Barcelona va impedir que li passessin i li va caure als peus de Mesut Ozil, va xutar, va ver un rebot i Karim Benzema va xutar i gooool. 


Va fer el gol més ràpid de tots els clàssics que s’han jugat i va obrir la llauna pel Real Madrid. Quan estaven  als 30 minuts de joc Messi li va passar la pilota a Alexis Sanches, el qual va continuar conduint la pilota i quan va veure clar que podia xutar va xutar i va fer el primer gol del Barça. Aquest gol els va servir per pensar que el partit no estava perdut. Se'n van anar als vestuaris amb l'empat a 1.




A la segona part va començar traient el Madrid, ràpidament la va perdre i el Barcelona dominava fins que al minut 52, Xavi Hernández va xutar, va tocar a la bota del Marcelo, després al pal i va entrar finalment a la porteria que defensava Iker Casillas.


Al minut 65 Daniel Alves es va ficar a córrer per la banda dreta i va centrar a Cesc Fàbregas, va rematar amb el cap i marca l'1 a 3 pl Barça. Tot el Santiago Bernabeu es queda amb silenci menys els jugadors del Barça que celebren el gol. Encara el Barcelona podia fer algun gol més, unes quantes intervencions d'Iker Casillasvan van impedir que  el marcador es bellugués. 


Finalment Fernández Borbalán va xiular final del partit. Va ser un partit bastant net i el Real Madrid va saber encaixar la derrota.


 Vam poder gaudir d'un bon partit entre els dos millors equips del món.


09 de desembre 2011

Text instructiu

Els escacs són un joc de tauler on dos persones representen les seves habilitats. Els escacs són uns dels jocs més populars de tot el món, on hi poden haver-hi persones que participen en torneigs, clubs, escoles, per Internet...

Per jugar als escacs necessitem un taules d’escacs (64 quadres) i les peces necessàries per poder-hi jugar.
Les peces són molt necessàries per jugar-hi i per això, abans de jugar-hi heu de saber les normes i els moviments de cada una d’elles:



Peó: Els peons es col·loquen una fila més endavant que la del rei i de la reina. Cada peó simbolitza a un soldat, els seus moviments, són que al principi el pots moure endavant dos quadrets, però després nomésun quadre cap endavant. Per matar, només pots fer un quadre en diagonal.

Torres: Les dos torres se situen una a cada banda del taulell. Simbolitzen a una fortalesa. El seu moviment és anar sempre en línia recta.

Cavalls: Els dos cavalls és col·loquen justament al costat de les torres. Simbolitzen dos guerrers de cavalleria. El seu moviment és fer “L”. El cavall és l'única peça que pot “saltar”.

Alfils: Els dos alfils és col·loquen al costat dels cavalls i al costat de la dama. L’alfil és simbolitza com un oficial. Es pot moure en diagonal, és a dir que no pot canviar el color en que l’has col·locat.

Dama: És la peça amb més capacitat de moviment, cosa que d’això se’n fa la peça clau. És pot moure alhora com l’alfil i la torre, tampoc no pot saltar.

Rei: És pot moure en qualsevol lloc de les vuit caselles que l’envolten. El rei no és pot moure si una peça de l’adversari l’està amenaçant.

Seguint aquestes normes i aprenent cada un dels moviments de cada peça i segur que disfrutareu i competireu amb d’altra gent.

Text argumentatiu

A l’escola els mestres manen molts deures i quan es festa encara ni manen més. Jo entenc que volen que quan és festa volen que fem més deures.
De vegades es pot fer deures però no tants, ja que quan és festa s’ha de gaudir i passar-t’ho molt bé amb els amics, amb la família, amb els cosins...

Quan hi ha un examen has d’estudiar i els altres mestres encara manen més deures i a casa t’atabales molt perquè has de fer els deures, has d’estudiar...

I quan arribes al cole fas l’examen i l’endemà veus que has tret un cinc i potser és culpa que els que els mestres posen massa deures, i quan els pares veuen un cinc ja et renyen i com que l’has de firmar ja et fan crits.

Jo crec no haurien de demanar tants deures perquè no pots gaudir del teu temps lliure.


Tintín: El secret de l'unicorn

Steven Spielberg és un director de cinema molt bo, està fent moltes pel·lícules extraordinàries, i una de elles que va tenir molt d’èxit va ser E.T. El extraterrestre.

Aquest any, Steven Spielberg ha fet una nova pel·lícula d’un personatge de dibuixos animats: Tintin, acompanyat del seu fantàstic gos, en Milú.

L’aventura comença quan jove que es diu Tintin, estava en un mercat on en una de les parades hi havia una maqueta de caravel·la, anomenada l’Unicorn.



Tintin la va comprar, va anar a la seva casa i la va deixar damunt d’un prestatge.
Pel carrer, anaven caminant els dos germans, Hernàndez i Fernàndez, no son del tot idèntics però costa molt d’identificar-los, i de sobte passa un senyor i intenta robar la cartera a un dels germans.

Tintin va sortir per veure que passava i quan va tornar, la caravel·la ja no hi era.

Però abans en Milú i un gat es van esgarrapar i mossegar i van fer caure la caravel·la, al seu interior hi havia un missatge per desxifrar. Llavors, l’enemic que li va intentar robar la caravel·la li va contar que no hi havia una sola caravel·la, sinó que n’hi havia tres.

Tintin i els seus companys han de trobar el tresor que li pertanyia al capità Haddock. Durant el viatge passen milers d’aventures i trampes per aconseguir desxifrar el missatge secret.

La meva opinió és que és una bona pel·lícula per anar a veure amb la família.

Us la recomano!

L'escola i els deures

A l’escola està bé que ens mani deures, però no molts ni pocs.

Quan un nen surt de l’escola, i no va capa casa no pot fer els deures perquè té extra colars i al tornar a casa és tard i ha de sopar, dutxar-se i anar al llit.
D’altra banda, si ens manessin pocs deures tindríem tota la tarda  per nosaltres, per jugar per mira la tele, per passejar ..... però no repassaríem el que fem, a classe i no estudiarem i no aprendríem  tantes  coses .

Jo penso que està bé els deures que ens manen ara, ni més ni menys, perquè així repassem més i aprenem més, i puc anar a passejar jugar un estona  i fer les extra colars.
Crec que ja ens manen prou deures, crec que tots el nens pensen el mateix perquè és correcte el que ens manen, no em volem ni més ni menys.

Cal fer tants deures?

A l’escola sempre estan manant deures, hi esteu d’acord?A continuació us donaré uns quants arguments a favor i en contra.

A favor:
Per una banda està bé que ens manin deures perquè sinó hi ha nens que es passen la tarda al carrer fent el gandul. També representa una avantatge quan anem “atrassats” a classe i no tenim temps de fer tots els exercicis que caldria fer.



En contra:
Esta molt malament que els professors sempre manin deures, perquè a l’escola ja hi som tot el dia, no cal que ens manin deures a casa, ¿per què hem de treballar a casa coses que podem fer a l’escola? Perquè els nens quan sortim de l’escola tenim ganes de jugar, berenar, córrer i de passar-nos-ho bé, no d’anar cap a casa amb la motxilla plena de deures i seure’ns a la nostra taula a fer deures fins a l’hora de sopar, i de vegades després i tot.

La meva opinió és que a l’hora de estar a l’escola ja som a l’escola, i a l’hora de jugar, juguem. Nomes haurien de manar deures un dia a la setmana, i no gaires.

A l'escola s'haurien de manar més deures?


A totes les escoles, manen feina per a casa, o sigui deures. Als nens no ens agraden els deures, però als adults sí perquè així estem ocupats i no molestem. A continuació podeu llegir opinions a favor i en contra.

A favor:

És bo fer deures, així aprenem, estem ocupats i repassem el que hem fet durant el dia a l’escola. Així no sortim al carrer, ni fem maleses, ni molestem a la gent. Fins i tot n’haurien de manar més.

En contra:

Fer deures és avorrit, per què hem de treballar al nostre temps lliure? No podem jugar ni divertir-nos tant si fem deures. Ja fem suficient feina a l’escola, que és per això, per estudiar i aprendre. El temps lliure és per fer el que vulguem.

La meva opinió és que s’haurien de suspendre els deures, perquè els nens també tenim dret a divertir-nos una estona. Com a mínim n’ haurien de ficar pocs, perquè en alguns llocs en fiquen molts.

També crec que per les vacances (per exemple Nadal o setmana santa) o pels caps de setmana no n’haurien de posar, perquè són èpoques per descansar i divertir-nos, no per estar tancats a casa fent deures.

Estudiar és necessari per guanyar-se la vida?

De petits la nosra feina es estudiar, ja que si no ho fem no arribarem a cap lloc. Hem d’estudiar i és molt necessari perquè la meva mare em diu sempre “val més que et diguin señor a tu que tu li diguis senyor a un altre”.

-Aspectes a favor: Nosaltres estudiem, ens hi esforcem i després de treure bones notes,… Ens donen feina. Treballar és molt necessari, perquè si tens familia, els pots alimentar, mantener i que “visquin amb comoditat tota la vida”.


-Aspectes en contra: Estudiar no cal perquè és molt a feina i nnomés que et donin una mica de feina i ja pots viure tranqui, només que et donin una mica de salari ja no et pots preocupar. A més, al final te’n canses de fer cada dia el mateix.

-Opinió: La meva opinió és que tots hauriem d’estudiar per tenir feina i viure tranquils. Ja se que tot no pot ser però m’agradaria molt que tota la gent estudiés i tingués feina.

Text Argumentatiu

Hi ha molta gent que es pregunta: S’han de posar més deures per casa? O menys? O potser ja està bé amb els que hi ha? Aquí us deixaré uns arguments a favor i en contra sobre aquests aspectes.

A favor: S’haurien de manar més deures a l’escola, perquè així els nens aprenen més coses i repassen el que han fet anteriorment.


- Perquè amb aquesta crisis, els nens han de estudiar molt i tenir una bona carrera i un treball quan siguin grans.

En contra: Ja està bé amb els deures que ens manen.
- Amb els deures que ja manen els professors i si estas atent a classe, ja en tenen prou.

- Amb els deures i feina que demanen ara, ja n’hi ha prou. També a l’escola el nivell tampoc no ha de ser tan elevat, perquè els nens també volen tenir temps per a ells.


- A l’escola, demanen massa deures per la seva edat, tampoc no son tan grans, com per fer (20 exercicis), o (4 exàmens a la setmana), crec que els professors es passen una mica.
- A la nostra edat els nostres pares i mares també sortien a jugar i a divertir-se amb els amics, crec que quan ets petit hauria de ser així.

Opinió: La meva opinió es que amb els deures que ens demanen ara ja està bé, perquè de grans haurem de tenir un bon treball i agrairem als nostres professors pel que ens han ajudat i pels deures que ens han manat, potser ara no ho ens en adonem, però serà així.

28 de novembre 2011

Caminada contra la violència de gènere

El diumenge dia 27 de novembre, l’associació de dones va organitzar una caminada contra la violència de gènere, a la que van assistir dones, nenes i nens. Vam caminar per tot el poble amb una pancarta que hi deia:

NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE!

I amb uns xiulets que no paraven de xiular, vam sortir des dels “columpios” cap a la plaça del portal i vam rodejar l’església cap a l’ajuntament.

Vam baixar pel carrer del “forn del Josep i l’Anna” en direcció a la biblioteca; després vam baixar la costa de la vora de la sèquia i vam tirar amunt, encarats cap als "columpios" nous de darrere de les cases del carrer “La Portella”. Vam tirar cap a “L’Avinguda Catalunya”, i vam anar a parar a davant de la Pedrera. A continuació vam pujar cap al “carrer de Bellavista” i vam seguir el carrer fins al “carrer Raval”. Després vam continuar carrer avall fins al carrer “Algerri” fins a la “Plaça del Portal” i després als columpios i cap a la “Saleta”, perquè allí ens esperava una coca amb xocolata (de tableta) boníssima!

I així va acabar la Caminada.

Què vaig fer ahir?

Em vaig despertar a les 8:15h com cada dia, primerament em vagi rentar una mica i em vaig vestir, a continuació vaig esmorzar i em vagi rentar les dents per anar a l’escola, a tercera hora vam fer medi i em va agradar molt perquè estem estudiant l’univers.

Al migdia vaig anar a casa a dinar..

A la tarda, quan vagi sortir de l’escola vaig agafar el berenar i vagi anar amb els meus amics pel poble, vam baixar les escales de la plaça de Sarrains amb la bicicleta.

Quan va començar a fer-se fosc vagi anar capa casa a sopar i finalment vaig anar a dormir.

20/10/2011

Descripció

La Roser es una nena normal de nou anys, no es ni altra ni baixa, ni gorda ni prima. Te el cabells castanys, però a l’estiu les puntes se li tornen roses, porta unes ulleres negres però de vegades se les canvia per unes de rosa. Te una rialla que sembla la del “Bob Esponja”,i quan riu et fa venir ganes de riure a tu.

La Roser, es una de les persones mes pesades que conec. Moltes vegades quan li preguntes alguna cosa com ara “que es això?” i et respon “aaaa, no ho se”, i es alguna cosa que es seva. Algun dia algú li preguntarà “però tu saps alguna cosa?” i et contestarà el mateix que sempre.

Com us he dit es molt pesada, de vegades mentre parlo amb ella, li dic alguna cosa, i ella diu “Ja, bla, bla, bla, bla, bla ,bla...” i m’avorreixo molt perquè es molt xerraire.

Es molt sapastra i de vegades porta unes sabates blanques (que eren meves) les porta negres i a retaló. Sempre fa moneries amb les ulleres i li cauen al terra i algun dia se li trencaran

Es molt però que molt despistada, de vegades diu per exemple que li encanta alguna cosa, després algú altre diu que a ell no li agrada i la Roser respon que a ella no li agrada gens, quan feia cinc segons que havia dit que li encantava. Es tant despistada que crec que algun dia es deixarà el cap a casa. Sabeu a qui s’assembla, al meu germá que es de la seva edat i també te el cap com un cabàs.
Ja heu vist com es la Roser, es molt, però que molt despistada, però es molt bona amiga, i molt simpatica.

Notícia

Un home s’ha suïcidat

Carles Serramona
Lleida

Segons la llei estava borratxo

Ahir dia 24 de novembre un home borratxo, va agafar una corda elàstica de dos metres i mig. Se’n va anar al pont de Lleida i es va tirar la corda elàstica, no tenia prou força i es va trencar. L‘home va quedar esclafat davall del pont, la policia va haver d’agafar una pala fanguera i desenganxar-lo del formigó.

L’home va queda irreconeixible per la família, se sap que estava borratxo perquè a l’autòpsia va donar positiu en el control d’alcoholèmia, van veure que l’home es devia voler suïcidar perquè tenia càncer de fetge.

Ara és al tanatori de Lleida. L’incineraran el dia 28 de novembre i l’enterraran el dia 29.

Descripció

El meu pare és pagès des que té ús de raó. Ara té 42 anys però no els aparenta, només per unes poques arrugues i algun cabell blanc. Té un somriure d’orella a orella i els seus ulls són color clar.

És bastant alt i fort com un roure, per haver de aixecar materials pesats i les seves cames també són molt fortes de caminar d’aquí cap allà.

És molt divertit però molt prudent alhora. Evita ofendre a la gent i va amb cura quan parla. És bastant llest i molt àgil.

Per treballar duu uns pantalons texans, un jersei vell i unes xiruques. Per mudar porta uns texans, un jersei i unes sabates negres.

Esta quasi tot el dia treballant, però quan té una estona sempre està amb la família i ens explica històries, anècdotes... També li agrada arreglar coses...

Les escombraries

Avui us parlaré de les escombraries. Són els paper que es tiren al terra, em preocupa que en quedem sense arbres.

Tothom hauria de procurar de no llençar les coses a terra perquè contamina i s’embruta tot, i a més  a més  no costa gaire tirar les deixalles a la paperera.

Seria interessant que tothom reciclés les escombraries per poder reutilitzar aquestes materials (plàstic, vidre, paper...).

Estic en contra de la gent que llençales deixalles a terra, sobretot en llocs com els boscos, perquè es pot produir un incendi.
Crec que a totes aquestes persones que tiren les coses a terra els hauríem cridar l’atenció i fins i tot ficar-los un multa.

Poetes de ronda

El dia 5 de novembre de 2011 un grup de poetes que s’anomenen “Poetes de ronda” van vindre a la llar dels jubilats a llegir els seus poemes.

Els poetes que hi havia eren: Pere Asensió Exposito, (de la Noguera), M.Assumpsió Cornadó Lladó, (de la comarca del Tarragonès), Matheu Esquerda Ribes, (de la comarca de les Garrigues), Jesús Garcia Boadella, (del Segrià), Ramón Guitó i Pons, (la Selva), Josep Puig, (el Segrià) i per últim Maribel Sànchez, (el Segrià).


Aquest any van escollir dos nens i dos nenes del Cicle Superior, de 5è van ser l’Èric i l’Anna. I de 6è van ser l’Arnau i l’Ainhoa. Ells van llegir poemes que eren dirigits a la tardor .

Els Poetes de ronda es un grup de gent de diferents indrets dels països Catalans i són amants de la poesia.

Va ser una jornada molt interessant.

Fan nou el carrer de La Portella

Anna Balagueró

Albesa

Com està anant i com el faran.

Fa uns quants dies ens van avisar a les persones que vivim al carrer la Portella que enrajolarien més ben dit posarien “adoquins” als carrers per poder-hi passar més bé els cotxes i les persones, tot i que s’eliminen les voreres. Abans hi havia esquerdes bastant grosses per tot el carrer.



De moment cada dia fan forats nous per passar tubs, ara fan un forat, ara el tapen, i repeteixen el mateix uns metres més enllà. Es tracta de canviar tot el clavegueram, la tuberia de l’aigua ... Així moltes vegades quan passes per anar a casa t’hi trobes forats i has de vigilar on poses els peus.

Per posar-ho més difícil, la pluja i la boira han deixat el carrer fet un Xanguet.

Tothom ja te ganes de que s’acabin les obres perquè tots els veïns hem de deixar els cotxes darrere perquè hi passa una excavadora tot el dia amunt i avall i entre els forats i les maquines els cotxes no es podrien treure del garatge.

Ja tenim ganes de veure’l acabar d’enrajolar.

Com fer palmeres de xocolata?


Aquesta és una recepta que fa el meu pare i jo l’ajudo a fer-la, és molt fàcil i està molt bona, tot i que es necessiten uns 30min fer-la.

Necessitem: xocolata (negra o amb llet), pasta de full, sucre.

Estris: cullera sopera, plata de forn, forn, microones, ganivet.

Primerament agafem la pasta de full que hem comprat, la dobleguem com un pergamí
i ho anem fent progressivament fins que ho ajunteu.

Tot seguit tallem la pasta prima, i l’aixafem una mica amb la fulla del gavinet, fins que tingui forma de palmera, després la posem a la plata del forn i quan ja està a la plata li posem un sarpat (gran) de sucre.
A continuació posem la pasta al forn fins que està ben dauradet, aprofitarem el temps, així que mentrestant tallarem la xocolata a rajoles i el posarem al microones fins que es desfaci.

Finalment, quan s’ha desfet la xocolata, agafem una cullera sopera i posem a cullerades posem la quantitat de xocolata que ens agradi i ja ens ho podem menjar.


Que us aprofiti!

Una notícia

Retallada en la il·luminació Nadalenca de Lleida

Ainhoa Just i Clúa
Albesa

Reduïm el consum energètic per no pagar tant i respectar la capa d’ozó.

A Lleida, durant el Nadal, sempre havien omplert la ciutat de llums nadalenques, per alegrar la vista de grans i petits i al mateix temps acostar el caliu d’aquestes festes a tothom.




Però aquest any això serà una mica més discret, ja que el nostre ajuntament ha decidit que ja que hi havia massa deutes i hauríem d’aconseguir una reducció de consum energètic. Per aquest motiu ha canviat el sistema d’il·luminació, posant neons de baix consum, llums menys llampants i petites, alhora que les ha posat més dispersades.

Segons un estudi realitzat per l’equip de finances del nostre ajuntament, això s’haurà de fer perquè la ciutat no tingui tantes càrregues econòmiques. A més a més, nosaltres, els ciutadans, estem interessats en pagar menys impostos; d’aquesta manera, no podrem tenir cap queixa del treball realitzat pels actuals politics que hi ha al capdavant de l’ajuntament, ja que segons mostra aquest estudi podrem rebaixar les despeses en un 20 % o 30%, la qual cosa podria ajudar a reduir el deute que ara per ara arrossega el nostre ajuntament.

25 de novembre 2011

Com fer un marc de fotos reciclat

A continuació us explicaré com fer un marc de fotos reciclat:
Què necessitem?
 - una safata de “forexpan”
- un cúter
- paper de seda
- tisores
- pega de barra
- una foto
- un tros de cartolina


Explicació:
Primerament hem de dibuixar una figura a la bandeja, com un peix, un núvol, un caramel o fins i tot una rodona o un quadrat, un cop el tinguem dibuixat el tallem amb el cúter, i amb molt de compte traiem la figura sense que es trenqui.

A continuació agafem el paper de seda i el tallem en petits rectangles de diferents colors, els anem enganxant , ho podem fer de dos maneres, una es ordenada, utilitzant nomes tres colors, o quatre o els que vulguem anem posant per exemple groc, blau, ver,roig; això segons el nostre gust i els colors que haguem ficat; hem de anar amb compte de que els colors combinin.

 L’altra manera que us volia explicar es una manera extravagant i divertida i també queda be, aquesta manera es agafar el paper de seda tallar-lo amb rectangles petits de diferents colors i anar-los enganxant sense ordre, també podem tapar un tros de paper amb un altre, no passa res.

Trieu la manera que trieu us quedarà molt be, però ara continuaré la explicació, un cop haguem tapat tot el marc i tota la figura que hem tret abans, ja podem enganxar la foto, per fer-ho hem de agafar un tros de cartolina mes gran que la foto, i aquesta enganxar-la al damunt i la cartolina l’hem d’empegar al marc de fotos on ha quedat un forat, llavors hem de posar la figura al costat contrari del costat on es veu la foto i servirà per aguantar.

Espero que us hagi quedat molt bé!

Truita de patates

Ingredients: Ous, sal, patates i oli.

Preparació:

Primer: Pelem les patates, les tallem ben primes, les retem.
Segon: Salem una mica les patates després les posem a fregir a la paella amb bastant oli calent.
Tercer: Quan les patates estan fregides les fiquem en un escorredor perquè marxi tot el oli.
Quart: Agafem els ous, els trenquem en un plat, els batem i fiquem una mica de sal.


Cinquè: Barregem les patates amb l’ou.
Sisè: Posem un paella al foc amb una mica d’oli.
Setè: Tirem la barreja d’ou amb patata a la paella .
Vuitè: Quan esta cuinat la part de baix, la girem perquè s’acabi de fer l’altre costat.
Novè: Ja tenim la truita feta, la posem en un plat i la mengem.

Bon profit!

Males notícies per a les granotes

Aquests vertebrats s’estan extingint més ràpid del previst.

Actualment estan desapareixent a una gran velocitat en tot el món. Hi ha disminucions i extincions d’amfibis fins a àrees protegides i sense que s’hagin malmès els llocs on viuen. Les causes d'aquesta situació són diverses:

Per una banda tenim els agents contaminants afecten indirectament a les granotes i altres amfibis per la disminució de la capa d'ozó, causant que la radiació solar danyi les seves delicades i humides pells.

Per altra banda, el canvi climàtic i l’escalfament global provoquen que les malalties que els maten estiguin augmentant i al canviar la temperatura de l’aire i l’aigua els seus hàbitats es destrueixin i no hi puguin viure. La introducció de noves espècies al seu hàbitat (com ara les truites, que són depredadores dels amfibis) també els fa molt de mal.


La importància d’aquests animals és molt gran, ja que prevenen algunes malalties, mengen insectes (que són tan molestos per a nosaltres), ens indiquen quan hi ha contaminació, ja que respiren per la pell, i quan en un lloc hi ha contaminació les granotes en surten danyades.

Per ajudar a aquests animals no hem de malgastar l’aigua, ja que els amfibis la necessiten pels seus estanys i els seus habitats; no els hem d’atrapar capturar o tenir com a mascota, si reciclem també els estem ajudant.

Com va conseguir Colón descobrir Amèrica?

Durant les vacances vam anar a visitar tot un muntatge sobre les caravel·les de Colón i el descobriment d’Amèrica.

El 3 d’agost del 1492 Colón va sortir de Puerto de Palos “Riu Tinto” amb la nau Santa María acompanyada de les dos caravel·les, la Niña i la Pinta.

Però la història no comença aquí, Colón “diuen” que va néixer a Gènova (no se sap).

Colón volia ser el primer d’anar a la India pel mar, però no tenia prous diners per construir vaixells, llavors va anar a demanar ajuda als reis catòlics, però no el van poder ajudar perquè acabaven de sortir d’una guerra, durant set anys va estar vivint en un monestir i demanant diners, fins que un monjo que havia estat molts anys confessor de la reina catòlica va aconseguir que els reis li donessin els diners.

Per fi Colón va construir dos vaixells: la Pinta i la Santa Maria. Va anar a Puerto de Palos a buscar tripulació, però ningú no hi volia anar per dos motius: el primer, és que pensaven que estava boig i el segon també creien que quan s’acabés el mar caurien i se’ls menjarien els monstres marins.

Però els germans Pinzón van aconseguir convèncer a la gent per pujar als vaixells. Llavors aquests germans van acabar de construir l’última caravel·la, la Niña.

Van sortir de Puerto de Palos les dos caravel·les, la Pinta i la Niña, i com a nau principal, la Santa María.

Van estar en mig de l’oceà molts i molts dies fins que la tripulació es va anar queixant de que no arribarien, els mariners s’anaven posant tristos, llavors Colón els va prometre que si no arribaven en tres dies tornarien.

Al segon dia, Diego de Triana va cridar “Tierra a la vista”, Colón al sentir això es va posar molt content.

A l’illa on van arribar li van posar “Isla de Sant Salvador”, perquè si no l’haguessin trobat haurien d’haver tornat, tal com va prometre Colón.

Però a la tornada, el 25 de desembre de 1492, per mala sort la nau Santa María va embarrancar, primer van pensar de pujar a la gent a la Pinta i la Niña, però no hi cabien i pesarien massa.

Amb les fustes de la Santa María van construir un fort que li van posar “Fuerte de Navidad”, perquè va ser el 25 de desembre que va embarrancar.

A la tornada, Colón va navegar damunt de la caravel·la Niña, perquè era la més ràpida de totes i volia rebre tots els mèrits.

Quan Colón va arribar, tots els mariners es van posar molt contents de poder tornar a veure les seves famílies i va anar a donar les gràcies als germans Pinzón per poder aconseguir la Niña.

Curiositats sobre el descobriment:

-Com van fer les caravel·les?
Els portuguesos no volien que els espanyols els copiessin les caravel·les, perquè eren molt més ràpides, però per força havien de passar pel costat d’Andalusia, llavors uns dibuixants van copiar les caravel·les amb totes les seves parts i així es com les van construir.

-Perquè la Niña era la caravel·la preferida de Colón?
Perquè era la més ràpida de totes i Colón volia rebre tots els mèrits quan arribés a Espanya.

-Què significa la frase “salvats pels pèls”?
Si us hi heu fixat a les pel·lícules, tots els mariners porten els cabells llargs, ja que abans no sabien nedar i si es deixaven els cabells llargs com que amb les onades els hi suraven, el Déu Neptú els podia agafar pels cabells i salvar-los pujant-los dins al vaixell.

Campus Preselecció

Aquest estiu hem pogut anar de vacances, anar a dormir a casa dels amics, visitar als teus cosins..., en canvi, jo he anat a un campus de bàsquet que es va fer a Cervera del dia 25 de juny fins a l’1 de juliol.

Aquell campus, no era igual que els altres, sinó, que era de la preselecció catalana de bàsquet, hi havia el millors entrenadors i entrenadores de Catalunya, també hi havia el seleccionador.

Nosaltres ens vam situar al col·legi les Savines, on vam poder menjar, entrenar bàsquet, fer jocs de nit i dormir.







Durant els dies, anàvem coneixent als nens i a les nenes i al mateix temps estàvem aprenent bàsquet.

Quan ja va anant a acabar-se, el seleccionador ens va dir els nens que van estar preseleccionats per quedar-se un dia més a jugar uns partits contra la preselecció d’Aragó i de la Comunitat Valenciana.

Al final no em van elegir però van dir que la preselecció es podria cambiar a principis de setembre.

M’ho vaig passar fenomenal aprenent tant bàsquet, i espero que l’any que bé em seleccionin.

24 de novembre 2011

A.C.Milan vs F.C.Barcelona

El dia 23 de Novembre del 2011, es va disputar el partit entre el A.C.Milan Vs F.C.Barcelona. El partit va començar a les nou menys quart de la nit.

El àrbitre xiula, i començar el partit. La primera pilota va ser pel barça, intentant construir la jugada des de el darrera, m’entres el Milàn, pressionava al equip de Guardiola, per no deixar tocar la pilota amb comoditat.
Al cap de uns minuts, el equip Italià,  va tindre una bona ocasió, que Valdés, va aturar sense problemes. El parit continuava, i uns pocs minuts més tard, Messi, que estava a la frontal de l’àrea, deixa la pilota per Abidal, el francès centra, i Van Bommel, al intenta treure la pilota, es va fer gol en pròpia porteria, el primer pel Barça.

Al minut ‘’19’’, després de una gran centrada de Boateng, Robinho, a pocs metres de porteria, envia la pilota per damunt de la porteria del F.C.Barcelona. El Barça tenia oportunitats, però el Milàn cada vegada, pressionava amb més intensitat. Al minut ‘’20’’ de partit, després de una gran passada de Seedorf, el suec, Zlatan Ibrahimobic, defineix amb un golàs col·locat a la dreta de la porteria de Valdés.

El Milàn, anava tocant, i el Barça també. Era un partit molt equilibrat, perquè en qualsevol jugada, un dels dos equips podia marcar, el partit estava molt obert.
Al minut ‘’23’’ de la primera, Messi, va tenir una clara ocasió de gol, que va tocar a la dreta de la porteria d'Abate.
La primera targeta la va veure el Milàn, per Alberto Aquilani, després de una dura entrada a Xavi, el de Terrassa.

Després de uns minuts intensos, Xavi està dintre de l’àrea, i Nesta, agafa al centre campista del Barça, i l’àrbitre, no ho dubta, xiula penal a favor del Barça.

Messi, va ser l’encarregat de xutar el penal. Però, l’argenti, es va parar quan estava a punt de xutar, i quant el porter era casi a terra, Messi va xutar sense problemes, enganyant al porter. Però segons el reglament, això es una infracció, i Messi va haver de repetir el penal, i li van ficar targeta groga. Va xutar, Abate li va veure la intenció, però no va pogué evitar el llançament.
Després de uns minuts intensos per als dos equips, el Barça va mantenir la possessió i el partit es va calmar una mica. També, i va haver unes targetes per a Mark van Bommel, Carles Puyol i Eric Abidal.
Vam arribar al final de la primera part, amb un empat de 1-2. Els entrenadors, van donar instruccions als jugadors, i també van preparar alguns canvis.

Va començar la segona part. Per part del Milàn, se'n va anar Robinho, i va entrar en el seu lloc, Alexandre Pato, després de haver sortit de una dura lesió. Al minut ‘’54’’, després de una gran jugada de Boateng, defineix amb un golàs.

Després de haver passat uns minuts, dominant el Milàn, Messi, l’envia per a Cesc, l’espanyol, envia un gran passada a l’espai, que no desaprofita Xavi Hernández, i significava el 2-3 a favor dels de Guardiola. Els Italians, van fer un segon canvi, se'n va anar lesionat Alessandro Nesta, i va entrar en el seu lloc Daniel Bonera.

Al minut ‘’70’’, va tindre una gran ocasió Alexis Sánchez, dues vegades, però cap de les dos va entrar dintre la xarxa.

Uns quants minuts més tard, se'n va anar Cesc Fabregas, i en el seu lloc va entrar Pedro. També, li va ensenyar la targeta a Mascherano, hi ha Zambrotta.

Al minut ‘’90’’, se'n va anar Thiago Alcantara, i va entrar el veterà Dos Santos. L’àrbitre, va afegir quatre minuts de afegit. En aquells minuts, no va passar res més.

I finalment, l’àrbitre, va xiular el final del partit, 2-3, va guanyar el Barça, que donava el pas a ser el primer de la fase de grups, del ‘’Grup H’’.

21 de novembre 2011

Galetes especiades

A continuació us explicaré com es fan unes galetes, que si es preparen correctament i seguint tots els passos, estan boníssimes.

Ingredients:
1-125g de mantega.
2-115g de sucre morè.
3-25g de sucre blanc.
4-1 ou.
5-1 culleradeta de llevadora en pols.
6-1/4 de farina.
7- 1 culleradeta de sal.
8-1 culleradeta de nou ratllada.
9-1 culleradeta de canyella mòlta.
10-1 culleradeta de clau mòlt.

Estris:
-1 cullereta de mida de cafè.
-Paper de film i paper “sulfuritzat”.
-1 bol.
-1 ganivet.

Com és prepara:
Primerament has de posar la llevadura i la farina en forma de volcà, i després tots els ingredients. (La mantega ha d’estar pomada).

Després ho has de barrejar tot amb la iema dels dits i li dones forma de rectangle d’uns 2cm de gruix i ho emboliques amb paper de film i a la nevera uns 30 o 40 minuts.

A continuació, ho desenrotlles i ho talles en làmines rectangulars.

Finalment forres la plata del forn amb paper “sulfuritzat”; col•loques les galetes al damunt del paper, i ho poses al forn a 170º durant 15 o 16 min. Mirant que no es torrin molt, i quant vegis que les galetes estan daurades, ho treus del forn, i a menjar!S’ha de deixar reposar després de la cocció i la congelació 1 o 2 minuts.

Poetes de ronda

El dia 5 de novembre del 2011 es va fer un recital de poesia al centre cívic d’Albesa.


Un cop més, tal com va passar l’any passat, estaven amb nosaltres molts poetes: Josep Puig (Lleida), MG Assumpció Cornadó (Tarragona), Ramon Guitó (Manresa), Jesús G. Boadella (Lleida), Anabel Gaberdola (Lleida), Pere Asensio (Menàrguens).


L’alcalde els va presentar i tots ells van llegir uns poemes molt bonics, una dona va dedicar uns poemes dedicats als nens (un de halloween i un altre de bruixes).


Jo estava una mica nerviosa perquè era una de les que recitava. L’Ester va dir els noms dels 4 nens: Anna Barios, Eric Piqué, Arnau Farrús i Ainhoa Just.

Després tots els altres poetes van continuar recitant. Quan vam acabar tota la gent ens felicitava.

Finalment vam anar a baix a la saleta per sopar perquè es feia un sopar pels poetes, després de sopar vam anar a jugar per tota la saleta i per dalt.

Per últim vam marxar cap a casa.

Pastís de formatge

A continuació us ensenyaré a fer un pastis de formatge que m’ha ensenyat la padrina i surt molt bo.

Ingredients per a preparar la recepta:
-70 grams de margarina o mantega
-1 ou
-60 grams de sucre
-200 grams de farina
-Una mica de sal
-Mig quilo de formatge
-3 ous
-Ratlladura de mitja llimona
-120 grams de sucre


Com es prepara la recepta?

Per realitzar aquest ric pastis el primer que cal fer es prendre un bol on anem ficant els ingredients. S’ha de col·locar la farina i fer un forat on s’ha de posar el sucre,l a margarina, la sal i l’ou.

Tot això s’ha de barrejar molt bé amb les mans perquè els ingredients s’integrin. Cal tenir un motlle prèviament sucat de mantega.

D’altra banda s’ha de fer el farciment en un recipient els rovells amb el sucre, i s’afegeix la ratlladura de llimo i el formatge . En un bol s’ha de batre a punt de neu les clares de l’ou i després se fica el farciment de rovells.

Finalment es col·locar el motlle i es ficar durant aproximadament 45 minuts al microones.

Bon profit

L’escola nova

Tots els alumnes de l’escola estem molt descontents o com a mínim jo:
Actualment som 124 els alumnes que sortim a les 11:14 al pati, i que com que els nens estan aficionats al futbol, no tenim lloc per jugar, el sorral es petit, al pati hi ha unes quantes esquerdes aixecades on els nens poden caure si corren per allà....

A les classes: les classes són velles i de vegades hi surten esquerdes, no podem saltar, actualment a algunes classes hi ha balcó a fora, i no ens podem repenjar per por de caure.

La classe de música: la classe de música és molt petita i es comparteix amb religió, hi ha la classe de 3r i que si mouen una cadira o una taula se sent mes fort a baix que a dalt.

La sala de professors: la sala de professors està fora de l’escola, els professors, si arriben tard i hi ha d’anar un moment a buscar alguna cosa encara tardaran més,...

Estem esperant l’escola des de fa ja molts anys!

La cordera

Aquest any les curses s'han dividit per aquestes categories: els grans, la segona categoria que era de 12 a 15 anys, la tercera que era de 10 a 11...

El dia 14 d'agost, que era la festa major del poble, a la cursa anomenada la cordera.
Jo correia a la tercera categoria, corriem mil metres; havíem de pujar una costa molt llarga, donar la volta al cotxe i tornar a baixar la costa.

El que vaig trobar malament va ser que els nens i nenes havíem de pujar una costa molt llarga i esgotadora, sort que desprès havíem de baixar-la.

Quan els de la segona categoria estaven a punt de sortir nosaltres començàvem a escalfar. Quan ja van arribar nosaltres ens vam preparar, ens van explicar, el que havíem de fer; i preparats llestos ja! Vam començar.

Quant començàvem a pujar la costa jo era pel davant i la primera de nenes, però llavors una forastera em va avançar i no la vaig tornar a atrapar i ja es va acabar la cursa.

Quan arribaves et donaven una bossa amb tot de coses, aigua i una medalla per participar.

Com que estava segura que havia quedat la segona, em vaig esperar a que donessin les copes; així va ser vaig quedar en segon lloc i em van donar una copa i una medalla.

Finalment me’n vaig anar cap a casa ben contenta.

Ous trencats

Avui us explicaré com es fan els ous trencats, a casa els faig amb la meva mare, sempre ens surten molt bons.

Ingredients
Un parell d’ous
3 patates
Pernil salat o xoriço
Tomata per fregir
Formatge
Estris
Una safata del forn
Paella

Preparació
Primer faig el pernil a trossets (bastant grans), després barregem l’ou (ben batut)amb el pernil, ho fiquem a la paella i fem com una truita. Quan s’ha cuit la fem a trossets grans, pelem les patates i les posem a la fregidora. Després, quan tens la truita trossejada i les patates fregides ho fiquem a la safata i hi tirem la tomata i el formatge. Ens esperem un quart d’hora i ja està.

Bon profit i espero que us hagin sortit molt bons.

Carquinyolis

Ara us explicaré com fer uns carquinyolis que són molt bons. Nosaltres els solem fer per nadal a casa, els fa la mare. Primer us diré els ingredients i la preparació, després si voleu ja la fareu.

Ingredients necessaris:
-250 grams de farina
-150 grams de sucre
-1 ou
-2 cullerades soperes d’anís
-1 culleradeta mida cafè de bicarbonat
-1 culleradeta mida cafè de canyella
-1/2 ratlladura d’un llimó
-1 tub d’essència de llimó
-1 tub d’essència de vainilla

Farciment:
-100 grams d’ametlles crues

Per daurar:
-1 rovell d’ou

Preparació:
Es mescla tot per fer la pasta, quan aquesta està ben amassada es fan tres trossos i s’aplanen, es posen les ametlles i es fa un xurro.

Llavors s’agafa un rovell d’ou i es posa damunt el marbre de la cuina i se suquen els xurros amb aquest.

Quan tots estan sucats s’agafa paper d’alumini i es tapen.
Es posen al forn a 210º durant uns 7 minuts fins que estiguin daurats, aleshores es trauen i es tallen en juliana i es tornen a posar al forn per coure’s del tot.

14 de novembre 2011

Una recepta de pizza

Aquesta pizza és una recepta de casa meva, la faig jo i la fem quasi cada divendres, és bastant entretinguda i quan està feta fa una bona pinta... Ara us explicaré els ingredients que necessitem i els passos de la preparació perquè si voleu també la pugueu fer:

Ingredients:

-Una massa de pizza de compra ( si voleu també us la podeu fer vosaltres).
-Tires de formatge per fondre.
-Tomata fregida.
-Bacon.
-Tonyina.
-Formatge ratllat.
-Oli.
-Orenga.



Preparació:

1-Posem la tomata fregida esbarriada per la massa de pizza.
2-Posem tires de formatge per fondre de dos dits d’ample esbarriats per la massa.
3-Tallem trossos de bacon de mida quadrada i les posem per a la massa damunt del formatge.
4-Agafem dos llaunes de tonyina i els traiem l’oli i les esbarriem per tota la massa de pizza.
5-Li posem tot esbarriat el formatge ratllat per damunt.
6-Posem una mica de oli per damunt.
7-Ja per acabar hi posem una mica de orenga per damunt.
8-Finament posem la pizza al forn uns quinze o vint minuts i llestos, ja tenim la pizza acabada i ben cuiteta.

Espero que si la proveu de fer us surti molt bona! Si teniu algun dubte m’ho podeu preguntar.

Recepta per fer una pizza

A continuació us presentaré una recepta per fer pizza que la fem la meva mare i jo (i ens surt molt bona). Ara us explicaré quins ingredients i estris s’han de fer servir, i l’ordre de passos que hem de seguir perquè ens surti una pizza deliciosa.

Ingredients: 250g de farina amb llevat, 125ml d’aigua, oli, sal, tomata triturada, formatge mozzarela, pernil dolç i olives.

Estris: microones, forn, ganivet, cullera sopera, cullereta de cafè, plates per anar al forn, plat, drap, guants, paper vegetal i un corró.

Procés d’elaboració: Primerament, posem els 250g de farina amb llevat dins l’amassadora, després s’han de ficar 125ml d’aigua dins un recipient, i aquest el fiquem a escalfar al microones. Quan l’aigua està calenta l’afegim a la farina i fem que es vagi amassant. Passat un minut, posem dos cullerades soperes d’oli i una cullereta de cafè amb sal i les afegim dins l’amassadora, i deixem que s’amassi durant uns tres minuts més. Una vegada passat aquest temps, deixem reposar la massa tapada en un plat uns vint minuts.



Mentre puja la massa engeguem el forn i fem que es vagi escalfant. Al mateix temps
tallem els ingredients que aniran sobre la pizza: el pernil dolç, el fem a quadrats petits i les olives a rodanxes. Preparem la tomata triturada i el formatge mozzarela per ficar-los a la pizza.

Un cop passats vint minuts, sobre un full de paper vegetal estirem la massa ben fina. Un cop realitzada aquesta acció, ho fiquem sobre una plata de forn. Una vegada allí fiquem la tomata sobre la pizza i per ordre ficarem els altres ingredients: primer una mica de formatge, després el pernil dolç, sobre aquest les olives i finalment ho cobrim tot de formatge.

Ho fiquem al forn a uns 180ºC durant uns 10-15 minuts. Però ho controlem perquè no es cremi.Un cop cuita, retirem del forn la plata amb uns guants de cuina per no cremar-nos. I la deixem refredar una mica i la podem menjar-nos-la.

Bon profit! Si voleu provar de fer-la ja ho sabeu.

Sorbet de llimona

Sorbet de llimona
Avui us explicaré com es fa un sorbet de llimona, en primer lloc us diré els tots els ingredients i la presentació. A casa ho faig sola cada diumenge.


Ingredients:
- 4 llimones- 200g de sucre-
-1/2 litre d'aigua-
-2 clares d'ou-
-1 pela de llimona ratllada-
-1/2 branca de canyella o unes fulles de menta

Preparació:
-Ratllar la pela d'una llimona i esprémer el suc de totes les llimone
Es posa a coure l'aigua amb el sucre i la canyella; i quan comenci a bullir deixar-ho 10 minuts. Deixar-ho refredar.
Quan estigui fred, afegir-hi el suc de llimona i a pela ratllada i posar-ho al congelador.Quan comenci a congelar-se es baten les 2 clares a punt de neu i es mesclen amb el que tenim mig congelat. Es torna a posar tota la barreja al congelador.

Una persona que m'estimo molt.

És una persona que me l’estimo i em cuida molt. És un familiar meu. L’única pista que us puc donar es que és una dona. Només la puc veure de nit perquè treballa tot el dia però els caps de setmana fa festa i el podem passar juntes.
D’aspecte físic podria dir que és alta, amb cabells rossos i llargs. És prima i té els ulls de color blau. La seva pell és bastant clara, amb un toc moreno.
És simpàtica, divertida i espontània, i em fa riure molt. També m’ajuda a fer els deures, i m’escolta quan parlo.

És una persona molt especial!

Un dia inolblidable

El dia 15 de octubre de 2011 va ser un dia genial. De primer al matí, jo i els meus germans vam fer fer els deures, no va ser molt divertit, però havíem de fer una miqueta de feina, no?

Desprès vam anar al “jardiland” que es una botiga que m’encanta perquè esta dividida en dos parts, una de plantes i coses per als jardins i una altra de animals, menjar, joguines i també un munt d’animals. Allí vam comprar una flor per a la meva padrina ja que era el seu sant (sta. Teresa) i també vam comprar algunes coses per la nostra peixera, com ara pedres, una figura...

A continuació vam anar a casa a esperar al meu pare, que quant va arribar es va canviar i vam marxar, cap a Massalcoreig, per dinar a casa de la meva padrina que com ja he dit ,era el seu sant.


Quant vam ser allí, ens vam ficar a dinar, estava boníssim, hi havia peix, amb sèpia, escamarlans i gambes. De postres ens vam menjar un gelat i torrades de santa Teresa (que les havia fet la meva mare). Estava tot tan bo!

Desprès de dinar ens vam asseure al sofà a mirar la televisió. Vam mirar una pel.lícula d’un senyor que era ja molt gran, però que de jove havia sigut el millor lluitador, i ho volia tornar a provar. Li va tocar lluitar contra el millor lluitador de aquell temps. Estaven a punt de lluitar, quan ...

Vam haver de marxar, però no us penseu que cap a casa, perquè vam anar cap al millor lloc on vam anar aquell dia, a les firetes de Fraga !!!! ja que era la festa major. Vam pujar als cotxes de xoc, a una muntanya russa bastant petita... va ser genial, aquell dia m’ho vaig passar molt bé!

Els nous columpios d'Albesa

El dia vint-i-dos, que va ser el dia que vam acabar el col•legi, van acabar de posar els nous columpios (tobogans, gronxadors...), al carrer del Clot de l’Infern, a la vora de casa de ma padrina.


Tot el terra és de sorra i també hi han fustes que són escales per anar d’un lloc a un altre.

Els columpios que hi ha són:


Un tobogan, que el seu color es de dos tons de color verd, les escales són de color blanc, i la baixada està feta d’un material que si fa sol no crema, només està calent.
Els gronxadors.

Un balancí, que té forma de cotxes i un altre balanci que te forma de peixos.Un balancí individual de color taronja, que té forma d’animal.

Per últim també hi han posat dos bancs, un davant del tobogan i l’altre al costat del gronxadors.

Ara fa poc han posat plantes pel voltant dels columpios, una font i arbres per si fa sol i així hi pugui haver una mica d’ombra.Quan si està més bé és al tardet, ja que no hi toca el sol.

07 de novembre 2011

Colònies al camp d’aprenentatge d’Àger

El dijous dia 13 d’octubre de 2011 vam anar de colònies al camp d’aprenentatge d’Àger.

El Dijous vam marxar de l’Escola a les 9:00 vam arribar allí sobre les 10, vam anar a l’observatori de l’univers; ens van explica coses molts interessant, per exemple: ( Les constel·lacions, El Sol, les estacions de l’any ...), a la nit vam veure la Lluna i el planeta Júpiter, també ens van posar pel·lícules curtes i llargues que tractaven de l’Univers i el Sistema Solar i dels planetes.





El dinar, el sopar i l’esmorzar eren molt dolents però els postres eren molt bons.

El dimarts, quan ens vam despertar, ens vam vestir i vam anar a esmorzar encara que era molt dolent ens havíem de menjar. Després vam anar a jugar fins que va vindre un monitor, vam fer una activitat que havíem d'anar en un bosc buscant uns cartells fins que ja ho teníem tot. Tot seguit vam cantar cançons i vam ballar amb el "Baile de la fruta", "Las pelotas"....

Després vam anar a dinar, era molt dolent i desprès vam anar a jugar fins que va venir l'autocar i ja vam marxar cap a Albesa.

L'abandonament de gossos


Hi ha molta gent que abandona el seu gos, sobretot a l’estiu quan la gent va de vacances i no sap que fer amb el gos i l’abandona. El gos, acostumat a viure tancat, i que li donin el menjar, mo de fam. I molta gent te por dels gossos, perquè si no han estat educats mosseguen. A continuació podeu llegir unes quantes opinions a favor i en contra, sobre l’abandonament de gossos.

A favor: hi ha gent que creu que es millor abandonar-los, perquè així poden viure lliures, i per altra banda si els portes a la gossera, al cap de molt temps de tenir-lo, el sacrifiquen per tenir més espai per altres gossos.

En contra: es millor no abandonar-los perqu si no els sacrifiquen a la gossera, moriran perquè no tindran menjar i perquè molesten a la gent i alguna gent té por dels gossos grossos.

La meva opinió és que no s’han d’abandonar.

Una caminada

Un dia al dematí ens vam posar d’acord.

A les nou i mitja vam anar a fer una caminada amb la meva germana i l’Àuria i jo, vam tirar cap al terme d’ Albesa, ens vam trobar amb un noi, que som família, vam estar una estona parlant i quan vam acabar vam anar tirant camí amunt.
A les dos ens vam parar en unes pedres que hi havia, hi vam menjar l’entrepà, a les tres i mitja vam anar caminant cap al terme de Castelló, a les vores, hi havien molts camps de panís que empacaven els canyots...



Desprès quant vam arribar a Castelló vam anar a veure els meus padrins al Bar Centro i per la pura casualitat ens vam trobar als meus tiets.
Vam anar a la terrassa a beure una aigua, va venir l’Oriol i en va dir el que volíem. L’oriol ens va comentar que amb aquell moment acabava de marxa el meu cosí.

Vam anar marxant, vam tirar cap al terme de Castelló i quan ja es ponia el sol vam trucar al meu pare i ens va venir a buscar.

A les 11 ens vam afanyar a buscar cargols avien sortit, perquè regaven alguns camps i en vam plegar dos bosses i els caragols eren bovers.

L’obsessió amb la televisió

La televisió es un aparell que permet informar-te del que passa al món, veure pel·lícules, dibuixos animats... La televisió no és dolenta però depèn de la persona, si aquella persona s’hi està vint hores, no és bo per a ell.

Precisament us volia parlar d’això, dels perills i conseqüències que té veure la televisió.

L’obsessió amb la televisió fa referència amb que, sobretot els nens, no es bo que estiguin molta estona davant de la televisió (tot un matí, tota una tarda)... A continuació us explicaré coses a favor i coses en contra.



A favor: si per exemple miren documentals, notícies i sense abusar dibuixos poden aprendre coses. Si no tens el canal tv3 els altres programes són encastellà i en pots anar aprenent.Veus vídeos i imatges molt clares i en directe.

En contra: Si no té un horari, o els pares no decideixen quant temps s’hi pot estar, els nens i nenes s’hi estarien una bona estona. Això si, els pares han de donar exemple. Els nens i nenes han de mirar programes de televisió que corresponguin a la seva edat...

La meva opinió personal és que els nens tenen dret a mirar la televisió, però tampoc han d’abusar-ne i haurien de mirar programes per a la seva edat.

Stop a les corregudes de toros

El tema que argumentaré a continuació tracta sobre la prohibició de les corregudes de toros a tota Catalunya.

La correguda de toros és un espectacle que consisteix en, “lidiar”, torejar diferents toros braus, a peu o a cavall, en un recinte tancat, la plaça de toros. En aquest espectacle hi participen diverses persones, entre elles els toreros, els quals segueixen un protocol tradicional. També es compleix el reglament d’espectacles taurins.

Baix el meu punt de vista, existeixen molts pocs punts a favor sobre aquesta tradició. Aquests són: estem parlant d’una competició on hi ha matances d’animals agressius; que aquesta tradició, per a molta gent, és un art; i per últim, és un element important i històric de la cultura espanyola.





En canvi, tinc molts més punts en contra sobre aquesta tradició. Aquests són:
- La violència produïda en aquests actes.
- La gran quantitat de toros que utilitzen és molt elevada i per tant augmenta la mortalitat d’aquests animals.
- El punt que més ràbia em fa és quan al toro l’estan maltractant i ferint i la gent, a sobre, aplaudeix i s’alegra d’aquest fet.


La meva opinió sobre les corregudes de toros és que, aquestes són un acte bàrbar on és tortura fins a la mort a animals bells, indefensos i no culpables de ser escollits per a la diversió d’aquest acte. Què passaria si en lloc de ser un animal fos una persona?

En contra dels toros

La plaça de toros, és una plaça onl’únic que fan és maltractar els toros i acabar matant-los. Per a molta gent, és la seva diversió o el seu hobby.
Ja que fa molt de temps que es fa la festa Nacional d’Espanya, a Catalunya, actualment ja no es fa en cap ciutat o és el que es diu.

Hi ha moltes manifestacions sobre els toros, perquè hi ha gent que està en contra de les places de toros. També hi ha les corregudes de toros, que també els acaben pegant en pals...

Jo opino que les corregudes de toros es una cosa molt mal feta perquè a més de que acaben matant-los, jo no entenc per què han de fer això.

Quan veig que els maltracten d'aquesta manera, m’agradaria que els toros envestissin als toreros.

Corregudes de Toros

Des de fa molts anys, a tota Espany i a Catalunya també, sempre hi ha hagut la tradició de les corregudes de toros.

Hi havia molta gent, que no estava d’acord en aquesta llei. I els defensors dels animal deien que era molt cruel, i que patia molt el toro. Per això, el govern ha decidi prohibir les corregudes. Aquí teniu uns aspectes a favor i en contra:

Aspectes a favor:

- Es una tradició que hi ha de fa molts anys a Catalunya i a la resta de Espanya.
- Als turistes els agraden molt aquests espectacles.
- Aportar diners i feina a la gent que hi treballa.
- A les granges de toros els dona molts diners i molta fama.
- El toro de lluita va ser creat exclusivament per fer corregudes de toros, perquè econòmicament no té cap utilitat.

Aspectes en contra:

- Els defensors dels animals, diuen que pateix i sofreix molt l'animal quan se li clava l’espasa i les banderilles.
- Abans de matar als toros els maregen i els torturen, la qual cosa és inhumana i cruel.
- És un menyspreu contra els animals.
- És un mal ensenyament per als nens i la societat.
- Perquè no és pot matar animals només per diversió.


Opinió: Jo estic a favo amb la llei nova. Perquè es fa mal als animals, es un menyspreu cap a ells.