Anar en vaixell

La primera vegada que vaig pujar en un vaixell va ser quan vaig haver d’anar a Marroc. Tenia 3 anys i quasi no recordo com va ser. Però quan tenia sis anys vaig tornar-hi, i als deu també. Ara us explicaré com va passar.
Primer vaig arribar al port, i vaig veure una cosa molt però molt gran, era el vaixell. Hi havia poques persones esperant, i jo li vaig dir a la mare que volia ser el primer però la mare em va dir que no, que ja hi havia persones hi havia de estar a la cua.
Ja podíem entrar, jo i el meu germà estàvem nerviosos. Vam passar un pont, i en aquell pont feia molta por perquè separava el terra de la mar.
-Mare tinc molta por- vaig dir.
-No tinguis por.
Quan ja vaig passar el pont, hem vaig quedar sorprenent perquè per dins era gegant.
Quan ja va arrencar el vaixell jo estava molt nerviós.
Ja va passar dues hores, i notava alguna cosa, llavors vaig notar que anava molt a poc a poc, i desprès li vaig preguntar al pare:
-Pare com és que va molt a poc a poc.
-Perquè i a molt pes i ademes els vaixells van així de poc a poc.
Ja bam arribar al port de Marroc. El meu pare em va agafar i li vaig dir perque m’agafava però ell no em va contestar.
Desprès de baixar del vaixell em va dir que si magues deixat algú magues robat.
Es molt divertit anar amb vaixell.