31 de gener 2011

Un dia ple de futbol!

El dissabte jo i el meu pare, vam anar a buscar oli al molí de Castelló de Farfanya. Quan estàvem carregant el oli, el meu pare va tenir una idea: agafar el meu cosí Arnau i que passés tot el dia amb nosaltres.

El meu pare va trucar a la meva tieta, perquè si el meu cosí volia vindre, el seu germà, el Martí no se’n havia d’assabentar, perquè si no també voldria vindre i és massa petit. Ja sabia, que el meu cosí Arnau voldria vindre, va sortir de casa, dient-li al seu germà que anava a fer un treball, i nosaltres ja estàvem a fora amb el cotxe esperant-lo.

El vam agafar, i cap a Albesa! Quan vam arribar el meu germà ja estava preparat, que tenia que anar a jugar un partit de futbol al camp de l’AEM contra l’Andorra, i jo i el Arnau el vam anar a veure.

Jo, com que també jugo en aquest equip, tinc molts amics per allí. En aquell moment, només n’hi havia un, que viu en una casa a dalt del bar del camp de l’AEM.
Ens vam assentar a les grades a mirar el partit, va sacar l’equip del meu germà. La van sacar, van fer una jugada i gol, és un dels gols més ràpids en la seva categoria, en 15 segons!
Van acabar la primera part amb un 2-0 a favor de l’AEM.

A la mitja part el meu cosí, el Jonathan i jo, vam anar a fer un partidet al camp dels prebenjamins. Els equips eren: l’Arnau i el Jonathan contra jo. Aquella mitja part de quinze minuts, com que m’ho passava tant bé, semblava de dos minuts.
Al final, van acabar el partit 6-1 va guanyar l’AEM. En pic va acabar, vam pujar al cotxe i cap a Albesa, que teníem tots una gana...

Quan vam arribar a casa, ja teníem un plat de sopa a la taula que et queia la baba. No ens vam assentar ni al sofà, ja ens vam quedar al menjador. Vam acabar de dinar, ens vam anar a posar les sabates, i cap al camp d’Albesa, que jugava el meu antic equip, la Noguera. Al final va perdre, 3-4. Aquell dia, ens vam fer un fart de Fútbol que no tu pots ni imaginar...

Quan va acabar el partit, el vam anar a portar a Castelló, i ens hi vam quedar una estona, a veure els meus tiets i el meu cosí petit, que feia dies que no els veia.
I, al arribar a casa, encara més futbol, el barça contra l’Almeria. Me’n vaig anar a dormir aviat, que l’en demà em tenia que aixecar bastant aviat, que tenia un partit contra el balafia...

Les vacanses de Nadal

Aquestes vacances han set molt divertides, he fet els deures la setmana després de que el col·legi acabés.

Llavors vaig anar a jugar amb els meus amics Kamal, Mohamed i Ayoub, vam anar a jugar amb els meus monopatins i vam anar a baixar baixades. Vam provar totes les baixades del poble i ens ho vam passar molt be, també vam baixar la meva, la del meu carrer.

A la tarda vam anar al camp de futbol amb la meva pilota i vam anar a les 3:30, quan vam arribar vam saltar la tanca i vam anar al camp gran de gespa, vam jugar a un ràpid, una alemanya i un mundial.

A les 5:00 vam anar tirant cap al poble, quan vam arribar al poble vam anar davant de l'escola a comprar coses a la saleta.

Cada dia fèiem lo mateix i no ens avorríem.

Un dia, després d'anar del camp de futbol vam marxar aviat perque a la saleta feien una pel·lícula per a nens, vaig anar a casa a agafar diners per comprar algo mentres fessin la pel·lícula: una coca-cola o xuxes o lo que vulgués, quan vam arribar vam anar directes a la saleta.

Quan vam sortir vam veure al Sergi, al Ferran i el Carles els hi vam dir per que no venien a la pel·lícula i ells ens van dir que no farien la pel·lícula, nosaltres els hi vam preguntar el perque i ells ens van dir perquè la màquina per reproduir la pel·lícula s’havia espatllat, llavors ens vam quedar amb ells i al cap d'una estona vam marxar a casa.

El dia de Nadal tots el meus familiars van vindre, el meu germà, la seva novia, la meva germana, la padrina, la mare, el pare i jo. Érem tots allí, cada any venen, després de sopar vam anar a obrir els regals ,la meva mare em va regalar una funda per el llit del Barça, no em van regalar res mes, el meu germà em va dir que em faria un regal per reis.

El dia de cap d’any després de sopar vam esperar a les 12:00 de la nit per menjar-nos el raïm, aquest any me pugut menjar cada raïm al seu temps perque l'any passat no em va donar a temps d'acabar-lo.

El dia de reis vaig anar a la casa de la meva tieta a esperar que pugessin els reis, quan vam vindre me van donar una bossa amb els regals, la meva tieta em va regalar el "pro evolution soccer 2011" i unes paletes de ping pong i una xarxa per ficar-la on vulguis.

A casa de la meva padrina em van regalar 2 sudaderes i uns kets, el meu germà em va regalar la "kinect" era un joc que es fica a la xbox 360 que tu ets el comandament.

I vaig estar jugant amb aquest jocs fins el dia de anar al col·legi.

29 de gener 2011

Les KTM

KTM és una marca i escuderia de motos creada l’any 1934 en un taller de serralleria a Àustria. El nom KTM prové de les primeres lletres dels cognoms dels seus dos fundadors (Kronreif, Trunkelpolz) i del poble on hi havia el taller (Mattighofen), que en el seu inici construïen tres motos per dia.



Actualment els models poden tenir les següents cilindrades:

- Infantil : De 50 a 85
- Motocròs: De 125 a 950
- Enduro: De 125 a 690
- Adventure: Només hi ha la 990
- Sport: De 450 a 1190
- ATV: De 450 a 505

En aquest moments la marca KTM comercialitza bicis, motos, quads, cotxes biplaça, buguis i tota mena d’accessoris(roba, calçat, casc,...) per l’ús dels vehicles.

24 de gener 2011

Les meves motos

A mi des de petit m’han agradat molt les motos.

Quan era molt petit, sempre volia pujar a la moto del meu pare, una Yamaha 750 Super Ténéré. Anàvem per molts llocs: pel secà de Albesa, al pantà de Santa Anna... es a dir un anava la moto hi anava jo.

Quan anàvem a casa de la padrina, sempre anava a baix a la granja, a pujar a la moto del meu padrí, un Vespino espatllat, però a mi no m’importava.

El ficava al damunt d’una fusta i a pedalar. Un any per la festa major hi vam anar a dinar, jo al acabar vaig anar a baix i jugava ficant-li una substancia al dipòsit, que no sabia el que era.

Durant un temps vaig aprendre a conduir una moto amb marxes, la del meu pare, un somni fet realitat. Anàvem pel terme perquè no hi havia molts cotxes. M’ho passava molt be.

A cap d’un temps, per les bones notes del primer trimestre de quart de primària, em van regalar una pocket. Una pocket es una moto petita també anomenades mini motos. La meva era de cros, els caps de setmana amb el meu pare anàvem a fer ruta, pels camins de la Portella.

Als migdies quan sortia del col·legi feia els deures i dinava ràpidament per poder anar per les granges a córrer amb la pocket. Un dia hi havia el carrer de casa tallat perquè hi feien obres i m’ho vaig passar molt be. Un dia aquella moto amb la que tenia tants records va dir prou i des d’aquell dia fins avui esta morta de riure a la granja-taller.




L’any passat a l’hivern ens vam ficar a buscar una Kawasaki 85 KX i la vam trobar. Un diumenge anant a Andorra vam parar al circuit de Ponts, on havíem quedat amb el "jefe" de la moto i li vàrem comprar.

Cada dia al sortir del col·legi al matí li preguntava al pare si ja l’havien portat, em deia que no. Però un dia em va dir que no però era que si, la moto era a casa. Em vaig ficar molt content.

I fins aquí, de moment, la meva història amb les motos.

La carta

Albesa, 24 de gener de 2011
Hola germana,
Com estàs? espero que molt bé, m’ho estic passant molt bé aquí amb els meus padrins a Menorca. Fa dos dies que em arribat. Es un lloc meravellós, casi cada dia anem a pescar a la costa, ja em pescat dos pops.

M'hi estaré fins que acabin les vacances d’estiu, ens em banyat a la platja, buff i ¡hi ha molta gent banyant-se. Fa molta calor però anem a la piscina que hi ha a l’hotel, esta bastant freda. Desprès de banyar-me anem a dinar amb un restaurant molt bonic.

Al juliol fan una festa, i nosaltres i anirem, segur que ens ho pesarem bomba, t'ho estàs perden tot, pensava que seria avorrit però mentres m’ho estic passant molt bé.

He conegut molts nens de la meua edat i hem jugat junts, amb anat a la platja, amb un parc que hi havia al costat etc. La gent passeja molt pels carrers, hi han tricicles i cotxes per a turistes.

Falta molt poc per tornar-nos a veure, em passa volant el temps, sí podríeu venir aquí us pesaríeu molt bé, aquí hi ha de tot, encara us he de contar més coses però ara no tinc temps que he d'anar a dinar al restaurant.

Bé, petons per tothom i feu bondat

Freestyle

El Freestyle és un espectacle que van fer a Lleida que hi havia tres participants amb moto i tres participants amb bicicleta i tres nois que patinaven.

Feien els espectacles molt guais: saltaven,feien acrobàcies, girs al aire...

Vam estar com a una hora i mitja allà dins; però ens ho vam passar genial. També va vindre a en Marc Marques va venir a Lleida per l’actuació del Freestyle. Va venir i es va passejar per la pista amb un cotxe roig.

Desprès quant van acabar les actuacions van donar els premis com que no més eren tres en cada apartat només van donar tres premis en motos tres premis als patinadors i tres premis a les bicicletes.
Quant és va acabar l’actuació tots els espectador vam anar capa a les portes per sortir allò era un caos; en mig de tota aquella gent ens vam trobar al Oriol un company de classe.

Desprès de poder sortir del mig de tot aquell caos vam anar a sopar al restaurant xines, el Pekín. El menjar estava tot molt bo i ens va agradar molt; tot i que ja hi havíem anta un parell de vegades.

Aquell dia va ser un dia inoblidable !!!

Al congost de Mont-Rebei

El dia 13 del 1 del 2011, vam anar al congost de Mont-Rebei. Quan vam arribar, vam veure que estava tot molt moll, i que com que el camí era fang, podríem tenir problemes pel camí.

Bueno això no ens va impedir seguir el camí d’anada. Era molt bonic perquè a mi m’agrada això d’anar escalant. Anàvem per un camí molt prim, llavors vam arribar a l’acantilat, després de dues hores caminant. La roca tallada però per sort hi havia unes baranes de ferro picades a la paret.

Vam anant caminant, fins que vam decidir dinar. Després, jo vaig proposar seguir, perquè el congost era molt mes endavant.

Ens vam trobar a un grup d’excursionistes que pujaven amb una cova, aquell cami era molt perillós, “el de la cova”, perquè si relliscaves i queies, si no t’agafaves amb una roca o alguna cosa ja no paraves fins arribar a 400 metres més avall, així que tenies que vigilar moltíssim.



Quan vam ser a dalt de la cova, que sinó t’agafaves podies caure, vam veure a la meva mare, que estava a baix de tot i ella no tenia ganes d’escalar.

Quan vam baixar de la cova, vam decidir marxar, perquè encara ens quedava 2 hores i mitja de camí.

De tornada vam agafar el camí mes curt i el mes vell. El que vam agafar primer era molt llarg i era també molt perillós.

Quan vam arribar al pàrking ens vam alegrar molt, perquè estàvem molt cansats i amb ganes d’arribar a casa.

Les meves vacances de Nadal

Aquestes vacances no m’han agradat molt, el primer dia de vacances vaig fer tots els deures, el segon dia vaig anar a jugar amb el Marc Hospital amb els monopatins estàvem baixan baixades era molt divertit.

A la tarda vam anar al camp de futbol, jo, els meus germans i el Marc Hospital, estàvem juga’n al camp de futbol gran, no ho volen però ens vam colar i ens o vam passar molt be.

El pròxim dia vam tornar a baixar amb monopatins i ens o vam tornar a passar molt be, a la tarda vam tornar al camp de futbol ens o vam passar mes be que el primer i així tots els dies fins que era el penúltim dia de vacances que vaig anar a la Biblioteca i vaig jugar a jocs una hora, a la tarda em vaig quedar a casa i vaig llegir llibres de casa.

L’últim dia no vaig para de llegir un conte, fins a la tarda que vaig anar a jugar una mica amb el Marc Hospital i vaig tornar a casa i vaig preparar la motxilla pel Dilluns,

Al Divendres em vaig quedar a casa dormin fins a les 11 i mitja i em vaig despertar i van trucar a la porta, vaig baixar a baix i eren els meus germans i em van dir que tots els alumnes estaven a classe, i jo no m’ho vaig creure i no m’estaven mentin i jo em vaig tornar a el llit a dormir.

A la una em vaig despertar per a dinar, vaig dinar em vaig posar la roba de gimnàstica i a les 2 i mitja vaig anar a l’escola i gairebé tots els alumnes em van preguntar a on era al mati i jo els vaig contesta que em pensava que començàvem al Dilluns i no s’ho van creure, un em deia que feia pila ...

Vam fer gimnàstica i a les cinc vaig anar a casa i em van fer un càstig de que el Dissabte i el Diumenge m’havia de quedar a casa. No tenia res mes que despertar-me fins a la una em vaig despertar, vaig dinar i em vaig tornar a dormir fins a les tres no tenia mes son i vaig anar a veure la televisió, m’avorria vaig jugar amb el meu germà petit i no em deixava jugar el començava a emprenyà i la meva mare em va fer sortir al carrer i vaig aprofitar per a jugar, a les set i mitja vaig tornar a casa i em vaig anar a dormir.

El Diumenge em vaig despertar a la 1 i mitja no tenia gens de son vaig anar a dinar i vaig veure la televisió de la 1 i mitja fins a les cinc que vaig veure una pel·lícula de Marroc, vaig esmorzar i vaig anar a dormir perquè l'endemà començàvem la escola. I així han estat les meves vacances de Nadal.

17 de gener 2011

El cap de setmana

Aquest cap de setmana ha estat molt divertit perquè vaig anar a Torrefarrera a casa de la meva cosina, primer vam anar a donar una volta am uns amics i desprès a casa de la meva cosina a veure una pel·lícula de por, no va ser mol divertit però almenys estàvem tots junts.

Quan vam arribar a casa a les 7:00 ens van dir que no podíem sortir mes que feia mol fred i molta boira. Al cap de una estona vam anar a sopa , i desprès sol podíem fer una cosa avorrir-nos massa, fins que el meu cosí va tenir una idea i vam anar tots a jugar a fet i amaga, la meva cosina no volia juga però li dèiem “va Dània” i al final va jugar amb nosaltres.

A les 12:00 vam anar a dormir perquè teníem molta son sobretot jo. L’endemà al mati jo havia de marxar cap Albesa i així va ser, vaig marxar i quan vaig arribar em vaig connectar al Facebook, però no hi havia res interessant per conta, mes cap a la tarda em vaig estirar al sofà a veure una pel·lícula, va ser una mica avorrida perquè anava de la guerra que mataven a un militar molt important i alguna cosa mes...

I mes cap a les 11:00 vaig fer els deures, després me’n vaig enrecordar de que havia de fer una cosa de mates i ho vaig fer al matí.

Un dia a Port-Aventura

El dia 31 de desembre de 2010, la meva família i jo, ens vam llevar aviat per anar al parc de Port Aventura. Vam esmorzar ràpid, vam fer la maleta i vam anar cap a Port Aventura. El viatge, va durar una hora i tres quarts aproximadament.

Quan hi vam arribar, vam anar a la zona Mediterrània, i vam pujar al Furius Baco, aquesta atracció era impressionant, perquè et veus en una cambra, en que surt com una projecció en que hi ha com un científic que vol arreglar alguna cosa amb una clau anglesa, se li obra una cambra amb un líquid roig que omple tota la cambra, quan va estar tota omplerta, va sortir disparat, va arribar a 135 quilòmetres per hora, amb 3,5 segons.

Com que ja era quasi la hora de dinar, vam aprofitar per donar una volta per la zona de la Polinèsia, allí, vam veure un espectacle en una pista de gel, l’espectacle era molt bonic i feien unes acrobàcies impressionants.

Més tard, vam tornar a la zona Mediterrània per anar a dinar. Allí vam anar en un restaurant, el menjar era bo, però vam tardar quasi una hora i mitja a dinar, per això no vaig poder pujar a totes les atraccions que volia.

Després de dinar ens vam dirigir cap a la zona de Mèxic i del Far West, allí vam pujar als cotxes de xoc, i també en una barca, molt divertida que no parava de rodar, l’únic, es que ens vam mullar tota la roba.

Quan vam sortir de la barca, vam entrar en una botiga on ens vam comprar roba. Després, el meu germà va voler entrar en un laberint, mentrestant ell trobava la sortida, la meva mare i jo vam pujar a la Stampida, va ser divertit, però vaig baixar d’allí amb una mica de mal de coll.
Després vam anar cap a la zona de Mèxic, però estava una mica marejat de la Stampida, i no em vaig atrevir a pujar a l’Huracan Còndor.

Més tard vam anar a la zona de la Xina, tot era molt bonic, tot i això no vam voler pujar al Dragon Khan, que era una de les atraccions més impressionants del parc, no hi vam pujar perquè era de nit i vam pensar que faria molta impressió.

Més tard, a la zona Mediterrània, van fer una espectacle impressionant, amb focs artificials, vaixells i moltes coses més. Quan l’espectacle va acabar, vam anar cap al cotxe i vam tornar cap a casa.

Aquell va ser un cap d’any inoblidable.

Un diumenge inoblidable!

Ahir, diumenge dia 16, es va disputar un partit al Recasens, (al camp de l’AEM) AEM- Balaguer.
Va començar el partit, i ja ens vam avançar al marcador. El Balaguer, quasi no passava ni de mig camp, aquell partit era un atac i gol de l’AEM.

Als cinc minuts, ja anàvem guanyant dos a zero, i amb aquest resultat vam acabar el primer quart. Al entrar al segon quart, l’anàvem tocant, i ràpid va arribar el tercer gol del meu equip.
Anàvem fent gols, un darrera d’altre i vam acabar el partit guanyant 8-0.

Després del partit, vam fer un dinar allí al bar de l’AEM, estava tot molt bo, jo vaig menjar espaguetis i patates fregides amb llonganissa i, de postres un gelat. Quasi ningú va menjar el mateix, hi havia un munt de plats diferents: Canelons, bistecs, macarrons, entrepans de truita, de pernil...

En pic vam acabar de dinar, ens vam alçar i cap al camp de prebenjamins a jugar un partit! Quan vam arribar al camp, vam decidir de fer un triangular. Vam tardar una estona a fer els equips, perquè tothom volia anar amb els millors. Però, al cap i a la fi vam acabar els equips.

Dos equips de tres jugadors, i un de quatre, però amb una nena. Dels dos equips que jugaven, qui marques dos gols primer és classificava i es quedava a la pista a jugar contra l’altre equip.


Jo, vaig començar fent de porter, però me van fer el primer gol molt ràpid, i vaig sortir i si va ficar un amic que ni sap molt. Llavors vaig xutar de mig camp (al sacar) i vaig fer el gol del empat. I després, el Bojan que anava amb jo, va fer el segon gol i vam guanyar.

I doncs, anàvem fent partits i ens ho passàvem molt bé. Fins que vam haver de marxar cap a casa.
Vam arribar a casa, vam deixar a la meva mare, i jo el meu pare i el meu germà vam anar a la penya del barça a veure el millor equip del món, el F.C Barcelona que va guanyar 4-1.

Un dia a Saragossa

A primera hora del matí, el dia tres de Gener, em van despertar i em vaig vestir i preparar per a marxar, al despendir-me del meu gos, Rambo em va fer una careta com si m'hagués de quedar amb ell.

Al final vaig marxar a buscar als meus padrins que també venien, després, als altres padrins, els vaig dir que al migdia li pugessin a donar menjar al Rambo.

I tot seguit, cap a Saragossa!

Durant tot el viatge em vaig divertir molt: contàvem xistes, llegia llibres de Jerónimo Stilton, jugar amb el parxís de viatge, parlar i jugar amb la Nintendo DS. I al final vam arribar, necessitava estirar les cames ja.

Després d’aparcar el cotxe al pàrquing, a dalt a la plaça del Pilar, vaig veure un pessebre gegant, que recordava molt bé el de l’any passat. Quan li vaig preguntar a la meva mare si hi podíem entrar, estàvem a l’entrada.

Era tot al·lucinant només de veure allò ja semblava que estaves en aquella època. Després vam entrar al Pilar, en aquell moment estaven fent missa, al donar una volta per tot arreu, me’n vaig donar compte de que havien canviat algunes coses perquè feien reformes.

Tot just després vam anar a comprar algun record per als familiars, jo em vaig comprar una d’aquelles figuretes que depenent del temps canvien de color: si es blau fa bon temps, si es lila fa un temps variat i si es torna de color rosa plou. Ja en tinc dos figuretes d’aquestes i sempre m’agafo el gossos, tinc: un caniche sentat i un altre que no se be quina raça és, però si se que esta estirat.

Després de fer les compres, vam anar al restaurant “Las Palomas”, que era bufet lliure. Estava boníssim. Per finalitza el viatge, mentre els meus pares i padrins parlaven tan tranquils passejant, jo em vaig amagar darrere d’una font i vaig aprofitar l'ensurt per, a part d'espantar als pares i padrins també espantar als coloms.

Quan vaig arribar a casa, al Rambo li esperava una visita a Lleida al veterinari i després cap a casa.

Vacances de nadal

El dia 22 de desembre, últim dia de col•legi, estava molt content perquè començaven les vacances de Nadal. Els primers dies de vacances hem vaig quedar a casa a fer tots els deures que tenia i durant 6 dies no vaig sortir de casa, menys el dia de Nadal que vaig anar a dinar a casa dels meus padrins, amb els meus tiets i els meus cosins, després de dinar vaig anar amb els meus cosinets a jugar una estona a pilota pel carrer.

Passat el Nadal va arribar el dia de cap d’any,vam sopar a casa meva i després de sopar vam estar jugant una estona, vam mirar la televisió,i cap a les tres del mati vaig anar a dormir ja que no podia mes, tenia molta són.

El dia 5 a la nit (dia de reis) vaig anar a l’església a veure els reis i després a perseguir la carrossa pel poble fins que arribes la carrossa a casa de la meva tieta, on portaven els paquets o els regals al meu cosí, el mes petit que tinc, entre tots vam obrir els regals i farem un sopar tots junts.

Quan vam acabar de sopar vam anar cap a casa nostra, em vaig posar a mirar la televisió una estona, i després me’n vaig anar a dormir. L’endemà em vaig aixecar i me’n vaig anar a jugar un rato, per la tarda vaig tornar a quedar amb nens però no sabíem que fer i per això vam anar al camp de futbol hi allí ens ho vam passar molt bé.

Un dia a casa del meu cosí Jordi.

Ahir dia 9 de gener de 2011 vaig anar a Benavent. El Jordi va passar per casa, li vaig dir si podia anar a casa seva, ell em va dir que si. En arribar a Benavent vam anar al Plus i a compra el diari. En arribar a casa seva hi havia la Jose i el Bruc, que es un gos de raça Pastor Alemà molt gran.

El Jordi em va dir que feien un dinar amb els seus amics. Mentre el feien, jo vaig anar al magatzem a jugar amb el Bruc, que es el gos de meu cosí Jordi. Ara te cinc mesos, quan mel van ensenyar per primera vegada era molt petitet però amb cosa de cinc mesos ha crescut moltísim. A mi m’agrada molt llançar-li una joguina que li agrada molt que li tirin, també el vaig treure a passejar pel carrer.



Quan va arribar l’Aleix, ens vam ficar a muntar el simulador d’un cotxe, per a la Play Station 3, quan anàvem a fer uns forats pels pedals, ens van cridar per anar a dinar.

Vam dinar fideuà, estava molt bona.

Quan vaig acabar de dinar, vaig anar al magatzem a sentar-me al seient. Van baixar l’Aleix i el Jordi van muntar els pedals i el vam pujar.

Quan el vam tenir a dalt fèiem torns per jugar-hi tots. Quan van marxar els seus amics vaig fer un munt de carreres, però totes les perdia perquè era el primer dia que hi jugava.

A mi em va agradar moltíssim i hi voldré tornar.

10 de gener 2011

A casa dels meus padrins

Quan em vaig despertar estaven apunt de vindre els meus padrins, eren dos quarts de deu i ells venien a les onze. Vaig esmorzar ràpid, em vaig rentar la cara i les dents, després vaig anar a la meva habitació i em vaig vestir, li vaig dir a m’agermana perquè no em va despertar.
Quan van trucar al timbre acabava de fer la motxilla per quedar-me a dormir, vam pujar a la furgoneta i vam anar a buscar una amiga de m’agermana, es va emportar la playstation2 amb dos jocs; el Vice city i el tecken5.

Després de una hora vam arribar al poble dels meus padrins. Jo vaig anar a l’habitació a ficar la roba als calaixos, després de uns minuts vaig pujar a d’alt al menjador de la meva tieta a ficar la playstation2, quan la vaig endollar la vaig provar, funcionava i li vaig dir a m’agermana que ja podíem jugar, vam estar mitja hora perquè teníem que anar a dinar que ja eren les dos del mig dia.

Vam dinar caragols amb conill, menys m’agermana que no li agraden que va menjar sopa de peix, quant vam acabar estàvem parlant. Més tard vam anar amb els amics a fer una volta i després a fer uns quants futbolins, qui perdia tenia que pagar el futbolí i una beguda. Tornàvem a les nou de la nit, sopàvem a les deu aproximadament, i quant acabàvem anàvem una altra vegada amb els amics al cementiri i moltes vegades a veure una pel·lícula de por, moltes vegades tornàvem a les tres de la nit.

Quant em vaig despertar vaig a esmorzar de mentres que mirava la televisió, i a les dotze del mig dia vam marxar de casa dels meus padrins. Vam arribar a dos quarts de una.

Un dia sobre esquís

Dimarts dia 4 de gener de 2011, vam decidir anar a esquiar a Portainé amb el meu tiet i el meu cosí. Ni el meu pare ni la meva tieta no van poder vindre, perquè treballaven. I el meu cosinet petit, el Martí, tampoc, perquè encara és massa petit.

Doncs, el dimarts vam marxar a les set de casa, directes cap a casa dels meus cosins, a Castelló de Farfanya. En pic vam arribar, ja ens esperaven a baix al magatzem. Vam aparcar el nostre cotxe vam pujar al del meu tiet i, cap a Portainé!
Abans d’arribar a Portainé, vam parar a Sort, a llogar els esquís i els cascos. Vam sortir de la tenda, tots plens de material per esquiar. I, al sortir de la tenda directes cap a pistes.

Per fi, vam arribar a Portainé, vam aparcar el cotxe, ens vam posar les botes, vam agafar els esquís, i cap a comprar els forfets. Després, vam anar a comprar unes ulleres per el casco, perquè de ulleres no ni llogaven.
Tots amb unes ganes impressionants de esquiar, ens vam posar els esquís i vam anar cap a baixar unes quantes baixades i cap a esmorzar. Jo i el meu germà, no sabíem esquiar gaire però, en canvi el meu cosí i el meu tiet sí, ells hi van moltes vegades a esquiar. Sort que ens anaven esperant, perquè si no els perdríem de vista.

El meu tiet ens anava ensenyant una mica, baixant fent esses i tot una mica. Ens ho ensenyava molt bé però, ara ja no hi tornarem més fins l’any que ve, i ja se’ns haurà oblidat quasi tot.
Quan vam acabar de fer unes baixades vam anar cap a la cafeteria a esmorzar, que allà ens esperava la meva mare.

Després d’esmorzar vam tornar a agafar el telecadires i, cap al Pic de l’orri! I, anàvem baixant les pistes: blaves, verdes, roges, i, fins i tot alguna negra!
I, quan ja ens començava a fer sorollets la panxa cap a dinar! Jo, em vaig menjar uns canelons que et llepaves els dits...

Per la tarda, ens vam trobar als reis per les pistes, vam baixar la blava, que era la que baixaven ells. I, anàvem baixant pistes fins que va ser la hora de marxar. Els reis, quan es faria de fosc baixarien una pista amb antorxes, amb tota la gent que vulgues, però nosaltres vam marxar que ens esperava un llarg viatge cap a Castelló.
Vam arribar a Castelló, vam agafar el nostre cotxe i cap a Albesa!
Ens ho vam passar bomba!

El meu gos, Rambo

El meu gos té tres mesos i mig, es diu Rambo, es juganer, petitet, pelut i es un mascle, es de raça: Yorkshire Terrier. Me’l van comprar la nit de Nadal.

A la meva habitació hi havia un peluix en forma de gos, el va agafar i se’l va quedar.

Quan le de portar al veterinari no s’està quiet, amb un bolígraf que fa soroll, l’agafo i el faig sonar ell com sempre comença a saltar com un boig i no para, un dia no vaig anar massa rapida i el va arrancar dels meus dits amb la seva boca.

L’altre dia estava mirant una pel·lícula i es va posar tot còmode a la meva falda i es va adormir. Quan dorm es un angelet però quan esta despert es un dimoniet.

O també com l’altre dia que el vaig portar al veterinari a que li posessin la segona vacuna i quan va veure l’agulla a les mans del veterinari va córrer cap a la seva capsa on ell es sent protegit.

Després el vaig treure tres o quatre vegades més, al final el veterinari es va cansar d’esperar i va agafar la capsa, la va tancar i al terra.

Estava tot tremolos quan li van fer la vacuna va venir correns als meus braços, vam tornar cap a casa i durant el camí es va adormir.

Es molt boniquet, encara que reconeixo que de vegades no l’aguanto.

Una gran afició: les motos

Fa uns quants dies un amic nostre hem va portar a donar un tomb amb una moto que te. Quan hem vais col•locar el casc estava molt content, ja que mai me n’havia posat cap. Hem va dir “agafat fort que marxem”, no corria gaire i li vaig dir “perquè no corres mes” i ell hem va contestar “perquè tindràs por” però jo li vaig dir que no tenia gens ni mica de por, ja que les motos m’agraden molt.

Ja tinc ganes de que al meu germà li comprin una moto, ja ho se que no la puc portar, però al menys hem podrà portar a donar tombs. Els meu germà, quan tenia 14 anys es va treure el carnet per a poder portar una moto.

A jo també m’agradaria poder treure-me’l i així podria portar la moto. Fa uns quants dies amb el pare i el meu germà vam anar a mirar botigues de motos. A jo m’agradaven totes.

També havia quads, també m’agraden molt però un dia vaig pujar a un i hem va fer una mica de por, sobretot quan agafàvem les corbes, semblava con si tingues de bolcar.

Quan feia un rato que hi anava, hem va agradar molt i ja no tenia por. Vistes les dos coses, jo prefereixo la moto, encara que s’ha de vigilar molt amb no caure, perquè et pots fer molt mal. També vaig veure a la botiga unes jaquetes, monos, cascos i bots per amar amb moto, això s’utilitza a l’hivern ja que fa molt fred. Ademes, aquesta roba també va be si caus, ja que es mes dur i et fas molt menys mal.

Quan vais amb cotxe per la carretera i veig aquelles motos que corren tant, al•lucino. Voldria tindre’n una, quan sigui gran si puc me’n compraré una.

Un dia al Cosmo Caixa

Aquest cap de setmana, vaig anar al Cosmo Caixa, ens ho vam passar molt be, ens vam passar allí tot el dia.

El dia quatre de desembre, vam anar al Cosmo Caixa, el viatge va ser molt llarg, perquè va durar dos hores i mitja, entre el tràfic, trobar aparcament, i trobar el lloc hi tot vam arribar a les deu hi mitja. Quan vam arribar vam anar a agafar les entrades, jo jugava am l’Eloi un nen de la guarderia.

Hi vam anar: La meva mare, el meu pare, ma germana, la Josefina l’Alex, el Jordi Farran, el Marc Farran, la Mª Alba, l’Antonio, l’Eloi, l’Adrià i jo.

Primer vam baixar una rampa, era molt llarga, hi quan vam arribar a baix ens vam donar compte de que hi havia ascensor. Va ser molt cansat baixar aquella rampa, hi ens va humiliar bastant saber que hi havia ascensor.

Després d’allò vam agafar l’ascensor, cap a la planta tres, hi havia moltes coses.

La marató de TV3


El diumenge dia 20 de desembre va ser un dia molt emocionant perquè a casa van vindre a dinar molts familiars i ens ho vam passar pipa jugant ja que feia molt temps que no els veia; eren una trentena.

Vam estar dinant fins a les quatre i mitja, perquè vam començar molt tard. Desprès corrent ens vam anar a preparar-nos ( l’Andrea i jo (que es ma germana) ) i vam marxar, ja era l’hora era l’hora de començar. Era l’hora de començar. Al segon numero van ballar uns nens petits la cançó de David Bisbal, a la tercera actuació va ballar ma mare la dansa del ventre.

Jo estava molt nerviosa perquè érem les setenes de la primera part; jo penso que ho vam fer força bé. I el últim numero de la primera part va ser un de molt “guai”, van ballar la cançó que va sortir a la pel•lícula de Full Monty.

A la segona part va ballar la Mª Carme ( Que es la meva tieta i també es la nostra entrenadora) ho van fer molt bé!!! A la segona part també van ballar uns company nostres, que van ballar el Waka Waka ( de la Shakira ) i també van ballar el Papa Americano. A part d’aquests balls n’hi van haver molts més.

El últim numero van sortir tots els artistes a cantar i ballar la cançó de la Marató. Tots els diners que es van recaptar amb les entrades; els van en viar a la Marató de TV3.

A Albesa vam recaptar un 2.425€ amb 9 cèntims. Espero que s’hagin recaptat molts diners per aquelles persones que ho necessiten.