31 de gener 2007

El barri dels Magraners

El barri dels Magraners és gran i molt bonic. La escola també és gran i al costat hi ha un solar on juguen a petanca. Hi ha dos forns de pa, una biblioteca, dues o tres botigues que venen material per l’escola, dos bars, dues botigues de roba, un videoclub, una carnisseria ... Hi ha tres camps per jugar a futbol.
El pati de l’escola està dividit en dos bocins, una meitat per a que juguin els grans i una altra per als petits. També les classes estan dividides en tres zones, una on estan els nens des de primer fins a sisè, una altra des de p3 fins a p5, i a l’altra, els de la guarderia. A l’escola de Magraners és fa classe de francès.
A l’escola hi ha molts professors. El vigilant viu a l’escola amb la seva dona, que fa de cuinera al menjador. Al costat dret hi ha un poliesportiu on fan gimnàstica i, al seu costat, les piscines. El professor de gimnàstica és el director de l’escola, però ara n’hi ha un de nou.
Els nens que hi ha a l’escola tots son diferents, alguns venen d'Equador, uns altres venen del Carib o d'Àfrica ... Però gairebé la majoria són de Magraners. Els nens que viuen a Lleida i van a l’escola de Magraners tenen l’autocar i el menjador gratis.
Al barri hi ha gent jove i gent gran. Al carrer les persones s'hi poden estar perfectament. Tots els que viuen allà és coneixen. A la tarda van al parc, grans i petits. Les persones grans hi van a passejar amb els seus gossos i els petits van a jugar. També hi ha un descampat per anar en bicicleta. Hi ha una placeta davant de la biblioteca i una altra davant de la carnisseria.

25 de gener 2007

Nou servei de Google

Des de fa uns dies tenim un altre servei de Google, les alertes, com ja teníem el Gmail, el calendari, els grups, les pàgines personals, aquest Blog que ara llegeixes i d’altres.
Les alertes serveixen perquè Google t’enviï les novetats que troba sobre el tema que li demanes. Això sí, només les novetats, no el que ja té.
Utilitzem aquesta eina com una ajuda per fer els treball de naturals. Dues o tres setmanes abans, triem el tema del pròxim treball. Aleshores posem l’alerta i demanem que ens faci un e-mail amb la informació una vegada per setmana. Quan només en falta una per començar el tema, li demanem a Google que ens enviï les novetats cada dia.
Això dura fins l’última setmana del treball. En aquell moment, podem eliminar l’alerta perquè ja tenim tota la informació.
Les alertes són molt útils per fer els treballs. Això no vol dir que no haguem de buscar nosaltres gens d’informació, hi pot haver webs i llibres que ens podem ajudar molt.
A partir d’ara, més o menys a la meitat d’un treball, ja triarem el tema del següent i posarem en marxa les alertes que ens interessin.

24 de gener 2007

L'alcalde d'Albesa

Entrevistem el Sr. Antoni Balasch Parisi, alcalde d'Albesa
• Per què vas decidir treballar d’alcalde?
Perquè des de jove participava en moltes entitats de tipus cultural: revista, grup de teatre, grup excursionista, ... Aquesta implicació amb el poble em va portar a presentar-me com alcalde.
• T’agradaria una feina que no estigui relacionada amb la política?
El meu ofici és mestre. Vaig estudiar magisteri i, després, em vaig llicenciar en pedagogia. Professionalment, el món de l’educació és el que més m’agrada, tot i que temporalment estigui dedicat a la política.
• Voldries que una filla teva fos alcalde com tu?
No es pot ser alcalde si no es té una veritable vocació de servei al poble i a les persones. Si una de les meves filles en tingués ganes, l’ajudaria.
• T’agradaria ser més important en política?
Estic al món de la política per servir la gent, no pas per ser important. Sempre he intentat respondre de la millor manera que he sabut a les responsabilitats que m’ha tocat exercír.
• Alguna vegada has pensat en dimitir?
Fins ara, mai, tot i que sempre hi ha moments delicats de relació amb la gent. Hi ha vegades en les quals els interessos generals no coincideixen amb els interessos particulars d’algun veí. Són moments delicats.
• Et presentaràs a les pròximes eleccions?
Sí, em tornaré a presentar. Així ho vam decidir en una reunió de partit, on es va valorar si calia o no que em tornés a presentar.
• Creus que Albesa és el millor poble que et pots imaginar?
Al món hi ha pobles molt bonics, preciosos, segurament més que Albesa. No obstant per als Albesans, Albesa és el millor poble del món.
• Què canviaries del nostre poble?
Els que ens estimem Albesa, ens agrada tal com és, tot i que cal mirar de projectar-la cap a un futur cada vegada millor. Per això, m’agradaria molt dur a terme projectes tan importants com són unes escoles noves, una nova llar d’infants, un bon poliesportiu i tot allò que sigui necessari per a l’atenció de la gent gran.
• Vols que a Albesa hi obrin alguna fàbrica?
Fa temps que estem intentant que a Albesa hi pugui venir algun tipus d’indústria. Atès que avui no hi ha necessitat de feina en el nostre poble, sempre hem procurat de captar algun tipus d’empresa que necessités com a matèria primera productes del camp. Ho hem fet així per intentar afavorir la dinàmica econòmica de l’agricultura i els pagesos.
• Quins son els projectes més immediats que tens pensats?
En els propers mesos està previst fer una ampliació del cementiri, editar un llibre de l’història d’Albesa, editar un llibre dels mosaics de la vil·la romana del Romeral, fer un carrer al darrere dels corrals que connecti el camí de Balaguer amb el camí del riu, posar en marxa Radio Albesa i asfaltar els camins de la zona de la concentració parcel·laria (que ens estan fent nous), fins arribar a la primera clamor.
-- Gràcies al Sergi Terés per la seva ajuda.

22 de gener 2007

L’estany d’Ivars d’Urgell

A la comarca del Pla d’Urgell l’any 1919 hi havia un estany de 3 km de llargada, per 1 km de amplària, i uns 6 metres de fondària.
Era una font d’ingressos molt important, ja que hi havia un gran ventall d’espècies tant vegetals com animals. Venien molts caçadors i senyors rics a practicar la cacera i la pesca.
Fins i tot s’hi podien fer passejades en barca, algunes fetes de ciment. També es celebrava alguna lluna de mel, ja que als voltants hi havia moltes masies on et deixaven passar la nit.
Arribà un 11 Desembre de 1945 i, davant l’impotència i els plors de la gent, el van assecar. Ara fa uns cinc anys que s‘ha tornat a posar en marxa i ara ja podem tornar a gaudir d’aquelles aigües tranqui-les a la plana d’Urgell.
L'estany té una extensió de 132 hectàrees i una dotzena d'illes artificials. És el llac més gran de Catalunya.

18 de gener 2007

Vull ser dissenyadora

Cada dimecres vaig a fer classes de dibuix. Allí ens van ensenyar a dibuixar noies amb vestits molt elegants. Un dia que no sabia què fer em va venir l’inspiració per dibuixar-ne, els vaig dibuixar moderns.
També havia pensat en dibuixar una noia amb un vestit de carnestoltes o de festa, sobre tot que sigui original, però no els vaig fer. Tots els models que vaig dibuixar eren molt vistosos.
El primer dibuix era una noia amb els cabells escalats rossos i metxes castanyes; portava un vestit curt de colors rosats i liles. La segona era morena amb el cabell ondulat i llarg, portava un vestit de colors verds, amb un xal de color verd molt fluixet i un collar de perles.
I la tercera no em va agradar gaire, però també era original; portava cabell una mica arrissat i llarg de color castany; amb un vestit de colors blaus i un xal de color lila també molt fluixet.
A mi sempre m’havia agradat dibuixar, sobretot vestits de núvia. De vegades agafo una llibreta i en dibuixo. Un dia fins i tot vaig intentar fer un vestit per a una nina que tenia de petita. Si de gran pogués ser dissenyadora, crec que m’agradaria molt.

17 de gener 2007

La classe es fa més ampla

Ara, a la classe de cinquè, hem posar ordinadors nous. Ja van arribar abans de les vacances de Nadal, però s’havien d'instal·lar els programes educatius i alguns altres.
Una vegada tots configurats, els cinc de pantalla plana van anar als costats de la paret, els altres cinc són portàtils, per tant, els vam col·locar a les altres puntes de les taules, d’aquesta manera, tots veiem la pissarra perfectament.
A les taules hi ha molt més lloc per escriure i, a part, es veu tot molt espaiós, la sensació que dóna quan entres és que la classe ha crescut, s'ha fet més ampla.
Aquests ordinadors, porten tots el sistema operatiu Windows XP. En canvi abans, a la classe, en teníem de Windows 98, algun XP, algun altre de 2000, però tot barrejat. Ara també estan tots els ordinadors en català, abans n’hi havia en castellà. A la vegada, van arribar més ordinadors que s’han repartit per altres classes.
Podeu veure com era abans la classe de cinquè a l'article:
  • Entre màquines i llibres
O consultar el text que explica quan van arribar els ordinadors a:
  • Nova tecnologia a l'escola.

16 de gener 2007

Fanàtic del C.F. Albesa

Tot va començar quan el meu pare es va ficar a la junta del futbol d'Albesa. Ben bé deu fer uns quatre o cinc anys que hi és.
Llavors jo ja em vaig afeccionar a seguir els partits a casa i a fora. Als de més lluny hi anem en autocar. Això ara, que estem a la categoria de primera regional.
Als partits de casa marxem una hora més aviat del partit, perquè el meu pare és el que controla el bar i a més, els jugadors tenen que escalfar i estar concentrats pel partit.
Aleshores els meus amics i jo seguim el partit des de la pista poliesportiva i de tant en tant juguem a pilota.
Quan fem els partits a fora, els companys que ho seguim més som: el Josep Vigo, el Dídac, jo i, de tant en tant, el Marc Balagueró. A l'autocar ens ho passem molt bé perquè ens barregem amb els jugadors i ells sempre ens expliquen algun acudit. I fins la tornada.
Tot això és una mica la meva passió que tinc amb aquests esport.

15 de gener 2007

Els reis a Torregrossa

La festa dels reis es celebra igual, però diferent, als diversos llocs. N'hi ha que venen en tren, ... Jo us explico on vaig anar.
El dia 5 de gener vaig anar a Torregrossa, el poble de la meva avia. Hi vaig anar amb el meu pare, la meva mare, el meu germà i la meva avia.
Els actes van començar a les set de la tarda. El cotxe de la policia municipal anava davant, desprès uns grallers, uns capgrossos i finalment van arribar unes cinc carrosses, la primera plena de carbó, la segona, la tercera i la quarta amb regals i la cinquena amb els tres Reis Mags. Van tirar molts caramels, de totes les mides i gustos.
Les carrosses es van aturar a l'Ajuntament, on van parlar l'alcalde i els tres Reis Mags. A continuació van fer focs artificials. Desprès, al balcó de l'Ajuntament es van encendre unes lletres que hi posava "Reis 2007". Finalment van llançar molts globus. Desprès van anar a repartir els paquets per tot el poble.
Conserven aquesta festa per no fer perdre l'il·lusió de tots els nens i nenes del poble de Torregrossa. El que em va agradar més van ser els focs artificials, van ser molt bonics.

14 de gener 2007

Nous capítols de Lo Cartanyà

A partir del dia 18 de Gener podreu veure nous capítols de la sèrie d’humor "Lo Cartanyà", a TV3.
A mi m’agrada molt aquesta sèrie, però hi ha lleidatans que no pensen el mateix: n’hi ha que diuen que dóna molt mala imatge als lleidatans, n’hi ha que diuen que no és apta per a nens i que no ho hauríem de veure, n’hi ha que diuen que prefereixen veure "Camera Café" i n’hi ha que diuen que, simplement, no els agrada.
La idea de crear aquesta sèrie va ser del grup lleidatà The Companys, quan van pensar que a Catalunya hi faltaven sèries lleidatanes, i que, a part, eren uns grans fans del Xavier Bertran, l’actor que interpreta Lo Cartanyà. I només va fer falta trucar-lo i demanar-li una cita per posar-se d’acord. El Xavier Bertran va dir que sí, que acceptava encantat. I d’aquí va néixer la sèrie "Lo Cartanyà".
Als primers capítols van sortir els membres del grup The Companys, però als altres ja no hi van sortir. En una entrevista van assegurar que sí que hi sortirien més a la segona temporada, però, com diuen ells:
- Hi sortirem, però més mudats i més arreglats - com dient: "Deixem anar una mica això" ...
De moment, us puc avançar que la Tilda i el Bardagí voldran adoptar un nen negre.

11 de gener 2007

La cavalcada dels reis

La cavalcada de reis que us explico es va fer a un poble anomenat Albesa, el divendres, dia 5 de gener. Ho van fer a partir de les sis de la tarda. L'arribada dels reis va ser a l'església del poble. El rei blanc va dir quatre coses i tothom va aplaudir.
Quan van acabar de parlar, vam anar a seguir els reis pel poble. Tots nosaltres portàvem bosses per agafar caramels, que eren molt bons. Els grans ens feien empentes per que no poguéssim agafar cap caramel. Als reis els tiràvem caramels per enredar-los una mica i ells també ens en tiraven al cap.
Els reis portaven les carrosses il·luminades amb moltes llums de colors. Passaven casa per casa per donar els regals. Van passar per tots els carrers dels poble. I si hi havia algun nen petit que el feien pujar a la carrossa amb els reis, plorava perquè li feien por. Els nens es feien fotos amb els reis per tenir-ne un record. Quan vam veure que anaven a la carretera, tots nosaltres ens en vam anar a casa.
Aquesta tradició ens fa recordar quan els reis d'Orient portaven al nen Jesús uns regals que eren: or, encens i mirra.

07 de gener 2007

El Nadal i les compres

Diuen que el Nadal son uns dies tranquils que passes amb la teva família i desitges coses bones. Però lo que penso jo és que el Nadal s’ha anat convertint en un infern de compres: aliments, begudes, joguines, aparells, roba, perfums, mobles, etc.
A la televisió, un mes abans ja fiquen anuncis perquè la gent compri i compri, aleshores, jo crec que això s’ha convertit en una cadena de regals. Perquè tu no t’hi fixes, però sempre dius: "jo compraré això i això altre". La veritat és que el Nadal no s’hauria de passar així, aquest dies són per estar amb la família i veure als familiars que fa temps que no has vist i tots junts passar-s’ho bé.
És per això que a mi m’agradaria fer pensar a les famílies perquè no comprin tant i estiguin més tranquils.
Això ja sé que és molt difícil, perquè jo soc el primer que, quan arriba aquesta època de l’any, no paro de demanar.
Ara us dic que el Nadal son dies d’alegria, dies per viure'ls, que sols són un cop a l'any. La gent es gasta molts diners en regals i felicitacions, i això s’hauria de reduir.

04 de gener 2007

La matança del porc

A casa meva cada any matem el porc. Primer n'agafem un quan es petit, quan fa uns 20 quilos. Llavors l'alimentem amb verdures, fruites i també farina.
Quan arriba l'hivern, un dia el fem sortir de la corraleta i el pengem amb una corriola per la pota. El lliguem per la panxa, el cap i també per les potes. Quan esta ben lligat li posen un gibrell sota el cap, li clavem el ganivet a la vena principal, surt la sang i cau al gibrell.
Quan el porc ja s'ha mort, el despengem, el posem sobre una taula i el cremem una mica. Li rasquem el pèl i, amb unes pedres rasposes, l'acabem de netejar i el despeçem.
Agafem bocins de carn de diferents parts del cos i els portem a fer les proves. El veterinari mira si té la triquinosi o algun problema.
Si està bé, pastem la sang amb pa per fer la botifarra negra. En un calder es deixa bullir un parell d'hores el cap i una mica menys la panxa, la llengua i les cornes, que és la pell del porc. Quan està cuit es trinxa tot amb unes quantes cebes, s'hi fica sal i pebre, i s'emboteix. Es torna a bullir uns quinze minuts. També fem llonganisses, xoriços...
Un cop acabat, es fica tot al salador, que és la part més alta de la casa i és molt fosca, per assecar bé els pernils i tot el que queda. És una feina molt cansada, però tenim carn de qualitat per una bona temporada.

03 de gener 2007

Adéu 2006, hola 2007

Aquest any m'ha passat molt rapid. Al començament d'any pensava que em duraria molt i ara, en canvi, penso que m'ha passat volant. I aquest Nadal, Cap d'any i les festes, encara molt més.
Al 2006 jo estava a quart i féiem les coses com ho havíem fet als altres cursos, amb llibres. Ara en canvi treballo davant d'un ordenador, que al començament de curs no m'ho esperava.
Ara ja som a un nou any i espero que, com diu el vers: "any nou, vida nova", tots el tinguem millor que l'altre. Aquestes vacances ja s'acaven i jo m'ho he passat molt bé. Espero que el pròxim trimestre sigui encara millor que el primer i que arribem tots molt contents.
Crec que he madurat molt en la manera de fer els textos i en llegir. També en els treballs de naturals, perquè ho he notat; en fi, que he progressat en moltes coses.
Espero que aquest any que acaba de començar encara em vagi molt més bé amb els deures i la feina. I per als meus companys, desitjo que també madurin molt i s'espavilin una mica més.

02 de gener 2007

Tot sobre els Reis Mags

Quan és la nit de reis, el 5 de gener, Gaspar, Melcior i Baltasar arriben a la cavalcada que fan a tots els països i ciutats, tiren caramels i saluden.
Quan es fa de nit, ben de nit, van a les cases a deixar els regals. I també als hospitals a portar regals als nens i nenes malats. En algunes cases posen el mitjó o les sabates ben netes a la finestra perquè els reis deixin els regals.
La carta al Reis
Els nens fem la carta als reis perquè sàpiguin que som bons minyons i per demanar regals. Cada nen demana el que vol i potser li porten, depenent de si s'ha portat bé o no.
La carta s'ha de posar en un sobre, amb l'adreça, el carrer on vius, el número de la porta i del pis. És molt important posar la ciutat, perquè si no s'equivocarien i deixarien els regals equivocats. Als reis els ajuden els patges perquè si no fos així, no podrien arribar a totes les cases. Sobre tot feu una carta molt bonica, perquè als Reis els agradi molt!
El dia de Reis
El dia de reis és el més xulo de tot l'any. La nit abans ja anem a veure la cavalcada. A la nit sempre posem menjar per als camells i als reis: galetes, vi dolç, una mica de torró i una galleda d`aigua pels camells. No podem dormir perquè tenim molta emoció!
Al matí ens despertem molt d'hora per obrir els regals. Oh, què bonics! Anem a les cases de la família, a mirar si hi ha regals per nosaltres. Els Reis sempre l'encerten i porten el que demanem, també porten unes quantes llaminadures i una mica de carbó de sucre que és molt bo! Al migdia fem un bon dinar amb tota la família. Per postres mengem neules, torrons i un tortell de reis. Vigila que no et surti la fava, perquè hauràs de pagar el tortell.

01 de gener 2007

El meu desig

Feia ja dies que demanava als meus pares una guitarra, ells em van fer una proposta, vaig acceptar i ho vaig aconseguir.
El diumenge, trenta de desembre del 2006, vam anar a Lleida i vam entrar en una botiga que es deia: "Casa Guarro". El nom em va cridar l'atenciò. Venien flautes dolces, discs de música, guitarres, tant elèctriques com espanyoles. Jo volia l'espanyola.
Un home ens en va ensenyar tres per escollir, i vaig triar la que em va semblar més adequada. Quan ell l'havia posat damunt del taulell, va anar a buscar una funda i la va posar dins.
La funda era com una motxilla i me la vaig penjar. Al carrer tothom em mirava, però em donava igual, perquè jo ja tenia el que volia: la meva guitarra.