26 d’octubre 2010

La meva moto

Fa una setmana, vaig anar a fer un tomb amb la moto. Anava tot molt bé, fins que, es va sentir com un pet molt estrany. Era la sirga, s’havia trencat. Quan vam arribar a casa, no la vam arreglar, perquè ja era massa tard.

Ho vam deixar per l’endemà, que era dissabte i mon pare te festa. Quan ens vam aixecar, vam anar cap a baix al magatzem. Vam desmuntar tota la moto, i vam treure la sirga. Vam veure que estava tota “desfilatxada”, i si tallàvem aquell tros, no en teníem prou, perquè era massa curta.

Jo vaig tenir la idea de agafar la sirga de una bicicleta que tenim molt vella, que ja no fem servir.

Vam treure la sirga de la bicicleta, i la vam mirar de posar, però no entrava, no sabíem que passava. Vam mirar de doblegar una mica el tubet, per si hi havia brutícia. Però no funcionava.

Com que ja no teníem res a fer, vam trencar el tubet amb unes tisores aveure que passava. Hi ho vam descobrir, per dins estava tot doblegat. Ara si volem tornar a còrrer amb la moto, havíem que anar a comprar un tubet, i més sirgues per si torna a passar!

I doncs, jo crec que ja no hi tornaré a córrer amb aquella moto... Però he passat uns moments extraordinaris amb aquesta moto.

Les meves vacances

Les meves vacances es podrien considerar bastant entretingudes.
A començaments d’estiu, no parava d’anar a la piscina, dia darrera dia. Al matí tot just quan m’aixecava, com que em llevo tard, trucava als amics per anar a la piscina. Llavors esmorzava ràpid o lent, depèn de l’hora que havia quedat. Em vestia i cap a la piscina!

I, a les tardes, uns dies anava a la piscina i altres no.
El 15 de juliol era el meu aniversari. I no vaig fer festa, com cada any, però els hi pago un gelat a tots els meus amics o gent de la família.

A finals de juliol, vam decidir anar a passar un dissabte a Cambrils. Vam passar tot el matí a la platja , vam agafar un dia genial! Hi havia unes onades extraordinàries, i amb els inflable t’ho passaves bomba!

Quan ja ens començava a fer sorolls estranys el estómag, cap a dinar! Vam anar amb un restaurant que et llepaves els dit amb tot el que menjaves, mmmmm! A la tarda ja que érem allí a Cambrils, vam aprofitar per anar a Port Aventura. Vam pujar amb moltes atraccions i ens ho vam passar de luxe.

I, ja no vam tornar a veure la platja fins que per fi, vam anar de vacances.
Vam marxar a finals d’agost, a Calella un poblet a la vora de Lloret de Mar.
Quan vam arribar allà, vam anar a buscar a recepció el ticket del pàrking per ja deixar el cotxe. Vam anar a l’habitació, varem deixar les maletes de seguida i, ens vam posar els banyadors i cap a la platja!

A la tarda, a les botiguetes, que era el que ens agradava més. Hi havia un carrer molt llarg tot ple!
I quan ens cansàvem, anàvem cap a l’hotel, a banya’ns a la piscina.
Això és quasi el que fèiem cada dia, menys algun dia que era diferent, com per exemple, el dia que vam anar tota la tarda al spa. Hi havia una piscina de “xorros”, dos saunes, la humida i la seca, i un yacuzzi gegant!

I així fins que vam tornar cap a casa. Que jo i el meu germà ja haviam d’anar a entrenar a l’AEM i, ja començàvem el cole.

I, en general aquestes han sigut les meves vacances.

L'hora del pati

Les hores de pati nomes juguem mig hora, demes els nens petits es fiquen pel mig i les nenes ens tiren les pilotes i el pati demes es molt petit.

Podríem ficar un pati per a p3, p4 i p5, una mica petit. Un altre pati per a primer, segon i tercer però una mica mes gran, i un altre pati per a quart, cinquè i sisè però gran.
Així el pati seria molt millor i també podríem ficar una hora de pati.

També podríem ficar quatre dies de classe i tres dies per a jugar. I els patis de gespa. I un sorral molt gran. Així seria el pati millor del mon.

Per tant, demano que es compleixi tot això que e dit.

Drive Trough i sense els punts

Fernando Alonso va arribar al Gran Premi de la Gran Bretanya molt enfadat a causa de la mala decisió que havien pres els comissaris al passat Gran Premi de d’Europa que es va fer a València.

Fernando Alonso, que va fer un bon temps tant en les sessions d’entrenaments lliures com en la sessió de qualificació, es va classificar en la tercera posició, per darrera dels dos Red Bull, que en la classificació només els havia pogut batre Lewis Hamilton en el Gran Premi del Canadà.

Fernando Alonso no va sortir bé, al igual que Sebastian Vettel, que va sortir de la pista i va es va reincorporar a la carrera últim. Fernando Alonso es va quedar a la cinquena per darrere de
Robert Kubica i Nico Rosberg.
Fernando Alonso estava enganxat a Robert Kubica, el va provar d’avançar però no podia fins que es va colar per l’exterior i es va saltar la chicane. Els comisaris el van penalitzar amb un drive trough, quan ha Fernando Alonso li va tocar fer el drive trough i va tenir que anar remuntant posicions.

Fernando Alonso anava remuntant posicións, ja havia avançat quatre pilots, però quan anava en dotzena posició es va tocar amb Vitantonio Liuzzi, va punxar la roda darrera esquerra i va tenir que fer una altra parada.

Jaume Alguersuari anava tretzè quan va tenir que abandonar amb problemes del motor.
Mark Webber va guanyar després del seu catastròfic accident a València on per sort, no es va fer res, segon va ser Lewis Hamilton, tercer Nico Rosberg i quart Jenson Button.

El campionat el comandava Lewis Hamilton, amb 145 punts, segon era el seu company d’equip, Jenson Button, amb 133, Tercer amb 128 punts, Mark Webber , quart Sebastian Vettel amb 121 i cinquè Fernando Alonso amb 98.

Ara Fernando Alonso tindrà que remuntar molt si vol ser per tercera vegada campió del món de Formula 1.

F.C Barcelona - València

Aquest dissabte és va disputar un partit molt emocionant al camp nou, FC.Barcelona contra el València. El València és un gran contrincant, ja que han marxat gran jugadors i han tingut que reforçar bastant la plantilla.

David Villa és torna a trobar amb l’equip on jugava la passada temporada, però aquesta vegada com enemic.
Al començament del partit, no parava d’atacar el València, sort que tenim un gran porter i una gran defensa. El Barça també tenia alguna ocasió, però no li entraven. David Villa quasi que fa un gol, gràcies a una gran passada de Dani Alves.

Però el València no parava de tindre grans oportunitats de perill, fins que va arribar el gol del València. Dani Alves va perdre una pilota i, el jugador del València va correr fins quasi dins de l’ària, va fer una gran centrada i, Pablo Hernàndez va fer el gol que adelantava 0-1 al València.

I, van arribar a la mitja part 0-1 a favor del València. A la segona part el barça van entrar enxufats, i als primer minuts, Iniesta i Xavi van fer una paret esplèndida fins entrar dins l’ària i Iniesta la va acabar perfectament. I el barça per fi empatava, 1-1.

El barça volia guanyar, igual que el València, tots dos equips no paraven de tindre oportunitats, fins que, una altra vegada Xavi, va fer una gran centrada i el tiburón (Puyol) va fer un cop de cap impossible de parar pel porter i va fer gol. El barça, que s’ho mereixia, és va adelantar al marcador, 2-1.


Però, el València no és rendia, hi ho seguia intentant una vegada radere altra. Però el barça va aguantar perfectament el partit, fins i tot, puguen fer algun altre gol. El barça, és va posar líder. Però el Madrid, desprès va guanyar amb un 4-1 al Màlaga.

I, els tres primers de la classificació estan amb aquest ordre: primer, Real Madrid, segon, FC.Barcelona i amb tercer lloc el València.

La castanyada

La castanyada ja es aquí!
El proper 28 de octubre, celebrem la castanyada a l’escola. Als nens de 6é curs, ens tocarà de vestins de castanyers i entregar les castanyes als altes cursos.

Si tot ho fem com l’any passat cada curs farà un petit espectacle cantar cançons, fer danses típiques de aquells dies , alguns cursos també tocaran la flauta però això no ho se bé.

Despres d’aquests dies, moltes famílies es deurant reunir per celebrar la castanyada tots juns. La meva mare, el meu pare,la meva germana i jo, anem a selebrar la castanyada amb uns amics d’aquí el poble hi uns de Golmés.

El dia següent es el dia de” tots Sants” es el dia que podem anar al cementiri a portar flors als familiars o amics difunts. M’agrada aquest dia per dos motius un per que es festa i l’altre es per que podem anar a jugar al mirador.

Rossi a ducati

Valentino va començar la temporada molt bé, però va tindre un gran accident, i encara no s’ha recuperat del tot. Rossi acabarà la última temporada amb Yamaha, una gran escuderia, després de set anys plens d’èxits.

Valentino ha sigut nou vegades campió del món, i quatre amb Yamaha. A partir de la pròxima temporada ja correrà amb Ducati.
L’italià Valentino Rossi deixarà de competir amb el seu company espanyol, Jorge Lorenzo, actual líder del mundial.

Gràcies a Valentino, l’escuderia Yamaha a crescut molt. El pilot s’ha acomiadat de la escuderia amb molta emoció i tristesa, tot i que ja te moltes ganes d’anar a ducati! I, Valentino s’ha acomiadat especialment de la seva mota, la M1, amb la qual es va trobar el 2004 al arribar a Yamaha.

Mentrestant, a Ducati acullen el campió del món amb il·lusions renovades i ganes de comptar amb la seva experiència. L’escuderia diu que estan encantant d’anunciar que L’italià Valentino

Rossi estarà amb ells la pròxima temporada, al 2011.

A començaments de novembre , l’italià provarà per primera vegada la ducati.

Primer partit de lliga

Aquest any, he començat a jugar a l’Aem, a primera divisió. Ens apreten molt, però això ja m’agrada.

Per fi, ja ha arribat el primer partit de lliga, Aem-Pardinyes. A la primera part, ens vam adelantar amb un gol de falta de fora de l’ària. Un autèntic golás d’un jugador amb molta experiència. Tot seguit em vaig escapar per la banda amb un gran passada del defensa, i, per mala sort, vaig fer un pal.

I no paràvem de tindre oportunitats, fins que, va arribar el segon gol. Vam acabar la primera part 2-0 a favor de l’Aem. Tot just entrar a la segona part, ens van marcar un gol, per culpa de una errada del defensa. Vam tindre un munt d’oportunitats, però no n’entrava cap ni una.. Fins que, per molt mala sort va arribar el segon gol del pardinyes, amb una rematada a partir d’una centrada.


Vam acabar la segona part amb un empat. A la tercera part, vam sortir molt motivats al camp, i tot just entrar vam marcar un tercer gol. I ho seguíem provant, però no n’entrava cap! I Així fins que va arribar la quarta i última part. I, una vegada que van arribar ens fan gol.
Nosaltres, teníem unes ganes de guanyar extraordinàries, i vam fer el quart i definitiu gol. I així vam quedar, 4-3.

Encara ens falta agafar confiança amb tots, que aviat serà i llavors serem un equip molt bo!

Les vacances a marroc

Le1s meves vacances van ser a Marroc, al cap d’uns dies de l’escola vam marxar a Marroc.

M’ho vaig passar molt be: vam marxar jo, la meva mare, el meu pare, el Ayoub i el Mohamed.
Vam marxar a Berkane a la meva padrina, ens o vam passar molt be cada mati sortíem a jugar al carrer amb els nostres amics, jugàvem a amaga o a pilla pilla, a la tarda anàvem a la platja jugava amb els meus germans i els tiets, ens o passàvem molt be, un dia vam anar a la nostra tieta i establem juga’n a la play station a un joc de futbol i un altre de cotxes.

Els altres dies continuàvem anant a la platja i jugant amb els nostres amics, i un dia vam marxar a la muntanya jo i el meu tiet i em vaig cansar molt, i quan baixàvem de la muntanya costava una mica perquè relliscava molt, però vam sortir dalla a la nit.

I vam tornar a casa i li vam explicar a tothom i vam tornar a Albesa i anàvem amb bicicleta amb el Marc . I a la piscina em van agradar molt les vacances m’agradaria tornar les a provar-les.

La meva Nintendo DS

Fa dos anys que la tinc la meva Nintendo DS, la Nintendo es una consola per a jugar, practicar la memoria i de més.

Ara ja tinc molts jocs:

-Las Cronicas de Narnia i el Principe Caspian:

Que en aquest joc tens que derrotant montres, practicar amb les teves armes. També pots triar diferents personatges de que tagis trobat durant el viatge, els protagonistes son: quatre germans i un princep que escapa del seu palau perquè el seu tiet el vol matar o t’hi hagis fet amic, també pots utilitzar objectes que auras de recollir durant el viatge i moltes coses més.

-Horse Life:

Aquest joc té diferents coses per fer començar per exemple: tens que cuidar un cavall, també pots comprar li accesoris, participar amb concursos, pasajar pel bosc, a la primera partida quan s’acaba, uns dies abans quan pasejes pel bosc pots veure entre els arbres un unicorn i al final l’atrapen i al principi de la partida pots seleccionar la raça del cavall pots veure a l’unicorn.

-Disenyadora de moda:

Tracta de una noia que el seu somni es ser una disenyadora de moda molt famosa i quan es gran o consegeix, treballa en una botiga de la seva ciutat, la gent d’allí. Quan fara molt que treballes allà, una dona amb una gabardina negra vindrà i et demanarà que li fassis una cosa si la fas bé, pots marxar amb ella a la seva botiga al seu país et vindran moltes proves de aquestes i podras anar per tot el mon a disenyar moda.

Jo en tinc molts més, en una tarjeta en tinc seixanta-dos, son bastants. Amb la Nintendo pots divertirte, apendre… ara ja n’han sortit moltes més, amb la pantalla més gran i moltes més novetats.
Però de moment tinc la Nintendo DS.

Polèmica a València

Fernando Alonso, va fer un bon temps en les tres sessions d’entrenaments lliures del gran premi de València de i també es va classificar bastant bé en el gran premi de València de formula 1, va sortir quart però a la sortida va avançar a Mark Webber i es va col·locar en tercera posició.

El primer era Sebastian Vettel, que havia fet la Pole Position, segon era Lewis Hamilton i tercer Fernando Alonso, tot anava bé fins que Mark Webber va xocar contra el Lotus de Kovalainen i va provocar un catastròfic incident.

El Safety Car (cotxe de seguretat), va sortir a la pista, Lewis Hamilton i Fernando Alonso estaven darrere seu, però llavors Lewis Hamilton, va avançar Safety Car, cosa que en el reglament diu que es il·legal.

Fernando Alonso no el va passar i el Safety Car el va frenar, llavors tots els altres cotxes van parar i Fernando Alonso quan va parar va tornar a la pista en desena posició.

Com que només ni havia dos que encara no havien parat s’hagués posat vuitè, a Fernando Alonso li estaven fent un tap, i no podia avançar.

Vint voltes més tard els comissaris van fer que Lewis Hamilton pares a fer un Drive-Trough, però com que ell i Sebastian Vettel eren molt més ràpid que el tercer, que era Kamui Kobayashi i que encara no s’havia aturat no va perdre cap posició.

Fernando Alonso, es trobava a la novena posició per darrera de Sebastian Buemi, i va anar totes les voltes que faltaven darrere seu.

Quan Kamui Kobayashi es va aturar, va sortir a la novena posició, es a dir per darrere de Fernando Alonso, així que va aprofitar la lluita entre Fernando Alonso i Sebastian Buemi per avançar primer a Fernando Alonso i després a Sebastian Buemi.

Al final de la cursa, els comissaris van decidir penalitzar Sebastian Buemi, i així Fernando Alonso recuperaria una posició.

Carta al diari

Perquè no llencem la basura a la paperera?

Moltes vegades, segons per quin carrer passem, no caminem a gust, perquè veus tot tipus d’escombraries al terra, i això no pot ser. Apart de que fa mala olor i contamina molt.

Hi ha algun remei per evitar-ho?

Sí, de dos maneres: a bones, que vol dir per pròpia voluntat o a males, que, cada vegada que algú llenci alguna escombraria al terra o a qualsevol lloc que no sigui un container o paperera, multa.
Jo crec que és molt millor fer-ho per pròpia voluntat, que si no les coses empitjoraran molt.
Ojalà, el dia de demà puguem passejar tranquils per tots el carrers, sense mals olors, sense brutícies i sense res que pugui perjudicar a les persones o al medi ambient.

La gent ho compleix?

Depèn, hi ha molta gent que per no anar-ho a tirar ho tiren al terra, hi ha gent que sap les conseqüències de tirar-ho al terra hi ho llencen. Que és així com es te que fer.

Jo ho compleixo?

Moltes vegades sí, però alguna vegada no hi penso, el tiro a terra, però si me’n recordo sempre ho compleixo.
Espero que la gent, al llegir aquesta carta al director, reflexioni, almenys una miqueta.

El que faig amb 1 dia

El primer que faig es aixecar-me del llit, després em vesteixo i vaig a esmorza a la cuina, pastes i un got de llet. Sempre que esmorzo miro la televisió. Quant acabo espero que siguin les 8:30 per rentar-me les dents i la cara, quant son i les 8:40 per anar al col·legi moltes vegades no hi ha ningú, l’Alba i el Hospi, etc.

Quant entrem al col·legi anem a la nostra classe o a la de cinquè, moltes vegades quant estem a la nostra classe encenem els ordenador perquè podem fer calculmental, o textos etc. Cada 45 minuts canviem de classe, fins a les 11:15 perquè es l’hora del pati i acaba a les 11:45 nomes ens deixen 30 hora de pati. Anem a la classe fins a la 1:00.

A la una quant marxem cap a casa jo sempre vaig amb el fulla caminant o amb cotxe. Dino quant arribo directe a casa quant acabo de dinar vaig a mirar los Simpson al menjador. A les 14:30 marxo de casa, agafo la motxilla i la pilota de casa i vaig a als parc amb el Hospi. A les 3:00 entrem al col·legi. Tenim 2 hores de classe i despres a jugar o cap a casa perquè moltes vegades tinc que anar a entreno a les 7:00.

Mes tard fai el deures i quant cabo miro la televisió fins sopar, quant estic molt cansat dormo aviat però això no passa casi mai. I l’hon dema repeteixo lo mateix

Les vacanses

Aquest estiu he estat tot el rato jugant, els primers dies vaig anar a la piscina, meu vaig passar molt be. I vaig anar fins al agost per que ja avorrien les piscines, sol hi anava de tan en tan fins que bai anar a Torredembarra a la platja. Vaig agafar la taula de surf era de suro, meu vaig passar molt be.
Quan estava agitat a la taula de surf, me va vindre una onada pel cap i hem va fer una volta i vaig caure de genolls, em vaig ficar a riure però me feien una mica de mal els genolls, per que al fer-me mal l’aigua de mar ja que es salada me picava molt fins que vaig anar a la tovallola per eixuguem, i llavors vam anar a dinar. Vaig menjar dos plats sencers de macarrons, i de postres un gelat de ametlles.

A la tarda vaig tornar a banyam, hi avien mes onades una me va menjar per que eren molt grosses, i tot lo rato així fins que me’n vaig anar per allà a les set i mitja.
Llavors em vaig anar a sopar, de primer vaig menjar macarrons una altra vegada, de segon vaig menjar llom amb patates fregides i ketchup.

Abans de marxar, vaig anar a les paradetes, vam comprar una crep de xocolata, quan vaig acabar de menjar vaig acabar molt tip, fins que bai marxar cap a Torrefarrera, vaig acabar baldat vaig anar directe al llit.

Al agost també vaig anar a jugar amb els meus amics el Kamal, el Mohamed, i el Ayoub, cada dia estàvem jugant sense parar, del agost fins al últim dia de vacances, fins que va arribar de anar al col·legi.

El últim dia vaig anar pel carrer amb el Sergi, el Kamal, el Mohamed, i el Ayoub, al parc a jugar a futbol, fins a la 1, vaig anar a dinar, i a la tarda vaig anar a Torrefarrera a jugar amb els meus amics, fins que me’n vaig anar a casa.

Una setmana empassat el col·legi va vindre la festa major van portar autos de xoc, inflables i moltes coses mes. Em vaig passar tota la festa major jugant als autos de xoc, me vaig gastar amb 3 dies, 10 o 15 euros al dia. l’últim dia que era el diumenge, a la tarda hi havia molta gent i al vall també, me vaig gastar 20 euros amb 8 fiches els altres 10 eren per a la nit, però a la nit no hi havia ningú per que al ser diumenge, a la nit s’havien quedat a casa per que dema tenien que anar al col·legi però vaig trobar uns amics meus el Juan, el Robert, i el darius vam jugar a pillar fins que sen van anar a casa per allà les 11:30 el Robert i jo ens vam queda sols fins que vam marxar.

Quan vaig anar a casa me feia malt la esquena per que el dissabte me van fer un xoc amb el cotxe dels autos de xoc per l’esquena i per això me fa mal la esquena, i aquestes han set les meves vacances, han set molt divertides.

David Bisbal a Barbastro

El meu pare em va dir que el David Bisbal estava amb concert a Barbastro i al segon dia, es a dir, el dilluns dia dos d’agost vam anar a Lleida jo i la meva mare per a buscar les tres entrades per anar al concert, vam recórrer tota Lleida però al final les vam trobar.

Vaig passar dos dies molt nerviosos, per l’ordinador em vaig informar de tot que el feien a la plaça de toros de Barbastro, es feia aquest concert perquè era “el Festival del Vino Somontano”, el dia cinc d’agost, el dijous quan em vaig aixecar i vaig pensar que aquell dia seria molt especial.

Durant tot el dia vaig estar molt nerviosa, no parava quieta, per allà a les sis ens vam començar a preparar i al final CAP AL CONCERT!

Al cotxe fins i tot que anava lligada amb el cinturó no m’estava quieta era com si agues un pressentiment que al arribar allí, no tenir lloc o alguna cosa dolenta, però m’equivocava.

Quan vam arribar vam preparar el entrepans que havíem portat per sopar. Al acabar ja es sentia la música estaven assajant. Sort! Després vam anar a donar una volta per allà al festival del vi, hi havia molts vins de totes maneres, com que vam arribar dues hores aviat vam esperar-nos, vam començar a fer cua mitja hora per fi la plaça de toros es va anat complint.

Va començar el concert van apagar totes les llums de la plaça i de cop i volta es van obrir i el Bisbal, i tots els musics, van començar a tocar i va tocar totes les cançons del seu àlbum “Sin mirar atrás”, de cop es van apagar una altra vegada els llums, llavors els van tornar a encendre i ell va aparèixer de sota l’escenari envoltant-lo tot ple de fum va fer tres o quatre cançons més, després de quatre cançons la següent cançó no la va cantar sinó que sol la van tocar els instruments i ell va poder marxar tranquil.

Vam anar a buscar el cotxe i al final jo em vaig adormir durant el viatge i així es va acabar aquest dia tant bonic.

A buscar bolets



El dia vint-i-quatre de octubre, vaig anar a Coll de Nargó. Es un poble petit però hi ha molts llocs per visitar.


Com per exemple:


El museu de dinosaures i el lloc on es poden veure les petjades, moltes ermites, tancades... Nosaltres vam anar a veure tot el que hi havia, primer vam anar a veure el museu dels dinosaures, era molt petit però les coses que explicava s’entenien molt be.


Després vam anar a un lloc on es veien les petjades del dinosaures, després em vaig entretenir-me i jo vaig trobar un bolet, el vaig xafar i va sortir un gas verdós, em va fer una mania, que em va estranyar que no m’hagués sentit el poble del cantó.


Llavors vam anar a una ermita molt bella, jo anava tot el dia amb un nen que es deia Eloi, es un nen molt petit.


Aquell dia m’ho vaig passar molt be i espero tornar-hi, al museu que fan nou.

25 d’octubre 2010

Els immigrants d'Albesa

Fa bastant temps que a l’estiu es muden aquí a Albesa romanesos, negres, moros i fins i tot anglesos.

Alguns del poble ja n’estan un mica farts. A continuació us explicaré a que em refereixo.

Els romanesos es pensen que aquí manen ells i es al contrari, jo se que venen perquè allí no tenen prous diners per menjar però quan arriben aquí s'han de comportar.

Els negres alguns tracten a les dones i els i diuen racistes, per exemple la Susana del bar Centre, una dona d’aquí al poble, va fer una carta al director de que la tractaven malament, però no tots, els negres que venen no tenen menjar allí i molts moren al viatge però de vegades es passen una mica.

També molts negres i romanesos venen aquí i el primer que fan es buscar treball, com per exemple collir fruita, anar a embalar...

Venen aquí perquè les seves condicions no son bones i ells esperen que aquí els vagi millor, si no ens diguessin racistes i no beguessin i provoquessin problemes”alguns” els captaríem però hi ha molts negres que no ho entenen.

Els romanesos, com alguna gent d’aquí, potser beuen massa i després passa el que passa. L’altre dia estàvem jo la Marina i la seva germana al Carrer Major, i elles van marxar cap a cal Redó i a mi quasi que m’atropella un que havia begut massa.

Esperem que la gent immigrant aquest hivern vagi marxant com cada any, quan fa fred se’n tornen als seus països. L’estiu que be no potser no caldria que en vinguin tants, o com a mínim que no ens tractin tant malament o que no ens vagin insultant.

De totes maneres també els necessitem perquè fan tota la feina pesada per nosaltres.

Encara que portin molts problemes també hem de aprendre a conviure tots junts.

Els dies a Penyiscola II

Dia:01/09/2010

Dimecres va ploure una mica però a mitjans del dia va parar de ploure i vam poder anar a la piscina però jo no em vaig banyar fins que va començar l’acuagim.
A la nit va tornar a ploure i no vam poder anar a les paradetes per a comprar les postals per a la família. Aquell dia ens vam quedar a l’habitació a jugar al parxís que vaig portar de casa, totes les partides les vaig guanyar jo, el parxís m’agrada molt, al final vam anar a dormir.

Dia: 02/09/2010

El dijous quan vam anar al restaurant per esmorzar, després a la platja i ha caminar una mica per la vora del castell ens vam fer fotos va ser molt divertit, després cap a dinar i faltava gent. Per la tarda ens vam quedar a l’habitació. Fins a l’hora de sopar, ens vam vestir i ens havien reservat una taula amb una espelma molt bonica crec que era perquè marxava demà.

Després vam anar al saló allí em vaig trobar a la Mireia. Per al mitja part del ball sonava musica i vam començar a ballar a un racó de la sala, tenia que aprofitar era l’últim dia allí, després quan va començar el ball una altra vegada li vaig dir que marxava demà, em va dir que tingues-se’m bon viatge i que aprofita-se’m el que ens quedava per jugar juntes, i així o vam fer.

Dia: 03/09/2010

El divendres ja teníem que marxar vaig ajudar als meus pares a fer les maletes, quan vam arribar de esmorzar, jo i el meu pare vam anar a buscar el carret de portar les maletes, vam pujar per l’ascensor i vaig pujar-hi damunt les nostres, hi havia gent que per a no carregar tant el carret de les maletes feia dos viatges però nosaltres amb un en teníem més que suficient, quan van estar totes carregades al cotxe vam anar a tornar la targeta de l’habitació, la del pàrquing...

Al matí vam anar a la platja però molt més avall del nostre hotel per allà a l’hotel Papa Luna, l’arena era molt més fina vaig anar-me a banyar l’aigua estava perfecta, després vam anar al restaurant “Don Pulpo” i després vam anar caminant per les paradetes i em vaig comprar una plantxa de aquestes petites, després de dues hores ja em podia banyar tots junt.Què bé ens ho vam passar, el meu pare m’agafava per la corda de la plantxa i em tirava cap a les onades.

Per allà a les set de al tarda ja vam començar a marxar i cap a casa que ja la començava a trobar amb falta, vam arribar per allà a les onze.

I així van acabar les meves vacances.

Cal prohibir els toros!

Hola em dic Alba Guiral Quilez i tinc 10 anys. El motiu de perquè cal prohibir els toros es perquè no em sembla bé que desprès de fer córrer als toros els matin sense cap motiu.
Em fa molta ràbia quan veig per la televisió la gen (toreros) que toreja als toros i desprès els i clava la llança a l’esquena.

Un altra tema seria, per exemple, que jo crec que quan la gent va als “Sanfermins”no tothom ha de portar un tros de diari per provocar als toros, ja que si desprès si el toro agafa a algú i se l’emporta per davant, que desprès no es queixin de que els toros son agressius.

També quan als toros els lliguen amb un pal mol llarg i tots els cavalls i els que monten als cavalls van contra el toro, al final l’acaben matant.

Es necessari clavar-li la llança a l’esquena al toro? Jo no u trobo normal, el que trobo be es que sigui un festa tradicional a Pamplona però si volen que els facin córrer però que no els facin patir.

Futbol-7 Aleví

Vull exposar la meva opinió sobre la forma que ha decidit la Federació Catalana de Futbol, al decidir treure les categories de Divisió d’honor i de Preferent a la categoria Aleví i Infantil. Ara que he estat en aquesta situació vull dir que estic en contra d’aquesta decisió.

El meu equip Atlètic Segre, hauria de jugar en la categoria de Divisió d’honor, però a causa d’aquesta decisió, els meus companys d’equip i jo ens quedem sense jugar a segurament, una de les millors categories d’Alevins a Espanya.

Crec que aquesta decisió no ha estat del tot encertada, perquè, ha estat presa, per afavorir sobretot als equips de Barcelona, i això, significa que perjudica als equips de Lleida, com l’Atlètic Segre i també de Girona.

A més, a la categoria Divisió d’Honor hi han equips amb molt nivell futbolístic, com el FC. Barcelona, el RCD Espanyol, etc, i ara al jugar només contra equips de Lleida no hi ha tant nivell futbolístic.

En definitiva, no m’agrada gaire aquesta decisió, perquè a tots els meus companys d’equip i a jo ens hagués agradat jugar contra tots aquests equips amb aquest gran nivell futbolístic, però que hi farem, així és el futbol.

Els dies a Penyiscola I

Dia: 29/08/2010

El diumenge a les vuit del matí els meus pares em van despertar i em van dir que marxàvem a Penyiscola sis dies, em vaig aixecar molt ràpid em vaig vestir i vaig fer la meva motxilla, després vam carregar les maletes al cotxe i vam marxar però primer vam tenir que portar els meus canaris a casa de les padrines, després d’això vam marxar.


El viatge va ser molt llarg, al arribar al hotel vaig sortir corrents del cotxe per anar a fora a estirar les cames. Quan ens van donar la targeta de l’habitació em vaig estirar al llit, tenia un llit de matrimoni per a mi sola, les vistes des de balcó eren molt boniques, no tenien vistes al mar però es veia una mica.
Quan vam acabar de dinar vam anar a caminar per la platja, després de dues hores ja em podia banyar l’aigua de la piscina de l’hotel estava congelada, però una mica de acuagim i vaig entrar amb calor, vam anar a l’habitació ens vam canviar i, a sopar.
A la nit vam anar a veure les paradetes del voltant, després al bar del hotel a escoltar una mica de música i al final vam anar a dormir.


Dia: 30/08/2010

El dilluns em vaig despertar a les deu per anar a esmorzar, allò no eren vacances, em despertava massa aviat, després d’esmorzar vam anar a passejar per la platja, al acabar vam anar a dinar, estava boníssim. Després vam anar a l’habitació i em vaig passar dues hores a la terrassa mirant els paisatges... El mar estava molt tranquil.

Després vam anar a la platja a banyar-nos l’aigua estava perfecta, però el que no m’agrada de la platja es que vas tota plena d’arena, però ja es normal. Per allà a les vuit ens vam arreglar per anar a sopar i després al ball, al ball hi havia una taula de billar i els meus pares em van ensenyar a jugar. Vam fer tres o quatre partides, però jo no podia anar sola perquè no en sabia tant com ells i així fins al final de la nit.

Dia: 31/08/2010

Dimarts va feia un sol que si no portaves crema solar i estaves molta estona et podies torrar com les torrades que em menjava a esmorzar. Es a dir que tenies que portar crema solar, ens vam posar els banyadors i al anar cap a la platja me’n vaig recordar que encara no aviem comprat els regals per a la família ni els amics i vam voltar per totes les paradetes de punta a punta fins que en vam trobar, les postals per als familiars i els regals per als amics.

Després vam anar a la platja i a la tarda a la piscina com que feia tanta calor l’aigua estava perfecta, a la nit vaig anar als gronxadors de l’hotel i vaig anar sola, els meus pares em podien veure des del balcó, estava molt bé va venir una noia de dotze anys, que es deia Mireia.

Vam començar a parlar i ens vam fer amigues, ens banyàvem juntes a la piscina i ens gronxàvem l’una a l’altra, a l’hora de sopar la Mireia es va sentar a la vora de la nostra taula i a la nit vam quedar a la sala d’actes i vam ballar juntes, jugar , parlar als sofàs... i així vam passar la nit.

Continuarà...

Tria un instrument

La ultima vegada que vaig anar a musica, quan vam sortir de classe la meva professora em va dir: Tria un instrument! Perquè a part de tocar el piano, aprendràs a tocar-ne un altre. L’altre dia estava pensant en un instrument. Però el problema era... Quin volia escollir?

I la pregunta que em voltava pel cap, era, quin escolliré? Vaig estar tot el cap de setmana pensant en instruments, però n’hi han tants...

Vaig anar a casa dels meus padrins. El meu padrí sap tocar una pila d’instruments i vaig agafar els que tenia ell per casa i els vaig provar: el saxofon, el clarinet, la guitarra,... Però cap d’ells em feia el pes.

Una mica preocupada, hem vaig asseure a l sofà i de cop i volta ja el tenia. Ja sabia el instrument.

Quant vaig tornar a casa, li vaig dir a la meva mare: Ja se el que vull tocar! Vull tocar la flauta travessera, i la mare hem va dir: Estàs segura de que vols tocar la flauta travessera? I jo li vaig contestar que si. Però en realitat no estava segura...

Ja tornava a fer-me la pregunta, que vull tocar? I per finalitzar vaig triar el violí. Vaig anar corrents a dir-li a la mare, que mo havia pensat millor i que volia tocar el violí. Ella hem va dir que el violí si que li feia el pes...

El meu equip de futbol

Mig Segrià fa 4 anys que jugo amb aquest equip, aquest any ens ha tocat fer futbol 7 que es com juga mig camp. Vam començar el setembre entrenem els dimecres i divendres, el primer partit el vam començar el dia 18, vam juga contra el AEM vam empata 4 a 4 bai fer 2 gols, un per l’esquadra i un altre ras pel terra.
Va ser molt emocionant.

Les mitges parts son cada 15 minuts i vam fer 4 tandes, a la primera part ens guanyaven 1-0, a la segona vam empatar i despues bai fer 2 gols, llavors vam fer en total un 3-2, a la tercera ens van fer un gol vam empatar a 3 despues natros també ni vam fer un altre i ells un altre vam acabar 4-4, i a la quarta part vam seguir igual bai tindre un oportunitat per la bai falla i ban pita el final del partit, tots rebien per el empat, però el primer partit el em empassat molt be per que el AEM es un dels millors equips de la lliga.

La setmana que be no sabem si jugarem algun altre partit encara s’ha de beure.
Aquest any han canviat algunes normes encara que sigui futbol 7 hi ha targetes rojes i grogues, també no deixen canvià a les 3 primeres part a la quarta si i al descans també, aquestes son les normes de aquest any, i aquest es el meu equip.

18 d’octubre 2010

Les dos cases


Abans estàvem vivim en una casa bastant vella que era al carrer Raval numero 10.

Tenia tres pisos al primer pis hi ha una sala i el garatge i estava mal fet,al segon pis hi ha la habitació de jo, el Ayoub i el Mohamed, també hi ha una sala, la cuina una habitació on i guardàvem la roba, la habitació del pare, la mare i el Yassine i la terrassa on hi ha la lavabo, i al tercer pis hi havia les golfes.
La casa nova

La meva casa nova es molt millor que la altra, te tres pisos i es bastant gran i esta al carrer Nou numero 32.

Al primer pis hi ha una sala, un lavabo i el garatge , al segon pis es el mes gran hi ha un lavabo, la habitació de el Ayoub i el Mohamed , també hi ha el menjador, l’habitació del pare i la mare i la cuina. Al tercer pis hi ha la meva habitació i la terrassa.

M’agrada mes la casa nova perquè es mes guapa i mes gran.

El nostre remolc

El dia 2 d’agost quan el meu pare va plegar de treballar, va anar a regar, quan va arribar a casa em va dir que ja havia vist el remolc a Albesa. A la tarda vam trucar al Santiago per quan el podíem anar-lo a buscar, ens va dir que a partir de les quatre de la tarda seria al magatzem.

Hi vàrem anar per pagar-lo i li vàrem dir si tenia rodes de recanvi, i si ens podia posar la matrícula, ens va dir que d’acord que el passéssim a buscar-lo més tard. Jo vaig anar a les piscines, al cap d’un rato el meu pare en va trucar al mòbil que era a casa de la padrina i que comencés a pujar. Vaig eixugar-me i vaig anar tirant cap dalt al poble.

Vam anar a buscar-lo i ens el vàrem endur cap a la Portella, de seguit el vaig voler provar, vam pujar-hi la meva moto i vàrem anar al circuit.

L’endemà el vaig posar ple de garrafes d’aigua per anar a Campo que hi ha una font d’aigua que és molt bona. En arribar allà dalt no hi havia ningú, vàrem començar a baixar garrafes, el meu pare les omplia, la meva mare les baixava i jo les pujava. En arribar a casa el vam descarregar.

Cada diumenge el fem servir per baixar les motos a Albesa, el cotxe i el remolc, ho deixem a un tros petit que tenim al costat del riu, i a partir d’allí correm per tot el terme.

Cinc cèntims del meu estiu

Dimecres,1 d’agost del 2010

Avui dia dos d’agost hem vingut a Tarragona, a estar-nos quatre dies de vacances. El viatge a estat bastant llarg i estem una mica cansats.
Quan hem arribat hem desfet les motxilles i hem anat a la platja, quan hem tornat hem anat a dinar i després hem anat al pati de baix a jugar allà em fet molts amics i ens ho hem passat genial jugant amb ells, al vespre hem anat a parar taula i a sopar després de sopar hem estat mirant una mica la televisió i hem anat a dormir.

Dijous, 2 d’agost del 2010

Avui quan ens hem llevat i volíem anar a la platja però feia mal temps i no hem pogut anar-hi, ens hem quedat tot el dia a casa jugant al pati amb els amics després hem dinat i hem tornat a baix a jugar un altra cop, a la tarda hem anat a comprar a Torredembarra i hem tornat a casa a sopar i a dormir.

Divendres, 3 d’agost del 2010

Avui hem estat tot el dia avorrits perquè feia mal temps i no hem pogut fer res. Cap a el vespre hem anat al cinema a veure “karate kid” i hem tornat cap a casa.

Dissabte, 4 d’agost del 2010

Aquell dia feia bon temps i pel matí vam anar a la platja fins a la 1:00 vam dinar i per la tarda vam marxar.

El col·legi

El nostre col·legi es molt vell, quant les mares eren petites encara hi era el col·legi però ara ho han reformat. Aquest col·legi te de tot però es molt vell, el pati esta tot esquerdat, les porteries es mouen i no tenen xarxa, etc.

Les pilotes son de plàstic, perquè no ens deixen agafar les de cuero perquè tenen por de si toquem amb un petit li fem mal, i el tenim que portar-lo al metge corrents .
Fa temps van dir que farien un col·legi nou però van fer primer la guarderia nova, i amb el col·legi nou, que ha passat?
Hi ha molts ordinadors i també ensobren, a la sala de 6è hi ha 17 o 18 ordinador, hi a dos canons a dos classes, una a la de 6è i l’altre a la de 4t.

Quan construeixin el col·legi nou segur que ja no hi serem, estarem a l’Eso o a batxillerat. En aquest col·legi hi ha més de 100 alumnes aproximadament. Sempre que sortim al pati a jugar ens fem un emvolic perquè hi ha molts nens i nenes i no podem jugar a futbol tranquils.

Fa 5 o 6 anys van construir els barracons i nosaltres el vam estrenar, anàvem a 1r. Era molt divertit perquè érem els primers d'estrenar el barracons. Ho veiem tot blanc i de alumini que ens emocionàvem i sempre enganxàvem coses que tenien iman a la paret, després de fer classe jugàvem.

A mi, de fet, em dona igual que construeixin un col·legi nou perquè amb aquest m’ho passo molt bé!

A Pineda de Mar

Aquest cap de setmana he anat a Pineda de Mar, la meva cosina Mar que viu allí, ens va dir que hi anéssim ha veure-la perquè fa mes de quatre mesos que no la veia.

Pel mati quan ens vam aixecar tenia molta son però al final em vaig aixecar. Vam esmorzar i vam anar cap allà. Vam tardar dues hores i mitja, però va valdre la pena, feia molt de sol i molta calor, però cap allà al tard feia un fred que pelava.



Quan vam ser al pis ells van baixar i ens vam ficar tots contentíssims i el seu gos que li encanten els nens també.

Quan van marxar els pares, vam pujar al pis i vam anar a la platja amb el meu cosí i amb ma cosina, ens ho vam passar molt be.

Després vam anar a passejar per allà i ens vam trobar al meu cosí Christian, feia tres o quatre anys que no el veia, i em vaig alegrar molt.

Només ens vam quedar el cap de setmana però m’hagués agradat quedar-me mes temps, però la qüestió es que m’ho vaig passar molt be.

L’antiga granja dels meus padrins

L’any 1980 la meva padrina tenia quatre femelles de conill i un mascle per la reproducció, les tenia perquè amb les cries tenia el consum propi per la casa, així no feia falta anar a comprar-los i eren totalment naturals.

D’aquestes cries es va anar deixant les femelles perquè als quatre mesos ja puguessin reproduir-se, i així va anar augmentant la producció, ja que les femelles des que s’aparellen fins que neixen les cries solsament tarden un mes, i dels part acostumen a neixer de vuit a dotze conillets.

Amb aquest ritme van tenir que fer una nau nova i a partir de llavors ja si vàren dedicar plenament. Van adquirir noves races, animals molt seleccionats per treuren un bon rendiment. Les races que hi tenien eren: “californià”, conill amb el morret i orelles negres i la resta blanc, i l’altre era el “neozelandes”, conill tot blanc.

Per alimentar-los els donaven pinso del silo, palla i ferratges que el meu padrí cultivava al tros i segava tots els dies per a ells. Un cop arrivava el ferratge a la granja s’havia de repartir-lo per les gàbies rapidament perquè no fermentes.

En aquesta granja els animals estaven tots en gàbies, a les de les mares hi havia un cau de fusta al costat amb palla perquè poguessin criar i així ningú les molestes. Un cop havien nascut estaven alletant-se amb la mare unes tres setmanes, llavors ja començaven a menjar pinso i els traslladaven a unes gàbies més grans on hi pasaven un mes aproximadadament, fins arribar el moment més trist que era el de posar-los al camió camí cap a l’escorxador.

Els meus padrins es van fer grans i ho van tenir que deixar. Jo en tinc un bon record, m’agradava molt, sobretot agafar el carretó per repartir el menjar i netejar-los.

Espanya campiona del món

La selecció espanyola va ser la última selecció en arribar a la Copa Mundial de la FIFA a Sud-àfrica. Espanya estava situada en el grup H, a la “Roja” li va tocar jugar contra tres equips teòricament inferiors, Suïssa, Hondures i Xile.

En el seu primer partit la “Roja” va jugar contra Suïssa, la selecció va perdre 0-1 tot i que van dominar en possessió, en ocasions, en tot, menys en que no van poder fer ni un sol gol.
A la selecció espanyola ara li tocaria guanyar els dos següents partits si no volia quedar eliminada a la fase de grups.

En el pròxim partit, la “Roja” sabia que tenia que aconseguir la victòria davant els hondurenys si no volien quedar eliminats. Van guanyar 2-0, però haguessin pogut ser molts més. Els dos gols d’Espanya els va fer David Villa.

En el tercer i últim partit de la fase de grups, la “Roja” seu jugava tot contra Xile, que va començar atacant molt amunt dificultant la sortida de pilota de la selecció. Tot i així David Villa aprofitant un error del porter rival i Andrés Iniesta després de realitzar un bon contraatac van marcar els dos gols que permetien a la selecció espanyola passar a vuitens de final com a primers de grup. El resultat final va ser 1-2.

En els vuitens de final, la “Roja” es va enfrontar a la Portugal de Cristiano Ronaldo i companyia, però la selecció espanyola va saber fer el seu futbol i van aconseguir guanyar gràcies a una bona jugada col·lectiva que va acabar en gol de David Villa.

A quarts de final, la selecció espanyola va jugar contra la selecció de Paraguai, que li va posar les coses difícils a Espanya i van arribar al descans sense gols. A la segona part Gerard Piqué va fer un penal a Cardozo agafant-li la camiseta. Però va aparèixer Iker Casillas per parar el penal, va sacar ràpid i en un contraatac molt bo David Villa va provocar penal. Xabi Alonso va marcar, però l’àrbitre va manar repetir-lo i el va fallar. Tot i això Espanya va guanyar 0-1, el gol va ser de David Villa.

A Semifinals la “Roja” va sortir a per totes contra Alemanya, però el gol no entrava, a la segona part, a la sortida de un córner, Carles Puyol va rematar una pilota fortíssima que va entrar al fons de la xarxa de la porteria. Espanya va guanyar 0-1.

A la gran final Espanya es va enfrontar a Holanda, els holandesos jugaven molt dur i no van deixar practicar el futbol d’Espanya.

Van anar a la Pròrroga i quan faltaven cinc minuts per acabar la pròrroga i anar a la tanda de penals, va sortir Andrés Iniesta fent el gol que va donar la victòria a Espanya i també la seva primera Copa Mundial.

Ara la “Roja” ja portarà una estrella damunt del seu escut.

La meva MP5 i l'ordinador nou

La meva MP5

La meva MP5, es de color lila i va Super bé. Me la van regalar per reis però no em van regalar la que tinc ara, hem van regalar una altra però com que l’altra no funcionava la vam canvia per la que tinc ara.

Aquesta si que va bé, i te moltes funcions com: es pot sentir música, veure pel·lícules, guardar documents Word, guardar imatges, gravadora, agenda, radio...

La musica es sent molt bé, les pel·lícules es beuen Super be (encara que tingui un pantalla petita) els documents Word es poden obrir, les imatges es poden...

Normalment si no tinc deures escolto musica amb la MP5 i estaria tot el dia amb ella, però no puc estar-hi tanta estona.

El meu ordinador nou

Al fi ja tinc el meu somni complit... Ja tinc el que volia, ho he aconseguit!
El meu ordenador nou!! ( Es un Notbok) un portàtil però més petit. Es bastant petit, però va molt bé.

El primer dia ens esbardellàvem per que tots el volíem estrenar... Normalment el faig servir jo.
Va molt ràpid i te Web camp. M’encanta fer els deures a l’ordinador nou.

Normalment el faig servir per a fer els deures i així tinc tots els apunts junts i guardades.

Festa Major de la Portella

La festa major es va celebrar el cap de setmana del 18 i 19 de setembre. Va començar amb el dissabte pel matí que muntaven un circuit urbà de karts, per on a la tarda correrien per dintre del poble, que pasava pel carrer la Bassa, que es al que visc jo. Desde la meva habitació es podia veure com passaven els karts pel carrer, i pel carrer escoles.

Amb el meu amic Genís voltàvem pel poble observant com corrien els karts, aquell dia també van fer la festa de l’escuma, no hi vaig anar perquè preferia veure els karts. Quan es van acabar vàrem anar a la plaça de l’església que quedaven restes d’espuma i ens vam posar a derrapar amb la bici, jo de les pastilles del fre feia una escuma molt espesseta.




Quan ens vam cansar vam anar cadascú cap a casa seva. Llavors em vaig dutxar i vaig fer els deures perquè havia promès al meu pare que els acabaria perquè demà poguéssim anar a córrer amb moto pel secà d’Albesa. M'hi vaig posar i els vaig acabar.

Vàrem sopar que va venir el Jordi i la Jose. En acabar em vaig vestir per anar als correfocs, i vaig anar a buscar el Genís a casa seva, junts vam anar als correfocs. Quan es van acabar jugàvem amb les tanques de protecció dels karts. A la una el ball es va acabar, llavors vam anar a les penyes, ens hi vam estar poc rato perquè em va agafar mal de panxa.


Aquesta festa major m’ho he passat molt be! Fins a la pròxima!

Les vacances de tot l’estiu

Les vacances de estiu han sigut molt divertides, al començar vaig anar a les piscines o a la sèquia, amb l’Albert, el Sergi, el Hospi, etc. Sempre que havia l‘Andreu, que era el socorrista, ens deixava les colxonetes i relliscàvem pel d’amunt, queiem moltes vegades però ens divertíem molt. Quan hi havia el Marc Clua amb l’Albert i els altres jugàvem a tirar-nos perquè no ens deixava les colxonetes .

Moltes vegades quan ens avorríem de les piscines anàvem a la sèquia a tirar-nos, estava molt freda. Quant estava la sèquia molt alta ens emportava i havíem que pujar ràpid, ens ho vam passar super be, hauria estat tot el dia banyant-me.

Quant va ser l’aniversari del Albert ens va convidar a tots a un gelat i després a tirar-nos a la piscina.

Després vaig anar a Barcelona a veure als meus tiets i vam anar a la platja. Ens vam quedar tres dies a casa dels meus tiets però jo vaig dormir a casa del meu cosí perquè em diverteixo més, juguem a la play2, l’ordinador, etc.

Quant vaig tornar a Albesa em passava els dies anant al carrer, però l’Albert va anar de vacances, i al final vaig trobar al Manel i vaig anar a jugar amb ell. Ens vam banyar a la sèquia, hi havia el Jaume, el Roger i el Jordi Romà, després va vindre el Vigo però ell no es va banyar.

Tour de França 2010

El Tour de França és la prova de ciclisme més important del món, esta constituïda per més de 15 equips, entre alguns: Astana, Quick Step, Cofidis, Saxo Bank, Garmin, Rabobank, Liquigas, Lampre, Cervelo, Katusha, Euskaltel, Bouygues Telecom etc. I més de 150, com: Alberto Contador, Andy Schleck, Carlos Sastre, Lance Armstrong, Denis Menchov, Samuel Sanchez, Fabian Cancellara etc.

Aquest any el Tour de França ha estat decidit per dos corredors, Alberto Contador i Andy Schleck que l’any passat, al Tour de França 2009 van ser primer i segon.

Aquests dos corredors no van començar molt bé el Tour, perquè els dos van caure en la tercera etapa, a Spa, però llavors, els del grup de més endavant, els van esperar i van poder recuperar el temps perdut.

En la vuitena etapa, Cadel Evans, Andy Schleck i Alberto Contador, es van escapar. Cadel Evans va aconseguir el mallot groc, Andy Schleck, es va posar segon a 20 segons i Alberto Contador, es va posar tercer a 1 minut.

En la següent etapa Cadel Evans es va quedar enrere i va perdre el mallot groc en favor d’Andy Schelck, així, segon es va posar Alberto Contador, a 41 segons.

Tot va anar així fins que en l’etapa catorze, ha Revel, Alberto Contador va arrancar quan només quedaven 2 quilòmetres per arribar, i només el va poder seguir un català, Joaquim Rodríguez, que va ser qui es va emportar la etapa. Alberto Contador va retallar 10 segons a Andy Schleck i ara només estava a 31 segons.

En la setzena etapa, a Andy Schelck al voler arrancar, li va sortir la cadena de la bicicleta, i això ho va aprofitar Alberto Contador per arrancar, i així treure-li uns quants segons de cara a la general. Al final de l’etapa Alberto Contador li havia tret a Andy Schelck 39 segons que volia dir que Alberto Contador, era el nou líder del Tour.

Andy Schelck, estava a 8 segons d’Alberto Contador, i només tenia una possibilitat abans de la contrarellotge final, era l’etapa 18, al Tourmalet, Els dos van estar en el segon grup durant tota la etapa, menys quan faltaven 10 quilòmetres per acabar, que va ser quan Andy Schelck i Alberto Contador van tirar i els van treure poc més d’un minut al tercer, que va ser el català Joaquim Rodríguez. Ara Andy Schelck tenia que jugar-s’ho tot a la contrarellotge.

En la dinovena i penúltima etapa, la contrarellotge Alberto Contador semblava que patia una mica i que no anava tant bé com altres vegades però al final de la contrarellotge, va guanya 31 segons sobre Andy Schelck i es va quedar a la general amb 39 segons d’avantatja, que no podia ser reduïda perquè en l’última etapa que es feia als Camps Elisis, era pels sprinters.

Alberto Contador havia guanyat el seu tercer Tour de França.

Una mica de tot

El dissabte passat vam anar a jugar un partit a Salou, el partit va estar be però casi perdem de miracle uf...

Vam quedar 3-3 però el meu germà va tenir que jugar un altre partit am amb uns nens que eren una mica mes grans que ells però del mateix equip i van quedar 5-3 van guanyar!!! Quan vam acabar vam anar cap a les grades a espera que se acabessin de dutxa i el meu germà va ser el últim va tardar 30 minutes en dutxar-se.

Els nens del seu equip estaven cansats i vam decidir fer un berenar tots junts vam menjar de tot,la mare de un nen ja u tenia tot organitzat i va portar entrepans de Nocilla i de pernil salat,dols i fuet i mes coses. De beure vam portar Trina de llimo,Coca-Cola,llimonada i Acuarius que en teoria era per quan acabessin de jugar el partit de hoquei.

Quan vam acabar del berena vam marxar tots cap a cassa, quan vaig arriba a casa em vaig agitar al llit perquè tenia son i no em vaig poder adormir però el meu pare em va pujar la televisió de la cuina a l’habitació.

Al dia seguen vam anar a Tarragona al Decatlon i vam comprar una Red de pin pon que es fica a qualsevol taula i jo i el meu germà vam muntar una taula am unes fustes i cavallets i vam ficar la Red al mig i jugàvem.

El meu pare abans jugava a campionats de pin pon i te una raqueta bona que quan la agafes no te ni un punt de comparació am les que et donaven a la capsa quan vam acabar de vam anar al Burger King i desprès ens vam marxar cap a cassa.

El dissabte passat vam anar a jugar un partit a Salou, el partit va estar be però casi perdem de miracle uf...

Vam quedar 3-3 però el meu germà va tenir que jugar un altre partit am amb uns nens que eren una mica mes grans que ells però del mateix equip i van quedar 5-3 van guanyar!!! Quan vam acabar vam anar cap a les grades a espera que se acabessin de dutxa i el meu germà va ser el últim va tardar 30 minutes en dutxar-se.

Els nens del seu equip estaven cansats i vam decidir fer un berenar tots junts vam menjar de tot,la mare de un nen ja u tenia tot organitzat i va portar entrepans de Nocilla i de pernil salat,dols i fuet i mes coses. De beure vam portar Trina de llimo,Coca-Cola,llimonada i Acuarius que en teoria era per quan acabessin de jugar el partit de hoquei.

Quan vam acabar del berena vam marxar tots cap a cassa, quan vaig arriba a casa em vaig agitar al llit perquè tenia son i no em vaig poder adormir però el meu pare em va pujar la televisió de la cuina a l’habitació.

Al dia seguent vam anar a Tarragona al Decatlon i vam comprar una Red de pin pon que es fica a qualsevol taula i jo i el meu germà vam muntar una taula am unes fustes i cavallets i vam ficar la Red al mig i jugàvem.

El meu pare abans jugava a campionats de pin pon i te una raqueta bona que quan la agafes no te ni un punt de comparació am les que et donaven a la capsa quan vam acabar de vam anar al Burger King i desprès ens vam marxar cap a casa.

Les meves vacances

Quan vàrem acabar el cole, vaig celebrar amb molta gent la revetlla de Sant Joan. Amb els amics i familiars vàrem menjar l’entrepà de llonganissa. En acabar vam anar a tirar petards pel poble, jo portava els següents petards: Chinos, Americanos, Trueno, valenciano...

L’endemà vàrem marxar a la platja d’Alcosebre, amb la família del “Fulla” i la del “Manel”. En arribar vàrem anar a recepció a buscar la clau de l’aparthotel, vam pujar-hi i ens varem posar els banyadors per anar a la platja. Varem anar un rato a la platja, a la 1 vam anar cap a l’aparthotel a dutxar-nos i a vestir-nos per anar a dinar.

Jo a l’hora d’anar-nos a dutxar omplia la banyera fins a subrixir-se, i mi estava molt rato. Dinàvem i després mentre els pares feien la migdiada jo em posava a jugar a la PSP. Quan es despertaven anàvem a la piscina a jugar, un dia també vam anar al Minigolf. Quan es començava a fer fosc anàvem a les habitacions a dutxar-nos i a canviar-nos de roba. Després de sopar anàvem a la platja a caminar, algun dia anàvem a alguna gelateria a comprar polos per passar la calor que feia.



El dia 21 de juliol vaig anar a un campament a la Vall de Boi situat a 500 metres del Balneari de Caldes de Boi, situat a Toirigo, davall de la presa de Cavallers. Allí fèiem tallers i excursions, l’excursió que em va agradar més va ser als llacs de Gémena en el qual varem caminar 8km amb un desnivell de 700 metres, després també vam anar al Parc Nacional d’Aigüestortes i a la presa de Cavallers.

El dia que vaig marxar del campament vam anar a dinar a casa, a la tarda vaig fer una petita migdiada. L’endemà quan el meu pare va arribar de treballar em va dir que ja havia arribat el remolc a Albesa. Cap al tard el varem anar a buscar el vam portar a casa, jo el vaig voler provar, vam carregar-hi la meva moto i vam anar al circuit.

L’últim dissabte, amb el meu cusí Jordi, vam anar a Comarruga, a portar els meus padrins a un balneari.

Aquestes vacances realment m’ho he passat molt be.

Les meves vacances

Les meves vacances es podrien considerar bastant entretingudes.
A començaments d’estiu, no parava d’anar a la piscina, dia darrera dia. Al matí tot just quan m’aixecava, com que em llevo tard, trucava als amics per anar a la piscina. Llavors esmorzava ràpid o lent, depèn de l’hora que havia quedat. Em vestia i cap a la piscina!
I, a les tardes, uns dies anava a la piscina i altres no.

El 15 de juliol era el meu aniversari. I no vaig fer festa, com cada any, però els hi pago un gelat a tots els meus amics o gent de la família.


A finals de juliol, vam decidir anar a passar un dissabte a Cambrils. Vam passar tot el matí a la platja , vam agafar un dia genial! Hi havia unes onades extraordinàries, i amb els inflables t’ho passaves bomba!

Quan ja ens començava a fer sorolls estranys l'estómac, cap a dinar! Vam anar amb un restaurant que et llepaves els dit amb tot el que menjaves, mmmmm! A la tarda ja que érem allí a Cambrils, vam aprofitar per anar a Port Aventura. Vam pujar amb moltes atraccions i ens ho vam passar de luxe.

I ja no vam tornar a veure la platja fins que per fi, vam anar de vacances. Vam marxar a finals d’agost a Calella, un poblet a la vora de Lloret de Mar.
Quan vam arribar allà, vam anar a buscar a recepció el ticket del pàrking per ja deixar el cotxe. Vam anar a l’habitació, varem deixar les maletes de seguida i, ens vam posar els banyadors i cap a la platja!

A la tarda, a les botiguetes, que era el que ens agradava més, hi havia un carrer molt llarg tot ple! I quan ens cansàvem, anàvem cap a l’hotel, a banya’ns a la piscina.

Això és quasi el que fèiem cada dia, menys algun dia que era diferent, com per exemple, el dia que vam anar tota la tarda al spa. Hi havia una piscina de “xorros”, dos saunes, la humida i la seca, i un jacuzzi gegant!

I així fins que vam tornar cap a casa. Que jo i el meu germà ja haviam d’anar a entrenar a l’AEM i ja començàvem el cole.

I en general aquestes han sigut les meves vacances.

04 d’octubre 2010

Globus

El dissabte dia 18 de setembre Almenar van enlaira globus aeroestàtics, ni havien molts tampanys i de tots els colors: ni havien de blaus, grocs, vermells, blaus forts, taronges...

Vam anar amb l’Andrea a voltar i mentres es ponia el sol es veia tots els globus volant pel cel al costat del sol, era una posta de sol meravellosa.


Al cementiri es veien de molt a prop perquè ni havia que paraven allà i d’altres que anaven més lluny. Els meus germans, el meu pare i jo vam anar al cementiri, hi en vam veure un molt a prop del nostre cotxe li vam tocar el clàxon i ens van saludar.

Quan anàvem amb el cotxe ni vam veure un parat al terra i ens va dir si hi volíem pujar però nosaltres ja teníem que marxar, perquè ja es feia tard i feia vent i fred.

Aquell dia m’ho vaig passar genial, mai més havia vis enlairar-se un globus i a estat la primera vegada i m`ha impressionat.

El meu somni es anar amb globus i penso que podria ser molt divertit veure un gran paisatge!