18 de juny 2010

La meva cistella de bàsquet

A casa meva tinc una terrassa, on hi ha una paret que hi tenim penjada una cistella de bàsquet.

Amb els meus amics i el meu germà juguem a basquet i es molt divertit, també hi jugo sol per entrenar-me i m’agrada molt. Hi jugo per no passar tanta estona jugant a videojocs que em fan mal a la vista.

No en se gaire me la van regalar per la soca d’aquest any em va agradar molt. Primer el meu pare me la va ficar i queia però desprès el meu pare em va fer un quadre pe la cistella perquè no caigués, esta suportada amb uns ferros i uns forats per a ficar els claus a la paret i així no queia. Quan fem alguna esmaixada sembla que caigui a cistella però esta molt suportada.



Sempre jugo a un vint-i-u amb els meus amics i no guanyo gaire jugo amb el Manel, el Jaume, el Josep i el Roger i algunes vegades amb el meu germà.
Tots en saben bastant i moltes vegades les pilotes me s’embarquen i quan anem al vei a buscar-la ens fa crits i algunes vegades no me la torna.

La meva play station 3

A mi per la meva comunió em van regalar la play 3. A dintre hi anava una pel·lícula i un joc.

El joc es de cotxes, també tinc el joc de los Simpson, el de la FIFA 2010, el singstar de MECANO el de ABBA i el normal.

A mi m’agrada molt jugar al FIFA perquè es de futbol i el futbol m’agrada molt i quant jugo sempre faig servir el Barça contra casi tots els equips d’Espanya però a vegades faig servir la selecció Espanyola.

A vegades a casa hi ha el meu cosí petit i no hi puc jugar aquells dies son molt avorrits i de vegades jugo a la Nintendo i ell també vol jugar però li dic que si s’està quiet si però de vegades no s’està quiet hi la tinc que tancar.
Quan hi ha la meva germana de vegades fem una partida al singstar i ella sempre em guanya.

La Blanqueta i els seus fills

El dia nou de juny, la meva gateta que es diu Blanqueta va tenir tres gatets. M’ho va dir el meu pare i el meu germà, que avia tingut tres gatets. De els tres gatets sol hi ha un gat , perquè els altres són gatetes. Quan els vaig veure em van agradar molt perquè eren tots siamesos com la seva mare.

Encara no els he ficat nom, perquè les gatetes no es poden diferenciar perquè són iguals. Esperaré una mica, i llavors els i ficaré nom.



Els hi agrada jugar amb una pilota que es de plàstic. M’agrada jugar amb ells a fer-los-hi pessigolles a la panxa, i a ells també. La seva mare els cuida molt bé, perquè els ajuda a orientar-se.

Sempre estan amb la seva mare o dormint o alletant-se.
Alguna vegada quant la seva mare no es amb ells, tinc un biberó petit i els hi dono la llet amb ell. Tenen una mini caseta amb un coixí, que els hi agrada molt.

Acròstics

Els nens i nenes de 6è estem fent un concurs (que es optatiu participar-hi). Tracta que amb de fer uns acròstics, sobre el que nosaltres vulguem.

El concurs, es de la mateixa pàgina que els relats breus, “Jóvenes Escritores”. De sisè, hi ha participat sis persones: El Sergi, el Mohamed, la Sandra, la Núria, la Laura T. i jo, la Laura O. De cinquè, no se sap quants alumnes hi ha participat. Aquí hi ha dos exemples de acròstics(amb castellà):


El Planeta Tierra

Paseando un dia con mi nave,
La Tierra de lejos pude ver.
Antes me parecía gigante, pero
No me lo podía creer.
¡Era tant insignificante!
Tenía el tamaño de una nuez
Al volver a acercarme, ella volvió a crecer.

Laura Olona

Amor en todos lados
Amar en tus oídos
Mientras haya unos ojos que reflejen, los ojos que nos miran.
Oaosis que al espíritu devuelve su vigor
Rosa su escarcha cubierta.

Laura Torres

I després de aquests dos exemples, que espero que us hagin agradat, adéu!

Travian

Travian es un joc d’internet que s’ha de fer un poblat, pots escollir tres raçes: romans gals i teutons. Al fer-te un compte te fica les raçes i una breu explicació de com son.

Al començar et trobes amb un poble amb granges, boscos, canteres... i també al costat dret tens una persona que et guia amb missions i si les compleixes et dona matèries que necessites, tropes...



Aquest personatge si hi cliques al damunt et sortirà la missió hi com ho pots fer. Jo tinc una ciutat i m’estan atacant tot el rato, pero tinc una solució, hi ha un edifici a la ciutat que es diu escondite i que cada vegada que ho puges de nivell pots fer que els ciutadans guardin una quantitat que no la poden robar, allavontes es puja una mica i amb lo que guarden pots pujar el demes.

Hi ha moltes ciutats que et poden atacar i que pots atacar pero una forma de que no et robin es aquesta que us he dit.
www.travian.com
Si teniu dubtes envieu-los a salcedochanza@gmail.com

David Villa, el fitxatge del Barça

A finals de temporada el Barça va fitxa al David Villa. Abans jugava al C. F. Valencia. David Villa fa 1,75m i pesa 69kg, es espanyol i es Asturià igual que el Fernando Alonso el pilot de Ferrari.

El Barça portava dos anys intentant-lo fitxa però a ell no el deixaven marxar perquè deien que era massa bo. El Barça es va gasta quaranta milions d’euros per fitxar-lo. David Villa a la samarreta portarà el numero set, abans el portava el Xavier Saviola. David Villa jugarà de delante al lloc de Zlatan Ibrahimovic.



El barça es va gasta bastants milions d’euros per el jugador suec i ara al final de la temporada ja no el volent perquè diuen que es molt dolent i que no fa res quant té que jugar.

Ara David Villa esta jugant a Sudàfrica amb la selecció espanyola. El primer partit que van jugar contra Suiza van perdre un a zero però Espanya va ser molt superior a Suiza. El propers partits hauran de jugar contra Hondures i contra Chile.

David Villa el primer partit no va fer cap gol però va tenir moltes oportunitats però no li entraven. Espanya es mereixia guanya però la sort que van tenir els sisos va ser molt grossa.

El Madrid també el volia fitxar però el Barça va ser mes ràpid, mes espavilat i perquè van oferir més milions d’euros.

Comunió a Benavent

El dia sis de juny vaig anar a Benavent a la comunió de la Maria i a Benavent mi va portar el meu pare i quan vam arribar em vaig estar amb la cosina Judit i quan vaig veure amb uns altres que es diuen Ramon i Jaume i després vaig estar amb la Judit i amb la Davinia.

La missa va acabar fins a la una i després va durar fins a la una del migdia i quan se va acabar vaig anar amb la Judit que vam anar a dinar a la fonda del Nastasi era molt divertit vam esperar deu minuts perquè vingués a la Maria i quan vam arribar vam anar a jugar una mica i vam anar a la sala i vam menjar: pica-pica, macarrons,carn amb patates fregides i gelat tot era molt bo.

Després ens van donar un pastel de llaminadures era molt bo i ens va donar un cucurutxo de llaminadures i vam esperar fins a les cinc de la tarda i van bini uns pallosos i vam anar al xiquiparc era molt divertit i ens u vam passar molt be perquè hi havia tobogans i pilotes era tot molt divertit i mes tard vam anar a jugar i vam una sala molt divertida que hi havia pallosos i mes tard van fer un berenar i havia xocolata, pizza boc adollis i nocilla i mes tard ja vam marxar cap casa i meu vaig passar molt be.

Una casa nova

Per fi, una casa nova, la meva família que es la del Moudjaoui Johri viurem a una altra casa. Ara vivim al c/Raval nº10, i tenim una casa bastant bella. A la casa hi ha tres pisos: el de baix es on guardem les coses belles, les bicicletes, pilotes, llibres vells...

Al segon pis, hi ha tres habitacions: hi ha el balco, la terrassa, la cuina, una habitació que es on dormim nosaltres tres: el Kamal, l’Ayoub, i jo el Mohamed.
A una altra es on dormen: el pare, la mare, i el Yassine, i la ultima es una habitació que hi ha un armari per ficar les tovalloles, la roba de la mare...
Al pis de dal de tot es on no fiquem les coses molt velles, les neveres, les rentadores que no funcionen.



L’altra casa que es al c/Nou nº32, que es on viurem als últims dies del Juliol. Hi ha tres pisos: el de baix, que es on hi ha el garatge, un lavabo, i una sala que es on hi ha una televisió.

Al segon pis: hi ha un lavabo, la cuina, i dos menjadors. Al tercer pis: Hi ha la terrassa, una habitació, hi també hi ha la rentadora.
Ja estic molt nerviós, de marxar a l’altra i d’acomiadar-me de l’altra casa, que em estat molts anys.

El meu germà petit.

El germà es diu Isaac , va néixer el dia 29 de novembre, era un diumenge per la tarda a les cinc . No fa gaires dies que va fer els sis mesos . Li agrada molt jugar al parc i també amb les seves tates . Moltes vegades, quant el banyem, l’Isaac es fica molt content, i començà a moure molt els peus, i esquitxa i començà a riure molt. Quan anem amb algun lloc amb cotxe, el Isaac es queda callat i s’adorm .

I quan parem el cotxe es desperta i començà a plorar. Al meu germà li agrada ser el centre de atenció, per que així li puguin fer festetes. Ell li agrada molts els pollets i els cavalls. Quan el traiem de passeig s’adorm molt ràpid. També a casa quan es desperta no es desperta plorant, es desperta rient. Alguns migdies el Isaac ens espera, amb la tieta a la entrada i nosaltres anem corrents , cap amb ell i la agafem i li donem moltes abraçades.

El Gran Premi de Canadà

El G.P.Canadà es un circuit de formula 1. El circuit es diu Gilles-Villenueve. Aquest nom pertany a un pilot de ferrari. La volta més ràpida la te: Rubens Barrichello amb una marca de 1:13.622, la va aconseguir l’any 2004.

Es un circuit artificial que esta en una illa. Per anar-hi tens de passar per un pon bastant estret. El circuit fa 4.361 metres de longitud. Es fan 70 voltes al circuit i quant han acabat han fet: 305.270metres en total.

L’any passat no es va córrer perquè la pista no estava gaire bé. Aquest any tots els pilots de la parilla es queixaven de la pista que tenia massa grip.
Aquest circuit lo mes que s’ha de vigilar son amb els neumàtics perquè es fan mal bé amb moltes poques voltes i també s’ha de vigilar amb els frens de les rodes.



Amb aquest circuit s’ha disputat 11 vegades de les quals en set vegades ha guanyat el home que sortia de la pole els únics que han guanyat sense sortir de la pole son: el Gilles-Villenueve, el Michael Schumacher, el Nelson Piquet...

Aquest any va guanyar el Lewis Hamilton sortint de la pole però va tenir molta fortuna perquè també podia guanyar el Fernando Alonso però a la volta 54 el va adelanta el Jeson Button el company del Lewis Hamilton.

El Alonso quan el van adelanta ja no el va atacar perquè sestava quedant sense neumàtics.

17 de juny 2010

El gat petit

Tenim dos gates a casa i fa uns dos mesos una d’elles va tindre un gatet petit de dos mesos, es blanquet amb els ulls blaus i es molt revoltós. Tot el dia esta jugant, encara no li hem ficat cap nom i li diem el gatet petit.

Aviat em tindrem mes de gats perquè l’altra gata esta embarassada i està a punt de tindre els gatets ,pero no ens els podrem quedar a casa perquè tans gats no pot ser.


Per aixo cuan seran mes grans els portarem a la granja que te el pare, alla tambe estarán molt be perquè estarán a l’aire lliure, a la granja tambe i teniam una gossa marro que es deia Linda pero ja era molt vella i aquest any es va morir, el gatet blanc no el portarem a la granja perquè es molt manso i el trobariem en falta, cuan marxem al col·legi al mati el gatet cada dia ens segueix fins a la porta al meu germà i a jo i cuan arribem es fica molt content.

A casa tambe tenim una gossa que es diu laika, ara en total a casa tenim dos gates una gossa i un gatet petit, si fos per jo també tendriem els gatets que han de neixer però entenc que ja serien massa animals a cassa, sort que tenim la granja i alla també estarant molt be.

Un futbolín a casa

Els reis mags de fa uns dos o tres anys ens vam portar al meu germà i a jo un futbolin. A mi m'agrada jugar amb el meu germà i amb els amics quan venen a casa. Encara que hi ha algun que se enfada una mica cuan perd, tambe tinc una cistella per a jugar a basquet amb els meus amics i el meu germà.

També tinc una pilota per a jugar a futbol, esta be tindre aquestes coses perque aixi no pasem tantes hores a la telebisió o al ordenador, a jo m'agradaria que en compressin una taula que vaig beure a una revista per un costat es taula de billar i per l’altre es hokey que tambe es molt divertit.



A jo m'agraden bastant aquests jocs encara que cuan perdo m'enfado com molta gent. Quan els reis em van donar el futbolin el primer que vaig fer va ser dir-li al meu pare que el montes i jugar amb el meu germà, encara que no en savia perquè no hi havia jugat mai guanyava al meu germà i cada vegada en sé mes i algunes vegades guanyo al meu pare.

Esta a fora a un quartet la meva mare la ficat alla perquè no molesti a casa i no la molestem a ella.

A la masia del meu tiet

Aquest diumenge dia 13 de maig vaig anar a la masia que te el meu tiet. Es a vora de Tàrrega, hi vaig anar per el mati i quan varem arribar varem dels primers, varem arribar a les onze i quart no hi havia casi ningú, sol el meu tiet la tieta i els cosins.

Anaven arribant la gent, jo em vaig ficar a dins de la masia a mirar la televisió perquè el meu tiet te un generador de electricitat que va amb gasolina i oli tot barrejat.

Quant anaven arribant les families, anavem fen el menjar entre tota la meva familia, i allà a la una i mitja varem començar a dinar varem dinar carn a la braça, despres de dinar, varem anar jo i els meus cosins a dins per a veure la televisio quan jo i les meves cosines van maxar de dins de la masia i vam anar a jugar per fora sol hi havia el meu germà i un cosi meu i anaven jugant amb un pany i se'ls hi va tancar la porta, llavors van estar un quart d'hora intentant obrir fins que va obrir la porta un cosi meu.

Despres, varem anar per una muntanya que hi havia prop de la masia i ens em varem anar amb el meu pare, alguns tiets meus i els nostres cusins varem anar vastant lluny almenys a mig kilometre de la masia despres al tornar varem anar cap a casa vaig sopar i m'en vaig anar a dormir.

Albesa

Albesa es un poble molt bonic encara que no hi ha res per als nens, hi ha quatre plaçes. La plaça dels sarrains, la plaça del portal, els culumpios (la plaça de davant del col·legi) i la plaça de la pedrera.

Els sarrains esta el terra ple de ciment es vastant gran, hi ha bancs de ciment i arbres als cantons. El portal esta el terra també de ciment, hi ha tres arbres i hi ha bancs de ferro, i esta ple de negres. Als culumpios hi ha quatre culumpios, un tubo, una granota i una moto.

La plaça de la pedrera esta feta de pedres, hi ha molts arbres i es regen amb esparsos, al davant seu hi ha un turo que en diuen el castell del Cinto on hi ha la bandera catalana.



Hi ha unes pisines n'hi ha dues una que es la petita que es molt baixa i una altra que es la gran que es molt fonda, el ultim dia abans de tancar les picines fiquen uns saltadors aquatics però aquell dia esta de gent que no s'hi cap.

Al canto hi ha el camp de futbol on juguen cada cap de setmana l'equip d'Albesa. Tambe s'hi ha trobat una vil·la romana que en diuen la vil·la romana del romeral, es a quatre quilometres del poble, s'hi han trobat moltes coses romaniques i molt baluoses.

Tambe hi tenim el riu Noguera Ribagorçana es un riu bastant llarg, esta cituat entre Albesa i la Portella i per la mona hi ha un lloc prop del començament de la sèquia que en diuen la plana i per la mona esta ple i aqest any el dia de la mona s'hi va fer un bon foc.

16 de juny 2010

Revetlla de Sant Joan

Aviat arribarà sant Joan i amb ell la il·lusió de moltes families de poder anar a la plaça dels Sarraïns i llençar alguns petards a l'aire.

Es fa una festa on ve un grup de música a tocar, es munta una gran foguera a l'indret esquerra de la plaça, al fons. La gent llencen petards i es formen colles per anar pel poble a donar un tomb i tirar petards per el poble i no trencar res.

Dies abans es poden passar a compra a l'ajuntament del poble uns tikets de un entrepa pequè cada dia de sant Joan a la plaça es fa com una venda de entrepans, a les 22:00 de la nit es comencen a repartir els entrepans a la gent que té el tiket, si algú no tè el tiket no seli dóna entrepà.

La gent munten taules i cadires al voltant de la foguera, cadascú allí on vol i es mengen els entrepans si algú vol veure s’he l’ha de portar de casa o l’ha de comprar allí a la plaça, ja que han habilitat una zona improvitzada de bar.

Molta gent va amb colla que bolen gaudir i disfrutar de la nit més màgica de l’any i de la nit més llarga de l’any, amb els soroll dels petard de fons i la il·luminació de la foguera es forma un ambient molt agradable.

La gent surt a ballar al mig de la plaça mentre els mùsics van tocant mùsica.
Es forma una gran foguera, on acabant de sopar alguns nens petits es fiquen al voltant de la foguera a llençar petards i a veure com mica a mica es va fen més i més petit el foc fins que s’apaga del tot el foc i ja no es torna a encendre fins l’any vinen, per la festa popular de Sant Joan que es cel·lebra aqui al poble d’Albesa.

La matança del porc

Un dia d’estiu la meva tieta em va dir: anem a dalt a la granja que maten el porc. I hi vàrem anar.

Hi havia un porc lligat a dalr a les bigues amb unes sogues als peus, i un home que li aguantava la cua i l’altre que el mataba clavant-li el ganivet al coll. El gos buixint i alló no es podia fer més interessant, jo estaba més pendent del que li feien al porc del que em deinn.

A l’hora de matar-lo a mi com que era petit no hem van deixar mirar, pero quant el van matar cridava molt i es sentia com el gos cada vegada més exitat buixia i buixia.

Al final de la carn es van fer llangonisses i de les potes en varen fer pernils, llangonisses blanques, llangonisses negres i més coses. Jo no en vaig menjar i no magués agradat gens menjar carn de un porc que jo mateix veia com el mataven.

Mai més no n’he tornat a veure cap més de matança del poc perquè ja no les fem a casa perquè ja no tenim porc, perquè abans que els teniem a dalt a la granja ja la feiem la matança del porc. Perquè de ganes de veure la matanza del porc no men falta pas, al contrari me'n sobra de ganes. I si puc a la meva vida m'agradaria per lo menys tornar a veure-ho una vegada més.

Perquè la vegada que ho vam fer va ser de nit i encara al ser de nit encara ho va fer més emocionant i divertit.

La 1ª comunio del meu cosí

El dia dos de maig el meu cosi va fer la 1ª comunio a Bellvis, la missa va començar a les dotze com a tots els llocs jo em vaig aborrir molt, anava per Bellvis anava a missa i tambe a un bar a passar l'estona amb els meus cosins .

Va acavar a la una i quart i despres vam anar al big ben a dinar, ens vam esperar a fora uns cinc minuts i despres vam entrar, vam dinar macarrons a la bolonesa, de segon plat carn i patates fregides i de postre un gelat a dins d'un cotxet.

També ens varen portar el pastís de comunió del meu cosi Oriol va ser molt bonic perque van tancar les llums i van encendre el pastis amb llumetes i vam ajudar al Oriol a tallar el pastis.




Despres vam anar a fora a passar l'estona perque fins a les cinc i mitja no obrien el xiquiparc estava ple de saltadors, sala de boles, jocs de taula...

Ens hi vam estar una bona estona, abans de marxar vaig jugar a un joc de sala, els invitats a la comunio ja havien marxat tots sol quedaven els pares del Oriol i els meus ens va costar de marxar perque ja havien marxat totes les families.

Ens acomiadem

El dia 22 de juny els alumnes de sisè del centre educatiu d’ Albesa, marxem cap a l’IES Torre Vicens de Lleida (Balafia).

Ja hem anat a la jornada de portes obertes a l’institut, cap a Lleida hi anem: Manel, Sergi, Jordi, Nuria, Noèlia, Bianca, Lluisa, Ferran, Laura Olona, Laura Torres, Dani, Mohamed, Marta, Zaira, Sandra, Roger.

Tots aquests ens n'anem a l’institut a Lleida, crec que coneixerem molta gent nova ja que allí hi ha gent de tots els pobles del Segrià.

No sabem en quina classe anirem pero aixó es lo de menys, l’important es que ens fem grans i que cada vegada anem a més i els estudis cada vegada es tornen més intensos i més dificils. I que treballarem amb gent que no coneixem i que cada vegada anirem coneixent més i que al principi no voldrem treballar amb ells pero més cap a fi de curs ja ens farem més i farem treballs junts i coses així.

Jo espero i desitjo poder coneixer molta gent amb la que podre fer coses al cole i fora del cole i poder fer que es converteixin amb amics de tota la nostra infancia.

Tornan al tema, ens donaràn unes orles on hi ha totes les fotos que ens faràn recordar tots aquests anys d’alegria i tristesa alhora perquè amb una infancia no tot son alegries tambè hi ha males coses que esperem no recordar.

Espero recordar-me'n tota la vida d’aquest centre, els professors que han fet possible de que aprenguem moltes coses i de tots els alumnes en els que ens han vist creixer i jugar. Esperem que a la llarga es faci un cole nou que ja toca i que esperem que es faci aviat i que els nens el puguin disfrutar el més aviat possible.

Casolada a Planderes.

Un diumenge per el matí la meva mare hem va dir que anavem a dinar a Planderes, es una parcela de terra que tè el meu padri, on hi tè una plantació de panís, encara no era massa gran, pero ja creixerà. I el cosexarem.

Ja que era el aniversari del meu padri, varem aprofitar per anar a dinar allà baix.
Jo, el meu germà i els meus dos cosins grans i varem anar amb bici. Un cop allà varem fer el dinar mentre que el meu cosi Marc i jo ens banyavem al braçal.

Per dinar varem menjar: primer un pica pica, després caragols la llauna que els va fer el meu pare, que els fa mes bons que ningú que jo hagi probat, i despres carn a la brassa i carn a la pedra, la carn a la pedra es fa damunt d’una pedra que esta damunt del foc.

Desprès de dinar amb el meu cosí Marc ens en varem anar a la secla a veure quanta aigua baixava, baixava una mica menys de la meitat, pero les nostres mares no ens varen deixar banyar.

Varem baixar per unes parcel·les de terra que tenien unes ribes per on es baixaba molt bé amb la bici. Tambè ens varem emportar a la nostra gosseta Laika, que es va menjar 5 talls de cars que els va agafar de la graella.

Quan el dinar va estar al punt, varem començar a dinar. Després de dinar varem anar a la bassa a caçar granotes. Amb uns pals i un got de plàstic a la punta, no varem pescar res pero ens ho varem passar bé.

Per la tarda ven entrada varem tornar per el camí de la sèquia. Al arribar varem anar a casa meva ambel Marc i varem jugar amb la pilota fins a la nit.

Un pollet a casa

El meu germà Alex li han fet cuidar durant una nit un pollet. A la hora de portar-lo cap a casa, hem anat a peu i ens en turnavem entre jo i el meu germa Alex la capsa, jo l’havia vist una vegada que el portava la Tresa i era molt mes petit que ara.


Ell està molt content l'hem deixat a la finestra , no para de piola i molesta molt. Amb el menjà sempre el tira i quan treus una red s'escapa i marxa per el menjador. No pessa gaire a mi em molesta molt.

El pollet la portat la Monica, la capsa es de la incubadora i es del col·legi i la reixa per que no s'escapi es de l'Eloi. A la nit m'ha molestat molt i no he pogut dormir gaire de tant soroi, però tambe m'ha agradat tenir el pollet i al meu germà Alex encara mes.

L'esdema al mati ens l'hem emportat amb el cotxe i el dijous se l'emportarà la Laura Vilella.

Pirate Galaxy

Pirate galaxy es un joc en el que tens una nau has d'anar al planeta i amb la nau destruir els aliens que també tenen naus.

Al primer planeta hi ha moltes missions que has de cumplir, les missions les has d'acceptar a la òrbita del planeta, hi ha algunes missions que son difícils i per això pots fer un grup amb els amics i fer la missió junts així es mes fàcil i pots fer mes missions ràpidament.



A cada òrbita del planeta pots anar a l’hangar, allí si aconsegueixes un plànol d’alguna cosa nova te la poden instal·lar i així seràs més fort. A partir d’un nivell pots anar a un diferent planeta on hi ha més aliens i són més forts.

Quan aconsegueixes el nivell cinc a dalt de la pantalla et surt una calavera i allò significa que si ho actives pots atacar als demes jugadors.

Jo em dic electro1 i soc nivell 9 i estic al segon planeta, es una mica difícil pero me'n surto.
www.pirategalaxy.com
Si teniu dubtes envieu-los a salcedochanza@gmail.com

La festa de fi de curs

Cada any quan s’acaba el col·legi es fa una festa on els alumnes de l’escola exposen tot el que han fet duran el curs i els balls que han preparat amb coreografies que ells es saben i ens volen ensenyar.

Al patí els alumnes de sisè i cinqué, munten unes paradetes on es fan activitats i tots els nens han de passar per totes les paradetes, han d’estar habilitades per grans i petits, ja que les fan els alumnes i s’han de revisar. Perquè si un nen es al·lèrgic a la farina no li posarem farina li, posarem un cubell a part per ell.

Al final de tota la festa, ja que sol dura tot el matí, es donen unes bossetes de xuxes a cada nen i nena de l’escola. Es fa així perquè fa dos anys hi havia nens i nenes que portaven una bossa de xuxes que feia por.



Es molt divertit i desconnectem una mica del que es fa a classe tot el dia durant el curs, si podeu jo recomano que ho passeu a veure perquè es un festival divertit bonic i a l’hora també es una festa on acomiadem uns alumnes que mai tornaran a ser alumnes d’aquesta escola.

Els alumnes que marxen del centre són acomiadats amb unes orles i unes fotos de tots els nens i nenes de la classe perquè quan siguin grans pensin amb els companys de classe, amb els qui han passat major part de la seva infància.

La confirmació

El dissabte dia dotze de juny a les vuit del vespre vaig fer la confirmació. El bisbe es diu Juan Enric que es de tot el bisbat D’Urgell. També hi havia els mossens del poble que es diuen Ramon i Josep Maria i els nens que es confirmaven. Es van confirmar els nens i nenes de 4t, 5è, 6è i els de primer d’ESO.

Vam fer el sagrament de la confirmació acompanyats d’un padrí o de la padrina, també podia ser els tiets i els germans. I després ens vam asseure al banc i ens va llegir unes quantes coses i al cap d’un rato vam llegir els de 6è, la Marina de 5è i de primer d’ESO van llegir l’Anna Carderñes i l’Anna Pérez. I després va prendre la comunió tothom que volia.

Al final el senyor Bisbe Joan Enric ens va regalar una estrella petita de Bethlehem feta de fusta feta per les famílies d’allà. Així doncs, era de Bethlehem amb el símbol de la pau.

Per acabar ens van fer una fotografia de record a tots els nenes i nens i els mossens i el bisbe. A mi em va agradar molt aquesta festa de la confirmació.

Rovellat

Hola avui us explicar com es el meu gat i el que fa.
Característiques:
Es de color negre, i te els ulls de color groc. Té un any.
Com es diu?
El meu gat es diu Rovellat.
Perquè té aquests nom?
Té aquests nom perquè a darrere de les orelles te el color del rovellat i per això es diu Rovellat.



Que menja?
Normalment menja pinso, però hi ha molt poques vegades que li donem carn.
On vivia abans?
Abans el Rovellat vivia al carrer, desprès es va colar al magatzem de la Laura Torres i es va amagar. Però al cap de dos o tres dies va sortir de allí on estava amagat i es va colar a casa nostra, i es va amagar. I al final vam decidir quedar-nos-el, i ara ja es molt m’anso.
A que li agrada jugar?
Li agrada molt jugar a una piloteta que tenim a baix al magatzem.
Que fa durant el dia i durant la nit?
Durant el dia sempre esta voltant per els horts que hi ha a darrere de casa meva i de vegades bé a menjar i segurament es passa tot el dia dormin. Durant la nit, com que a dormit durant el dia està voltant per els horts, però de vegades també bé a dormir.

I fins aquí la explicació del Rovellat el meu gat.

15 de juny 2010

Relats Breus

Els nens i nenes de 6è curs hem participat amb un concurs de una pàgina que es diu: Jovenes Escritores.

Un, era fer un relat breu, amb castellà, que tingué com a màxim unes 72 paraules. Dels nens de 6è van ser elegits deu de onze que van participar. Els elegits van ser: Sergi, Laura T., Sandra, Manel, Mohamed, Núria, Ferran, Zaira, Jordi i Laura O. Tots teníem uns relats molt divertits i originals. Algunes persones de la classe ens han volgut deixar el seu relat perquè us el llegiu:



Pío quiere nacer

Pío todavía no había podido salir de su cáscara. Hacía horas que, con el pico intentaba hacer el agujero más grande, pero la cáscara cada vez le parecía más dura.
Sus siete hermanitos ya hacía rato que habían salido.
En aquel momento entró el granjero y se dirigió al pequeño huevo. Con mucho cuidado, con la uña, hizo el agujero más grande y, por fin, Pío pudo sacar su cabezita y respirar.
Laura Olona

Destruye terremotos
Había una vez, doce estudiantes que estaban en clase. De repente, la clase empezó a moverse, los chicos estaban muy asustados. Un chico pensó en lo que habían hecho en la clase de química. Habían hecho un destruye terremotos, el chico lo fue a buscar, apretó un botón y de repente, el terremoto se paró. Y gracias a eso, el colegio se salvó.
Sergi Bo

Aquí hi ha dos relats de dos persones de la classe, espero que us agradin!

Les vacunes de 6è


Què es una vacuna?

Una vacuna és un preparat químic o orgànic destinat a estimular les defenses naturals de l'organisme. Normalment una vacuna evita o redueix els efectes d'una infecció determinada.

Quines vacunes ens han posat?

Quan fas el curs de 6è t’han de ficar unes vacunes (que són optatives). A les nenes les van vacunar del Papil·loma humà, (que és un virus que pot provocar el càncer d’úter) i la de l’Hepatitis A+B, (tot i que algunes nenes no es van ficar la del Papil·loma).

Als nens els hi van ficar la de l’Hepatitis A+B.

Quins dies ens les han posat?

Les vacunes ens les van ficar els dies que ara us anomenaré

-El primer dia: 26/11/09

-El segon dia: 22/1/10

-El tercer dia: 24/5/10

Que prevenen aquestes vacunes?

L’Hepatitis(la malaltia) implica la inflamació del fetge caracteritzada per la presència de cèl·lules inflamatòries en el teixit de l'òrgan. La vacuna de l’Hepatitis ajuda a prevenir l’enfermetat.

La vacuna del Papil·loma serveix per prevenir el càncer d’úter.

El medieval d’Almenar

El dissabte dotze i el diumenge tretze de juny a Almenar hi van fer un medieval.
Jo hi vaig anar el diumenge amb els meus pares i una amiga meva.

Hi havia moltes parades d’artesans, que feien joies, papiroflèxia...També hi havia molts nens i nenes que feien polseres anomenades “ScobyDoo”...

A part de les botigues, també hi havia moltes exposicions, n’hi havia d’unes nines que abans estaven de moda, anomenades “Mariquita Pérez”, també una maqueta molt gran, feta a mà, que semblava el poble d’Almenar i una exposició de dibuixos que havien fet els nens de l’escola d’Almenar.



També hi ha un carrer anomenat “El carrer de les bruixes”, on hi ha noies que van molt ben disfressades de bruixes, porten molt maquillatge, unes lentilles de color blanc...També hi ha un noi geperut, que s’amaga i t’espanta, és molt divertit passar-hi.

A la vora del castell d’Almenar, hi van fer un espectacle medieval amb cavalls i diferents persones. Representaven una història medieval de guerrers, donzelles…

Va ser una llarga tarda, però tot i així ens ho vam passar molt bé.

14 de juny 2010

Ogame

Ogame es un joc en el que estas en un planeta i tens que construir mines de metall i de cristall i tens que pujar la planta de energia solar per puguer pujar les mines i fer hangar, un laboratori i allavontes vas pujant coses i depen de lo que pujes pots fer noves naus, noves defenses, noves investigacions...

Jo tinc tres planetes en diferents posicions de les galaxies i jo i el meu germa hem fet una aliança el primer planeta es de tot, el segon de investigacions i el tercer de mines pero aixo pot variar de les persones.



A la galaxia hi ha molts planetes que pots atacar i altres planetes que et poden atacar. A cada galaxia el numero 16 no es un planeta ni res d’aixo es un lloc on et pots trobar moltes coses rares: materia oscura molt rara de trobar, naus velles, extraterrestres, pirates de la galaxia que ataquen, metall i cristall.

Tot aixó t’aspere a Ogame.
http://www.ogame.com.es/
Si teniu dubtes envieu-los a salcedochanza@gmail.com

Prince of persia

El diumenge dia 6 de juny, varem anar al cinema d’ Alpicat.
Varem veure Prince of persia las Arenas del desierto, es una pel·lícula que jo crec que no és per la nostra edat. A mi no hem va acabar d'egradar, la vaig trobar una mica per majors de 13 anys, per gent que entengui una mica més de pel·lícules.

En resum : anava d’una daga màgica que si hi ficaves una arena única en el món, el que clicaba el botó de la daga es tirava el món enrere i sol s’han recordava del que passaria el que clicaba el botó.

A aquella daga la volien quatre tropes d’ homes, la tenia una dona, i aquella dona es va ajuntar amb un home i la van compartir, l’únic que aquella dóna va trair a l’ home i el va enverinar i quant es va despertar estava sol en una habitació, en va sortir i va sortir darrere la daga.



La va trobar a un desert proper a la dóna i la daga i al desert els va atacar una tribu, i van clicar el botó tantes vegades que es va fer la fi del món i l’altre home agafa la daga i cal al buit i la daga l’agafa el bo, surt d’allí, ajuda a la dóna i van corrents cap al palau mentre que els altres s'estaven morint cremant-se.

L’home es casa amb aquella dóna i de regal de boda l’home a la dóna li dona la daga màgica carregada amb sorra del temps, la va tancar en una vitrina i no la van tocar fins que un dia varen entrar a robar al castell i s’ha la van emportar, els guàrdies del castell varen sortir darrere la daga i la varen trobar, la varen tornar i tot va ser com abans i mai més es va tornar a robar la daga.
La dóna encara no conten ta va anar a la roca on havia trobat la daga i la sorra i va tornar la daga al seu lloc. I ningú no la va poder treure perquè es necessitava una ment prodigiosa que en aquella època sol tenia la filla del emperador.

Habbo

Habbo es un joc online que conecta la gent del països per conèixer persones. El joc consisteix en crear una sala bonica per tu.

Es te que aconseguir amb crèdits que s’aconsegueixen pagant amb el mòbil, amb diners reals. També a vegades fan concursos per guanyar coses, alguns dies especials com haloween,Nadal... també et fan regals si et conectes. Jo tinc una sala amb moltes coses que les he anat aconseguint, també es poden aconseguir coses cambiant.


Pots fer plaques que te les pots ficar. També pots treballar amb una sala allavontes si el jefe d’aquell lloc diu que et mereixes la paga te la donen, un lloc on paguen segur es el imperi Blaster.

Important: la gent et diu unes pagines i diu que hi aneu que allí et donen crèdits gratis, no hi aneu que allí et pillen la contra i et roben tot el que tens.
http://www.habbo.com/
Si teniu dubtes envieu-los a salcedochanza@gmail.com

4story

Hi pot jugar la gent del tot el mon. El joc va de que et tens que crear un personatge i despres tens que ficarli que es: mag, corredor de les sombres, clèrig i invocador.

Despres d’aixó apareixes amb una ciutat allí et donen missions i les tens que fer per pujar de nivell. Cada tipus de monstre te un jefe que ataca al veure't, el primer jefe no va acompanyat i tampoc ataca al veure algú, pero els altres van acompanyats i si que t’ataquen.



Hi ha molts camins per anar a molts llocs. Al joc si et tires al riu pots nedar i bucegar però hi en alguns llocs que no pots pujar del riu i tens que apagar i engegar de nou el joc. Hi ha molts monstres que poden ser mags i poden ser guerrers.
http://www.4story.com/
Si teniu dubtes envieu-los a salcedochanza@gmail.com

El sopar del futbol

El dissabte al vespre a les deu vam anar a Menàrguens al sopar del futbol, que cada any fem a diferents llocs: Menàrguens, Térmens, Vilanova de la Barca. Aquest sopar el fem per despedir-nos d’aquesta temporada.

Quant vam arribar vam anar a fer una volta per Menàrguens amb els de l’equip de futbol. Vam tocar timbres de les casses i també vam ficar una botella de vidre damunt d’un contenidor i vam tirar una pedra i la vam trencar.

A les deu i mitja va començar el sopar. De primer plat vam menjar macarrons amb formatge ratllat, de segon pollastre amb patates, el pollastre estava molt dolent, i de postres vam menjar un gelat de xocolata i vainilla.

Quant sopàvem vam fer una guerra de menjar ens tiràvem de tot: pa, patates, pollastre, coberts... Desprès vam anar a fer maleses pel poble amb els companys.

Quant havien acabat tots de sopar ens van donar uns trofeus de record d’aquest any, a tots els jugadors de tots els equips (prebenjamí, benjamí, aleví, infantil, cadet i juvenil), i també a tots els entrenadors.

Per alguns equips la temporada ha estat millor que per altres, però el que importa és participar, fer esport i passar-nos ho bé, per això estem a l’escola de la Noguera.

Vam estar des de les onze fins a les dotze i mitja que va ser quant la gent anava marxant cap a casa seva a dormir.
Alguns pares de la junta es van quedar més temps perquè havien de recollir totes les coses.