Excursió a Tarragona

El dimecres al matí em vaig despertar i teníem una excursió a Tarragona a veure l’aqüeducte i el museu.

Em va fer una mica pal despertar-me a les set de la matinada perquè al paper hi deia que havíem d’estar a les vuit a l’escola.

Quan vaig arribar a l’escola anava mig adormit i  l’autocar ja era allà, vam pujar i tots els pares es depedien  dels seus fills .

Per a mi el viatge no se’n va fer molt llarg perquè ja hi estava acostumat de quan anava amb el camió del meu pare fent trams de quatre o cinc hores i en total del viatge quinze o setze hores damunt  d’un camió. Quan vam arribar a Tarragona directament vam anar cap a l’aqüeducte.

Vam esmorzar, vam fer uns quants jocs i també vam passar passar per damunt de l’aqüeducte que es lo que em va agradar més de  tot. Per a saber quants metres de llarg mesurava vam fer servir un conta kilòmetres; els de cicle mitjà també ho van fer i la monitora va dir que el que s’atansés més al resultat real guanyava aquella prova. El que contava del nostre grup era l’Andreu Terés Codina i vam guanyar nosaltres per un metre menys que els de cicle mitjà.

A continuació vam anar a dinar al camp d’aprenentatge de Tarragona  on hi havia un restaurant. Els de sisè vam preparar un joc que consistia que els ajudants del Circ Sabata Deslligada ara us explicaré que vol dir. Al nostre poble Albesa els de sisè vam pensar de fer un circ perquè era molt avorrit nomes veure actuacions dels altres i tota la nostra classe, un dia ens  vam ajuntar i vam dir  : “Aquí hem de  fer algo” i entre tots vam pensar de muntar un circ i vam ficar els nom Circ Sabata deslligada. E l Circ és l’ Arnau, el Sabata és el Quim i el Deslligada és el Roger. Tots els altres nou que hi ha classe són ajudants, a ficar les cançons, les llums de fondo i moltes coses més.

Finalment vam anar al museu, vam fer  una activitat en la que cadascú havia de  fer una activitat que quan ens la va explicar em vaig ficar super content perquè havia de  fer com  de detectiu Conan, que  era un detectiu molt llest i només  tenia 12 anys i treballava per l’ FBI. Ens va ensenyar una sala ho hi havia totes un maletes; tothom les volia tenir però el nostre professor en Xavier va dir que les coses no es toquen fins que ho digui en David, que era el monitor de la nostra activitat.

Ens vam asseure en  unes taules  i ens va donar llapis i un quadernet. Cadascú tenia una vocal que representava un personatge de l’època romana , eren uns humans que eren anònims un es deia Marcus, l‘altre Quintus... L’ultima prova era que a cada maleta hi havia un disfressa i t’havies de disfressar .Del  meu grup es va disfressar una nena de cinquè que es diu Laia.

Quan es va acabar l’actuació vam anar cap a l’autocar , ja que ja era molt tard i quan vam arribar  a casa eren les 7 de la tarda.

Les Cassolades

El dissabte passat, eren les Cassolades, i de bon de matí ja hi havia gent per allà al metge, i alguns preparant la seva taula.

Nosaltres, els del Circ Sabata Deslligada, teníem una taula reservada amb el nom i la foto en un paper.

La nostra cassola l’havíem fet un dia abans a casa de la Francina, la mare de l’Anna, perquè el dissabte al matí no tindríem a cap pare que ens vigilés el foc.

A les 11:30 vam quedar al pati de l’escola per a començar a preparar l’aperitiu i d’altres... i tothom havia portat alguna cosa per col·laborar.

El Genís va començar a les 12:00 a menjar, perquè després se’n havia d’anar a jugar un partit, i ens va dir que estava boníssima, i a jo m’entrava unes grans temptacions de menjar, i crec que als altres també els hi passava el mateix.  

A la 1:30 tots teníem moltíssima gana, però no podíem començar ni per l’aperitiu perquè faltava el Quim, que va arribar per allà a les 3:00.

Al final, al Quim no el vam esperar, i vam començar a menjar com persones civilitzades, però això sí, li vam guardar un bon plat.

Després van venir els de 5è, sense preguntar res ens van començar a dir que no podíem participar al concurs de cassolada infantil perquè l’havíem fet el dia abans, però nosaltres li vam preguntar al Marcel i tot seguit ens va inscriure.

Al concurs participaven: els nens ‘’petardos ‘’ (5è), els ‘’The Best Cassoleros’’ (1r d’ESO), unes noies grans que no sé com es deien, i el ‘’Circ Sabata Deslligada’’ (6é).

Més tard, quan anaven a dir quina era la millor cassola, van dir que les quatre que concursaven estaven molt bé, i ens van donar a tots un sobre on hi havia un val per un pastís.

Si n’haguessin triat una, sincerament crec que hauria guanyat o la nostra o la dels de 1r d’ESO, perquè la nostra era la cassola més bona que havia provat mai.

Després, alguns vam anar a veure a un mag que actuava a la saleta, i després d’això al boti-boti. Per a mi era la primera vegada que saltava en unes plataformes així, i em va encantar.

Finalment, el Sergi, el Quim, el Genís, el Marc i jo vam tornar al pati de l’escola i vam fer una guerra de globus d’aigua, i tots vam acabar xops.

Fer aquesta cassola ens va costar, però ens ho vam passar molt bé fent-la, i l’any que bé tots tenim clar que la volem repetir! 

Caminada

El diumenge al matí, l’Aida una ex. alumna de l’escola Àlber, em va dir si voldria anar amb ella i l’Anna a fer la caminada pel poble. La caminada és com una mena de sortida que fan pel poble i que hi pot anar tothom. De seguida que ho vaig saber, em vaig aixecar i me’n vaig anar a vestir.

L’Aida, l’Anna i unes altres nenes m’esperaven a la plaça. Allí vàrem esperar uns instants perquè tota la gent acabés d’arribar i tot seguit vam emergir a caminar. Jo i l’Aida anàvem xerrant sobre aquella excursió, com li anaven les coses a l’institut... i l’Anna i la Laia també parlaven pel seu compte. En aquell viatge també hi havia altres nens, com per exemple: l’Arnau i el Roger, algunes nenes de cinquè...  La ruta era tot el recorregut que arribava al Romeral; a més a més la temperatura que donava aquell mati era perfecta amb un paisatge esplèndid.

Quant baixàvem per tornar cap a la plaça, vam parar a un mirador que van fer fa poc damunt d’un turo, el turo del Cinto. Allí nosaltres ens hi vam estar poca estona perquè ja hi havíem anat moltes vegades.

Per acabar, quan vam tornar cap a la plaça, vam anar a la saleta. Allí unes dones van preparar coca amb xocolata, algun refresc i fins i tot cafè. Jo i les meves companyes vam anar al lavabo, i ens hi vam estar una bona estona.

Quan vam sortir, no vam trobar a ningú en aquell establiment, estava tot desert. L’Aida va anar a veure si ens havíem quedat tancades o encara podíem sortir, però vam tenir mala sort, el pany estava tancat. A fora a la plaça encara hi havia persones i ens van sentir. Jo no podia parar de riure perquè allò em feia molta gràcia.

Al final vam sortir d’allí dins i ens en vam anar totes cap a la seva casa. 

Una excursió a Tarragona

El dimecres dia 13 de març, vam anar a Tarragona a visitar l’aqüeducte i el museu nacional arqueològic de Tarragona (MNAT). A les vuit del matí ja havia arribat l’autocar, i al cap d’uns cinc minuts vam pujar-hi i vam marxar. D’anada cap allà, vam aprofitar que estaríem unes dues hores assentats allí per parlar de què hauríem de portar per fer la cassola del dissabte, que menjaríem...

Quan vam arribar a Tarragona vam esmorzar, i després vam anar caminant fins a l’aqüeducte. Primer vam fer uns exercicis en un quadernet que ens va donar una monitora que es deia Aurora, i després vam pujar a dalt de l’aqüeducte i hi vam passar per sobre, em va agradar molt tot el que vam fer.

Al migdia vam anar a dinar al camp d’aprenentatge de Tarragona, i després, quan vam acabar tots de dinar, com que encara ens havíem de quedar una estona més abans d’anar al museu, tots els de sisè vam prepara un joc per entretenir els de tercer, quart i cinquè.

Va arribar l’autocar i aleshores vam anar al museu. Els de cinquè i sisè vam fer una activitat on amb unes pistes que teníem en un quadernet que ens van donar, havíem de descobrir quin personatge érem, va ser molt divertit. Quan la vam acabar vam marxar cap a casa.

Aquell dia m’ho vaig passar molt bé. 

Com fer tortitas americanes

Ara us ensenyaré a fer tortitas és molt fàcil i estan per llepar-se'n els dits.

Ingredients:

Per fer la pasta

Per 1 ou:

1/2 got de llet
3 cullerades de farina
1 cullarada de llevadura en pols
1 cullarada de margarina

Complements:

Xocolata
Llet condensada

Preparació:

Mesclar tots els ingredients de la pasta fins que quedi una massa com l’aigua pastosa i groga.

Coure en una paella amb un mica de margarina.

Omplir amb l'ingredient complementari que més vols com: Nocilla, mel, Fruita...

Com heu vist, aquesta recepta és molt fàcil d’elaborar i molt bona.

Excursió a Tarragona

El passat dimecres dia 13, un dia amb les temperatures baixes, vam anar a Tarragona, on vàrem estudiar els Romans. L’autobús ens havíem d’aixecar aviat. Tots estàvem impacients per veure l’arribada del transport que ens portaria cap a la ciutat de Tàrraco. A davant de l’escola, també hi havia alguns nens i nenes de l’ESO.

Vam pujar a l’autobús, ens vam asseure i ens vam posar còmodes perquè sabíem que aquest viatge duraria molt. A mesura que anàvem avançant quilòmetres, dos companys de la classe varen portar dues llibretes per apuntar els encàrrecs que havia de portar cada un per preparar la cassola ja que el dissabte següent, al nostre poble era festa i ho celebràvem així.

Quan vam arribar a Tarragona, dues noies molt simpàtiques, es van presentar, eren les nostres monitores. A continuació, ens van dir quins temes sobre els Romans tractaríem i quines serien les activitats següents. Seguidament, ens van deixar una mica de temps per esmorzar i descansar de tantes hores dins d’un autobús.

Acte seguit, vàrem anar cap a l’aqüeducte on vàrem fer totes les activitats. Ens ho vam passar molt bé! També ens van donar un dossier on hi faríem els jocs escrits. Les monitores. Per ajudar-nos a entendre com va ser la història de l’aqüeducte, van fer sortir alumnes per representar-la.

Més tard, quan vam acabar totes les activitats, vam passar per damunt de l’aqüeducte. Va ser molt emocionant!! Aquesta experiència em va agradar molt i no la penso oblidar.

Tot seguit, vam anar a dinar i després vam anar a un museu on vam fer de detectius per descobrir quin era el nostre personatge de l’antiga  Roma. Portàvem una maleta amb moltes butxaques amb pistes per esbrinar-ho. M’ho vaig passar molt bé.

Aquesta sortida em va agradar molt, sobretot quan vàrem passar per damunt de l’aqüeducte. 

Excursió a Tarragona

El dimecres passat vam anar a Tarragona, va ser molt cansat. Ens vam haver d’aixecar a les set del matí per que havíem d’anar a buscar l’autobús per anar a Tarragona. A l’autobús xerràvem, preparàvem les coses que havíem de portar cadascun a la nostra cassola de tros...

Per fi vam arribar a Tarragona vam arribar a les nou, nou i mitja del matí, quan vam arribar vam anar amb unes monitores a esmorzar, tot seguit vam anar amb l’Aurora a mirar l’aqüeducte i allí vam fer unes activitats de mesurar l’aqüeducte, i quan vam acabar de fer l’activitat vam passar per damunt de l’aqüeducte i vam mesurar quan feia.

Quan vam acabar vam anar a dinar al CDA de Tarragona, i quan vam acabar vam fer un joc improvitzat amb el circ, i crec que els i va agradar molt i a mi hem va semblar divertit. Quan vam acabar vam anar al museu i allí vam fer una activitat que era com d’investigadors. Aquella activitat dins el museu hem va agradar molt.

A la tornada van ficar una pel·lícula molt avorrida i vaig xerrar amb el Quim.  

Les cassoles

El dissabte dia 16 de març, aquí al pati es van fer les cassoles, què és una festa que es fa en bastants pobles, i que cada colla fa una cassola amb el que vol el dia mateix al matí i després se la mengen, i si hi participes també pots guanyar algun premi.

La nostra colla (tots els de sisè), en canvi, la vam fer el dia abans a la tarda al garatge de l’Anna amb l’ajuda de la seva mare. Primer vam coure la llonganissa, després la costella, i llavors vam tirar la tomata, els caragols i la llonganissa i la costella, i ho vam deixar reposar una hora a foc lent. Cap allà a les set de la tarda vam marxar cap a casa i després la mare dels bessons va anar a buscar la cassola a casa de l’Anna i se la va emportar, per l’endemà poder-la calentar.

El dissabte a les dotze vam quedar per anar començant a preparar coses per després a l’hora de dinar. Vam ficar els plats, els gots, el beure i el aperitiu. El Genís va dinar ell sol a les dotze i mitja perquè havia d’anar a un partit, nosaltres vam dinar allà a les dos i el Quim quan va arribar d’un partit allà a les tres va dinar ell sol. Nosaltres ens vam apuntar al concurs de la categoria de nens i ens van donar una carta en que hi deia que ens podíem comprar un pastís gratis.

 Aquell dia m'ho aig passar molt bé.

El dia de carnaval

El dia 23 de febrer era carnaval. Aquell dia havíem de fer el circ a la tarda i jo estava una mica nerviós.

Al matí em vaig aixecar i vaig començar a fer deures, quan els vaig acabar vaig anar a esmorzar i me’n vaig anar a la sala de jocs a jugar a la Play Station2; i vaig jugar al Gran Turismo4, que els hi recomano als que tinguin la PS2 o PS3 i a qui els agradin els jocs de carreres. Al cap d’una estona vaig sortir a voltar pel poble amb patinet i no em vaig trobar amb ningú, i llavors me’n vaig tornar cap a casa. Cap allà a les dues el migdia me’n vaig anar a dinar a casa de la meva àvia i a les tres me’n vaig anar a assajar l’actuació del circ.

Allà a les quatre va començar la rua pel poble però no m’hi vaig estar gaire perquè havíem de acabar de polir detalls. Quan es va acabar la rua la gent va començar a venir cap a la saleta, i quan tots van callar vam començar l’actuació. Va durar més o menys una hora i als nens els hi va agradar molt, i després els de l’AMPA van oferir coca amb xocolata per a tothom. Tots els del circ no volíem acabar la festa encara, llavors vam preguntar als pares si ens podien deixar anar a casa de l’Arnau i el Roger a sopar i al cap d’una bona estona d’intentar convèncer als pares perquè ens hi deixessin anar ens van dir que sí. Vam fer una “PARTI” segons el Roger i l’Arnau i ens ho vam passar molt bé.

Aquell dia va ser molt divertit.   

Una petita història

El Dissabte passat, aproximadament a les 4, vaig quedar amb el Genís per anar a jugar a pilota al parc. De sobte, quan feia una estona que jugàvem,  va venir el Marc amb el seu cosí Sergi P, que anaven amb patinets, i vam anar a la ‘’Plaça dels Sarraïns’’ a jugar a futbol. Després va venir el Sergi F amb patins, i vam jugar tots junts.

Després d’una bona estona vam decidir anar a la pedrera, i després al ‘’Castell del Tonet del Cinto’’. Vam pujar per la part més difícil, i ens vam inventar que li diríem ‘’el turó inescalable de la inescalabilitat’’. Però al final ho vam aconseguir.

De seguida vam arribar al cim, allà ens vam trobar a en Dídac i l’Aleix amb el seu pare, que ja se n’anaven, però nosaltres ens vam quedar cinc minuts més.

Tot seguit vam baixar i vam tornar a la ‘’Plaça dels Sarraïns’’ a descansar una mica perquè estàvem molt cansats, però tot i així, encara ens quedaven forces per a fer un mini partit de futbol.

Quan tothom se’n va anar, jo també vaig anar a casa meva, i després de sopar, em vaig ficar a l’ordinador i vaig parlar amb el Marc per l’Skype, que estava a casa del seu cosí Sergi P. Ens ho vam passar molt bé jugant.

Aquell dia m’ho vaig passar molt bé!

A “l’Insti”

Sempre penso que hi haurà un dia que marxaré d’aquesta escola, quan penso en això penso en coses dolentes com que deixaré vells amics, aquells records de quan era petit, aquests professors que sempre m’han ajudat (però sí que m’agradarà deixar els deures avorrits que ens manaven i a l’institut fer-ne alguns de més divertits), aquells nens que potser no van al mateix institut que jo, aquell vell edifici que ha aguantat els meus nou anys d’estar-hi …

En aquesta escola he viscut moltes aventures increïbles que no oblidaré mai; però, no sols penso en les coses dolentes que deixaré a l’escola, sinó que també penso en les dificultats que em trobaré a l’ institut, com algunes persones, que com a tot arreu et molesten, més exàmens i més difícils, més deures, que serè dels més petits... Però ja quasi és hora de deixar aquesta escola i de pensar en algunes coses que no em farà res deixar, com aquells mals records de baralles i discussions, però el que no em farà res deixar de veritat sols és això perquà poc o molt tot ho enyoraré; però el millor és pensar en les coses bones que trobaré a l’ institut, com nous amics, nous professors ,noves assignatures més interessants que les del col•legi, noves aules...

Aquestes són unes de les coses bones principals que trobaré, perquè podeu tenir per segur que té més coses bones anar a l’ institut.

 Ja estic pensant en l’estiu, que passarà a l’estiu? Faré totes les coses que feia? Tornarem a fer el circ? Això és l’únic que em fa molta por, perquè com més deures tindré menys oci posseiré, i això em fa pensar en coses terribles com que no podré quedar tant, no podré jugar a les tardes i el més terrible és que no pugui fer el circ. Però jo ja ho tinc clar, no pararé de lluitar fins que aconsegueixi acabar tots els deures i poder fer el circ, anar a jugar... Això m’encantaria, si això em passa, anar a l’ institut serà molt divertit i tota una aventura.

Ja m’imagino el primer dia de classe, desorientat, i sense saber on anar, però ho tornaré a repetir, anar a l’institut no m’ho prendré com un repte, sinó que com una oportunitat i fer deures, noves assignatures... serà, una sensació de créixer i de fer-me gran.

Ah, i pels que no sàpiguen que és el circ que premin en qualsevol enllaç: 1 2

Boles de formatge

Ingredients

• 60 g de mantega
• 60 g de farina
• 250 cl de llet
• 100 g de formatge ratllat
• 1 ou
• Pa ratllat
• Oli

6 racions

Elaboració

Es fon la mantega en un cassó i tot seguit s’hi posa la farina, que es cou fins que rosseja.

S’hi aboca la llet i es va remenant amb el batedor de mà perquè no quedin grumolls. Quan bull, es retira del foc. S’hi incorpora el formatge ratllat i es continua remenant.

Es deixa refredar la pasta en un plat.

Un cop freda, es formen boles que es passen per l’ou batut i pa ratllat. Ja estan a punt per fregir.

40 min.

Pastís de formatge

Ingredients

• Un paquet de formatge tipus Philadelphia
• 3 ous
• 3 iogurts
• 3 cullerades de farina
• 10-12 cullerades de sucre

8 racions



Elaboració

Com que el procés per elaborar aquest pastís és molt senzill primer de tot, posarem a escalfar el forn a 200º i que vagi agafant temperatura.
En un bol barregem tots els ingredients ben barrejats.
posem mantega al motlle que utilitzarem per fer el pastís.
Aboquem tota la massa al motlle i el fiquem al forn que baixarem a uns 170º i el deixarem uns 20-25 minuts.
Per assegurar-nos que és ben cuit el punxem amb un escuradents i si surt net ja estarà.

El deixem refredar una estona i quan estigui tebi es posa a la nevera.
Servir a temperatura ambient.

30 min.

Del col·legi a l'institut

Ja ens comencem a fer grans, i és l’hora de canviar de col·legi. Aquest any fem sisè a l’escola del nostre poble i som el més grans,però això canviarà. Anirem a un institut de Lleida i allí serem els més petits. Allí també ens trobarem amb altres amics que ja van marxar de l’escola,que jo crec que ens ajudaran a superar els nous reptes que ens trobarem. També hi trobarem més dificultats, però potser hi haurà professors o professores més bons o més dolents que ens ajudaran a superar aquests reptes millor o pitjor. Alguns dels reptes que haurem de superar serà despertar-nos més aviat, anar amb autobús a l’escola, haver d’aguantar més hores sense menjar,...

Aquí també deixarem records bons com els amics, ser més pocs a classe, ser una escola amb nombrosos ordinadors,...Però també deixarem cosses dolentes com els exàmens, el pati petit,...

Alguns dels nostres companys han anat marxant durant aquests nou anys però n’han vingut d’altres que han tornat a marxar, i alguns que encara són a l’escola però en cursos inferiors. Alguns dels que queden aquí aniran a instituts diferents com les Dominiques, al Juan Sola,...  i tots el altres anirem al Torre Vicens. Però tots en comunicarem amb tots sempre i segurament algun dia ens trobarem. Espero que per anar a l’institut no ens canviï la actitud i no deixem de ser amics.

Adéu al col·legi i hola a l’institut.

De l'escola a l'insti

Quan vaig començar l’escola en tenia moltes ganes perquè per a mi era com anar a l’escola dels grans, per altra banda també en tenia moltes ganes perquè el meu germà ja hi anava.

Aquest any som els més grans, en canvi quan anem a l’institut tot canviarà, serem els petits. D’aquí a uns dies acabarem el col·legi i llavors ja passarem a l’institut, hem estat nou anys en aquesta escola i ara l'haurem de deixar. Aquest any faig sisè o sigui que el setembre d’aquest any ja aniré a l’institut, allà, m’hauré d’esforçar més, també faré més amics, però també hi haurà professors millors i pitjors, hauré d’estudiar bastant més... Però en aquesta escola hi deixaré records inoblidables.

Cada pas que he fet a l’escola l’Àlber, he deixat enrere un conjunt de coses que me’n recordaré tota la vida. Jo penso que molta gent diu el mateix, que quan surt d’aquí s’oblidarà de l’escola i pensarà en l’institut, però jo no ho veig així,  sóc de les crec que quan surti d’aquí trobaré a faltar tots els moments passats en aquesta escola.

Per a mi aquesta escola ha estat molt important, deixaré aquí molts amics i també molts professors que m’han ajudat a superar tots els problemes que he tingut, però, també deixaré enrere algunes coses que no m’han agradat com per exemple: els exàmens, aprendrem tots els verbs ... Però també, a l’institut em retrobaré amb antics amics que ja hi són, coneixeré gent nova, hauré de superar nous reptes... Però alguns dels companys que estan amb mi a la classe marxaran a altres instituts, però intentarem que ens puguem trobar pel poble o algun dia que no tinguin res a fer.

Anar a l’institut comporta avantatges i desavantatges.

Els avantatges són que farem nous amics, també hi haurà noves assignatures, el pati serà de més estona, sortirem més aviat...

Els desavantatges són que ens manaran més deures, haurem de deixar els nostres amics, haurem de ser més matiners i marxar amb autobús i, a les classes hi haurà més nens i nenes que no coneixem de res, serem com un més...

En canvi a l’escola a la nostra classe som onze, quasi tots ens coneixem des que anàvem a la guarderia, ens coneixem a tots el professors i professores i ells ens coneixen a nosaltres...

Molts nens estan contents de marxar d’aquest vell edifici, on es pensen que només han passat males estones, però la veritat és que aquestes estones han estat molt útils per a la seva educació. Per onze nens i nenes d’aquesta escola, el 21 de juny s’acomiadaran d’aquest vell edifici que els guarda molts records i el més important, els ha vist créixer dia a dia, hora a hora, i fins i tot minut a minut.

En fi, trobaré a faltar molt aquesta escola! 

Està bé fer servir ordinadors a diari en una escola?

Avui parlarem d’un tema que m’ha agradat bastant:

Poquíssimes escoles de Catalunya, avui en dia fan servir els ordinadors com si fossin ‘’llibres’’, i a Albesa, l’escola Àlber (la nostra escola) és de les úniques que fan això.

Hi ha molts avantatges, com de que no calen tants llibres. Es poden trobar mestres gràcies a la red, per Internet, o també activitats Online per estudiar. També és molt més ràpid i útil que els llibres. Als nens els hi agrada més, i molts diuen que hi estan a favor.

Els inconvenients que té tenir ordinadors a classe poden arribar a ser aquests: Molts nens que tenen un ordinador propi a l’aula es distreuen en mig d’una classe, i el professor/a els hi ha de cridar l’atenció. Els nens tampoc aprenen a escriure a mà tan com si ho farien amb una llibreta.   

Aquests ordinadors valen diners i electricitat, i s’han d’anar renovant i actualitzant.     

La meva opinió és que estan molt bé i són molt pràctics, però també s’hauria de mirar d’una altra banda, i llavors també són dolents, i tornaré a repetir que gasten bastant electricitat i distreuen als nens/es de la classe.

De l'escola a l'institut

Aquest curs és l’últim any que estarem aquí a l’escola; aquí ara som els més grans de tota l’escola, però l’any que ve serem els més petits de tot l’institut. Jo aniré a l’IES Torre Vicens igual que la majoria de companys de la meva classe, però em sembla que tres o quatre persones de la classe no hi aniran. A mi m’agradaria que tots anéssim al mateix institut però cada pare decideix a quin institut ha d’anar el seu fill.

Deixem molts records enrere, com professors, amics...

L’any que ve faré molts amics nous, però també hi haurà persones amb les que no m’hi agradarà anar, però em tocarà anar-hi, però al final segurament m’acostumaré a anar amb aquestes persones i ens farem amics.

Aquests nou anys que hem anat en aquesta escola han set molt durs però els següents anys encara ho seran més. Farem moltes noves assignatures com: Francès, Física, Química...

A l’escola hem fet molts amics, hem conegut molts bons professors que ens han ajudat a superar tots els reptes i ens ho hem passat molt bé, però també ens han fet fer algunes coses que ens han fet patir una mica, però sempre ens n’hem sortit entre tots.

A mi m’agrada començar l’ESO perquè hauré d’assumir nous reptes i em sembla que me’n sortiré amb quasi tots. Però mai oblidaré l’escola, perquè allí és on he après tot el que sé ara mateix.

Trobaré molt a faltar aquesta escola!!!

Hauríem de fer més esport?

L’esport es bo per a la salut, però hi ha gent que s’estima més estar a casa mirant la televisió, no dic que estigui malament, però hem de fer una mica d’esport al dia per tindre una vida saludable.

Si fas esport  estaràs en forma i tindràs bona salut i en canvi si et quedes a casa mirant la televisió, el teu cos no estarà en forma. Si fas esport no t’engreixes tant i la teva salut serà més saludable ; si ets un d’aquells que ets molt gandul i sempre estàs a casa avorrit, et donaré un consell : surt a fora a corre i a jugar amb els amics que t’ho passaràs més bé i al final serà més beneficiós per a tu.

De vegades fa fred, i no tens ganes de sortir al carrer a jugar, a córrer... encara que si surts al carrer a fer esport  t’escalfes, hi ha gent que s’estima estar tot el dia a casa sense fer res, i per això veiem persones que estan grasses i aquelles persones se’n repetiran de no haver fet esport quan tenien la oportunitat.

Jo opino que hem de fer una mica d’esport al dia, també es pot estar a casa mirant la televisió o jugant a les consoles però això ho hem de saber repartir, una estona jugar a les consoles i mirar la televisió però, i l’altra part fent esport i jugant amb els amics hem de fer una mica d’esport cada dia i jugar amb els amics.

Del col•le a l’insti

Aquest any som els grans del col·le però l’any que ve això canviarà i serem els més petits. Serà un canvi en molts aspectes: A l’institut farem noves amistats, tindrem nous professors, ens haurem d’esforçar més perquè serà tot mes difícil, ens haurem d’acostumar a les noves aules, al pati i als companys nous...

Personalment trobaré a faltar els moments que he passat amb els meus amics i amigues, les hores compartides a classe amb els companys i els professors.

En aquesta escola deixarem bons records i de no tant bons, com les bones i males notes, però segur que allò que ens quedarà serà els bons moments d’aquests nou cursos a l’escola l’Alber d’Albesa.

HI ha nens que no vindran al meu institut però el que hem quedarà serà els bons moments amb els amics.

De l'escola a l'institut

Enguany faig sisè, és a dir que l’any que ve ja aniré a l’institut; això implica més esforç, estudiar més, més amics, més persones a deixar apartades...

L’últim dia d’escola potser ens cantaran una cançó o ens faran un vídeo en homenatge nostre, és a dir, als alumnes de sisè.

Per mi serà una gran cop perquè he estat estudiant 9 anys en aquesta escola i a mi m’agradaria quedar-m’hi bastants anys més. També hauria d’estar content per una altra cosa, que és que allà aprendré noves coses tant d’estudiar com de deixar apartada a la gent que em podria posar en problemes i ser més amic de les bones persones.

Jo si no hi ha res de nou aniré a l’IES Torrevicens de Lleida que es on la majoria de la classe anirà. Però hi hauran persones de la classe. Hi ha persones de la classe (això no em descarta a mi) que els agradaria anar al mateix institut i així estaríem més units amb els amics que des de petits tenim i estimem.

Superar la primària ha estat un gran repte i superar l’ESO en serà un altre encara més gran.

Jo sé que quan vagi a l’ESO no em recordaré del que he escrit però el que sí que sé és que enyoraré aquesta escola.

De l'escola a l'institut

Des que era petita, que vinc en aquesta escola. En ella he passat moments difícils com: els exàmens, algunes ocasions incòmodes... però també hi ha hagut èpoques molt bones com per exemple: els festivals, les brometes que alguna vegada apareixen a la classe gràcies a alguns graciosets però que també ens fan passar l'estona una mica més divertida...

Cada dia estic més contenta només amb pensar que ja em faig gran i que per fi podré anar a l'institut. Espero que allí no em vinguin males influències i que hi troba molts amics nous. Però per una altra banda trobaré a faltar l'escola en què jo i tots els meus companys hi hem viscut; les hores d'esbarjo en què gairebé cada dia rebies una pilotada a la cara dels nens que jugaven a futbol, això mai no s'oblidarà.

A més a més, estic molt contenta de que pugui anar a l'institut perquè també fa molts anys que vinc en aquesta escola (en concret nou) i ja és hora de que puguem canviar.

Ara ja comença a canviar la temperatura, cada cop fa més calor...i amb això vull dir que ja ve l'estiu, que d'aquí poc ja serà hora de que nosaltres puguem canviar de zona d'estudi i volar cap a l'institut on de nou tornarem a créixer. Espero que l'últim dia d'escola sigui el més gran de tots els que hem passat en ella.

Adéu!!

Una nova etapa: l’institut

Aquest any fem 6è, som els més grans de l’escola, però això canviarà d’aquí molt poc, anirem a l’institut i serem els més petits, ens tornarem a trobar a alguns amics que ja són a l’institut, deixarem molts coses bones aquí a l’escola però també en deixarem de dolentes com:

Deixarem enrere els amics de 5è, 4r... i també els professors que ens han ajudat tant en aprendre tot el que sabem, aquí a l’escola hem aprés a sumar, restar, llegir, dividir, escriure, multiplicar...també hem fet moltes excursions, colònies, sortides... Tot això ha set molt divertit.

Segur que cap de nosaltres oblidarà aquests 9 anys molt llargs, hi vam entrar amb 2 o 3 anys i en sortirem amb 11 o 12. Hem passat molts moments bons com:  el carnaval, festivals d’hivern i d’estiu i també moments durs com aprendre a multiplicar, a dividir o a aprendre els verbs, això si que es dur!

També alguns amics nostres, no aniran amb nosaltres al nostre institut,( el Torrevisents) també hem deixat durant aquets 9 anys a dos companys que ara van a cinquè i també han vingut companys nous però tots han acabat marxant . A l’institut coneixerem a amics nous i moltes coses noves com:

Aprendrem altres assignatures com: Francès, química, física, tecnologia, construccions manuals...  Segur que ens ho passarem la mar de bé.

Cap a l' Insti

Aquest any som els més grans de l’escola però això l’any que ve canviarà perquè serem els més petits de l’insti. Jo encara recordo quan vaig arribar en aquesta escola: la senyoreta ens va dir que féssim un tren. I tots ens ficàvem en fila. La mare quan vaig arribar a casa el primer dia em va preguntar: què t’ha agradat el col·le dels grans? I jo li vaig dir que sí molt content.

En aquestes classes hem deixat moments bons i dolents com per exemple quan traiem bones notes i dolentes. Ja fa 9 anys que estem en aquesta escola i a mi m’agrada molt encara que sigui molt vella, els profes també ens ensenyen molt bé.

Quan marxes de l’escola del poble t’has d’acostumar a nous horaris, haver-te de desplaçar amb autobús a d’institut, haver-se d’aixecar més aviat, conèixer a gent nova, tenir més amics, acostumar-se a nous professors.

També al l’insti farem altres assignatures com el francès, física, química... que seran difícils.

En fi, ens espera un canvi important per nosaltres que esperem amb impaciència i amb nerviosisme.

De l'escola cap a l'insti

Encara recordo quan vaig entrar a l’escola, en tenia moltes ganes i la meva mare em va dir:

-Avui ja aniràs a l’escola dels grans!

I em vaig posar molt content, en aquells moments, per a mi, el C.E.I.P. l’Àlber era l’escola dels grans, perquè ja havia deixat enrere la llar d’infants. Però ara definitivament ja serà l’escola dels grans, més ben dit l’Institut dels grans.

Ja tinc moltes ganes d’anar a l’institut, perquè allà coneixeré a molta gent nova, i també molts nous professors.

En aquesta escola m’han passat moltíssimes coses, i se m’ha fet molt curt. M’ha encantat fer aquest recorregut en les classes, anant fent-nos tots més grans, i també més llestos i alts. Fins a arribar a ser els més grans, fent 6é.

Quan anirem a l’institut passarem de ser els més grans de l’escola (6è)  fins a ser els més petits (1r d’ESO)

Segurament em costarà bastant anar-me’n d’aquesta escola, on des de petits hem crescut amb els professors. 

Recordo que quan era petit, el meu germà ja anava a aquesta escola, i hi havia un director que es deia Alfons.

D’una banda m’agradaria tornar als 3 anys, tornar a fer P3 i també tornar a començar en aquesta escola, d’altra banda, si tornés a començar no podria experimentar el que és anar al Torre Vicens, o en un institut qualsevol.

Lamentablement,  gairebé la meitat de la classe aniran a una altre institut, però jo aniré al Torre Vicens, perquè el meu germà també hi va anar.