10 de març 2017

Hola, avui us diré les ganes que tinc d’anar al institut. La meva opinió és que m’agradaria que els professors que he tingut al llarg de aquests anys vinguessin amb nosaltres i que tots els meus companys també, perquè en molt temps que he sigut en aquesta escola pues ara hem vull quedar aquí però segur que allí també tindré bons professors i amics nous. Quan nosaltres hem anat allí a visitar l’institut, ens han ensenyat les classes i les instal·lacions, i quan ens han ensenyat la classe de plàstica hi havia alguns alumnes que l’any passat feien 6è. També ens van dir que estan fent una classe perfecta i ens van dir que faríem una activitat l’ordenador sobre com voldríem que sigui aquella classe. També ens van ensenyar la biblioteca i ens van dir que si un dia arribem tard a classe no ens deixaran entrar i tindríem que anar allí. Després ens van ensenyar també l’aula de musica. A nosaltres no sé perquè no ens van deixar sortir al pati i això em va enfadar una mica, però mentre ens ensenyaven tot se’m va oblidar. També ens van explicar que allí quan arribem ens ficaran un tutor i aquell tutor serà de 3r d’ESO. També recordaré les professores que vaig tindre (a P3 la Maria, a P4 la Josefa, a P5 també una Anna) després va vindre cicle inicial (a 1r vam tindre l’Ester i a 2n també a l’Ester)després vam començar cicle mitja i aquí és quan em va agradar més l'escola,(a 3r i a 4t vam tindre a la Teresina i a la Tresa) i per finalitzar el cicle que estic ara mateix cicle superior (aquests 2 anys vam tindre de tutors a la Berta i al Xavier i ens ho vam passar molt bé amb ells. Bueno pues aquí acabo la redacció, estic molt entusiasmat en anar l’institut, a aprendre coses noves, fer nous amics...Però no tots anirem al  institut Torre Vicens, menys el Jordi Llobera, però “sempre et portaré a la patata”
 




DE L'ESCOLA A L'INSTITUT

Ja ha passat nou anys des que vam començar l’escola, érem els més petits i l’any que ve, quan anirem a l’institut ho tornarem a ser.
 A l’institut coneixerem nous amics i professors que seran: divertits, treballadors o una mica avorrits. L’institut és molt més gran que l’escola, no hi ha comparació, es tan gran que crec que només arribar el primer dia ja em perdré dos o tres cops, a més a més hi ha moltes aules i coses noves que a l’escola no tenim, com per exemple: un laboratori de química, tallers de mecànica, un gimnàs amb dutxes, una aula de ciència, una cafeteria... A l’institut fan un munt d’exàmens, fins hi tot també en fan amb els ordinadors, donen un temps per fer-ho.

 Jo crec que passar de l’escola a l’institut és un gran pas i l’any que ve hauré de treballar el doble, però crec que m’ho passaré molt bé!

DE L'ESCOLA A L'INSTITUT

Aquest any, hem de deixar l’escola per anar a l’institut. Tinc molts bons records d’aquesta escola.
Me’n recordo que quan jo vaig començar a l’escola era la més petita del meu curs i de tota l’escola. A mi, em costava una mica d’incorporar-me, jo només tenia 2 anys. A P3, teníem a la Maria, tots li dèiem “Marieta”. La Maria era molt bona i carinyosa amb tots nosaltres. A P4 i P5, vam tenir a l’Anna Amorós, era molt simpàtica amb tothom. Quan vam començar cicle inicial, vam tenir a 1r  i 2n a l’Ester, sempre la recordaré amb molt carinyo, va ser molt bona mestra amb tots nosaltres, per mi, ha sigut la millor mestra que he tingut. A més, a 1r va arribar la Parisi, una molt bona companya. Després vam començar cicle mitjà. Va ser un dels millors cicles. Amb la Teresina ens ho passàvem molt bé, i la Teresa ens feia llengües. I per acabar, cicle superior. Hem tingut de mestres a en Xavier, la Berta i l’Anna. La veritat es que m’ha passat el temps molt ràpid des que vaig començar. Només puc recordar coses bones.
Em fa molta pena deixar l’escola, però al mateix temps tinc ganes de començar una nova etapa. Aquest curs em passa volant. També m’estimo molt a els meus companys, que per descomptat no els canviaria per res. Jo aniré al Torre Vicens.
Però el que menys m’agrada de tot això és que un company nostre no vindrà amb nosaltres.
Jo sé que sempre serà el meu amic, i que per res del món deixaré d’estar amb ell.


DE L'ESCOLA A L'INSTITUT

El meu primer dia d’escola em va agradar molt perque va néixer el meu germà petit i vaig conèixer nous companys i noves professores. La meva primera professora va ser la Maria i també vam tenir un company una mica especial a la classe, era un gall anomenat “Doraemon” i els ous eren de la granja de la meva mare i va néixer a l’escola. A P4 i a P5 vaig tenir l’Anna Amorós.  vaig canviar de cicle, a 1r i a 2n vaig tenir l’Esther i va arribar una nena nova que es deia Carla, en aquells temps em queia malament peró que ara som molt bons amics i a cicle mitjà la meva “superprofe”, la Teresina. Al meu últim cicle, és a dir, cicle superior, tinc la Berta i el Xavier. Els canvis segurament seran molt radicals perquè a l’institut serem petits i tindre de ser més independents i tornarem a ser els petits i potser tindrem sort i no ens separaran als companys d’escola.
Però ni que marxarà el meu cosí al Claver jo sempre serè el seu amic i cosí. ADÈU ESCOLA.
                              I LOVE YOU LLOBERA!!!!!
 

 


De l'escola a l'institut

Quan vam anar  a visitar elTorre Vicens, tot allò em va semblar molt gran i quan ho vaig veure ja vaig saber que allà em perdria, però ja aniria acostumant-me... Passar de l’escola a l’institut és un  gran canvi, perquè aquí fa molts anys que  ha hi estat i en aquesta escola sempre i recordaré moltes coses importants, divertides, aventures...  que m’han passat. Jo aniré a l’institut Torre Vicens igual que tots els de la meva classe, menys el Jordi Llobera que va la Claver, però no passa res perquè ens continuarem veient, igual que als altres.

Algunes mestres que vaig tindre són aquestes : La Josefa i moltes mestres que es deien Anna que les vaig tindre a infantil, l’Ester que la vaig tindre a 1r i a 2n, la Teresina i la Tresa que les vaig tindre a 3r i 4t, la Berta, el Xavier i l’Anna Arderiuque les vaig tindre a 5è i ara a 6è, i el Josep Manel que el e tingut casi sempre, també recordaré molts bons records amb els meus amics. Tinc ganes de quedar-me aquí perquè trobaré molt a faltar tota aquesta escola, però també d’anar a l’institut perquè encara que tot serà molt més difícil,  per altra banda també coneixeré  a molta gent i faré nous amics, però això si no em separaré dels amics de classe, també en tinc ganes per aprendre coses noves, fer altres excursions, experiments, en general  fer noves experiències. He disfrutat molt aquests anys a l’escola, però ara hem d’anar el Torre Vicens, i gaudir de les noves coses que ens donarà questa nova experiència.

de cole al institut

Aquest any,  és l’últim any que estic en l’escola, jo no estat tots aquests anys en aquesta escola, perquè primer vaig anar a Gaspar de Portolà, que és una escola de Balaguer, (segurament esteu pensant… si vius a Albesa? Per que no vas a l'escola de Albesa? Doncs perquè el meu germà estudiava en aquell col·legi i era perquè acabéssim el cicle en una escola), en aquella escola tinc bastants records d'infància. A primer vaig anar ja a l'escola que estic ara, l'escola l'Àlber, encara me'n recordo que abans d'entrar per la porta tenia una mica de por per si no feia amics, però vaig entrar alegre i vaig començar a saludar-me amb els companys i ja ens vam fer amics, alguns em sonaven la seva cara perquè a la guarderia l’havíem fet junts, però d'altres no s'havia res. Van anant passant els anys i cada vegada em vaig anar fent més amics de tothom i sen tots una pinya, inclús que a vegades que ens enfadéssim amb algun que altre. També me'n recordo de l'Esther que era una professora molt bona i amable.

A tercer i a quart vam tenir a la Tresina, que era la millor i ens estimava molt, sempre treballàvem molt i fèiem més matèria que del que tocava. I a 5è i 6è tenim al Xavier i a la Berta que també són bons professors encara que a vegades ens renyin. Ara almenys jo mels estimo molt i al meu cor sempre hi haurà lloc per tots igualment que sigui gran o petit sempre hi seran.
El institut crec que serà

una nova experiència, i segurament crec que em perdré el primer dia, també espero fer nous amics, però mai deixaré de banda als meus amics de l’escola.

De l'escola a l'institut

Hola, soc la Marta. En aquesta escola he tingut records dolents però també de molt bons i és una mica trist deixar l’escola després de tants anys aquí. Vaig arribar a P3 amb la senyoreta Maria i no coneixia a ningú perquè no havia anat a la guarderia amb ells però de seguida em van acollir molt bé. A P4 i a P5 vam tenir a l’Anna i a la Josefa que em van ajudar molt. A primer va canviar molt tot, teníem més matèries, uns horaris més estrictes però amb la senyoreta Ester vam anar tirant endavant. Segon va ser com un repàs de primer però amb algunes coses noves. 
Vam arribar a tercer amb la Tresina i la Tresa que van ser unes de les millors professores. Llavors a cinquè va ser tot bastant dur però amb la Berta, el Xavier i l’Anna, que eren els nostres professors vam passar a sisè. Ja era l’últim curs i érem els més grans de l’escola tot i que jo no em sentia la més gran. Tots els professors/es que he tingut han estat molt amables amb mi. Poc a poc també es van anar acostant les proves del curs i l’hora de deixar l’escola per anar a l’institut. La veritat es que jo en aquesta escola i amb aquests companys ja m’hi trobo bé però també serà emocionant canviar, amb nous horaris, nous amics, nous professors... Justament el dia 28 de febrer vam anar a fer-hi una visita, em va semblar molt gran, és a dir, que el primer dia ja em perdré pels passadissos.



També vam conèixer altres nens que també venien amb nosaltres a l’autocar. Ens van ensenyar una mica com treballaven, quines matèries tenien, com eren les aules. Ens vam trobar amb altres persones que també havien anat a la nostra escola. Va estar molt bé !! Ja veurem el que ens trobarem. 

De l'escola a l'institut

Aquest any és l’últim a l’escola, i tots anirem al Torre Vicens menys el Jordi Llobera que va al Claver. El dia 8 vam anar a visitar el Torre Vicens i vam passar per la Portella, Vilanova de Segrià, Benavent i Torre-serona. Quan vam arribar a Lleida ja quasi eren les 10. Vam anar al menjador i ens van donar coca amb xocolata. Ens van explicar el que faríem i vam fer dos grups. Com que a Benavent són 25, van fer un grup, i els altres pobles, un altre grup. Primer vam anar a una sala amb ordinadors a fer una enquesta sobre la classe ideal, i després vam tornar al menjador, on vam fer grupets de 8 i els nens de segon d’ESO ens van ensenyar algunes classes, com la de música, el gimnàs... Després vam anar al laboratori a fer una activitat sobre minerals i ens van donar un certificat  de que som ”petits genis”.

Jo tinc molts records de l’escola que no oblidaré mai. A P3 teníem la Maria i sempre recordaré al Doraemon, el pollet que vam tenir com a mascota. A P4 i a P5 vam tenir a l’Anna Morós i a la Josefa i ens ho passàvem molt bé. A 1er va arribar la Carla, que va ser una nova amiga per tota la classe, però quasi tots la coneixíem de la guarderia. A 2n vam tenir l’Ester i ens ho passàvem molt bé, i era molt bona mestra. A 3r i 4t vam tenir a la Teresa i a la Tresina, i amb la Tresina fèiem molts experiments i era molt divertit i ja començàvem a tenir molts deures. A 5è i a 6è vam tenir a l’Ana Arderiu, a la Berta i al Xavier que són bons professors, però a vegades renyen a algú. Mai oblidaré totes experiències que he viscut en aquesta escola.


A l’institut vull fer molts amics i amigues i segurament em perdré els primers dies, però serà molt divertit.

De l'escola a l'institut

Fa pocs dies vaig anar junt amb els meus i futurs companys a visitar al Torre Vicens.  Jo ja feia 6è i d’aquí uns mesos faré un gran canvi:  marxaré de l’escola  i aniré a l’institut, que suposa un gran canvi per a mi.  Aquesta visita, realment m’ha fet reflexionar molt, del canvi que hauré de fer l’any vinent.

Aquesta escola em porta molts records, hi he estat 9 anys i per una part no vull marxar i, per una altra, vull conèixer nous amics. A mi em sembla que fos ahir, quan vaig començar l’escola. A P-3 vaig tenir la Maria, que era molt simpàtica. A P-4 i a P-5, ens va tocar l’Anna Amorós. A 1r i 2n, l’Ester. A 3ri a 4t, vam començar a treballar bastant i els exàmens eren més difícils, però fèiem molts experiments amb la Tresina, la meva tieta. I per acabar, a 5è i a 6è, amb la Berta, el Xavier i l’Anna he après moltes coses que em serviran de molt al Torre Vicens.  


El Torre Vicens me l'imagino que serà un lloc amb molts alumnes simpàtics i uns mestres acollidors. Però també sé que tot serà molt més difícil !Serà una nova etapa de la meva vida: coneixeré nous amics, aprendré noves coses i interesants i tindré bastantes sorpreses.


Passi el que passi mai oblidaré aquesta escola i aquests bons amics que tinc.

Hola, ara el explicaré el que em penso del Torre Vicens i més coses. A  mi em fa il·lusió anar-hi al Torre Vicens perquè allà podré fer més amics,tornar a veure als amics que eren més grans que jo. El Torre Vicens és molt gran i segurament els primers dies ens perdrem una mica pel Torre Vicens. Ens haurem d’acostumar. Podrem fer assignatures que no haurem fet, com Educació Física professional, química, un gimnàs i més coses. L’hora del pati molarà més perquè hi ha una sala on podràs fer deures i més coses. Però deixarem a un company molt divertit el J.LL. però continuarà se’n amic nostre.  Deixarem alguns records com quan a 3r li vaig preguntar a la Tresa que volia dir amorrar i em va “fotre” contra la taula. O com a quart ens vam trobar la millor professora que era la Teresina. O a cinquè que era el curs més difícil i em costava fer els deures. “JAJAJAJAJA”. O  a sisè que ja feia tots els deures i ja molava més i ens vam acostumar amb la Berta. Tots aquets records no els oblidaré mai. Al Torre Vicens quan hi vam anar tot el  que ens van explicar em va agradar molt el que ens van dir. Segurament ens divertirem molt.

De l' Escola A l' Institut

De l'escola a l'institut: Quants records, quantes preguntes...

Hola em dic Miqui i aquesta és la meva redacció sobre les esperances de l’ Institut.
Aquest any estic cursant 6è de Primària, i al Juny hauré de decidir si vaig al Torre Vicens o a algun altre institut, però segur que vaig al Torre Vicens.
Aquí hi deixaré molts records, però a l’Institut m’ esperen moltes preguntes:

1.  Com seran els professors?
2.  Quines activitats farem?
3.  Quin horari ens espera?
4.  Les hores del pati seran molt llargues o molt curtes?
5.  Els deures seran molt llargs o molt curts?
6.  Se suposa que els alumnes tenen exàmens difícils?


Tinc bones esperances de que els professors seran molt amistosos, que farem activitats que seran divertides, i no ens avorriran massa.

Records de l’ escola...

Encara recordo  aquell 12 de setembre de 2008, quan els 16 nens i nenes nascuts el 2005 (nosaltres!) vam començar l’ escola, alguns vam plorar, però altres van començar l’ escola amb bones esperances:  
A P3 teníem a la Srta. Maria, i a P4 esperàvem tornar a veure la Maria però la Srta. Anna Amorós ens va ensenyar moltes coses que tot nen de P4 havia de saber, i les activitats de cada trimestre (El festival de Nadal, els Jocs Florals, el Festival de fi de curs.)

A 1r  i 2nvam gaudir amb l’ Ester i les abelles i els seus enigmes. (els de l’ Ester, és clar!)
A 3r i 4t  vam gaudir amb la Teresina, la Tresa i els nombres matemàtics i els verbs de castellà, les activitats divertides de plàstica, els tallers de Sant Jordi...

A 5è ho vam passar bé amb la Berta i el Xavier, l’excursió al Romeral amb bicicleta, les colònies, l’ actuació a final de curs, les activitats de la cooperativa...

Ara ho he recordat tot i no podré marxar tan fàcilment com hi vaig entrar per 1r cop.


DE L'ESCOLA A L'INSTITUT

Cuadro de texto: DE L’ESCOLA  A L’INSTITUT

 

 
Aquest pròxim setembre, anirem a l’institut Torre Vicens. El 28 de Febrer vam anar a visitar l’institut amb autobús. L’autobús partia des d’Albesa i vam passar a buscar els alumnes de la Portella, Vilanova del Segrià, Benavent del Segrià i Torre-serona. Vam arribar a Lleida per allà les 9:45-10. Quan vam arribar, ens van donar coca amb xocolata i ens la vam menjar al menjador on ens van explicar el que faríem. Ens vam dividir en dos grups, com que els de Benavent eren molts alumnes en un grup, i els altres en un altre. Primer vam fer una enquesta sobre les classes ideals i després vam anar en petits grups a fer una ruta pel Torre Vicens i després vam anar al laboratori a fer una activitat amb molts minerals diferents.


 Quan ja vam acabar de fer totes les activitats, ens van acomiadar i vam marxar cap a casa. L’escola Alber és molt important per a mi. Fa molt de temps que estic en aquesta escola i conservo molts bons records. A P-3 vam tenir a la Maria amb la que també vam tenir un pollet que li vam ficar Doraimon, a P-4 i a P-5 vam tenir a l’Anna Amorós i a la Josefa, ens ho passàvem molt bé perquè cada dia al matí fèiem alguna activitat amb els ordinadors. A primer vam tenir a l’Ester. Passar de P-5 a primer va suposar un gran canvi per a mi, era tot diferent, hi havien deures, teníem una agenda i uns llibres propis, ja fèiem alguns exàmens... A segon també vam tenir a l’Ester. A Tercer i a quart vam tenir a la Tresina i finalment a cinquè i a sisè al Xavier i a la Berta amb els que ens ho passem súper bé. Jo ja tinc ganes d’anar a l’institut però enyoraré molt l’escola perquè durant els anys que hi he estat, he passat grans moments. En general, trobaré a faltar l’escola  però ja em toca anar al Torre-Vicens a aprendre noves coses i a viure noves experiències.

De l'escola a l'institut

Hola, avui us explicaré com crec que serà la meva experiència de passar de l’escola a l’institut. Jo tinc moltes ganes d’anar a l’institut Torre Vicens de Lleida, perquè amb la visita i els tallers que vam fer el dia 28 de Febrer, em va sorprendre. Perquè les meves primeres expectatives eren que tot seria de totxo, sense  decoracions, en resum, que no seria tan alegre, animat i bonic. Però en realitatl’institut era enorme, hi havia un munt de decoracions fetes pels alumnes i ens van ensenyar la biblioteca, la sala de música, la àrea de dibuix, etc. Tots les sales estaven molt decorades i eren molt boniques, sobretot la sala de música i la biblioteca. Allà al Torre Vicens vam fer dos tallers. El Kahoot: Com seria la teva classe perfecta i la recerca del tresor d’en Quim i la Mica. I també ens van explicar que els primers dies tindríem un tutor de 3r D’ESO. I ara  tinc moltes ganes d’anar-hi. Però hem fa tristesa abandonar l’escola a la qual he passat 9 anys. Sempre tindre molts records, com el pollet que teníem a P3 i P4 que es deia Doraemon. També trobaré a faltar als meus professors. Com la   Maria a P3, la Josefa a P4 i P5, L’Esther a 1r i 2n, la Tresina a 3r i 4t i L’Anna, el Xavier, i la Berta a 5èi 6è. Encara que allà al Torre Vicens tindré molts bons professors que m’ensenyaran moltes coses noves. Al Torre Vicens faré molts nous amics i estaré amb molts companys i al Torre Vicens tot canviarà. Tot serà molt diferent. A la meva classe potser hi haurà un munt de nens i nenes.  El pati durarà menys, tindrem més classes, noves assignatures, com Química, Tecnologia, Biologia, etc. Tindrem un tutor els primers dies per un programa que es diu Tutors Entre Iguals. (TEI). A més a més allà hi ha un munt de normes, i no com aquí a l’escola com per exemple: No es pot córrer pels passadissos, no es pot portar mòbil, no es pot escoltar música, etc. O sigui que allà tot serà més estricte. I si incompleixes alguna norma o tens mal comportament et posen parte. Parte blanc, groc o vermell. Però a pesar de totes les coses dolentes que hi ha tinc moltes ganes d’anar-hi! I això és tot, espero que us hagi agradat.


06 de març 2017

Colònies

El dia abans, diumenge 19, vaig començar a preparar la motxilla, no parava perquè hi havia de posar moltes coses: dos mudes de roba, el pijama, la tovallola, el necesser... Ala final no en vaig tenir rou amb aquella motxilla, així que en vaig agafar una altra. Quan me la vaig posar per poc no em tombo del pes.
Els dies 20, 21, 22 vaig anar de colònies amb l’escola a una comarca que es diu la Garrotxa. L’alberg on ens allotjàvem era al centre de la ciutat d’Olot, la capital de la comarca.
El primer dia hem vaig haver d’aixecar a les sis del matí, perquè marxàvem a dos quarts de vuit. Els pares ens van acompanyar fins a l’autocar i ens vam acomiadar. Vam posar les motxilles al maleter i l’autocar va emprendre el camí cap a Olot. Eren tres hores de camí i estàvem molt avorrits, però ens vam posar a parlar i a cantar i tot va passar més ràpid, també vam fer una parada per descansar i esmorzar i després ens van posar una pel·lícula. Al arribar, al matí, l’autocar ens va deixar a la plaça d’un poble anomenat Castellfollit de la Roca on hi havia dos monitores que ens esperaven. 
Elles dos ens van explicar que faríem durant aquests tres dies. Allí, van fer un petit experiment amb un polsim màgic i una mica de foc que semblava un volcà. Després vam visitar el poble i el vam travessar per anar a un mirador. Aquell poble no era un poble qualsevol, si no que era un poble construït a dalt d’una roca per causa de les erupcions volcàniques dels volcans que hi havia pels volts. Vam aprendre que quan la pedra es solidificava quedava de tres maneres: en forma de massa, en forma lenticular i en forma de prisma. També vam recórrer una petita ruta per la part baixa de la roca i vam travessar els dos rius, el Fluvià i el Toronell, per mitja d’un pont que són els que envolten el poble. Llavors vam tornar a la plaça d’on havíem marxat, per dinar. Després de dinar vam anar a jugar a una plaça que hi havia al costat.

A la tarda vam anar a la casa de colònies, però no a dins, si no a mirar-la per fora perquè tenia uns jardins molt grans i molt bonics. Tot seguit va venir una monitora i ens va dir que aniríem a visitar els carrers i monuments més representatius d’Olot. Vam anar mirant carrers i estàtues i també per grups vam anar completant un quadernet que ens havien donat. A l’acabar vam tornar cap a la casa de colònies i un monitor i una monitora ens van explicar que faríem fins a l’hora de sopar. Vam jugar a jocs tradicionals com el mocador, la muralla, la guerra de vaixells... però de manera col·lectiva. Per exemple al mocador, si deia dos nombres havien de sortir dos persones i una havia de pujar a l’esquena de l’altre, si eren tres persones, dos s’havien de donar les dues mans i l’altra havia de pujar i assentar-se i si eren quatre o mes persones s’havien d’agafar per els braços. Va ser molt divertit !!

Després vam anar a instal·lar-nos a les nostres habitacions, ho vam perfumar tot i vam posar més colors. Llavors vam anar a sopar, ens vam donar sopa i mandonguilles amb tomàquet i pèsols i per postres un iogurt. Després de sopar vam anar a l’habitació a buscar les llanternes perquè ens havien dit que faríem un joc de por. Deien que era una vella història on algú havia estat assassinat i nosaltres havíem de descobrir qui era. Ens van dividir en grups i es van posar en diferents llocs del jardí, també teníem unes cartes i si  endevinaven quina carta tenia l’altre grup li havíem de donar fins que sol ens quedes la persona que va ser assassinada, amb l’objecte que ho van fer i el lloc on ho van fer. Després ja vam anar cap a l’habitació, ens vam posar el pijama i cap a dormir, però com que no ens adormíem ens vam posar a parlar fins tard.
L’endemà teníem una mica de son però ni gaire, vam anar a esmorzar, jo vaig menjar: un got o bol de llet amb cereals i una llesca de pa torrat amb crema de cacau. Després ens van passar a buscar per anar als volcans: Croscat i Santa Margarida. El Croscat era al·lucinant perquè una part estava tallada i així es podia veure el se interior. Feia molta calor i el Santa Margarida era bastant empinat, però jo el vaig pujar, quan vam arribar a dalt de tot vam començar a baixar per anar al cràter. Al arribar-hi, era una esplanada molt gran, allí vam descansar, vam jugar una mica i també vam fer la croqueta.
Després vam baixar, estava una mica cansada, i vam anar a dinar a un restaurant que es deia Can Xel. Per dinar, de primer, ens van donar una bomba que era un ou dur farcit, de segon carn amb patates fregides i per postres un gelat de vainilla i xocolata. Va ser tot molt bo !! A la tarda vam anar a la fageda d’en Jordà, és un bosc amb molts faigs. Ens van explicar l’important que era aquest bosc perquè estava construït a sobre de la lava solidificada del volcans. Vam fer una activitat amb els arbres, si feien soroll, quin toc tenien... i després guerra de fulles. Va ser molt divertit. Llavors vam anar cap a la casa de colònies, ens vam dutxar i vam anar a sopar. Ens va tocar arròs a la cubana, truita de patates amb croquetes i per postres un iogurt. Després ja vam anar cap a una sala i allí vam fer discoteca amb música que havíem preparat, en ho vam passar molt bé. Quan es va acabar ja vam anar cap a l’habitació a posar-nos el pijama i a rentar-nos les dents, i mentre no dormíem ens vam posar a explicar històries i altres coses...




L’endemà era ja l’últim dia, ens vam despertar, ens vam vestir i vam anar cap a esmorzar. Jo vaig menjar un got amb suc, dues palmeretes i una torrada de pa amb pernil salat. A l’acabar vam anar a visitar la cooperativa de la fageda, no es una cooperativa normal, si no que hi treballen bastantes persones amb alguna discapacitat. Treballen més que res amb làctics, per això tenen vaques però també van altres productes com melmelades. Ens vam ensenyar les vaques grans i les vaquetes mes petites, una cosa molt curiosa era que els hi posaven música perquè així estaven més tranquil·les i feien més bona llet. També ens van ensenyar com les màquines envasaven els iogurts i com era el mecanisme que els hi treia la llet. Llavors vam entrar en una sala i ens van donar un iogurt i mentre ens van posar un vídeo que explicava com es va crear. Al sortir hi havia un parc i vam jugar una mica però després ja vam anar cap a dinar a l’alberg. Vam menjar fideuà que estava boníssim, unes empanadilles de tonyina a dins i per postres un plàtan. Després ja va passar un autocar a buscar-nos per fer el viatge de tornada cap a Albesa, pel camí ens van posar una pel·lícula que a mi m’agrada molt i de seguida vam arribar. Estàvem molt contents de tornar a veure els nostres pares.          

COLONIES

Aquestes colònies són les ultimes que hem fe tots amb l’escola, han estat molt divertides, tot i que el viatge ha sigut molt llarg.
El primer dia a l’autocar ens avorríem molt tot i que després ens van ficar una pel·lícula bastant entretinguda per passar el temps més ràpid. Quan vam arribar ens van rebre dues monitores una es deia Neus i l’altra Susana, i ens van explicar com erupciona un volca. Va passar el temps i vam anar a desfer les maletes a l’Alberg. Però quan vaig voler obrir la maleta, no podia!!! Ficava la contrasenya i no es podia obrir la maleta!!!   Vaig crida als professors i l’Anna a l’hora de sopar la va poder obrir.
El segon dia vam anar a dos volcans, un era el crostat que tenia un tall gegant, i un altre que vam entrar a dins del crater i es deia Santa Margarida i a dins i havia una ermita. A l’hora de dinar vam anar a un restaurant de dos estrelles mixtilini que es deia Can Xell feien el menjar molt bo!!! De primer vam menjar bombes era boníssim, de segon vam menjar vedella i de tercer un gelat de nata i xocolata.
El tercer i últim dia vam tastar els iogurts de la fageda, eren boníssims! També ens van ensenyar la seva granja, tractaven molt bé les vaques. Ens van explicar que allí i treballava molta gent amb discapacitats. Quan vam tornar a l’Alberg ens van fer un dinar molt bo, el que més em va agradar va ser el fideua, tot i que el demés estava molt bo. Quan vam acabar de dinar ho vam recollir tot i vam marxar cap Albesa.
Aquestes colònies han sigut molt divertides i una mica cansades de tant caminar però tot i així m’he ho he passat molt bé!

  

COLÒNIES

El Diumenge 19 a la tarda, estava molt nerviosa perquè el dilluns aniríem a Olot ( La Garrotxa. ) Preparava la motxilla i revisava que no em deixes res. Per fi va arribar el dia. El Dilluns 20, em vaig aixecar molt aviat, i quasi no vaig esmorzar. A les 7: 30 vam marxar, la meva parella era l’Alba i a l’autocar, anàvem parlant totes les nenes. Després d’un ratet vam parar a esmorzar. Quan vam arribar, vam anar a Castell Follit de la Roca. Aquell lloc era preciós, ens van explicar moltes coses sobre els volcans i vam anar a un mirador. Vam anar a dinar en un parc i ens ho vam passar molt bé, vam emplenar les cantimplores i vam seguir, després vam anar a l’Alberg  a deixar les motxilles i vam fer un joc per a descobrir  Olot. Vam fer grups, i jo, anava tota l’estoa amb la Marta i el Llobera, i va ser molt divertit. Olot es una ciutat molt bonica.



Vam arribar a l‘Alberg i vam berenar, després vam fer uns jocs molt divertits amb l’Eli i l’Elio. Llavors vam anar a sopar i a les habitacions. Una estona després vam anar cap al jardí de l’Alberg. Allí ens van explicar una història de por. Vam fer grups, i jo anava una altra vegada amb el Llobera. Aquell joc, era molt distret i de misteri, ens ho vam passar pipa. Quan vam anar a les habitacions com que feien una mica de por, s’hem va acudir  de decorar-la, totes nosaltres vam acolorir l’habitació i ja no feia tanta por. Ens vam posar el pijama i ens vam rentar les dents. Em sembla, que va ser l’habitació que més vegades van venir els mestres per a dir que féssim silenci de totes les que hi havia.
Nosaltres no podíem parar de riure i parlar aquella nit.
El segon dia, la Berta ens va despertar a les nenes de 6é, ens va dir que ens vestíssim i ens preparéssim ràpid perquè ens cansaríem molt. Vam baixar a esmorzar. Vam anar als volcans, i sense voler, la Marta em va trencar la cremallera de la motxilla i vaig haver d’anar amb la motxilla trencada tota l’estona. Els volcans eren molt bonics i eren plens de naturalesa, vam entrar dins d’un cràter d’un volca. En el mig del cràter hi havia una ermita, llavors vaig fer la croqueta. Després vam anar a dinar en un restaurant Can Xel, i el menjar estava molt bo.
Vam anar a el bosc de la fageda i era una aventura tot allò. Vam disfrutar molt, ens van fer abraçar un arbre, vam fer guerra de fulles etc...
Llavors, vam anar a l’Alberg i vam berenar, després ens vam dutxar, després de dutxar-nos ens ho vam passar molt bé. L’Alba em va fer dues trenes molt boniques però ens va costar bastant. Ens vam posar ben guapes i vam anar cap baix, com que som tant lentes ens vam quedar soles i vam haver de córrer cap baix.
Després d’alguns problemetes, vam anar a sopar. Estàvem esperant amb molta il·lusió que comences la discoteca. El Llobera no es trobava molt bé i va vomitar. Una estona després es trobava molt millor. Després va començar la disco, les nenes ho vam donar tot ballant. Però ens vam cansar, com que ens vam anar a dormir molt aviat , els mestres ens vam deixar parlar a l’habitació. I a l’habitació, no podíem parar de riure, en ho vam passar genial.

El tercer dia, ja era l’últim dia que estàvem a Olot, i havíem que fer les motxilles, el Farran i el Toni ens van fer un gran favor, ens van ajudar a fer la motxilla. Després vam baixar a esmorzar. Vam anar a la cooperativa la fageda i era molt divertit i ens van explicar moltes coses sobre com cuidaven a les vaques, com feien els iogurts. Després vam menjar iogurt ( jo un flam .)  Vam veure vaques molt petites i a totes les vaques les cuiden molt bé. Els hi fan massatges, els hi posen música clàssica i a l’estiu els hi posen aire condicionat.  Era molt bonic i molt especial perquè també hi treballen persones discapacitades . Ens ho vam passar molt bé i era tot molt emocionant. Després vam anar a dinar  i vam arribar a Albesa. Aquestes colònies han sigut molt especial i boniques, sempre les recordaré.



03 de març 2017

COLONIES

El Dilluns 20 era el primer dia de colònies!
I hauríem de  arribar a l’entrada de l’escola a les 7:30.
Quan em vaig alçar vaig revisar per bé última vegada la motxilla i vaig anar a l’entrada de l’escola on gaire bé tothom. Ja era l’hora de pujar a l’autocar i tothom de 3r, 4t, 5è i 6è tenia moltes ganes d’arribar a Olot. Per arribar a Olot hauríem de viatjar unes 3 hores amb autocar però vam fer una parada per a esmorzar. Després vam tornar a pujar a l’autocar i vam anar al Castellfollit de la roca, es un poble damunt, allà ens van explicar dos monitores, la Neus i la Susana moltes coses sobre aquell poble. Després vam anar a dinar a un parc molt bonic. Quan vam acabar de dinar vam anar a visitar el poble d’Olot, allà hi havien coses impressionants, per exemple  en un carrer hi havien penxats  un munt de paraigües de diferents colors.  Per anar a visitar Olot vam fer grups per apuntar les coses que anàvem en veien en foli, el meu grup era jo, el Jordi.F, la Carla.P, el Raül i la Mar. Quan vam acabar de visitar el poble, per fi vam anar a la casa de colònies! Però encara no podíem entrar dins perquè primer vam berenar fer uns jocs al jardí, uns jocs molt divertits. La casa de colònies es veia per fora una casa luxosa, Antigua, elegant i rústica com algunes cases que vam veure per Olot. Quan per fi vam veure la casa per dins em vaig sorprendre una mica per què en segons quin lloc miraves feia por.  Les habitacions que ens van tocar a jo i les meves amigues eren una mica “soses”  i vam decidir decorar-ho al nostre estil, i quan vam acabar ja es veia més confortable. I vam decidir on dormiríem, jo dormiria a la llitera de dalt i al davall la Marta, la Laia damunt de la Carla.P i la Carla.S damunt de la Mar. Després d’instal·lar-nos vam anar a sopar sopa, mandonguilles i un iogurt. Quan vam acabar va, anar a fer un joc de por per la nit entre tots els cursos, però abans ens van contar la història del joc. Quan vam començar la veritat era molt confús i jo estava molt cansada. Quan vam acabar el joc vam anar  a rentar-nos les dents i a dormir però abans jo i les noies vam parlar una estona i després ens vam adormir.

L’un dema va ser un dia molt mogut, al matí vam anar corrents a esmorzar, després ens va recollir l’autocar i vam anar caminat per arribar a un volcà on van  treure una part del volcà i per que no triguessin tot el volcà la gent d’Olot va protestar i es va fer tot allò conserva natural per que no passes més. Després vam anar dins del crater del volcà i vam tindre una estona lliure on vam divertir-nos molt fent croquetes, jugant... I vam anar a dinar en un restaurant que es deia cal Xel, era un restaurant bastant grani ample, allà vam dinar una bomba, carn amb patates fregides i un gelat tot estava boníssim. Després de dinar vam anar en un parc que estava al dant del restaurant  i ens van donar una estona lliure.  Després ens va recollir l’autocar i vam anar a la fageda d’enjordà , era el bosc més bonic que havia vist mai, aquell bosc es una conserva natural i estava molt ben protegit, allà ens van explicar informació del bosc i va haver un moment que tothom vam abraçar un arbre per contactar amb la natura. Em va agradar molt aquell lloc. Quan ens vam donar conte ja era l’hora d’anar-nos-en i vam anar a berenar a la casa de colònies una coca boníssima. I vam anar a preparar-nos per anar a la discoteca que faríem. Ens vam dutxar, ens vam vestir, i ens vam pentinar jo li vaig fer un pentinat a la Laia i vam baixar. Vam sopar i quant vam acabar tots va començar a sonar la música de la discoteca i vam començar a ballar i cantar, fins i tot jo vaig ballar amb el Xavier un ball de salsa. I vam anar a dormir esgotats. L’un dema al matí era l’últim dia jo no volia anar-mén d’Olot ni de casa de colònies que feia un mica de por. Bueno vam fer les motxilles nostres motxilles i com sempre jo i les noies eren les últimes llavors van vindre el Toni i el Jordi.F i ens van ajudar i vam acabar a temps per anar a esmorzar per última vegada. Després vam anar a una parada d’autocar i vam agafar l’autocar per anar a una fabrica de iogurts, a visitar les vaques. Allà ens van explicar un noi amb una arracada moltes curiositats de les vaques, per exemple que els i posen música clàssica per a relaxar-les també una màquina els i fa massatges... Vam anar a veure bidons i a mi i a molta gent ens van posar plens de llepades. I per últim ens van ensenyar un video molt bonic de la història d’aquella fàbrica. Després ens van donar un flam. Després vam tindre una estona lliure i vam jugar una estona. Llabors ens va recollir l’autocar i vam anar a dinar a la casa de colònies. Després de dinar vam pujar a l’autocar i vam anar a cap a Albesa sense para i de mentres tant vam veure la pel·lícula “Noche en el Museo” I vam arribar a Albesa. Aquestes han set les colònies de 3r, 4t, 5è i 6è.





Les meves primeres colònies!!

Aquest any jo i la Mar anem per primera vegada de colònies, i hi anem tres dies i dos nits a Olot. Ens vam despertar a les 6:30 i vam ficar l’esmorzar, el dinar i el berenar dins la motxilla petita. Vam esmorzar, agafar les dos motxilles i a les 7:30 vam anar a l’escola, on esperava l’autobús per marxar. De colònies hi havia tercer, quart, cinquè i sisè. A l’autobús van ficar una pel·lícula que es diu ”Evasión en la granja ”, que va d’unes gallines que es volen escapar de la granja. Vam parar a esmorzar en una gasolinera i vam continuar el viatge fins arribar a Castellfollit de la Roca, un poblet que està sobre dos colades de lava. Una colada de lava és la lava que queda dins del volcà que no pot sortir,  i surt fent un forat al volcà. Allí les monitores Susana i Neus van fer un experiment d’una erupció d’un volcà. Després vam anar a l’altra punta del poble, en un mirador, i allí ens van explicar què es el basalt. Vam dinar i continuem el viatge fins arriba a Olot. Vam arribar, vam anar a l’alberg, vam deixar la motxilla gran i vam fer el joc de la Descoberta d’Olot, que consisteixen anar a llocs per Olot i contestar preguntes. La Descoberta d’Olot es fa en grups de 4, i jo anava amb la Laia, la Marta i el Jordi Llobera. Mentre fèiem el joc, vam trobar a la tieta del Jordi Llobera, que viu a Olot. Vam acabar el joc i vam tornar a l’alberg a berenar. Ara tocava fer els jocs de tarda i de nit amb l’Eli i l’Elio, i un d’aquests jocs és el mocador compartit, que tracta de que si l’Elio deia dos números, un ha de pujar a l’esquena de l’altre, si deia tres números, dos tenien que portar a l’altre com un rei o una reina, i si en deia quatre o més, s’agafaven de les mans i sol podien agafar el mocador els de la punta. Un altre joc és la muralla, que tracta d’ajudar-se els uns als altres a creuar una muralla imaginaria(que és una corda) que s’està cremant. Després vam anar a sopar i hi havia mandonguilles, sopa i un iogurt. Després vam fer un joc que va de descobrir un misteri: qui va matar al Sr.Malagrida, l’antic propietari d’aquella casa. Vam fer grups de 8 amb tercer, quart, cinquè i nosaltres, sisè. Al meu grup hi havia el Miqui, jo, l’Enric, l’Eric, l’Adan, la Paula i la Judit. Quan es va acabar el joc ens van dir qui va ser i amb què: la Sra. Magdalena amb el verí. Després va anar a dormir, però les nenes vam parlar una estona.
El segon dia va ser més cansat, perquè vam anar a dos volcans: el Croscat i el Santa Margarida. Primer vam esmorzar, i jo vaig menjar pa torrat. Després vam anar al Croscat, que té un tall que va fer el seu antic propietari. Vam anar a dins el tall, vam fer una fitxa i vam anar a l’altre volcà: el Santa Margarida. En aquest hi havia més pendent i hi va haver gent que no va pujar dins del cràter. Dins del cràter hi ha una ermita i es molt bonic. Vam jugar-hi una estona i vam marxar. Després vam anar a can Xel a dinar, i fan un menjar boníssim. De primer hi havia una bomba, que és com una mandonguilla gegant, de segon vedella amb patates fregides i de postres, gelat de xocolata i vainilla. Després vam anar a la Fageda d’en Jordà, una fageda sobre una colada de lava. Ens hi vam endinsar una mica i vam parar a fer una fitxa i ens van deixar uns minuts per tirar-nos fulles entre tots. Després vam anar a l’alberg a berenar,  a dutxar-nos i arreglar-nos per la disco!! Quan vam estar tots vam sopar i després vam començar tots ballar i a cantar.


Vam anar tots rendits a dormir.

El tercer i últim dia ens vam et, a totes menys a la Mar, que ja estava desperta. Vam fer les motxilles i vam anar a esmorzar. Per esmorzar vaig menjar pa torrat amb pernil i formatge. Després vam anar a la cooperativa de la Fageda, una fàbrica  de iogurts melmelada... on hi treballen persones amb certificat. Vam arribar i vam anar a veure les vaques, de grans i de petites. Després vam descobrir que les vaques fan millor llet amb música clàssica. Vam veure les màquines i vam arribar a una sala amb un projector. Allí vam veure un video de la fàbrica i ens van donar un iogurt, boníssim!! Després vam esmorzar i vam anar a l’alberg a buscar les motxilles i vam marxar. A l’autobús van ficar una pel·lícula que es diu “Noche en el museo” que és molt bonica. I aquí s’acaben les meves primeres colònies.