Un somni complert

A mi sempre m’han fascinat els jocs bèlics. I les armes. El meu pare tenia una escopeta de cartutxos. Són els que fan servir els caçadors, però el meu pare no hi anava a caçar.
Un dia que estàvem a Lleida ens en vam anar a una armeria. Vam mirar tota mena d’escopetes d’aire comprimit. Jo vaig deduir per la botiga que l’amo era un caçador. Tenia fotos per les parets que hi havia porcs senglars que tenien més de deu ferides.
Jo vaig preferir la de calibre 4,5 perquè arriba més lluny. La de 5,5 si toques a un ocell a menys de deu metres mor a l’acte.
Per Nadal me la van regalar. Aquell mateix dia me’n vaig anar al corral de casa meva i amb una diana vaig fer punteria. Sols vaig fer 39 punts. Però ara fa poc amb uns 25 tirs vaig fer 77 punts, amb dos tirs al mig. Ara fa poc disparava a tres llaunes que estaven a uns 15 metres.
Hi ha dies que ens en anem amb el meu pare a darrera de casa o ha on treballa i disparem als ocells. Jo gairebé mai toco els ocells.
Fa poc vaig netejar una funda d’escopeta del meu padrí, però quan vaig començar al fons no em colava la mà i es va quedar amb una mica de brossa. I quan vaig posar l’escopeta no passava i quan la vaig treure estava bruta. Llavors vaig disparar amb aire sol i es va netejar l’escopeta a l’acte.
Si us agraden els trets en aquesta edat compreu-vos-en una.