16 de maig 2016

TROBADA ESPORTIVA 2016

El passat divendres 8 d’abril, els alumnes de cicle superior (5è i 6è), vam anar a la trobada esportiva de Balaguer. Jo aquests any faig 6è i seria la segona vegada que hi aniria,però l’any passat a causa de tenir “bronquitis” i el virus de la “tos ferina”, no hi vaig poder anar; ja que quan tenia tos no podia parar de tossir i semblava que m’ofegava, i això era un problema bastant gros. Aquests any era el primer, però les meves amigues em van donar tots els consells que necessitava. I ademès ja estava familiaritzada amb la piscina (ja que de petita feia natació) i amb el camp de futbol (a causa de les curses), només em faltava conèixer el poliesportiu.
Els 5 esports que vam fer durant el matí van ser:piscina, futbol, bàsquet i korfball, bàdminton i dogeball. Tots els nens de les escoles estàvem dividits en 5 grups, barrejats. Nosaltres érem el grup 3 que vam començar per bàsquet i korfball, desprès bàdminton i futbol i finalment piscina i dogeball.
A bàsquet ens vam dividir en grups per a poder jugar diverses partides, jo vaig fer 3 cistelles a bàsquet, en canvi a korfball no en vaig fer cap.
Desprès vam fer bàdminton on vam fer una guerra de volants, que consisteix en tirar els volants que tiren al teu camp tirant-los al camp de l’equip contrari, i quan s’acabi el temps, l’equip que té menys volants guanya. La següent activitat que vam fer a bàdminton, van ser 4 partits de 2 contra 2, on en vam guanyar 2, empatar 1 i perdre’n 1.
Tot seguit vam fer futbol, on generalment totes les nenes anàvem caminant pel camp sense tocar la pilota, quan vam sortir del camp teníem tota l’herba artificial enganxada a les sabates.
I seguidament vam anar a la piscina, on ens vam canviar i posar el gorro de piscina. Les activitats que vam fer a la piscina van ser, tirar-nos de palillo, bomba i cap. I el temps que va sobrar vam fer exercicis lliures: tirar-nos per uns minis trampolins, nedar,etc. Quan faltaven 10 minuts per canviar d’esport , ens van fer anar a canviar i anar cap a l’altre poliesportiu.
Finalment vam fer dogeball on vam quedar 2 a 2, empatats. A mi em van tirar una pilota a l’ull, que va provocar que em fes mal i coïes tot el dia.
Quan vam acabar, vam anar a les grades del camp de futbol on vam dinar. A la tarda vam passejar pel camp de futbol, rient, seient-nos als banquets, etc.

En conclusió, m’ho he passat molt bé en aquesta primera i última trobada esportiva.

15 de maig 2016

Últimes colònies amb l'escola l'Àlber

Colònies al camp d’aprenentatge de Pujalt.


El passat dijous 21 i divendres 22 d’abril els alumnes de cicle mitjà i cicle superior de l’escola l’Àlber vam anar de colònies al Camp d’aprenentatge de Pujalt.

Eren les nostres primeres colònies des de que  les van suprimir l’any 2013, és a dir, quan tenia 8 anys.

Estàvem emocionats tots amb les nostres motxilles o maletes que estaven a punt d’explotar, al parc de davant l’escola a punt de pujar a l’autobús. El camí se’ns va fer bastant curt.

Quan vam arribar a Pujalt ens vam haver de posar a cobert per què plovia, en una petita sala de fusta on vam esmorzar. Tot seguit vam anar a fer uns tallers de meteorologia, van ser molt interessants, però almenys a mi em van resultar una mica llargs i pesats, ja que sóc molt inquieta, i el d’estar assentada sense fer res em resulta insuportable.

Desprès vam anar a dinar a la saleta on havíem esmorzat aquell mateix matí i com 
desprès no plovia ens van deixar sortir a l’exterior per a jugar, fer-nos fotos.

A les 16:00 vam començar a fer les activitats astronòmiques, aquelles em van agradar més que les del matí. Entre activitat i activitat vam poder berenar una mica.

Quan vam acabar els tallers vam anar cap al Casal la Salle on ens allotjaríem aquells dies; aquell edifici estava molt bé. Tot seguit vam repartir-nos en habitacions i ens hi vam instal·lar; quan vam acabar vam anar a sopar, el menjar estava molt bo per ser de Casal. Desprès de sopar ens vam abrigar bé, ja que al matí, tots inclosa jo havíem passat molt fred. Seguidament vam agafar el nostre preciós autobús de parquet i seients de cuir. E l conductor era molt agradable.

Aquella nit em va encantar perquè miràvem les estrelles i a mi m’agrada molt. Ens van ensenyar a veure constel·lacions com l’Ossa Major, el Carretó…

Quan vam acabar vam agafar el autobús que ens portaríem a la Salle i quan vam 
arribar ens vam posar el pijama i ens vam posar dins el sac de dormir per intentar dormir; jo dormia amb les nenes de la meva classe i les nenes de 5è.

De la meva habitació no podia dormir ningú, en canvi, les nenes de 3r i 4t i els nens dels 2 cicles també, tots dormien com a soques, menys nosaltres. Com que no podíem dormir, ens vam posar a parlar, a riure, a cantar…, per tant, la tutora de 6è, la meva, venia cada 2 per 3; al final passaven ja 2 hores de mitjanit i l’Anna Arderiu va venir a dormir a la nostra habitació perquè calléssim.

El dia següent no estàvem cansades, però se’ns tancaven els ulls de tant en quan.

Els professors ens van aixecar a les 8:00 i desprès ens vam arreglar i tot seguit vam esmorzar.

Era el segon i últim dia, aquell matí vam fer un taller d’energies renovables i també 
vam anar a veure l’abocador de Pujalt.

Seguidament vam tornar a la Salle a dinar i desprès a recollir l’habitació i a fer l’equipatge.

Al viatge de tornada molta gent es va adormir, ja que estaven cansats .La tornada va ser tranquil·la comparada amb l’anada.


Aquelles colònies em van agradar moltíssim, van ser les últimes colònies amb l’escola i els meus companys amb els que he conviscut tants anys… com bé va dir una amiga meva, hem d’aprofitar tots els dies que ens queden per passar temps tots junts, perquè tot el que té un principi té un final i hem d’aprofitar tot el temps que ens queda com si no hi hagués un demà.

Els barba negra



Els Barba negra

Ens pot dir que ja fa un temps, quan encara no hi havia cotxes, que pels voltants del poble d ’Albesa passejaven uns bandolers molt astuts, a qui tothom temia. Atracaven sense parar totes les casses de la zona on sabien que podien trobar objectes de valor. Un dia que van entrar a cal Pere el roig, en Joan Barba negra, que per llavors atracava solitàriament, va calar-hi foc després d’emportar-se tot el que hi havia. Dies després, en Joan Barba negra i els seus germans bandolers anaven per un camí estret de bosc carregant de les seves armes per a poder fer un altre dels seus atracaments.
Continuaren caminat fins que van arribar a una masia allunyada del poble. Els bandolers van des encartutxar les seves armes i va començar el tiroteig. Tots els habitants de la masia van marxar a córrer  cuita deixant tot el que tenien als bandolers. Al entra a la masia , els bandolers van començar a omplir sacs amb tots els objectes de valor que van trobar. En Jaume Barba negra, el germà més gran dels Barba negra, va obrir la porta d’un dormitori i d ’allí en va sortir corrents i bordant un gos enrabiat. Com ja sabeu als Barba negra no el hi agraden els gossos, sinó que els hi fan molta por. Així doncs, van sortir cames ajudeu-me pensant que si el gos els atrapava els hi faria una queixalada que no tornarien a córrer més. El gos els va seguir fins que els va acorralar en un pou  i els va tirar tots dins.
Els policies de la ciutat més propera van anar a recollir-los  i els van obligar a tornar tot el que havien robat.
Tots els vilatans de les contrades dels voltants, aquella mateixa nit, es van posar els seus millors vestits, van preparar menjars exquisits per celebrar un gran festa, com si fos la revetlla de Sant Joan, ja que em aquell poble la consideraven la festa més important de l’any.

Vet ací un gat, vet ací un gos que aquest conte ja s’ha fos. 

colònies 2016


  COLÒNIES 2016


El passat dia 21 i 22 d’abril els alumnes de cicle mitjà i superior vam anar de colònies al camp d’aprenentatge de Pujalt.
Així doncs, el ja passat dijous 21 d’abril, els nens i nenes dels ja nombrats cursos, ens esperàvem a las voltants de la parada de bus. I doncs, quan ja tots érem dins del bus ( un bus de luxe: amb seients de pell súper còmodes, el terra d’un parquet lluentíssim, un sostre per on es podia veure el cel, unes pantalles plegables per on es podia veure moltes pel·lícules) vam dirigir-nos al observatori de Pujalt on ens esperaven un parell de monitors, en Bernat i l’Albert.
Als volts de les onze vam anar a una gran classe on ens van explicar una mica què faríem. Desprès ens van dividir en dos grups: els de cicle superior, que ens vam quedar a fer experiments sobre la meteorologia a la classe  gran amb l’Albert i els de cicle mitjà que van anar a una altra classe amb el Bernat a fer uns tallers de com fer de meteoròlegs  amb algunes tècniques casolanes . Desprès de cada taller ens vam intercanviar i vam anar a fer els tallers que no havíem fet .
Al acabar els tallers vam anar a dinar, tots molt afamats, amb un recinte prop de la zona.
Quan vam acabar, per bona sort va  parar de ploure i vam  poder anar a jugar pels voltants vigilant no enfangar-nos.
Quan de jugar ja en vam tenir prou, ens vam dividir en els mateixos grups i vam anar a fer més tallers.
Nosaltres, els de cicle superior, vam començar fent una volta per dins del poble i els camps de Pujalt  fent  un recorregut a gran escala pel sistema solar. A mi aquest taller em va agradar moltíssim, però em vaig cansar i acalorar molt.
Desprès vam anar a fer uns altres tallers amb un altre monitor, on vam poder veure el sol per un telescopi que tenia un filtre per no cremar-nos. També vam explorar l’espai  a través d’un programa informàtic. Just al moment d’acabar el taller per damunt nostre va passar una nau, per mala sort no vam poder parlar amb ells.
A les set, més o menys, ens va venir a recollir el bus i ens vam dirigir cap a la casa de colònies, que estava ubicada a les afores del  terme de Sant Martí. Per fi vam trobar les habitacions i ens hi vam poder instal·lar.
Quan ja havíem deixat la habitació polida i perfecta per al arribar poder anar al llit, vam anar al menjador a sopar. Si voleu que us digui la veritat, és que el menjar d’ allí no em va agradar gaire.


Ja havent acabat de sopar vam tornar al camp d’ aprenentatge on els mateixos monitors que havíem tingut a la tarda ens van dividir en els mateixos grups de sempre. Aquest cop el nostre grup va començar amb l’observació de l’univers, en la qual vam fer servir molts telescopis. Desprès l’Albert, al segon taller, ens va explicar curiositats de l’univers.
Finalment vam pujar al bus i vam anar a les habitacions, però no us penseu que vam dormir no, vam estar parlant fins que ens vam adormir.
El dia següent ens vam despertar molt cansats, clar al no haver dormit a la nit. Vam anar a esmorzar i desprès vam anar al camp d’ aprenentatge on amb el Bernat vam anar a veure un aerogenerador , la central que els controlava i finalment la deixalleria de Pujalt.
Desprès amb l’Albert vam mirar un vídeo del moviment de la lava del sol. Era al·lucinant, es veia  el moviment del sol, com explotava i produïa els rajos de sol...
Finalment vam anar a dinar i desprès de fer totes les maletes, vam anar a jugar un miqueta per acomiadar-nos d’aquell bonic lloc.
Durant aquestes colònies m’ho he passat molt bé, he aprés moltes coses sobre l’univers i la meteorologia. Ja que ha set el primer any que les han tornat a reincorporar, crec que han estat molt bé .

13 de maig 2016

El bandoler

Hi havia una vegada, fa molts anys,en un poble molt petit; un bandoler que va entrar pel camí més mort i deshabitat de les afores del poble. El bandoler no venia sol, sinó que venia acompanyat de la seva pistola.
La masia més gran de tot el poble, habitada pel senyor Julius i la Senyora Ullastra, estava fumejant per la xemeneia col·locada a la part més alta de la teulada.
Aquella nit el bandoler no va estar parat, sinó que va entrar a robar a la masia. El dia següent, ningú no va dir res, però no es sap com, van córrer rumors del que havia passat aquella nit.
Es rumorejava que havien robat tots els diners de la caixa fort i s’ho havia emportat dins d’una bosseta marró de roba.
El bandoler no va abandona el poble, ja que tenia previst fer un altre robatori, però les coses no van anar així.
A la tarda un gos va veure el bandoler i el va començar a seguir mentre el bordava.
El bandoler va començar a córrer i al costat del pou, on era ell, es va espantar tant que hi va caure dins. I tota la gent del poble va començar a riure.

Conte contat, ja s’ha acabat.

Conte de català


El camí equivocat

Era un bon dia d’estiu, el sol escalfava com foc a terra i els arbres brillaven més que mai. Estava caminant per un camí amb bastants pedres i em començaven a fer els peus, ja que anava amb sandàlies i em clavava totes les pedres. A més a més portàvem la meva família i jo maletes fins dalt de tot, anàvem a la casa d’estiu de Vic.

Quan per fí vam arribar a la casa ho vam organitzar tot: la meva mare va escombrar,la meva germana i jo vam treure la pols i el meu pare va fer els banys. Quan vam acabar de fer-ho tot la meva mare va fer els llits i va arreglar la cuina mentre el pare arreglava el jardí; la meva mare ens va dir a la meva germana i a jo que anéssim a buscar aigua al pou per què el pare en necessitava.

Ja feia una estona que caminàvem, quan  vam, veure dos camins, el vam triar a  sorts i ens va tocar el camí de l’esquerra. Sabeu per què vam el vam escollir a sorts? Doncs per què ja feia dos anys que no hi anàvem i no recordàvem quin era el camí per arribar al pou.

Feia mitja hora ben bona que caminàvem i encara no l’havíem trobat; ens començàvem a posar nervioses quan de sobte vam trobar dos nois, semblaven dos germans. El que semblava el germà gran tenia el cabell com el carbó mentre que el petit el tenia color avellana tirant cap a ros. Ens vam apropar a ells i la  meva germana que és molt oberta i  molt poc tímida, els preguntà si anàvem ben encaminades.

-Doncs no! Heu agafat el camí incorrecte- va dir el noi més alt.

- Si voleu us podem acompañar, oi que sí Roc?- va dir el nen més petit al gran.

Els nois van ser molt agradables i així ho van fer. Per donar-los les gràcies els vam 
invitar a berenar a casa, on ells hi van anar encantats.


Gràcies a equivocar-nos de  camí, vam conèixer aquells nois tant simpàtics, amb els quals vam ser grans amics durant anys, vam passar estius inoblidables.

Writing

The John’s adventure

My name is John. My sister is Annie. Last weekend we went to the Aquarium with my parents.
My sister and me were excited and ran in to the Aquarium. I fell down on the floor because I lost balance and saw my parents, I shouted and cried because I hurt my foot.
We went to the hospital and the doctor cured me, I broke my foot.

After, we went to our house and had a delicious dinner, soup and sausages!

Trobada esportiva

VIII Trobada Esportiva.
El passat divendres,8 d’abril, cicle superior (5è i 6è)de la meva escola, vam anar a Balaguer, on fèiem una trobada esportiva, on hi anàvem alumnes de petites escoles de la Noguera. Ja seria el meu segon any.
A les 9:15 vam partir d’Albesa amb retard, ja que l’autobús s’havia retrassat, per que abans havia de  passar per altres pobles.
Quan vam arribar ens van repartir ràpidament  en grups, jo anava al grup 2 , amb la meva amiga Clàudia i l’Eudald de 6è i el Jordi Llobera de 5è.
El grup 2, vam començar per dodgeball, que la veritat va ser divertit, menys quan la meva amiga que era de l’equip contrari em va donar un cop al nas. Quin mal començament!!
Tot seguit vam fer bàsquet i korfball (un esport semblant del bàsquet). Korfball ja no em va semblar tant difícil com l’any passat, ja que hi havia jugat en un altre lloc.
Desprès vam anar a fer bàdminton, on amb una nena que havia conegut, vam guanyar tots els nostres oponents.
Vaig descobrir que l’esport no se’m donava tant malament com havia pensat. També vaig tenir la mala sort d’agafar una raqueta que no tenia protecció on s’agafa, i em va deixar la mà com un pitufo, per tant, blava; Semblava que no er el meu dia!!
Seguidament vam anar al camp d’herba artificial a jugar a futbol; no m’agradava gens caminar per allà, ja que s’enganxava tot als mitjons, pantalons,deportives… contant que no caiguessis!
L’últim esport que vaig fer va ser natació;tots estàvem emocionats perquè seria la primera vegada que ens banyaríem aquell any, almenys ho vaig interpretar. Piscina va ser molt divertit, feia molta calor , ja que esta coberta i l’aigua estava calenta.
Per  arreglar-nos desprès no ens van deixar molt temps, però igualment vaig ser de les últimes.
Desprès vam dinar i jugar una estona pel enganxós i fastigós camp artificial, on em vaig tornar a embrutar…
Per acabar l’excursió vam pujar a l’autobús, el qual ens va portar a Albesa.
Aquell dia em vaig trobar amb coneguts i amics de coneguts, però també en vaig fer de nous, com la Clàudia i la Gemma del Palau d’Anglesola, l’Ari (Ariadna)…

El divendres va ser molt divertit i encara que no torni a fer aquella sortida, per què l’any que ve aniré a l’ institut… no m’importarà, ja que jo he gaudit d’ ella al meu temps.

11 de maig 2016

Colònies

El passat dijous 21 i divendres 22 els alumnes de l’escola l’Àlber de cicle mitjà i cicle superior vam anar de colònies a Pujalt.
Per anar a aquestes colònies, el dijous vam haver de matinar més ja que l’autobús marxava a les 8:30 de comptes de les 9. Quan vaig arribar eren les 8:30 en punt ja estaven tots a l’autobús, però les meves precioses amigues em van guardar un espai per a que em pogués asseure.
L'autobús que ens va venir a buscar aquell dia i que ens va acompanyar totes les colònies, era un autobús de classe alta i una mica luxós ja que tenia el sostre de vidre per a poder observar el cel, carregadors per a poder connectar el mòbil, teles plegables,etc.
Els viatge durava més o menys una hora i mitja però no se’ns va fer gaire llarg ja que vam estar parlant i jugant tota l’estona.
Quan ja vam arribar a l’observatori ,que seria on faríem tots els tallers, l’autobús va parar i tots vam baixar. En aquell moment i casi durant tot el mati va ploure, jo no em vaig mullar ni tenir fred ja que portava l’anorac i el paraigües a la motxilla petita que seria la que utilitzaríem durant el mati.
Per a poder esmorzar en un lloc tranquil, on no molestar i no mullar-nos, vam anar a una sala que era de l’observatori per a utilitzar en situacions com aquestes. A dins de la caseta vam esmorzar tranquil·lament i quan ja tots vam acabar, i era l’hora de començar els taller, vam agafar les motxilles, ens vam posar l’anorac i tot seguit al sortir vam obrir el paraigües ja que ens esperava una curta caminada d’uns cinc minuts cap a l’observatori.
Quan vam arribar a l’observatori, nosaltres, els de cicle superior vam començar a fer el taller dels experiments amb l’Albert, el nostre apreciat monitor ,que ens faria taller durant les colònies. El taller que ens esperava en aquells moments era un taller molt divertit i interessant que era solament d’experiments, però no només experiments sense sentit sinó eren tot d’experiments que consistien tots en l’atmosfera, l’aigua, l’escalfor, la pressió,etc. Aquells tallers van ser molt divertits ja que ens ho explicava d’una manera divertida i interessant, el que més ens va agradar a tots va ser un experiment que constava en fer un núvol dins d’una botella, col·locar un paper com si fos la tapa del got, que estava ple d’aigua, i girar-lo a veure si s’aguantava, i entre aquests molts més altres.
El següent taller i últim del matí del primer dia, el vam fer amb el Bernat, consistia en fer un anàlisis més o menys complert del temps que feia en aquell moment; temperatura, humitat, direcció del vent, del estat del terra, dels núvols que hi havia al cel, etc. Primer ens va explicar com es calculava i què significava cada part i quan ja vam acabar aquesta part, que era la més avorrida ja que era la teoria, vam anar a la practica on vam sortir al carrer, però de comptes de fer-ho amb els aparells que tenien ells automatitzats, nosaltres ho vam aprendre a fer manualment. La veritat és que aquest taller no em va agradar tant com el dels experiments ja que era més avorrit.
Desprès de fer tots els tallers del matí vam tornar a la caseta on havíem esmorzat, però per a dinar. A dinar ens ho vam passar molt bé ja que vam parlar i riure molt ,no moltíssim.
Desprès de dinar va sortir el sol però encara no ens van deixar anar a fora a jugar ja que estava molt moll. Però vam jugar igualment, durant una llarga estona vam jugar a les cadires; cada curs feia una partida, però nosaltres els més grans de l’escola, els de sisè, no la vam poder fer ja que..... Quan vam començar a jugar tot era molt normal , vam començar per tercer i continuar per quart, però a quart no va ser tot normal mentre s’asseien va caure una cadira que al aixecar-la ja no tenia quatre potes, en tenia 3 ja que una s’havia trencat. A cinquè, cap a les últimes rondes, l’Eduard es va asseure ràpidament en una cadira per a no quedar eliminat i tot seguit va caure de cul, ja que se li va trencar una pota de la cadira.
Com que a fora ja s’havia assecat una mica ens van deixar sortir fins que va arribar l’hora de tornar a fer la curta caminada cap a l’observatori, però aquesta vegada sense paraigües.
A la tarda vam fer dos tallers més, el primer que vam fer va ser una caminada pel poble de Pujalt i pels camins per a recórrer tot el sistema solar i anar trobant els planetes. Aquests recorregut el vam fer perquè ens féssim una idea de com estan separats els planetes en metres però si nosaltres caminàvem dos-cents cinquanta metres entre el sol i mercuri, a la realitat hi havia 250.000 quilometres; també ho vam fer per a veure la diferencia de mida dels planetes ja que els van fer tots a la mateixa escala; s’ha de reconèixer, el recorregut va ser bastant divertit.
Quan vam acabar el recorregut vam tornar a l’observatori per a fer el següent taller que constava d’observar el sol a traves d’un telescopi especial. Ens van explicar les normes del telescopi ja que no el podíem moure ni un mil·límetre perquè estava seguint el recorregut del sol i si nomes s’hagués mogut un mil·límetre haurien de tornar a configurar-lo durant una hora. També ens va explicar que podíem observar el sol gràcies a un filtre que portava el telescopi, perquè sinó només de mirar-lo fixament un segon se’ns cremaria la retina de l’ull, i això tenia conseqüències molt greus.
Quan ja eren les set tots estàvem molt contents ja que era la hora d’anar a la casa de colònies i instal·lar-nos a les habitacions. Quan vam arribar tots ens vam quedar una mica bocabadats del enorme que era i del bon estat. Entre tots els alumnes i professors vam utilitzar quatre habitacions, una de trenta-dos per als nens, una de deu per a les nenes de cicle superior, una devuit per a les nenes de cicle mitjà i la ultima una de 4 per atots els professors.
Quan ja vam acabar d’instal·lar-nos vam anar sopar, durant sopar vam fer un brindis on l’Anna Vilella de beure’s l’aigua, del riure la va escopir. Desprès de sopar vam anar a l’habitació a agafar l’anorac i tot seguit vam anar cap a l’autobús que ens esperava per a tornar a l’observatori on faríem el taller de nit.
El primer taller de nit que vam fer, va ser observar les estrelles i les constel·lacions i finalment vam observar la lluna amb els telescopis. També va fer diverses fotos amb el telescopi on vam veure la Via Làctia, la lluna, i en una foto, vam tenir molta sort ja que va sortir un satèl·lit.
El segon i últim taller del dia que vam fer van ser més experiments amb l’Albert, que no us explicaré perquè no me’n recordo. ;) . L’únic que recordo és que no van estar gens malament ja que mho vaig passar molt bé.
A la nit, quant vam arribar la casa era la una i ens vam canviar i anar al llit.
Però nosaltres, la Nerea, l’Anna Vilella i jo no podíem dormir. A mi el coixí m’incomodava ja que estava molt utilitzat, i me’l vaig haver de treure. Com que fèiem soroll al parlar va venir unes quantes vegades la professora, però quan venia la professora ens fèiem les dormides encara que ens veia que no dormíem. Fins i tot cantàvem. Quan va venir per penúltima vegada la professora a avisar-nos de que no féssim soroll, quan va marxar l’Anna Vilella va dir: “chiste malo, chiste malo.” I totes vam començar a riure. La ultima vegada que va venir la professora va ser a les dues de la nit i es va quedar a dormir una mitja horeta fins que va marxar i vam decidir dormir perquè ja era tard.
L’endemà al matí ens vam despertar a les sis i mitjà i ens vam canviar. Tot seguit vam anar a esmorzar i vam tornar a agafar l’autobús cap a l’observatori on vam fer els dos últims tallers de les colònies.
El primer taller que vam fer no em va agradar gaire, primer vam anar a veure un aerogenerador, però la següent i ultima activitat del taller va ser la que em va agradar menys ja que vam anar a veure l’abocador de Pujalt, on feia una mica de mala olor i estava tot ple de residus no gaire agradables.
L’últim taller de les colònies i del dia va ser fer un recorregut virtualment per la Via Làctia no gens avorrit on vam poder observar tots els planetes de més a prop i descobrir les curiositats que no sabíem.
Quan va acabar aquests taller vam anar a dinar a la casa de colònies i on finalment vam revisar totes les habitacions per a no descuidar-nos res. Vam carregar les maletes a l’autocar, vam fer la foto de grup i ...........
Vam tornar cap a AUBESA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Durant el viatge m’ho vaig passar molt bé perquè vam parlar i jugar.

La sardana

LA SARDANA
Aquestes vacances la nostra tutora ens ha demanat que féssim una redacció sobre les sardanes, i la veritat és que jo no en sé molt d’aquest tema… per tant, faré la redacció amb la informació que sé.
La sardana és una dansa popular catalana i és el ball Nacional de Catalunya. Es balla en cercle seguint la música interpretada per la cobla,una música formada per una gran varietat d’instruments.
Normalment  la roba que acostuma a portar la dona és una faldilla ampla i per sota els genolls, unes sabates d’esport lligades als turmells i una camisa blanca com la neu; de vegades porten una xarxa al cap que reculleix els cabells. Els homes porten sempre uns pantalons foscos com la nit, una camisa amb una faixa color sang i també unes sabates d’espart. Això de la roba es molt relatiu i no sempre s’ha de portar una roba concreta; menys quan vas a competir, que normalment tots van a conjunt.
Jo no sé ballar sardanes, la veritat, encara què no és perquè no me’n hagin ensenyat per que la meva tieta esta farta de fer-ho!

Em sembla què és una dansa divertida i que ajuda que el grup sigui més fort, m’agradaria aprendre’n la veritat, jo què és la nostra dansa i és una cosa que no ens la podran treure mai.

Writing

Last holidays Andrea had a new volley ball. And she invited Nerea to play with the ball at the park. The park is in front of Andrea’s house. They were playing; they were enjoying a lot and so funny. When they were playing one half, Nerea shuted the ball with the hands and the ball felt into the garden of Mrs. Trunchbull. Mrs. Trunchbull is a terrible old woman and an ogre because she doesn’t like the children.
But Andrea wanted to rescue the ball because it was new and was a present for her birthday. And finally Nerea and Andrea climbed the wall of the garden and went into the garden. Before they told to a boy to caught the ball. They threw the ball to the boy and the boy kept the ball. Nerea and Andrea climbed the wall and said thank you to the boy who kept the ball saved.

They continued playing and then Andrea shuted the ball with the hands and felt over a women’s head. She was Mrs. Trunchbull who looks but she didn’t know who threw the ball and continued walking. Nerea and Andrea went to catch the ball and watched a thief who wants to caught Mrs. Trunchbull’s bag. Andrea hit the thief and the thief fell down on the floor. Nerea called the police with her new mobile phone. Andrea immobilized the thief. When the police arrived arrested the thief and said thank you to the girls. Later Mrs. Trunchbull gave a big bag of sweets to them and said thank you. Suddenly Nerea and Andrea went to Andrea’s house and opened the big bag of sweets. They were surprised! Inside the big bag there only skittles! And finally they ate all the skittles! Because they love, but Andrea’s mum said they that they will have stomach ache but they didn’t believe her and continued eating skittles until the bag was empty. Next day Andrea and Nerea had a terrible stomach ache.