La
pau
El
dia 30 de gener es commemora l’aniversari de la mort d’un dels pacifistes més
grans del món, Mahatma Gandhi.
Gandhi
era un home hindú que va dedicar tota la seva vida a aconseguir que els
anglesos tractessin com a persones als indis donant-los-hi drets i menjar.
Gandhi
va estudiar dret a Londres, va ser un gran advocat, pensador i polític
hinduista indi.
Coincidint
amb aquesta data,des de fa 50 anys aproximadament se celebra el DENIP, Dia
Escolar de la No-violència i la Pau. Durant la jornada, escoles i centres
educatius de tot el món organitzen tot tipus d’activitats per representar els
valors de la no-violència i la pau.
Una
de les coses que hem fet a l’escola aquest anys és esbrinar que és la pau, i
hem aprés que la pau es defineix com l’estat en què la societat no esta ni en
violència ni es guerra. La pau social és molt important per establir bones
relacions entre grups, classes o establiments socials dins d’un país, o sigui
crear “bon rotllo”.
Vam
pintar pedres blanques (color de la pau) i vam escriure un missatge de pau dins
seu, i les vam anar a repartir per les cases del poble. Vam pintar mandales i
cartells, també vam pintar cartells de la pau.
Crec
que la guerra entre països s’ocasiona al haver-hi dos opinions diferents sobre
una classes de fets, o pel mal tractament entre homes. Aquestes dues
possibilitats de guerra crec que són un exemple de no escoltar a les altes
idees, només anar a la nostra. Per això és necessari escoltar als demes tant
com a casa com a l’escola com a tot arreu.
Sort
que els governants fan convencions diplomades a nivell estatal per solucionar
els conflictes entre països i els perjudicis que porten les guerres.
Un
dels més actuals, els refugiats que marxen dels països en guerra o
subdesenvolupats, per venir cap a Europa on no se’ls tracta d’una manera gaire
encertada perquè els polítics no saben on posar-los.
A
part de les grans guerres entre països, també tenim petites batalles a casa i a
l’escola amb els companys, perquè tots puguem estar bé necessitem que aquestes
petites batalles desapareguin; per això cal respectar als altres i tolerar-los;
no ens hem de riure d’una persona pel seu color de pell, per la seva qualitat
física, per com és..., sinó que hem de remarcar les bones qualitats d’aquesta
persona.
A
part de les guerres bèl·liques, que us he explicat, també tenim un altre tipus
de guerres que no utilitzen directament els arments bèl·lics per conquerir
altres països, sinó que exploten els habitant dels països subdesenvolupats
fent-los fer tasques cruels i inhumanes, amb explotacions de nens i nenes, que
en lloc de jugar, aprendre i passar-s’ho bé, per aconseguir una mica de menjar
han d’arriscar la seva vida per poder complaure d’altres països capitalistes en
que els seus governants n’abusen.
Per exemple:
explotacions de metalls o matèries primeres valuoses en les que els nens no
veuen ni un cèntim, per culpa del règim que avui en dia governa pràcticament
tot el món.
En
aquesta redacció us he explicat formes per evitar guerres, però quin sentit té
si només en parlem un dia i la resta dels 365 dies que ens queden, no tornar a
parlar més i oblidar-ho tot. Així que fem com si fos el dia de la pau tot els
dies de l’any i fem la pau cada dia de la nostra vida.