16 de febrer 2016

Redacció de la granja

                  
 El dia 22 de Gener de 2016 vam anar a la granja de la Clara. Hi vam anar amb tres cotxes, amb la mare de la Clara, amb la professora Anna Arderiu i amb la mare de l’Andrea.
Vam anar a la granja perquè a l’escola fèiem el tema de “Les activitats econòmiques" i hi entrava la ramaderia, al sector primari  i doncs al final vam decidir d’anar-hi.

La granja és de conills. Els conills estaven distribuïts per naus, tenien 6 naus, 5 estaven obertes i 1 estava tancada.
Tenien els conills distribuïts per naus segons si eren futures mares, femelles, mascles, conills d’engreix...
Vam veure totes les naus i també vam veure com la Núria inseminava les conilles.
Per tenir cura dels conills s’ha de portar un vestuari especial, vam veure que portaven un mono i unes botes de muntanya. Ens van dir que en aquella granja els conills no eren seus, era una granja d’engreix. Quan ja eren grans els portaven al escorxador.
A la nau tancada vam veure que hi havia una vagoneta per damunt de les gàbies i tiraves pinso que passava per un tub i llavors quan estava plena es parava, llavors obrien la palanca i anaves fent rodar la vagoneta i el pinso baixava cap als menjadors dels conills.
Bé, a mi em va semblar força interessant tot i molt bonic, vam veure uns conills petits i en vaig agafar un, era molt guapo!

M’agradaria tornar-hi a anar!

15 de febrer 2016

La granja de la Clara

La granja de la Clara

El dia 22 de gener,els alumnes de 6è vam anar a la granja de la nostra companya, la Clara.Ens vam haver de repartir en tres cotxes per anar-hi, a mi em va tocar al cotxede la meva amiga Andrea,juntament amb la Clàudia .
Quan vam arribar a la granja, que està situada entre els termes d’Albesa i Algerri, la Clara i la seva mare van anar a tancar els gossos els gossos, el Llampec i el Nil, perquè hi havia gent a qui els feia por, entre aquesta gente tic inclosa jo!
Desprès la marede la Clara ens va explicar que tenien 5 naus al descobert i una al cobert, ella ens va explicarquines conilles eren les de les dos primeres naus i també ens va explicar altres coses, com, que la malaltia de la tinya als humans sols se’ls pot contagiar si un conill l’esgarrapa o li fa un tall; desprès va venir el seu marit, el pare de la Clara perquè la Núria havia d’anar a inseminar les conilles, i va ser ell qui ens va acabar d’ensenyar la resta de les coses, com, que les conilles no tenen el cicle menstrual,que sols es poden tenir de set a dotze conills en un embarás,etc.
També ens van explicar altres coses , i desprès va manar a veure con inseminaven les conilles ja que la mare de la Clara ho estava fent; consistía en introduir una xeringa plena d’espermaozoides a dins de la vagina i desprès punxar-li un líquid (hormones), però aquest no dins de la vagina.

Aquesta sortida em va agradar moltíssim perqué era molt interesant i vaig aprendre moltes coses, m’agradaria tornar-hi un altre dia tot i que h puc anar sempre que vulgui, doncs ja què és la granja dels meus tiets.







el dia de la pau

El dia 30 de gener és el dia de la pau per tot el món.

Aquell dia és el anomenat dia “de la no violència i pau”.                                        
Aquell dia per mi és un gran dia la majoria de la gent el respecta. A la nostra escola la celebrem com un gran dia. Per exemple: aquest any em pintat unes pedres de blanc i li hem escrit un missatge sobre la pau.
I el divendres, el dia abans de la pau, vam anar pels carrers i botigues del poble repartint a la gent que trobàvem les pedres i els hi explicàvem per que regalàvem la pedra.
Normalment cada any el fem diferent i aquest any com a vingut una substituta de musica durant dos setmanes ens a ensenyat una cançó diferent de la que cantem cada any, el dia de la pau a l’escola.
Es un gran dia per que això que a vegades passa de maltractar a algú, marginar o insultar esta molt però que molt malament ; hauria de canviar i per això cada any hi ha un dia que es lluita per a que els maltractaments, marginacions o insults.
Per que es una cosa que hauria de estar prohibida del  malament que estar.
Per això des de 1948 celebrem el dia de la pau, gracies a Gandhi. Va viure per lluitar contra la gerra i a aconseguir la pau a tot el mon. Va ser assassinat als 78 anys, era indi.
Va ser un gran home i un gran ídol, per molta gent.

Dia de la Pau


El dia 30 de Gener es celebra el dia de la No-Violència i Pau. Es celebra aquest dia perquè va ser el dia en el qual va morir Mahatma Gandhi. Mahatma Gandhi va ser una de les persones que va lluitar contra la Pau, una de les mes importants per això es celebra el 30 de gener el dia de la Pau.
Es important no barallar-nos ni insultar, si tenim algun problema el millor recurs es dialogar. Crec que un comportament incorrecte es robar, pegar… i crec que no caldria que ho féssim.
Una de les actitud també correcta és intentar fer-ho tot bé, pero no ser una persona perfecta, que es impossible!
A les escoles es fan jocs i activitats.
Aquest any a l’escola hem pintat unes pedres de color blanc i hi hem escrit un missatge de Pau.
Després he manat pels carrers del poble a repartir-les.
Quan hem tornat a l’escola hem cantat la cançó de la festa de a pau, es molt bonica!!
Be, a mi m’ha agradat molt aquest dia i m’encantaria
repetir-lo!

A partir d’ara hem d’intentar fer-ho tot bé i ser bones persones!!

la pau

La pau


El dia 30 de gener es commemora l’aniversari de la mort d’un dels pacifistes més grans del món, Mahatma Gandhi.
Gandhi era un home hindú que va dedicar tota la seva vida a aconseguir que els anglesos tractessin com a persones als indis donant-los-hi drets i menjar.
Gandhi va estudiar dret a Londres, va ser un gran advocat, pensador i polític hinduista indi.
Coincidint amb aquesta data,des de fa 50 anys aproximadament se celebra el DENIP, Dia Escolar de la No-violència i la Pau. Durant la jornada, escoles i centres educatius de tot el món organitzen tot tipus d’activitats per representar els valors de la no-violència i la pau.
Una de les coses que hem fet a l’escola aquest anys és esbrinar que és la pau, i hem aprés que la pau es defineix com l’estat en què la societat no esta ni en violència ni es guerra. La pau social és molt important per establir bones relacions entre grups, classes o establiments socials dins d’un país, o sigui crear “bon rotllo”.
Vam pintar pedres blanques (color de la pau) i vam escriure un missatge de pau dins seu, i les vam anar a repartir per les cases del poble. Vam pintar mandales i cartells, també vam pintar cartells de la pau.





Crec que la guerra entre països s’ocasiona al haver-hi dos opinions diferents sobre una classes de fets, o pel mal tractament entre homes. Aquestes dues possibilitats de guerra crec que són un exemple de no escoltar a les altes idees, només anar a la nostra. Per això és necessari escoltar als demes tant com a casa com a l’escola com a tot arreu.
Sort que els governants fan convencions diplomades a nivell estatal per solucionar els conflictes entre països i els perjudicis que porten les guerres.
Un dels més actuals, els refugiats que marxen dels països en guerra o subdesenvolupats, per venir cap a Europa on no se’ls tracta d’una manera gaire encertada perquè els polítics no saben on posar-los.
A part de les grans guerres entre països, també tenim petites batalles a casa i a l’escola amb els companys, perquè tots puguem estar bé necessitem que aquestes petites batalles desapareguin; per això cal respectar als altres i tolerar-los; no ens hem de riure d’una persona pel seu color de pell, per la seva qualitat física, per com és..., sinó que hem de remarcar les bones qualitats d’aquesta persona.
A part de les guerres bèl·liques, que us he explicat, també tenim un altre tipus de guerres que no utilitzen directament els arments bèl·lics per conquerir altres països, sinó que exploten els habitant dels països subdesenvolupats fent-los fer tasques cruels i inhumanes, amb explotacions de nens i nenes, que en lloc de jugar, aprendre i passar-s’ho bé, per aconseguir una mica de menjar han d’arriscar la seva vida per poder complaure d’altres països capitalistes en que els seus governants n’abusen.
Per exemple: explotacions de metalls o matèries primeres valuoses en les que els nens no veuen ni un cèntim, per culpa del règim que avui en dia governa pràcticament tot el món.





En aquesta redacció us he explicat formes per evitar guerres, però quin sentit té si només en parlem un dia i la resta dels 365 dies que ens queden, no tornar a parlar més i oblidar-ho tot. Així que fem com si fos el dia de la pau tot els dies de l’any i fem la pau cada dia de la nostra vida.

Resultat d'imatges de coloms de la pau

La granja de la Clara

El passat dia 22 de gener vam anar a veure la granja de la Clara. Com que amb el cotxe de la Clara i el de l’Anna Arderiu no hi cabíem la meva mare la meva mare també ens hi va portar. Quan vam arribar a la granja, la Clara, va haver de tancar el Llampec (el seu gos) perquè a algunes persones inclosa jo ens feia por. La mare de la Clara ens va començar a explicar curiositats sobre els conills i la seva granja. Tenien 5 naus obertes i 1 nau tancada. Les naus obertes eren manuals, havien de repartir ells el menjar, en canvi les tancades les tenien una mica mecanitzades, tenien unes vagonetes dins de les quals hi tenien el menjar, i per repartir havien de obrir una palanca i espentejar-la perquè caigués el menjar. Aquestes vagonetes s’omplien clicant un botó, llavors per un tub queia el menjar. Ens va explicar que a les naus obertes tenien conills per engreix, i femelles amb les seves cries, amb palla i safatans. Ens van explicar que els aliments eren farratges i cereals, però que portava una mica de medicament i que al 2017 o al 2018 prohibirien posar medicament al pinso. Els conills d’engreix des de que neixen fins que el portaven a l’escorxador passava uns 45 dies. A l’escorxador només volien els conills entre 1,800kg  i 2,200kg, i quan passaven d’aquest pes ja no els volien.
Els conills són molt al·lèrgics als medicaments. Són uns animals que tenen molts problemes de ventre. Les 2 malalties que els poden arribar a matar són, una que es vacuna a les femelles 1 vegada al mes, aquesta malaltia és com una grip que es va passant a poc a poc, en canvi l’altra malaltia  es vacuna 1 vegada a la vida i si no estan vacunats i l’agafen es moren a l’instant. El següent que ens va explicar va ser la reproducció. Ens  va explicar que treien el semen dels mascles i el barrejaven amb un líquid alimentari perquè no es fes malbé. Llavors ens va dir que les conilles no tenen ovulació i en el moment que el mascle les monta ovulen però com que ara s’inseminen artificialment,  llavors seguidament d’haver-los hi posat el semen, les punxen amb un líquid perquè ovulin, aquell líquid són hormones.
Cada cop que crien solen tenir entre 8 i 10 fills. Els quals serviran per engreixar i portar a l’escorxador, treure’ls-hi el semen o seran femelles per criar. Una vegada a la setmana treuen tota una nau oberta de conills per portar-los a l’escorxador.
En conclusió m’ha agradat molt visitar la granja de la Clara perquè he après moltes coses noves que no sabia i curiositats sobre els conills.

la granja de la clara

La granja de la Clara

El dia 22 de gener els nens i nenes de la classe de 6è vam anar a visitar la granja de conills de la nostra companya Clara.
A l’arribar a l’escola, a les tres, ens vam partir la classe i vam partir la classe i vam pujar a tres cotxes, el de la senyoreta Anna, el de la Rosita i al de la Núria. A mi hem va tocar anar amb la Nerea i l’Andrea al cotxe de la Rosita.
Quan vam arribar a la granja, situada entre les termes d ’Albesa i Algerri, vam entrar i vam veure que era enorme, tenia sis naus de mida normal i al final de la granja hi ha una gran nau on hi ha les mares amb conillets recent nascuts.
La Núria i el Marcos, els pares de la Clara, ens van explica molt bé tot el que passava a la granja. Ens van explicar que a cada nau hi ha uns conills per diferents funcions, com la d’engreix, la de mares, futures mares... També  ens van explicar el seu valor al mercat, el seu procés de creixement i reproducció, que mengen un pinso natural a base de farratges.
A la última nau, que era extremadament gran, la Núria estava inseminant les futures mares, ens va explicar en què consistia, després d’això, ens vam adonar que a damunt de les gàbies de conills, hi ha com uns carros que reparteixen el menjar per totes les gàbies, la cap d’uns instants van obrir una màquina amb dos tubs que portaven el menjar des dels silos fins als carros que el repartien a cada menjadora.

Aquesta sortida ha estat molt divertida i he après moltes coses sobre aquestes bestioles peludes i boniques.

El dia de la Pau i la No-violència

El dia de la Pau i la No-violència és el dia 30 de gener, que es commemora la mort de Mahatma Gandhi, i en aquesta data coincidint fa 50 anys aproximadament que es celebra el dia escolar de la No-violència i la Pau. Consisteix que aquests dia s’han de fer actes i accions que mostrin Pau, que no ens em d’insultar, barallar,etc.
Es pot celebrar de moltes maneres diferents, nosaltres a l’escola mes o menys hem fet coses diferents, un any vam penjar frases de la Pau a la reixa,els altres tres vam fer uns “murals” en una paret en els que vam pintar cada classe un apartat diferent. Aquests any en canvi hem fet una activitat pel poble que depèn per quin costat ho miris era divertida o ridícula  (és la meva opinió). Consistia en que havíem de portar una pedra plana, per poder-hi escriure. Aquella pedra la pintaríem de color blanc amb pintura. Quan s’assequés la pedra,hauríem d’escriure una frase llarga i treballada (6è), una frase més curta (5è), dos o tres paraules (cicle mitjà), una paraula (cicle inicial), el seu nom i un dibuix (infantil). Desprès faríem grups amb nens de totes les edats i cursos barrejats. Llavors cada grup anava per un o uns carrers diferents del poble, passant per totes les botigues i entrant als llocs regalant la pedra amb el missatge, frase o paraula per donar Pau i simbolitzar  aquell dia des de l’escola. A mi l’activitat no em va agradar gaire però anar pel poble i veure a la gent i veure el contents que estaven... jo crec que és bo treballar el dia de la Pau perquè és un bon tema que tractar perquè no ens hem de barallar amb ningú. Crec que van fer bé d’escollir aquests dia el dia de la Pau perquè Gandhi va voler sempre la Pau i el pacifisme. Però al cap i a la fi penso que s’hauria de celebrar la Pau tot l’any no només aquest dia, però ja està bé que celebrem la Pau aquell dia i que la mantinguem durant tot l’any.

Jo crec que no hauríem de solucionar les coses pegant o insultant sinó dialogant, parlant. Així ens evitaríem enuigs i 3sobretot cors trencats.

la meva granja

El 22 de gener vam anar a la granja dels meus pares. La granja està situada entre els termes de Albes i Algerri. Vam anar-hi per que feia temps havíem estudiat un  tema de la ramaderia i agricultura intensiva o extensiva, i volíem que ens ho expliquessin. La granja és dels meus pares, el Marcos i la Nuria.
La granja que tenen és de conills ; quan vam arribar, tots els meus companys es van quedar boca badats del gran que era, i els professors i acompanyants també. A la granja hi ha 5 rencs prims i llargs i una nau tancada molt gran on el menja es dona bastant mecanitzat.
La meva mare ens va ensenyar els conills, però després se’n va anar a inseminar i el meu pare ens començarà explicar moltes coses. Per exemple: qui va portar a Espanya un virus, com els vacunaven, com els feien reproduir...
Els conills quan son grans es reprodueixen, la meva mare els i treu mostres de semen i després ficaven el semen barrejat amb un producte per a que la conilla tingues mes conills i els fica dintre d’una cànula i quan ja tenia fet tot això li ficava la cànula per la vagina pera injectar el semen dins de la conilla i tingues conillets.
Les conilles acostumen a tenir de 7-12 conills i crien  cada 2-3 semanes.

Aquell dia m’ho vaig passar molt bé, i els meus pares es van ficar molt contents d’explicar-nos tantes coses.

LA CASTANYADA

El divendres 30 d'octubre vam celebrar la castanyada al cole, nosaltres som els de sisè i aquest curs havíem de fer de castanyers.

A la tarda ,quan vam arribar, vam entrar una mica abans per preparar les castanyes i les cadires,
totes les bosses estaven molt molles de la calor que provocaven les castanyes. Quan van entrar els pares estàvem preparats per començar a tocar amb la banda. Hi havia quatre caixes, un bombo, un plat i quatre triangles. Vam tocar tres ritmes ,vam canviar els instrument  i després vam tocar els tres ritmes de nou i quan vam acabar vam fer un crescendo,”crescendo és que vas pujant a poc a poc”. Nosaltres vam presentar les actuacions que feien els diferents cursos. Quan nosaltres, els de sisè, vam acabar ens vam anar a vestir de castanyers i castanyeres mentres els de cicle inicial , primer, segon, tercer, quart i cinquè havien de ballar tres cançons. Quan estàvem preparats vam anar a repartir les castanyes, a mi em va tocar repartir castanyes als de segon. Quan vaig acabar em vaig assentar a la rotllana de sisè, anàvem xerrant i menjant castanyes i ens ho estàvem passant molt bé.


El dia de la castanyada va ser molt divertit però aquesta serà la última castanyada a l'escola l'Àlber.