19 de desembre 2006

Viatge a Gant, Bèlgica

Ens vam despertar i jo estava molt emocionat perquè era el dia que marxàvem a Bèlgica.
Primer vam anar a l’aeroport de Barcelona i vam facturar les maletes i aleshores vam dinar. Quan vam acabar de dinar ja era la hora de marxar i vam pujar a l’avió que ens havia de portar a Brussel·les, la capital de Bèlgica. Va ser brutal perquè quan s’enlairava se sentia el soroll del motor i era llavors quan veies que anaves pujant cap al cel. Jo mentre érem a l’avió estava escoltant música i mirant per la finestra. El viatge em va passar volant (jeje), vaig sentir que ens deien que aterraríem i vaig ficar-me el cinturó de seguretat. L’aterratge no va tenir problemes, ni molt menys.
En sortir de l’avió, vam anar a buscar el tren que ens portaria a Gant. Aquell viatge va durar tres quarts d’hora però, per fi, vam arribar a Gant, una ciutat molt coneguda de Flandes, al nord de Bèlgica. Allà ens vam trobar la meva cosina que ens va acompanyar al lloc on dormiríem, un alberg molt bonic i divertit.
L’habitació era petita però acollidora. Em va cridar l’atenció que els coixins eren quadrats com els del sofà de casa. Jo allà no dormia gaire bé, però em despertava amb ganes de fer coses noves.
Cada dia ens trobàvem amb la meva cosina i ens portava a llocs molt bonics. Un dia ens va acompanyar a Bruges i allí vam veure coses i monuments molt famosos com, per exemple, la torre de la catedral de les 360 escales. La meva mare, el meu germà i jo hi vam pujar i des de dalt havia una vista meravellosa, es veia tot Bruges amb els seus canals i les casetes amb les teulades amb forma d’escala.
Hi havien menjars que feien molt bona pinta i coses que feien molt bona olor com les parades de gofres i la xocolata. El paisatge i les cases eren molt diferents dels de Catalunya. També hi havien rius i coses que donava bo de veure.
Per les nits no voltàvem gaire pels carrers perquè feia mal temps i anàvem a dormir molt aviat. Un cop jo em vaig trobar dos borratxos un em va demanar l’hora en anglès i l’altre em renyava com un boig, però no l’enteníem perquè penso que parlava en flamenc.
Per fi va arribar el dia de marxar i ens en vam anar a l’aeroport. El procediment va ser més ràpid i a l’avió, quan ja arribàvem a Barcelona, vam decidir d’anar a veure el Barça. Al camp ens ho vam passar molt bé.
Quan va acabar el partit vam anar a casa i vam veure els padrins.

18 de desembre 2006

La terra del meu pare

El pare va néixer a Canjayar, a la província d’Almeria, Andalusia. Hi va viure molts anys, fins que va conèixer la mare, que és de Barcelona. Se’n va enamorar i va venir a viure a Catalunya.
Canjayar és un poble molt bonic, que no arriba als 2000 habitants. Està situat a la vall del Andaràx, entre les muntanyes de Sierra Nevada i Gàdor. És un poble de cases blanques que té molta vinya.
La meva família i jo hi anem cada any de vacances perquè allà tenim amics i familiars, els tiets, els cosins, ... Quan arribem, el primer que fa la mare és anar-se’n amb les tietes, de compres.
Hi anem per Nadal i a l’estiu. Ens ho passem molt bé. Entre mig de la setmana fem una festa amb la família i els amics del pare i els tiets.
A Canjayar encara hi ha cases molt boniques i també hi ha coves. Allà hi ha una fruita que és diu “chumbo”. Per aquells llocs no hi passen gaires cotxes. Almeria és a quaranta-set quilometres de Canjayar. Almeria és molt bonica i té platja. Canjayar no en té de platja, però té piscines.
El pare hi té un germà i una germana, el seu germà és diu Antoni i la seva germana és diu Marí. A l’estiu i a l’hivern fan les firetes i cada any anem a les firetes. El pare de vegades surt amb els tiets de festa.

15 de desembre 2006

M’ha passat volant

Aquest trimestre ha passat molt ràpid. Hem treballat bastant, per exemple en català hem fet textos, dictats, lectura, ... Hem llegit el llibre "Brillant". Jo m’he llegit altres llibres: "El cas de la professora desapareguda", "Matilda", i "El cas del pare Noel", que m’he l’estic llegint. Tots hem millorat amb les faltes i els accents.
En naturals hem fet uns quants treballs: el de l’aparell locomotor, el de les plantes, el dels mamífers, el dels animals diürns i els nocturns, i el d’animals en general. Busquem informació als llibres, enciclopèdies digitals i Internet, i fem els treballs amb l'ordinador.
En matemàtiques hem deixat clares les fraccions per totes les parts: classes, simplificacions, operacions, ... A més a més, de vegades ens posem exercicis els uns als altres, i també, si algun company no entén alguna cosa, li ho expliquem els altres companys, és a dir, fem de mestres.
També hem treballat bastant amb les pagines personals i amb el blog, que és això que estàs llegint. S’ha de preparar i revisar els textos, s’ha de buscar una imatge, ...
En mig de tot això, vam fer un viatge d'una setmana a Múrcia, que ja hem explicat en altres articles d'aquest Blog.
Hem treballat molt més amb tecnologia, només tenim llibre de socials, castellà, angles i els de lectura. Tot el que puguis veure aquí i a les pagines personals ho hem fet nosaltres.
Finalment, hem fet una assemblea per començar a organitzar-nos el segon trimestre, i per parlar del que ens agrada i del que no ens agradava tant, per també poder millorar-ho.
Ara arriben les vacances de Nadal i esperem carregar-nos d’energies per poder arrencar fort el segon trimestre.

12 de desembre 2006

El meu equip, "La Noguera"

El meu equip de futbol es diu la Noguera i som molt bons, però anem cinquens a la lliga. Hi juguem nens i nenes de Vilanova, Térmens, Menàrguens i Albesa. Normalment fem els partits dissabte a la tarda.
El màxim golejador és el Jaume Puig i el segon és el Xavier Fulla. Al meu equip tenim el millor porter de la lliga aleví, el Josua. Tot els partits que hem jugat a casa els hem guanyat, tots menys un que l’hem empatat. A fora hem perdut tots els partits menys tres.
Entrenem a Térmens els dimecres i divendres, a les set de la tarda. El nostre entrenador es diu Carles. Té molta mala llet, però és molt bo. Fa de socorrista. Si ens portem malament ens posa a fer voltes al camp. Ens fa fer exercicis de flexions i abdominals, i fer xuts al Josua. El nostre delegat és el Ramon Sabartés.
Foto cedida per Xavier LloberaEl camp de Térmens és d’herba i és molt gran, però no tant com el d’Albesa. Les nostres samarretes, pantalons i mitgetes són de color verd florescent i blau normalet. El patrocinador és l’empresa Voltes.
Nosaltres juguem a Albesa, en un camp molt gran. Però és de terra i les porteries molt altes i molt bones. El camp te tres entrades, una pel darrera, una al davant i l’ultima pel costat. Aquestos mesos l’han fet molt més gran, el van engrandir bastants metres.

07 de desembre 2006

Nova tecnologia a l'escola

El dia 5 de Desembre del 2006 van arribar alguns dels nous ordinadors. Els haurem de canviar pels de la Caixa i els altres que tenim a la classe, que ja són molt vells. N'han d'arribar 5 de portàtils i 10 sobretaula.
Els altres se’n aniran a les classes, que no n’hi a gaires. A l'escola hi haurà més de 40 ordinadors, tots connectats en xarxa i a Internet.
Els canviaran quant tornem desprès de les vacances de Nadal. Aleshores ja els tindrem ficats al seu lloc i ben ordenats a les seves canaletes. Tot serà tecnologia més avançada.
A l’aula de 6è i a la de 3er hi ha uns canons per projectar pel·lícules i imatges d'Internet o de DVDs. També hi ha sis altaveus a cada aula. Hi ficaran 2 ordinadors. També en tenen que portar un a la sala d’informàtica perquè en vam agafar un d’aquells per la nostra classe.
Han vingut dos homes amb una furgoneta, han portat les màquines i s'han passat dos dies treballant per instal·lar i comprovar que funciona.
A la nostra escola hi haurà ara dues aules informàtiques, dues multimèdia i una polivalent. És molt avançada en tecnologies i també en les eines i programes que utilitzem. Mireu les entrades anteriors d'aquest blog si voleu més informació.

01 de desembre 2006

Eleccions a la classe

Ara que a la classe ens toca canviar de delegat/a i bibliotecari/a, hem decidit que no ho faríem com sempre, és a dir, fent les paperetes, votant dues persones i ja està. Aquesta vegada ho farem pels grups, que és un altre servei de Google.
Els grups són un espai a Internet que fem servir per comunicar-nos entre els de la classe. Una persona fa d’administrador, en aquest cas el nostre tutor. Ens va ficar a tots en el grup "alberdigital" i quan de vegades volem fer coses com debats, pagines i penjar arxius, que només volem ensenyar o comunicar als companys, ho fem per aquí.
El cas és que aquesta vegada utilitzem els grups per fer les eleccions. El professor va fer un missatge que explicava que, si volíem participar en una de les dues opcions, havíem de contestar allà, fent cadascú la seva candidatura.
La majoria ens hem presentat. Jo ho he fet per bibliotecària i he donat els motius per demanar el vot: que m’encanta llegir, que cuidaria bé els llibres, que ho faria de la millor manera que pogués i també que els podria recomanar llibres. Per delegada no em presento, com que hi ha alguns que ho han fet, ja sabem que no ens quedarem sense.
Avui, dia 1 de desembre de 2006, a dos quarts d'onze hem fet les votacions. Primer ha sortit el delegat i ha repartit les paperetes, desprès ha escrit a la pissarra el noms dels candidats. Després hem votat i ha escrit els vots.
Quan teníem els resultats ha sortit el nou delegat, li ha donat la mà a l'anterior i tots hem aplaudit. Desprès ha sortit el bibliotecari a la pissarra, li ha donat la mà a la nova bibliotecària, i han fet el canvi. Finalment el professor ha destruït les paperetes.
Ha tocat ser nou delegat a l’Arnau Piqué, amb nou vots i sots-delegat al Marc Balagueró amb dos vots. Com a bibliotecaris han sortit la Irene Bentoldrà, amb sis vots i el Xavier Llobera amb quatre. La seva tasca durarà fins a mig febrer.

El viatge a Port Aventura

Hola soc el Xavier! L’any 2005 vaig anar a Port Aventura. M’ho vaig passar molt bé.
Port Aventura és un parc on hi ha moltes atraccions. També hi ha bars i restaurants on es pot dinar. Port Aventura és a prop de Salou. És un lloc on hi va molta gent, sobre tot a l’estiu.
Vaig pujar als troncs d’aigua, havien baixades que et mullaves tot, eren molt empinades. Volia pujar al Dragon Kan, però no em van deixar perquè no feia metre 40. El meu pare hi va pujar i jo i la meva mare ens vam esperar en uns gronxadors que hi havien a la plaça. El meu pare va baixar una mica marejat.
Al cap d’una estona ens em vam anar a dinar, vam menjar un entrepà. Desprès de dinar vam pujar en un lloc més, que en diuen les cassoles. Tota l’estona giraven, vaig baixar i el meu cap també girava. El pare ja no volia pujar a cap lloc més, des de que es va marejar.
Vam marxar cap a l’hotel. Ens vam ficar a descansar fins l’hora de sopar. El sopar no em va agradar gaire, però pensava que voltant pel parc ’ho vaig passar molt be. L’endemà ja vam marxa cap a casa.
Quan vam arribar a casa em vaig ficar al sofà i ja no em vaig poder alçar. M’hi vaig adormir fins l’endemà. Estava molt cansat.

29 de novembre 2006

Un poble tranquil

Albesa és un poble molt bonic, petit i tranquil. Hi ha un riu que és el Noguera Ribagorçana, tenim piscines i sempre hi ha molta gent (a l'estiu, és clar). Al costat del riu hi ha una zona de regadiu, però a la part nort del poble hi ha una zona de secà molt gran. Ara es comença a regar gràcies al canal Algerri-Balaguer.
Hi ha un club de futbol i ara mateix el club està a primera regional. Prop del poble, a la partida del Romeral, es va descobrir una vil·la romana on es van trobar tres mosaics i una casa molt gran.
L’escola es normal ni gran ni petita. Ja estava repartida en quatre edificis: dos de classes, la sala de professors i el menjador. Ara han posat uns barracons, una mena de caseta que hi van dos classes. Han de fer un col·legi nou però no podem perquè un home no vol vendre el seu terreny. Al costat del col·legi hi ha la consulta del metge. Davant del col·legi hi ha els gronxadors.
També hi ha la plaça dels sarraïns, la del portal, la plaça dels vells i la pedrera. A la plaça del portal hi ha una font i arbres que l’envolten. A la dels sarraïns sols és una plaça que pel cantó hi passa la sèquia i els dijous fan mercat. A la dels vells, hi juguen a bitlles. A la pedrera hi ha una plaça i desprès puges unes escales i arribes a una altra plaça. Si puges una rampa hi ha més gronxadors.
El castell del Cinto és un turonet envoltat pel poble. No hi ha castell però hi era, a l’època dels àrabs. Hi tenim una bandera de Catalunya penjada d’un pal molt alt.

28 de novembre 2006

El millor dia de Múrcia

El dia 14 de Novembre del 2006 vam anar a los Alcázares (Múrcia). Ara us explicaré el dia que em va agradar més.
Va ser el dissabte dia 18, que vam anar a Múrcia ciutat, a visitar el museu Salzillo. Hi havia tot de figures de pessebres, d’àngels, ... de l'escultor Francisco Salzillo, que esculpia unes figures que semblaven reals i amb tots els detalls.
Desprès vam anar al Museu de la Ciència i l’Aigua. Era molt divertit perquè ho podíem tocar tot, podíem clicar botons per veure aquells experiments amb botelles, pots, ... i saber quins descobriments es podíem fer gràcies a ells.
I per acabar el matí anàrem a la catedral, però no hi vam poder entrar perquè era tard i l’estaven a punt de tancar. Des de fora ens van explicar de quin estil era, qui la va construir, i les principals característiques.
En acabar de dinar vam fer vela els que el dia abans havíem fet piragüisme. Ens vam divertir molt, era espectacular veure el mar anant en vela, la barca s’anava gronxant amb el moviment de les ones i el vent. Em va encantar.

27 de novembre 2006

Llegiu un bon llibre

Títol: El cas de la professora desapareguda
Autor: Joachim Friedrich
Il·lustrador: Mikel Valverde
Col·lecció: Qutre amics i mig
Editorial: Edebé

Charly & Company es una colla d’amics que es creuen uns grans detectius.
Els protagonistes són ells, especialment en Frederic, que és qui explica la historia en primera persona.
En Charly, és el càpita de la colla, és una mica “xuleta” però bastant intel·ligent.
En Ravenet, es diu Oscar però li diuen així, també és un d’ells, no és tan intel·ligent com en Charly però sap què fer en moments de nervis.
L’Estefi és la germana del Ravenet, l'única nena de la colla i pren moltes decisions.
El que passa és que la professora de naturals està molt rara últimament, al menys això és el que pensa en Fred, però en Fred... sent una cosa especial per la professora Schulte-Stratmann.
Abans cada dia anava a l’escola amb un cotxe que era una “carraca”, però ara hi anava amb vestits nous, molt arrapats i un cotxe esportiu, nou i de color roig. Però desprès d’uns dies d'anar amb aquell cotxe, hi va anar uns quants en bicicleta.
Això no només ho veia en Fred, ho veia tota la colla. Així que es van posar a investigar.
Un dia, a l’hora del patí, la professora es va barallar amb “el guapo del Gerard”, es així com li deien, però era un altre professor.
Els amics van anar a classe, cosa que no es podia fer. Allà van veure una bossa negra, la de la professora, la van obrir i van veure un diari que en Fred havia vist abans. Va recordar que la seva mare li va ensenyar una notícia que deia que una parella van atracar un banc, i que la dona anava amb perruca.
Els altres es van recordar de que feia uns dies van veure una parella, que la dona semblava la Sulte-Stratmann, però que era rossa.
En juntar tots el records, van començar a tenir grans sospites.
Aquella tarda al sortir de l'escola, la van seguir. Ella va passar per casa seva i es va posar una perruca, desprès va anar a una cafeteria dels afores de la ciutat, on l'esperava un home amb molt mala pinta.
Des de la finestra van poguer descobrir que s'estaven barallant. Desprès la Sulte va anar al lavabo, i ells hi van anar per fora, des de on van veure com la professora llençava la perruca a la paperera.
Quan ella i aquell home van marxar, l'Estefi va anar a rescollir-la, i van decidir que en Fred seria qui la guardaria.
L'endemà van fer el mateix. Ella va tornar a passar per casa seva i va marxar amb l'esportiu vermell.
Els nens van trucar a la porta per si algú els podia dir on es dirigia.
Va sortir una dona, era la minyona, deia que no ho sabia del tot segur, però es pensava que havia anat a una cabana del bosc més proper.
Ells van pensar que estava molt lluny, però en Charly va llegir en aquell diari que l'endema passava un tren per allí a prop. Així que van decidir anar-hi amb tren.
Una vegada allà van buscar la cabana fins que es va fer fosc. El Ravenet va preguntar als altres en quin costat era el sol quan havien arribat. La resta li van respondre que estava a l'esquerra, ell va pensar una estona i va dir que per tornar havien de tirar cap allà, senyalant un camí.
Mentre caminaven terroritzats, van trobar una cabana, es van dirigir cap a ella. Per la finestra van veure un home amb una destral, i també sentien la Sulte que deia:
- Vam parlar que ens el quedaríem per a nosaltres sols!
La colla pensaven que parlaven del botí. L'home va sortir i va cridar la Sulte. Li va preguntar si els coneixia. En veure'ls va trucar a la mare d'en Fred i li va dir que els portaria tots a casa seva. Ella li va dir que sí, i que es quedarien a dormir tots allà, que feia temps que li demanaven.
Aquell noi també hi anava. Quan tots eren a casa d'en Fred, ell es va treure la jaqueta i com que encara portava la perruca, va caure a terra, quan la Sulte-Stratmann la va veure, li va preguntar per què la tenia.
Aleshores tots van parlar i es van adonar que ningu era un delinqüent, resultava que aquell noi era el novio de la Sulte-Stratmann i que sempre es barallaven perquè ell no volia que portes la perruca, però a ella li feia vergonya que la veguessín, per això la portava i finalment la va llençar.

23 de novembre 2006

Concert de Fito & Fitipaldis

Fito & Fitipaldis actuaran a Saragossa el dia 23 de Desembre.
El concert que havien de fer els Fito & Fitipaldis a Saragossa es retarda fins al 23 de Desembre, per motius aliens a l’artista. L’actuació se celebrarà igualment al Pavelló Príncipe Felipe. Les entrades fins ara adquirides serviran per la nova data. Totes aquelles persones que vulguin retornar la seva entrada degut al canvi de data podran fer-ho als mateixos llocs on l’havien comprada i se’ls reemborsarà l’import prèviament abonat.
Les persones que hagin adquirit les seves localitats a través d'internet, en els propers dies rebran un e-mail de CAI amb l’objectiu de conèixer la seva disponibilitat i, en cas que vulguin que se’ls restitueixi el diner, se’ls indicarà la manera de fer-ho.
L’Ajuntament de Saragossa ha considerat que el 2 de Desembre havía de tenir lloc al Pavellò Príncipe Felipe una competició esportiva, tot i que en aquesta data estava previst el concert de Fito & Fitipaldis, i que al no oferir-los cap altra alternativa vàlida, han hagut de retardar el concert un parell de setmanes.

22 de novembre 2006

Múrcia: anada i tornada

Abans d’anar-hi:
El 14 de novembre, quan va arribar el nostre tren, els pares eren a l’altre costat de via mirant com marxàvem. Dins el tren hi havia uns prestatges per deixar-hi les maletes i els seients eren molt guais.
Al cap d’una estona va passar un home molt ben vestit i ens va repartir unes capces amb uns auriculars a dins, que es ficaven a la vora dels reposabraços i es podia sentir música, opera i com que hi havia una televisió també es podien veure pel·lícules.
Allà podíem fer el que volguéssim, com dormir, perquè hi havia molta tranquil·litat i es podia estirar el seient, llegir, ...
Quant vam arribar a Tarragona vam parar i vam esmorzar durant una hora i el següent tren va tenir una mica de retard, però va arribar.
Aquell tren era molt semblant al d’abans, també hi vam poder dormir una estona. Va anar passant el temps fins que va arribar l’hora de dinar, després berenar, fins que ja faltava poc per acabar el viatge. Quant vam arribar a Cartagena vam esperar l’autocar fins arribar al lloc on dormiríem.
Passada una setmana:
Al sortir del lloc on dormíem, els professors d’allà ens van donar unes bosses amb l’esmorzar i dos entrepans per dinar. Després vam agafar un autocar fins a Cartagena i allà vam esperar el nostre tren, que no va fer gaire tard.
Per esmorzar ens vam menjar tot el que hi havia en aquelles bosses, i a l’hora de dinar va haver nens que sols es van menjar un entrepa. Al arribar a Tarragona, un autocar ens esperava a la sortida de l’estació. Aquell autocar era d’allò més guai, perquè tenia uns seients molt tous i com que tota la gent que hi havia era de l’escola podíem estirar els seients o parlar en veu normal, en lloc de parlar en veu baixa.
El conductor portava un GPS, és a di,r un catxarret que et guia, per no perdre’t i el va ficar a la pantalla de la televisió per veure per on anàvem. Al arribar a Albesa tots els nens van abraçar els seus pares i mares, que ens esperaven en aquella plaça.

14 de novembre 2006

Saturn, el meu planeta

Jo sóc de Saturn i allà, a l’altre món, és molt millor. No contaminem perquè anem caminant. Tenim una mena de bicicleta però no és igual que les de aquí, perquè només té pedals, però no seient, ni rodes, ni manillar; i si t’alenteixes una mica, caus, perquè té un tub que quan pedales treu aire i et fa sortir disparat.
Les cases son soterrades. Hi ha una porta, unes escales que baixen a la casa, i tot el damunt esta recobert de capes de terra i herba. Llavors els nens poden jugar sense el risc de xocar amb parets.
Bé, però a mi m’han expulsat del planeta perquè em van encarregar fer una casa i no la vaig poder construir. Era la casa d’un senyor que tenia uns 35 fills. És clar, tenia vuit dones i la seva casa havia de ser molt gran i els altres no em volien ajudar. No la vaig poder acabar a temps i em van expulsar.Casa mevaAra estic de refugiat aquí, a la Terra. M’he adaptat a la vostra forma de vida. Però els saturnians vivim uns 10.000 anys i jo sóc un dels homes de Saturn que vaig estar criat treballant amb feines molt pesades, com transportar objectes que pesen molt i coses així.
Em van dir que viuria 100.000 anys i per ara només n’he viscut 4006. Bé, però allà som molt més baixos, som com els Hobbits del Senyor dels Anells, però podem adoptar les formes que vulguem. Mengem un aliment que és com gelatina. Sols ens donen una part molt petita, però atipa molt i és molt energètic.
Vaig arribar aquí amb els meus quatre amics, amb una nau gran que vaig robar, perquè són molt cares. La nau era rodona, amb unes 35 butaques. Jo vivia en un poble de 3.000 habitants. I aquí a la Terra he conegut dos extraterrestres més: un que es diu Zabrut, que és de Neptú, i el meu professor, que és d’un planeta què ni ell mateix ho sap.

08 de novembre 2006

Entre màquines i llibres

Els alumnes de cinquè fem la major part de la feina amb un ordinador al davant. Tenim unes taules llargues, blanques, expressament fetes per això, on hi caben dos ordinadors per taula. Com que som deu alumnes, tenim cinc taules.
A la classe hi ha dos ordinadors que donen servei a tots els altres. A més, hi ha un servidor a la sala de professors que té una pàgina d’entrada a la xarxa i a Internet.
Treballem molt amb l’explorador de Windows i tenim carpetes per guardar-hi el que vulguem. A la nostra carpeta tenim subcarpetes, una per a cada assignatura, que hi guardem arxius, com els dictats, treballs,... Tenim moltes webs per publicar-hi treballs, histories,... com per exemple el blog que en aquests moments llegeixes.
La classe de cinquèLa nostra classe era abans la biblioteca de l'escola i encara hi ha moltes enciclopèdies i altres llibres. També tenim una biblioteca per nosaltres amb molts llibres interessants per la nostra edat.
Tenim un professor que ens fa lectura en castellà, una professora d'anglès, una que ens fa castellà al llibre i socials, una altra que ens fa religió i el nostre tutor, que ens fa matemàtiques, informàtica, naturals, català i lectura. Ara llegim un llibre que es titula Brillant i m’agrada molt.
-- Escrit en col·laboració amb en Xavier Llobera.

07 de novembre 2006

Viatge a Múrcia

El 14 de Novembre els nens de 5è i 6è anirem a Múrcia. Tornarem el dia 21. Farem el viatge en tren i hi anirem amb el director de l’escola. Nosaltres no paguem, sinó que paga el ministeri. El viatge es diu “Escoles viatgeres”.
Hi anem perquè cada any els nens de cicle superior fan un viatge a un lloc d’Espanya, i aquest any ens ha tocat anar a Múrcia. Allà també hi van dues escoles més, una ve de Madrid, el “Álamo”, i l’altra de Màlaga.
Ens quedarem a dormir a una casa de colònies que hi ha habitacions de dos o tres nens. Hem de portar un equipatge que sigui fàcil de manejar.
Un dia vam veure per internet la casa de colònies on anem. El menjador i les habitacions eren molt guais, tot el que vam veure era bastant gran i em va agradar molt.
Allà hi farem moltes coses, anirem amb vela i farem piragüisme. També anirem a una illa amb una barca, i si fa bon temps potser ens banyarem a la platja. També farem una obra en castellà que es diu “Viaje a Murcia”. L’hem assajat alguns dies.
Segurament anirem a veure monuments, paisatges i moltes més coses.
Espero conèixer gent i poder fer amics de Madrid o de Màlaga. Estic emocionada per anar-hi i una mica impacient.

05 de novembre 2006

Correu de Gmail

Ara, a la classe de cinquè, tots els alumnes tenim un correu.
Ens serveix molt per enviar-nos treballs dels uns als altres.
També tenim altres serveis, entre ells el calendari i els grups.
El calendari és una agenda a internet on anotem les nostres activitats i les de l'escola. Els grups serveixen per que quan volem enviem un missatge i el rep tota la classe.
Aquestes eines ens ajuden molt a treballar. Tu que n'opines?

02 de novembre 2006

Els trucs dels mags

Tots els que dimarts a la tarda vau poder veure l'actuació del mag, suposo que us vau adonar que moltes coses que feia eren trucs fàcils: tapes amb doble fons, cordes amb celo, etc.
A la Irene aquella mateixa tarda ja li vaig dir que havia vist el truc del bitllet de cinquanta euros: el va doblegar i hi va col·locar -molt ràpidament- una ampolleta on hi havia l'aigua i els peixets. Ho vaig poder veure clarament.
La Núria i el magBé, com veieu no hi ha res que no tingui una explicació lògica. Algú més va veure algun truc dels mags? Us van agradar les actuacions? Quin truc us va agradar més?

31 d’octubre 2006

Castanyada a l'escola

El dia 31 a l'escola vam fer la castanyada.
Primer ens va visitar un grup de mags. Ens vam quedar tots bocabadats amb els trucs de màgia que feien.
Després, els de 6é curs es van disfressar de castanyers i ens van donar castanyes i panellets, per cert, molt bons.
Els pares d'alguns nens estaven al patí i també van menjar castanyes.
A mi em va agradar molt celebrar la castanyada. Tu també ho fas? Com?

27 d’octubre 2006

Cinquè estrena blog

Hola!
Això és una prova de la primera pàgina d'un blog. La seva finalitat és facilitar l'expressió i la comunicació dels alumnes del CEIP L'Àlber.
- CEIP L'Àlber?
- Sí, l'escola d'Albesa, a La Noguera.
Potser tens alguna cosa a dir sobre aquesta idea? O tens altres idees que ens puguin ajudar a aprendre i passar-ho bé?
Endavant ...