12 de desembre 2012

Poema del Sol


El sol no vesteix de dol,

només surt quan vol,

a qui te fred il·lumina,

perquè no caigui pluja ampla ni fina,

si el vas a tocar,

ja et pots ben preparar,

ja que està molt lluny d'aquí,

el que m'agradaria fer-ho a mi!



Un ordinador portàtil nou a casa


Ja fa un temps que em van dir que compraríem un ordinador nou, perquè el que teníem fins ara era un ordinador vell i anava molt lent.
El que em tingut tots aquests anys era un Acer Travel mate 2300, també era portàtil, però com ja us he dit ja té quasi deu anys. De vegades trigava un quart d’hora a carregar-se internet, i buscava coses al google, cada dos per tres es penjava i ja no podia fer-hi res, i de vegades quan es volia connectar a internet, deia que no es podia connectar-hi, i llavors tenia que anar a reiniciar el router (que en català vol dir connexió inalàmbrica a internet). 

Ara, en canvi, amb l’ordinador nou puc fer moltes més coses que amb el vell i em va molt més ràpid. Fa dues setmanes el vam obrir i quan el vam provar, em vaig quedar flipant del ràpid que anava, vam obrir cinc pàgines alhora i continuava anant bastant ràpid. Ara cada dia mon pare es descarrega pel·lícules d’un programa que es diu uTorrent, us el recomano si us agrada descarregar música, jocs, pel·lícules... perquè va molt bé. Ara jo cada dia m’estic descarregant música d’ un programa que es diu (youtube mp3 converter), que consisteix en anar al youtube, ficar una cançó, copiar l’URL de la pàgina i després ficar pegar a dins del la pàgina que us he dit fa un moment, fiques convertir i finalment ficar descargar. 


I aquí s’ha acabat, però segurament d’aquí poc en tornaré a publicar un altre, fins aviat.

El que vull ser de gran

Hola, sóc el Quim i us vull explicar el que a mi m’agradaria ser de gran.

Jo sempre he pensat en tenir unes cases de muntanya, per poder viure allà  amb els meus amics Arnau i Roger, i seriem veïns.
A mi sempre m’ha agradat viure dels animals i tenir uns camps per conrear amb el tractor a la muntanya.
Al  meu amic Roger sempre ha volgut tenir una botiga per modificar vehicles pintant-los de colors vistosos, posar-los-hi enganxines, llantes boniques, alerons, ...
I al meu amic Arnau sempre ha volgut tenir un bar restaurant i ell ser el xef.
Un dia quan estava mig adormit al meu llit em vaig posar a pensar en això. Vaig pensar que podríem ajuntar tot el que a nosaltres ens agradava, i així poder construir un restaurant cassola , els productes els tindríem dels conreus i de la meva granja, L’Arnau seria el xef del bar-restaurant, i el Roger aniria guanyant alguns diners per millorar cada dia més la seva botiga, millorant la meva granja i comprant animals nous i tractors pels conreus i millorant el bar-restaurant per atreure més clients.
Jo crec que això seguirà sent un somni perquè és bastant difícil viure tan bé i tenir tanta fama amb els restaurants i amb les botigues.

04 de desembre 2012

Què vull ser de gran?


 Jo quan era petita volia ser dissenyadora, perquè m’agrada molt la moda i la combinació de colors, però ara el meu somni, és a dir, el que vull ser de gran, ha canviat molt. A part de que vull tenir un grup de música, jo m’agradaria ser actora o reportera.

La professió d’actor, ho vull ser perquè m’agraden les pel·lícules i m’encantaria interpretar-ne una, però gràcies a la meva insuportable vergonya em constarà molt. Tot i així ho intentaré.  A mi em fascinaria interpretar una pel·lícula per a nens,  d’aquelles de persones però una mica infantil.

I també voldria que la meva professió fos de reportera. Anar als països que tenen problemes i informar a la gent de totes aquestes tragèdies que passen al món;  també de les bones notícies.

Algun dia d’aquest m’agradaria que féssim una excursió a un plató de televisió,  i pogués veure totes les màquines de televisió, els presentadors... seria una experiència única.   

La matança del porc


Abans, en temps de les nostres padrines, la gent no anava tant a comprar perquè es feien els seus horts, s’elaboraven el seu propi menjar (conserves...) mataven alguns animals que els grangers tenien... Al meu poble la tradició més típica era fer la matança del porc. A casa meva encara és conserva la tradició. La setmana  passada vàrem matar una verra (porc femella) a casa de la meva padrina.

El dia abans jo em vaig quedar a dormir a casa de la meva padrina. L’havíem de matar a les set del matí, tothom ja estava despert, abans de que arribés el “matador” (el que el sacrifica) vam preparar els ganivets, els cossis, les màquines... Va arribar el moment, de seguida va estar mort, aleshores el matador li va començar a cremar la pell i a treure-li, a treure-li totes les “peces” del cos.

Quan vam haver acabat vam anar a esmorzar i després, més o menys a les deu del matí, vam començar a fer el “mondongo”, vam preparar el calder i el vam posar amb aigua i que comencés a bullir. Vam començar a tallar algunes parts per després fer llonganisses o botifarres. Quan va estar tot el que era per fer les llonganisses enllestit, ho vam passar per una màquina que ens ho deixava picat, a continuació vam fer les llonganisses. I el mateix procés amb les botifarres. Però les botifarres les havíem de posar a bullir al calder però abans d’això havíem de punxar-les. Per cada cinc botifarres deu minuts per bullir-les.

Quan van estar totes bullides, en vam trencar una i la vam tastar, també vam trencar una llonganissa, ho vam pujar cap a casa i ens ho vam menjar junt amb la sopa que havia preparat la meva padrina. Ho vam repartir per tota la família, i l’endemà quasi ja no en quedava.

Si voleu llegir l’experiència de la matança del porc explicada per un exalumne de l’escola, el Manel Asensio, cliqueu aquí i veureu un article que va escriure l’any 2010.

Els jocs olímpics

Cada quatre anys se celebren els jocs olímpics. Els jocs olímpics es fan des de fa 2788 anys, es van començar a fer a l’antiga Grècia on es deia que qui guanyava era el mes fort de Grècia i ara es fan arreu del món, ara us explicaré com comencen i quins són els seus esports mes populars (en diferents textos): el futbol, l’atletisme, el basquet, el tir amb arc, el ciclisme, el triatló, el bàdminton, el tenis, la boxa, esgrima, handbol, judo, natació sincronitzada, taekwondo i voleibol.


Els jocs olímpics es comencen amb una cerimònia d’inauguració on es fa un espectacle (això també depèn de quin país ho fan) i desfilen els diferents atletes dels diferents atletes dels diferents països del món, i al final acaben encenent la flama olímpica amb torxa olímpica que havia estat encesa quaranta dies abans a Atenes. 
En el cas de Londres es va encendre amb diferents torxes i uns pals de ferro ho van connectar tot. 

Els jocs olímpics se celebren cada 4 anys, el 1992 es van fer a Barcelona, el 1996 es van fer a Atlanta, al 2000 es van fer a Sydney, al 2004 van ser a Atenes, al 2008 es van fer a Pequín, al 2012 han estat a Londres i al 2016 seran a Rio de Janeiro.

Jo trobo que els jocs olímpics són molt entretinguts ja que són els esports mes populars del món. A mi m’agradaria molt anar-hi perquè m’agrada molt l’esport i també m’agrada viatjar.

En el últims jocs olímpics celebrats a Londres, Espanya va guanyar tres medalles d’or, deu medalles de plata i 4 de bronze, en total en van guanyar 17.

     

30 de novembre 2012

El començament del nostre circ

Un dia el meu amic Arnau, va portar un nas de pallasso i el seu germà Roger tenia enveja  i ens va proposar a el Roger i a mi si volíem fer unes quantes pallassades a l’hora del pati.

Llavors, dit i fet, a l’hora del pati vam començar a fer tonteries per fer riure als nens petits. El primer dia ningú ens mirava ,ni ens escoltaven. L’endemà el Roger també portava un nas de pallasso i jo també. Una altra vegada vam tornar a fer les pallassades que se’ns havien acudit el dia anterior i alguns nens de la nostra classe van començar a tenir enveja i volien fer-ho amb nosaltres, però no els deixàvem. El següent dia vam pujar a un dels bancs que hi ha al pati de l’escola , i van començar a venir nens i nenes. La multitud anava augmentant, els nens cada vegada estaven més animats i no ens paraven d’ engrescar, tirar coses,...

Llavors vam pujar cap a la classe i ens vam treure els nassos i quan vam baixar estaven tots els nens esperant-nos; nosaltres vam fer veure que érem uns nens normals i corrents i no coneixíem cap pallasso. El següent dia vam fer el mateix, i els nens de la nostra classe com que veien que els nens de P3 no anaven amb ells al tornar del pati és van queixar que els esvalotàvem massa perquè tenien enveja.

Com que no ho podíem controlar perquè eren massa nens, ho vam fer al menjador desprès de dinar.

Al menjador hi havia alguns nens que volien ser els protagonistes i semblava que no els hi agradava això del circ; per això no paraven de fer tonteries i altres coses. Llavors al cap d’uns dies vam estar un pati asseguts al banc pensant idees per al circ. El Pau va venir a fer-nos un truc de màgia doncs a ell li agradava molt la màgia i vam proposar que vingués al circ. També vam pensar que podíem fer una mica de malabars amb el diàbolo i el plat xinès.
Ara ja érem un equip prou considerable per a fer un bon espectacle i  vam proposar a les mares que volíem fer un circ, elles ho van anar a proposar a les de l’AMPA per a fer alguna representació. Un cap de setmana vam anar a assajar amb les nostres mares a la saleta.
 Llavors vam decidir que necessitàvem algun tècnic, i vam triar al Sergi. Però llavors vam pensar que quedava una mica lleig convidar a uns de la classe i als altres no i els hi vam proposar a tots els companys que ens ajudessin. Ara tenim una actuació a la saleta el 4 de Gener.

 Tots esteu convidats. L’espectacle és apte per a públic  de totes edats, i el més important : “l’entrada és gratuïta”.

Braç de gitano.


Si no sabeu que fer per postres ara us explicaré, com podeu fer un braç de gitano ben fàcil i ben bo!

Ingredients:

-6 ous
-2 cullerades de maizena
-225g. de sucre
-1 cullerada de Royal
-1/2 L de llet
-1 rama de canyella
-la pell d’una llimona

Elaboració de la crema:

 Primer de tot hem de preparar la crema. En un cassó per anar al foc farem una infusió amb 1/4L de llet, la pell de llimona i la canyella. La deixaren reposar una mica. Desfarem la maizena amb una mica de llet fins que quedi ben lligada (sense grumolls!) i la barrejarem a la infusió. Afegirem 3 rovells, 125g. de sucre i la resta de la llet. (Guardem les clares a la nevera). A continuació, tornarem a posar el cassó a foc “fluix” i l’anirem remenant amb cura però sense parar fins que comenci a bullir. La crema ha de quedar força espessa.

Elaboració del pa de pessic:

Batrem dos ous sencers i un rovell en un bol amb 100g. de sucre. A part batrem les clares a punt de neu. En el primer bol anirem afegint la farina tamisada a poc a poc barrejant-ho  amb una espàtula/cullera i també les clares, sempre amb molta cura. Abocarem la pasta a la plata plana del forn cobert amb un paper de forn perquè no s’enganxi. La posarem al forn a 180-200 graus durant deu minuts. Tot seguit ho abocarem sobre uns draps de cuina nets enfarinats.

S’escamparà la crema per sobre i es cargolarà amb l’ajuda dels draps (és IMPORTANT no deixar refredar el pa de pessic perquè se’ns trencaria). Un cop cargolat tallarem les puntes perquè quedi més fi i cobrirem els costats també amb crema. Per últim, s’ha de guardar a la nevera.

Abans de servir s’espolsa amb sucre fi i A TAULA.

Un bon partit

Fa  uns quants mesos el meu pare em va puntar al Mig Segrià, una escola de futbol que hi ha prop del meu poble. La formen alguns pobles de la comarca del Segrià, Rosselló, Torrefarrera, Alguaire, Vilanova de Segrià, Benavent.   El meu equip entrenar a Torrefarrera, el dilluns i a Benavent, el dimecres i el divendres. Cada cap de setmana tenim un partit i aquest dissabte vam jugar contra el Lleida esportiu Terraferma.

Em vaig aixecar a les 7 i mitja del mati ,em vaig vestir amb l’ equipació de l’equip, vaig esmorzar ,vam agafar el cotxe i cap a Benavent!. Quan vam arribar tots el nens ja eren al vestuari  amb l’entrenador ,l’Albert, i el segon entrenador, l’Alvaro.

Un cop tots concentrats ens van dir les alineacions i  unes quantes tècniques que havíem preparat el divendres a l’entrenament.

Quan vam acabar de parlar, vam anar al camp a escalfar, el camp no estava amb moltes condicions per que plovia. Però vam sortir amb moltes ganes a jugar el partit, encara que fessin alguna relliscada; ja pensava que  quan acabéssim el partit estaríem tots bruts de fang.

Tot seguit es pot veure les alineacions dels dos equips:

                                                                                                                                                                      
 A les 10 del mati, molt puntuals, vam entrar al camp ,vam fer una filera, ens vam xocar la i vam anar dient bona sort a tots el jugadors, tal com mana la nova normativa de la Federació Catalana de Futbol.

Va començar el partit. Al minut set, 7 ‘àrbitre va picar una falta i sense voler el porter no la va col·locar bé i ens van fer gol.  Va ser l’ Alex Rodríguez Sabariego. El partit anava endavant. El Mig Segrià  va fer una jugada assajada i el que havia de xutar era jo, el Genis Moreno Freixes i vaig fer gol al minut 15. A continuació a l segon quart no vaig fer cap gol però  vam tenir moltes oportunitats; al final del segon  quart, jo vaig xutar i va anar al travesser.


Desprès va haver-hi  15 minuts de descans, per reflexionar sobre les coses que havíem  fet malament.
Quan vaig sortir al camp  a la segona part,  al minut 35 vaig fer un altre gol, i aquest va ser l’últim gol del partit. I així ens vam emportar la victorià cap a casa.                                                                             
                                                                                             
                                                                                                                                                             

28 de novembre 2012

Què m'agradaria ser de gran?

Quan jo era petit vaig tenir el somni de se mecànic de cotxes de Fórmula1 perquè sempre m’han agradat les carreres igual que les de MotoGP. Però també vaig pensar que m’agradaria ser més un pilot.



Al cap d’un bon temps, jo i l’Arnau vam tenir la idea de fer un restaurant, però després vam pensar que no faríem quasi mai festa, que hauríem de contractar molt de personal i que no podríem dedicar el temps a fer una afició que us explicaré al final. Així que jo i l’Arnau vam pensar de treballar en un lloc diferent.

Al final vaig pensar que podria ser banquer, perquè així faria moltes més festes i podria dedicar-me més a l’afició i perquè als banquers els hi paguen bastants diners.

Ara us explico la meva afició, amb els meus amics el Roger, l’Arnau i la Clàudia volem fer un grup de música heavy que es dirà Heavy Troop, jo tocaré el baix elèctric, l’Arnau la bateria, el Roger la guitarra elèctrica, i la Clàudia també tocarà la guitarra elèctrica, encara no tenim a ningú a ningú de cantant, però el Roger ho voldria ser, encara no sabem qui serà el nostre mànager, però segurament ho seré jo, i no sabem qui farà allò de controlar les llums de l'escenari...

Circ Sabata Deslligada


Circ sabata deslligada és un petit circ que vam fundar l’Arnau, el Quim i jo.

Aquest circ es va començar a fer a l’escola i tots els nens ens seguien i cridaven: pallassos, pallassos, i els fèiem riure i pallassades. La idea va sorgir del meu germà que va portar un nas de pallasso i li vam dir al Quim si volíem fer un circ i el Quim va dir que sí.
Apart de fer pallassos fem malabars, màgia i fem ballar als nens amb coreografies que ens inventem i trèiem d’Internet, aquest nadal actuarem a la saleta perquè a la meva mare i a la del Quim els hi vam dir si podríem actuar per nadal i també ho hem dit als de l’AMPA i ens han dit que sí, que podíem actuar i crec que als nens els hi agradarà molt.

Hem pensat amb tots els nens i nenes i espero que els hi agradi molt, ens ho hem treballat molt tot aquest temps.    



21 de novembre 2012

Una excursió a Sant Llorenç

 El dilluns dia dotze de novembre, els alumnes de cicle mitjà i de cicle superior, ens en vam anar a Sant Llorenç de Montgai.

Vam arribar per allà a les deu del matí i vam esmorzar. El Toni, la Sònia i la Míriam eren els monitors, però la Míriam era la monitora de cicle mitjà, i el Toni i la Sònia els de cicle superior. Ells ens van explicar el que és podia fer i el que no. A continuació ens van explicar quines aus i peixos ens podríem trobar al pantà. En aquell moment, al pantà li van haver de treure l'aigua (buidar-lo), per alguna esquerda que hi havia a les comportes i que podria haver inundat pobles si s’hagués trencat. A continuació ens van deixar un prismàtics i una carpeta a cadascun. El Toni ens va ensenyar com havíem d’arreglar els prismàtics, perquè hi veiéssim millor. Quan tots els nens i les nenes vam tenir els prismàtics regulats, vam marxar cap allà on veiéssim més a prop el pantà.

Quan vam haver caminat una bona estona, en vam asseure a contemplar el pantà, estava buit però en algun toll que hi havia encara vam poder veure unes quantes aus. Vam caminar una estona més i llavors ens van dir que ens asseguéssim, i la Sònia ens va donar una fitxa on hi havia uns quants exercicis; entre tots, vam fer la fitxa.

Després ens en vam anar cap a un camí, on ens vam dir que passéssim amb fila d'un, fins quasi on hi havia la comporta. Vam seguir el camí però amb sentit contrari, com si tornéssim al lloc on havíem esmorzat. Però ens vam desviar cap al càmping La Noguera. La Clàudia, l'Arnau, la Laia i jo ens vam asseure en una taula i vam començar a dinar, jo portava macarrons, l'Arnau també, però la Clàudia i la Laia portaven entrepans, quan vam acabar vam jugar als gronxadors, i després, la Tresa i jo, com que ens avorríem ens en vam anar a jugar a futbol, al cap d’una estona el senyor Xavier va fer sonar el xiulet i vam marxar una altra vegada cap a “treballar”.

Vam anar cap a la cova dels bous, des d’allà vam veure més bé el pantà i un jaciment prehistòric que hi havia al cantó. Quan ens ho van haver explicat, vam tornar cap allà on ens trobàvem sempre. Vam berenar mentre esperàvem als de cicle mitjà.  Quan van arribar ja vam marxar cap a Albesa.

I fins aquí la nostra excursió a Sant Llorenç de Mongai.

Excursió al Cda de la Noguera


Ahir vam anar al camp d'aprenentatge de la Noguera, a Sant Llorens de Montgai i allí vam estudiar l'aigua del pantà ,la presa ,la fauna que i havia, la roca dels bous i el paisatge.
Ahir vam anar al camp d'aprenentatge de la noguera a Sant Llorens de Montgai. Vam venir aquí a l'escola a i a l'hora de entrar al col·legi els nens de tercer fins a sisè vam anar a l'autocar i vam anar de camí fins a Balaguer que ens vam parar per anar a buscar al Sr.Javie i vam continuar fins a Sant Llorens de Montgai. Quan vam arribar vam anar a esmorzar a una petita placa que estava a darrere un bar i quan vam acabar tots vam anar al WC i llavors van sortir els monitors i es van presentar a tots el Toni ,la Sonia i la Míriam.
Cinquè i sisè vam anar amb el Toni i la Sonia i primer ens van dir unes quantes coses sobre els ocells i després vam anar a buscar els llarga vistes i unes carpetes.
Vam marxar cap al costat del pantà a beure les aus que ens havien ensenyat i en vam veure bastantes i també vam veure un volto, llavors ens vam parar a un punt determinat i vam fer una fitxa sobre el que es podia fer al pantà i quan vam acabar de fer la fitxa vam anar a veure la presa que l'estaven arreglant per que tenien una esquerda i quan vam acabar de mirar la fitxa vam anar a dinar al càmping la Noguera a dinar i quan vam acabar de dinar vam anar a jugar i el Sergi i jo vam anar a un tractor i un cavall fets de ferralla.
Quan els professos ens vam dir que pleguéssim van vindre els monitors i vam anar a la roca dels bous que era com una cova que i van viure prehistòrics i el Toni ens va explicar moltes coses i el Quim, l’Eloi i jo vam baixar el camí corren i quasi que caiem.
Va ser una excursió perfecta.
          

La castanyada


El dia 31 d’Octubre, tots els nens i nenes de l’escola d’Albesa vam celebrar la castanyada. Els nens de 5è i 6è vam fer moltes paperines per poder posar les castanyes i repartir-les amb cistelles que portàvem nosaltres de casa. Aquest dia el va organitzar el professor de música de l'escola, en Josep Manel. L'any passat vam tenir la mala sort que aquest mateix dia va ploure, però aquest any no i vam poder celebrar la festa al pati de l'escola.

La castanyada la vam començar obrint les portes als nostres pares i mares, perquè poguessin passar a disfrutar aquesta festa amb nosaltres.  Tots els cursos s'havien preparat un ball. Vam començar pels més petits i vam acabar pels mes grans.

En el moment en què vam acabar de ballar, tots els nens i nenes de la meva classe vam anar a les classes a canviar-nos de roba i disfressar-nos de castanyers. L'Anna i jo vam començar a repartir les castanyes i la beguda als pares i  a tots els altres als alumnes.

Vàrem acabar de repartir. L'Anna i jo vam ajudar als nens més petits de l'escola a pelar les castanyes perquè ells se les poguessin menjar.

En conclusió, crec que aquesta castanyada ha estat molt bé; i l'any que ve vindre a veure com ho faran sense nosaltres, ja que els de 6è ja farem primers d’ESO. Jo ja en tinc ganes!

Adéu! 


Excursió a Sant Llorenç


Ahir dia 12-10-2012, els nens i nenes de tercer quart cinquè i sisè vam anar a Sant Llorenç de Mongai, a treballa sobre el pantà, la fauna, la flora, també vam anar a la Roca dels Bous on vam veure un jaciment prehistòric.

A primera hora del matí, estàvem al bar del centre on vam esmorzar. Llavors tots teníem fred. Hi havia gent que havia anar a fer necessitats i vam anar-hi tots.

Després els monitors es van presentar. Llavors ens vam dividir amb dos grups: els de cinquè i sisè, que ens vam quedar amb la Sònia i amb el Toni, i els de tercer i quart, que és van quedar amb la Míriam. Primer el nostre grup ens vam assentar a un costat a parla del que faríem i ens va explicar algunes coses. Llavors vam anar caminant per el canto del llac i anàvem veien ocells amb els llargavistes que ens van donar, i també ens van donar una carpeta i un llapis i una fitxa.

De tant en tant anàvem parant i fèiem algun tros de la fitxa. També ens paràvem per mirar un grup d’ocells. Una vegada que vam parar la Sonia va anar a preguntar a uns homes si podíem passar per la resclosa i ens vam trobar algunes restes com musclos gegants, pinyes rosegades pels esquirols, també vam veure algun esquirol... 

Finalment ens vam parar al cantó de la central hidroelèctrica però en aquell moment no funcionava perquè havien buidat el pantà per arreglar la presa. Van fer una fitxa de la central. Desprès vam anar al càmping a dinar i a jugarà al camp de futbol amb unes pilotes que havíem portat. Al cap d'una bona estona vam tornar a l'aventura però aquesta vegada vam anar cap a la roca dels bous a veure amb perspectiva el pantà mig vuit i també vam veure un jaciment prehistòric. Finalment, el Roger, el Eloi i jo, vam baixar corrent per la muntanya.

Quan vam tornar al bar principal vam anar una altra vegada al wc. Jo vaig agafar un tros d’escorça d'un arbre i una corda petita i vaig fer un brunzidor, que és un instrument de la prehistòria. Vam berenar i finalment vam marxar cap a casa de nou.

Excurció

L'altre dia vaig anar al camp d’aprenentatge de la Noguera amb l'escola, sols hi anava cicle superior (5è i 6é) i cicle mitja (3r i 4t), allí vam veure una cosa que sols passa cada vint anys i es que l'embassament estava buit, sols i quedava el riu Segre perquè si no es quedarien sense aigua els pobles propers.

Bé doncs quan vam arribar eren tres quars de deu aproximadamen
t. Llavors vàrem esmorzar, i ens van presentar els nostres monitors: La Sonia, que sols ens va acompanyar al matí ; en Toni, que ens va acompanyar tot el dia ; i la Mirian, que va acompanyar a cicle mitja com la Sonia a la tarda. Després en Toni ens va presentar una pila d'ocells: El Bernat pescaire, La Fotja, La Polla d'aigua, el Capbussó emplomallat, L’ànec de collverd, El corb marí... I també ens van presentar una àguila protegida.

 Després en Toni ens va ensenyar com fer servir uns prismàtics i vam caminar fins a prop de la presa, hi vam fer una fitxa, quan tornàvem, el Quim, el Marian i jo ens vam quedar una mica enredera i jo encara men vaig quedar més i vaig córrer fins atrapar-los i vam veure uns ocells blaus i taronges, i tres esquirols.

Vam anar a dinar al càmping de la noguera i a la tarda vam anar a veure un jaciment prehistòrics, i com els arqueòlegs coneixerien les costums dels nostres avantpassats i com els arqueòlegs sabien com i que excavàvem. Vam pujar a l'autocar i vam arribar a les cinc.
 Sergi.

Excursió

El dilluns 12 de novembrembre vam anar d’excursió a Sant Llorenç de Montgai, amb "3r, 4t i 5è".


Vam sortir de l'escola a les 9:00 i vam arribar a Sant Llorenç a les 10:00. Quan vam arribar vam esmorzar i quan vam acabar ens vam reunir amb els nostres monitors que ens van explicar el que fariem aquell dia. El 

Toni i la Sònia eren els que ens acompanyarien a la primera excurció que vam fer caminant pel voltant de la pressa, que aquell dia estava vuida perque la pressa estava esquerdada i per arreglar-la la vam tindre que vuidar. Primer ens van explicar els tipus d'ocells que veuriem ens van ensenyar: l'anec de coll verd, el bernat pescaire, la polla d'aigua, cabusó emplomallat...

Ens van donar uns prismatics, una carpeta i un llapis i vam començar l'excurció. Pel camí vam veure veure anecs de coll verd i alguns més. Quan vam acabar aquesta excurció vam anar a un camping a dinar. quan vam acabar de dinar vam fer un parti de futbol 3r i 6é Vs 4t i 5é i vam quedar 6 a 3 va ser un partit molt renyit.

Despres de dinar vam anar a unas ruïnes prehistoriques que pertanyien a neandertals i ens van explicarque hi havien molts focs a terra... I llavors vam anar a 

16 de novembre 2012

Sant Llorenç de Montgai

El dia 12 de novembre, els nens i nenes de cicle mitjà i cicle superior, va manar a Sant Llorenç De Montgai. d’Albesa vam marxar a les nou amb punt; i allí hi vam arribar a tres quarts de deu.


Quan vam arribar ens van deixar una estona de temps lliure, perquè poguéssim esmorzar i descansar una mica. Després, van arribar tots els monitors i vam fer dos grups:

Cicle superior i cicle mitjà, amb els monitors, Sònia i Toni. Aleshores, ens van fer un resum del que faríem i ens vam ensenyar exemplars d’ocells. Quan vàrem haver acabat, ens can deixar una carpeta, un llapis, una fitxa i uns prismàtics.

Seguin el Toni, vam arribar al llac. Però era una cosa molt estranya, no hi havia aigua. Havíem coincidit amb la data, de que cada vint anys el llac es buidava. Allí ens hi vam passar una bona estona asseguts  a terra contemplant el llac i escoltant el que ens deia el Toni. Ens vam aixecar, i vam caminar una estona més fins arribar a la gran presa- per allí hi havia uns paletes que netejaven i arreglaven el llac. Vam arribar uns quants metres abans de la gran comporta, ens vam asseure a terra i ens varen explicar coses sobre allò.

Quan vam tornar a la plaça, vam descansar i vam esperar que vinguessin els de l’altre grup per marxar a dinar a un càmping. Vam arribar al càmping ens vam asseure i vam començar a menjar com uns carnívors de la gana que teníem. Després vam anar per allí a jugar, que per allí hi havia un camp de futbol i un parc.

Vam acabar de dinar i vam tornar amb una aquella plaça. A nosaltres a la tarda, ens tocava pujar una muntanya fins arribar a la Cova dels Bous; i de tant en tan quan miraves amunt et marejaves de tant alta que era.  Allí dalt hi havia una vista espectacular.

Vam tornar a la plaça vam berenar una mica i ja vàrem pujar a l’autobús per marxar cap a casa.

L’excursió que vam fer no m’avia agradat gaire, però quan vam pujar la muntanya vaig al·lucinar. 

Descripció d'un paisatge


Ara us descriuré, un paisatge que m’agrada molt i que hi he anat unes quantes vegades.

És una reserva natural, situada al terme municipal d’Ivars d’Urgell i de Vila-sana. És un estany, que va estar sec molts anys, i com a conseqüència la desaparició d’una de les zones més riques amb fauna animal del Pla d’Urgell.

L’estany té unes dimensions d’uns 2400 metres de llarg per uns 800 metres d’amplada, la fondària no passa dels 4 metres.

Està envoltat  de “sisques”, hi ha com un pontet que va cap a un mirador d’ocells, on s’hi pot anar per mirar les aus amb prismàtics, també hi ha dos embarcacions on hi ha situades dos o tres barques amb les que et pots passejar per l’estany.

La fauna és rica i variada, hi ha ànecs de coll verd, ànec cullerot, polles d’aigua, martinets, bernat pescaire, cigonyes blanques, becadells, i moltes espècies més. Jo hi vaig moltes vegades a passejar, i de vegades també hi he anat amb bicicleta o amb cavall. Amb barca també i vaig pujar una vegada, va ser molt divertit.

El que m’agrada més són uns arbres que hi ha al mig de l’estany, que quan s’atansa la posta de sol s’hi posa una bandada de gavines vulgars, que els deixa com si fossin arbres de cotó fluix.

M’agrada molt aquest paisatge, espero que us hagi agradat.

Poetes de ronda


El dia vint-i-set d’octubre  es van fer els poetes de ronda, que és un grup de poetes de Catalunya que van a recitar poemes pels pobles de Catalunya.
L’acte es va fer a la llar de jubilats d’Albesa.

Jo vaig recitar un poema, però no només vaig recitar-ne jo, també van fer-ho la Laia, la Tresa i l’Arnau. El meu poema es titula “Muntanyes del Canigó” i no se sap l’autor.

Quan vam acabar vam anar a sopar i tocava aperitiu, carn a la brasa, pa amb all i de postres tocava “sant Honoré”, jo em vaig menjar el meu i el del meu germà perquè ell no se’l va poder menjar.

Quan vam acabar vam anar a jugar al pati del menjador i després a dalt als gronxadors ens vàrem estar mitja hora als gronxadors i vàrem haver de marxar.
Com a conclusió crec que aquella nit va ser molt divertida.

Cap de setmana llarg

Aquells dies que jo esperava va arribar, érem al dimecres al matí. Fins aquell dia jo no havia fet  mai de castanyer, en tenia moltes ganes de ser el nen que repartís les castanyes i les begudes a tots els nens de l’escola i que tots m’estiguessin demana begudes, ...

També tenia ganes de ballar perquè creia que el ball de la meva classe quedava molt be i faria riure a tothom molt.

Quan vaig acabar vaig el col·legi vaig anar cap a casa amb la meva mare perquè a les 6 començava anglès extraescolar. Vaig anar cap a casa a canviar-me la roba de castanyer i vaig jugar una mica l’ordinador, quan va arribar la meva professora d’anglès  vaig  anar a estudi per fer anglès. La meva professora es diu Cecília i aquell dia vam fer una classe relacionada amb el Hallowen.

A la nit vaig anar a casa del Tomàs al garatge a sopar, i van venir els Piqué, la nostra família, els Bo i els Roma. Després els nens vam anar a donar una volta pel poble i ens vam trobar a en Sergi, la seva germana, i el Jordi Pérez, que estaven al bar de Toni. També vam trobar  un borratxo, que també el vam veure a  les piscines a l’estiu.

L’endemà al matí vaig anar a portar al poble de la meva mare a portar flors al cementiri al meu padrí i a la meva padrina. Després vam anar al bar del poble a prendre alguna cosa i vam conèixer un nen del bar que es deia Marsal i era molt divertit. Llavors vam trobar-nos a un familiar nostre  i vam estar una estoneta més al bar.

Després vam anar a casa dels meus avis a dinar arròs amb tomata i olives i macarrons. Al cap d’una estona vam anar a prendre un altre refresc amb uns amics de Barcelona que venien a Tàrrega. Finalment vam anar al pati que hi havia els del cau, que és un grup d’acampada que venien castanyes i vam estar parlant molta estona per allà.

Llavors vam anar a buscar al meu germà que s’havia quedat a casa dels meus avis a veure la televisió. Finalment vam anar cap a casa i vam sopar i per últim a dormir.

El dia següent al matí vaig fer els deures i també vaig jugar una mica per casa, i al migdia em va trucar l’Arnau per si volia quedar per jugar amb ell a casa meva.

Després de dinar jo vaig anar a tocar la trompa, perquè l’endemà anava a practicar música a Benavent. A les quatre i mitja va venir l’Arnau a casa i vam estar jugant una mica a la Playstation i quan la meva mare ens va deixar l’ordinador ens hi vam posar, i va venir el meu pare a jugar a la Playstation al Rally, i a l’Arnau li va fer molta gràcia que el meu pare jugués a la Playstation i parlés tot sol. Quan el meu germà va acabar els deures, ens va proposar anar a jugar a la taula de ping pong que tenim al garatge. Més o menys al cap d’una hora, la mare de l’Arnau va trucar al timbre, i nosaltres no el vam sentir, però la meva mare si i va obrir la porta del garatge i l’Arnau es va donar un espant. Llavors va marxar i jo me’n vaig a jugar a la Playstation al Rally.

El pròxim dia al matí vaig anar a practicar música. Vaig veure al Genís que estava jugant un partit de futbol. El meu professor de música va arribar tard. Al cap d’una estona van començar a venir tot de nens, un d’un violí, una d’una trompeta, un d’un contrabaix, un viooncel, i una guitarra. Llavors jo vaig marxar més aviat, perquè havia arribat més aviat. Llavors vaig anar molt ràpidament cap al cotxe per anar a Vilanova de la Barca a jugar un partit de futbol i vam perdre.

A l’acabar el partit el meu pare ens va trucar per anar a dinar al bar del Toni amb els meus avis i els meus padrins, però abans vam anar a buscar a el meu germà a casa i jo vaig venir a cal Toni amb bicicleta i la vaig lligar amb un candau a fora. Quan vaig acabar vaig menjar medusa (uns postres) i me’n vaig anar a buscar a l’Èrica a casa seva.  Llavors ell va agafar la bicicleta  i vam anar a buscar el Roger i vam anar a jugar a la plaça a la mòmia. Al cap d’una estona va venir l’Anna i la Clàudia.  Llavors l’Anna ens va ensenyar el seu mòbil, i vam anar al Tonet del Cinto a fer-nos fotos. Finalment vaig anar a Benavent  a la nit de la por, on hi havia, el Tomàs, la meva mare, el pare i la mare del Tomàs, l’Enric, la Tresa i la seva mare.

Quan tot és va acabar vam anar a menjar coca i veure.

 
Aquest cap de setmana va ser el més llarg de tots.

Un dia a Lloret de Mar

Lloret de mar és un poble que està situat vora el mar, i es el poble en el qual vaig anar a passar un cap de setmana, vaig anar a un hotel que a mi l’habitació no em va agradar.

Quan vaig arribar a Lloret el primer que vaig fer va ser anar a sopar ja que era de nit.

Després vaig anar a l’habitació i m’hi vaig instal·lar i vaig dormir profundament durant tota la nit. L’endemà vaig anar a Girona i vaig veure la catedral, el pont de ferro, la muralla (que estava molt moderna), uns banys àrabs (que eren medievals)... I quan ja ho havia vist tot vaig anar a Tossa de mar a caminar per la platja i el castell.

L’últim dia vaig veure Lloret de mar i vaig anar a uns jardins que hi havia vora la platja, apartats del poble, eren uns jardins on hi havia estàtues, era com un laberint molt bonic, ple de flors rares i molts arbustos, també hi havia escales i carrerets on passaves por accedir a llosc més bonics. En fi, m’ho vaig passar molt bé visitant aquests llocs.

Excursió a Sant Llorenç

El dilluns dia 12 de novembre del 2012, vam anar els de "3é 4r 5é 6é" a Sant Llorenç de Montgai.


Quan vam arribar va tenir 15 minuts per esmorzar i jo i un amic meu l’Andreu vam jugar a al "Pilla Pilla". Després ens vam dividir en dos grups: Cicle Mitja i Cicle Superior.
A nosaltres i els de 5é ens van tocar el senyoret Toni i la senyoreta Sònia. Ens van donar prismàtics i una carpeta, vam anar per la resclosa del embassament, el embassament estava quasi buit perquè una de les comportes s'havia esquerdat. Pel camí vam anat observant els diferents tipus d'aus que hi havien. El nostre camí era arribar fins a la presa.


Vam començar a caminar i vam trobar especies d'aus com: Corb Marí, Cabusso Emplomallat, Bernat Pescaire, dos Voltors, Fotja, Polla d’aigua... Quan vam parar a descansar ens van donar una fitxa que hi havia un exercici de senyalar el que es podia fer en aquell embasament i el que no.


Quan vam acabar vam continuar i l'Andreu estava congelat de fred i jo li vaig deixar un estona la meva jaqueta i llavors ja no va tenir tant de fred, quan vam arribar a la presa ens vam asseure i ens van dir que feia una pressa i que era una Central hidroelèctrica, vam acabar la fitxa i vam anar a un càmping que es deia: Càmping la Noguera, allí vam dinar i després vam fer un partit d futbol els equips eren: 3é i 6é Vs  4r i 5é, això si vam guanyar "6" a "3".




Per la tarda vam anar cap al Jaciment Prehistòric que hi ha. Vam pujar cap a dalt de tot i en Toni ens va explicar que i qui i vivia anys enrere, també ens va ensenyar les costums i els àpats que tenien. Vam aprendre que els arqueòlegs amb ossos i marques de foc podien saber de quins essers eren i de quan eren.

Vam aprendre molt sobre els nostres cosins germans de fa milions d'anys enrere. al tornar cap al camp d'aprenentatge vam esmorzar en 5 o 10 minuts i llavors vam tornar tots cap a casa. Vam aprendre moltíssimes coses i m'ho vaig passar molt be.

Excursió a Sant Llorenç

El dilluns 12 de novembre al matí, vam anar d'excursió a Sant Llorenç de Montgai. Hi vam anar a veure aus aquàtiques i vam tenir el privilegi de veure el llac buit perquè estaven arreglant una esquerda que hi havia a la presa.

Primer el Toni i la Sònia (els monitors del camp d'aprenentatge), ens van fer una presentació de les aus aquàtiques que vivien allà a Sant Llorenç de Montgai, després ens van donar uns prismàtics, una carpeta i uns fulls on hi havien alguns exercicis, un era dir els noms que formaven una presa, un altre era què es podia fer allí en aquell espai protegit i el que no es podia fer, també un, era dir tres coses positives d’una presa i tres coses negatives. D'aus aquàtiques vam veure: l'aneguet coll verd, el corb marí, el bernat pescaire i el cabussó emplomallat, i també vam veure un corb (que no és una au aquàtica, és un ocell) a dalt de tot de les ruïnes d'un castell que hi havia fa molts anys.

A l'hora de dinar vam dinar al càmping la Noguera que està a les afores del poble, jo vaig dinar un bocata, després, quan vam acabar tots de dinar, ens van deixar anar al cap de futbol i vam jugar un partit: vam fer 6è i 3er contra 4rt i 5è, i vam guanyar nosaltres de bastant.

A la tarda els de tercer i quart van anar on nosaltres havíem anat al matí, i cinquè i sisè vam anar a un lloc on feia quaranta-cinc mil anys enrere hi van viure els neandertals, també ens van explicar que no s'havien trobat ossos de humans però ho van saber fent unes proves científiques, també ens van explicar que allí no hi van trobar ossos perquè només estaven allí a la primavera i a l'estiu... Aquell dia m'ho vaig passar molt bé.

Un dia al Cda de la Noguera

Aquest dilluns dia 12 de novembre vam anar a Sant Llorenç de Montgai al camp d' aprenentatge de la Noguera allà vam fer uns estudis sobre les aus.

Quant vam arribar ens vam ficar en una plaça que sempre ens hi fiquem quant hi anem i allí vam esmorzar. Quant tothom va acabar d' esmorzar els monitors es van presentar i ens van dir que faríem cada curs; els de 3r a 4rt van anar amb una monitora i els de 5è i 6è vam anar amb un monitor que es deia Toni i una monitora que es deia Sonia.

Quant els de 3r i 4rt van marxar a nosaltres ens van donar uns llarga vistes i una carpeta. quant el Toni i la Sonia ens ho van donar tot ens van ensenyar com es graduava la visa dels llarga vistes i ens van parlar del que veuríem i on aniríem. quant van acabar de explicar-ho vam fer una proba amb els llarga vistes el Toni es ficava lluny i ens anava ensenyant targetes i nosaltres teníem que dir que hi ficava, el Toni va dir que ho vam fer molt bé i després vam anar a fer com una petita excursió que vam anar des de aquella plaça fins al davant del llac.

Allà vam mirar amb els llargavistes les aus que ens havia dir que eren un corb marí, un coll verd, un cabussó emplomallat i molts més ocells. Quant vam acabar de mirar vam fer una fitxa que ens van donar i vam fer servir la carpeta després ens van donar un llapis i la vam fer.

Quant vam acabar de fer la fitxa vam anar a la presa i allà vam tornar a fer la fitxa. Quant vam tornar de la presa  vam anar al càmping a dinar i van venir els de 3r i 4rt. Quant van arribar vam anar a menjar i jo portava macarrons i codonyat. Quant tothom va acabar de dinar vam anar al camp de futbol i vam fer un partit de futbol i els de 3r i 6è nosaltres vam guanyar.

Quant van venir els monitors  vam anar a la cova dels bous un jaciment de la prehistòria i allà el Toni ens va explicar tot el que hi havien i quant temps tardarien a excavar fins a baix de tot i ens van dir uns 100 anys. Quant ens va acabar de explicar-ho vam marxar, quan vam arribar a la plaça alguns nens van berenar i després d' aquí 15 minuts vam marxar cap a Albesa. A mi hem va agradar molt us ho recomano.     

La castanyada

Aquest dimecres vam celebrar la castanyada a Alcarràs allà hi havia el Miquel i uns amics seus que eren de allà. El dimecres vam celebrar la castanyada al col·le i vam fer com un festival que eren les danses del món i els de 6è érem els presentadors. Després quant vam acabar de ballar vam fer de castanyers i castanyeres. Quant vam acabar de fer de castanyers i castanyeres vam tenir que recollir totes les cadires de tot el pati i les vam portar a les classes.

Quan vaig anar cap a casa vaig dutxa i després vaig fer els deures vaig anar a jugar a la Wii i quant va arribar el meu pare vam marxar cap a Alcarràs. Jo hem vaig emportar l’ ordinador per jugar. Quan vam arribar vam anar a dalt amb el Miquel i després van arribar els seus amics després de mitja hora els pares ens van cridar per anar a sopar i per sopar hi havia: pa amb tomata , xistorra, llonganissa... quant vam acabar de sopar a continuació vàrem anar a jugar jo a l’ordinador i els altres al “happy wheals” a un altre ordinador.

Quan vam acabar eren les 3 de la matinada i la meva mare va ajudar a desparar taula i vam marxar. L’ endemà el meu pare va anar a buscar bolets i jo vaig dormir tot el matí.  

13 de novembre 2012

Doctors tardaners


L'altre dia tenia una visita a l'hospital a les 8:30. Quan vam arribar a la sala d'espera no hi havia molta gent, perquè erem els primers de la llista, i el doctor va arribar a les 9:30, i encara
va tardar un quart d'hora més amb atendre'm.
La meva mare va posar un hora al ticket del parquímetre i casi ens posen una multa per aquesta falta de respecte.
Aquesta no va ser la primera vegada, ja que un altre dia que m'havia de fer uns anàlisis també ens va passar el mateix. I hi havia nens molt petits esperant-se i plorant, perquè tenien
gana, ja que s'hi havia d'anar sense haver esmortzat.
Trobo que això està molt malament, perquè vaig arribar a l'escola molt més tard de l'hora prevista. Si tothom mirés de seguir els horaris tot aniria millor, i la gent es sentiria més ben
atesa.


Little Big Planet 2


Avui us explicare un joc per la Play Station 3 que es diu Little Big Planet.

Aquest joc és molt imaginatiu i d'aventures. Hi ha molt poca acció, és fins a 4 jugadors i hi ha infinites combinacions de vestits per posar-te.

Hi ha molts nivells i pots anar en cotxe, en moto, en nau espacial...
Jo tinc el Little Big Planet i el Little Big Planet 2. Me'ls he passat els dos i m'ho vaig passar molt bé fent-ho.
Hi han una gran varietat de personatjes desbloquejables. Comences amb tres planetes, però només 1 desbloquejar.

 Quan t'has passat els primers 5 nivells et desbloqueja la Lluna i Mart, on pots crear nivells nous amb els objetes que vas aconseguint i penjar-los a el teu Mart per a que tothom els pugui veure.
Jo me'l vaig passar per primera vegada amb l'ajuda del meu germà. I la segona jo sol.

Hi han nivells de bonus on hi han punts que només es poden aconseguir amb X2, X3 i X4 jugadors.
Fa molt temps que hi jugo i us el recomano perquè és educatiu i molt divertit.


09 de novembre 2012

Quina barra

Quina barra es un grup de música d’un poble que és diu Juncosa, aquest grup no és gaire conegut ja que sols toquen per festes majors.

El grup quina barra fa cançons amb català i només tenen un disc: “Tu ets”, i en aquest disc hi ha unes deu cançons però en tenen més com: Pobre pagès, La vaca flaca... La cançó més coneguda per nosaltres és “pobre pagès” que li vam ensenyar al Quim i ara cada vegada la cantem.
Aquest grup de música fa molts anys que toquen i els instruments que toquen són: la bateria, n'ha dos que toquen les guitarres, un baix i un cantant. Aquest grup me'l va ensenyar el meu pare. A youtube fiqueu "pobre pagès quina barra" i us sortirà la cançó, espero que us agradi.