09 de juny 2015

Excursió de Final de curs!

El divendres, dia 29 de maig, 5è i 6è va manar d’excursió a Catalunya en Miniatura. Havíem d’estar a davant de l’escola entre les 8 o 8:05. Vam marxar més tard del compte. Quan vam agafar el mini-bus ja ens vam posar en marxa cap a Torrelles de Llobregat, allí és on estava Catalunya en Miniatura. Quan ja havíem arribat, vam agafar les motxilles i vam anar cap dins. Llavors ens vam anar a asseure en unes taules i uns bancs a esmorzar. Després ja vam anar a fer les activitats. Primer vam fer la de les tirolines, jo vaig provar de fer-ho. Després quan ja havies d’anar pujant més cap dalt no ho vaig fer, perquè no m’agraden gaire les altures, estava bastant alt! Mentrestant la Rosa em va deixar la càmera per anant fent fotos. En vaig fer unes quantes. Quan vam acabar tots de fer el circuit, vam anar a la tirolina més llarga, la de 160 metres!
Aquella tirolina em va agradar molt, perquè no calia que fessis res, només aguantar-te a la corda si volies o deixar-te amb les mans obertes o el  que volguessis. Al final de la tirolina hi havia una xarxa que et parava, llavors t’hi havies d’agafar. Havies de enganxar el mosquetó a una mena de “candau” amb una corda que et tirava el monitor. Llavors només calia que et deixessis anar i ja et baixava ell amb la corda. Després, quan es van haver tirat tots vam anar cap baix amb els nens de 5è, també hi havia el Joan i el Lluc, perquè hi havia un tronc que si passaves de metre quaranta podies anar al circuit més difícil de tots, al dels TROLLS. En canvi, van venir la Clàudia i l’Anna Vilella de 5è.

Després vam anar a veure les maquetes de Catalunya en Miniatura. Vam veure ports, la Sagrada Família, el Colon, el Doraemon, l’estació de renfe de Lleida, el camp nou, esglésies, l’aeroport de Barcelona... 
Llavors vam esperar perquè l’Anna, la professora, va anar a demanar si podíem anar al tren i... Sí! Va ser molt “guai”! Després vam anar a dinar a les taules, xerràvem, explicàvem coses, rèiem... I va haver una petita baralla però no va acabar malament. Quan vam acabar de dinar vam d’expedir-nos del Lluc, perquè anava a un concert de AC-DC. Llavors vam anar al lavabo, vam esperar una estona i... cap a Albesa. El camí de tornada s’hem va fer bastant llarg, vam tardar casi 2 hores. Quan ja eram a Albesa tots estàvem contents, tot i que... era la última excursió i aquest any ja marxem. Va ser una excursió súper “guai”!!!

05 de juny 2015

El dia 29 de maig vam anar d’excursió a Barcelona amb cinquè i sisè de l’escola l’Àlber. 

A les vuit i quaranta cinc vam marxar d’aquí a Albesa.

 Quan estàvem de camí vam mirar una pel·lícula amb anglès perquè el conductor, com que estava conduint, no podia parar i canviar l’idioma allà al mig de la carretera. 

Quan es va acabar la pel·lícula és quan vam arribar a Torrelles de Llobregat, vam baixar de l’autocar i vam anar cap a les tirolines però primer ens vam haver de ficar un arnès.

 A l’arnès hi havia una politja, un mosquetó petit i un mosquetó gran.

 El petit era casi al melic i el gran estava enganxat a la politja. 

Primer vam fer la prova i després vam anar a la de veritat i vam pujar escalant per una cosa de tres o quatre metres d’alt.

 Jo quan vaig arribar a dalt vaig tenir un mal gest a l’espatlla, vaig tornar a baixar i no vaig fer el circuit.

 Després vam dinar i al cap d’una estona d’haver menjat i jugat i parlat una mica vam anar a veure les maquetes,  després vam pujar amb un trenet i va dir el conductor que no hauria d’haver portat els que es van aixecar.

 Al final vam marxar cap a casa, tots menys jo que me’n vaig anar al concert d’AC DC amb la meva família: el meu germà, els meus pares i jo.


CATALUNYA EN MINIATURA

 El dia 29 de maig vam anar d’excursió a Catalunya en miniatura, primer vam pujar al bus i ens vam tindre que esperar un quart d’hora, mentrestant vam anar al parc a jugar, quan va passar l’hora vam pujar al bus i vam estar dues hores de viatge. Quan vam arribar vam agafar les motxilles i vam anar a pagar les entrades,  vam passar cap a dintre i vam esmorzar mentre no venia el monitor.

 Quan vam acabar d’esperar va vindre el monitor i ens va dividir en dos grups: els alts i els baixos. Jo vaig anar al dels baixos, vam fer una prova per saber-ho fer tots, ho vam fer molt bé i vam anar al rocòdrom, era molt fàcil, havíem d’escalar  i després havíem de tirar-nos d’una tirolina i vam anar fent obstacles, quan vam acabar ens van donar una llaminadura. Quan van acabar els altres, vam anar a veure maquetes d’arreu de Catalunya i es movien i feien sorolls. 

Després de les maquetes vam anar a beure i llavors vam anar a un tren petit que també passava per totes les maquetes, el tren es va parar una vegada perquè era  vell, i es va tornar a engegar, i quan ja havíem arribat vam anar a dinar i vam jugar una bona estona i vam anar al lavabo. Abans de marxar vam tornar a pujar al bus i el Lluc es va quedar a un bar amb els seus pares perquè havia d’anar a veure AC-DC.

Nosaltres vam marxar cap Albesa, quan vam arribar vam anar a casa a descansar.                        

Cataluny en miniatura

El dia 29  de maig vam anar d’excursió a Catalunya amb miniatura, és a prop de Barcelona. La primera cosa que vam haver de  fer va ser anar al parc a les 8:15 a  esperar el mini bus, jo i el Joan ens vam ficar a darrere del bus amb el Dídac i l’Anna. El viatje sem va fer una mica llarg, vam tardar d’Albesa a Barcelona unes 2 hores (aprox). Quan vam arribar a Catalunya amb miniatura  vam anar a esmorzar, després vam anar amb un noi que ens media, els que feien més de un metre quaranta podíem anar al circuit difícil i els que no medien 1.40 feien un de més fàcil. Jo vaig fer el difícil, va venir un noi que es deia Raul a explicar-nos com  es feia allò del arnes: com es enganxavar, com es haver de treure, com es haver de tirar per les tirolines, com es haver de ficar el arnés, com es haver de ...
Primer vam fer el de proba per si sortia bé,  tots els nens i nenes la vam fer bé. Quan vam finalitzar la proba vam empeçar la de veritat, el primer feia una mica de por però després ja no en feia tanta, ja m’hi baix acostumar. Quan vam acabar el circuit vam tirar-nos per una tirolina de 175 m de llargària, em va encantar. El Arnau em va fer moltes fotos. Després de dinar vam pujar amb un trenet que ens va portar a veure totes les figures, les més importants de Catalunya, a l’acabar  el conductor  va dir  que ens aviem portat malament. Al marxar ens va donar unes quantes entrades i descomptes per tornar-hi a venir un dia amb el pares. Vam tornar al bus menys el Lluc que avia de anar a un concert de AC/DC. La tornada no vaig anar al darrera, vaig anar a davant amb el Joan. El viatje de tornada se’m va fer una mica curt, van ficar una pel·lícula a la tele de bus.
Però m’ho vaig passar super bé, el que em va agradar més, van ser les tirolines, les maquetes no em va agradar gaire, sols em va agradar la del  camp nou.


Catalunya en miniatura

El dia 29 de maig, a les vuit  del matí, estàvem tots  davant de l’escola  esperant que ens vingués a buscar el mini bus, per anar  direcció a Barcelona ( Torells és de Llobregat) per anar a Catalunya en miniatura.
A l‘arribar la primera impressió va ser molt bona.  Primer vam anar a una zona de pícnic  a esmorzar i ens van dir que a les 11 en punt  anéssim direcció al circuit de tirolines. A les 11 vam anar direcció a una caseta, allí vam fer cua i ens van dividir en dos grups, els que passàvem de la  cinta negra i els que no. Els que eren massa baixets van anar a un circuït més fàcil i a mi que em va tocar amb els alts i vam anar a fer el circuit més difícil.
Quan vam estar dividits ens van equipar amb un arnés,  una politja i un mosquetó. Quan vam estar equipats vam anar a un mini circuit de prova, allí ens van ensenyar com funcionava l’equipatge.
A mesura que anàvem acabant, començàvem el circuit primer, va començar el Roc, després l’Àngel i a continuació jo.
El circuit  consistia en anar avançant:  primer vam pujar unes escales, després unes cordes... etc. A mi el que em va agradar més va ser una tirolina que t’aviés d’agafar a una corda i saltar, i quant arribaves al final t’havies d’agafar a una xarxa. Quant vam ser els tres a baix vam esperar als altres ja que aviem anat bastant ràpid.  L’Àgata va haver de abandonar  a  la que t’havies d’agafar a la corda perquè li feia por saltar.
Quan vam ser tots a baix vam anar direcció a una tirolina de 160m de llargada, des d’allà dalt vèiem  els de l’altre grup.
Vam saltar per aquella tirolina i quan vam ser a baix  ens van baixar en un mini  “ràpel”.
Quan vam acabar  vam donar un tomb pel circuit de maquetes  i hi havia molts llocs de Catalunya.
Quan vam acabar vam pujar al trenet, va ser molt divertit. A continuació vam dinar i a l’acabar vam tornar cap a casa, va ser una excursió de final de curs molt guai.



Sortida a Catalunya en Miniatura

El dia 29 de maig, els alumnes de cicle superior de l’escola l’Àlber d’Albesa vam anar a Torrelles de Llobregat, a Catalunya en Miniatura.
Vam agafar el bus a les 8:30. Vam arribar a Catalunya en Miniatura que eren les 10:30. Quan ja érem a dins de Catalunya en Miniatura, vam anar a la zona de pícnic a esmorzar. Quan tots vam acabar de menjar, vam anar a la caseta on ens van ficar l’arnès per fer un circuit d’aventura. Ens vam dividir en dos grups: els més alts i els més baixos. Jo estava al grup dels més alts. Quan ja estàvem a punt per començar, vam pujar un turonet per arribar a la zona del circuit d’aventura. Primer de tot, un monitor ens va ensenyar com fer-ho tot, com ficar la politja, com ficar el mosquetó a la cinta vermella, com aterrar,... Quan ja vam començar a pujar a dalt, a mi i a tots els de la meva classe, la prova que ens va aterrir més va ser la primera, que era unes cordes penjants i que ballaven totes. Després no vam tenir cap problema, fins que una nena de la meva classe, l’Àgata, en una liana, es va espantar perquè veia que era molt alt, i que xocaria contra una xarxa. La va rescatar un monitor, que va pujar per l’arbre com un gat i la va ajudar a baixar. Finalment, ens van deixar baixar la tirolina més gran de el circuit, la tirolina mesurava uns 160 metres, va ser una experiència fantàstica, semblava com si volessis.
Quan vam acabar el circuit d’aventures, vam anar a la zona on hi havia les maquetes, les quals estaven molt ben fetes. El que més em va agradar és que algunes maquetes com l’autovia de Girona, alguna via del tren, es movien només clicant un botó. Poc a poc vam anar veient totes les maquetes: l’estàtua de Colon, la Sagrada Família, la Seu Vella, el port de Tarragona, el Camp Nou, algun aeroport,... Després vam pujar al tren que hi havia a l’entrar, que rodejava totes les maquetes. Quan vam acabar del tren, vam anar una altra vegada a la zona de pícnic a dinar. Quan tots vam acabar de dinar vam marxar cap a Albesa, hi vam arribar que eren les 17:15.

Va ser una experiència fantàstica, sobretot el circuit d’aventures.

Catalunya en Miniatura

El divendres 29 de maig, em vaig llevar amb una gran il·lusió, ja que anàvem a Catalunya en miniatura.

A les vuit del matí ja estava anant cap a la parada de l’autobús, allí m’esperaven els meus amics i els mestres, el minibus també estava allí preparat per marxar. A les 08:15 ja marxàvem cap a Torrelles de Llobregat, el viatge va durar una hora i tres quarts, que van passar volant mentre xerràvem i miràvem una pel·lícula.

Quan vam arribar ja teníem ganes d’entrar a Catalunya en miniatura. Tot va ser entrar i primer no vam entrar primer a mirar tots els monuments importants de Catalunya, sinó que vam anar a la zona d’escalada i de diversió. Només arribar allí  vam anar directament a posar-nos l’arnès d’escalada que constava de: una politja i un mosquetó. Servien per fer tots els tipus de proves que faríem al bosc encantat, jo vaig anar als “trols”, que és la ruta o prova més difícil.

Abans de començar vam fer una petita prova en un circuit de proves. Un cop  superada, vam anar cap al començament dels trols, molava un munt, només començar pujaves a una gran alçada per unes escales que no es paraven de bellugar, a continuació ja hi havia una corda fluixa i després de la corda fluixa hi havia una tirolina, era un circuit magnífic, a més a més de ser el més gran era el que tenia les coses més divertides.

Quan vàrem acabar tots vam anar cap a la gran tirolina, la de 170 metres, aquella era la millor, ja que estaves més temps a l’aire penjant i acabaves xocant contra una xarxa on t’havies d’agafar ben fort per no sortir rebotat cap enrere. Després d’aquella tirolina ja vàrem anar cap a visitar tots els monuments en miniatura. N’hi havia de totes menes: el Camp Nou, l’aeroport de Barcelona, la Sagrada família, etc. El que em va agradar més va ser la mini estàtua de Cristòfor Colom. Després vam fer una petita visita amb el trenet, allí la cosa es va enredar  una mica...

Després de tot allò vam anar a dinar en un zona de  pícnic, després de dinar vam anar altre cop cap a l’autobús.


Quan vam arribar estava impacient de contar-li a ma mare  el gran viatge de fi de curs que havíem fet, havia estat genial.


02 de juny 2015

Els avis

Una vegada, al poble de Cervera, hi va néixer un nen que es deia Dirk Luther Gutenberg, era de nacionalitat alemanya. Els seus pares, el seu germà i els seus avis, també ho eren. Tots ells ja sabien parlar el català correctament. Quan en Dirk tenia 5 mesos, el seu avi va morir d’un atac de cor. Ell ja anava aprenent l’idioma des de petit. Quan ja era una mica més gran, li agradava visitar la seva àvia de Cervera i es fixava molt en ella. Els avis que vivien a Cervera eren de part de la mare, mentre que els avis de part del pare estaven vivint a Alemanya. Cada any la família Luther Gutenberg visitava dos o tres vegades els avis d’Alemanya, però en Dirk no hi podia parlar perquè no sabia l’idioma. Quan ja tenia 11 anys, a la seva àvia de Cervera li anava fallant la memòria i estava una mica rara. Ella li donava sempre diners i quan hi volia anar a dinar ella ja tenia el plat a taula. A ell li agradaven molt els espaguetis i els macarrons que feia la seva àvia, igual que el fricandó i un bon tall de bistec. Cada dia que hi anava a dinar, un dia menjava els macarrons i el fricandó i un altre es menjava els espaguetis i el tall de bistec. La casa de la seva àvia li agradava molt, perquè en una habitació tenia el llit, la taula per menjar, el lavabo a la vora i la cuina per cuinar. Gràcies a la seva àvia, ell va aprendre l’alemany, i quan anava a Alemanya a visitar als seus avis d’allí, ja podia parlar prou correctament. L’àvia no se’n  recordava de gaires coses, sobretot perquè ja era molt velleta, quan en Dirk tenia 13 ella ja en tenia 82. Sempre que anava a casa de l’àvia, ella li deia que tenia unes cames de futbolista i, des d’aquell dia, en Dirk es va apuntar a l’escola de futbol de Cervera.  El seu jugador favorit era Marco Reus, un excel•lent extrem esquerre del Borussia Dortmund. Quan en Dirk ja era més gran, un dia que sortia de l’institut la mare el va recollir corrents perquè la seva àvia havia caigut, quan tornava de llençar les escombraries. En realitat, l’havia  atropellat un cotxe anant marxa endarrere. El cotxe, a l’impactar amb l’àvia li va trencar les ulleres i li havia provocat un bony al cap. Quan en Dirk ja anava al batxillerat, la categoria de futbol on jugava s’anomenava juvenil. A  mitja temporada li va arribar una oferta del Reus, província de Tarragona, per anar a jugar a futbol allí. Ell estava encantat d’anar-hi, però els seus pares no tant, perquè era una gran feina portar-lo cada dia fins a Reus. L’escola del Reus, els va dir als seus pares que si volien un taxi per baixar-lo cap allà i tornar-lo no hi havia cap problema, i que no haurien de pagar res. Un dia abans de marxar cap a Reus a entrenar, en Dirk va anar a veure la seva àvia. Aquells dies l’àvia estava molt “fotudeta”, perquè no es trobava gaire bé i ja començava a notar més dolors a causa de l’edat. Ell i la seva àvia van parlar una mica i ella li va demanar una cosa, que si quan ja estigués morta i ell fos més gran i jugués a futbol a gran nivell, que li agradaria que li dediqués tots els gols a ella. En Dirk no va dubtar ni un moment i li va dir que els hi dedicaria tots a ella i al seu avi. Quan van acabar la temporada del futbol, l’any següent, abans de començar, al Reus li va arribar una oferta del Barça, perquè jugués l’últim any del juvenil a la cantera del Barça. El Barça també li va pagar el taxi cada dia, i els seus pares no van tenir problemes. Al cap d’un any el FC Barcelona el va pujar a segona divisió amb el Barça B. Un dia, en Dirk, estava entrenant tranquil·lament amb els seus companys d’equip, i de sobte el seu entrenador va anar cap a ell i li va dir que els seus pares tenien una urgència i havia de marxar ràpidament. Quan va arribar a Cervera, va veure al seu germà assegut davant la porta de casa de la seva àvia, i en Dirk hi va anar ràpidament. Li va preguntar què havia passat i el seu germà,  molt lentament, li va dir que s’havien endut a la seva àvia a urgències. En Dirk, espantat, va preguntar què li havia passat a la seva àvia i el seu germà li va respondre que havia caigut de sobte al terra i que no s’havia tornat a aixecar. Al cap d’unes hores els seus pares van arribar al carrer on vivia la seva àvia... La seva àvia s’havia mort. En Dirk, va marxar corrents i no va voler parlar amb ningú fins al cap de 3 dies. Quan en Dirk ja s’havia fet més gran i havia superat tot allò de la seva àvia, ja tenia 22 anys. Jugava amb el primer equip del Barça i l’estiu de l’any 2025, jugant amb el  FC Barcelona, li va arribar una oferta del Borussia Dortmund. El FC Barcelona s’ho va estar pensant, i va decidir acceptar l’oferta, però ara faltava el sí d’en Dirk. Ell s’ho va està pensant durant un temps, però finalment va decidir que aniria a jugar amb el Borussia Dortmund per unes raons molt simples. La primera era perquè aquell any l’entrenador del Borussia Dortmund  era Marco Reus, el seu ídol de petit, i l’altra raó era perquè allí encara tenia als seus avis vius, i si l’àvia de Cervera l’havia tractat tan bé segur que els d’Alemanya serien fantàstics.
I en Dirk finalment no ho va dubtar ni un moment i va fer les maletes cap a Alemanya, juntament amb el seu germà i els seus pares. En Dirk va acabar sent un jugador meravellós al seu equip i va poder viure tota la seva vida amb un dels seus avis. Va trobar una dona encantadora i bonica i amb els seus dinerets, es va poder fer una mansió gegant al cantó de la casa dels seus avis, i va viure una vida feliç gràcies a la seva àvia de Cervera.