30 de gener 2012

Viatge per Espanya

Vaig estar un dies de viatge amb els meus pares i vam anar a Sòria. Allí en esperava una guia i ens va ensenyar una ermita encastada a la roca i allí ens va explicar la història del últim ermità. Després vam anar al “ Monestir de San Juan de Duero”, que és un claustre format amb uns arcs entrellaçats i amb unes columnes que estaven amb diferents dibuixos, desprès vam fer la visita per Sòria.



Ens vam dirigir a Segòvia,  la primera visita era el fabulós aqüeducte de Segòvia tot il·luminat, va ser impressionant, ens van explicar tota la historia de l'aqüeducte de Segòvia, de la manera que es va construir, tota la gent del grup es va quedar impressionada.

L'endemà vam anar a visitar la “Granja de San Ildelfonso”. Les seves fonts i els jardins tenien una gran varietat d’arbres i moltes plantes, el Palau era immens. A l'interior del Palau estava ple de quadres i tapissos de bastants pintors reconeguts de l'època, al marxar de retorn cap a casa vam fer una parada a “Alcalà de Henares” i vam visitar la casa on va viure Miquel de Cervantes, famós per l'obra "Don quijote de la Mancha".

Per què em vaig dedicar al bàsquet?

Jo vaig començar a jugar a bàsquet quan era petit i encara anava a 1r de primària.

Els meus pares em van apuntar a bàsquet principalment per practicar algun esport en concret i, a part, per dos raons, la primera és perquè era i encara sóc un nen amb bastanta altura i segona perquè tinc bastanta agilitat amb joc de mans i joc de peus.



Per mi el bàsquet és un joc en equip, és a dir, que hi hem de participar tots els membres d’un equip. També hem de tenir en compte l’esportivitat dels jugadors i les normes de joc, això significa que hem de respectar als àrbitres, (hem d’acceptar quan hem fet alguna falta, etc), als jugadors i sobretot als entrenadors.

El bàsquet no sols implica tot això, sinó també la responsabilitat, (ser puntual quan toca a entrenar, anar als partits encara que s’hagi de matinar molt els diumenges...), el “companyerisme” i el respecte tant vers els teus propis companys com en la competició amb els altres equips.

Tot això és molt necessari per poder ser un gran jugador de bàsquet i també ser-ho amb qualsevol altre esport i créixer com a persona.

El hobbis


A mi m’agrada anar a visitar llocs que no hagi vist mai i així també conec més pobles, ciutats... M’agrada perquè també vaig veient coses noves dels llocs on anem més importants i reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat.

Aquest any hem pogut veure més pobles hem aprofitat, a més a més voltem per Espanya. Fins ara hem visitat els pobles de Salamanca, de la Rioja, Galícia, Navarra i aquest any vam anar a Castilla la Mancha, Sòria, Segòvia...

Per cert, jo, a part de viatjar, també quan tinc una estona a casa jugo a l’ordinador, a la Nintendo, parlem pel xat amb els amics i amigues, toco la flauta, escolto musica i vaig a donar una volta amb els amics i amigues. I també m’agrada dibuixar perquè a vegades em venen idees i les començo a dibuixar i me les imagino com si les tingués a davant de la meva cara.

Aquest any amb les meves cosines hem fet moltes postals pels de la família i quan estàvem fent-les ens van venir moltes idees, i quan dibuixem amb amics o amigues i els cosins m’ho passo més bé, fins i tot encara és més divertit.

Carta al director

Benvolgut director del Segre:

Als carrers del costat de l’església d’ Albesa, estan fent reformes. Un dels carres és el meu.
Es un rollo haver de donar tota la volta. Crec que seria millor que les obres les fessin a principis d’estiu, no ara.

Trobo un malbaratament de diners haver d’enrajolar tots els cares del costat de l’església. Llavors crec que hauríem de que fer-ho carrer per carrer i a vegades vols passar amb els cotxes quant no i han les tanques hi ha perill de pinxar les rodes dels cotxes i les bicicletes. També fan forats grossos que son perillosos.

La meva opinió es que hauríem que tenir mes cura.

El vaixell Costa Concòrdia

Fa uns quants dies em vaig enterar que s’havia enfonsat un vaixell, anomenat Costa Concordia, el capità es va acostar massa a les roques (a la costa) i va xocar contra una roca, jo no trobo gens bé que hagin abandonat el vaixell, encara que digui que havia caigut en un vaixell salvavides, fins i tot trobo bé que l’hagin posat a la presó.


Aquests dies ha la televisió també s’ha dit com poder aixecar el vaixell perquè te un líquid contaminant, i han dit alguna cosa d’uns globus enormes...

Aquesta tragèdia s’assembla una mica al Titànic. En aquesta imatge veieu com el vaixell Costa Concòrdia d’Itàlia s’ha quedat enfonsat:



Els parents dels passatgers potser tenen una mica de por, perquè si tu et trobessis amb una situació com aquesta i et quedessis a davall del vaixell que faries?

En aquesta tragèdia hi han hagut uns vint desapareguts, o sigui que no van poder acabar de pujar i salvar-se o van saltar a l’aigua. Gràcies als submarinistes i a altres persones s’han pogut trobar a algunes persones més.


Quant ets capità has de procurar molt amb les roques i tot això; caldria vigilar perquè no torni a passar això mai més, que es passa molt malament.

Les meves aficions

Una de les meves aficions és el futbol. El futbol és un esport molt divertit i entretingut.

El futbol és un esport d’equip en el qual juguen dos equips. Cada equip té onze jugadors. El futbol és juga amb una pilota, que és rodona.

Material: Es necessita dos equips basats en onze jugadors, i també dos porteries. El camp pot ser de gespa o paviment. Amb aquest esport es necessita un àrbitre i dos assistents de banda.

Per començar el partit, el àrbitre, té una moneda, la fa girar i el que ha apostat la cara que toca, ‘’saca’’. Si el equip rival et marca un gol, has de tornar a ‘’saca’’ de mig del camp.

La meva afició

Durant aquests anys he descobert un esport que per a mi esta força be, potser l’haureu sentit a anomenar, és el futbol. És un esport de equip jugat amb dos equips i amb quatre àrbitres que fan que compleixin les normes correctament. Aquest esport es considerat el més popular de tot el món ja que hi participen uns 270 milions de persones.

A aquest esport m’agrada perquè es molt divertit ja que tenim que fer gols a la porteria del altre equip. A vegades el partit esta molt emocionant i encara es més divertit de veure’l.
Aquest esport vaig començar a jugar hi als 9 anys ja que insistia cada vegada més als meus pares perquè m’apuntessin amb un equip de futbol.

Primer de tot vaig començar a jugar a la Noguera i després de un any a l’atletic Segre i aquest any per culpa dels estudis ho hai tingut que deixar però encara tinc esperances de poder jugar a un equip de futbol l’any següent.

Aquest esport el recomanaria a gent jove i adulta dels 5 anys fins als 50 anys ja que els de 50 anys o més edad han de vigilar a tenir un tipus de lesió.

Ho recomanaria per fer una estona d’esport i per passar temps i moments molt divertits.
En resum, aquest esport està força bé. Tant de bo si voleu passar una estona divertida ja ho sabeu, nomes cal que us poseu a jugar a futbol!

Què m’agrada de fer al meu temps lliure?


Des que tenia sis anys estic practicant amb patins, ho practico els caps de setmana quan tinc totes les coses fetes, o no tinc res a fer.

A jo m’agrada perquè quan estic patinant, només penso amb les coses que puc arribar a fer: Piruetes, Cercles, S, etc.

També m’agrada ensenyar-li al Roc i a qui ve a patinar amb jo com faig jo les coses, moltes vegades els hi agrada més el que faig jo, crec que és perquè és més atrevit.

No tinc por de fer coses atrevides però sí de saltar, i de caure.

Hi ha molta gent que creu que el patinatge és una cosa que no és divertida, o també veig que hi ha gent que ensenya a patinar als seus fills, jo no crec que sigui així correcte perquè a una persona li agrada fer les coses lliurement.

Així ho penso jo!!!

A mi m'agrada...

Una de les coses que a mi m’agraden és fer manualitats, de vegades, quan tinc temps faig dibuixos, faig titelles, faig casetes amb cartró... I mil coses més.

M’agrada perquè és divertit i entretingut ,de vegades estic llegint, sopant, fent deures ... I de sobte se m’acut una idea, llavors de seguida que tinc temps, la intento posar en marxa. Això sobretot em passa quan estic preparant coses de “tutors de contes”, se m’acut una idea, i si és “xula” als nens els hi encanta.

Per exemple, un dia havia d’explicar un conte que es deia “La tortuga Pocapoc” i anava d’una tortuga que feia les coses molt a poc a poc, totes menys una: menjar, menjava molt ràpid i un dia li va agafar mal de panxa, va anar a veure a la tortuga Totvabe i li va dir que havia de menjar més a poc a poc; per aquella ocasió, vaig dibuixar a la tortuga Pocapoc amb la boca oberta, i li vaig fer un forat a aquesta, llavors a darrere hi vaig enganxar una bossa, i els nens li havien de donar el menjar (de joguina de quan era petita), i li havien de donar a poc a poc perquè no li fes mal la panxa.

Un altre dia se’m va acudir de fer titelles, se’m va acudir perquè vam anar a l’aniversari del meu cosí, i un dels regals va ser un conte, dins del qual hi havia titelles; aquestes titelles les vaig fer tallant un tros de roba amb forma d’arcada, prou “dobla” perquè passés el dit i prou llarga per arribés a la meitat d’aquest, després amb molt de compte ho vaig cosir, i a continuació hi vaig fer un dibuix al damunt, una mica més tard, quan ja en portava unes quantes d’així, en vaig fer d’una altra mena, que consistia a fer el mateix, però en comptes de tallar la roba en forma d’arcada la vaig tallar en forma del personatge que volia fer, per exemple si volia fer un gat, tallava la roba amb forma de gat...

I aquesta és una de les coses que m’agrada fer, una altra cosa que m’agrada fer és llegir, sempre que tinc un moment lliure, llegeixo, he llegit llibres d’aventura, llibres de misteri, històries imaginaries... M’encanta llegir, però no m’agrada llegir per obligació, i que em manin els llibres que he de llegir, si no que m’agrada llegir quan vull, i els llibres que vull. Llegir m’ha agradat sempre, quasi des que se llegir.
Aquestes són dos de les coses que a mi m’agraden, i a tu, que t’agrada?

Què m’agrada?

A mi m’agrada els instruments: bateria, la guitarra, la flauta...

M’agrada per que des de petit em ban ensenya a
apreciarà la música. El meu padrí sap tocar la guitarra i l’harmònica i la meva mare em va ensenyar grups de musica molt bona com Quin, Franz ferdinan, Rages agans, The Machine, Faith No More......

Moltes vegades em fico al llit amb la musica una mica forta com que em relaxa m’acabo dormint. També he anat a classe de música a aprendre guitarà i amb el padrí de vegades toquem la guitarra els dos.

Em dedico a tocar la guitarà des de fa dos anys i ara aniré a aprendre a toca la bateria a Lleida a un lloc que es diu els músics.

El que a mi m'agrada


A mi m’agrada dibuixar i fer manualitats . M’agrada perquè quan no sé que fer em distreu una estona. I perquè així, si es l’aniversari o el sant d’algú , li puc fer un regal, i no em cal gastar diners. M’agrada dibuixar des que era petita i en sabia, però quan era petita no en sabia gaire i feia uns dibuixos una mica xurros. Però com més gran sóc més en sé.


De vegades al migdia, quan hem acabat de dinar i mirem la televisió i fan publicitat, com que no sé què fer, perquè la publicitat és molt avorrida em fico a dibuixar. Dibuixo les coses que em passen pel cap, com ara si mirem una sèrie on surten pingüins, i no sé què dibuixar dibuixo pingüins. De vegades, si no sé què dibuixar, i per exemple és a punt de començar el Nadal, dibuixo coses de Nadal. Per exemple, aquest Nadal, quan no sabia que fer, vaig fer unes postals amb dibuixos, tots diferents, i el dia de Nadal les hi vaig donar al convidats.

Recomanaria dibuixar a la gent, perquè és molt entretingut i si no saps què fer distreu molt. I també serveix per si és l’aniversari d’algun conegut fer-li un obsequi. L’única cosa complicada, és que de vegades no se sap que dibuixar, però en aquest cas, s’ha de fer volar la imaginació.

Text sobre jo

A mi m'agrada jugar al "escondite" perquè es molt divertit. Perquè pots jugar amb les teves amigues o amb els teus cosins. Abans de res cal decidir qui para.

Una vegada decidit es busca una paret per comptar. Durant aquest espai de temps la gent s'amaga. Quan el temps s’acaba la persona que para comença a buscar a la gent que s'ha amagat. La primera persona que troba és la que pararà a la pròxima partida.

La meva afició és el bàsquet

La meva afició és el bàsquet, vaig començar de ben petit, tenia sis anys, a l’equip Lleida Bàsquet. El meu pare també jugava a bàsquet a l’equip del seu poble i un dia la Carme, la mare del Guillem Codina, li va comentar al meu pare. Ell m’ho va dir a mi i jo hi vaig accedir. El primer dia, va ser una mica estrany però vaig començar a fer nous amics. Hem crescut juntament i ara jo crec que som bastant bons. Així és com tot va començar.


Aquest esport m’agrada, perquè també el practicava una mica a casa i es juga més en equip. Jo aquest esport el practico tres vegades a la setmana i després el cap de setmana partit de lliga. El practico amb el Guillem i tots els meus companys. Fa poc vam guanyar el Torneig de Castelldefels de la nostra categoria (mini).

Ara el meu germà ja el practica i també diu que li agrada molt. Us animo a tots a que proveu de jugar a bàsquet. Jo crec que us ho passaríeu molt bé.

Què m'agrada?

A mi l’atletisme m’ha agradat una mica de sempre, el que passa que ara m’agrada molt, en les últimes curses he quedat en les tres primeres posicions.

El trofeu que més m’ha agradat és el de l’any 2011 (l’any passat) que era de Vila Nova la Barca, no sols era un trofeu sinó que era una espècie d’escultura; em va agradar molt, ah! I en aquesta cursa vaig quedar la tercera, aquí a Albesa vaig quedar la segona, un honor per a mi.


A mi m’agraden molt els esports i un que també m’agrada bastant és l’handbol, perquè hi juguem a l’escola, a l’hora de gimnàstica.

Aquest esport m’agrada fa uns dos anys, no gaires, però m’agrada bastant.

A part d’això també m’agrada molt fer dibuixos i molt més si els faig amb la Clàudia, perquè tenim moltes idees molt guapes i ens queden molt bé.

Les meves aficions

Al meu temps lliure, m’agrada molt llegir. Jo llegeixo des que era petita. Sempre i quan no m’ho facin fer per obligació.

M’agrada perquè ho trobo divertit i alguns contes et fan entrar a la historia i això m’agrada molt.

Una altra de les meves aficions és dibuixar i fer manualitats, això ho faig sempre que m’avorreixo.

Si tinc una idea intento fer-la, si no se m’acudeix cap idea la busco per internet i l’intento fer.

També m’agrada molt esquiar.

Jo practico l’esquí des de 5è, la primera vegada que hi vaig anar va ser una mica estrany però després ja em va semblar molt més divertit.

M’agrada perquè és un esport molt emocionant i divertit.

Les meves aficions

Una de les aficions que tinc és llegir. Llegir m’agrada perquè a través de les lectures t’informes de les coses, com per exemple llegint el diari; però també hi ha llibres que, si estan ben redactats, és com si et passés a tu la història que llegeixes. També pot ser que el que estàs llegint no t’agradi i per aquest motiu no t’assabentis de res. Si el llibre t’agrada molt, també pot ser que no te n’adonis però penses: Una altra pàgina més, va. Això es deu a que no només t’agrada, sinó que també t’intriga molt saber que passarà a la pàgina següent i a l’altra, i a l’altra... I sense adonar-te’n, no pares de llegir i llegir fins que acabes el llibre.

Llegir és una cosa que faig des que en vaig aprendre a l’escola. Gràcies a això ara m’encanta llegir! Tinc una mini-bibliotèca a la meva habitació i no em paren de regalar piles i piles de llibres; podria dir que no n’hi ha hagut cap que no m’hagués agradat.



Si no sabés llegir, no m’assabentaria de moltes de les coses que em rodegen i encara que no ens en adonem, al dia llegim almenys quatre pàgines i, si ets un bon lector, llegeixes quatre o més i més i més. Sobretot llegim quan fem els deures, quan llegim el diari, quan fem un text, quan escrivim i rebem missatges pel e-mail... fins hi tot quan fem anar el xat. Hi ha gent de tot tipus que pensa diferent, actua diferent, respon diferent... Doncs també hi ha persones a qui no li agrada llegir però, encara que no se n’adonin, llegeixen igual, encara que només sigui una pàgina o mitja.

Moltes vegades llegeixo a la nit, sobretot els llibres que més m’agraden, però no perquè m’ho manin, sinó perquè m’agrada llegir sense que m’hi obliguin.

Recomanaria llegir perquè és interessant, divertit, educatiu, fantàstic... En fi, no acabaria mai de definir correctament que és llegir però, si t’agrada llegir, ja ho saps ben bé del cert.

23 de gener 2012

Vacances de Nadal

El dia 22 de Desembre vam acabar el col·legit i com cada any fem el festival del col·legi.

Aquest any les actuacions van ser aquestes:
· P3 i P4: van cantar una cançó.
· P4 i P5: van fer una obra de teatre titulada “La cuca de llum”.
· P5: van cantar una cançó.
· 1r i 2n: van cantar una cançó titulada “Aquí és Nadal i estic content”.
· 1r: van cantar una nadala.
· 2n: van cantar una nadala.
· 3r: van recitar un poema en el que deien desitjos, un altre poema i dos cançons.
· 4t: van dir un poema acompanyat d’un teatre, “Les figures del pessebre” i van acabar amb una cançó.
· 5è: van cantar una cançó en anglès.
· 6è: vam fer un acròstic expressant desitjos a tothom, una obra musical titulada “Tubular Bells” i tres cançons.

Com que cada any es fa el concurs de postals de Nadal, aquest any de la meva classe vaig guanyar jo i em va fer molta il·lusió.

El 24 a la nit, com cada any, ajudem als pares a preparar l’aperitiu i el sopar.

Quan van arribar els meus padrins amb el tió, el vam posar al mig del menjador i vam anar a buscar els pals per fer-lo cagar.

El pare hem va dir que acompanyés a la meva germana a mullar el basto i també va venir la meva padrina.

Després vam anar a picar el tió i ens va cagar moltes cosses per a tota la família.

Vam tornar a anar a mullar el bastó uns quants cops més fins que el tió va parar.

A continuació vam anar a la taula a sopar. Vam sopar marisc, que estava molt bo. De postres vam menjar torrons i massapans.

Finalment els meus padrins van marxar i nosaltres ena vam quedar a recollir.

Quan vam acabar vam anar a dormir i, l’endemà al matí, quan ens vam despertar vam anar a mirar davall de l’arbre de Nadal i vam trobar moltes coses, tant per nosaltres cóm per als pares, padrins, cosins...

El dia 31 (cap d’any), vam anar a casa d’uns amics d’Alpicat.

Un cop vam ser allí vam ajudar a fer el sopar. Quan ja hi érem tots van començar a sopar els nens, jo no per que em van posar a la taula dels grans.

Més tard vam sopar els grans, primer hi havia aperitiu i de segon carn.

Després de sopar vaig anar a inflar globus amb els altres nens i nenes.

A continuació vam anar a menjar el raïm mentre escoltàvem les campanades, però els més petits no ho van fer amb raïm, ho van fer amb llaminadures. Tots ens vam felicitar l’any nou.

Un altre any, ja som dia 1, sols resta 364 dies per acabar-lo.

Més tard els petits ens vam posar a jugar amb un joc: “el Twister”.

Després van venir una altra parella.

Finalment, ben entrada la matinada, vam marxar.

El dia 4 vam anar amb una excursió de les quals organitza un esplai (amb el que vaig anar de colònies).

L’autocar ens va passar a buscar i ens va portar als estudis de TV3, al museu del Barça i al camp nou del Barça.

El dia 5 era la nit en la que els reis passaven a portar els regals.

A la tarda, vam anar a veure la Cabalgata de Reis de Lleida, on a part de les carrosses també i sortien el bombers, les ambulàncies i ,com no, els carters que van ser els encarregats de recollir les cartes. Les carrosses eren molt boniques i grans, una d’elles era la dels carboners que segurament aquella nit van tenir molta feina.

Quan vam arribar a Albesa vam anar a sopar i després va passar la carrossa d’Albes i ens va portar els regals.

Finalment vam marxar cap a casa nostra i vam deixar les sabates sota l’arbre de manera que quan ens vam aixecar de dormir l’endemà, vam trobar una colla de regals.

El dia 8 a la tarda vam anar a Sudanell, perquè es feia un pessebre vivent.

Quan vam arribar allí, vam anar a buscar les entrades i en un quart d’hora ja ens van deixar entrar.

Vam anar passant per diferentes escenes, estava molt ben fet, també hi participaven nens de diverses edats.

Tot va estar força bé.

Reformes als carrers del centre del poble

Hola, em dic Aida i visc a Albesa. Fins ara els carrers del voltant de l’església del poble estaven molt vells i atrotinats.

Ara els estan reformant perquè estigui més ben arreglats, perquè així els nens, nenes i les mares i jo mateixa per exemple puguem jugar i anar a passejar sense cap problema.

A més a més es també perquè al ser carrers antics del poble hi viu més gen gran i així poden passar amb molta més seguretat i tranquil·litat quant van a missa, a buscar el pa, fins i tot quant van a donar una volta al poble...

Estem agraïts per fer les reformes dels carrers del voltant de l’església.

En perill d'extinció

Cada dia moren molts animals. Això es deu a que els humans en matem una gran quantitat per produir roba, per a menjar, per a la activitat econòmica... però hem arribat a un punt que no ens hem adonat de que estem perjudicant a alguns animals, i que els anomenem com a Animals en perill d’extinció. Ara, els humans ens en hem adonat, però, ja es massa tard; el mal ja està fet i els animals ja estan danyats.

Tot i això, hem inventat un mètode per a que no puguem danyar més les espècies en perill d’extinció. Aquest mètode és crear ecosistemes i introduir a poc a poc els animals en perill d’extinció.
En aquestes zones hi ha unes normes com per exemple:

1.No es pot caçar, ni tampoc pescar.
2.No es pot acampar.
3.No es pot molestar,tocar o donar menjar als animals.
4.No es pot llençar escombriaires al terra.

Alguns dels animals que estan en perill d’extinció són: el linx, la tortuga marina, l'ós bru, el panda gegant, la cacatua... I moltíssims més. Per aquesta raó hauríem de procurar de no fer més mal als animals i als seus ecosistemes.

Vacances de Nadal

Vacances de Nadal El dia 22 de desembre vam començar les vacances de Nadal. Les vaig passar a Albesa, a Barcelona i a Andorra. Del dia 22 fins al 27 vaig estar a Albesa; el dia 28 vaig anar a veure com arribaven els patges reals.

El dia 27 vaig anar a Barcelona a passar el dia, vam comprar moltes coses. Per cap d'any vaig anar a casa de la meva tieta Anna, vam menjar una cassola de peix que era molt bona, després vaig anar a jugar amb la gossa del meu cosí, més tard vam fer les campanades.

El dia 2 de gener vaig celebrar l ‘aniversari de la meva padrina, li vam fer una sorpresa. Li vam regalar un collar, una polsera i un rellotge i li va agradar molt. El dia 5 de gener van venir els Reis de l'orient a portar el regals dels nens/nenes d’ Albesa. El dia 6 van venir la meva família a casa meva a dinar. L’endemà vaig anar a casa dels meus padrins dels Omellons a buscar els regals. El dia 7 vaig anar a Andorra a comprar; i finalment el dia 9 de gener vaig tornar al col·legi.

Pessebre Vivent: Rocafort de Vallbona

El dia 7 de Gener del 2012 vaig anar al Pessebre Vivent de Rocafort de Vallbona, que es on viuen els meus tiets i cosines. Aquest any també van vindre els cosins i cosines de Torregrossa.

A les 18:30 va començar a entrar la gent.Era dintre de algunes cases hi a fora també. Al començar hi havia un home que arreglava botes de vi, i també les venia.

Una mica més enllà, hi havia un cavall i un ase. Tot seguit hi havia un home que podava la vinya i la triava. Desprès vam haver de baixar per unes escales. Tot seguit vam arribar amb una casa on hi havia molt més oficis. Al sortir de la casa hi havia el mercat. Havia una dona que beneïa aliments.

Al costat hi havia una persona que beneïa roba. Després, vam arribar amb un carrer on hi havia unes persones que feien de fusters, i tallaven llenya amb una destral i la carregaven a damunt de la somera.

Amb un racó molt amagat hi havia el caganer. Tot seguint el carrer vam veure el pastisser que feia pa i el ficava al forn. També hi havia un hostal, un home que explicava contes als nens i el herbolari, que venia herbes de tot tipus.


També cap al final del pessebre hi havien els pastors, que tenien cabres hi una mula. A continuació hi havia el naixement de Jesús, amb un àngel penjat a un arbre i Josep i Maria.

Al final del pessebre hi havia una cascada on hi havia uns ànecs que es mullaven una mica perquè estaven davall d'ella. Al final vam sortir del Pessebre Vivent.

Al baixar el carrer, hi havia una parada on et donaven neules, com l’any passat. Aquest any, tenien sabor a xocolata blanca.

Tot seguit vam anar cap al cotxe i vam marxar cap a casa. Aquest any a sigut més espectacular que l’altre i espero tornar-hi l’any que bé. Os ho recomano.

Vacances de Nadal

Aquestes vacances de Nadal, més que res he estat al poble i a Castelló de Farfanya, el dia de Nadal ens vam reunir amb tota la família a casa de la meva tieta, després de dinar vam cagar el tió amb els meus cosins, a baix a les escales es feia sentir una campana, va trucar a la porta i se’ns va presentar el Pare Noel que ens portava els regals per a tots.

El dia de Sant Esteve van baixar la família a dinar a Albesa a casa a dinar. El Dimecres dia 28 de Desembre van venir els Patges Reials per recollir les cartes dels nens i nenes n’hi havia alguns que ploraven perquè tenien por, uns altres estaven molt neguitosos i nerviosos perquè tenien moltes ganes de portar les cartes als Patges Reials.

Per Cap d’any vaig anar amb els pares al polivalent de Castelló de Farfanya vam fer una festa molt gran, hi havia molta gent, a les dotze de la nit tots teníem ganes de començar l’any amb molta alegría; com que vam fer bastant tard l’endemà tot era cansament per aixecar-me del llit. L’AMPA, el Dilluns dia 2 i el Dimarts dia 3 de gener van fer una projecció de cinema pels nens i nenes.

El Dijous dia 5 de Gener van arribar els Reis Mags d’Orient a l’església on els esperaven l’Antoni Balasch Parisi, que es l’alcalde d’Albesa, i el mossèn per fer-los-hi un petit discurs, els nens tenien moltes ganes de rebre els seus paquets i alguns nens i nenes ploraven de por i d’altres tots contents sense plorar i alguns molt neguitosos i molt nerviosos.

Carta al director: Festa d'aniversari

Dijous, dia 2 de Març, hi va haver una gran festa d’aniversari davant de casa meva. La festa va tardar des de les deu del matí fins a les deu de la nit. Tota l’estona la música molt alta, les deixalles per terra… Vaig sortir de casa i vaig intentar parlar civilitzadament, no em van fer ni cas. Llavors, vaig agafar un megàfon i els hi vaig pegar quatre crits. Res de res.

Com que no tenia cap més opció, vaig haver de trucar a la policia. Quan van sentir les sirenes tots van marxar i van deixar totes les deixalles allà. L’endemà al matí encara hi vam trobar més deixalles tirades per terra. Totes les deixalles allà, però què s’han cregut?

Jo no vull que els hi facin res, però les persones així s’han de castigar. Jo crec que deixar deixalles per terra és molt lleig.

Estic molt enfadat amb el que ha passat.

Carta al director

Senyor director:
Hola, em dic Jan i visc a Albesa. Jo proposo fer una escola nova, ja que aquesta “cau a trossos” . Per això m’agradaria fer-li un escrit sobre la nostra escola.

Fa poc temps, es va fer una esquerda al sostre dels nens de P3, que damunt d’ells hi ha una altra classe on hi som nosaltres, també fa poc van haver de tancar un balcó que hi havia al pis de dalt per perill de despreniment.

Jo opino que això que ja fa més de 10 anys que diuen que faran l’escola, ja veieu com estem, igual que fa 10 anys.

Jo i els meus companys demanaríem a l'alcalde i al Departament d'Ensenyament, sisplau, que comencin l'escola  nova d'una vegada.

Carta al director

Senyora Directora,

Des de fa unes setmanes han començat a fer obres al carrer la Portella, a la plaça del retaule d’Albesa i al carrer Major. Han començat aquestes obres per canviar les "tuberies" i clavegueres que passen per sota terra.

Quan hagin acabat de ficar les tuberies no enquitranaran el carrer sinó que ficaran adoquins. Els adoquins són com unes rajoles especials per als carrers que són resistents als agents meteorològics. Jo visc al carrer Major i el soroll que provoquen les obres és molt molest ja que provoca mal de cap i no ens deixa concentrar ni a mi ni a la meva germana gran.

Espero que aquestes obres acabin aviat perquè així ja podrem passejar pel carrer, la meva mare i el meu pare ja hi podran aparcar els cotxes i jo i la meva germana ja podrem estudiar tranquil•les.

Carta al director

Benvolguda senyora directora de l’escola l’Àlber d’Albesa,

Em dirigeixo a vostè per comentar-li unes opinions personals de l’escola, en general per estalviar energia.

Us vull comentar sobre l’estalvi de llum de l’escola. Durant els trimestres, segur que estem gastant molts diners en llum i en calefacció. Crec que d’alguna manera podríeu estalviar tot tipus d’energia elèctrica.

Per poder estalviar més electricitat podríem obrir més finestres perquè així passi la llum del sol que és natural, en comptes d’estar-nos amb les finestres tancades i les persianes abaixades, amb les llums artificials gastant energia.

I també que quan algú surti d’una classe que tanqui directament la porta perquè sinó la calefacció marxa de la classe i els radiadors estan expulsant escalfor sense necessitat.

Moltes gràcies per escoltar-me, espero que aquest comentari es faci realitat.

Directament, Guillem Codina Comes.

Carta al director


Sorbe les botigues xineses

Diuen que la roba dels xinesos ens pot portar al·lèrgies, la meva pregunta es: Si es dolent posar-nos roba dels xinesos, per què tenen botigues amb roba? Per què no els hi tanquen? Per què no els multen si saben que la roba es de mala qualitat?

Als immigrants sí que els hi tanquen les cabanes perquè cauen pedres o perquè es d’una area privada, doncs per què no ho fan amb els xinesos que venen roba tòxica? No ho entenc, ho haurien de fer!

Això em posa molt nerviosa, així que espero que respecteu la meva opinió.

Andrea Codes Garcia

L'accident del Costa Concordia

L’altre dia per la televisió es van reviure escenes tan dramàtiques com les que varen passar al TITÀNIC, sols que en temps actuals i que amb tota la sort del món, no hi va haver tantes víctimes com en aquell cas.





Segons la meva modesta opinió un creuer per la Mediterrània que havia que ser un record alegre e inoblidable per a molts, continuarà essent un record inoblidable, sí, però no pel bonic d’ell sinó per les situacions que en aquest es van viure: desesperació, por, un allau de gent que volia salvar la seva vida i, per postres, com no, l’actitud que va tenir la tripulació del vaixell, que no fou gens correcta, ja que mentiren als passatgers i no els van informar de que realment el vaixell s’estava enfonsant; una fallada elèctrica, els hi digueren i que es posessin els salvavides; tontos, sí, tant, no.

Amb el comportament covard que el propi Càpita va tenir, pensant únicament amb la seva vida, demostrà ser una persona egoista a la vegada que no va estar a l’ altura del càrrec que desenvolupava i molt menys de les circumstàncies que en aquell moment es trobava.

¿Qui dirà als familiars de les víctimes que gràcies a un descuit o mala pràctica del Càpita els seus familiars estan morts o desapareguts? La resposta com sempre serà la que l’empresa amb molta cura haurà preparat per refusar tota mena de responsabilitat sobre l’accident i culpant al Càpita del Vaixell, el qual passarà uns anys a la presó i, després d’una inhabilitació, ell refarà la seva vida i aquí no ha passat res.

¿Però i les persones que s’han vist afectades per aquest accident, i els familiars els quals han perdut algú, ho superaran? ¿I els problemes personals que això els pot comporta, qui els ajudarà a superar-los? El càpita, l’empresa... no com sempre hauran de buscar-se ells mateixos la solució.

La contaminació

Últimament el món esta molt contaminat. L’atmosfera està plena de gasos tòxics. Molts boscos estan cremats, i els que no ho estan, estan plens d’escombraries. Mes d’una vegada hem sentit a les notícies que algun vaixell ha bolcat petroli al mar.
Això al llarg del temps afectarà al nostre planeta, l’aire acabarà ple de CO2, i com que la majoria d’arbres estaran talats no ens quedarà oxigen, i d’aquesta manera acabarem destruint el nostre planeta.
L’única solució que tenim és que totes les persones d’aquest món s’animin a reciclar, quan dic reciclar em refereixo a la llum, al paper, al vidre, als envasos, a l’aigua...
És molt fàcil, per reciclar la llum només cal que la tanquem quan no la necessitem o quan no cal, per reciclar el vidre, els papers o els envasos només cal que els llencem al contenidor adequat, reciclar l’aigua és molt semblant que reciclar la llum, només fa falta que la tanquem quan no la necessitem...
Si tots contribuïm reciclant, el nostre món serà molt millor.

Carta al director

Senyora Directora,

Des de fa unes setmanes han començat a fer obres al carrer la Portella, a la plaça del retaule d’Albesa i al carrer Major. Han començat aquestes obres per canviar les tuberies i clavegueres que passen per sota terra.

Quan hagin acabat de ficar les tuberies no enquitranaran el carrer sinó que ficaran adoquins. Els adoquins són com unes rajoles especials per als carrers que són resistents als agents meteorològics. Jo visc al carrer Major i el soroll que provoquen les obres és molt molest ja que provoca mal de cap i no ens deixa concentrar ni a mi ni a la meva germana gran.

Espero que aquestes obres acabin aviat perquè així ja podrem passejar pel carrer, la meva mare i el meu pare ja hi podran aparcar els cotxes i jo i la meva germana ja podrem estudiar tranquil•les.

Carta al director

Senyor director:
Soc el Marc Llobera, habitant d’Albesa i alumne de sisè del C.E.I.P. L’Àlber. Li escric aquesta carta perquè crec que haurien d’arreglar la plaça de la Pedrera.
A la primera planta hi ha una font que esta rovellada i no surt aigua, crec que l’haurien d’ arreglar ja que guanyaria molt més.

En canvi el segon pis, estar força correcte però hi ficaria alguna cosa per a qué no fos tan simple.
I l’ultima planta és la que m’agrada més perquè hi ha gronxadors i un conjunt d’arbres molt bonics que l’envolten tota, i a més a més les pedres que hi ha al terra trobo que és un detall força original.

M’agradaria, senyor Alcalde, que tingués en compte la meva carta per a valorar si aquesta plaça de la pedrera necessita alguna renovació o no.
Salutacions.
Marc Llobera Albesa 2012

Una terrible experiència

Jo sóc una persona que ha anat una vegada en un creuer, i al veure el que ha passat amb el creuer Costa Concòrdia m’ha afectat molt. Va ser a la costa Italiana.

Després de veure el que ha passat, m’ho pensaré abans de tornar a trepitjar un creuer.
Tot el que ha passat ha estat culpa del capità, perquè vaig veure a la televisió que un home ensenyava perfectament un document on hi deia exactament que havien de navegar a 5 milles de distància de la costa Italiana, no a “5 metres”.


I a més, aquest naufragi és un exemple de poca professionalitat: el capità abandona el vaixell abans que la resta de passatgers, deien que no passava res quan el vaixell s’estava enfonsant... I això no és tot, encara hi ha una vintena de persones desaparegudes. Tota una falta de responsabilitat.

Ah! I jo crec que al Costa Concòrdia li portarà un cert temps abans de que les víctimes i la resta de les persones puguem tornar a confiar en ell. I per últim, vull aclarir que m’ha semblat molt bé que hagin posat al capità a la presó perquè, al cap i a la fi, el naufragi ha estat culpa seva.

19 de gener 2012

Carta al director: Accidents de trànsit

Senyor director:

Els mitjans de comunicació com; els diaris, la televisió... Tots parlen de la crisis, de l’atur... i tot de notícies negatives, doncs bé, jo voldria donar una notícia positiva, que es la reducció dels accidents de trànsit a les carreteres de Catalunya de un 19% i a les d’Espanya un 14,5%.

Per això voldria donar la enhorabona als: Mossos d’esquadra, les guàrdies urbanes, els policies locals, als bombers i serveis mèdics i també a les associacions de víctimes del trànsit, etc.

I també donar-los-hi les gràcies per la seva tasca que fan any darrere, i que continuïn així per que cada vegada hagi menys accidents a les carreteres de tota Espanya.


Arnau Farrús Bartolo

16 de gener 2012

Vacances de Nadal

Aquestes vacances de Nadal he anat a molts llocs, a Sarroca de Lleida, a la Mata de Pinyana, i a Albesa.

A Sarroca vaig anar a casa del meu cosí Josep, a passar dos dies.

El primer dia, quan ens vam despertar, vam anar a l’ordinador a mirar un partit de futbol d’ un joc, després va venir un amic nostre que es diu Miguel, llavors ens vam ficar a jugar al call of duty Black cops online, ens vam estar fins a les onzè i mitja, vam sopar i ens vam ficar a mirar una pel·lícula “Los cuatro fantasticos”, quan es va acabar vam anar a dormir.

L’endemà quant ens vam despertar ens vam vestir, vam anar a buscar a la seva germana a l’esplai, llavors vam anar a busca el pa i l’esmorzar, desprès ens vam troba el Migel vam anar a casa del meu cosí i ens vam fica a mira una peli (zomis partí) la peli era divertida. Quan va acabar la peli, vam anar a casa del Miguel a buscar el berenar i vam tornar a casa del meu cosí a jugar al call of duty Black cops al cap duna estona vam sopar i vam anar a dormir. L’endemà van venir-me a buscar.

Un cop a casa, vaig tornar a fer la bossa per anar a la Mata de Pinyana,vam arriba a casa dels meus padrins, vaig anar a jugar amb el meu tiet a l’ordenador(al FIFA2012) al cap d’una estona la meva padrina ens va cridar a taula mentre sopàvem vam ficar una pel·lícula que es diu “gajhul y el secreto de los guardianes”, desprès vam anar a dormir.

L’endemà em va venir a buscar la meva tieta per anar a casa seva per anar a fer el fi fe any l’endemà em van venir a buscar.

El dia de Nadal

Tot va començar quan era el dia 25-12-11, com suposo que ja sabeu i com diu aquella cançó, anomenada “Al 25 de desembre fum fum fum”, era el dia de Nadal,per a qui molta gent o al menys per a mi sí es el meu dia esperat.

Tot just despertar-me, vaig anar cap a baix a esmorzar. Quan vaig arribar a baix, resultava que no hi havia ningú. Jo hem vaig espantar. Ja sabia que el meu pare estava treballant (per casualitat), Però on devien ser la meva mare i la meva germana? Vaig anar cap dalt a veure si estaven allí però no, vaig mirar a les habitacions i sí, allí estaven les dos dormint com a desesperades. Jo, ara que sabia que la meva mare i la meva germana estaven a casa vaig anar a esmorzar tranquil·lament.

Em vaig anar a canviar, vaig anar a vaig al sofà a mirar una mica la televisió però com que no sóc de televisió no m’hi vaig quedar més de un quart d’hora. No sabia què fer per passar l’estona, vaig mirar el rellotge però.... si eren les 12:53 del migdia!

Vaig anar corrents a despertar a les dos dormilegues i dir-los-hi que ja eren les 12:55 del migdia i hauríem de anar al poble dels meus padrins a dinar, que estava a 45 minuts dé Albesa. La meva mare es va despertar corrent i ràpidament va anar a despertar a la Laura. Es van vestir ràpidament i es van menjar una poma, es van fer el llit, es van pentinar, es van rentar la cara i vam anar cap al Soleràs.

Vam arribar al Soleràs, vam anar cap a casa dels meus padrins. Ja estàvem allí, eren les 14:17 del migdia. Vam anar cap dalt a saludar a la família i llavors vam esperar que arribessin. Un cop vam arribar i ja ens havíem saludat, ens vam asseure a la taula i ens vam posar a dinar.

Un cop ja vam dinar, jo, me’n vaig anar amb moto. Una estona després van arribar els meus cosins de Soses, vam anar a jugar amb la meva cosina petita (la Davinia ). Quan ens començàvem a avorrir, vam anar per baix als gronxadors.

Al cap d’una estona, algú va trucar al timbre. Era el Pare Noel!!! Va entrar cap a dins a casa i es va asseure a la seva butaca.. Ens va donar els regals: a la meva cosina petita una caseta de ninotets, a nosaltres, la Maria, la Laura, el Joan i jo ens va portar de regal dos dies a Port Aventura per aquest Nadal 2011.
Va ser un dia molt divertit i inoblidable.

Vacanses de Nadal

El dia 22 de desembre vam començar les vacances de Nadal. Les vaig passar a Albesa, a Barcelona i a Andorra. Del dia 22 fins al 27 vaig estar a Albesa; el dia 28 vaig anar a veure com arribaven els patges reals.


El dia 27 vaig anar a Barcelona a passar el dia, vam comprar moltes coses. Per cap d'any vaig anar a casa de la meva tieta Anna, vam menjar una cassola de peix que era molt bona, després vaig anar a jugar amb la gossa del meu cosí, més tard vam fer les campanades.


El dia 2 de gener vaig celebrar l ‘aniversari de la meva padrina, li vam fer una sorpresa. Li vam regalar un collar, una polsera i un rellotge i li va agradar molt. El dia 5 de gener van venir els Reis de l'orient a portar el regals dels nens/nenes d’ Albesa.

El dia 6 van venir la meva família a casa meva a dinar. L’endemà vaig anar a casa dels meus padrins dels Omellons a buscar els regals. El dia 7 vaig anar a Andorra a comprar; i finalment el dia 9 de gener vaig tornar al col·legi.

Vacances de Nadal

Aquestes vacances de Nadal, més que res he estat al poble i a Castelló de Farfanya, el dia de Nadal ens vam reunir amb tota la família a casa de la meva tieta, després de dinar vam cagar el tió amb els meus cosins, a baix a les escales es feia sentir una campana, va trucar a la porta i se’ns va presentar el Pare Noel que ens portava els regals per a tots.


El dia de Sant Esteve van baixar la família a dinar a Albesa a casa a dinar. El Dimecres dia 28 de Desembre van venir els Patges Reials per recollir les cartes dels nens i nenes n’hi havia alguns que ploraven perquè tenien por, uns altres estaven molt neguitosos i nerviosos perquè tenien moltes ganes de portar les cartes als Patges Reials.


Per Cap d’any vaig anar amb els pares al polivalent de Castelló de Farfanya vam fer una festa molt gran, hi havia molta gent, a les dotze de la nit tots teníem ganes de començar l’any amb molta alegría; com que vam fer bastant tard l’endemà tot era cansament per aixecar-me del llit.


L’AMPA, el Dilluns dia 2 i el Dimarts dia 3 de gener van fer una projecció de cinema pels nens i nenes. El Dijous dia 5 de Gener van arribar els Reis Mags d’Orient a l’església on els esperaven l’Antoni Balasch Parisi, que es l’alcalde d’Albesa, i el mossèn per fer-los-hi un petit discurs, els nens tenien moltes ganes de rebre els seus paquets i alguns nens i nenes ploraven de por i d’altres tots contents sense plorar i alguns molt neguitosos i molt nerviosos.

Vacances de Nadal


Vaig començar les vacances de Nadal el dia 23 de Desembre. Tenia ganes que arribessin perquè podria jugar amb els meus amics, tindria més temps per estar amb la família, per menjar torrons, per obrir els
regals i jugar-hi, etc.

Els dies festius van ser, per exemple: el dia 25, el 26on fèiem dinars familiars, jugàvem amb els meus cosins, obríem paquets, menjàvem plats especials, ... Tot això era per passar bons moments amb la família.
En canvi, els dies no festius eren diferents perquè havia d’ajudar a la mare a treballar, havia de fer deures, havia de jugar sol,... En resum, passava moments avorrits fins el dia dels reis perquè em van
portar jocs per a la PSP.

El dia més especial per a mi va ser el dia 31 de Desembre a la nit, perquè era l’últim dia del 2011. Vam anar a sopar a casa dels meus padrins i vam menjar sopa i un plat combinat de peix. Tot anava moltbé fins que va arribar l’ hora de preparar el raïm. En aquell moment van sonar les campanes “ding dong” anaven tan ràpides que em vaig escanyar.


Quan van acabar de tocar-les ja érem al 2012!! I vaig demanar uns quants desitjos. Primer ser més bo en anglès, treure més bones notes i portar-me millor.
Aquells últims minuts van ser inoblidables, m’agradaria tornar los a repetir l’ any que ve.

En resum, aquella nit va ser fantàstica. Ah! I m’agradaria que es complissin els meus desitjos.
Bon Nadal

La wii

Abans dels reis els meus pares em van donar la wii. Va ser una sorpresa perquè no me l’esperava.

Quan la vaig veure, lo que volia fer es jugar-hi i la vam montar a la nit pensant que podriem jugar una petita estona, però teniem problemes perquè sortia la pantalla dels idiomes i d’allí ja no podiem passar.



L’endemà desprès de trucar al teléfon d’informació de la wii i no solucionar-nos res, vam decidir anar a la botiga a verure que li passava. Ells la van montar i van saber de seguida el que li passava, era el sensor, que es el que detecta tots els teus moviments; ens el van canviar per un de nou.

Vam arribar a casa i la vam montar, ja tot anava bé, vam jugar una mica al wii sports + reesort, era molt divertit.

Ara que ja hem tornat al cole no em deixen jugar-hi durant la setmana, però si una mica el cap de semana.

Com fer un calendari


El dia 31 de Desembre, pel matí hem vaig haver de quedar a casa de la meva padrina perquè la meva mare havia anat a treballar al restaurant dels meus altres padrins. Com no sabia que fer, vaig començar a fer dibuixos, i se’m va acudir una idea, podria fer un calendari, per que l’endemà ja seriem l’any 2012. Ara us explicaré com en podeu fer un al vostre gust.

Material necessari:

-llapis o bolígraf

-colors

-folis

-un altre calendari

Com es fa?

1. Primerament, agafem 12 folis, i a cada un hi fiquem un més. Us el podeu copiar de un altre calendari.Sobretot no oblideu que heu de ficar els folis horitzontals.
2. Els ordeneu: Gener ,Febrer ,Març, Abril ,Maig ,Juny, Juliol, Agost, Setembre ,Octubre ,Novembre i Desembre . No oblideu de marcar les festivitats amb vermell
3. Després, feu un dibuix, del que vulgueu, però sobre tot fiqueu-lo horitzontal.
4. Un cop fet el dibuix, aneu enganxant els mesos un per un , recordeu que heu d’enganxar el Desembre primer, i després anar ficant el Novembre, l’Octubre, el Setembre,l’Agost, el Juliol, el Juny, el Maig, l’Abril, el Març, el Febrer i per últim el Gener, un al demunt de l'eltre.

BON ANY NOU!

Les vacances de Nadal

Aquestes vacancesde Nadal han estat molt divertides. Els primers dies no sabia què fer però els últims“la meva agenda estava plena”.

El dia 22, quanvam marxar de l’escola després de les actuacions, vam anar a celebrar que el meu dibuixhavia guanyat el premi de tota l’escola. El dia següent em vaig despertar molt d’hora ivaig quedar amb l’Andrea per anar a jugar. Vaig procurar de no cansar-me massa perquèseguíem fent els mateixos horaris d’entrenament, ja que a la tarda ens en tocava un.

L’endemà, el dia 24 (l’aniversari del meu pare), ens vam llevar d’hora perquè li volíem donar els regals.Després la meva mare i la meva padrina van fer el dinar. Tocava arròs amb peix: era deliciós. La tarda ens va passar molt ràpida, ja que aquell dia ens el vam passar molt bé.

El dia 25 eral’aniversari del meu germà i també venien tota la família, a les onze van venir tots i van donar els regals al meu pare, a l’Arnau i a jo. A les dos vam començar a dinar, primer hi havia una mica de “pica-pica” i després pollastre. Per postres hi havia pastís, però nosaltres no en vam menjar, en comptes d’això vam menjar gelat.

Després ens en vam anar a jugar a laWii al FIFA 12 amb el meu cosí Axel. Ens vam viciar i fins a dos quarts de set que van marxar no vam parar de jugar. Per sopar no vam tenir gaire gana i vaig menjar un “bikini”. Tot impacient pel meu aniversari me’n vaig anar a dormir.



El dia 26 de desembre era un dia molt especial, el meu aniversari, aquell dia em vaig despertar molt d’hora i vaig anar a despertar el meu germà, i després als meus pares. Després d’esmorzar em van donar els regals i ho vam preparar tot per dinar. Després de dinar vam jugar amb les coses noves que teníem i jo em vaig començar un llibre d’aventures de Geronimo Stilton. Tot seguit me’n vaig anar a dalt a estirar-me al llit.

Una hora més tard va venir l’Ainhoa i la Nerea a donar-nos el regal d’aniversari. Es van quedar una mica i després van marxar. I després d’això em vaig passar la tarda llegint.

Els altres dies me’ls vaig passar jugant amb l’Andrea, el Roc i la Marina. També fent els deures i llegint bons llibres.

El dia de Cap d’any va arribar, però la pena és que no ho podia celebrar amb els pares (anaven a treballar). Així doncs, el vaig passar amb la meva padrina i el meu germà. A la nit vam menjar pizza, enciam i per descomptat el raïm. Vam veure les campanades fer TV3 després de que fessin “Crackòvia l’Origen”. Després de les dotze campanades vam trucar als pares per felicitar el bon any nou. Tot seguit vam veure una mica la televisió i ens en vam anar a dormir.

Els primers dies del 2012 me’ls vaig passar amb la meva família, jugant, anant al cinema, …

Per fi el dia esperat, el 5 de Gener: Al matí em vaig aixecar ben d’hora. Vaig trucar
l’Andrea per si volia quedar. Em va dir que sí, però que millor a la tarda a les tres. Vam anar cap a la plaça dels Sarraïns a patinar fins a les cinc (m’ho vaig passar molt bé). A l’hora prevista me’n vaig anar cap a casa, per berenar i mudar-me una mica per aquella nit tan especial.

A les sis vam ser allà (a Benavent) a l’espera dels Reis Mags. Van tirar caramels, i després d’això vam entrar dins una saleta on ells ens van donar els regals. A continuació ens en vam anar a casa meva i sota l’arbre ens vam trobar una pila de regals (devia ser perquè l’endemà al matí me n’anava a un torneig de bàsquet a Castelldefels).

I vam anar a sopar, vam quedar amb el meu padrinet i la meva tieta que vindríem a sopar a casa seva, però també hi havia la meva cosina i el David. Allà ens vam trobar un regal cadascun. Vam sopar i ens en vam anar directament a dormir, per l’esperat torneig.

Aquestes vacances tan fredes me les he passat molt bé!

Les millors experiències de les vacances de Nadal


EL dia de Nadal.
El dia 25 de Desembre, quan em vaig aixecar, vaig anar a casa de la meva tieta a ajudar-la a fer el dinar, perquè a dos quarts de dos venien tots a dinar per celebrar el Nadal.

Vam preparar la sopa de galets, vam fer el pica-pica, vam parar la taula...
Desprès vaig anar a canviar-me a casa, perquè portava un xandall, desprès de mi van arribar: la padrina i el padrí, el Roc i la Marina, l’Albert i la Irene, la Mª Carme i el Ramon, va arribar el tiet, tot seguit el pare i la mare, i, finalment, els germans de la mare.

Quan ja hi eren tots vam començar a dinar, estava tot molt bo, quan ja vam acabar de dinar abans de fer les postres, vam cagar el tió, perquè així ens caga les postres. Va cagar moltes llaminadures, cava, regals, torrons i moltes més coses.

A la Marina li va cagar la Black Berry, al Roc un joc de màgia, a la Laura uns patins nous, i a jo un “bolso” que es pinta.
Finalment vam estar una estona parlant i vam marxar cap a casa.

El Free Style
El dia 26 de Desembre a les 18:00h vam anar al barris nord a veure el Free Style, és un concurs de motos on fan moltes piruetes i molts salts.
Primer, abans de presentar-nos als motoristes van ballar la Danza Kuduro les “gogós” de Lleida, després d’haver ballat ara sí ens van presentar als motoristes, alguns d’ells eren: Edgar Torronteras, Franz Meyer, Antonio Navas...

Després de presentar-se van començar a fer voltes i tot seguit després d’unes deu voltes van començar a saltar fent piruetes, a continuació van fer cinc minuts de pausa.
Tot seguit dels cinc minuts de pausa van ballar les animadores, van ballar una cançó amb molt de ritme, ho van fer molt bé.

Finalment el Torronteras i el Navas van fer un repte.
Va ser molt divertit.

El dia de cap d’any
El dia 31 a la nit el vam passar amb el Julio, la Dolors, la Laura, el padrí, la padrina, el Serafí i nosaltres.
Quant van arribar vam anar a dalt a casa a parlar i després van baixar el pare i la mare a posar el sopar als plats, tot seguit ens van cridar per anar a sopar.

Ens vam seure a la taula, i llavors van portar el sopar, per sopar hi havia llamàntol i costelles de cabrit arrebossades i ternasco al forn, de postres hi havia pastís de xocolata, polvorons, torrons, etc.
Just acabar de sopar van fer les campanades, els grans van menjar raïm i els petits cacaus recoberts de xocolata, estaven molt bons.

A continuació, quan es van acabar les campanades vam anar a casa, van recollir tot el de la Laura i van marxar tots menys el padrí i la padrina, que es van quedar a dormir.
Finalment, el padrí i la Marina se’n van anar a dormir, i la padrina, el Roc, la mare, el pare i jo vam mirar una pel·lícula molt bonica que va acabar a dos quarts de quatre.

El dia de reis
El dia 5 a les sis de la tarda van venir els reis, van arribar amb la carrossa i van entrar a l’església, el sr. alcalde va rebre als reis mags amb molta alegria, el rei blanc va parlar i tot seguit van sortir i van repartir els regals.
A mi em van portar: un edredó, uns retoladors de punta fina, uns colors i encara m’ha d’arribar un escriptori. Al David li van portar un cotxet molt divertit del Ferrari i em penso que li va agradar molt perquè semblava que nades.

Les vacances de Nadal

El dia 22 de desembre, l’últim dia de col·legi, vam fer les actuacions per cursos:

-P3, P4 i P5; van fer el teatre de “La cuca de llum” i tot seguit van cantar una cançó.

-1er i 2on van fer la cançó “Aquí és nadal i estic content”.

-3er van dir un poema ple de desitjos i unes quantes cançons.

-4rt van representar el poema “Les figures del pessebre” i van cantar una cançó.

-5è van cantar “Santa Claus is comming to town”.

-I finalment 6è vam fer un acròstic nadalenc, vam tocar una peça de Mike Olfield anomenada “Tubular Bells” i per acabar 3 cançons: la 1ª es diu “La pastora Caterina”, la 2ª “No ho sents” i la 3ª “En el portal de Betlem”.

I van acabar el dia amb l’entrega de premis.

Després, vam anar a Olot amb les meves cosinetes i els meus tiets fins al 25 de Desembre, que vam venir a Albesa per a cagar la soca. Després vaig tornar a marxar a Olot uns 4 dies més i després vaig tornar a venir a Albesa. Bé, moltes anades i moltes vingudes.

I per fi va arribar el 31 de desembre, el Cap d’Any! Vam invitar a molta gent, però el més
divertit va ser quan la meva tieta es va disfressar de Minnie Mouse. Va ser un dia genial!

I el 4 de gener, vaig anar a Barcelona amb un esplai que es diu Centre de l’Albada (on em va convidar l’Andrea). Vam veure el Camp Nou, el Museu del Barça i els Estudis de TV3.

I va arribar el dia de reis!Em van portar moltíssimes coses, entre elles: Una bossa i un necesser, molts jocs, un rellotge...

I el dia següent vam anar a buscar els regals de Menàrguens i van venir a casa una cosina segona meva que és de Torrers de Segre; i em van portar els regals dels reis de Torres de Segre.

I després a Albesa uns quants dies més.

I quan va arribar el dia de tornar al col·legi, estava una mica cansada a les 8 del matí, però,
hi vaig anar igual, o que us pensàveu?

En fi, el millor regal que m’han fet ha estat una cosineta nova, que va néixer el dia 13 de Desembre.

Les meves vacances de Nadal


Les vacances de Nadal van començar el dia 22 de Desembre. Vam fer el festival de final de trimestre. Tots els cursos van cantar una cançó i van recitar algun poema o van fer un teatre.

Els dia 24 a la nit van venir els meus padrins de Massalcoreig a sopar, i també va venir la meva padrina i la meva tieta d’aquí Albesa. Després de sopar vam cagar la soca.

El dia 25 al matí, quan ens vam llevar, vam anar a veure que ens havia portat el pare noel. Després vam esmorzar i vam anar a la casa de la meva padrina d’Albesa, allí em van portar un llapis exprés per a fer dibuixos, un quadern de fer dibuixos i uns colors. Després vam anar a Massalcoreig a dinar amb el meu pare (la meva mare ja hi era des de feia estona). Allí vam dinar amb els meus cosins i els meus tiets, estava molt bona la sopa de galets. Després de dinar vam anar a jugar amb els nens. I després ens van cridar perquè el pare noel ens havia deixat alguna cosa. A jo i a la meva germana ens va deixar una torradora pel pa sense gluten. Després vam jugar més fins a la hora de marxar.

El dia se sant Esteve (dia 26) va venir la meva padrina i la meva tieta Elisenda, a dinar. Vam menjar canelons que estaven boníssims.
Després, el dia 31, l‘últim dia del any a la nit, van venir a sopar uns amics. Vam celebrar les 12 campanades i després vam anar a jugar. Alguns nens es van adormir.
El dia 1 de gener del 2012 vam esmorzar xurros amb xocolata i després vam anar a caminar una estona. A la tarda vam anar a sopar a casa del meus cosins perquè el dia 30 havia sigut l’aniversari del meu cosí. I el dia 31 el del meu tiet.
El dia 5 de gener a la nit vam anar a Massalcoreig per celebrar el dia dels reis. Primer vam anar a la desfilada, amb les carrosses dels reis, i després al “casal”, on van anar cridant nen per nen, per a recollir els seu regal. A jo em van deixar uns patins. Després vam anar a ala casa d’uns amics, també a veure a si ens havien deixat alguna cosa. Després vam anar a sopar a la casa dels meus padrins i després de sopar vam anar a jugar amb els cosins.

Els dia 6 de Gener, ens vam despertar vam obrir els regals i vam anar a casa de la meva padrina. Sorpresa! Allí els reis m’havien deixat un “Kindle” (llibre digital). Després vam anar a Corbins a casa del meu padrinet. Després a Fraga a casa dels meus cosins, allà ens van deixar un joc per a cadascú. Després vam anar a dinar a la casa del meu tiet, que també viu a Fraga, també van venir els meus cosins.

Els dia 7 i els 8 els vaig passar com si fos uns cap de setmana normal i corrent.

Excursió a Barcelona

Aquest estiu vaig anar de colònies amb un esplai que durant l’any organitzen excursions per qui ha anat a les colònies i, alguns cops, altres nens que tu vulguis invitar.

Així és com el dia 4 vam anar a Barcelona, als estudis de TV3 i al museu i Camp Nou del Barça.

Com que es podien convidar a amics,la meva amiga Andrea va convidar a la Paula, una amiga comuna de les dos i jo vaig convidar al Guillem i a la meva germana.

Ens vam haver de aixecar de dormir d’allò mes aviat per estar a l’hora a davant del bar “la Rosa” d’Alguaire, però hi havia gent que sortia d’altres llocs.

L’autocar va arribar mitja hora tard, però al final va arribar. Tots vam pujar i vam marxar cap a Barcelona. Quan vam arribar davant els estudis de TV3 vam esmorzar i vam fer dos grups.
Quasi tots els d’Albesa anàvem al segon grup.

Mentre el primer grup estava fent la visita, el segon vam anar a uns gronxadors a jugar i després vam fer dos jocs molt divertits.

A continuació vam anar als estudis de TV3. Vam entrar a dins i vam passar per un lloc on deixaves la motxilla i el que tenies a les butxaques i passaves per un detector de metalls.

Un cop a dins una noia ens va explicar que aquest canal va es va crear al 1983, que es van canviar de lloc perquè el que tenien se’ls va quedar petit... També ens va explicar que aquell espai estava format per 4 edificis i 6 platós.

Vam anar passant i visitant els diferents edificis i platós, en un dels edificis dirigien els programes, en un altre feien les imitacions i perruques (si no les compraven, però quan es tractava d’algunes perruques especials, les feien ells amb cabells naturals i es podia arribar a tardar un any o més). Vam veure els diferents platons (en el plató dels matins ens van deixar fer fotos ), en altres platons on es necessitaven espectadors ens van dir que penjaven uns micròfons perquè no hi cabia massa gent i el micròfons feien que els aplaudiments se sentissin més, també ens van explicar com es feia i es gravava cada programa.

Quan vam acabar, vam anar cap al camp del Barça on vam dinar.

Al acabar, vam descansar una mica i després els monitors ens van deixar anar un quart d’hora a comprar a la botiga del Barça.

Després vam anar a fer cua al museu i els monitors ens van repartir unes entrades que al entrar foradaven. Un cop a dins vam veure que en el museu hi havia diverses vitrines amb trofeus exposats, com la bota d’or i les pilotes d’or... També en una altra vitrina hi havia la vestimenta dels corredors de carreres...

Tot seguit vam anar per un passadís fins al camp del Barça. Un cop allí ens vam fer fotos entre nosaltres i al camp, era molt bonic. Vam veure el camp de diferents altures i ens van deixar pujar a la cabina de retransmissió.

Després vam acabar de visitar el museu.

Finalment va ser l’hora de marxar però com vam acabar abans del previst varem fer un joc i llavors, sí, vam marxar amb l’autocar.

Vances de Nadal

Aquestes vacances tan inoblidables van començar el dia 22 de desembre, aquest dia a la tarda cada curs va fer unes actuacions per acomiadar el trimestre, quan es va acabar tots vam marxar molt contents... Havien començat les vacances!

Fins el dia 24 no vam fer res d’especial, aquest dia van venir a sopar els meus padrins, l’altra padrina i la meva tieta. El sopar estava boníssim! Després de sopar vam anar a cagar la soca. I desprès tots a dormir, tots teníem molta son. I l’endemà quan ens vam despertar... Quin munt de regals! Havia vingut el Pare Noel!

Desprès d’esmorzar vam anar a casa de la padrina, quina sorpresa! Allí també ens havia deixat regals! Quan ens va venir a buscar el meu pare vam anar a dinar a Massalcoreig, una altra vegada també ens havien deixat regals! Vam estar fins tard jugant amb els meus cosins, però desprès ens en vam anar cap a casa.

L’endemà, el dia de sant Esteve, van venir la padrina i la tieta a dinar, que bons estaven els canalons. Després de tants dies de festa, no vam fer res d’especial fins el dia 29 de desembre que vam anar a la piscina coberta de Balaguer, des- prés va venir el dia 31, l’últim de l’any, van venir uns amics a sopar, vam jugar fins a molt tard, i n’hi va haver tres que es van adormir.

El dia 1 per esmorzar vam menjar xocolata desfet amb xurros. El dia 2 i el dia 3 vam anar a veure una pel·lícula a la saleta del poble.

I... Per fi havia arribat el dia 5! Tots teníem moltes ganes, vam anar a Massalcoreig a veure la cavalcada dels reis, i al final van repartir regals. Després vam anar a sopar a casa de la padrina. I desprès de jugar una bona estona, tots a dormir. L’endemà quan ens vam despertar també ens havien deixat regals, i aquell dia el vam passar anant a buscar regals per les cases dels nostres familiars.

I el dia 9.... UNA ALTRA VEGADA CAP AL COLE!

Les vacances de Nadal

Després del 22 de desembre, el dia que vam acabar l’escola, tenim aquestes vacances de Nadal, on podem fer moltes coses: anar a esquiar, celebrar el cap d’any a casa dels amics, etc.

Uns quans dies després d’acabar l’escola, la nit del dia 24 de desembre, que és la vigília de Nadal, vam anar a Organyà, on els meus cosins i el meu germà van anar a fer cagar la soca, els hi va cagar molts regals i dels més divertits. A la casa dels meus cosins vam fer l’amic invisible i a mi em van regalar un “iPod nano”.
Després de dinar, vam anar a casa dels nostres tiets d’Albesa per fer cagar la soca, hi havia tota la família, també vam fer l’amic invisible i em van regalar una jaqueta molt bonica.
El meu germà i jo estàvem nerviosos perquè el Pare Noel va vindre a deixar els regals a casa nostra i teníem ganes d’obrir-los. Quan vam marxar cap a casa, vam anar directes cap al foc a terra on hi vam deixar les espardenyes perquè deixés els regals, i allí estaven, un monopatí “waveboard”per a mi i una Nintendo 3ds per al meu germà.

L’endemà per la tarda, vam anar al Freestyle que feien al pavelló Barris Nord a Lleida. El meu germà i jo ens ho vam passar genial veient aquelles piruetes a l’aire amb la moto.

El dia 30 de desembre, vam anar a Barcelona a l’estadi olímpic de Montjuïc a veure el partit de futbol Catalunya – Tunísia, aquest partit va estar molt igualat, Bojan va tindre dos oportunitats molt clares per fer gol, tot i això el partit va ser interessant encara que el marcador no es va moure de 0-0, però a l’estadi hi havia molt ambient entre la gent del públic.

El dia 31 de desembre vam anar a casa d’uns amics a celebrar el cap d’any. El més divertit del sopar, va ser al final quan ens menjàvem el raïm, el meu germà no podia menjar-se cada gra de raïm quan tocava cada campanada, se’ls empassava sense mastegar!

El dia 4 de gener, l’Ainhoa em va convidar a anar a Barcelona amb el grup d’esplai d’Alguaire a veure els estudis de TV3, el Camp Nou i el museu del Barça. Va estar molt interessant veure com muntaven cada programa i com maquillaven al protagonistes. Va ser molt divertit. “Gràcies Ainhoa”.

El dia 5 de gener a la nit es van celebrar els reis aquí a Albesa on em van portar uns guants de bicicleta, que em feien molta falta, i uns mitjons per al torneig que començava l’endemà.
Al matí del dia 6, vaig marxar amb els pares d’en Guillem Jové cap a un torneig que fèiem a Castelldefels i que competíem contra equips de tota Espanya. Nosaltres vam ser els campions de tota la categoria mini.

Han sigut unes de les vacances de Nadal de les més entretingudes.
Ah, i a més a més també he sortit a jugar amb els meus amics que també es molt important.

Vacances de Nadal

L’últim dia de col·legi vam fer un festival, els pares i mares ens van vindre a veure. Jo i l’Andrea Codes vam repartir uns folis on hi deia totes les actuacions que feia tota la escola, tot seguit vam presentar els nens i nenes de P-3 i P-4. Van acabar totes les actuacions i també la nostra i vaig marxar cap a casa.

Van passar uns quants dies i era el dia de Nadal, amb la meva família vam anar a casa dels meus padrins d’Albesa a dinar amb el meu cosí i els tiets. El dinar va estar molt bo, i el que més la sopa. Vam jugar una estona i cap a casa.

A continuació de Nadal, el dia 31 de desembre, per cap d’any vaig anar a casa de la Sania, que és de la mateixa colla dels meus pares.

Vam arribar un quart abans de les nou perquè s’havia de fer el sopar; jo, mentrestant, jugava amb el seu gos petit, cada vegada que venia algú nou que no coneixia es posava a tremolar i a treure la llengua.

Després de jugar un bona estona amb el gosset vaig anar a sopar; hi havia pica pica i després gambes i escamarlans, tot va estar bo.


Ja estaven a punt de ser les dotze, ens vam preparar i.... un, dos, tres....

Després d’haver tocat les campanades, la Sania i jo vam anar a veure si la seva gosseta s’havia quedat dormida, però quan ens va sentir es va despertar.
Tot seguit vam fer l’amic invisible, a mi em va tocar: un moneder i un parell d’arracades.

Ja acabant vam fer el bingo, van tocar regals molt bonics.

Vam acabar molt tard, a vora les quatre de la nit vam dir adéu a tothom i fins una altra.

Ja acabat el 2011, el dia tres vam quedar amb la Clàudia per anar a veure la pel·lícula de Avatar a la saleta d’Albesa; va ser molt divertida i van passar moltes coses; i va valer la pena anar-hi.

Abans de el dia de reis els meus pares em van comprar la wii negra, m’agrada molt i és molt divertida.

El dia 6, ja passat els reis, vaig anar a casa els meus padrins de Vallverd, primer de tot vam anar a la seva saleta, mentrestant cridaven a les meves cosines i quan ja havien acabat vam anar a casa de ma padrina a obrir els regals i a dinar, vam marxar cap a casa que s’estava fent tard.

I ja s’acabaven les vacances i l’endemà a col·legi, a tornar-hi.

11 de gener 2012

Vacances de Nadal

El dia 22 de Desembre vam acabar el col·legit i com cada any fem el festival del col·legit.
Aquest any les actuacions van ser aquestes:
P3 i P4: van cantar una cançó.
P4 i P5: van fer una obra de teatre titulada “La cuca de llum”.
P5: van cantar una cançó.
1r i 2n: van cantar una cançó titulada “Aquí és Nadal i estic content”.
1r: van cantar una nadala.
2n: van cantar una nadala.
3r: van recitar un poema en el que deien desitjos, un altre poema i dos cançons.
4t: van dir un poema acompanyat d’un teatre, “Les figures del pessebre” i van acabar amb una cançó.
5è: van cantar una cançó en anglès.
6è: vam fer un acròstic expressant desitjos a tothom, una obra musical titulada “Tubular Bells” i trescançons.
Com que cada any es fa el concurs de postals de Nadal, aquest any de la meva classe vaig guanyar jo i em va fer molta il·lusió.
El 24 a la nit, com cada any, ajudem als pares a preparar l’aperitiu i el sopar.
Quan van arribar els meus padrins amb el tió, el vam posar al mig del menjador i vam anar a buscar els pals per fer-lo cagar.
El pare hem va dir que acompanyés a la meva germana a mullar el basto i també va venir la meva padrina.
Després vam anar a picar el tió i ens va cagar moltes cosses per a tota la família.
Vam tornar a anar a mullar el bastó uns quants cops més fins que el tió va parar.
A continuació vam anar a la taula a sopar. Vam sopar marisc, que estava molt bo. De postres vam menjar torrons i massapans.
Finalment els meus padrins van marxar i nosaltres ena vam quedar a recollir.
Quan vam acabar vam anar a dormir i, l’endemà al matí, quan ens vam despertar vam anar a mirar davall de l’arbre de Nadal i vam trobar moltes coses, tant per nosaltres cóm per als pares, padrins, cosins...
El dia 31 (cap d’any), vam anar a casa d’uns amics d’Alpicat.
Un cop vam ser allí vam ajudar a fer el sopar. Quan ja hi érem tots van començar a sopar els nens, jo no per que em van posar a la taula dels grans.
Més tard vam sopar els grans, primer hi havia aperitiu i de segon carn.
Després de sopar vaig anar a inflar globus amb els altres nens i nenes.
A continuació vam anar a menjar el raïm mentre escoltàvem les campanades, però els més petits no ho van fer amb raïm, ho van fer amb llaminadures. Tots ens vam felicitar l’any nou.
Un altre any, ja som dia 1, sols resta 364 dies per acabar-lo.
Més tard els petits ens vam posar a jugar amb un joc: “el Twister”.
Després van venir una altra parella.
Finalment, ben entrada la matinada, vam marxar.
El dia 4 vam anar amb una excursió de les quals organitza un esplai (amb el que vaig anar de colònies).
L’autocar ens va passar a buscar i ens va portar als estudis de TV3, al museu del Barça i al camp nou del Barça.
El dia 5 era la nit en la que els reis passaven a portar els regals.
A la tarda, vam anar a veure la Cabalgata de Reis de Lleida, on a part de les carrosses també i sortien el bombers, les ambulàncies i ,com no, els carters que van ser els encarregats de recollir les cartes. Les carrosses eren molt boniques i grans, una d’elles era la dels carboners que segurament aquella nit van tenir molta feina.
Quan vam arribar a Albesa vam anar a sopar i després va passar la carrossa d’Albes i ens va portar els regals.
Finalment vam marxar cap a casa nostra i vam deixar les sabates sota l’arbre de manera que quan ens vam aixecar de dormir l’endemà, vam trobar una colla de regals.
El dia 8 a la tarda vam anar a Sudanell, perquè es feia un pessebre vivent.
Quan vam arribar allí, vam anar a buscar les entrades i en un quart d’hora ja ens van deixar entrar.
Vam anar passant per diferentes escenes, estava molt ben fet, també hi participaven nens de diverses edats.
Tot va estar força bé.

09 de gener 2012

Vacances de Nadal

Aquestes vacances de Nadal he anat a molts llocs, a Sarroca de Lleida, a la Mata de Pinyana, i a Albesa.

A Sarroca vaig anar a casa del meu cosí Josep, a passar dos dies.

El primer dia, quan ens vam despertar, vam anar a l’ordinador a mirar un partit de futbol d’ un joc, després va venir un amic nostre que es diu Miguel, llavors ens vam ficar a jugar al call of duty Black cops online, ens vam estar fins a les onzè i mitja, vam sopar i ens vam ficar a mirar una pel·lícula “Los cuatro fantasticos”, quan es va acabar vam anar a dormir.

L’endemà quant ens vam despertar ens vam vestir, vam anar a buscar a la seva germana a l’esplai, llavors vam anar a busca el pa i l’esmorzar, desprès ens vam troba el Migel vam anar a casa del meu cosí i ens vam fica a mira una peli (zomis partí) la peli era divertida. Quan va acabar la peli, vam anar a casa del Miguel a buscar el berenar i vam tornar a casa del meu cosí a jugar al call of duty Black cops al cap duna estona vam sopar i vam anar a dormir. L’endemà van venir-me a buscar.

Un cop a casa, vaig tornar a fer la bossa per anar a la Mata de Pinyana,vam arriba a casa dels meus padrins, vaig anar a jugar amb el meu tiet a l’ordenador(al FIFA2012) al cap d’una estona la meva padrina ens va cridar a taula mentre sopàvem vam ficar una pel·lícula que es diu “gajhul y el secreto de los guardianes”, desprès vam anar a dormir. L’endemà em va venir a buscar la meva tieta per anar a casa seva per anar a fer el fi fe any l’endemà em ban venir a buscar.

08 de gener 2012

Vacances de Nadal

El dia 23 de desembre del 2011 es va acabar el primer trimestre escolar, i van començar les ‘’Vacances de Nadal’’.

Van passar vuit dies fins que va arribar cap d’any. A les nou de la nit més o menys vam començar a menjar. De primer plat vam menjar una sopa ben calenta, que estava molt bona; de segon plat una sèpia amb unes gambes i una mica d'all-i-oli.

Després de sopar vam estar una estona parlant a la taula i després vam anar a mirar una estona la televisió. Mitja hora abans que comences les dotze campanades, la meva mare i jo, vam preparar el raïm per a tota la família.

Quan faltaven cinc minuts per passar a l’any nou jo, la meva mare i el meu pare vam anar a agafar els plats amb els dotze grans de raïm. Va arribar l’hora i van començar a sonar les campanes.

Jo vaig ser l’únic que em vaig menjar els dotze grans de raïm al temps que sonaven les campanes. Van acabar de sonar i ja vam passar al 2012, un nou any.

Uns quants dies més tard, vam ser al cinc de gener, el dia dels Reis Mags. Quan van ser les sis i poc més, els Reis d’Orient van arribar a Albesa amb la seva carrossa.

Després d’això van entrar a l’Església. A continuació van sortir a tirar caramels per a tothom. Tot seguit van anar passant per totes les cases del poble a donar regals a tots els nens i nenes.

Jo els vaig seguir una estona com molta gent i després me’n vaig anar cap a casa. Quan vam estar tots junts, vam obrir els nostres regals. Va ser una nit inoblidable.

Aquestes vacances han estat molt divertides, i espero que el proper any siguin igual o millors.