28 de novembre 2008

Una escola de fetilleria

Títol: La Vall dels Llops
Autor: Laura Gallego García
Il·lustrador: Manuel Pérez
Editorial: Cruïlla

La Dana, és la filla d’una família de grangers. Tots la tractaven com una més de la família, peró tots s’havien que era diferent. Una dia, mentre la Dana treballava al camp, va conèixer en Kai, i de seguida es van fer amics.
Un dia, un misteriós home va venir a casa de la Dana, i se la va emportar cap a la Torre, un gran edifici situat a la Vall dels Llops. És una construcció d’uns vint pisos d’altura, i esta envoltada de bosc.
Allí va conèixer en Fenris, un elf fetiller, però ell, tenia un secret que no volia confessar a ningú.
La Dana i en Fenris viuran moltes aventures a la Torre. Vols saber quines són? Doncs et recomano que et llegeixis el llibre.
El tema d'aquest llibre, és tragedia, fantasía, amistat i magia. A mi aquest llibre em va encantar, per que te tot el que m'agrada, a per cert si algu l'ha llegit, a de saber que n'hi a una segona part.

27 de novembre 2008

Una pregunta?

Quan un nen o nena no entén el que li ensenyen a l’escola o el que li diuen els pares, tutors, amics.. te dret a preguntar al professor. Quan jo no entenc alguna cosa, sempre dic:
Una pregunta?
I el professor em torna a explicar el que no entenc, i per això tothom te dret a pregunta quelcom, i no heu de tenir vergonya, com per exemple, no teniu que pensar que no ho vull preguntar, perquè si ho pregunto se’n riuran de mi. No espereu a arribar a casa i preguntar-li a la vostra mare tot allò que no enteneu o teniu que preguntar. Aquesta oració a mi me l’han dit tota la vida.
Nenes i nens: tot allò que no enteneu de l’escola ho pregunteu a la professora o professor que us ensenya aquella lliçó, i segur que us ho expliquen molt bé. No espereu per preguntar-ho al pare o la mare perquè potser ja no se'n recorden de com es fa.
Jo tinc la costum de fer-ho sempre: "Una pregunta?" I moltes vegades els meus amics em diuen la senyora pregunta. Però he vist que no sóc sola, que hi ha moltes persones que també ho fan.
L’altre dia, dilluns, quan fèiem lectura catalana, algú va trucar a la porta, era la senyoreta de quart i la primera paraula que va dir va ser:
Una pregunta? I totes sen va riure i el professor va dir: Mira fa com l’Anna (jo).

26 de novembre 2008

El temps atmosfèric

Aquest any, els de sisè hem fet una cosa que no ho havíem fet mai: vam parlar per ràdio Albesa!
Sí, sí ho heu sentit bé, ens van trucar per la radio, i nosaltres, vam explicar el temps atmosfèric de cada dia:
L'humitat, que és la quantitat de aigua que hi ha a l'aire; La pressió, és a dir, si l'aire és lleuger o no; La temperatura màxima i la mímima i l'actual, que és la que fa ara.
Cada dia de la setmana ho explicaven dues persones:El dilluns l'Anna i el Jaume, el dimarts l'Oriol i l'Anna, el dimecres l'Arnau i l'Andrei, el dijous l'Álex i el Josep, el divendres l'Andreu i jo.
Ho vam fer molt be i hi havia alguna brometa entremig.
La brometa del dilluns va ser: avui no agafeu les jaquetes gruixudes!
La brometa del dimarts va ser: nens, ja podeu sortir a jugar al carrer que avui fa bon dia, però primer feu els deures!
La brometa del dimecres va ser:Us parlem desde Albesa, el millor poble de la comarca!
La brometa del divendres va ser: I aquí acaba looooo temps!Tornarem a emitir la primera setmana de cada mes.
L’emissora es: 99.4 a les 11:15 del matí.
A veure si ens escolteu!

25 de novembre 2008

Els bolets

Un dia amb el meu pare, vaig anar a buscar bolets, a un poble que es diu Benabarre.
Quan vam arribar ens varem repartir amb dos grups i a buscar bolets!
Nosaltres érem el pare, un amic i jo, ens varem endinsar al bosc, no varem trobar res fins que jo, vaig trobar una llenega. Desprès el amic del meu pare va trobar set o buit bolets, el barret (del bolet) el tenia un pam. Però eren dolents.
De bolets bons varem trobar llaneges, fredolics, cama grocs i tres rovellons. Desprès marxàvem cap al poble, Benabarre. Varem fer un vermut i cap a casa.
A la nit varem fer el sopar, carn amb els bolets. Primer vaig anar a buscar fusta per fer el foc, amb la fusta i el paper i ho varem encendre. Quant ja s’avien fet les brases, varem ficar la graella amb la carn i els bolets. Quant es varen acabar de coure nomes ens quedava fer el millor, menjar.
Bon profit!!!

20 de novembre 2008

Teatre de Castanyada

Com ja sabeu, cada any, per la castanyada nosaltres, els de sisè, repartíem castanyes i panellets. Aquest any no ho hem fet perquè ha plogut. I també sabeu que aquest any hi ha sisena hora, nosaltres ara, fem teatre.
Els assajos van ser molt divertits, encara que de vegades ens ho preníem bastant a la broma.
Els decorats els varem fer a l’hora de plàstica, ens van sortir molt be, però hi havia un gran problema. Ho havíem de fer al pati, però com va ploure, ens ho varem haver de muntar com podíem, però al final ho varem aconseguir.
Ja érem allà a les dos del migdia per vestir-nos. Els personatges eren:
Anna Cardeñes: castanyera; Oriol Colomina: marrameu; Alex Guiral: jaume; Laia Hospital (jo): anima de la tieta i Mireia; Andrei Nicolaie: Pere Ceballot; Andreu Munteanu: Josep; Anna P: narradora; Josep Vigo: Quim; Ayoub: Felip i marit ;Claudia: senyora i marida
L’obra anava d’un noi anomenat Pere Ceballot, que era molt despistat, i que no sen recordava que avui, les animes rondaven per tot arreu i quan arriba a casa li apareixen dues animes. Surt corrents i truca a totes les cases del poble però ningú no li obra.
Arriba a la plaça on hi ha la castanyera i ella s’ofereix per ajudar-lo. La castanyera fa fora a les animes i en Pere Ceballot li fa el favor que li havia demanat.
Ens va sortir molt bé i ja us sorprendrem am la pròxima!

17 de novembre 2008

La mamaliga

La mamaliga es un pa artesà romanes, si el voleu preparar aquí teniu els ingredient:
- 300 grams de farina de panís.
- 2 litres d’aigua.
- Una cassoleta petita.
- Una cullereta de sal.
Per preparar-la heu de seguir les següents instruccions:
Es posa l’aigua a bullir i hi poses la cullereta de sal, quan ja esta bullida comences a posar la farina i remenes fins que es fa una pasteta dura. Al final la poses la casolà de cap avall ràpid al plat i fiques la mamaliga. Si ho voleu provar aquí teniu els ingredients i les instruccions.

16 de novembre 2008

La festa musulmana

A cada país fan alguna festa. Per exemple a Espanya fan el Nadal. Pues al Marroc fem una festa que triga tres dies i aqueta festa es diu “het mbroc” en català es diu la festa gran. Ara us explicaré com és aquesta festa. Els homes compren un xai o una ovella, abans del dia de la festa.
El primer dia, els homes es desperten molt aviat i marxen a la mesquita a resar. Però avans de resar fan una recollida de diners, per als pobres. Tots els homes donen diners. Llavors comencen a resar durant mitja hora.
Quan arriben a casa, els més petits els diuen “hedcom movarac“. Llavors els homes ens donen diners. Els homes mentrestant maten les ovelles i els i treuen la pell de les ovelles.
Quan ja han matat les ovelles, les dones preparen la carn per a menjar. Quan ja han menjat la carn de les ovelles preparen el sopa per la nit i es un altre cop carn.
Quan s’han menjat la carn, cadascun s’hen porta la carn que a quedat. L’endemà i passat dema ja no es gaire important perquè menges la carn a casa teva.

15 de novembre 2008

La revista Romeral

Fa temps, quan no hi havia internet ni ordinadors, en lloc de fer un blog, a l'escola feien una revista en paper anomenada Romeral.
El primer número, el van començar a publicar l’octubre de l’any 1973. Els editors eren els alumnes de les classes de 5é, 6é, 7é i 8é, es a dir els alumnes entre 10 i 14 anys. La treien cada dos o tres mesos i era en castellà, ja que en aquell temps no tenien llibres en català.
Al primer número, a la portada hi havia escrit com volien que funciones la revista i com la farien. També hi havia escrit com anava l’escola. A la portada i van començar a afegir una vinyeta de còmic dient com volien que sigues el pati o l’escola.
Al cap d’un temps i van començar a afegir passatemps, i també histories que s’inventaven ells mateixos, i com que tots no podien publicar van triar un director i alguns redactors.
També i afegien un toc d’humor i noticies, com també esports, poemes, acudits (amb dibuixos o sense)...
Segur que els vostres pares (els que van estudiar a l’escola del poble) tenen algun número de la revista Romeral, segur que si els o demaneu us la ensenyaran. Si en teniu llegiu-vos-la, segur que us agrada.