Temps de calçots

Avui hem celebrat l'aniversari del meu germà, Andreu. Hem fet un dinar amb els padrins, que consistia en menjar carn a la brasa i calçots, que a mi m'han agradat molt.
Els calçots són una varietat de cebes tendres. Es solen trobar en les comarques de l'Alt Camp, Baix Camp, Tarragonés i Baix Penedés. S'anomenen calçots perquè s'amuntega la terra al voltant de la ceba quan comença a crèixer, d'això se'n diu calçar, i així s'aconsegueix una tija blanca bastant llarga, que és el que es menja.
Ara és temps de calçots. Els mesos de gener, febrer i març són ideals per consumir-los, perquè estan en plena temporada. És un menjar molt adient per fer a l'aire lliure, perquè es couen amb foc de llenya.
S'acompanyen amb una salsa molt bona, semblant a la salsa romesco, que s'anomena salvitxada. Per a fer-la fan falta ametlles i avellanes torrades, tomàquets madurs, una cabeça d'alls, nyores, una llesca de pa, un bitxo, sal, oli d'oliva i vinagre.
Per a preparar la salsa, primer es rosteixen els tomàquets al forn i les cabeces d'all. Les nyores i el bitxo s'han de posar en remull amb aigua tèbia. Després es torren les avellanes, les ametlles i el pa. Amb un ganivet, s'afegeixen les ametlles, les avellanes i el pa torrat i s'ha de batre tot poc a poc. S'ha d'afegir l'oli poc a poc, mentre es continua batent tot junt. S'ha d'afegir el vinagre i la sal. Les quantitats dels ingredients depenen de la gent que en mengi.
Quan es mengen calçots, s'embruten molt els dits i les mans, però val la pena provar-los perquè són molt bons.