17 de juny 2009

Anem a la piscina de casa

Jo a casa tinc una piscina que és de la meva família i la podem tenir plena quant volem. La forma es com un cor i també hi ha cinefes i dibuixos amb les rajoles petites. Ha un costat hi ha ciment i al altre costat gespa.
També hi ha un trampolí que et pots tirar de totes les maneres, però tens que vigilar no tocar al fons perquè et pot obrir el cap.
Es depura amb un sistema que no hi va cloro perquè no et facin mal els ulls. Al costat més arrodonit hi ha els esquimers que entren les fulles per una tapa però desprès no poden sortir de manera que es neteja.
Al fons hi tirem una espècie de robot que va anant pel fons i xucla tota la porqueria.
També hi a una caseta de fusta que a dins hi han unes escales que van a una sala subterrània que allí hi han tots els aparells i la depuradora es per a buidar la piscina, etc.
També tenim com un dipòsit que hi ha aigua calenta que va cap a la piscina, si veiem que esta molt freda.
Jo recomano tenir piscina privada a casa encara que sigui cara perquè la fas com bols i estàs mes tranquil.

16 de juny 2009

Entrevista a la Jose

L’altre dia vaig entrevista a la Jose que es modista i ella hem va respondre així
Per què vas decidir obrir una merceria?
Perquè sempre m’avia agradat tindre una botiga , i també era el meu ofici i el vaig tindre que aprendre.
Quins horaris teniu?
De les deu del matí fins a les dotze i mitja, i de les cinc i mitja fina a les vuit de la tarda, i els dissabtes de deu a una.
Quants anys fa que ets modista?
Uns 20 anys, i ara n’estic satisfet d’haver triat aquet ofici.
Quant temps vas haver de estudiar per ser modista?
Dos o tres anys.
A part de merceria a quin servei oferiu més?
Sí, retocs de roba
A part de aquesta merceria abans n’hi havies obert una altra?
No. Tot i que m’hagués agradat molt.
T’agrada la feina que fas?
Si, molt n’hi que al començament no .
Com et vas interessar a ser modista?
Perquè la mare mi va fe anar, perquè volia que s’espigués cosir i hem va agradar.
Com ho vas aprendre?
Als matins treballava amb un magatzem de fruita i a les tardes anava a Lleida a aprendre a cosir.
Què utilitzes a part de la agulla?
La maquina, les tisores,el fil i el didal
Què et fan arreglar més pantalons cremalleres ...?
Retocar pantalons,retocar camises i cremalleres.
Quants anys fa que has obert la merceria ?
Uns cinc anys i mig al novembre en farà sis
De què vas treballar abans d’això?
Al magatzem (catafruit) hi vaig treballar molt anys.
Moltes gràcies per tot.

Els petards de sant Joan

Per sant Joan s’acostuma a tirar petards pel poble i això es bonic si es tiren bé. No es poden encendre a la mà, es tenen que encendre al terra i marxar el mer ràpid possible.
Tampoc no es poden fer sevir per tirar-los dins les bústies, als vidres, als cotxes, etc. Però sobretot a la gent no.
També es tenen que tindre en compte les edats, tens que tirar els petards a la edat que pertoquen perquè si no un podeu fer molt de mal, encara que tireu es que us pertoca au de anar molt en compte perquè ens podem fer mal igual.
També teniu que vigilar molt amb els coets perquè si es desvien et toquen et poden fer una bona cremada, es millor que et posis a cobert si en tires un.
No cal gastar-te mols diners amb petards perquè com mes ni portes es mes possible fer-te mal, a demes no val la pena comprar ni molts perquè costen diners.
La conclusió es que tirar petards esta ve sempre que complexis les normes.

Hoquei sobre patins

El hoquei, ja fa molts anys que es practica aquest esport, es un esport d’equip com a màxim poden averi deu jugadors per equip, a la pista ni juguen cinc, quatre jugadors que porten un estik uns patins unes espinilleras unes gen oyeres i uns guants el porter porta un casc, uns guants que un serveix per agafar l’estik i laltre per a para les pilotes, unes guardes, son semblanza amb unes espinilleras lunic que aquestes arriven fins als genolls, un xaleco de plastic dur i uns patins.
Les normes son: Quant el arbrit pita al principi el que saca no pot tornar a tocar la pilota si no la toca el altre jugador, quan el jugador a passat del seu camp no pot tornar amb la pilota si no es camp enrere, si un altre jugador agafa el estik i li comenca a picar moltes vegades als patins es tarjeta groga. Jo jugo en un equip que es diu Llista blava.

10 de juny 2009

Visita a la radio

Avui, al matí, quan hem arribat al col·legi, ens hem posat a caminar direcció a la radio. Pel camí, parlàvem i ens ho passàvem molt bé.
Vam arribar en una casa on hi havia un cartell que posava: “la veu del jovent”.
Vam pujar les escales una mica emocionats i ens van ensenyar les dues sales.
En una hi havia dos ordinadors i es on es preparava tot quan ho tenien gravat. L’altra sala tenia una taula rodona amb quatre micròfons i l’Arnau, l’Anna C, l’Anna P i jo ens vam seure.
Ens vam posar els cascs i parlàvem pels “micros” i es sentia. Des de l’altra sala la Celia ens va explicar el que havíem de fer, ens va presentar amb un: “Bon dia!” i l’Anna C i l’Anna P es van posar a dir el seu text que havien preparat. Vam donar les gracies a la Pilar de la radio i també vam explicar alguna coseta de l’equip de futbol, la Noguera.
En sortir de la radio vam anar cap al Castell del Cinto per veure el poble des de dalt. Vam pujar com podíem per aquell camí tan estret i que relliscava.
A dalt ens vam fer unes quantes fotos del poble i de nosaltres i desprès... cap al cole que hi ha examen!

Anem a collir pèsols

Un matí de primavera, el meu pare i el meu tiet van anar a collir pèsols. Amb aquell temps t’han fabulós. Van sortir de casa per allà a les deu del matí i van tornar a les onze i mitja. Nosaltres vam anar a jugar però com que no hi havia ningú, tots feien la comunió vaig tornar a casa. Però no hi eren.
M’avorria amb els meus germans. Vaig intuir que la mare estava a casa de la meva tieta. Hi vaig anar i vaig veure una cosa increïble. A la vora de les escales hi havia un munt de pèsols amb herbes, acabats de collir. Vam anar al terrat i vaig veure el meu pare, la mare, el tiet i les dos tietes. Estaven pelant pèsols.
Jo i els meus germans ens vam apuntar. Per ni havien massa. Tot el rato pelant i pelant. Vam acabar a les cinc de la tarda. Va ser molt divertit però també molt cansada aquella tarda.