17 de desembre 2008

Nou túnel de Viella

Hi vaig anar quant feia poc que l’havien inaugurat.
El nou túnel era molt gran, força alt i molt il·luminat, per anar a Viella hi havia un carril que estava molt rugós, suposo que era perquè no rellisquessin els cotxes.
Te 5.240 m, es súper llarg, a mi m'impressiona molt quan hi passo.
També hi havia moltes pantalles per dir per quins carrils s’havia de passar, era molt bonic. Hi ha alguns radars perquè els cotxes no corrin i si corren massa els multaran, perquè ningú vol que hi hagin accidents i fer-se mal.
Quant hi varem passar amb cotxe era impressionant, no s’assemblava gens al vell, perquè hi havia un munt més de més espai. També hi havia menys fum, perquè hi ha mes ventilació.
Jo us recomano que hi passeu, perquè es una de les coses que ha mi m’agraden més de Catalunya. Si algun dia aneu per la vall a’Aran, passeu pel túnel!

16 de desembre 2008

La Perla, la gossa de la Garuta

Ara tenim una gosseta a la Garuta. Es diu Perla, és un gosseta de raça petita, però es una mica vella. Es blanca amb alguna taca negra al cap. La vam trobar perduda així que si es vostra aviseu-nos.
No li agrada estar tancada, la intentàvem posar al jardí i tirava la paret de totxos que li ficàvem. Ara li hem posat els totxos d’una manera que no els pot tirar.
L’altre dia li vam comprar un collar i ens vam endur la cadena de casa meva, la varem anar a passejar i li vam treure la cadena i... Ens seguia! Era normal perquè li havíem salvat la vida, perquè quan la varem agafar i portar-la estava afamada, molla i a punt de morir.
També li ham fet una caseta de fusta com hem pogut i ens ha quedat molt bé! Perla ja pots estar contenta!
És molt juganera, li agrada fer-se amiga de tothom.
Doncs ja ho sabeu, si és vostra veniu a buscar-la a la Garuta.

Les sarmale

Les sarmale es un plat típic de romania. Per si el voleu preparar els ingredients són:
- Carn picada de qualsevol animal comestible.
- Ceba.
- Arròs.
- Salsa de tomata.
- Sal.
- Fulles de col.
- Una mica de pa rallat.
- Una mica d’oli.
Per preparar-lo heu de seguir les instruccions següents:
Es fregeix la ceba amb oli en una paella, al damunt de la ceba es posa la salsa de tomata, després es posa a un cubell grandet, es posa la carn picada parejada amb l’arròs i pa rallat, una mica de sal i es posa al damunt seu la ceba amb la salsa.
Al final es bareja tot, amb aquesta pasta que queda fem boles amb les fulles de col que les bullim i les posem totes a la cassola i es posa a foc petit fins que tingui gust. Quan ja estigui es posa al damunt quan esta al plat formatge fos. Si ho voleu fer, aquí teniu la explicació.

15 de desembre 2008

Un jugador inoblidable

Per als qui sou del Barça us diré una cosa molt interessant: Gica Popescu era el súper capità de l’equip Barça i també era romanès, ell va guanyar la Recopa de futbol quan estava al Barça. En general ha estat en molts equips, però va ser l’únic súper capità del Barça. Imagineu-vos si n'era de bo!
Aquest es un jugador inoblidable, era boníssim, espectacular el noi. La copa la va guanyar al 1997. Abans no hi havia tantes tecnologies però el coneixia tothom del Barça. Era el millor de tots! Quasi impossible agafar-hi la pilota dels peu. Era el mes bo de tot el món, per a jo un crack. Crec que el més crack de tots. Va fer uns golaços impressionants. Uns driblings que no et dic, súper impressionants.
Ell segur que surt al llibre 100 anys del Barça, on ell surt a la portada del llibre. Si voleu llegir-lo us el recomano, encara que jo no l’he llegit. Per a jo es un jugador inoblidable. I per qui són del Barça espero que també. No crec que s’esvori de la memòria de ningú. Però si s’esvorarà als qui tingui problemes de memòria. Jejejejeje.

14 de desembre 2008

Àxel, el mag i el mirall de T.F.R.

Títol: El mirall de T.F.R.
Sèrie: Alex, el mag
Autor: Mercè Company
Editorial: Edebé
Col·lecció: Tucan
Edició: 6a
Tema: tragedia i fantasía

L’Àxel, és un mag que pot aconseguir qualsevol cosa tant sols fent petar els dits. Per aquet motiu a fugit de la gent hi ha anat a viure a una illa deserta de l’oceà Pacífic. Un dia, mentre estava descansant a la platja, sent unes veus de dos noies, i l’Àxel, recorda els temps en que ell era un nen i l’hi venen ganes de tornat a ser-ho. Però això no és possible, i a que amb la màgia no és pot aconseguir tot, i per això decideix concedir tres desitjos que tant sols es puguin aconseguir gracies a la màgia a la Xos. La Xos, és una nena que estudia 6è de primària a l’escola “Els esperits alegres”. L’escola, era un antic quarter de soldats abandonat, on al segle setze hi havia passat uns fets molt importants en la historia de l’escola. La Xos, en saber el dels desitjos, corre a escriure una carta a l’Àxel, demanant-li el següent:
-Ser invisible
-Volar
-Tenir un mirall en el qual pogués veure i sentir i que deia qualsevol persona que ella volgués.
Però, els desitjos que ella havia demanat, no sortirien com s’imaginava.
Si voleu saber com acaba el llibre, no o dubteu, hi ha llegir!

13 de desembre 2008

La meva garuta

La meva garuta la vam fer a l’estiu. Un dia l’Arnau i en Marc van dir:
-Fem una garuta al cobert de la teva mare?
Desprès li vaig preguntar a la meva mare si la podíem fer i va dir:
-D’acord, però heu de col·laborar tots.
Van col·laborar tots els primers dies, però després tots es van convertir en uns ganduls, que no volen fer res. Però en aquell moment vaig dir que sí.
Quant hi vam entrar estava plena de deixalles i pols, la vam rentar.
Vam muntar el safareig a dins per tenir aigua, buf com pesava. Però no hi havia llum, vam passar un cable, des de el meu jardí i vam empesar a ficar llums.
El dia següent vam portar una taula i unes cadires de plàstic, unes tovalles per la taula i aquella nit vam celebrar amb un sopa,que va ser el primer.
Desprès vam anant ficant-hi mes i mes coses, en aquell moment col·laboraven tots.
Al cap d’un mes, eren tots uns ganduls i uns manasses, sobretot quant hi havia unes cinc persones ho mes, quant érem tres ho dos feien les coses ve treballàvem, jugàvem de tot una mica.
Jo crec que algun dia m’enfadaré de veritat i els faré fora hi, comvidaré d’altra gent, ja ho veure.

11 de desembre 2008

Anar en vaixell

La primera vegada que vaig pujar en un vaixell va ser quan vaig haver d’anar a Marroc. Tenia 3 anys i quasi no recordo com va ser. Però quan tenia sis anys vaig tornar-hi, i als deu també. Ara us explicaré com va passar.
Primer vaig arribar al port, i vaig veure una cosa molt però molt gran, era el vaixell. Hi havia poques persones esperant, i jo li vaig dir a la mare que volia ser el primer però la mare em va dir que no, que ja hi havia persones hi havia de estar a la cua.
Ja podíem entrar, jo i el meu germà estàvem nerviosos. Vam passar un pont, i en aquell pont feia molta por perquè separava el terra de la mar.
-Mare tinc molta por- vaig dir.
-No tinguis por.
Quan ja vaig passar el pont, hem vaig quedar sorprenent perquè per dins era gegant.
Quan ja va arrencar el vaixell jo estava molt nerviós.
Ja va passar dues hores, i notava alguna cosa, llavors vaig notar que anava molt a poc a poc, i desprès li vaig preguntar al pare:
-Pare com és que va molt a poc a poc.
-Perquè i a molt pes i ademes els vaixells van així de poc a poc.
Ja bam arribar al port de Marroc. El meu pare em va agafar i li vaig dir perque m’agafava però ell no em va contestar.
Desprès de baixar del vaixell em va dir que si magues deixat algú magues robat.
Es molt divertit anar amb vaixell.

08 de desembre 2008

Nadal a Romania

A Romania el nadal es diferent que aquí a Catalunya, però hi ha algunes coses que son iguals, com per exemple, el pare noel guarní casa, amb la meva mare guarníem el arbres i posàvem estrelles..
Quan nosaltres estem a dormi ve el pare noel i posa els regals que li em demanat a sota el arbre.( això crec que mes o menys es com aquí!) .
Quan neva molt fem un ninot de neu per què a Romania quasi tots el anys neva i llavors juguem amb la neu amb els amics ens tirem boles.
Al meu poble, quan fa uns quants dies que a passat el nadal, fem una festa i ja gent que porta disfresses i altres que no, i tot amb fi o celebrem tirant petard.
Però hi ha una cossa que a Romania no es fa i aquí si, son els reys a Romania no existeixen el reys. Jo ven be no se que son però els meus amics diuen que aquí hi ha tres reis el Blanc, el Ros i el negre, jo també trobo que el nadal aquí també es divertit , però el de Romania m'agraden més per què hi ha neu i ademès aquí no neva mai casi.
A i ja no me'n recordava els nens a Romania truquem a les portes de les casses i els i cantem una cançó i ens donen caramels.

03 de desembre 2008

Ja tinc dotze anys

El dia 2-12-2008 vaig fer dotze anys. És un sentiment molt agradable ser “el padrí” de l’escola encara que sóc baixet i no ho sembla gaire.
La festa la vam fer el diumenge perquè també era el meu sant. Va començar a casa que van vindre la Claudia, el seu pare, la seva mare i la seva germana amb el seu novio i també va vindre el meu cosí Cristian.
A l’hora dels regals, els meus pares em van regalar un mòbil nou, que era un Nokia 97, la Claudia i la seva família en van regalar un vaixell de playmobil i uns colors i en Cristian vint euros.
Després d’una estona va vindre en Jaume i es va quedar a menjar pastis amb nosaltres. El pastís estava boníssim! Quan vam acabar de menjar el pastís jo, el Jaume i la mare vam fer els preparatius per la festa de la garuta.
Quan vam acabar, el meu pare em va portar a la garuta amb el cotxe, i el Jaume amb la bici. A la entrada de la garuta el Jaume va caure de cul de la bici. En entrar a la garuta va arribar l’Arnau amb el seu regal que en Jaume el tenia a la garuta.
Quan va passar uns quants minuts va arribar la Laia, que va dir que em portaria el regal el dimarts. Vam anar amb bici a voltar mig hora i després vam tornar a berenar. Tot estava boníssim i el Jaume menjava com un boig.
Al final vaig obrir els regals de l’Arnau, el del Jaume i el de la Laia era un estoig i una llibreta. El d’en Jaume va ser una colònia i el de l’Arnau uns calçotets, una samarreta i uns mitjons. Quan eren les set de la tarda tots vam marxar a casa contents.

02 de desembre 2008

La meva bicicleta nova

La meva bicicleta nova es una Monty 218 Kamel de trial. Me la van comprar pel meu aniversari, però em va arribar al novembre.
Jo estava molt content, però també ho estava perquè era el model 2009, era una mica diferent.Es roja i platejat metal·litzat, un manillar molt ample, un txasis de alumini, rodes de tacos, la roda de radere es molt ampla, de manera que te mes tracció, un plat mol petit i un pinyó mitjanet.
El que passa que no la vaig poder fer servir fins al cap de dos setmanes, perquè tenia el braç trencat, que sem van fer llarguíssimes aquelles dos setmanes, però el dia que la vaig poder fer servir,estava molt desentrenat, entre que no hi estava acostumat i que no havia agafat una bicicleta amb un mes. Però, al cap de dos setmanetes de practica, ja era el de abans, i amb una bicicleta nova.

01 de desembre 2008

Un dia horrorós

Com cada any els alumnes de 6è, ens hem de vacunar. El dimarts era el dia que ens havíem de vacunar. Quan vam arribar al col·legi poca gent es volia vacunar. A l’hora del pati vam anar a cal metge i ens vam esperar fins que va arribar el nostre torn. Primer van entrar les nenes i desprès, els nens, que ens vam tenir que esperar un quart d’hora.
Les nenes van tenir que fer-se dos punxades i els nens una. Unes nenes van sortir contentes, perquè no els va fer mal, però la Laia sortia plorant.
Després tocaven els nens i jo tremolava molt. La Rosa em va deixar passar i vaig entrar a dins.
El metge em va dir que em tragués la samarreta. Jo, de tanta por que tenia ni tan sols mirava i, de cop, em va dir què respires fort.
Vaig notar una punxada i desprès em va posar una mica d’esparadrap. Em vaig posar la roba, i vaig marxar.
Després vam tenir classe de matemàtiques. Al cap d’una estona, em va vindre un mareig i el braç em feia mes mal.
Alguns de la classe que els i agradaven les vacunes, es van marejar. Aquest dia no em va agradar gaire, però , ho vam fer per la nostra salut.