20 de desembre 2007

Una experiència única

Com ja sabeu, havíem de fer de professors de matemàtiques als nens i nenes de segon, tal com ho explico al bloc Alber Actual.
A finals de novembre vam anar a la classe de segon a presentar-nos. Ens van deixar uns llibres per agafar idees i diners de mentida. A partir d’aquell dia, els de sisè portem unes setmanes assajant com fer de profes, preparant les fitxes que els faríem ...
També preparàvem exercicis, i miràvem que fossin adequats a la seva edat. Tots estàvem emocionats esperant que arribés el dia de fer de professors. Fins que al final va arribar.
El dia 18 de Desembre vam anar a la classe de de segon i vam portar els nens a la de cinquè. Vam anar sortint tots i explicant diferents coses sobre l'euro. Cada profe tenia els diners de mentida que ens havien deixat per poder fer les explicacions o exercicis.
L’Arnau i el Dídac van ser els primers que van sortir, i van explicar els diners que hi havien abans i per què van canviar de les pessetes als euros. Tot seguit el Xavier i el Marc Barios van explicar les monedes, com eren, de quints tipus n’hi ha ...
Després d’aquests ens tocava a la Irene i a mi. Jo estava molt nerviosa, però quan vaig ser allà davant, la vergonya em va marxar. Vam explicar els bitllets i la relació entre els euros i els cèntims.
El Marc Balagueró va ser el següent. Ens va explicar com havíem de pagar quan anem comprar i el canvi que ens han de tornar. La Núria i el Sergi, que van sortir després, van posar exercicis a la pissarra perquè els nens els anessin fent.
Al dia següent, dimecres, tots els alumnes de segon es van reunir amb els seus professors particulars, d'un en un o de dos en dos, perquè hi havia més nens de segon que de sisè. Cadascú va fer les fitxes, jocs i exercicis que nosaltres els havíem preparat. Quan vam acabar, vam marxar. L’endemà ens esperava un examen.
Avui, a primera hora, hem assajat l'examen. Després del pati, hem anat a la classe que ens tocava i hem preparat les taules. Llavors, quan els nostres alumnes han arribat, s’han assegut i la Irene ha explicat com havien de fer l’examen.
Un cop tot aclarit, els ha donat permís per començar i s’han posat a la feina. Els de sisè anàvem passant a mirar, per si algú no entenia els exercicis o volia fer alguna pregunta. Cada profe tenia una zona per controlar. Tot estava en silenci, nosaltres anàvem passant, semblava un examen de les pel·lícules.
Els nens han anant escrivint i nosaltres els ajudàvem. Quan ja quedava poc, els hem deixat uns minuts perquè anessin acabant. La majoria ja estava. Llavors, la Irene els ha dit que deixessin els llàpissos i hem començat a corregir.
Hem anat sortint d’un en un a la pissarra i hem explicat com s'havia de contestar cada pregunta. Mentrestant, els altres passaven a posar la nota a cada alumne. Finalment els hem dit la seva nota de l'examen. N’hi havia que treien bones notes, però ningú ha tret un deu. Altres treien notes baixes, perquè tothom no és igual.
M'ha agradat molt fer aquestes activitats, sobretot perquè era la primera vegada que feia de professora de matemàtiques a uns nens més petits que jo. Va ser al·lucinant, quan estaves a davant de tot, que tothom t’escolta i cada paraula que dius tots la senten. Espero que tinguem més experiències com aquesta.

19 de desembre 2007

Toquem la flauta

Ja fa unes quantes setmanes que els de 6è preparem una interpretació instrumental. Toquem amb flauta la cançó Dreams, que en català significa "somnis". És del grup "The Cranberries".
Quan la senyoreta Sònia, la professora de música, ens va ensenyar les possibles cançons a tocar tots varem dir que volíem aquesta, fins i tot sense acabar de sentir-les totes.
Primer ens semblava molt difícil, i és que amb el que sabíem fer amb la flauta, realment ho era. Vam haver d'aprendre a tocar una nova nota: el si bemoll. Hi ha un fragment de la cançó que no toquem, perquè totes les notes són alterades amb el bemoll, i ens faríem un bon embolic. A part, en aquest bocí, la cantant dels Cranberries, la Dolores O'Riordan, fa una mena de xiscles que queden molt originals.
Ens ha costat bastant aprendre a tocar aquesta cançó, per sort, la nostra mestra ja s’ho va pensar i varem començar a estudiar amb molta anterioritat del festival de Nadal de l’escola, que és on la representarem aquest divendres, 21 de desembre.
Com cada any, els nens i nenes de cada curs es preparan cançons, poemes, o també es fa alguna representació de teatre ... i els pares, padrins, germans, en fi, família, ho venen a veure.
Els meus companys i jo estem molt contents i a la vegada nerviosos. Esperem que ens surti molt bé.

18 de desembre 2007

Un noi massa gran

Títol: Aurelio tiene un problema gordísimo
Autor: Fernando Lanana
Il·lustrador: José María Almarcegui
Editorial: SM
Col·lecció: El barco de vapor
Edició: Disetena

Aquest és el llibre de lectura de castellà que hem llegit el primer trimestre.

Resum:
Un día, l'Aurelio es va despertar i es va adonar de que havia crescut més del normal. Al cap de poc temps, s'en va anar amb la seva mare als "magatzems moderns", una botiga inaugurada l'any 1926 per a comprar roba nova. L'Aurelio no volia anar al col·legi perqué li feia vergonya i pensava que els seus companys es riurien d'ell.
El mestre, Don Eubúlides el va fer asseure's a l'última fila, amb Otentote, un noi molt gran i que tots els de la classe es burlaven d'ell. Al cap de poc es van fer amics.
El metge de l'Aurelio, el doctor Bálsamo, li va dir que a Lisboa hi havia un metge que el podia curar! També li va ensenyar un article d'una de les seves revistes mèdiques sobre el síndrome de Vómer, descobert per un metge de Lisboa Joao Vómer, que va morir a l'agost de l'any 1988. El síndrome de Vómer era la malaltia de l'Aurelio.
Si voleu saber com acaba aquesta interessant història, llegiu-vos aquest llibre, us agradarà!

17 de desembre 2007

Llegiu-vos-el!

Títol: Lladres de cavalls.
Autor: Josep Vallverdú.
Il·lustracions: Isidre Monés.
Editorial: La Galera.
Col·lecció: Grumets.
Edicions: 2, la primera al novembre de 1992 i la segona al febrer del 1996.

Aquest és el llibre de lectura de català que hem llegit a l'escola per començar el primer trimestre de sisè.

Resum:
En Frank, a qui tothom li deia Jove Frank, portava una carta a casa dels Brass per la filla, la Norma, que deia que li havien concedit la plaça de mestra a Fario i tots estaven molt contents.
La Norma es va endur el seu germà David. Quan estaven al tren que anava a Fario hi havia un home que s’havia assegut al seu davant, era molt simpàtic. Però poc després van assaltar el tren i aquell home era el capitost dels atracadors, així que es van endur els cavalls que portava el tren i la Norma i el David d’hostatges.
Els van donar un cavall i quan menys s’ho esperaven la Norma i el David van fugir amb el cavall, però es clar eren dos i corrien menys i els van atrapar. Quan ja eren al congost de Coyotito els van deixar marxar.
La família Brass, junt amb el Jove Frank, van anar al fort on hi havia els soldats i els van dir la notícia. Els soldats van marxar cap al congost. La família Brass van tornar cap a casa però, en canvi, el Jove Frank va voler anar amb l’exèrcit.
Van atrapar els lladres però tot seguit els Natxuc, una tribu india, van acorralar als soldats.
Si voleu continuar la història llegiu-vos-la. Les paraules són fàcils, excepte algunes que són una mica més complicades.
Aquest llibre a mi m’ha agradat molt i crec que tothom se l'hauria de llegir en aquesta edat.

16 de desembre 2007

Arròs al forn

La meva tieta quan ve a Albesa sempre ens fa un arròs molt típic de València allà on viu. Per això he decidit penjar-la a Internet perquè vosaltres l’intenteu fer. És molt bona i es fa amb els següents ...
Ingredients:( Per a 4 persones)
- 400 grams d’arròs
- Una cabeça d’alls sense pelar i desgranada
- 400 grams de costella de porc
- 4 bocins de botifarra negra
- Una patata mitjana
- Mig pebrot roig
- Un tomàquet madur gros
- Un pot petit de cigrons
- 1 litre de brou de carn
- Una tassa d’oli
- Un pessic de colorant alimentari
Preparació:
En una cassola de terra fregiu la botifarra i reserveu-la en un plat, seguidament fregiu una mica el tomàquet tallat a rodanxes de dit i també el reserveu.
Fiqueu a la cassola la costella i els alls, salpebre-ho. A mig daurar afegiu el pebrot tallat a bocins grossos i la patata trencadeta a làmines.
Quan la costella i les verdures estiguin ben cuites afegiu l’arròs, li feu donar uns tombs fins que quedi cruixent. Afegiu una mica de colorant alimentari, els cigrons i el brou. Poseu també a la cassola la botifarra i el tomàquet que havíeu reservat.
Deixeu-lo bullir a foc lent fins que es begui tota l’aigua, uns quinze minuts. Els últims tres minuts deixeu-lo al forn, ben calentet, i ja el podeu servir. Bon profit!

15 de desembre 2007

La Marató de TV3

La Marató de TV3, que aquest any arribarà a la setzena edició, se celebrarà demà, 16 de desembre i es dedicarà a la lluita contra les malalties cardiovasculars.
En la seva última edició, dedicada al dolor crònic, la Marató va recaptar 6.993.480 euros. Amb els més de 51 milions d’euros que s’han recaptat en aquests últims 15 anys s’han pogut pagar més de 575 projectes d’investigació mèdica.
Aquest any serà presentada per Miquel Calçada. Al llarg de les més de dotze hores que dura el programa en directe, s’explicarà que les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort, fins i tot per davant d’altres malalties com el càncer. Cada setmana, 30 catalans moren per culpa d’alguna malaltia d'aquest tipus.
En aquesta edició hi haurà testimonis de persones que han sobreviscut a un atac de cor i es parlarà de moltíssimes coses, sobre tot dels infants i dels joves que tenen alteracions al cor.
Com sempre, també la Marató comptarà amb persones que ajudaran a l’hora de recaptar diners, per exemple, estant al telèfon. Aquest és el programa on la gent té més col·laboració de tota Espanya.
El d’aquest any és el tercer disc de la Marató. Hi col·laboren grups molt coneguts i d’altres no tant. Les 170.000 còpies que s’editaran es poden comprar juntament amb els diaris Avui, El Periódico de Catalunya, El Punt i La Vanguardia. El preu és el mateix que en les dues edicions anteriors, de 9 euros.
L’any passat, a l’espot, hi havia un metge que donava un plàtan a un mono i aquell el partia pel mig i en donava la meitat a un altre mono. Aquest any és d’un bebè que veu un gos i es vol tirar pel balcó per agafar-lo, mentre que sa mare és a la cuina i no veu res, en canvi el veí si que ho veu i fa una trucada a aquella casa i, d'aquesta manera, la mare aconsegueix salvar el nen.
A Albesa, també es recapten diners fent una caminada, i donant-los el dia que es fa un festival de Nadal. Espero que aquest any siguin molts.

14 de desembre 2007

La Portella

La meva mare vivia a la Portella, un poble petit i bonic. També hi tinc tots els tiets, padrins, i cosins. El meu pare és d’Albesa.
A la Portella hi ha més gent estrangera que no pas del poble. Tenen alguna plaça molt bonica i amb molts arbres. També hi ha una bassa que serveix per regar els camps de conreus, el col·legi de la portella es molt petit. També tenen un mini bosquet.
També hi ha una plaça que s’anomena la plaça de la Creu, que sempre hi ha gent estrangera asseguda als bancs.
En Marc, el meu cosí, i jo sempre anem a la bassa a menjar les xuxeries que ens comprem en una botiga que venen tota mena de coses.
A la Portella també hi ha una dona que és vella, però molt simpàtica. Sempre ens dona un euro, perquè de vegades, quan la veiem, l’ajudem a portar les coses a casa seva. A la plaça dels gronxadors sempre hi ha jovent amb les motos que fan rucades i jo sempre li dic a en Marc:
- Algun dia prendran mal i hauran d’anar a l’hospital.
Tinc un amic que es molt bon tio que es diu Ibraima. És Africà, sempre anem a jugar a futbol ell i jo, però al meu cosí no li agrada molt el futbol. També hi ha alguna vegada que juga amb nosaltres però quan juga sempre penso que és una mica estrany que jugui a futbol.
La meva padrina, que és diu Rosita, és molt simpàtica, per Nadal sempre em dona una mica de diners i un regalet, té molt bon gust triant les coses com per exemple roba i joguines.
De gran m’agradaria viure a la Portella perquè és molt bonic, però també a Albesa, perquè jo he nascut aquí.

13 de desembre 2007

De vacances a Menorca

El 6 de Desembre el dia de la Constitució vaig anar a Menorca amb la família i amb uns amics.
Primer vam anar a Barcelona, a l’aeroport del Prat. Allà ens van ficar un segell que per poder facturar. Ens van venir a buscar en autobús i ens portaren al lloc on era l’avió. Hi vam pujar. Un cop a dins, es va enlairar. L’avió va començar a córrer i de sobte ens vam aixecar del terra.
Quan vam estar rectes ens van treure el cinturó. I jo vaig mirar per la finestra. Quan ja va ser l’hora d’aterrar, perquè sol era mitja hora, ens varem tornar a lligar i baixarem de mica en mica. Just quan va tocar l’avió al terra va fer una sacsejada, per sort ningú no es va fer mal.
Vam sortir de l’aeroport i varem anar cap a fora on ens esperava un home que ens portaria al hotel on havíem d’allotjar-nos. Es deia "Hotel Barceló Hamilton" molt acollidor i gran.
Aquella tarda no vam poder anar a mirar res perquè no teníem cotxe però l’endemà vam llogar-ne un i varem anar a un jaciment arqueològics, la Naveta de Tudons, un lloc on enterraven els Ibers les persones i que ara ocupen els hippies. Vam veure uns penya-segats de 100 metres i també vam anar a una platja a mullar-nos els peus. Era tot molt bonic, però cap al vespre estàvem cansats i vam voler anar a l’hotel a descansar. L’habitació era gran i bonica. Tenia un balcó acollidor i net.
Vam anar al pic més alt que hi havia a Menorca on hi havia uns paisatges molt divertits i impressionants. Desprès vam anar a l’illa dels Porros on diuen que quan la mar puja no es veu. També anàrem a mirar una exposició de quadres i l’església de Ciutadella una de les ciutats importants de Menorca, però la pena es que estaven fent obres. Més tard vam veure un poblat Iber, que tot estava fet de pedra i tambè hi havia una torre de control pels enemics dels Ibers. També un lloc on resaven i feien els enterraments.
Finalment vam anar a Maó una ciutat molt bonica i amb monuments històrics. Va arribar la nit i la meva mare va començar a fer les maletes per l’endemà marxar, però abans vam anar a comprar ensaïmades un menja típic d’allà.

12 de desembre 2007

Mor Sebastià Sorribas

El divendres, set de desembre, ha mort Sebastià Sorribas, als 79 anys, d’una malaltia coronària. Va ser un gran escriptor de llibres infantils.
Els seus familiars i amics han assistit als funerals de l'escriptor, que s'han fet al tanatori de Sancho de Ávila. Després han incinerat el seu cos a Collserola. Albert Ribera ha llegit un fragment del llibre "Viatge al país dels lacets", que explica la por d'un nen de quedar-se orfe, i han donat a la familia un recordatori amb el llibre "El zoo d'en Pitus", una de les millors obres de literatura infantil catalana. L’editora de La Galera, Lara Toro, ha recordat Sorribas com una persona entranyable, amb les idees molt clares.
L’any passat es va celebrar l’any Sebastià Sorribas. En aquell mateix any se celebrava l’any quaranta de la publicació del llibre "El zoo del Pitus", el primer llibre que Sebastià Sorribas va publicar. El vam llegir quan féiem cinquè i ens va agradar molt.
Sebastià Sorribas també va publicar "Festival al barri d’en Pitus", "Viatge al país dels lacets", de la qual Televisió de Catalunya n’ha fet una sèrie, "La vall del paradís" i "Els astronautes", entre altres. Va guanyar el Premi Folch i Torres i el Serra d’Or.
Sebastià Sorribas ha mort, però els seus llibres hi seran per sempre.

11 de desembre 2007

Pont a Madrid

Divendres, dia set, no vaig venir a l’escola. Estava de vacances a Madrid amb els pares i la meva germana. Teníem previst de marxar el dijous, però no va poder ser i varem anar-hi el divendres amb cotxe.
Vam tardar al voltant de quatre hores i mitja, però no se’ns va fer llarg. L’hotel estava a les afores de Madrid i tenia tres estrelles, però sembla més "pijo". Per dins la ciutat anàvem sempre amb metro.
Aquell primer dia, entre dinar i sopar vam voltar gairebé tot Madrid. Vam veure la Puerta del Sol, la Puerta de Alcalá, el Banco de España, i moltes més coses.
L’endemà, segon dia, ens vam aixecar molt aviat per poder anar al Museo del Prado, vam tenir que fer dues hores i mitja de cua, i molt pesades, tot i que va valer la pena. Jo feia molt temps que hi volia anar, des de que tenia nou anys, i els hi deia sempre als meus pares. Em feia molta il·lusió veure Les Menines de Valázquez, i ho vaig aconseguir. És un quadre impressionant, és molt gran i jo me’n vaig fer creus. Tenir allò davant no es pot expressar, s’ha de veure.
En acabar estàvem molt cansats, perquè havíem caminat molt dins, a part eren les quatre, així que varem anar a dinar al restaurant del propi museu. Després varem anar a passejar i al tard al cinema, la pel·lícula estava molt bé. Em va impressionar que als cines d’allà només hi ha dues o tres sales.
L’últim dia, diumenge, ens varem aixecar i vam anar al famós Rastro, perquè no ho havíem vist mai. Es notava que tot era de segona mà, especialment a la part d’antiguitats. Hi havia munts de cosetes inútils que no diries mai que hi fossin.
Després varem anar a dinar en un restaurant molt elegant i finalment vam marxar cap a casa. Com que encara no era fosc, podiem veure els avións que passaven no massa més amunt de les llums de la carretera.

10 de desembre 2007

El forn de Ca l'Alegre

Fa poc vam anar al forn de pa de Ca l’Alegre, a fer unes preguntes a la dona del pastisser. Ens va rebre molt bé i va estar molt amable.
Entrevistem la Liliana, que s'ocupa de la botiga.
• En quina hora us aixequeu per fer el pa?
El pastisser s’alça entre les 3:15 i les 3:30.
• Com feu el pa?
Per fer el pa es posa la farina, el llevat, la sal i l’aigua. Segons la proporció de farina corresponen diferents proporcions de sal, llevat i aigua. Es posa l’amassadora i la màquina funciona uns tres quarts d’hora fins que la massa s’ha agafa una consistència que ja es pot amassar. Llavors passa a una altra màquina que se’n diu talladora, que talla peces amb els grams que nosaltres li diem.
Després, va a la bolejadora, una màquina que compacta més la pasta. Seguidament passa a la reposadora, que fa que la pasta comenci a agafar volum i posar-se més tova. En aquesta màquina s’hi està uns 30 minuts. D’aquí passa a la màquina formadora de barres i fa que s’allarguin.
Tot seguit les posem en un armari de calaixos que a sota es posa una tela com de sac i s’hi està mitja hora o tres quarts, més o menys. Finalment, quan la pasta està preparada, la posem al forn i s’hi està mitja hora.
• Hi ha altres maneres de fer el pa?
Sí, n’hi ha d’altres maneres, posant més llevat, fent una fermentació més llarga. Però no ho sabem ben bé, perquè nosaltres no l’hem fet mai d'aquestes maneres.
• Quins tipus de pa veneu?
El pa blanc amb diferents tipus de pes, com el pa de quart, el de mig, el baguet, els panets i els pans redons de mig i de quilo. També fem i venem pa integral.
• A part de pa, que més feu?
La repostería, croissants, enciamades, croissants de xocolata i coques.
• També treballeu a les tardes?
Per les tardes la que treballa sóc jo, el meu home no. El que faig es escalivar el pebrot i l'albergínia per fer coques.
• Sempre veneu tot el pa?
Depèn. Hi ha dies que ens en sobren i dies que ens en falten. Influeix el fet que han canviat per una banda els hàbits de menjar, perquè ara hi ha més reposteria industrial i abans menjàvem més entrepans. I per altra banda, hi ha més punts de venda i això fa que hi hagi dies que ve més gent i altres que no.
• El vostre pa és més artesanal?
Sí. És més artesanal per la manera de fer-lo i com es cou.
• És dura la feina de forner?
És una feina obligada i dura degut als horaris que són nocturns, de nit, i com més festius més feina tenim.
• Sempre us surt bé el pa?
Si no és a causa dels factors externs, que ens treguin la llum, però tret d’això procurem que ens surti bé. El temps també influeix. Si surt alguna cosa malament, jo acostumo a deixar-la més bé de preu.
• Quins dies teniu més feina?
Els dissabtes i les vigílies és com si fos un dissabte i tenim més feina.
Després de fer l’entrevista, li vam donar les gràcies per la seva amabilitat, ens vam acomiadar i vam marxar.
-- Entrevista feta amb la col·laboració de l'Elisabet Solé.

07 de desembre 2007

Coc ràpid

Aquest és el coc que fa la meva padrina i que es pot menjar sol o amb xocolata desfeta, de totes maneres està molt bo.
Ingredients:
- 1 vas d’oli
- 1 vas de llet
- 1 vas d’aigua
- 1 vas d’anís
- 2 vasos i mig de sucre
- 4 vasos de farina
- 4 ous
- 1 paquet Royal
- 1 tubet de llimó
Preparació:
1- En un bol posem la farina i els quatre ous. Hi afegim un vas d’aigua, un de llet, un d’oli, un d’anís i un de sucre. Ho barregem tot fent una massa molt suau. Si no queda prou desfet es pot fer amb la batedora.
2- Després es prepara una safata amb paper per al forn, que ocupi tot el fons de la safata (es posa perquè no s’enganxi el coc).
3- Es tira la barreja que hem preparat amb el batidor, a la safata, que posarem al forn.
4- Es posa al forn durant uns 30 minuts a 180 graus.
5- Quant ja han passat els minuts ho traiem del forn i es deixa refredar.
6- Quan està fred es treu de la safata i s`adorna amb una mica de sucre per sobre i bon profit!!!

05 de desembre 2007

Nous càrrecs!

Avui hem renovat càrrecs. L’ultima vegada he estat subdelegat. Ara he sortit elegit d'edició que consisteix en corregir textos, i imatges, que consisteix en escanejar. D’edició no s’ha presentat ningú, per això s’ha pogut votar a tota la classe.
Aquest any ens hem presentat per mitjà de Google Groups, com totes les vegades que em fet eleccions.
De càrrecs han sortit: delegat Xavier, subdelegada Irene; bibliotecàries Elisabet i Marc Balagueró; edició Arnau i Núria; imatges Arnau, Marc Balagueró i Dídac.
Ara el nostre professor ens ha portat un escàner de casa seva que es molt ràpid, per això d’imatge n’hi han sortit tres.
A mi no m’ha agradat sortir d’edició perquè porta molta feina, però sort que hi ha un ajudant. Fins ara el Sergi i la Irene han estat els de edició. El Sergi, quan corregia algun text, el canviava tant que quan el llegíem no semblava nostre.
M’agradaria que hi hagués algun càrrec més, com per exemple material. Jo crec que ho farem molt més bé aquest any. Perquè és clar ara ja hem crescut i madurat, n’hi ha alguns que una mica menys i, d'altres, més, com a totes les escoles.
Les eleccions han anat bastant bé. Primer hem apuntat a la pissarra els noms dels candidats a cada càrrec. Després hem apuntat dos noms de cada càrrec (menys d'imatges, que eren tres), que cadascú creia en un full. Llavors l’hem doblegat i el professor se'ls ha quedat. Un ha sortit a la pissarra i el professor llegia els noms. I han sortit els elegits.

04 de desembre 2007

Vallverd

Vallverd és el poble on viuen els meus padrins. És un poble molt petit, només té uns 250 habitants. Està situat a la comarca del Pla d’Urgell.
Vallverd no té ajuntament, depèn de l’ajuntament del poble de la vora, Ivars d’Urgell. Només hi ha una botiga on es ven menjar, pa, verdura ... Per anar a la farmàcia o a comprar el diari has d’anar al poble del costat. Tampoc té escola ni guarderia, als nens els passen a buscar amb autobús i els porten a l’escola d’Ivars.
A l’entrar al poble es troba el casal que es diu “Casal l’Espiga”, on hi ha l’únic bar del poble, una sala molt gran on s’hi fan les reunions, els balls, les festes ... A la part de dalt del casal es troba una sala on passa visita el metge i l’infermera.
A Vallverd es celebren duess festes. Al setembre, per sant Miquel, és la festa major i es fa un ball i alguna exposició que prepara l’associació de dones del poble. L’altra és una festa popular, la matança del porc, que se celebra al febrer. El porc es mata a primera hora del dia i les dones fan les llonganisses, les botifarres ... Quan ja és migdia es fa un dinar popular on es menja tot el que han preparat.
Hi ha un club de bitllaires molt bo, que aquest any és campió del II torneig de la copa generalitat.
Quan fa bon temps, els diumenges, vaig amb el meu padrí a l’estany d’Ivars d’Urgell. Allà fem una volta, pugem al mirador i observem els ocells que venen.

03 de desembre 2007

Els canalons de Nadal

Com cada any, en les dates de Nadal la nostra tradició es menjar-nos els canalons, i ens els mengem en un tres i no res.
Ingredients per al farciment:
1 kg de carn magra
Mig kl de carn de vedella
6 sis cuixes de pollastre
2 dos ous durs
4 cebes
1 tomàquet
Oli d’oliva
3 paquets de canalons
Ingredients per la beixamel:
Llet, ou, farina i nou moscada
Preparació dels canalons:
Agafem tota la carn prèviament salada i trossejada, la fiquem en una cassola a rostir a foc lent un parell d’hores. Quant està cuita, la meva mare i jo la passem per a la picadora automàtica. Desprès la fica a la cassola amb un raig de llet i llesta per a enrotllar. Desprès bullim els canalons, els fiquem en aigua freda, els estirem a la taula, i el meu pare i jo els cargolem.
Preparació de la beixamel:
Es posa la llet en un caso, quant arrenca el bull s’hi tira farina, fins que espesseixi. L’ou i la nou moscada s’aboca a la plata amb formatge ratllat, i al forn a gratinar uns quart d’hora a 150º graus.
¡I bon profit!