22 de juny 2007

Fi de curs

El 20 de juny es va acabar el curs i ho vam celebrar com sempre; vam fer paradetes de tota mena: xuts a porta, jocs d'habilitat, maquillatge i fer tombar les llaunes. La Irene i les seves amigues volien fer un joc d'aigua, pescar peixets de suro, però al final van decidir fer un joc d'habilitat, tirar bitlles, que va agradar molt als petits. Els nens, com sempre, tenien preferència pels jocs d'habilitat i fútbol.
Al final, per acabar-ho d'adobar, vam fer un festival. Per començar, és clar, van actuar els més petits. Ho van fer tant bé que van "obligar" els pares a fer-los fotos contínuament. Primer van ballar els de P3 amb la canço "Bajo el mar", de la pel·lícula "La Sirenita", i els de P4 amb una canço en anglés, de la Lorena! Els de P5, que no van ser menys, van posar una canço dels "Mojinos Escocidos".
Els de primer van ballar una cançó de la pel·lícula "El libro de la selva" i els de segon, un rock amb molt ritme. Els de tercer van ballar amb la música dels americans "Aqua", parlo del single "Barbie girl", i els de quart amb "Let me out", de la banda madrilenya "Dover".
Nosaltres no vam fer cap cançó, com l'any passat. El cicle superior vam fer ball de bastons. Ens vam haver d'entrenar setmanes abans amb la Sònia. Al final ens va sortir molt bé. Per acabar, com cada any, els de sisè es van acomiadar amb "L'hora dels adéus" en anglès.
Després del llarg discurs del director, vam fer un pica-pica on hi havia de tot: patates, formatge, olives, embotits i begudes. La gent va aprofitar per fer la xerradeta i desitjar-se bon estiu. Vam tornar a casa amb la panxa ben plena.
Aquest any hi ha una novetat: el 28 de Juny, juntament amb les notes, també donaran a cadascú un CD amb fotos i, en el nostre cas, amb alguns textos i treballs que hem publicat. Les entrades al blog no s'inclouran al CD per un problema tècnic.
Ha estat un curs molt divertit i entretingut, i hem aprés molt. Crec que sense el nostre mestre Ramon, no hauria estat el mateix. Al setembre tornarem amb les piles carregades. De moment, tenim tot l'estiu per passar-nos-ho bé i gaudir de les vacances.

19 de juny 2007

Excursió a Benifallet

El diumenge vam anar a Benifallet amb la colla dels meus pares. Ens vam aixecar a les vuit i vam marxar amb sis cotxes. El trajecte va durar una hora i quart. Vam passar per damunt del riu Ebre i per Ascó, on hi ha una central nuclear.
Quan vam arribar a Benifallet vam anar a veure les Coves "Meravelles", una cova es deia "Cova del Dos", que era la més petita. Hi havia tot d'estalactites i estalagmites trencades.
El senyor que ens explicava les coves ens va deixar tirar unes quantes fotos. L'altra cova que es deia cova Meravelles era molt més bonica i no estava trencada però no deixaven tirar fotos.
Després vam anar al riu per pujar en un llagut, una espècie de barca que passeja pel riu Ebre. Vam fer un tomb i també explicàvem acudits.
Quan vam baixar vam anar a menjar al restaurant. Al cap d'unes quantes hores vam donar una volta per la fira de Benifallet i vam comprar coses.
Després de berenar vam marxar cap a casa. Jo vaig tornar amb el Xavier i els seus pares. Quan tornàvem ens vam adormir. Quan vam arribar a Albesa me'n vaig anar amb els pares a casa.

18 de juny 2007

La pintora d'Albesa

La pintura és un art que té creativitat, fa falta imaginació per pintar quadres. La Rosa és una pintora, àvia de la Irene, que pinta quadres ella mateixa. La Irene i jo l'hem anat a veure i li hem fet unes preguntes.
Estrevistem la Rosa Cabiscol Rius, pintora
• Com et vas interessar per la pintura?
Tota la vida m’havia agradat molt això. Jo penso que no sé dibuixar, però un dia li vaig dir a una professora de pintura que m’encantaria saber pintar, però no sabia fer una ratlla recta. I ella em va dir que si un té voluntat ho pot aconseguir, que potser no seria mai una gran pintora, però m'ho passaria molt bé.
• Com en vas aprendre?
Vaig començar apuntant-me a cursets de manualitats i allí em fixava molt bé en com ho feia la professora. Hi vaig passar moltes hores.
• Quines tècniques utilitzes?
Bé, a mi m’agrada el realisme. L’única tècnica que tinc és l’oli.
• Com has evolucionat en la pintura?
Suposo que bastant bé. Pensa que el primer quadre me'l va fer quasi tot la professora, en canvi ara, em barallo amb ella perquè no me'l toqui. Però si ho fa sempre queda millor.
• Què vols expressar amb els teus quadres?
M'agrada pintar portes i pareds velles, ho vull veure el més real possible. Sobretot m'agrada que el que jo pinto ho entengui tothom.
• Has fet exposicions? Com han anat?
Sí, he exposat quadres a l'escola de pintura, on s'exposen moltes coses. Bé, han agradat molt.
• Quins són els teus pintors preferits? Per què?
Bé, m'agradaria saber pintar com en Rubens i en Goya, que són els dos que m'agraden més. També m'agrada en Cases.
• Què penses de l’art abstracte?
Personalment no em diuen res, no m'agraden esl quadres abstractes, per mi són molt lletjos. En canvi m'agraden les coses ben reals.
• Practiques altres arts?
A mi m'agraden molt totes les manualitats. I també m'agradaria treballar la fusta, però les meves mans no ho permeten.
• Què fas ara i quins són els teus projectes?
Ara mateix estic pintant un carrer de Grècia, un altre d'Italia, i una vista dels Fiords. Els meus projectes són seguir pintant el que li agrada a la meva família i passar-m’ho bé.
-- Dono les gràcies a la Irene per ajudar-me a fer l’entrevista.

15 de juny 2007

L'aniversari del Jordi

A les 4:15 vam sortir de casa per anar a la piscina del Jordi. Quan vam arribar al seu tros, on celebràvem la festa, ens vam trobar la Noemí i la Goreti que estaven al trampolí assegudes. La mare del Jordi es va acostar cap a elles dos i els va dir:
- Que no us banyeu?
- Doncs no - va dir la Noemí.
La mare del Jordi va tirar la Noemí a l'aigua.
- Mama, per què m'has tirat? Hauries d'haver tirar aquells tres que se'n burlen de mi. Per què m'has tirat a l'aigua?
Quan al Jordi li estaven donant els regals, van venir els seu amics Hèctor i Jaume. Mentre ens estàvem traient la samarreta i les xancles jo vaig dir al Jaume:
- Ens tirem o què?
- No, nosaltres primer no! I si tirem al Jordi que és el que fa l'aniversari?
- Bona idea – vaig dir jo.
El vam perseguir i la Noemí es va afegir al grup per agafar-lo. Quan el vam atrapar, jo el vaig agafar per les cames i l'Hèctor pels braços. Li vam fer la barqueta i el vam tirar de cap a l'aigua. El Jordi va dir:
- Va, tireu-vos a l'aigua vosaltres també, que jugarem a buscar la pilota sota l'aigua.
Ens vam tirar, però ens va enganyar, ens volia ofegar. Després va venir el Robert, el meu germà, es va tirar a la piscina i el tio es va dedicar a treure'ns el banyador, però a nosaltres ens va dir en veu baixa, per que no ho pogués sentir el Jordi:
- Jo només prendré el del Jordi perquè es el que fa l'aniversari. Em voleu ajudar?
- Sí! - vam dir, tots contents.
Ens vam tirar a l'aigua i vam perseguir el Jordi. Li vam treure el banyador i, alehores, no podia sortir de l'aigua perquè li feia vergonyà que li veguessin les parts baixes. Però al cap d'una estona li vam tornar ,perquè ens avorríem i ens feia llàstima.
Quan vam tornar a casa del Jordi, vam treure el gos. I la Noemí va dir:
- Que no veieu que aquest gos esta boig i us pot mossegar!
Al cap de mitja hora m'en vaig anar a casa meva a sopar. Aquí s'acaba l'aniversari.

12 de juny 2007

La vil·la romana del Romeral

La vil·la del Romeral està situada a uns 4 quilometres al nord-oest d'Albesa. Va ser descoberta casualment l’any 1961, a causa d’unes obres per instal·lar una construcció de rec en una finca. Aquestes obres van ser la causa del descobriment d’alguns fragments de mosaics.
La vil·la és un edifici de planta subquadrangular que es presenta com una construcció única. De fora semblava una fortalesa. Tota la vil·la ocupa uns 3.000 metres quadrats. El seu sòl estava decorat amb mosaics molt luxosos, amb motius vegetals i alguns animals. Aquestes construccions se situen dins el segle IV. Va ser una residencia senyorial.
El 1961 van excavar i van trobar mosaics que els van dur al museu arqueològic de Barcelona, fins al 1968, i van suspendre les excavacions. El 1995 van tornar a fer excavacions i ara cada estiu en fan.
Al 2005 van trobar un cap de medusa d’uns 1.800 anys d’antiguitat. Es tractava d’una troballa excepcional a Catalunya, ja que fins ara aquesta imatge només havia aparegut en mosaics o en mausoleus, però mai en l’arquitectura privada. La Medusa era una figura mitològica i datada entre els segles II i III d.C. Tenia el cap de serps i, segons diuen, convertia la gent de pedra. La van trobar en molt bon estat. Formava part d’una font.
Fa poc l’ajuntament va fer un llibre amb l’història del Romeral i els seus mosaics, i el va donar a cada casa del poble. Per la festa major, que és el 15 d'agost, fan visites guiades.
A l’estiu de vegades la meva família i jo anem a veure-ho i algun cop hi hem anat amb l’escola. Esta bé que t’expliquin els arqueòlegs com era aquella vil·la, com hi vivien, ... A mi m'agrada molt anar a visitar el Romeral, perquè es molt interessant saber com vivien en aquella època.

07 de juny 2007

El Clot de l'Infern

Darrera casa meva tot era un descampat, amb arbres i herba. També hi havia un barranc molt sec però que, quan plovia, s'omplia amb l’aigua que baixava dels carrers del poble i dels camins del secà.
Aquest barranc he sentit que es deia "Clot de l’Infern". He preguntat al meu padrí per què es deia així i m'ha dit que és perquè era un clot molt profund. Quan la sèquia anava molt plena, obrien la pala i l’aigua queia dins del clot, formant un salt que feia molt soroll.
Aquest forat ja està tapat amb sorra i pedres. El carrer que van començar a l’abril connectarà des del camí de Balaguer amb el Camí del Riu, passant per damunt la sèquia.
Ara han posat uns tubs que hi faran passar l’aigua de la pluja. Per tapar els tubs han portat molts camions de sorra i grava. Primer posaven la terra i després hi passaven l’apissonadora pel damunt perquè quedés ben compacte. Quan posaven la màquina en marxa, el terra de casa meva tremolava tot.
El carrer encara no s'ha acabat i ja us explicaré com queda quant s’acabin de fer del tot. Crec que quedarà molt guapo.

06 de juny 2007

Pel·lícules de Tim Burton

A més de la música, també m'agrada el cinema, i un director que ha fet unes pelis molt bones i amb molta imaginació és Tim Burton.
Timothy William Burton va nèixer a Burbank, California, el 25 d'Agost del 1958. Les seves pel·lícules solen ser de fantasia, amb personatges estranys i molt originals. Ha col·laborat també en pel·lícules de dibuixos animats, començant la seva carrera a la marca Disney, on va participar en la pel·lícula "Tod & Toby", al 1981. Un altre èxit va ser "Beetlejuice", una comèdia d'humor negre.
Al 1989 va fer una película que va resultar un èxit comercial: em refereixo a "Batman". Més tard, aprofitant l'exit, va dirigir al 1992 la segona part, titulada "Batman torna". Un any abans havia dirigit "Eduardo Manostijeras".
L'any 2000 va fer una versió d'un èxit dels anys seixanta: "El planeta dels simis". Al 2003 va morir el seu pare i li va voler fer un homenatge amb la pel·lícula "Big Fish".
I ara venen les pel·lícules més recents: Al 2005 va dirigir "La núvia cadàver" i una nova pel·licula amb el mateix humor intel·ligent i l'imaginació de sempre: "Charlie i la fábrica de xocolata". El treball més actual que ha dirigit és "Bones", i no és aquella serie que fan a La Sexta, sinó el nou videoclip del grup nord-americà The Killers.
Si alguna vegada heu vist una de les seves pel·lícules ja deveu saber que es un dels millors directors de la història del cine. Si no n'heu vist mai cap us recomano que en mireu alguna i jutjeu vosaltres mateixos.

04 de juny 2007

Festival d’aeròbic

A Albesa es fa el festival d’aeròbic des de fa temps. Aquest any es feia el diumenge 27 de maig però, per culpa de la pluja, quasi a l’acabar, es va suspendre i es va continuar el dissabte 2 de juny.
És molt divertit. Ballen nenes des de P3 fins a dones de trenta i tants. Aquest any també hi havia un nen, més aviat noi. Jo hi participo des de petita, i m'ho passo molt bé.
El festival és part d'una activitat extra-escolar que dura tot l'any: al setembre comença, per Nadal es balla i, ara, es torna a ballar, però coses noves. La professora és la MªCarme Bosch, d’Albesa, que sap ballar molt bé. No només es balla durant el curs, de vegades és com un gimnàs, fem peses, abdominals, ... El cas és que tots ens ho passem molt bé, tot hi que hi ha moments de crits.
Hi ha diferents grups: tres grups de petites, nosaltres, que la més petita soc jo, i les dones. Al meu grup, primer fèiem dues hores a la setmana, però quan vam començar a entrenar pel festival, només una.
No és gens fàcil aprendre’s el ball i fer-ho bé. El dia que et veu la gent, primer t'ataquen els nervis, però després t’hi acostumes. Hi ha alguns que s’equivoquen, altres que ho fan molt bé, ...
Aquest dissabte no hi havia ni molta gent, ni poca. Només es van fer cinc balls, perquè els altres s’havien fet el dia 27. Sempre esperem que la gent s’ho passi bé quan ens veu ballar.

03 de juny 2007

Conversa entre amics

Al pavelló olímpic del Plus Pujol Lleida, em vaig trobar el meu amic que es diu Edgar. Allí vam treure el tema d'explicar què havíem fet durant aquell temps que no ens havíem vist, i jo li vaig dir:
- Què has fet durant tot aquest temps?
I ell, que era tant caparrut com sempre, va dir:
- No, tu primer, que a mi em fa vergonya.
- D'acord. Jo, al col·legi, vaig bé. L'assignatura que m'agrada més és gimnàstica, perquè allí jugo amb els meus amics, tots junts. També escrivim textos i fem treballs de ciències en grup. Quan soc a casa faig el que em diuen ells, però alguna vegada no els faig cas. Amb els amics surto a jugar moltes vegades, però ara que tenim tants treballs, ja no surto tant.
Quan vaig acabar la meva explicació, ell va dir:
- Jo, més o menys també, però hi ha una cosa que canvia. Jo amb els amics vaig a jugar a una cabaneta que tenim a l'arbre del jardí del meu amic preferit, en Joan. Allí fem experiments, bromes a la gent del carrer, que els tirem globus d'aigua, i moltes més coses.
Quan es va acabar el partit va guanyar el Plus Pujol Lleida. L'Edgar i jo ens vam donar la má i, abans d'anar cap a casa, ens vam dir:
- Espero que ens tornem a trobar algun dia, adéu.