26 d’octubre 2012

Un dia amb la família

Un dia amb el meu pare i el meu germà vam anar a fer fúting,  el meu germà es va cansar de seguida i vam tornar cap a casa. Jo i el meu pare vam anar a Torrelameu fent fúting es va afegir un amic del pare que es diu Miquel Carles. Quan vam arribar a Torrelameu el pare sabia un bar que es menja bé i molt de de preu.

El pare es va menjar dos ous ferrats i dos talls de pernil ibèric, el Miquel Carles també es va menjar dos ous ferrats i un tros de llonganissa i jo també em vaig menjar dos ous ferrats amb quatre talls de pernil ibèric, i estava molt bo.
Quant estàvem  al bar, jo vaig dir: "per què no anem a Torrefarrera i fem més quilometres"? I van dir tots que sí i vam fer una ruta cap a Torrefarrera i ja de pas vam anar a veure els meus cosins.

I la tieta ens va invitar a fer un suc i jo vaig jugar a la play 3 al ‘’modo warfare 3’’, sempre em guanyava el meu cosí perquè es va passar tot el joc amb un mes i quant el meu pare va dir :
-Ja es hora, tornem  cap a casa.
Vam veure un munt de ciclistes, i quan vam arribar a casa em vaig dutxar i em vaig ficar a l’ordinador. A  la tarda vaig quedar amb el Quim per jugar amb un joc de l’ordinador. Aquell dia ens ho vam passar molt bé.   

Un concert a Mequinensa

Un dia, al mes d’agost, el nostre professor de música, el Gerard; ens va dir si volíem anar a tocar a un concert a Mequinenza el dia 16 de setembre. Jo, el Quim, la Clàudia i la Paula vam dir que sí. Així que vam començar a estudiar molt perquè havíem de fer el concert i ens havia de sortir bé.

Uns dies abans hi vam anar a ensajar i crec que ens va sortir prou bé. El dia del concert va arribar, jo estava molt nerviós, però alhora emocionat perquè era el meu primer concert que tocava en tota la meva vida. Primer vam començar a posar cadires i faristols per a tothom, i mentrestant els pares van anar a passejar pel poble. També vam ensajar algunes cançons que no ens acabaven de sortir del tot bé.


L’hora del concert va arribar i tots estàvem molt nerviosos i el nostre professor ens va dir que ni que ens equivoquéssim féssim bona cara i així ningú se’n adonaria. Vam tocar les cançons de: Boig per tu, Titànic, Marxa Militar, Paso doble Mequinenza, My Way, Signora de le Cime, Moon River i finalment Amigos para siempre. Ens van aplaudir molta estona.

Aquell dia m’ho vaig passar molt bé. I si ens voleu veure a un altre concert, el dia 22 de desembre a Raimat.

Un dissabte plujós

El dissabte al matí, quan em vaig alçar, vaig mirar per la finestra de la meva habitació i  vaig veure tot el cel de ple de núvols grisos, és a dir, semblava que aquell dia tindríem aigua.

Em vaig posar una mica trist perquè això volia dir que no podia sortir al carrer a jugar amb els meus amics. Però com que encara no havia començat a ploure, em vaig vestir, pentinar i esmorzar ràpid i vaig trucar per telèfon al meu amic Andreu per si volia sortir a jugar.
Em va dir que si, vaig agafar la meva bicicleta i ja era a casa seva. Vam jugar tot el matí.
Al migdia vaig anar cap a casa a dinar, i tot seguit es va posar a ploure.
Com que plovia tant i no tenia intenció de parar durant tot el que quedava de dia, vaig tenir una idea: anar al cinema a veure la pel·lícula del Tintin. Al meu germà Ramon li va semblar molt bé i als meus pares també, aleshores els  vaig preguntar si podia invitar al meu amic Andreu i els meus pares em van dir que sí; vaig trucar per telèfon a l’Andreu i em va dir:
I tant que sí!
A les cinc ja érem tots asseguts a les butaques del cinema amb la capsa de crispetes i la coca-cola.
La pel·lícula ens va agradar molt, ja que era de aventures i molt divertida i als pares els  va portar molts records de la seva infantesa, ja que llegien els còmics del Tintin.
Després vam anar al Mcdonald’s a sopar i ens van donar una joguina de la pel·lícula del Tintin.
Ens ho vam passar molt bé, ja que també vam jugar a pujar i baixar per un laberint que tenen al Mcdonald’s.
A les deu vam anar a deixar a l’Andreu a casa seva i nosaltres ens en vam anar a dormir.
Va ser un dia plujós pero m’ho vaig passar molt bé.

24 d’octubre 2012

Un dia al museu de la joguina

Un diumenge, érem al poble de la meva mare, a Ivars d’Urgell. Ens vam aixecar molt d’hora, vam esmorzar i quan vam acabar no sabíem què fer. I se’ns va ocórrer d’anar al museu de la joguina a Verdú, vam mirar per internet a veure si obrien i vam veure que sí, ens vam arreglar i cap a Verdú.


Un cop allí, ens vam haver d’esperar una mica perquè la noia de les entrades va arribar tard, jo m’havia deixat el carnet del club súper 3 i em va tocar pagar. Aquella noia ens va explicar com era el recorregut que havíem de fer, ens va dir que podíem anar-hi per la rampa o per l’ascensor, ja que era un edifici gran de tres pisos, en el qual la rampa anava empalmant de pis en pis. I hi vam anar per la rampa, encara que a mi m’agafava una mica de vertigen quan mirava cap baix.

El museu consta de quatre camps temàtics: el futbol, els vehicles de joguina i de pedal, les fires i les atraccions i el poble i el camp, a part la botiga on podies comprar joguines antigues, i un lloc per jugar els nens.


Ara us explicaré què és el que hi havia en cada planta.

Primera planta: hi havia futbolins antics, joguines i atraccions de fira.


Segona planta: hi havia moltes coses relacionades amb el món del futbol com: pilotes antigues i pilotes actuals de grans finals, botes antigues al costat de botes més noves, samarretes i cartells, cromos, xapes... i també una estàtua de cera del Lionel Messi a escala real. A més a més, tota classe de vehicles de pedals, monocicle, monopatins, tricicle, bicicleta... i tota classe d’avions penjats per les parets i alguns amb miniatura.


Tercera planta: hi havia objectes autèntics de la botiga, planxes publicitàries de llauna i una màquina registradora singular. En els espais següents trobareu joguines que evoquen el món rural: l'església o l'escola, oficis, animals domèstics i de corral, nines de cartró, jocs tradicionals i cartells, entre els quals destaquen els de la Guerra Civil.

A més a més també hi ha un espai dedicat als nens i nenes més petits on hi ha coses del Mickey Mouse, jocs de taula...

Al marxar vam passar per la botiga, on estava ple de joguines antigues encara que estaven molt ben conservades.


Ens va agradar molt, sobretot als meus pares perquè els hi va recordar la seva infància.

Un paisatge

Ara us explicaré com és un paisatge que vaig veure i em va agradar molt:


Aquest paisatge es trobava a les afores d’Isona. Era en un bosc senyalitzat amb un camí d’arena que donava al poble, però nosaltres no el vam seguir.  Al canto del camí hi havia com un petit descampat, amb poques herbes i amb moltes fulles pel terra. Per allí hi havia una taula feta de fusta de pícnic on hi vam dinar.

Més endavant, hi havia un llac que les seves aigües eren tan cristal·lines que es podia veure el fons del llac i tots els peixos de colors. Quan vam acabar de dinar la Gal·la i jo vam anar a espolsar les estovalles  al llac i tots els peixos hi anaven nedant com si res.


Més tard ens en vam endinsar pel bosc i vam recollir moltes branquetes. Per allí també hi havia un turó que era un mirador molt bonic des d’on es veia el poble i tot el bosc. Vam baixar del turó i vam tornar a tirar més cap dins del bosc. No sé ben bé com per allí va aparèixer una cabana petita on hi cabia perfectament una persona, feta amb canyes i lligades amb tija d’una planta. Jo m’hi vaig posar a dins i em van fer una foto.


Un viatge a Patel

Quan tinc vacances, m’agrada anar amb el pare amb el camió a Vic, on hi ha un escorxador que es diu ”Patel”.


Un dia, no fa gaire, el pare em va despertar a les 4:00 del matí, ens vam vestir, pentinar i vam esmorzar. Ens vam posar en marxa, vam pujar al camió direcció a Tarroja, vam arribar a la granja, on ens esperaven el granger i el carregador. Entre tots vam carregar el camió de porcs.

Llavors vam anar a la bàscula a pesar la càrrega que portàvem, ens vam acomiadar i vam començar la ruta cap a Vic.

Durant el viatge ens vam trobar amics del pare, que també anaven amb els seus camions a “Patel”; amb ells parlàvem i rèiem per l’emissora del camió, ja que són molt simpàtics.

A les 8:00 vam arribar a l’escorxador, vam descarregar, vam rentar el camió i cap a casa. Com vam matinar molt, a les 12 del migdia ja érem a casa.

Un cap de setmana fantàstic

El dissabte al matí em vaig quedar a casa, vaig fer els deures i quan van estar tots fets, em vaig fer la motxilla per dilluns i després me’n vaig anar a comprar el pa. Quan vaig haver dinat, me’n vaig anar amb el meus pares a veure el meu cosí Xavier, al cap d’una hora vam marxar cap a la granja a ajudar el meu tiet, vaig donar de menjar als gatets, vam treure una mica d’herba de l’hort, el meu tiet va canviar quatre porcs i jo l’ajudava, ens en vam anar cap a casa a dutxar i després a sopar a casa de la iaia.



El diumenge ens aixecarem molt matí i els meus pares, el meu germà i jo vàrem anar a esmorzar a Agramunt,  ja que era la fira del torró. Vam comprar torrons i ens en vam anar cap al poble de la meva mare, a Ivars d’Urgell. El meu pare va veure que era molt aviat, i la meva padrina li va dir que era la fira de la poma i la festa major al Castell del Remei, i vam decidir anar a la fira de la poma.


Hi vàrem donar un tomb, hi havia parades medievals, de fruita, d’embotits... Com que no hi havia gaire gent vam marxar i encara era aviat, ens vam atansar a la festa major del Castell del Remei. Allí hi feien sardanes, pica pica... la meva mare es va trobar amb una parella que coneixia i ens van invitar a un beure, al final, vàrem anar a comprar vi del castell i cap a casa.


Quan vam acabar de dinar, vam anar a veure a la tieta de la meva mare, van fer un cafè i com que el meu germà estava desesperat per anar cap a Albesa, llavors vam marxar. Estàvem aquí al vespre i cansats del viatge de seguida ens en vam anar a dormir.

Un dia a buscar bolets

A les 8h del mati va sonar el despertador, vaig fer un bot del llit i vaig córrer cap a la habitació del meu germà petit el Ramon.


- Au va, dormilega desperta’t, que marxem a la muntanya.
- Genis, tinc son! Vull dormir més.
- Ni pensar-hi, amunt! Els pares ja tenen l’esmorzar a punt.
- D’acord, ja m’alço.

Quan tota la família vam estar a punt, vam agafar el cotxe i ens vam dirigir cap a Viu de Llevata, està entre Pont de Suert i Tremp.

Quant vam arribar, el primer que va fer la mare ens va penjar un xiulet al coll del meu germà i jo.

Tot seguit vam agafar una cistella cadascun i ens vam dirigir cap a la muntanya, la mare i el Ramon per un costat i el pare i jo per un altre, a veure qui trobava més bolets.

Durant tota l’estona vam sentir el xiulet del Ramon, ja que es una mica pesat i no va parar de xiular. Al cap d’una hora més o menys ens vam trobar amb la mare i el meu germà, el cistell del Ramon era de ple de pedres i fulles ...

La mare portava uns quants rovellons i alguna llanega, més o menys com nosaltres.

Vam pujar al cotxe i ens en vam anar a dinar a un restaurant i després vam marxar cap a casa.

Un dia a Naval

Fa un temps l´Andreu em va trucar per si volia anar amb ell, el seu germà, els seus pares, el Marc, la Clàudia i el Genís a Naval.Li vaig dir que sí, i al cap d´uns dies hi vam manar.

Quan vam arribar a aquell poble de l´Aragó, el vam anar a visitar. Els carrers eren estrets i fets de pedra, el poble era molt petit...


Després vam anar a unes piscines d´aigua molt salada, a mi em va agradar molt perquè flotava i quasi no et podies enfonsar. Vam dinar tots junts, i vam passar tot el dia per allí.



A la tarda vam tornar cap a casa.

Aquell dia m´ho vaig passar molt bé, recomano qe hi aneu.

Un concert a Mequinensa

El dia setze de setembre el Quim, l’Èric, la Paula i jo vam anar a fer un concert a Mequinensa. El nostre professor, en Gerard, ens va dir que poséssim les cadires a l’escenari per tots. Tots estàvem enfeinats organitzant-nos mentre els nostres pares passejaven per aquell poble tan bonic.


Quan ja faltava molt poc per començar a tocar, els nostres pares ja s’esperaven a fora,  davant de la porta. Cinc minuts abans, els nostres professors ens tranquil·litzaven i ens treien una mica els nervis; ens deien que encara que ens equivoquéssim féssim bona cara perquè ningú ho notés.

L’hora ja havia arribat. Jo tenia molts nervis i no em podia aguantar. La panxa em murmurava però hauria de sortir en algun moment. Vam sortir un per un. Em vaig asseure i després la Paula al meu costat. El Gerard va dir unes quantes paraules i va presentar la cançó. El concert ja havia començat. No m’ho podia creure, estava tocant en una orquestra!

El concert va ser tot un èxit, ens van aplaudir durant cinc minuts.

El desembre en tornarem a fer un de Nadal, a Raimat. Jo crec que ens sortirà tan bé com ens va sortir l’altre. 

19 d’octubre 2012

Cap de setmana


El dissabte al matí a les deu, la meva mare, el meu pare, la meva germana i jo vam anar a Vilanova de la Barca (on juguem i entrenem algunes categories de la Noguera, que es un equip de futbol). El meu germà Ferran, no va voler venir perquè ell volia mirar la formula 1.

El partit va ser molt fàcil, però no perquè érem molt bons, perquè el nostre rival era molt dolent. Al nostre equip va venir un nen nou i també va jugar, el nostre rival era l’Ivars de Noguera. Finalment vam guanyar 8 a 1.

Després quan anava cap al vestidor ens vam trobar allà els d’una altra categoria més baixa que la nostra, allí ens vam dutxar tots i es va posar tot ple d’aigua el vestidor. Quan vaig sortir com sempre vaig anar al bar a comprar-me un Aquarius i unes palometes amb Ketchup.

Quan vam arribar a casa al cap d’una estona vam anar a dinar. Després de dinar vaig sortir a davant de casa meva a jugar amb la meva germana, la meva mare i jo. Durant tota la tarda, aprofitant que hi havia el contenidor de ferralla, vam ordenar tots el calaixos del garatge, on hi havia coses que no servien per a res i les vam llençar.

A la nit vam anar a sopar a un restaurant dels polígons de Mollerussa on hi havia gronxadors, camps de tenis, camps de pàdel...

L’endemà al matí el meu pare, el meu germà i jo vam anar amb bicicleta fins a la peixera d’Albesa, després el nostre pare es va porta a una pujada molt llarga, i després a tres baixades bastant llargues i vam agafar els 40km per hora. En total vam fer 13,3 km. A la tarda vaig convidar a molts amics meus que vinguessin a jugar a casa meva a ping pong, als patinets, a tennis, a travessar la muntanya sense caure a baix...

Finalment em vaig fer mal i em vaig anar a dutxar, a sopar i a dormir.

17 d’octubre 2012

El Castell del Cinto

El paisatge que us vull descriure és un lloc que hi he anat moltes vegades, és aquí a Albesa i són les ruïnes del Castell del Tonet del Cinto.

Esta situat a la zona antiga del poble, abans ja hi havien trobat una torre que es diu “la torre dels moros”, hi ha molts nens que l’escalen però és molt alta i es podrien fer mal;  ara estan trobant unes muralles i encara que hagi passat molt temps estan en bon estat. Quan hi vaig pujar no me l’imaginava  tan bonic com es, té una senyera a dalt d’un mastil i que la renovem cada any coincidint amb la celebració del Correllengua.

Aquest any l’hem canviada el diumenge dia 14 d’octubre. Nosaltres hi pugem bastantes vegades i ens ho passem d’allò més bé buscant cases dels nostres amics i casa nostra, però aquesta ja ens la sabem de memòria, allà també hi han unes vistes extraordinàries, veiem les escoles, les piscines, la plaça dels sarraïns, la plaça de la pedrera...
A jo m’agrada pujar allà perquè sempre anem pels llocs més difícils complicant-nos la vida i més ara que ens han posat unes escales.

Un dia a fer volar els nostres estels

Aquest dissabte vaig anar a fer a volar un estel que feia 4 anys que estava a casa i no l’havíem fet volar per què no en sabíem, però el meu pare ens en va ensenyar.

El dia va començar com cada dissabte ,primer em vaig aixecar i havia d’ anar a música; vam anar a Lleida i quan vaig acabar vam anar cap a casa a fer brasa per dinar.

Abans d’ anar a fer a volar els estels vam dinar. Va venir un cosí de la meva mare ,que va anar a buscar bolets amb el meu pare, i el va convidar. Quan va venir el cosí de la meva mare ja ho havíem cuit tot i vam anar cap a dalt a menjar allò tant bo i vam ficar una pel·lícula molt divertida. Quan va acabar la pel·lícula vam anar al bar, el meu pare i el cosí de la meva mare i jo i el meu germà.

Allí ens hi vam estar uns 30 minuts perquè el meu pare xarrava amb un amic seu. Quan vam marxar del bar vam anar a ficar els estels al cotxe i vam anar al camp de futbol però no hi feia aire, després el meu pare va dir que aniríem al secà; vam anar al secà i allí sí que volaven; mentrestant el meu pare muntava l’estel del meu germà jo ja el feia volar molt i molt alt.

Em va agradar molt aquell dia, m’ agradaria tornar a fer volar l’ estel un altre dia. 

El paisatge que a mi m‘agrada...

El paisatge que a mi m’agrada és un paisatge fet per la natura, un pantà amb aigua cristal·lina  que al voltant hi ha un bosc amb animals com : porcs senglars, cérvols...

Aquest pantà és petit i l’envolten un bosc i unes muntanyes; al pantà s’hi pot anar amb barca per pescar i com a mi m’agrada pescar puc anar al pantà i anar a fer voltes i a pescar.

El pantà l’envolta un petit bosc on hi i viuen animals, l’aigua és cristal·lina i durant el dia el sol s’hi reflecteix i a la nit la lluna també. Allí no es veu res, sols el bosc i unes petites muntanyes que l’envolten i allí a l’hivern fa molt fred, sempre hi ha  una mica de boira i llocs gelats on es pot fer patinatge sobre gel però no es gaire segur.
I ara us explicaré per què m’agrada. El bosc sempre m’ha agradat perquè he pogut observar animals i buscar bolets amb el meu pare, i el pantà m’agrada perquè de petit el meu pare m’hi ha portat a pescar i els peixos que m’agrada pescar són carpes, truites de riu i sirulos. Bé, aquests son els principals però també m’agrada agafar granotes i tortugues.
Les tortugues que agafava eren autòctones del país amb el meu pare a la bassa de Sunyer, el seu poble.
En fi, aquest és el meu paisatge preferit.

Castell del Tonet del Cinto

El paisatge que ara us vull descriure és un lloc que està aquí a Albesa, és el Castell del Tonet del Cinto.


El Castell del Tonet del Cinto està situat a la part antiga del poble, però tampoc està a dins del poble, està quasi a les afores del poble. A dalt de tot hi ha una senyera penjada a un màstil de ferro.

Des de dalt del castell es veu quasi tot el poble i té unes vistes molt boniques i a mi m’agrada molt anar-hi.

Ara estan trobant muralles i estan en molt bon estat, també hi ha fet unes escales de fusta, són molt baixetes però estan fetes expressament perquè hi pugui pujar la gent gran i també hi han fet un mirador i no me’l imaginava que l’acabessin fent tan bonic, però ara crec que encara el faran més bonic.



Al costat del castell del Tonet del Cinto hi ha la “ Penya dels Moros ”, la “muralla” que hi ha està feta malbé, i als voltants està ple de cadires i taules destrossades, i també hi ha el motlle d’un matalàs per allà a la vora. M’agradaria que l’arreglessin i que s’hi pogués anar.

L’ou d’estruç


Jo i la colla del meu pare i de la meva mare, vam anar de vacances a una casa. Això ja us ho vaig explicar. Doncs com ja sabeu, per allí a prop hi havia una granja d’estruços. Aquella dona que hi treballava, ens va donar un ou d’estruç per a cada parella.

La meva mare i el meu pare van triar un ou sencer però que a dins no hi havia cap d’estruç.  Però una altra parella de la colla van triar un ou d’estruç que a dins hi era però com que havia sortit malament ens el podíem menjar.

El dissabte següent vam quedar tota la colla a casa d’aquesta parella. Quan havíem arribat vam descansar i al cap de poc vam començar a preparar carn a la brasa, xoriço roig... bastant després, vam acabar de coure la carn.

 Tots esperàvem aquest precís moment, l’hora de trencar l’ou! El Josep Maria, un home de la colla, va començar a tallar l’ou amb un cobert; mentre que el Joan, el Josep Francisco i la Tresa preparaven la paella: la Tresa, va encendre el foc i tirava l’oli, mentre que en Joan i el Josep Francisco anaven movent  en rodona la paella perquè l’oli s’esbarriés per tota la paella.

Quan van tirar l’ou a la paella era bastant gros. Però cada vegada ho era més. La Tresa li anava tirant sal i oli. Quant vam acabar de cuinar-lo el vam posar damunt de taula. Allí tots s’apoderaven d’algun tros, i per jo no n’hi havia! Però per sort el meu pare me’n va donar un.

L’ou estava molt bo però li sobrava una mica de sal, perquè estava molt salat. M’ho vaig passar molt bé i espero repetir-ho, però que la següent vegada en posin menys de sal!


Paisatge

Un skatepark és un lloc on pots fer trucs amb moltes joguines o aparells amb rodes, que es fan servir amb la força humana .De skateparks, n’hi ha molts: a Lleida, a Balaguer... A mi m’agradaria que en fessin un aquí a Albesa.

Ara us parlaré del meu skatepark preferit, que és l’skatepark de Pardinyes (barri de Lleida).

Aquest lloc serveix per anar en Scooter, BMX, Skate,... Allí hi ha rampes, una és com una piscina buida on es pot anar d’un cantó a un altre i fer trucs a l’aire.

També hi ha com unes baranes per grindar, que és un truc que consisteix en rascar la taula amb la barana, hi ha unes escales que pots saltar-les des d’un bot, però nomes n’hi ha dos.
Hi ha una rampa que és bastant alta i té una esplanada, per no caure té una tanca.
Quasi totes les rampes estan pintades amb esprais i tenen grafits. Al costat hi ha el camp de futbol i darrere seu hi ha un circuit de cotxes teledirigits amb gasolina. El meu cosí hi va córrer amb el seu i va guanyar.

El meu paisatge favorit

Un dia amb el cotxe, tota la família, vam anar al pantà de Santa Anna a pescar, vam anar amb piragua amb un recorregut que hi ha, vaig pujar en un patinet d’aigua i jo vaig pedalar molt; em va agradar molt pujar-hi.

Quan anava amb el patinet de pedals em vaig adonar que hi havia una muntanya molt alta  hi havia molts arbres i algunes flors, perquè érem  a la primavera. Aquell paisatge era molt bonic, érem  a la muntanya però semblava que fóssim a la platja.


Aquell dia feia molt vent i  hi  havia unes onades tant grans que semblava que estiguéssim a la platja. La terra era marrons com la de la platja, però era dura com la del sorral de la meva escola. Vam anar amb el patinet mes amunt, fins que vam trobar un lloc on descansar; estava molt bé, hi  tocava la ombra i era con una platja d’arena. No hi havia arbres i al darrere hi havia un caminet per passejar.

Feia molta calor, el sol il·luminava l’aigua i es veien tots els peixos. És un dels dies que em va agradar més .

Descripció d'un paisatge

Ara uns descriure un paisatge que m’agrada molt.

Quan vaig anar al Parc Nacional d’Ordesa es un paisatge fabulós i ara us explicaré aquest paisatge. 

Vaig anar amb la meva família i amb la de d’Adrià i l’Eloi Font  i amb la de l’Anna i la de l’Andrea Bileia. Quan i vam anar, era hivern, i va nevar, els arbre i les fulles estaven de color banc cristal·lí i era molt bonic, vam trobar molts insectes que vivien allí en tranquil·litat, els arbustos plens de mores de tots dos colors i les flors eren de molts colors diferents, van passar moltes papallones per el meu davant i eren precioses, estàvem envoltats de muntanyes nevades per dalt i no s’acabava mai.

També vam veure les fabuloses cascades altes i amb molta aigua, admiràvem tot tipus de vegetació: arbres, plantes, arbustos, cascades, flors...

Hi havia molts ponts que cursaven rius amb l’aigua de les muntanyes era una aigua cristal·lina, lla neu cobria la major part del parc, feia una mica de fresca perquè estàvem a molta altura però també a vegades venia un rafega de calor i ens venia d’allò mes be.

Per acabar vam veure uns animals petits que viuen allí en coves, vam anar a fer tota la volta contemplant les diferents cascades que hi havia i les flors, arbres... Des de l’entrada es podia veure tot el parc, els arbres, les muntanyes...Va ser un paisatge molt bonic.

10 d’octubre 2012

Descripció d’un paisatge

Aquest lloc que us descriuré ara és un paisatge que vaig veure anant de campaments a Bastanist, a la comarca de la Cerdanya, als peus de la serralada del Cadí.

Era un lloc molt bonic, estava tot envoltat d’arbres, fins i tot per damunt, on sol hi havia un forat entre fulles, on entrava una llum verda tintada per les fulles. Al terra hi havia unes pedres que estaven col·locades de tal manera que semblava que un gegant hi hagués anat i les hagués ficat totes de manera inclinada.

Les pedres, grosses com els pupitres d’escola, estaven cobertes per molsa, una molsa fresca on donava bo agitar-s’hi. Entre la frescor de la molsa i el de l’ombra dels arbres s’amagava aquella mítica sala de forma d’iglú. Per entrar-hi calia baixar un petita pendent. Aquell iglú de fulles estava al costat d’uns arbres mig tombats on donava molt bo asseure-s’hi i contemplar aquell lloc màgic.

Just quan sorties d’aquell lloc podies veure la serralada del Cadí, al peu de la muntanya del Cadí hi havia cavalls, vaques i cagades d’aquests animals. A dalt hi havia una vall on semblava que una pluja de pedres l’hagués ruixat.

Descripció d'un paisatge


Avui us vull descriure un paisatge que m’agrada molt i hi he anat moltes vegades.

Aquest lloc és Ivars de Noguera i hi vaig perquè els meus avis hi viuen, i els vaig a veure de tant en tant. Allà també hi viuen 3 dels meus tiets i tietes.

Tenen més de 20 gats que viuen a una espècie de jardí on hi tenen gallines. Al costat, el meu pare i el meu tiet van fer una casa petita per als negres que treballen al tros amb ells.

Aquest divendres al matí, que serà festa, anirem a fer un dinar allà i menjarem els famosos canelons de la meva padrina, i vindran tots els treballadors del tros.



A dalt del jardí hi ha una pujada i a dalt hi ha la casa de la meva tieta, on sempre ens deixa jugar per allà a pilota, a l’ordinador i ens ensenya fotografies del seu ‘’xicot’’, el JJ.

A casa de la meva padrina sempre hi ha el meu padrí tocant la mandolina,  el teclat o la guitarra elèctrica.
Allà sempre fa molta calor i la vegetació és amb molts arbres i arbustos. 
Al poble hi ha molts turons i un any va nevar i va venir la meva cosina gran, que ara té 19 anys, i vam tirar-nos boles de neu.

La música sobre la meva vida


El dilluns passat va ser el dia mundial de la música. Com ja sabeu, la música és una part de la meva vida i m’agrada molt, com a d’altres el futbol.  A mi m’agrada la música i toco guitarra elèctrica i abans el piano.
Vaig començar a fer música a primer tocant el piano i d’aquí tres anys vaig tocar la guitarra amb el professor Fernando, ara toco guitarra elèctrica amb el professor Enric.
La importància de la música sobre a meva vida es important perquè puc arribar a ser famós a tot el món.
En fi,  així és la meva passió per la música.

El meu cap de setmana a Sunyer.


Aquest cap de setmana he anat a Sunyer al poble dels meus padrins. I allí hi vam anar a dinar. Abans d’anar a dinar vam anar pels camins a fer 4X4 i al Roger i jo ens agrada molt fer això. Abans d’anar a dinar el meu pare i nosaltres vam anar a la granja del meu padrí que es allí  on trobava. Mentre acabava de collir coses per nosaltres el Roger i jo jugàvem amb el gos del meu padrí.

Quan vam anar cap a casa ens vam trobar un ramat d’ovelles que era del Ton; vam baixar ràpidament i vam anar a tocar les ovelles i m’agradava molt la textura del pèl. Quan vam arribar a casa la meva padrina ja ho tenia tot fet, i a la taula hi havia: tomata, carn, arengades i uns plats de sopa que estaven molt bons. Vam acabar de dinar i vam anar a dormir una estona. Quan ens vam despertar tots els meus padrins no hi eren, eren a buscar llenya, el meu pare els va trucar i el meu padrí li va dir que estaven en un descampat molt gran.

No els vam trobar i llavors els vam tornar a trucar i ens van dir que eren a buscar caragols i vam anar amb ells. Nosaltres amb el Roger en vam trobar una bossa plena fins dalt, però si els ajuntàvem amb els del meu padrí i la meva padrina fèiem dos galletes! Quan vam acabar de  buscar caragols vam anar a veure uns familiars i després vam marxar cap Albesa.     

Els meus campaments d'estiu


Aquest estiu era el primer any que anava a campaments, i m'han agradat tant com per tornar-hi l'any que ve.
Eren a Juneda i es deien les Obagues. Hi vaig estar 10 dies, i se'm van fer curtes. Allà, al menys,
la tercera part dels nens que hi havia eren de Barcelona o de per allà.

Vaig fer molts amics i amb ells vaig guanyar una mini-lliga de futbol contra uns altres nens que es deien
F.C.Cazaos però els hi deiem F.C.Cagaos, i aquestos, o paraven de fer faltes, el nostre equip es deia
F.C.Obagues i cada vegada que començavem partits ho anunciavem per un
micròfon.

Al centre de la plaçeta hi havien uns aspersors penjats amb cordes d'on sortia aigua tot el dia. Vam anar
quatre dies a les piscines de Juneda, i un dia vam anar a fer bivac, que és dormir amb un sac a fora de les
habitacions.

Un altre dia vam fer una prova que em va agradar molt: Eren combats d'1 contra 1, donaven a cada ú una
espècie de bastó gegant de goma-espuma i al teu oponent l'has d'atacar amb això. El que queia perdia, però
era més difícil perquè etaves a dalt d'un tronc gegant i era fàcil desequilibrar-te. El meu oponent era un
''negret'' bastant àgil i forçut, i el vaig guanyar perquè li vaig dir:

-Mira, un ocell!

I ell el va mirar i...

El vaig pegar a la panxa i va caure i va cridar: mama!

El menjar d'allà era força bo, menys les mongetes tendres, que estaven horripilants. Dos amics que vaig fer
eren germans, es portaven 1 any però eren tan semblants com a uns bessons. Un es deia Marcel i l'altre Enric.


També un que es diu Denís i que és molt ric, i un dia van fer penyores i li va tocar menjar sense mans, només amb
la cara.

I la primera nit, vaig fer un concurs de no dormir amb el Marcel i ell nomès va aguantar fins a la 1 de
la matinada, en canvi jo fins a les 3 i quart.

A l'habitació, no m'aborria perquè com que eren lliteres, al meu damunt hi havia escrit paraulotes i coses marranes.
També hi havia un globus i ens el pasavem a la nit.

Un dia vam fer una prova que es deia guerra de tribus i havies de tirar globus que a dins no portaven aigua, portaven
pa moll i restes orgàniques que servien de fertilitzant. Hi havien dos tribus: Els Masais (el millor equip perquè jo hi anava),
i els Berebers (moros).

En molts dels partits jo feia d'àrbitre, i els de F.C.Obagues m'havien comprat amb llaminadures vaig ser una mica comprat,
però els F.C.Cagaos ho van notar i em van dir:

-Arbitro compraooo!

-Pito regalaooo!

I no em van tornar a deixar ser l'àrbitre.

Els F.C.Obagues vam guanyar també als F.C.Monis i així el gran gran gran gran gran premi de llaunes de Coca-Cola!

I el millor de tot va ser quan l'últim dia, vam sopar pizza, i a la nit, els monitors van fer una discoteca on triaves tu cançons
i ens hi van deixar estar fins a les 2 de la matinada, desprésvaig fer bivac allà amb el Raúl, l'Óscar, el Pol, el Jan i el Sergi
(tots eren amics meus).

05 d’octubre 2012

Descripció d'un amic

La persona que vull descriure es baixet i no és molt ràpid, és una mica prim, té una germana petita, i de vegades es barallen, però quasi sempre es porten bé, o això crec. És amable i simpàtic, i li agrada jugar amb els nens petits i és molt aventurer, porta ulleres i quasi sempre porta rellotge, és bastant intel·ligent i no li agraden les mates.

És molt juganer i li agrada fer tot tipus de jocs, però, el futbol no li agrada gaire, la informàtica, en canvi, li encanta molt, juga molt a un joc de l’ordinador que es diu Club Pengüin, a la consola Nintendo(3DS), quan està tranquil es com un dia esplèndid, però quan s’enrabia es converteix en tota una fúria. Quasi sempre porta texans i sabates esportives, però a vegades porta xandall.

Era o és  un aficionat al Bob Esponja però ara pot ser no li agrada tant, li agrada jugar amb els amics, també li agrada investigar i descobrir coses noves com a l ’Indiana Jones, sempre s’inventa tot tipus de jocs i tots son divertits.

És molt bon amic i sé que si em passa alguna cosa puc comptar amb ell.

La importancia de la música sobre la meva vida.

La música per a mi és molt important, ja que el dia 1 d’ octubre va ser el dia internacional de la música a tot el món, ara explicaré com em vaig interessar per la música.

De petit ja escoltava rock quan anava amb cotxe perquè al meu pare li agradava molt i llavors a la meva mare a 1r li vaig dir que m’apuntés a música, dit i fet, ella em va apuntar a música.

Primer vaig començar a tocar el piano a Albesa amb la professora del col·legi, d'aquí 2 anys va venir una altra escola havíem d'anar a Benavent.

En aquella escola fèiem llenguatge musical ja que jo començava a fer llenguatge musical em semblava una mica difícil. Allí vaig tocar 2 anys més el piano fins que aquesta escola va acabar de funcionar. Quant va venir l’escola que vaig ara als meus pares els hi vaig dir que volia canviar d’instrument i els s’ho van pensar i em van dir que sí, i ells hem van preguntar quin instrument volia tocar? I els hi vaig dir la bateria i el meu germà va voler tocar la guitarra, ja que per a mi tocar la bateria és molt divertit.   

Tinc gats petits


Aquest estiu la meva gata ha criat i ha tingut quatre gats tres femelles i un mascle, els gats són petitets i el dissabte els vam treure a fora al corral a veure que feien i sols feien que tremolar de por. Ha vingut la gata i els ha llepat, després els hem donat menjar per a gats petits i només menjava  un de blanc.
També els hem donat pilotes per jugar i un de gris era l’spiderman, sols feia que pujar i tornar a caure, els hem fet fer carreres jo corria i em seguien.
En fi aquests són els meus gats petits, i us deixo unes fotos

Redacció vacances

Aquest estiu he fet moltes coses: anar a les piscines, fer deures, anar al cine, anar a campaments...

 Els primers dies només anàvem a les piscines, perquè encara no teníem llibrets de deures i el Lluc als matins anava a curset de natació, i a la tarda tornàvem a les piscines perquè no teníem res a fer. Al juliol vam anar a campaments a Pont de Suert, van ser molt divertits: a les nits fèiem activitats com: buscar a professors amagats, baixar amb un matalàs per les escales, fer baixar galetes amb melmelada de la front fins a la boca...

El divendres al matí vam fer una gimcana, també hi havia dies que jugàvem a futbol, a basquet, a bàdminton, a voleibol, entre d'altres esports. Quan vam tornar de campaments vam fer el mateix que abans d'anar-hi, l'únic que ja vam començar a fer deures.

 El dia 14 d'agost va començar la festa major, aquell dia van fer sardanes i jo hi vaig ballar perquè era un dels que havia fet sardanes durant l'any a extra escolars durant tot el curs.

 El dia 15 al matí van fer la cordera, i a jo em va tocar córrer mil dos-cents metres. A la tarda i a la nit van fer el ball, a la tarda vam anar-hi una estona, després vam anar a sopar a l'hort dels meus avis, perquè allà hi tenen una casa, i a la nit vam tornar al ball.

 El dia 16 van fer els inflables, m'ho vaig passar molt bé; i el dia 17 van fer a la plaça dels sarraïns l'entrepà a la nit; i al cap d'una estona vam marxar cap a Granada.

 Vam estar una setmana a Granada en una cas rural, on hi havia una piscina per a nosaltres sols. Un dia vam anar a la zona de “Las Alpujarras”, que són els pobles de “Sierra Nevada”; un altre dia vam veure “Las Cuevas de Nerja” on hi ha la columna natural més gran del món. També vam anar a l'Alhambra i ens va agradar molt.

 Aquest estiu m'ho he passat molt bé.

Vacances d'estiu

Just va acabar el col·ligui vaig estar molt content.

Quan es va acabar el col·legi vaig estar bastantes setmanes per aquí a Albesa.
Casi cada dia que estava a Albesa anava a les piscines amb els meus amics.
Després vam marxar a Franca a passar un setmana, que vam passar en un apartament a Paradou un poble de la Probenca. Molts dels dies que vam estar allà vam anar a visitar pobles i ciutats de la Probenca on hi havia escultures monuments, muralles, ... Una de les ciutats que vam anar va ser Marsella on hi ha l’equip de l’Olímpic de Marsella i el meu germà es va comprar una camiseta d’aquest equip.
També vam veure molts Porches (cotxes deportius) i vam beure molts granissats.
La paraula que més em va agrada i vam dir moltes vegades va ser “buchongs” (cues de tràfic) i em vam trobar moltes d’anada i de tornada.
Quan vam arribar Albesa al cap de tres hores començaven les penyes. Tota la meva família menys el Ferran vam anar als correfocs però la meva germana quan van comença a petar els petards va començar a plorar i la meva mare va haver de marxar amb ella.

Jo no em vaig posar a sota perquè no anava protegit.

Quan es va acabar vaig anar al bar del Toni on hi havia tota la meva colla. Al cap de poc vam marxar cap a les penyes on actuaven els Oriol Foll (grup de rock d’Albesa) on van actuar els bessons i van tocar tres cançons.
Finalment vaig anar a dormir a les quatre de la matinada i em vaig aixecar a les onze i mitja.

L’endemà vaig anar a les cucanyes que van ser molt divertides on hi va haver hoquei en una piscina feta per un plàstic aigua i sabó.

Després vaig marxar a Calafat (poble de costa) on hi vaig passar dues setmanes.
Allí vaig fer el meu aniversari, i com cada any vaig anar a la Bolera i a sopar al xino que passen els plats.

Malabars




El que m’ agrada fer a mi es jugar amb el diàbolo i fer malabars ja que no en ser gaire i ho estic practicant als meus temps lliures.

Quan vaig arribar de les colònies d’estiu als meus pares els hi vaig dir que hem compressin un diàbolo. El dia següent vam anar a Lleida a l’Abacus i allí hi havia molts diàbolos però jo hem vaig triar el diàbolo que hi havia a les colònies.

El diàbolo es molt divertit fer-lo servir i fer servir-lo per circ i ha molts trucs i jo de moment en ser fer pocs però segurament que en sabré fer més, un dels trucs que ara estic practicant és que el diàbolo em passi el  per damunt del braç. També estic practicant fer malabars amb tres pilotes però encara no en sé gaire comparat amb les altres persones.

M’agrada fer malabars des que el meu cosí Albert me'n va ensenyar, però era petit i no n’ agafava cap. De gran jo vull fer un circ amb el meu germà Roger, el Quim, el Sergi... també m’ agradaria fer servir un monocicle que és una bicicleta d’una roda i jo crec que es fàcil d'anar-hi.    

Parc aquàtic a la piscina

El mati del dia 14, l'Anna, els meus avis i jo, vam pensar d'anar tots junts a la piscina, on feien un parc aquàtic. A la piscina gran hi havia: un tobogan, una illa i també un tobogan petit però amb obstacles; i a la piscina petita hi havia com uns cilindres de boxejar però d'aire que flotaven. A l’herba hi havia un castell inflable on hi pujaven els nens petits.

A les piscines hi havíem arribat amb cotxe, per allí a un quart de dotze o així. Jo i l'Anna, a  l’arribar, només d'estendre la tovallola ja ens en havíem anat a l'aigua.
Els meus avis es van asseure en una taula i es van menjar un petit aperitiu, juntament amb un amic seu.
Jo de tant en tant els anava a veure i picava alguna patateta.
La primera piscina on vaig anar va ser a la gran, a la màrfega de l’illa. Al final d'aquella màrfega, hi havia un tobogan on gairebé tots els nens s'hi atrevien a saltar, però jo no, i només m'hi tirava asseguda.
A la tarda hi vaig tornar, però com que era molt aviat ens vam esperar una mica a la piscina petita, a que inflessin les màrfegues. Eren per allà a dos quarts de cinc i jo i una altra nena vam ser les primeres de pujar. Com que les màrfegues estaven acabades d'inflar, els tobogans no estaven molls i per tant no patinaven, però de tant baixar els nens ja començava a patinar més.
Al cap d'una estona me'n vaig cansar i vaig anar a la tovallola. Les meves amigues també van venir i totes juntes jugàvem per allí.
A jo em va agrada més la tarda que el matí, perquè hi havia més nens i nenes i per tant m'ho passava més bé.
Aquest dia va estar molt bé i espero tornar-ho a repetir l'any que ve.

El meu cap de setmana


El dissabte dia 22 de setembre vaig anar a Port Aventura amb la meva família, la mare del Arnau i el Roger ens van trucar per dir-nos que venien per no ens vam trobar en tot el dia.

Aleshores,  jo i el meu pare vam anar a pujar al Furius Baco, el Jordi el meu germà i la meva mare van anar al riu salvatge, ens i vam estar una hora i tres curats fent cua, el Jordi i la meva mare van tenir tems de pujar a una altra atracció: Els Tronquets.

Per a mi el Furius Baco es l’atracció més rapida de totes, després quan vam baixar del Furius Baco vam anar a fer cua al Tutuki Splash, el jordà i la meva mare estaven venint, la cua avançava ràpid i quan vam sortir estàvem totalment mullats de cap a peus. Llavors jo i el meu pare vam anar al Dragon Khan, mentrestant el Jordi i la meva mare van anar al Tren de la Mina, nosaltres ens i vam estar cinquanta minuts fent cua, vam fer moltes girades i baixades i moltes vegades estàvem de cap pap per vall, va ser al·lucinant, a i ja estàvem completament secs, ens vam trobar a on hi havia les fotos i vaig comprar una foto del Dragon khan.

Aleshores vam anar a dinar, i desprès vam anar a pujar a l’estampida i havia molta cua però al final l’atracció va estar molt be, al acabar vam anar jo i el meu pare vam anar a pujar al Shambala, mentrestant el Jordi i la meva mare van anar a comprar palometes i es van quedar mirant avera si baixàvem. Vam baixar molt ràpid i la majoria de la baixada no hi havia gravetat. Van ser al·lucinants totes les baixades.

Al final volíem marxar ens vam trobar amb l’Arnau i el Roger i vam anar a sopa tots quatre al Macdonals.

El dia següent  vaig  anar a dinar a casa de la meva padrina que venien els meus cosins i ens vam quedar sense pujar a les mini atraccions que hi havia perquè el meu pare volia dormir i el meu cosí i el meu germà no el van deixar dormir i jo per la tarda vaig sortir al carrer a jugar amb el meu amic Quim.

Descripcció

Ara us descriuré a una persona de la meva família, que fa 2n d’eso. És una nena de cabell llarg, té el cabell de color marró com el fang. El seu nas es normal i la seva cara sempre esta somrient. Te uns ulls de color blau com el cel.

Sempre està somrient i no hi ha moment en que la vegis enfadada, es molt amable i sempre respecta les opinions dels demés. Normalment va amb pantalons i amb un jersei que no es que destaqui, quan ve al camp a dinar sempre ve amb una suradora.

No conec molt bé les seves aficions, però se que una mica li agraden els animals, té un gat, més aviat una gata que en diu Pipa i també te uns ocells. No es d’aquelles persones que odia l’ordinador, es més, li agrada bastant. El que més fa són deures, a les vacances fa molts deures. Li agrada jugar al New Super Mario Bros. Li agrada molt llegir i es llegeix uns llibres molt i molt dobles.

Aquesta persona es la meva cosina i viu a Vilanova de Bellpuig, la majoria no la coneixeu però perquè o sapigueu es diu Núria Florensa.

Descripció d'una persona

La persona que vull descriure és més o menys alta i tímida. També és tan ràpid com un àpid i simpàtic, però quan s’enfada es descontrola una miqueta. Sempre m’ajuda amb el que li demano i em fa favors. Sempre riu i sempre està content.

A l’hora de pujar als arbres és el rei, perquè és tan àgil com una moneta de l’Amazones.
Vesteix roba de marca i les seves aficions són jugar a l’ordenador i a les consoles. Li agrada molt jugar a futbol amb els de la classe. També li agrada molt anar a càmpings, a la platja i a Port Aventura.

Pel que fa el seu aspecte físic, té la cara rodona i no porta ulleres, els braços llargs i unes cames molt elàstiques. Té el pel llarg i és bastant moreno.

Té bones qualitats per a l’esport, sobretot al Futbol, al Handbol, al Basket, al Hokey, al mata-conills...
Li agraden les pel·lícules d’aventures com ‘’Piratas Del Caribe’’ o ‘’Viaje Al Centro De La Tierra’’.
Ara té 10 anys i viu a Albesa. De caràcter és molt llest, quasi es podria dir que és més llest que Albert Einstein.

De gran, vol fer una empresa amb mi de diferents videojocs de l’ordenador, la Nintendo Ds, Xbox i més consoles... 

Xocolatada del carrer.


El dia 29 de setembre al nostre carrer es va fer una xocolatada per fer el comiat de la fresca ja que això sols es fa a l’estiu.

Vaig començar el dia amb un somriure a la cara i llavors vaig pensar que a la nit teníem aquesta xocolatada. Em vaig quedar tot el matí a casa fins que va arribar la nit. Aquell dia feien un partit de futbol del barça, i nosaltres l’escoltàvem per la ràdio.

A la xocolatada hi havia la meva mare, el meu germà, la Núria, la seva mare... ho fèiem a casa del meu veí. Els grans estàvem en una taula i els petits en una altra. Quan em van ficar la xocolata vaig sucar els melindros i estava molt bo. Després quan vam acabar ens van donar uns ous kinder que estaven molt bons i les joguines les vam donar als nens petits. Així va ser la nostra xocolatada del carrer.                   

03 d’octubre 2012

La importància de la música sobre la meva vida

El dilluns dia 1 d'octubre va ser el dia internacional de la música.
La música des de petit que m'ha agradat perquè li dóna alegria al
món i a la gent.

Fa 3 anys que toco la guitarra i trobo que vaig triar bé l'instrument
perquè en sé bastant.

Molta gent creu que la música nomès és una tonteria que van crear uns
humans aborrits, però no és així, ja que la música, moltes vegades ens
ajuda a expresar-nos.
I es pot fer música amb qualsevol part del cos o objectes tant corrents
com els de la vida quotidiana.


A part de la guitarra també toco la flauta a l'escola i la guitarra
elèctrica del meu padrí. I de percusió el tamborim i el repinique.

Continuaré estudiant llenguatge musical i instrument fins que ensapigui molt més.