28 d’abril 2008

La fira de la campana

Ahir vaig anar a la XXI trobada de campaners i fira de la campana d’Os de Balaguer. Quan vam arribar era una mica aviat per això vam voltar per les parades d’oficis antics que hi havia pels carrers del poble. Després vam pujar al castell d’Os perquè només l’obren aquest dia. En arribar a dins, ens van deixat tocar una campana de l’any 2000. Tenia un so molt bonic d’escoltar. Vam anar a la primera planta, per poder veure un museu de campanes de diferents llocs i tipus.
Vam pujar a l’ultima planta on hi havia una molt bona vista, allí ens han explicar que estaven restaurant el castell, sobretot la part de la torre que no es podia veure. També ens van dir que aquest castell era d’origen àrab i s’hi va començar a viure a l’any 1036. Aquest castell quan estigui restaurat del tot farà goig!
Quan vam baixar l’ajuntament va començar a repartir pa amb xocolata desfeta per tothom.
A les deu i mitja van començar a fer els tocs de campanes, n’hi tocaven de festa major, de morts,...no van acabar fins a tres quarts de dotze. Nosaltres ens hi vam estar una mica escoltant-ho però vam marxar per veure la cova dels Vilars.
Hi vam anar amb cotxe fins a un pàrking perquè no es podia continuar en vehicle. Vam caminar per un camí escabrós durant cinc o sis minuts i llavors vam arribar a la cova que estava tancada, uns homes en veure’ns ens van obrir les portes.
La cova era petita i el terreny relliscava molt perquè era de pedra. Hi havia unes pintures rupestres d’uns cérvols, unes persones,...Estaven bastant descolorides pel temps i també perquè hi havia gent que les mullava per veure-les. Ho van haver de tancar perquè hi havia gent que feia bretolades com fer foc o intentar arrencar les pintures. Ens van explicar que allí no hi vivien, que només hi anaven els escollits a pintar per tenir millor caça.
Després ja vam marxar cap a casa.

Final de la temporada d’aleví

Aquest dia 26 d’abril s’ha acabat la temporada de futbol aleví.
Jo jugo a l’equip C.E.E La Noguera.
El dia 26 d’abril hem jugat l’últim partit de futbol de la temporada d’aleví contra l’atlètic Segre. Hem quedat 7 – 1 a favor dels locals.
El partit començà, els primers minuts aguantàvem molt bé fins que un nen se’n va anar per la banda i va fer gol. Quan es va acabar la primera part ja anàvem 4 – 0.
Jo nomes vaig poder jugar uns pocs minuts a la segona part perquè hem vaig fer mal al taló del peu.
Aquesta temporada ha estat una mica complicada perquè érem molt pocs jugadors. Per aquest motiu no podíem fer canvis i teníem que demanar als jugadors de la categoria inferior que ens vinguessin a donar un cop de ma.
A la lliga hem quedat en les ultimes posicions. Tot i això som un equip que estem molt avinguts i encara que durant el partit algú es posa nerviós quan perdem desprès a la dutxa ja no ens recordem de res i ens ho passem força bé.
Aquesta temporada m’ho he passat molt bé perquè e aprés a controlar la pilota, a parar-la amb el pit...
L’any que bé tinc que pujar de categoria a Infantils perquè a cada categoria només hi jugues dos anys. Esperem tots els que pujem de categoria que ens ho passem tan bé com aquesta temporada, que aprenguem força coses i si pot ser que guanyem algun partit de tant en tant perquè llavors ja seria la bomba.

27 d’abril 2008

Fira de Balaguer

Els dies 25, 26 i 27 s’ha celebrat la fira de Balaguer. Jo i vaig anar el diumenge dia 27 d’abril amb la meva família, i va ser molt divertit.
El recinte on es trobava la fira es dividia en dos parts, una on hi havien les firetes i l’altra era un lloc tancat on hi havia exposicions de menjar, productes per la llar,fins hi tot hi havia una representació de les caravanes d’Albesa.
Una de les coses que més hem va cridar l’atenció va ser un cotxe negre amb flames mot bonic que el mirava un munt de gent.
Quan érem dins el pavelló el meu pare va provar unes butaques vibradores que et deixaven com nou al seure-hi.
Al cap d’una bona estona varem anar per fi a les firetes on allí es veia tota mena de atraccions la majoria eren per nens més petits.
Després de mirar-les totes vaig haver d’acompanyar la meva germana que no volia pujar sola a una espècie de drac que anava fent voltes i un home t’anava picant al cap amb unes escombres. Per cert sí n’agafaves una podies fer un viatge gratis, jo en vaig aconseguir dos en el mateix viatge i varem poder pujar un altre cop.
Després com que teníem gana, el pare ens va comprar una bossa de xurros. Tot seguit varem fer una partida en una mena de taula que treia aire i posaves en joc un disc que tenies que tirar-lo al teu contrincant. Jo vaig guanyar a la meva germana però ella en va aprendre ràpid.
Al marxar de la fira com que feia molta calor varem anar a prendre un refresc al passeig de Balaguer.

26 d’abril 2008

El contacontes a la biblioteca

Avui, dissabte 26 d’abril, s’ha fet un contacontes a la biblioteca i s’han repartit els premis del segon concurs de narrativa breu. A les cinc i mitja ha arribat una dona que ha explicat tres contes. No llegia, ensenyava els dibuixos i parlava interpretant els personatges.
La primera història es titulava “Encara no?”. Tractava d’un home gran que va plantar una llavor i cada dia anava a la seva horta per mirar si ja veia la flor. Tot això fins que se’n va cansar, i va deixar d’anar-hi. Aleshores un ocell es va emportar la flor per regalar-la a la seva enamorada el dia de Sant Jordi.
El següent conte és molt famós, “La caputxeta vermella”. Tot i així, era diferent, la nena sempre preguntava el perquè de les coses. Al final el llop se la va menjar i des de dins la panxa ella encara preguntava aquella frase. Quan el caçador la va salvar la caputxeta li va poder explicar tot el que sabia, ja que després de tants “per què?”, en sabia moltes de coses.
L’última història era la mateixa que la segona, però també diferent. Es titulava “Confondre històries”. Deia que la caputxeta era groga, que anava a casa de la seva tieta, que es va trobar un cavall,... i els nens havien d’esbrinar aquests errors.
Quan aquella dona ha acabat, l’alcalde del poble ha donat pas als premis del concurs. En la categoria A ha guanyat la Marina Codes, una nena que cursa tercer de primària i que s’ha emocionat en saber que la seva història, “El nen sense nom”, era la guanyadora.
En la categoria B he guanyat jo, amb un text titulat Vent, que vaig escriure fa un temps. M’han regalat una entrada familiar per les piscines d’aquest estiu, dos llibres en castellà, tres en català, un per la meva edat i els altres de més petits, una bossa de les biblioteques públiques catalanes i un punt de llibre.
En la categoria C ha guanyat la Gal·la Rufach, que també s’ha emportat un bon premi. En la D ha guanyat una dona que avui no estava a la biblioteca, però de ben segur que estarà molt contenta en saber la notícia. Els participants que no han obtingut el primer premi també han rebut d’obsequi un parell de llibres.
En acabar, els més petits s’han quedat a pintar unes mandales de Sant Jordi. Espero que l’any que ve es repeteixi ja que això estimula la gent a llegir i escriure i està molt bé.

24 d’abril 2008

L'aniversari dels pares

Quan ens vam alçar de dormir vam veure que a la porta de casa hi havia una rosa molt grossa penjada a la porta i també unes quantes banderetes. Pel poble també hi havia un cartell que hi ficava que el Juan i la Joana. També hi havia un dibuix de Sant Jordi, però nosaltres no ens en vam assabentar que els caps eren del pare i la mare.
Els meus pares van fer el 25 aniversari, tota la colla els hi va fer una sorpresa. Els van anar a buscar a casa amb un carro tot guarnit, on als costats hi havia dracs. Als meus pares els van fer disfressar. Al meu pare de cavaller i a ma mare de princesa.
Amb la carossa vam anar a fer un tomb pel poble i després per la Portella, vam anar a veure als familiars. Però el meu cosinet petit tenia por al veure tanta gent desconeguda i no va voler baixar, li tocaves el timbre i no contestava pobret. La Dolors volia tirar petards però com que a la padrina li feien por no en vam tirar. Al poble si que en tiràvem molts, i bastant forts.
Quan vam arribar al poble ja vam anar a casa nostra, els vam invitar a que pugessin a veure i a menjar. Quan van repartir els regals tothom estava fent fotos, la Teresita els va regalar uns coixins molt còmodes. Però el més bo de tot va ser que al meu pare li van regalar uns calçotets amb un penis al davant, i a la meva mare un tanga amb unes popes al davant. Al final tothom s’ho va passar molt bé i vam riure molt. Jo crec que vam fer massa el ruc.

21 d’abril 2008

El castell de Mur

Fa poc he anat amb la meva família al Castell de Mur i al Museu Comarcal de les Ciències Naturals de Tremp. Primer vam anar al museu. A la primera planta hi havia una exposició de l’aigua, t’explicava el cicle de l’aigua, quants litres es gasten diàriament o a l’any,...
Després vam pujar a la segona planta, on hi havia una exposició de quadres sobre els codonys, les pintures exposades estaven fetes per la gent de Tremp. Finalment vam pujar a la tercera planta, la última, hi havia com un túnel amb les diferents eres de la Terra, començava des del Precambrià fins al Cenozoic. Hi havia molts fòssils i tot estava ambientat a cada era, semblava que fossis en un túnel del temps. Això va ser el que em va agradar més. Al costat d’aquesta sala n’hi havia una de més petita on hi havia papallones dissecades. N’hi havia de molts tipus, colors i de diferents llocs del món.
Quan vam sortir vam esmorzar a la plaça del ajuntament i després vam marxar cap al Castell de Mur. El camí era una mica llarg però va valer la pena anar-hi.
Hi havia una guia que ens va ensenyar el castell de dins, ens va explicar que tenia forma de vaixell i que era un castell de frontera que separava el món cristià del musulmà, el castell era d’Arnau Mir de Tost però quan la seva filla, Valença, es va casar amb el compte Ramon V li va donar. Al costat del castell hi ha la Col·legiata de Santa Maria de Mur. Dins de l’església hi havia una pintura que interpretava l’apocalipsi, al 1919, el rector de l’església es va vendre la pintura a un antiquari americà per 7.500 pessetes. Ara la pintura es al Museu de les Belles Arts de Boston i no els volen tornar la pintura.
Ara estan fent una imitació de la pintura, que semblarà l’original. M’ha agradat molt aquesta excursió i he aprés molt sobre aquesta visita.

16 d’abril 2008

Preparació d'un vídeo

Els alumnes de sisè hem decidit fer un vídeo amb l’ajuda de la Gisela, la mestra de P3, que va treballar de càmera a la televisió.
El dia 1 d’Abril, a la classe de després del pati, va venir i ens va explicar què havíem de fer per muntar un vídeo. De deures ens va manar mirar la televisió i fixar-nos en com s’expliquen els reportatges, les notícies,... i en com es mou la càmera.
El primer dia també ens vam dedicar a aportar idees sobre el tema del que tractaríem en el vídeo. Es va proposar de fer-lo sobre algun treball que tenim publicat als nostres Temes de Ciències, o també sobre el poble, però vam decidir de que parlaríem sobre l’escola i el projecte de l’escola nova.
En el vídeo volem explicar que opina la gent del poble, ensenyar com està el terreny, fer entrevistas, parlar amb la gent de l’ajuntament... També ensenyarem l’estat de l’escola en la que estem ara, perquè hi ha goteres, esquerdes, a la classe de tercer un forat al terra, baranes rovellades, el lavabo tocant al pati sense cap passadís, les classes de 1r i 2n estan en barracons, ...
Però encara que moltes parts de l’escola estiguin en mal estat, també tenim dues sales d’informàtica amb ordinadors, tres classes amb projectors i una xarxa. Tenim coses bones i treballem força bé.
El següent dia que ens vam reunir, dimecres 8, la Gisela ens van explicar que en molts programes de televisió es fan grups per tenir més ben repartida la feina. Nosaltres també ens vam agrupar en tres grups de tres, que ens serviran fins que acabem el vídeo. Després ens va ensenyar com és un guió sobre un reportatge on estava planificat tot el que es faria. També va portar la càmera i ens va ensenyar a treure i posar la cinta, la bateria,... tot i que alguns ja ho sabíem fer. Ens va explicar que els programes de TV s’han de gravar amb el trípode, que serveix per a que la càmera no tremoli, ja que ho fa quan la tenim a les mans. Aquell dia els deures van ser fer un guió pel nostre vídeo, que seria més aviat un reportatge.
A mi m’encanta fer un vídeo, perquè ho trobo molt original. Trobo molt divertit fer coses com aquesta. Les classes normals són fer-ho tot amb llibres i seguir la rutina, però a la nostra classe fem coses especials i sempre noves. Fer un vídeo és, “super-xulo”.

Un projecte aragonès

Ja fa molt de temps per la televisió van dir que potser es faria un lloc d’oci. Serà el segon terreny de casinos més gran del món després del famós Las Vegas.
Abans era el bosc que era el pulmó d’Espanya. Però un rei espanyol el va tallar simplement perquè es poguessin construir vaixells per l’anomenada “Armada Invencible”. El bosc es deia “Montes Negros”.
Es gastarà molta aigua i electricitat per les màquines. El director d’aquest projecte te una mala reputació, ja que encara té deutes amb els accionistes de la seva antiga empresa.
M’he informat que l’alcalde de Lleida considera què és una gran oportunitat per guanyar llocs de treball.
En aquesta adreça es pot trobar el terreny que ocuparà el lloc on es faran aquests casinos i la població que hi ha: http://es.wikipedia.org/wiki/Monegros
Jo crec que està molt malament, simplement per l’aigua que es gastarà sols fent això i que aquest senyor és una mica perillós. Diuen i també s’ha demostrat que aquest senyor fa anys va fer una empresa i va donar fallida, i encara té deutes amb gent.
I més amb l’aigua que es gasta no s’hauria de fer. A TV3 van dir que als pagesos de les terres en que s’ha de fer els hi oferien un capital molt baix.

14 d’abril 2008

La sequera

Últimament tothom parla de la sequera, els avis diuen que abans plovia més i que ara no plou degut al canvi climàtic.
No se si és o no pel canvi climàtic, però sí que és cert que enguany a Catalunya hi ha molta manca d’aigua. A la tardor i a l’hivern gairebé no ha plogut i tampoc ha nevat a les capçaleres dels rius. Això ha fet que els pantans estiguin buits o a menys de la meitat de la seva capacitat.
Ciutats com Barcelona i el seu voltant tenen manca d’aigua i el govern a pres mesures perquè no n’hi falti.
Jo crec que per aturar això hauríem d’intentar estalviar més aigua. No regar fins al màxim el bancal, sinó buscar nous sistemes com l’aspersió, no regar amb aigua potable, no deixar-nos l’aixeta oberta, aprofitar l’aigua de la pluja per després regar les plantes o donar de beure els animals i un altre, fer un sistema per fer anar l’aigua de quan et dutxes, per estirar la cadena i tancar l’aigua bé. I una cosa que fa molta gent és posar reguladors i comprar-se wàters amb una cadena per l’orina i una altra pels excrements.
Si tots fessin això ajudaríem a convatir contra la sequera i així podríem tenir aigua durant més temps perquè l’aigua és essencial pel nostre cos i per la terra, per conrear fruites, perquè puguem sobreviure i puguem rentar el nostre cos.
També afegeixo que, amb la sequera que hi ha aquí, el govern de la Generalitat volia prendre aigua del Segre però els pagesos s’han queixat de que si els hi prenien l’aigua ells tampoc no podrien regar.
Això ho he fet perquè vegem que sí que val l’aigua per la nostra vida.

02 d’abril 2008

L'experiència d'un tutor

He aprés que als nens petits els agraden molt els contes. Per llegir els contes s'ha de fer de manera que els nens s'interessin per allò que els expliques, o sigui que s'ha de llegir amb una mica d'entusiasme i fent riure una mica, per a que els nens no s'avorreixin. I també s'ha de fer una mica de teatre i interpretar-ho molt exageradament.
Va molt bé per a mantenir la seva atenció fer alguna pregunta de tant en tant i involucrar-los en la història. S'ha de llegir amb un llenguatge senzill i sobretot hi ha d'haver una actitud adequada, per tant no s'ha d'enjugassar massa al nen, perquè llavors es distreu i no aprén.
Els contes que més funcionen són contes en que hi hagi una mica d'humor, i que alhora faci entrar el nen al conte. Les activitats que convenen més són les de tipus passatemps i les de pintar.
Si he de millorar alguna cosa ho haurien de dir els nens als quals els he explicat el conte. Jo ho he fet el millor que he pogut, però alguna vegada s'han enjugassat més del compte i no sabia com parar-los. Sempre es pot fer millor.
He ensenyat cultura i he contribuït a que als alumnes els agradi més la lectura i tinguin més llenguatge. La resposta dels alumnes s'ha de llegir sobretot amb l'actitud. Per exemple, si un alumne, després del conte ja vol acabar vol dir que no li ha agradat el conte. Però si, pel contrari, després del conte i fer les activitats hi vol tornar el proper dia, vol dir que la feina està ben feta.
L'èxit d'aquesta activitat depén de moltes coses: de com expliques el conte, de com fas les activitats, de l'actitud, del comportament i, sobretot, que el conte sigui interessant per als nens. Si hi ha un conte que és horrible, per molt bé que l'expliquis, el nen s'avorrirà i perdrà l'interés per a la lectura, que és molt necessària en aquesta edat.
Em sembla molt bona la idea de repetir-ho amb contes inventats per nosaltres. Així serà una activitat nostra al cent per cent. Crec que si aquesta activitat que hem fet als nens de P-5 ha sortit bé, per què no pot sortir bé explicar els nostres meravellosos contes als nens?
Però ara bé, no serà tan fàcil fer-ho com dir-ho. Si he de dir la veritat, costa molt més inventar un conte per als nens petits que no pas fer-ne un de normal. A part, també s'han de fer dibuixos, i no tothom té traça en això. És un gran repte.