19 de desembre 2006

Viatge a Gant, Bèlgica

Ens vam despertar i jo estava molt emocionat perquè era el dia que marxàvem a Bèlgica.
Primer vam anar a l’aeroport de Barcelona i vam facturar les maletes i aleshores vam dinar. Quan vam acabar de dinar ja era la hora de marxar i vam pujar a l’avió que ens havia de portar a Brussel·les, la capital de Bèlgica. Va ser brutal perquè quan s’enlairava se sentia el soroll del motor i era llavors quan veies que anaves pujant cap al cel. Jo mentre érem a l’avió estava escoltant música i mirant per la finestra. El viatge em va passar volant (jeje), vaig sentir que ens deien que aterraríem i vaig ficar-me el cinturó de seguretat. L’aterratge no va tenir problemes, ni molt menys.
En sortir de l’avió, vam anar a buscar el tren que ens portaria a Gant. Aquell viatge va durar tres quarts d’hora però, per fi, vam arribar a Gant, una ciutat molt coneguda de Flandes, al nord de Bèlgica. Allà ens vam trobar la meva cosina que ens va acompanyar al lloc on dormiríem, un alberg molt bonic i divertit.
L’habitació era petita però acollidora. Em va cridar l’atenció que els coixins eren quadrats com els del sofà de casa. Jo allà no dormia gaire bé, però em despertava amb ganes de fer coses noves.
Cada dia ens trobàvem amb la meva cosina i ens portava a llocs molt bonics. Un dia ens va acompanyar a Bruges i allí vam veure coses i monuments molt famosos com, per exemple, la torre de la catedral de les 360 escales. La meva mare, el meu germà i jo hi vam pujar i des de dalt havia una vista meravellosa, es veia tot Bruges amb els seus canals i les casetes amb les teulades amb forma d’escala.
Hi havien menjars que feien molt bona pinta i coses que feien molt bona olor com les parades de gofres i la xocolata. El paisatge i les cases eren molt diferents dels de Catalunya. També hi havien rius i coses que donava bo de veure.
Per les nits no voltàvem gaire pels carrers perquè feia mal temps i anàvem a dormir molt aviat. Un cop jo em vaig trobar dos borratxos un em va demanar l’hora en anglès i l’altre em renyava com un boig, però no l’enteníem perquè penso que parlava en flamenc.
Per fi va arribar el dia de marxar i ens en vam anar a l’aeroport. El procediment va ser més ràpid i a l’avió, quan ja arribàvem a Barcelona, vam decidir d’anar a veure el Barça. Al camp ens ho vam passar molt bé.
Quan va acabar el partit vam anar a casa i vam veure els padrins.

18 de desembre 2006

La terra del meu pare

El pare va néixer a Canjayar, a la província d’Almeria, Andalusia. Hi va viure molts anys, fins que va conèixer la mare, que és de Barcelona. Se’n va enamorar i va venir a viure a Catalunya.
Canjayar és un poble molt bonic, que no arriba als 2000 habitants. Està situat a la vall del Andaràx, entre les muntanyes de Sierra Nevada i Gàdor. És un poble de cases blanques que té molta vinya.
La meva família i jo hi anem cada any de vacances perquè allà tenim amics i familiars, els tiets, els cosins, ... Quan arribem, el primer que fa la mare és anar-se’n amb les tietes, de compres.
Hi anem per Nadal i a l’estiu. Ens ho passem molt bé. Entre mig de la setmana fem una festa amb la família i els amics del pare i els tiets.
A Canjayar encara hi ha cases molt boniques i també hi ha coves. Allà hi ha una fruita que és diu “chumbo”. Per aquells llocs no hi passen gaires cotxes. Almeria és a quaranta-set quilometres de Canjayar. Almeria és molt bonica i té platja. Canjayar no en té de platja, però té piscines.
El pare hi té un germà i una germana, el seu germà és diu Antoni i la seva germana és diu Marí. A l’estiu i a l’hivern fan les firetes i cada any anem a les firetes. El pare de vegades surt amb els tiets de festa.

15 de desembre 2006

M’ha passat volant

Aquest trimestre ha passat molt ràpid. Hem treballat bastant, per exemple en català hem fet textos, dictats, lectura, ... Hem llegit el llibre "Brillant". Jo m’he llegit altres llibres: "El cas de la professora desapareguda", "Matilda", i "El cas del pare Noel", que m’he l’estic llegint. Tots hem millorat amb les faltes i els accents.
En naturals hem fet uns quants treballs: el de l’aparell locomotor, el de les plantes, el dels mamífers, el dels animals diürns i els nocturns, i el d’animals en general. Busquem informació als llibres, enciclopèdies digitals i Internet, i fem els treballs amb l'ordinador.
En matemàtiques hem deixat clares les fraccions per totes les parts: classes, simplificacions, operacions, ... A més a més, de vegades ens posem exercicis els uns als altres, i també, si algun company no entén alguna cosa, li ho expliquem els altres companys, és a dir, fem de mestres.
També hem treballat bastant amb les pagines personals i amb el blog, que és això que estàs llegint. S’ha de preparar i revisar els textos, s’ha de buscar una imatge, ...
En mig de tot això, vam fer un viatge d'una setmana a Múrcia, que ja hem explicat en altres articles d'aquest Blog.
Hem treballat molt més amb tecnologia, només tenim llibre de socials, castellà, angles i els de lectura. Tot el que puguis veure aquí i a les pagines personals ho hem fet nosaltres.
Finalment, hem fet una assemblea per començar a organitzar-nos el segon trimestre, i per parlar del que ens agrada i del que no ens agradava tant, per també poder millorar-ho.
Ara arriben les vacances de Nadal i esperem carregar-nos d’energies per poder arrencar fort el segon trimestre.

12 de desembre 2006

El meu equip, "La Noguera"

El meu equip de futbol es diu la Noguera i som molt bons, però anem cinquens a la lliga. Hi juguem nens i nenes de Vilanova, Térmens, Menàrguens i Albesa. Normalment fem els partits dissabte a la tarda.
El màxim golejador és el Jaume Puig i el segon és el Xavier Fulla. Al meu equip tenim el millor porter de la lliga aleví, el Josua. Tot els partits que hem jugat a casa els hem guanyat, tots menys un que l’hem empatat. A fora hem perdut tots els partits menys tres.
Entrenem a Térmens els dimecres i divendres, a les set de la tarda. El nostre entrenador es diu Carles. Té molta mala llet, però és molt bo. Fa de socorrista. Si ens portem malament ens posa a fer voltes al camp. Ens fa fer exercicis de flexions i abdominals, i fer xuts al Josua. El nostre delegat és el Ramon Sabartés.
Foto cedida per Xavier LloberaEl camp de Térmens és d’herba i és molt gran, però no tant com el d’Albesa. Les nostres samarretes, pantalons i mitgetes són de color verd florescent i blau normalet. El patrocinador és l’empresa Voltes.
Nosaltres juguem a Albesa, en un camp molt gran. Però és de terra i les porteries molt altes i molt bones. El camp te tres entrades, una pel darrera, una al davant i l’ultima pel costat. Aquestos mesos l’han fet molt més gran, el van engrandir bastants metres.

07 de desembre 2006

Nova tecnologia a l'escola

El dia 5 de Desembre del 2006 van arribar alguns dels nous ordinadors. Els haurem de canviar pels de la Caixa i els altres que tenim a la classe, que ja són molt vells. N'han d'arribar 5 de portàtils i 10 sobretaula.
Els altres se’n aniran a les classes, que no n’hi a gaires. A l'escola hi haurà més de 40 ordinadors, tots connectats en xarxa i a Internet.
Els canviaran quant tornem desprès de les vacances de Nadal. Aleshores ja els tindrem ficats al seu lloc i ben ordenats a les seves canaletes. Tot serà tecnologia més avançada.
A l’aula de 6è i a la de 3er hi ha uns canons per projectar pel·lícules i imatges d'Internet o de DVDs. També hi ha sis altaveus a cada aula. Hi ficaran 2 ordinadors. També en tenen que portar un a la sala d’informàtica perquè en vam agafar un d’aquells per la nostra classe.
Han vingut dos homes amb una furgoneta, han portat les màquines i s'han passat dos dies treballant per instal·lar i comprovar que funciona.
A la nostra escola hi haurà ara dues aules informàtiques, dues multimèdia i una polivalent. És molt avançada en tecnologies i també en les eines i programes que utilitzem. Mireu les entrades anteriors d'aquest blog si voleu més informació.

01 de desembre 2006

Eleccions a la classe

Ara que a la classe ens toca canviar de delegat/a i bibliotecari/a, hem decidit que no ho faríem com sempre, és a dir, fent les paperetes, votant dues persones i ja està. Aquesta vegada ho farem pels grups, que és un altre servei de Google.
Els grups són un espai a Internet que fem servir per comunicar-nos entre els de la classe. Una persona fa d’administrador, en aquest cas el nostre tutor. Ens va ficar a tots en el grup "alberdigital" i quan de vegades volem fer coses com debats, pagines i penjar arxius, que només volem ensenyar o comunicar als companys, ho fem per aquí.
El cas és que aquesta vegada utilitzem els grups per fer les eleccions. El professor va fer un missatge que explicava que, si volíem participar en una de les dues opcions, havíem de contestar allà, fent cadascú la seva candidatura.
La majoria ens hem presentat. Jo ho he fet per bibliotecària i he donat els motius per demanar el vot: que m’encanta llegir, que cuidaria bé els llibres, que ho faria de la millor manera que pogués i també que els podria recomanar llibres. Per delegada no em presento, com que hi ha alguns que ho han fet, ja sabem que no ens quedarem sense.
Avui, dia 1 de desembre de 2006, a dos quarts d'onze hem fet les votacions. Primer ha sortit el delegat i ha repartit les paperetes, desprès ha escrit a la pissarra el noms dels candidats. Després hem votat i ha escrit els vots.
Quan teníem els resultats ha sortit el nou delegat, li ha donat la mà a l'anterior i tots hem aplaudit. Desprès ha sortit el bibliotecari a la pissarra, li ha donat la mà a la nova bibliotecària, i han fet el canvi. Finalment el professor ha destruït les paperetes.
Ha tocat ser nou delegat a l’Arnau Piqué, amb nou vots i sots-delegat al Marc Balagueró amb dos vots. Com a bibliotecaris han sortit la Irene Bentoldrà, amb sis vots i el Xavier Llobera amb quatre. La seva tasca durarà fins a mig febrer.

El viatge a Port Aventura

Hola soc el Xavier! L’any 2005 vaig anar a Port Aventura. M’ho vaig passar molt bé.
Port Aventura és un parc on hi ha moltes atraccions. També hi ha bars i restaurants on es pot dinar. Port Aventura és a prop de Salou. És un lloc on hi va molta gent, sobre tot a l’estiu.
Vaig pujar als troncs d’aigua, havien baixades que et mullaves tot, eren molt empinades. Volia pujar al Dragon Kan, però no em van deixar perquè no feia metre 40. El meu pare hi va pujar i jo i la meva mare ens vam esperar en uns gronxadors que hi havien a la plaça. El meu pare va baixar una mica marejat.
Al cap d’una estona ens em vam anar a dinar, vam menjar un entrepà. Desprès de dinar vam pujar en un lloc més, que en diuen les cassoles. Tota l’estona giraven, vaig baixar i el meu cap també girava. El pare ja no volia pujar a cap lloc més, des de que es va marejar.
Vam marxar cap a l’hotel. Ens vam ficar a descansar fins l’hora de sopar. El sopar no em va agradar gaire, però pensava que voltant pel parc ’ho vaig passar molt be. L’endemà ja vam marxa cap a casa.
Quan vam arribar a casa em vaig ficar al sofà i ja no em vaig poder alçar. M’hi vaig adormir fins l’endemà. Estava molt cansat.