25 d’abril 2007

La festa dels tres tombs

Aquests cap de setmana, a Anglesola, un poble situat a la comarca de l’Urgell, s'ha celebrat la XXIV edició de la festa dels tres tombs, que té com a principal objectiu recuperar la tradició dels nostres pobles i ciutats, abans de l’arribada de les màquines al camp.
Aquests any, la societat de Sant Antoni Abat, entitat organitzadora de la festa, ens sorprèn amb la X trobada de la federació catalana dels tres tombs, amb la participació d'aproximadament al voltant de 170 carros.
A la festa es fa un seguit d’activitats relacionades amb el cavall: fira ramadera de cavalls de pura raça, fira de cavalls creuats, fira d’equipaments hípics i proves hípiques. A més a més ,també hi ha la fira medieval que s'hi pot adquirir tota mena de productes artesanals. El visitant pot aprofitar l’ocasió per visitar el museu del carro. I aplegà el bo i millor de cada població, degut a la gran participació de gent s’ha hagut d’ampliar el recorregut.
Aquests any també hi ha participat la guàrdia urbana muntada de Barcelona, i el carro més gran de garbes de Catalunya, carregat amb cinc mil cinc-cents quilos de garbes.
Per acabar es pot comprar tires per ajudar a la festa, i es sorteja un carro petitet que hi ha aliments: conills, pollastres, ous, embotits, etc.
Aquesta trobada es fa més tard del que tocaria degut a que per Sant Antoni és fa a molts llocs i llavors no tindrien tant ventall de carros i demès bestiar per a la festa.

24 d’abril 2007

Sant Jordi

El dia 23 d’abril se celebra la diada de Sant Jordi. La tradició marca regalar un llibre o una rosa. Es fan parades pels carrers i la gent, amb el bon temps, surt a passejar i comprar.
Com tots sabem no és pas veritat aquella història que diu que en un petit poble no quedava menjar per donar a un pudorós drac i van jugar a sorts a qui li tocava arriscar-se. Li va tocar a la princesa i un cavaller que es deia Jordi la va salvar i li va regalar un rosa.
Segons s’explica, l’any 1094, el rei Pere I va guanyar una batalla contra els sarraïns amb l’ajuda d’un tal Jordi. Per agrair-li-ho, el rei el va anomenar patró de la cavalleria i també patró de la noblesa catalana.
Aquesta festa es va començar a celebrar al 7 d’octubre del 1926, per celebrar l'aniversari dell conegut Miguel de Cervantes. Al 1930, es va canviar la data al 23 d’abril, que és l’actual.
Realment, a Catalunya, és una mena de Sant Valentí amb un caire més cultural, però no només pels enamorats. Els pares i els padrins també ens regalen llibres a nosaltres, els nens.
Aquest any el llibre de Polònia, la sèrie de TV3, ha tingut molt èxit. També l'ha tingut el “Me’n vaig” de Pepe Rubianes. S’han venut moltes roses. A mi m’han regalat tres llibres de “Les cròniques de Nàrnia”. I a tu, que t’han regalat?

23 d’abril 2007

Llegit a l'escola

Títol: El zoo d’en Pitus
Autor: Sebastià Sorribas
Il·lustracions: Pilarín Bayés
Editorial: La Galera
Col·lecció: Grumets
Tema: Aventures
Edat recomanada: A partir de 8 anys

Aquest llibre va d’un nen, en Pitus, que està malalt i per curar-se necessita viatjar fins a Suècia on hi ha un especialista que el podria curar. El problema és que la família d’aquest nen és pobra i no té prou diners per pagar el viatge. Per ajudar a en Pitus tota la seva colla decideix fer coses per a recaptar diners. Per això tenen la idea de fer un zoo amb tots els animals.
En el projecte del zoo tots els nens del barri hi col·laboren: uns fan les gàbies, els altres fan els cartells, ... Però als qui els toca la feina més difícil i divertida, la secció de caceres, no saben el que els espera per caçar els animals. Amb tot això començen a fer el zoo, ...
En Pitus és el protagonista de la història, ja que el llibre porta el seu nom. Tot i això, és dels personatges que apareix menys vegades. És el nen més petit de la colla i està malalt.
Qui realment intervé en l’acció del llibre és la colla d’en Pitus. La colla està formada per cinc nens i una nena, a més del Pitus.
El lider de la colla és el Tanet, sap organitzar i és molt espavilat. El Quim és el savi del grup i per això tots li diuen Fleming, però com a bon savi, és una mica despistat. L’ajudant del Fleming és el Cigró, d’aspecte grassonet i molt poruc. Un altre de la colla és el Juli, és el més alt i és molt estudiós. També hi ha en Manelitus que és especialista en ficar la pota, sempre va molt desgarbat i li agraden molt tots els animals. L’única nena de la colla és la Mariona que té una mica de mal geni i sap dibuixar molt bé.
Un altre personatge important és el Sr. Pujades, el zoòleg. Ell coneix molt bé els costums dels animals, el que mengen i com s’han de cuidar. Ajudarà els nens a muntar el zoo.
El lloc més important de tot el llibre és un solar abandonat del barri, on la colla es reuneix primer per jugar, després per organitzar i, finalment, serà el lloc on es muntarà el zoo. Altres històries passen a tot el barri: la parada de cacauets de la Sra. Mundeta, la de globus de l’oncle Patau, ... Un del episodis més divertits passa quan tothom va d’excursió a la muntanya, al poble del Brull, per caçar animals salvatges.
M’agrada quan inauguren el zoo que ve tanta gent i fan tants diners per pagar el viatge. També quan coneixen el zoòleg, perquè els dóna un cop de mà. Però el que més m’agrada és quan fan l’excursió, perquè coneixen al Pere del Brull i es fan amics.
Recomanaria aquest llibre a la meva mare, perquè li agrada molt llegir i també a tots els qui els agradin els bons llibres, perquè aporta sentiments i és una miqueta d’humor i d’aventures.
El Zoo d'en Pitus és el llibre de lectura de català que hem llegit a l'escola tots els de cinquè durant el segon trimestre del curs.

16 d’abril 2007

Empleat de l'ajuntament

Entrevista a l'Antonio Barios Castells.
Un dia, fent un dinar d’aniversari, tot parlant amb el tiet li vaig proposar de fer-li una entrevista, ja que em sembla que fa una feina de responsabilitat. Ell no hi va posar cap pega.
• En quina empresa treballes?
Bé, de fet no és una empresa, treballo com a encarregat d'obres per a l’ajuntament d’Albesa.
• Per què has triat aquesta feina?
Perquè em vaig fent gran, i això de desplaçar-me fora del poble ja se’m feia pesat.
• En què consisteix la teva feina?
En totes les feines d'interés general que hi ha al poble, i tot el que ens manen per que la gent estigui contenta i satisfeta.
• Tot l’any es fa la mateixa feina?
No, fem el manteniment de les piscines, el de les escoles, el del cementiri (ara estem fent més nínxols nous) i tenir el poble net.
• És complicat el que fas?
La meva és una feina normal, mai un no pot dir que sigui difícil o fàcil depèn de com t’hi esforcis.
• Treballes tot sol?
No, treballo amb el Joan Jové i el Ramon Bartomeu.
• Qui et substitueix si faltes algun dia?
El Joan o el Ramon, depèn.
• Quin horari fas?
De les 8:00 del matí a les 13:00, i de 15:00 a 18:00. Sempre hi ha alguns dies que surten més feines amb coses puntuals i ens quedem més estona.
• També vas a treballar el cap de setmana?
Algun dissabte sí, i els diumenges quan és la festa major, o quan es fan eleccions.
• Qui es el teu cap, qui et mana?
Tot l’ajuntament.
• Quan de temps fa que hi treballes?
Un any i vint-i-cinc dies que hi treballo, aproximadament.
• Quines feines més has tingut?
He fet de paleta, he portat una carretilla en un magatzem de fruita, i de camioner.
M’has ajudat a entendre que la feina que fas tu per l’ajuntament és necessària per a la bona convivència i l’aspecte social del poble.

15 d’abril 2007

Vacances a Girona

Aquestes festes de Setmana Santa he anat de vacances a Girona amb la família: ma germana, el pare i la mare.
Vam marxar diumenge al mati, perquè la meva mare treballava fins dissabte. Després d’unes dues hores de camí escoltant l’MP3, llegint i fent sudokus, arribàrem a Figueres. Estàvem bastant perduts.
Primer vam visitar el Museu Dalí, on hi havia unes pintures precioses. Em va cridar l’atenció un quadre pintat a cops d’espardenya, què si te’l miraves de lluny era una cara perfecta. I també un lloc on s’havien de pujar unes escales i es veia la cara d’una noia formada per objectes. Va ser una mica avorrit però era molt bonic.
A la sortida, vam anar a veure unes joies que també havia dissenyat ell, en Dalí, la majoria eren molt horteres i bèsties, però també n'hi havia algunes de molt boniques.
Ja era tard i vam estar buscant restaurant fins que en vam trobar un. Havent dinat, vam agafar el cotxe i marxàrem cap a Roses. Vam passejar tota la tarda, allà hi ha moltes botigues! Després vam sopar en una pizzeria, però jo vaig menjar spaguettis. Finalment anàrem en busca de l'hotel, i vam triar "Cal Català".
L'endemà vam ser matiners. Després d'esmorzar vam anar en un lloc on et podies tirar en paracaigudes, es podia conduir karts, motos petites i algunes activitats. El meu pare va pujar als karts, es va fer amic d'uns nens i van acabar fent curses entre ells. Ens vam estar allà un parell d'hores. Després vam dinar i vam fer una excursió en vaixell. Finalment, visitarem les ruïnes d'Empúries i vam tornar aquí, a Albesa.

10 d’abril 2007

La mona de Pasqua

Abans, per Pasqua, els padrins de bateig eren els qui s'encarregaven de l’ou de Pasqua. Consistia a fer un foradet en un ou i se’l tenien que beure, després el decoraven amb perletes o altres coses. En feien uns quants, perquè un era molt petit. Aquest era el regal per als nens, i els agradava molt. Ara no sé si ens agradaria que ens fessin això, ...
Després l’ou de Pasqua va passar a ser un ou de xocolata però, com que amb allò no feien gran cosa, ho van posar damunt d’un pastis de pa de pessic, que estava cobert de melmelada, xocolata, ... i que per dins també portava nata i crema. Al cap del temps hem arribat que ara normalment no posem un ou, ara ja fan cases, gallines i altres figures de xocolata.
A més a més abans, com que era de pa de pessic el pastis, atipava molt, perquè aquests pastissos els feien les dones a casa, a mà. En canvi, ara a les pastisseries, hi posen fines capetes de pa de pessic, que no atipen i la resta és nata, xocolata, o crema. D’aquest amanera és encara més bo. Això és la mona de Pasqua, i n'hi ha de moltes maneres, de fruita, de xocolata, de mantega, o de nata.

06 d’abril 2007

Els panadons

A Catalunya per Setmana Santa és una tradició fer panadons. Els panadons es fan amb una base de pasta que es farceix amb diferents ingredients. Abans, es solien fer perquè segons la religió cristiana per Setmana Santa no es podia menjar carn. Arreu de Catalunya es fan panadons, amb algunes variants segons el lloc on es faci.
La recepta
Per fer els panadons podem fer la pasta a casa o bé podem comprar pasta de fer pa a la pastisseria i acabar-ho de fer a casa. La pasta de la pastisseria la treballarem amb farina i oli fins que no se'ns enganxi als dits. Cada pa de pasta el dividirem en 5 o 6 porcions, depenent de com volem que siguin de grans els nostres panadons. Les porcions les farem en forma de bola i les deixarem reposar fins que augmentin de volum. Cada una de les boletes que hem fet serà un panadó.
Quan ja han augmentat de tamany les aplanem amb el corró de manera que ens quedin en forma de cercle. Aleshores, quan tenim el cercle fiquem el farciment a la meitat del cercle i dobleguem l'altra meitat per tapar-lo, ajuntant les vores. Després els panadons es posen al forn, que ha d'estar a uns 250 graus. Abans de posar-los al forn els hi posem un rajet d'oli al damunt i una mica de sucre. Quan els treiem del forn hi posem un rajet d'anís.
Els panadons es poden farcir de diferents maneres:
Farciment de poma
Quan tindrem la pasta estirada hi posarem la poma tallada molt fineta, oli, sucre i ho tapem.
Farciment de carabassa
Hi posarem una capa de carabassa tallada fineta i al damunt oli, sucre i tancarem el panadó.
Farciment d'espinacs
Hi posarem els espinacs que haurem escaldat prèviament (ben escorreguts). També hi posarem una miqueta de sal, all tallat ben petit, panses, pinyons i oli.
Farciment de vent
Només hi posarem oli, farina i sucre.
Bon profit!

05 d’abril 2007

Setmana de processons

Per setmana santa nosaltres començem les vacances, però l’importància la tenen les celebracions i les litúrgies. La setmana santa va del diumenge de rams al diumenge de pascua o de resurrecció. Les celebracions recorden la passió, mort, i resurrecció de Jesús.
El diumenge de rams se celebra l’entrada de Crist a Jerusalem, envoltat de cristians amb palmes i branques d’olivera que el mossèn beneeix.
El divendres sant és un dia dedicat a la passió i mort de Jesús. A la tarda es celebra la passió i adoració a la creu, fent el camí a través del Viacrucis. El dia de pascua o diumenge de resurrecció es celebra la resurrecció de Jesús.
Les processons són un dels actes més significatius de la setmana santa. Les confraries estan formades per uns grups de gent que tenen una devoció a la mare de deu de la seva església. Per setmana santa treuen a les espatlles imatges sobre escenes de la passió i resurrecció de Jesús, les guarneixen amb flors, i les passegen pels carrers.
Els confrares acostumen a anar vestits amb túniques de color negre com a símbol de dolor, o bé de color morat que expressa un sentit penitencial. Els qui només van a veure, la segueixen amb una marxa silenciosa.
A mi les que m’agraden i les que vaig a veure són la dels dolors de Bellpuig i la de Lleida. Al sud d’Espanya, sobre tot a Andalusia, hi ha una gran devoció per les processons.

04 d’abril 2007

El llibre d'Egipte

Títol: Egipte
Autora: Joanna Sutherland
Il·lustracions: Joanna Sutherland
Gènere: Historia i aventures
Idioma: Castellà
Editorial: Montena
Pàgines: 30
Edat: A partir de 10 anys

Aquest llibre està escrit de manera molt original i encara que només tingui 30 pàgines explica moltes coses interessants.
Suposadament, és la reproducció d’un diari escrit al 1926. Tracta d'una expedició que es va fer durant aquell any a Egipte per un grup de científics anglesos. El diari personal l’escriu Emily Sands i t’explica què feien i què veien, i els diferents descobriments que trobaven.
Aquest llibre està format per algunes solapes i cartes que si les mires veus curiositats o malediccions de la religió egípcia.
També et diu amb el que anaven a veure les coses i t’ensenyen mapes i dibuixos que feien ells mateixos, com entendre els jeroglífics, la temperatura d’Egipte, distàncies entre poblacions i moltes altres curiositats de la cultura egípcia.
Jo us el recomano perquè és intrigant. Per a qui li agradi això de la religió egípcia i la seva cultura, li serà divertidissim.

03 d’abril 2007

La plaça la Pedrera

La plaça la Pedrera és a Albesa, venint de Menàrguens, al segon carrer a la dreta tot recte fins al final de l’Avinguda Catalunya.
Aquesta plaça consta de tres zones. La primera té pedres a tot arreu. La segona està feta de ciment al terra i de pedres els bancs i la paret i també és de forma circular. La tercera hi ha els gronxadors està feta de ciment i els bancs de pedra. Des d'allí es pot veure una vista preciosa de tot el poble i del pont del riu.
Tota la plaça esta feta de pedres de riu que es diuen codines. Va ser construïda fa uns 20 anys. Abans hi havia una teuleria. La plaça la van construir en el tossal que hi havia. S'hi pot accedir a la primera plaça i a la segona amb escales i rampa. I a la tercera amb rampa. A la primera plaça hi ha unes lletres de ferro que hi diu Iryda que és la gent que va donar els diners perquè fessin la plaça.
En les diferents zones podem trobar aquests arbres: pins, xops, avets, arbres de l’amor, prunos, ... També hi ha rosers i altres flors.
Aquesta plaça queda molt bé per fer fotografies. Fa molt bonic a la primavera perquè floreixen els arbres i els rosers. Cada any fan la bicicletada a l’Abril en aquesta plaça. És molt bonica.

02 d’abril 2007

Et recomano aquest llibre

Títol: El cas del Pare Noel
Autor: Joachim Friedrich
Traducció: Ferran Vila
Il·lustracions: Mikel Valverde
Gènere: Aventures i enigmes
Editorial: Edebé
Pàgines: 238
Col·lecció: Quatre amics i mig

Charly & Company, una colla de nens que van a la mateixa classe, es creuen uns grans detectius. Són en Charly, el cap de la colla, en Frederic, que li diuen Fred, en Ravenet, un nen bastant tranquil i l’Estefi, la germana d’en Ravenet, l’única noia de la colla i la més "normal".
Aquests, ja havien resolt un cas, i a l’Estefi li havien regalat un joc per a l’ordinador molt interessant que, segons explica ella, els ajudarà molt a apendre sobre detectius.
La tarda de l’u de desembre havien quedat per anar a probar aquell joc a casa dels germans Ravenet i Estefi. En Charly portava la Coca-cola i, en Fred les patates i en Preciós, que és el gos.
Tot estava a punt quant aquest feia serollets, és a dir, estava plorant, i tots van saber per què quan va fer pipí damunt la màquina. La primera reacció de la nena va ser bona, però quan es va possar la pantalla negra va estar a punt de matar-lo. El cas era què s’havia espatllat. La resta van pensar que seria just ajuntar tots els diners de les seves guardioles, ja que els pares no hi estaven disposats. La reparació costava tres-cents euros, i ells no en tenien ni per començar.
Després de pensar una bona estona i decidir que havien de buscar feina, la van trobar als magatzems Hurting. Es tractava de disfressar-se d’àngels cada dia, però només dues persones, i s’ho van anar turnant. Havien d’aguantar, el que feien era recitar poemes, perquè s’acostava Nadal, a tota aquella gent que li tocaven premis en una mena de ruleta que tenien al costat. No estaven sols, també hi havia un nan de jardí, i Pares Noel.
En aquell lloc tot era una mica estrany, els vestidors, la gent ... Tan estrany que van començar a passar desastres. Després de passar unes dues setmanes, en Charly & Company van começar a actuar, van notar què allò no era normal. Fins i tot hi havia gent què es dedicava a possar productes no pagats a la jaqueta del Charly mentre estava treballant, i és clar, l’alarma sonava.
Això va ser així fins que un dia es va posar la policia pel mig. És interessant eh ... doncs si penses així, llegeix-te’l, estic segura què t’agradarà.