28 de novembre 2013

Carta al director: marihuana a Albesa

Hola senyor director, jo li volia parlar a vostè d’un tema que em preocupa molt al poble d’Albesa.
Al poble d’Albesa hi ha molta gent jove (d’uns 17 a 23 anys) que van a places i carrers i  comencen a fumar “marihuana”.

A jo això no m’agrada gens perquè es fiquen a prop dels nens com jo que juguem per allí i tota la placa fa molta pudor. Molt sovint hi van cotxes i fiquen música molt forta i a nosaltres no ens agrada gens. També n’hi ha alguns que hi van amb moto i si n’hi ha dos que porten moto, el “cap de la colla” els agafa la moto sense permís i se’n va a comprar tabac.

Nosaltres estem empipats perquè algunes vegades es fiquen amb nosaltres i ens agafen la pilota. Una vegada fins i tot ens van perseguir amb la moto!

Una vegada un d’ells va agafar una cigarreta i li va donar a un dels meus amics però ell va ser més llest que el gran i li va dir què no i va marxar corrents.

A mi m’agradaria que, ja no els dic que no fumin perquè no soc ningú per a dir-los-hi, però com a mínim que vagin a casa seva o a un local que tenen.

Gràcies per a llegir aquesta carta i per a passar uns minuts llegint-la.
Eloi Palau Botanch

Escola Àlber, Albesa, 6è

Notícia

Terratrèmol de 6’9 graus assetja de nou la zona de Tarragona


Ahir a les 19:37 un terratrèmol de 6’9 graus a l’escala de Ritcher assetja la zona de Tarragona, una vegada més, a causa dels gasos que es col·loquen a sota terra.

Ahir, a les 19:37:54 fins a les 19:38:23 hi va haver una forta sacsejada a Tarragona on es van arribar a enderrocar fins a 4 edificis. Van haver-hi 7 morts i 10 ferits per les fortes ones que la sacsejada va provocar. Per sort gran part dels ciutadans eren en un gran edifici (votant per les eleccions) que no es va veure afectat per les ones sísmiques.

Els ciutadans esperen que després d’aquesta sacsejada les empreses culpables parin de ficar gasos a sota terra.
-Un ferit ens explica: "Vaig presenciar com morien 2 dels meus amics i després com una gran onada se m'emportava".

  

Descripció d’un paisatge

Ara us descriure un paisatge molt bonic.

Aquest paisatge és el del pantà de Camarasa. S’hi va des de Balaguer. En el pantà hi ha una presa molt antiga. Per arribar-hi es creua el riu Segre per un pont i es puja per la vora d’una muntanya on arribes a un túnel. Passant per dins del túnel arribes a damunt de la presa. Aquesta presa està a l’aiguabarreig entre el riu Segre i el Noguera Pallaresa. Creuant la presa hi ha un altre túnel en forma corba. Aquesta carretera que hi ha dins del túnel se’n diu la carretera del Doll. El paisatge del pantà de Camarasa és un paisatge mediterrani, és molt muntanyós i la seva vegetació entre conreus d’oliveres i ametlles, es troben rouredes i alzineres. També hi ha moltes mates baixes que són de timons, romaní...

Aquest pantà segons em van dir té quasi bé  cent anys d’antiguitat i les seves aigües s’utilitzen per la producció elèctrica en una central que hi ha sota la presa. El paisatge de sota la central és molt més frondós amb boscos de ribera on hi ha molts xops, verns...



Per la vora de la presa mirant aigües avall surt un caminet que està senyalitzat que voreja part del pantà i es divideix en dos. Un d’ells, és un camí de passeig on no hi poden anar els vehicles. Aquest camí continua vorejant el pantà fins arribar a l’estació d’Àger. L’altre camí puja entre dos muntanyes amunt i després d’una hora de caminar arribes en una cova molt gran que esta sobre la carretera que va a la presa. Aquesta cova s’anomena cova de Tabac. Des d’aquesta cova es veu vorejar tot el Segre i el poble de Camarasa amb les seves hortes. Són unes vistes molt espectaculars. A l’interior de la cova hi ha una figuera que es molt gran.

En conclusió, és un paisatge molt bonic.



Excursió a Menàrguens


El dia 11 d’Octubre al matí vam anar a veure un teatre a Menàrguens, el teatre estava basat en la història  de Robin Hood. El camí amb autocar se’m va fer molt curt. Al baixar, ens van deixar al davant de l’escola i vam haver  d’anar caminant fins a la sala d’actes.

A l’arribar-hi vam entrar en una sala on hi hi van muntar el teatre, a dins hi havia diferents escoles de diferents pobles.

Jo em vaig asseure al costat de la Mònica. Quan va començar el teatre va sortir el xèrif que tenia molts diners  perquè era el recaptador d’impostos.
 Però en Robin Hood robava els diners als rics per donar els diners als pobres,  l’ajudava el seu fidel gosset “Muffy”.



Quan va acabar el teatre, vam anar a una petita plaça per esmorzar  i jugar una estona. Quan va venir l’autocar vam posar les motxilles al maleter i vam marxar.

Quan vam arribar a Albesa, encara no era l’hora de marxar i com que no havíem fet l’hora del pati vam aprofitar aquells deu minuts.
                                                                               



Poetes de Ronda

El dia 9 de novembre de 2013 a Albesa van venir un grup de poetes anomenats “Poetes de Ronda” a recitar poemes a  la sala d’Actes.
Dos alumnes de sisè i dos alumnes de cinquè de l’Escola Àlber hi van anar a recitar poemes. Jo, junt amb la meva companya Laura, érem els de sisè, l’Àngel i l’Emma eren els alumnes de sisè.

La Laura va recitar 2 poemes anomenats Bons somnis i La Cançó del Poeta. L’Àngel en va recitar també dos i eren La Bicicleta i El Vellet del Turó, i els dos de l’Emma eren El Piano i Els Llibres. Primer van fer una “tongada” dels poetes professionals i desprès una altra. A jo em va agradar molt un poema de Maribel Sànchez que anava d’una noia que mentre es prenia el cafè de cada matí s’imaginava que la casa es netejava sola i el poema es deia Mientras Bebo un Café.

Després del recital, i en agraïment  als poetes, van fer un sopar i com que jo vaig recitar hi vaig anar. Vam menjar: coca de pebrot, patates fregides, escalivada, i després llonganissa i botifarra negra a la brasa. 

Després els nens que  ens vam quedar al sopar, que eren l’Àngel, el Pep i el Toni, els seus germans, l’Emma i el seu germà Eliseu, li vam demanar al Ramon, que és un treballador de l’ajuntament que li diem “Heyby”, ens va obrir  la sala d’actes i  allí vam ficar les llums de discoteca i va ficar “Rock FM”, nosaltres jugàvem amb una pilota de plàstic.


Aquest dia va ésser molt divertit i m’ho vaig passar pipa. 

21 de novembre 2013

Carta al director

Molt bones, senyor director, estic sofrint una situació molt dolenta, a prop de casa meva, al carrer Sant Roc, estan fent obres. No paren ni per dinar, mentre treballen dinen, no paren per a res, sols paren de nit però paren molt tard,  allà a les 00:00 (les dotze) i jo he d’anar al col·legi, el meu pare i la meva mare havien d'anar a treballar, i per culpa de les obres em desperto a les 7:00 de la matinada i no dormo ni 8 hores, o sigui que m’agradaria que intentessis fer que les obres acabin més aviat i comencin més tard,  jo tinc 11 anys i me de fer-me gran com vostè però si no dormo el suficient no creixeré.


No m’agrada que sovint fan construccions a prop de casa meva i això no té sentit perquè no hi viu ningú, m’agradaria que paressin de fer tantes obres perquè jo m’acabo de mudar i la casa és molt bonica i tot però el soroll de fora no em deixa estar tranquil... No passa res si feu obres però no tan sovint. Ja n’hi ha prou, sisplau pareu de fer-les tan sovint.

Carta al director

Benvolgut director,

M’agradaria parlar d’un tema que em preocupa...
Ara al segle XXI, quan vas al metge has d’esperar molt a la cua perquè hi ha molt gent i a vegades perquè el metge no ha arribat a hora. Per a mi això es una injustícia perquè hi ha persones que vénen amb un tall a la ma hi s’han de esperar per entrar.


A mi m’emprenya molt que els metges té diuen una hora i quan vas has de esperar molt per  entrar, a vegades fins que tanquen i com que tanquen ja no pots entrar, i has de venir un altre dia. Fa un temps que vaig anar al metge i hi havia moltes habitacions lliures que no hi havia res i segons jo no les feien servir.

Per solucionar aquest problema poden fer servir les habitacions lliures per ficar més metges i així curar més ràpidament.

15 de novembre 2013

Text argumentatiu de la publicitat.


Avui en dia, estem envoltats de publicitat per tot arreu: televisió, cartes, radio, revistes.. A vegades, la publicitat es fa molt pesada, i aquests son els arguments a favor i en contra que penso jo sobre la publicitat..:

Arguments a favor:

-Amb la publicitat dels diaris, televisió, radio.. T’assabentes de les novetats, per exemple, novetats del futbol, novetats de política..

-Amb la publicitat, també t’assabentes de la roba que es porta, la que està de “moda” i a més a més, a les revistes, televisió.., també es pot veure d’on es la roba, “Zara”, “Stradivarius”, “Bershka”.., i així, no et cal anar voltant per totes les botigues de Lleida (o d’on sigui que vagis a comprar), per trobar aquella peça de roba que t’agrada.

-També, a les revistes, o a les capses de cafè, hi ha descomptes perquè la pròxima vegada que compris aquella cosa, et surti més barata.

-A la televisió, surten anuncis dels últims cotxes fabricats d’aquella marca, això facilita també, anar confessionari per confessionari a veure el cotxe que t’agrada més..

I aquests són els arguments a favor que penso jo sobre la publicitat, i ara venen els arguments en contra:

-La publicitat es fa molt pesada. Fa molta ràbia, que quan estàs mirant una peli, et diguin que fan 2 o 3 minuts de publicitat i en realitat en fan 6 o 7!!

-També, quan s’acaba una sèrie de TV, fan molta publicitat i sembla que la sèrie que fan a continuació no començarà mai!

-A les revistes, quan n’estàs llegint una, a la meitat de la revista, surten bastantes pagines de publicitat i això (al menys a mi) molesta una mica, perquè sembla que les pagines de publicitat, no s’acabin mai..!

-Amb la publicitat, també et poden enganyar, per exemple, veus a una revista una camiseta, uns pantalons que t’agradin molt (o el que sigui), el preu a la revista de la peça de roba, potser es de 20€ i allà a la botiga potser val 5 o 10€ més.

I la meva opinió sobre la publicitat, es que estic a favor, però al mateix temps en contra.

Text argumentatiu: la ublicitat


A continuació us parlaré d’un tema que a mi m’interessa molt, que és la publicitat a la televisió:

Un dia vaig quedar amb una amiga meva del col·legi i estàvem mirant la televisió. Estàvem mirant una pel·lícula i de sobte van dir:

-Tornem en 5 min.
Ella és va enrabiar i va dir:
-Sempre fan el mateix, diuen que ho fan en 5 min, i ho fan 15 min.

Jo estic en contra per això, perquè una vegada vaig cronometrar i ho van fer en 10, 15 min. També no m’agrada gaire perquè si estàs mirant una pel·lícula fan la publicitat en el moment més interessant i molesta. El que tampoc m’agrada gaire és que quasi sempre es repeteixen les publicitats i ja te les saps de memòria!

Estic a favor en que han de fer les publicitats perquè la gent els compri per exemple un joc nou, un detergent de roba (VANISH), etc...
  
També estic a favor en que a la 1 si fan una pel·lícula no fan publicitat, jo miro Disney Channel i mentre hi ha uns dibuixos animats o sèries infantils no fan publicitat, sols a les pel·lícules.

Aquesta ha sigut la meva explicació.

La castanyada amb la colla.


El dijous 31 d’octubre, vam celebrar la castanyada amb els amics. Quan vaig sortir del col·legi vaig anar a donar una volta pel poble amb les amigues i a les cinc i mitja vaig anar a gimnàstica amb dues nenes més: l’Anaïs i la Mònica.

Vam fer gimnàstica al pati de les escoles, normalment ho fem al centre cívic, però aquella nit, celebraven la castanyada el jubilats i estava a petar de taules i cadires.
Vam jugar al “Mata conills, al cementiri i al pitxi”, i a les sis com que ja era fosc, vam anar a l’aula de música a fer un joc.

A les sis i mitja vaig marxar, doncs havia d’anar a casa meva a dutxar-me per anar a sopar, la meva mare estava a casa d’una amiga seva preparant el sopar i com que no tenia clau de casa i la meva mare no hi era, vaig anar a casa de la meva padrina.

Quan vaig acabar de dutxar-me, vestir-me, assecar-me els cabells, vaig anar amb la meva mare. Ja estaven fent la cassola, que va ser el que vam menjar per sopar. Al cap d’una estona, van arribar l’Ester i la Roser i el pare de l’Ester, van venir amb la furgoneta perquè portaven les taules i els cavallets.

Vam parar taula i van arribar el Quim, l’Edurne i els seus pare. Quan van arribar, vam anar a buscar cadires a dalt de casa, i com que teníem molta gana ens vam asseure a taula i ens van posar el sopar.

Quan vam acabar, vam anar a donar una volta pel poble tots plegats, mentrestant els grans arribaven i es seien a taula. Vam anar a la plaça del Sarraïns (la plaça del poble on es fa la festa major i totes les festes a l’estiu), hi vam anar perquè fa poc temps que van posar una rampa per als patinets i les bicicletes, i els nens portaven el seu patinet. Les nenes baixàvem de cul com si fos un tobogan.

A tres quarts de dotze jo vaig marxar sola perquè els altres nens no volien marxar, però jo tenia molt de fred. Vaig arribar a casa congelada i em vaig ficar prop el foc; a les dotze van arribar les altres nenes, l’Ester i la Roser. Van dir que els nens no havien volgut venir i que d’aquí una estona ja vindrien.

Van arribar i jo i el meu pare vam marxar a dormir, la meva mare es va quedar més estona perquè havien de recollir-ho tot. Vaig arribar a casa em vaig posar el pijama i me´n vaig anar a dormir de seguida.
Va ser la castanyada més avorrida que he fet fins ara.


Excursió a Sant Llorenç de Montgai!


El dia 1 d’octubre vaig anar d’excursió a Sant Llorens de Montgai, a les nou del matí, a l’autobús anava al darrere tot amb la tresa, la Laura i la Chanez. El camí se’m va fer curt, però tot i això m'ho vaig passar molt bé, perquè escoltava música. Quan vam arribar el que vam fer va ser esmorzar i després ens vam dirigir capa a fer les activitats que feien els prehistòrics. Primer el Toni ens va ensenyar una còpia assimilar dels prehistòrics i després vam començar a fer les activitats que feien abans els prehistòrics:
Vam intentar llimar una pedra per fer els estris de la prehistòria, també vam llimar una petxina per fer un forat i posar-nos-la de collar amb un fil.

Després vam anar a fer la caça dels animals amb una animal de mentida, vam intentar matar amb una fletxa apuntant a l’animal.
Després vam anar a fer unes tassetes de fang on havíem de agafar un pot i posar el fang a dins i llavors sortia la forma del pot.

I final ment vam anar a fer farina, ens van posar trossets de blat, els vam picar contra una pedra i llavors sortia la farina.



Després vam anar a dinar, vaig menjar al mateix lloc que al matí, jo vaig menjar pasta i després vam jugar una mica, després ens vam dividir en grups de cicle mitjà i cicle superior, els de cicle superior, nosaltres vam tornar anar a fer activitats i en vam fer dos més, també ens vam dividir en 5è i 6è i primer els de 5è van anar a fer una activitat... Ja ho  explicaré mes tard... Nosaltres estàvem fent una activitat que consistia en tallar trossos de sílex:
Vam agafar un còdol i un tros de sílex, i vam picar el còdol contra el sílex, anaven sortint trossets de sílex, i els bocins els agafàvem i amb una banya de cérvol els hi fèiem dentetes.

La segona activitat era de fer pintures rupestres:

Ens van ensenyar els estris amb quà pintaven i després vam pintar nosaltres amb una paret, que representava la paret d’una cova i vam pintar els dibuixos que volíem però no amb un pinzell sinó que amb el dit.

Finalment vam tornar al lloc on havíem dinat i esmorzat, i  allí ens esperaven els de cicle mitjà, vam agafar les motxilles i vam marxar cap a casa, a l’autocar vaig anar amb la Roser. I finalment vam arribar a Albesa.

 En aquesta excursió m’ho he passat molt bé!

El zoo d’en Pitus


Aquest any a sisè vam llegir un llibre que es diu El zoo d’en Pitus. Aquest conte m’ha agradat molt perquè tracta d’uns nens que ajuden a un amic. A continuació us explicaré un petit resum d’aquest llibre.   

El llibre comença explicant els personatges d’aquest conte. En Pitus és el mes petit de la colla i en aquesta part del llibre es fica malalt. Tots l’intenten ajudar però no aconsegueixen la suma de diners que necessita per al seu viatge a Suècia.

Al final els nens pensen que seria bona idea fer un zoo a la part del solar del poble. Primer li demanen ajuda al mossèn del poble per a que els ajudes. El mossèn els va portar a un zoòleg per a que els ajudi amb cada animal. Un dia els nens van anar d’excursió a la muntanya, i van  pensar que seria bona idea que el senyor zoòleg vingués i que els ajudes amb els animals.

Ja quan van acabar amb mitja part dels animals, faltava un mono i un lloro. El mono el va aconseguir demanant-lo a un senyor que a vegades li canten una cançó que la veritat es que el molestava molt. Quan aquell senyor va sentir que era per en Pitus, els va donar el mono perquè en Pitus era l’únic que no li cantava la cançó i sempre li comprava globus i llaminadures.
Quan el zoo ja preparat els nens van ser els primers d’entrar al zoo i contents del que van fer finalment el van obrir. Les persones van entrar i els nens van guanyar els quartos necessaris per al viatge d’en Pitus a Suècia. Al final en Pitus va tornar a amb els nens i la colla es va formar una altra vegada. 

Els petards


Per Sant Joan els nens tirem molts petards. Però hi ha persones que ens renyen i diuen que no en tirem.                                                                                                                                                                     Penso que haurien de prohibir els petards perquè els nens fan massa maleses com trencar bústies i fer mal a altres  nens i animals, a més a més  molesten a les persones i no poden escoltar la televisió o dormir. Jo crec que haurien de prohibir els petards. També  és dolent ja que les persones es gasten molts diners en comprar petards per a fer maleses .


Però per una altra par penso que no haurien de prohibir-se els petards perquè crec que els nens s’han de divertir, sobretot per Sant Joan que és tradicional tirar petards, perquè a demés hi ha persones que no porten petards per fer maleses, sols els porten per divertir-se. Llavors no podrien prohibir els petards perquè hi han persones que en no en fan un mal ús. Ells no tenen la culpa.

Els petards són útils  per trencar roques o coses que fan nosa i que no es  poden treure amb la ma perquè pesen massa i també n’hi ha que fan bonic com les fonts. També hi ha petards que exploten al cel i fan una bonica explosió de colors.

Bé com podreu observar hi han més arguments a favor que en contra. Jo crec que no haurien de prohibir els petards, però el que s’hauria de fer seria no vendre  petards que poden fer mal a menors de 18 anys, com totes les coses el que cal tenir en compte és l’ús que es fa d’elles.

14 de novembre 2013

Text argumentatiu

L’altre dia a la televisió vaig sentir que deien que les loteries servien per intentar aconseguir diners i per divertir-se. No estic gaire d’acord perquè gastes diners, després no guanyes res, a no ser que tinguis un cop de sort.

Per una banda crec que esta be perquè si estàs amb els amics t’ho pots passar be perquè gaudeixes del moment, i si et toca la loteria la família està contenta i ho poden gaudir tots, en canvi si estàs amb els amics ho podeu celebrar fent un sopar o un pica-pica.

Però jugar a les maquines escur butxaques té un costat  dolent...


Les maquines escurabutxaques, no son gaire importants, perquè el nom ja paga, t’escuren la butxaca. Potser  poden ser distrets per algunes persones, però si no saben controlar el que es volen gastar, fins i tot es poden arruïnar. Les persones quan van  a algun bar i es troben la maquina juguen i no se’n adonen  de que estan posant diners, un darrere l’altre, i fins i tot han acabat gastant-se 10 o 15€, i apart que de tan jugar passen les hores i això perjudica a la vista. El  que no està bé és dependre de la màquina i no poder passar per davant d’una sense tirar-hi ni un euro.

El cas bo es que pots jugar-hi una mica, perquè et sobren diners i per passar els 2 minutets hi jugues. Hi ha vegades que tens  sort i guanyes 5€ però poc més, hi ha vegades també perquè pots fer apostes amb els amics i un tira 2€ i  l’altre 1€ i això esta be per entretenir-se.
Per això no estic ni en contra ni a favor de les dues coses

Les meves vacances d'estiu!

Era el penúltim dia de col·legi, i me’n vaig anar a França de vacances. Aquest estiu he fet moltes coses que ara us explicaré:

Ja estàvem de camí cap a França i estàvem a la muntanya, per allí hi havia moltes cases boniques i pel camí hi havia ovelles i el pastor les va treure perquè nosaltres poguéssim continuar el camí. Jo em vaig adormir durant tot el camí, i em vaig despertar quan vam arribar a França a un restaurant/bar de l’autopista.

Ja vam arribar i vam anar a dormir perquè era molt tard. El següent dia era la boda i vam començar a preparar-nos per anar-hi. Vam anar a l’ajuntament i es van casar ( el “novio” es diu Cosmin i la “novia” es diu Simona, la meva cosina ). Després vam anar un segon a casa dels novios i vam anar a la festa. A la festa estava amb una nena que vaig conèixer i ballàvem a la pista i servíem al bar cafè, sucs,...

Un altre dia vam anar l’oceà Atlantic que esta aprop de casa de la meva cosina. Allí feia  molt fred i sols vam dinar i ens en vam anar a casa.

Després d’un temps els meus pares em van vindre a buscar a França.

Després de tres dies vaig anar a la platja perquè feia temps que no m’hi banyava!
I la resta del estiu vaig anar a les piscines amb l’Anaïs, vaig anar a la festa major i vaig fer deures.

Aquestes són les meves vacances!

Els dies de festa de la castanyada


El dia 31 d’octubre de 2013 els alumnes de l’escola l’Àlber d’Albesa vam celebrar la castanyada.

Nosaltres, els alumnes de sisè, a primera hora vam fer les paperines per a ficar les castanyes a  la tarda. A segona hora vam fer click (mates) amb els senyor Ramon, i a tercera vam escriure textos amb el senyor Xavier. Després del pati vam fer medi i va ser molt divertit perquè vam fer un puzzle de les comunitats autònomes d’Espanya.

A la tarda,  una part de la classe vam ficar les castanyes recent fetes a les paperines i l’altra part van ficar cadires per als pares que vinguessin a veure les actuacions.

Els de sisè vam fer una dansa anomenada “Eskú-Dantza”  que es ballava picant les mants girant picant entre les cames...

Després de totes les actuacions els de sisè ens vam vestir de castanyers i anàvem a repartir castanyes als alumnes de l’escola i als pares. Jo vaig anar amb la Laia a repartir castanyes als pares però no els donàvem una paperina sinó que només els donàvem un parell o tres castanyes.

Al sortir de l’escola vaig anar a jugar pel poble amb la Laura, la Laia, el Blai i jo, després ens vam trobar a la Marian i al Tomàs i vam anar a casa meva a jugar.

A la nit van venir uns amics a sopar i després de sopar vam jugar al Call Of Duty: Black Ops 2.

L’endemà divendres era Tots Sants i vaig sortir a voltar a la tarda.

El dissabte va ésser un dia molt divertit perquè al matí vaig anar a jugar a futbol, vam jugar contra el Lleida 
Esportiu Terraferma i vam guanyar 1-4.

A la tarda vaig anar a veure  el meu germà, que també jugava a futbol. Jugaven a Bellpuig i van perdre 4-0. Quan vaig arribar a casa vaig agafar la bici i vaig anar a jugar a la plaça dels Sarraïns. Després de sopar vaig mirar “Resacón 3” i desprès vaig anar a dormir.

El diumenge bàsicament vaig jugar pel poble i el dilluns els alumnes de l’escola l’Àlber vam tenir festa i jo al matí vaig fer els deures i a la tarda vaig sortir a voltar.

Això ha estat tot el que he fet tots aquests dies de festa que van ser molt divertits.





La Castanyada

El 31 de octubre aquí al nostre poble se celebra la castanyada, no el Halloween. A mi m’agrada més el  Halloween  però si se celebra la castanyada,  que hi farem...

Cada any els nens de 6è es vesteixen de castanyers per repartir castanyes. Aquest any ens tocava a nosaltres i la nostra senyoreta (abans d’una setmana) ens va avisar de que havíem de portar roba de castanyers; jo em vaig quedar molt estranyat perquè no volia morir-me de vergonya per tot el col·legi.
Després d’uns dies ja faltava poquíssim per la castanyada i a l’hora de musica encara estàvem practicant la dansa, i el pitjor de tot era que jo encara no tenia la roba de castanyer!

Ja era el dia de la castanyada i jo finalment vaig aconseguir la roba de castanyer. Al matí vam fer poca classe perquè era festa i a última hora vam mirar la roba de castanyers per a veure si faltava alguna cosa, perquè sinó seria un desastre.  Els nens per canviar-nos anàvem a la classe que teníem al davant de la nostra i les nenes a la de 6è. Nosaltres tardàvem molt poc amb vestir-nos però les nenes tardaven una eternitat!

Després de vestir-nos tots vam fer el ruc imitant els homes grans, jo deia que havia d’anar a collir patates i moniatos, portant la mangala com si fos un vellet perquè m’aguantava amb la ella com si em faltes molt poc per caure, i mentre feia el ruc vaig fer una gran relliscada que va fer que em donés un cop de cul contra el terra  i us aviso fa molt de mal.
Ja era quasi l’hora de marxar cap a dinar, així que tots el nens amuntegats (som 6 nens i 8 nenes) vam anar a la classe de segon a desvestir-nos i vestir-nos normal.

Ja era la tarda, o sigui l’hora de celebrar la castanyada al col·legi, sí!
Hi havia 2 grups: uns organitzaven les cadires del pati i altres ficaven les castanyes a dins d’una paperina, jo vaig organitzar les cadires i vam tardar mitja hora, la gent ja estava a la porta de la escola el Tomàs, l’Ester i jo portàvem un cartells on hi deia: FAMÍLIES i una fletxeta cap a la dreta (on estaven les cadires). Les famílies anaven entrant i s’asseien. Tots els cursos van ballar i quan estaven a punt d’acabar els balls vam pujar, ens vam vestir i vam repartir castanyes!  

Excurció a Sant Llorens de Mongai

El dimarts vam anar l’excursió de sant Llorens de Montgai, a les nou del mati a l’autocar vaig anar al darrere tot amb la Laura i jo estava al costat de la finestra i la Laura a l meu costat ,el camí se’m va fer curt, perquè estava escoltant música molt forta amb la Laura, i començàvem afer el ridícul cantant. quant vam arribar, el primer de tot que vam fer  va ser esmorzar i després vam anar cap a una muntanya que hi avien jocs de la prehistòria que teníem que fer pel mati.

Abans de fer els jocs ens van fer un petit resum sobre els objectes de la prehistòria i desprès ens explicaven quins jocs hi havien per fer.

Nosaltres vam començar en un joc que era per fer faria: s’agafava una pedra gran per a damunt posar blat i una pedra petita per xafar-ho, i finalment es feia la faria.

El segon joc era era fer un collar de petxines: agafaves una pedra gran que ja la teníem preparada, i rascaves ven fort, i rapit la petxina i finalment es foradava, i posaves el fil i ja tenies un collar de petxines.

El tercer joc era el que mes m’avia agradat era un joc de matar els animals de mentida: primer es feia amb una llança, que era mes difícil i desprès es feia amb un arc i una fletxa, que era una mica mes fàcil.
I finalment però no últim el quart joc: era fer un petit bol de fang era bastant fàcil, agafaves un petit bol de pala i posaves el fang a dins feies la forma, i finalment treies el fang i el posaves en una capsa amb el nom escrit a davall.

Vam acabar tots els del matí però per la tarda teníem dos més, però abans teníem que anar a dinar jo vaig dinar macarrons i un suc de pinya.
Després de dinar hi havia una petita plaça on podíem jugar tots. Quan els professors ja havien acabat de dinar, vam tornar a la muntanya, i vam fer dos jocs.

-El primer joc era tallar una o dos pedres de sílexs i donar-li una forma bonica, ens aviem posat guants de ”jardiner” i unes ulleres de plàstic que manaven bastant grans perquè els trossos que tallàvem no ens sortissin disparats als ulls. I quan ja avies acabat, ho posaves en una capsa que tenies que fer tu.

-I el segon i últim joc era llegir un paper que ens avien donat que ens explicaven les formes dels dibuixos que pintaven a la prehistòria, i a ‘l’altre  costat tenies que fer un dibuix que signifiqués algo(algú fent foc, matant animals...) i quant ja havies acabat, el dibuix el feies en una paret rugosa, com si fos una roca, era una mica difícil, per me’n havia sortit.

Quan ja marxàvem cap a Albesa, jo ja no anava al “darrere” perquè un professor no sabia que només els nens de 6é anaven al darrere, i tots ens havíem enfadat i al final no m’ho  havia passat bé a l’autocar.
 



Excursió a Sant Llorenç de Montgai

Excursió a Sant Llorenç de Montgai
El dia de octubre de 2013 vam anar d’excursió a Sant Llorenç de Montgai. Mentre estàvem esperant l’autocar al col·legi anàvem a l’WC i jugàvem.
Ja havia arribat l’autocar i estàvem anant de  camí. Jo de companya a l’autocar tenia a la Roser, perquè jo anava amb la Tresa i la Roser amb l’Anaïs, elles dos havien d’anar al darrere i havíem pensat anar juntes.
Ja havíem arribat i estàvem al pati d’una escola que ara ja no ho és, és un camp d’aprenentatge,  allí ens vam quedar a esmorzar i a jugar una mica.
Després d’un temps vam marxar a dalt al camp d’aprenentatge de la Noguera. Quan vam arribar ens vam asseure dins en una “cabana” de la prehistòria i ens van començar a explicar coses. Després d’explicar-nos-ho tot vam començar a fer tallers.
Un d’ells era de fer farina. Consisteix en que has de petar els grans de farina amb una pedra damunt i una davall i et sortirà farina i l’has d’anar pitjant fins que surt molta farina.
Una altre taller és d’una petxina que amb una pedra has d’anar rascant la petxina per fer-li un forat i amb una corda feta de plantes la poses per dins del forat i et fas un collar. A la prehistòria la petxina era com l’or actualment.
Una altre taller era de caçar,  consistia en agafar una llança apuntar cap a un animal, i amb l’arc saber com agafar-lo i apuntar, el truc era que havies de tibar bastant però també depèn de la distància.
Una altre taller era una de fang, havies de fer un cistelleta de fang. Havies de fer una bola de fang i fer una bola, després posar la bola dins la cistelleta i fer-li la forma de la cistelleta. Quan ja la tenies acabada l’havies de treure del motlle de la cistelleta i ja la tenies feta.
Després de fer aquestes proves vam anar a dinar on hi havia l’antiga l’escola. Vam dinar i vam jugar una mica i vam tornar al mateix lloc d’abans.
Nosaltres, els de 6é, a la tarda vam fer primer una prova “xulíssima”, consistia en trencar pedra sílex. Et donaven unes ulleres de científic i uns guants de paleta, després també et donaven una cosa que te la posaves damunt del peu per no fer-te mal, una bosseta amb una banya i una pedra. Després et donaven la pedra sílex i una altra de més forta, amb l’altra la trencaves, primer havies de trencar l’escorça i després ja tenies les bones. Ens van donar una caixa que la havíem de muntar nosaltres i a dins hi posàvem les pedres.
I la segona prova era dels dibuixos de la prehistòria. Ens va explicar una història real i ens va donar una fitxa. A la fitxa hi posaven els significats d’alguns dibuixos i a l’altra part havíem de  dibuixar un dibuix propi que signifiqués alguna cosa. I després vam pintar el nostre dibuix en unes parets que semblaven  les de les coves reals i ja vam marxar.
L’autocar ens estava esperant. Vam deixar les motxilles i vam pujar, ens van posar una pel·lícula del Bob Esponja.

Aquesta excursió em va agradar molt, perquè vam semblar prehistòrics de veritat! 

Les vacances d'estiu

El primer dia d’estiu vaig anar directament a les piscines, amb la Laura i la Carme  dos amigues del meu carrer, allí a les piscines ni hi havia tanta gent i l’aigua estava bastant freda, però aquell dia m’ho vaig passar molt bé.

Anem  a avançar una mica perquè aquells dies eren iguals, piscines, casa, deures, jugar i anar a comprar.
La meva mare m’havia fet un regal pel meu aniversari, i com sempre ella em regala roba de la meva botiga preferida(Zara) o algun joc de taula, però aquella vegada era diferent perquè vaig sentir parlar a la meva mare pel telèfon d’uns campaments.

Quan va acabar de parlar la mare em va cridar i em va dir: el teu regal és... anar de campaments a la capital d’Algèria, que es diu Oràn.

Em vaig posar tan contenta , perquè era la primera vegada que anava de campaments fora del País.
Jo marxava el dia 15 d’agost i els dies se’m feien llargs, i a més la meva millor amiga no estava amb mi  perquè ella, se’n havia anat de vacances a la platja, i tornava el dia 15 d’agost!
Quan ja va arribar el dia vaig anar a dormir aviat perquè havia de aixecar-me a les 5:00 de la matinada per preparar-me be  i no deixar-me res.

Estàvem al cotxe i ja quasi estàvem apunt d’arribar però vam parar per esmorzar i comprar alguna cosa per picar una mica. Ja estàvem al aeroport i jo tenia ganes de marxar ja cap a l’avio.
Jo no era la única que anava en aquells en aquells campaments, també van venir dos nois i una noia, no em que ien tan bé però per no estar sola vaig parlar amb un nen bastant “regordet” però que parlava català. Vam arribar allí, ens estaven esperant el director que havia organitzat els campaments, no va venir amb nosaltres perquè havia de acomiadar a l’altra gent que venien dels altres països.
El camí per arribar als campaments eren de 4h.


Els primers dies eren una mica avorrits, perquè ens deien el que havíem de fer aquells primers dies.
El quart dia vaig començar a conèixer  gent, les de la meva habitació, que entre tots érem  set, no hi parlava gaire amb elles,  però hi havia un altre grup en una habitació que estava al nostre costat, que amb elles m’hi estava tot el dia, eren de paris i es deien Míriam, Fàtima, Nawal, Dounia, Malika i YM. Totes parlaven francès i a mi em resultava molt fàcil.

A les excursions vam anar a la capital, a la muntanya, tot era tant bonic que em vaig enamorar, allí hi havia un lloc per comprar “subenirs”  i tot era molt barat. L’endemà al matí ens feien aixecar molt aviat per esmorzar i anar a la platja privada dels campaments. Per la tarda feien un partit de futbol, que era Macell contra Paris, i va guanyar Paris. I l’altra setmana van fer Paris contra Espanya, i va guanyar Espanya! Tots amb les botelles van començar a picar ben fort i a cantar.

Faltava una setmana i tres dies, i el dimarts va venir l’alcalde, nosaltres li van fer una cançó i ell ens va fer una enorme conferencia molt llarga. A l’hora  de dinar vam menjar “ensaladilla russa” l’única cosa que estava bona. Però l’alcalde va menjar coses mes bones.

Cada nit fèiem festes i teatres, i aquella nit com que era quasi l’últim dia de marxar vam fer disco, la musica moderna i estava a “tope” i la gent ballava sense parar.
L’endemà  i n’hi havia que ja marxaven directament. Tots els meus amics marxaven junts a un hotel per passar la nit  i l’endemà  marxaven cap al aeroport  l’endemà vam marxar a la tarda i vam dinar a l’aeroport i vam menjar uns entrepans boníssims.

Em vaig estar tota la tarda estar tota la tarda amb els meus amics i quan ja havia de marxar, em van donar una xupa de cuiro boniquíssima molt bonica!
Jo vaig començar a plorar i a acomiadar-me perquè ja marxaven cap a Paris i jo  cap a Espanya.   

       

Les pel·licules i revistes porno

No heu vist mai una foto d’una noia mig nua, en una tanca publicitària? I  de les pel·lícules i revistes “porno” als llocs públics: bars, llibreries, estancs... ? Aquí a Albesa, el meu poble, hi ha un bar que te revistes de l’interviu i crec que és molt lleig que un nen que jo coneixo, agafi aquesta revista i la miri; i us ho dic per experiència perquè el meu amic sempre ho fa cada vegada que va a aquest bar i mira la revista després fa coses,com anar de pèl a pèl per casa seva, fer rucades a la dutxa...

A mi això no m’agrada i menys les pel·lícules. Un amic del meu amic se’n compra i quan va a casa seva les hi deixa mirar, llavors després a casa seva fa rucades i enreda. Quan està al llit fa tonteries relacionades amb el tema...

Crec que als llocs on hi va nens no hi hauria d’haver aquest tipus de premsa, en tot cas el que haurien de fer és tenir-la en un altre lloc i els adults que la vulguin, que la demanin. Crec que al veure els pits i les parts baixes de les noies de les revistes  podrien tenir un comportament poc adient.


Per altra banda, aquestes revistes... poden ser útils per  alguns clients. I també tenen el dret de llegir alguna revista d’aquestes perquè també tenen alguns altres articles interessants d’economia, de societat, de política...

Jo n'estic en contra de les revistes, pòsters, pel·lícules i fotos  poc agradables a  internet...

Les compres per internet

A continuació us parlaré sobre un tema molt polèmic: les compres per internet.
és un tema que molta gent ho fa, per no fer l’esforç d’anar a la pròpia botiga. Per exemple, una persona té moltes ganes d’anar de compres amb la seva amiga, però ella no hi vol anar aquell dia. La seva amiga li recomana que si no hi pot anar, que ho faci per internet,  si aquell dia li agrada molt, després ja no voldrà anar més de compres  a les botigues.


Les coses negatives són: que el preu no es el mateix que el de la botiga, i depèn de quina web et poses, et poden estafar. Per exemple tu ho compres però al cap d’una setmana o un mes no t’arriba el que has comprat.

Però tot i així també té coses bones: quan necessites fer un regal amb alguna persona, i en aquell instant la botiga està tancada, tu ho pots fer per internet i et pot arribar a la tarda o el dia següent, depèn del que vols.

Jo opino que d’alguna o altra manera està bé, però mirant-ho per una altra banda si això ho fas sempre pot ser que algun dia et surti malament.

08 de novembre 2013

Excursió a Sant Llorenç de Montgai


El dia 1 de octubre del 2013 els nens i nenes de cicle mitjà i cicle superior vam anar d’excursió a Sant Llorenç de Montgai.

El dia va començar esperant al pati a la senyoreta per veure si arribava. Tots estàvem molt emocionats i els uns als altres ens ensenyaven les nostres motxilles, que portàvem per dinar... la senyoreta va arribar i tots junts vam anar cap a l’autobús. Vam deixar les motxilles al maleter i vam pujar.

Amb una amiga meva que es diu Chanez i dos  amigues més vam anar al final de tot, als últims seients. Jo i la Chanez a l’autobús escoltàvem cançons i cantàvem i ballàvem. Quan em vaig adonar, ja havíem arribat. Vam baixar de l’autobús i vam recollir les motxilles. Vam anar a una petita placeta on les vistes al riu eren espectaculars. Vam fer fotos i ens vam asseure al terra en un racó d’aquella plaça. Vam menjar una mica d’esmorzar i vam beure una mica d’aigua i vam poder parlar una estona.
.

Després d’acabar-nos tots els esmorzars vam anar tots junts a la zona habilitada per fer uns tallers. Per arribar-hi havíem de pujar una pujada i després al cap d’una estona ja s’hi arribava. Quan vam arribar a la zona estàvem tots molt cansats i suats perquè feia molta calor. Vam beure una mica d’aigua i vam deixar la motxilla a baix de tot i vam pujar a una mena de cabaneta. El monitor ens va explicar una mica què faríem i vam fer una activitat. Després ens van separar en grups: els de 3r eren un grup, els de 4t junt amb uns quants nens de 3r eren un altre grup, els de 5è juntament amb tres nenes de 6è eren un altre grup i el quart grup eren els altres de 6é.  


Quan vam sortir de la cabaneta havíem d’agafar una catifa on ens asseuríem tota l’estona durant les activitats. Nosaltres vam començar fent farina com feien els prehistòrics. Ens vam seure davant de dues pedres una era bastant grossa i l’altra d’una mida mitjana. El monitor ens va donar un drap que havíem de posar davall de la pedra més grossa. A continuació ens va posar una mica de blat  damunt de la pedra més grossa. Ens va explicar que havíem d’aixafar el blat amb la pedra més petita i que sortiria un polsim blanc (la farina) i l’havíem de posar damunt del drap. Quan el monitor ens cridés havíem de portar el drapet i posar-lo damunt d’un pot molt gros de fusta. Després havíem de pressionar els granets amb la farina cap a vall i llavors baixaria la farina i es quedarien els granets de blat damunt. A l’acabar tots vam anar a la pròxima activitat.

L’altra activitat consistia en fer-nos un collar amb petxines i intentar afilar una pedra per fer una eina. Ens vam seure darrere d’una pedra bastant grossa i al costat n’hi havia una de més petita. La monitora ens va explicar que havíem de llimar la punta de la pedra més petita rascant-la amb la més grossa. Després d’una estona llimant-la la monitora ens va fer parar. Ens va donar una petxina i un cordill. Havíem de fer-li un forat a la petxina i després passar el cordill pel forat i ja teníem el collar. Vam començar a llimar, a mi em va costar una mica però ho vaig aconseguir. Tots ens el vam posar i la senyoreta ens va fer el nus, després vam anar a la següent activitat: consistia en caçar amb la llança i l’arc.  Vam començar amb la llança. No se’ns va donar gaire bé. 

Després vam tirar amb arc, aquesta vegada se’ns va donar millor. A l’acabar ens van deixar tornar a tirar amb arc. Vam anar cap a la següent activitat, havíem de fer un pot amb fang. Ens van donar una bola de fang i després l’havíem de posar dintre d’un pot i  posar el fang pels costats al fons i per tot arreu fins que quedés totalment recobert. Per treure’l de dins del pot havíem de pressionar els costats i li havíem de donar uns copets al fons. Després  el vam deixar en una capsa i vam anar a beure. Ens vam acomiadar dels monitors i vam marxar per anar a dinar. Vam passar una altra vegada pel mateix camí que havíem recorregut al matí i vam arribar a la placeta. Vam treure els entrepans, macarrons, amanides... de la motxilla i vam començar a dinar. Una vegada que haguéssim acabat de dinar podíem jugar una estona. Jo i les altres nenes de sisè vam anar a fer-nos fotos amb la càmera d’una amiga meva que es diu Laia.

Després ens vam asseure al costat de les nostres motxilles  i vam mirar les fotografies que havíem fet. A continuació vam marxar cap a la zona habilitada per fer activitats una altra vegada. Vam recórrer el camí i vam arribar a la zona. Vam beure aigua i vam descansar una mica perquè feia bastanta calor. Van començar separant dos grups. Cinquè pintaria com a la prehistòria i nosaltres els de 6è aniríem a tallar sílexs. Ens van començar explicant que havíem de fer. A continuació ens van donar unes bossetes amb una banya i una pedra. Ens van dir que havíem d’anar a buscar una pedra de sílex. 

Una vegada que tothom tenia una pedra de sílex ens van dir que havíem d’agafar una pedra que hi havia al costat d’un gran arbre. La vam agafar i després ens van donar uns guants unes ulleres i un tros de cuiro per protegir-nos perquè el sílex talla molt. Vam començar picant i picant amb la pedra i ens van sortir uns trossets. Després amb aquells trossets de sílex havíem de fer un dentat que consisteix en què amb la banya havíem de trencar trossets per fer com un ganivet. Ens van donar unes capsetes on guardaríem el sílex. Després vam anar a la següent activitat:  ens van donar unes fitxes i ens van explicar quines eines utilitzaven els prehistòrics per pintar les coves i per què pintaven... ens van dir que ens havíem d’inventar un símbol per a que signifiqués alguna cosa. El meu signe era un quadrat amb una línia al mig amb dues estrelles al cantó que volia dir: “anem a caçar”. 

Després vam anar cap a una paret que tenia la rugositat de les coves i en una vora hi havia una taula amb diferents pintures. Aquella activitat consistia en que havíem d’agafar pintura amb el dit i pintar les parets com uns prehistòrics. A l’acabar l’activitat ens vam rentar les mans i vam marxar.  A l’arribar a la placeta vam berenar una mica i vam pujar a l’autobús. El conductor ens va posar una pel·lícula. Jo i la Chanez (la meva companya que anava amb mi a l’autobús) per no avorrir-nos parlàvem. Sense adonar-nos-en  ja vam arribar a Albesa. Vam baixar de l’autobús i vam agafar les motxilles, la meva mare m’estava esperant. Li vaig ensenyar tot el que havíem fet. Va ser una excursió molt divertida.  

Compres a Internet

Les compres a internet consisteixen en comprar coses des de l’ordinador de casa teva. Pots entrar en pàgines que estan online i comprar coses sense moure’s de casa.

Aquestes compres van molt bé perquè no as de anar fins a la botiga. També aquestes compres després de triar una cosa no cal esperar a la cua per pagar.

Això de la compra per internet també te desavantatges perquè poden agafar la IP del teu ordinador/smarphone i  poden veure on se situa i en alguns casos el poden controlar. Quan arriba l’hora de pagar no as de donar la targeta. Ells també poden agafar tots els diners.

Les compres per internet serveixen molt per a alguns objectes que pràcticament no els fiquen a la botiga i sols els fiquen a la pàgina web. Per mi no és convenient comprar per internet perquè no saps què pot passar i et poden estafar.

Text Argumentatiu


Avui en dia la en dia la gent fa molts esports de risc des del ciclisme de muntanya, al parapent al rafting i al motocross.
 Els esports de risc(segons jo) no són ni bons ni dolents però s’han de practicar amb precaució.

Els esports de risc serveixen més que res per desconnectar de la vida normal i corrent, apart es diferencien molt dels deports normals perquè són molt més extrems i perillosos.

Per una part són saludables perquè fas molt d’exercici i apart són també divertidíssims, i el perill que corres val la pena per tota l’adrenalina que agafes i el  bé que t’ho passes.

Però per un altre costat són també molt perillosos (d’aquí el seu nom) i et pots fer lesions molt greus o fins i tot coses pitjors. I abans de practicar-los et pots ficar nerviós i que vagi a pitjor quan el fas.

Això és el que jo penso dels esports de risc, i no seré el únic que els voldrà provar.

El meu col·legi


El meu col·legi és molt vell, té al voltant de uns cinquanta anys, esta situat a dalt de tot del carrer Fermí Palau, dins la població d’Albesa.

Té una porta molt gran, per on entrem cada matí per anar al col·legi, a davant de la porta hi ha una barana que suposo que és perquè quan els nens surtin del col·leg no es faixi tap.

Quan entres a la teva dreta hi ha el sorral on els nens petits el poden disfrutar a l’hora del pati, si tires una mica endavant hi ha com una pica per si els nens a l’hora del pati tenen set i poden anar a beure i si algun dia marxa l’aigua sols marxa als lavabos, a la pica no marxa, si tires cap dalt hi ha 3r, on els nens d’aquest curs fan classe, i al cantó hi ha la classe de P5 els mes grans de cicle infantil.



Al canto de P5 hi ha P4 i al cantó els nens més petits del col·legí, els nens de P3, a dalt de P3 hi ha la classe de 5è, i a damunt de la la de P4 i ha l’aula d’informàtica, on tots els nens de l’escola hi poden anar.

En línia recta des de P3 hi ha els barracons, quan els acabaven de construir els vam estrenar nosaltres. Als barracons hi estan situades les classes de 1r i 2n però aquest any han fet un canvi, on abans hi havia la classe de tercer ara hi ha 2n.

Al cantó dels lavabos, que també són molt vells i no estan gaire cuidats, hi ha l’aula de música, és impressionant els instruments que hi ha, nosaltres mateixos els fem sonar.

A damunt de música hi ha segon que abans n’em parlat, i al seu davant hi ha l’aula on se situen els nens més grans de l’escola, és a dir els meus companys i jo.

La sala de professors se situa fora de l’escola i el menjador també, la sala de professors està situada  al parc vora del bar dels jubilats, hi ha unes escales, les pluges i allà et trobes a tots els professors.

I el menjador baixes una mica i allà esta, però els inconvenients que té és que as de travessar un carrer on a l’hora de dinar esta ple de cotxes que van a recollir algun nen.

Aquest és el meu col·legi,  que és on he anat anat des de P3 fins aquest curs, l’any que ve l’haurem de deixar.

07 de novembre 2013

La castanyada!


El passat 31 d’octubre, a l’escola vam celebrar la castanyada i això és el que vam fer durant el dia..:
A primera hora del matí, a l’escola vam fer les paperines per la tarda, i a segona i tercera hora ja vam fer classe normal.

Després del pati, vam fer classe de medi i quan faltaven 5 minuts per marxar cap a dinar, ens vam emprovar els vestits de castanyers i castanyeres i ens quedaven divins!! Semblàvem uns vellets de veritat!

A la tarda, abans de marxar al l’escola, com que el meu pare és de l’AMPA, em va donar una capsa plena de castanyes cuites per la tarda. Quan vam arribar al parc, van venir unes quantes nenes de la meva classe, a dir-me que hi havia un porc senglar a la secla .Les nenes estaven molt esvalotades. La gent que estava allà no el podien treure, però al final sí que van poder.

A les tres menys cinc, vam anar cap a dintre de l’escola, perquè ho havíem de preparar tot. Quan vam estar a dalt de la classe, ens vam dividir en dos grups, un grup s’havia de quedar a la classe a ficar castanyes, i l’altre havia d’anar al pati a ficar cadires. Jo era del grup de ficar cadires, junt amb el Tomàs, l’Ester, la Tresa i el Marian. Vam anar per les classes d’infantil a buscar cadires fins que es van acabar, i després vam anar per les classes d’infantil a veure si en quedaven més. Quan vam acabar de col·locar les cadires, el Josep Manel, el mestre de música, els va donar a l’Ester, el Tomás i el Marian, uns cartells que indicaven cap a on havien de seure els pares. Els havien d’aguantar ells fins que comencessin les actuacions!

La primera actuació, la van fer els d’infantil, P-3, P-4 i P-5. Van cantar i ballar la cançó de “La Castanyera”. La van presentar la Chanez, la Tresa i l’Anaïs. La segona actuació, va ser la dels de 5è. Van ballar la cançó de: Pera Stous-Pera Kambos, que va ser presentada pel Blai i el Marian. Després, vam ballar nosaltres, els de 6è, i la vaig presentar jo. La cançó es deia “Eskú-Dantza”. Després de nosaltres, van ballar els de 1er. La cançó que van fer, és deia: “Pour Passer le Rhone, una cançó francesa. Van presentar la cançó, el Manuel i l’Eloi. A continuació van ballar els de 2n, amb la cançó de “Virolet”, la qual va presentar l’Ester. La penúltima cançó va ser la dels de 3r, que van ballar la cançó de la “Marieta Cistellera” una mena de sardana i els presentadors van ser: la Mònica, la Roser i l’Àlex. I per acabar les actuacions, la última va ser la dels de 4t, la van presentar els meus companys: Tomàs i Laura i la dansa es deia “Rheinlander”. Les actuacions van estar molt bé, i després d’això, vam pujar ràpid a vestir-nos com a castanyers i castanyeres. Els nens van anar a canviar-se a la classe de 2n i nosaltres, les nenes a la de 6è.

Quan ens vam acabar de canviar, la nostra tutora, l’Anna ens va deixar una ombra d’ulls de color morat i un pintallavis, que no tenia color, era transparent brillant. Totes ens volíem pintar, i quan vam acabar, vam anar a buscar les nostres parelles per anar a repartir les castanyes. La meva parella, era l’Eloi i vam anar a repartir castanyes als pares i tots els demés, també es van agrupar per parelles o grups de tres i van anar a repartir castanyes a tots els nens que estaven asseguts el pati en rotllanes i per cursos. Quan vam acabar de repartir castanyes, a nosaltres també ens en tocava i vam agafar les paperines i vam començar a menjar.

Al acabar, van marxar tots els cursos i nosaltres, ens vam quedar a recollir castanyes. Quan estava tot mes o menys recollit, vam marxar, perquè havien de fer gimnàstica els més petits.
Vam anar a voltar amb l’Eloi, el Blai, la Tresa, la Mònica, l’Anaïs i la Laura a voltar, però l’Anaïs, la Tresa i la Mònica van marxar a les cinc i mitja a fer gimnàstica.


A les sis i mitja vaig anar a repàs i una hora després em va venir a buscar el meu pare per anar cap a casa; vaig arribar a casa i em vaig canviar, perquè havia d’anar a casa de la meva tieta.
Una vegada a casa de la tieta, vam marxar cap a casa de la Sílvia i el Santi, que era allí on fèiem la castanyada. Vam arribar allà i hi havia l’Anaïs, el Marc i la Tania i mitja hora més tard vam anar a sopar.
Quan vam acabar de sopar, ens vam ficar a jugar a fet i amagar per allà al magatzem. Quan van acabar els grans de sopar, vam anar al pis de dalt a mirar la tele.

A les dos de la matinada, la Tania es va despertar plorant i la Sílvia la va baixar al pis de baix amb nosaltres i quan la Sílvia la volia portar a la seva habitació, es ficava a plorar, perquè es volia quedar amb nosaltres i a les tres del matí, vam marxar cap a casa.

Aquesta ha sigut la millor castanyada a la que he anat fins ara!!                                                    

La castanyada

El dia 31 d’octubre del 2013 vam celebrar la castanyada a la nostra escola. Aquest any els alumnes de 6è seriem els castanyers i les castanyeres i presentaríem les actuacions.


Uns dies abans amb els alumnes de 5è vam fer les paperines, amb paper de diari, per a posar les castanyes que donaríem després de les actuacions, el dia de la castanyada. També vam preparar la roba que lluiríem per repartir les castanyes als pares. Si podíem havíem de portar  cistelles per a posar les paperines. Per fi després de tant preparar coses va arribar el gran dia. Al matí vam fer classe normal com sempre, però estàvem nerviosos per  la castanyada. A la tarda quan vam arribar ens van separar en dos grups, uns ajudarien a posar castanyes a les paperines i els altres posarien les cadires on es seurien els pares. Jo, junt amb una altra nena de la meva classe que es diu Roser, vam fer una mica de tot, vam ajudar a posar castanyes però també vam ajudar a portar el beure a la classe de música. Quan ja va estar tot llest ,uns quants nens van agafar com uns cartells que indicarien als pares on s’haurien de seure. De mentre anaven sortint tots els nens i nenes de totes les classes.


Ens vam seure a prop de la porteria. Van començar les actuacions. Els primers d’actuar van ser els de P3, P4 i P5 cantant una cançó que es diu “La castanyera”. Van presentar aquesta actuació: la Tresa, la Monica i l’Anaïs. Després van actuar els nens de 5é que van ballar una dansa que es diu: Pera Stous- Pera Kambo se” que van presentar: el Blai i el Marian. Per fi ens va tocar a nosaltres que vam ballar la “Eskú-Dantza” que va presentar: la Laia. A l’acabar, va tocar l’actuació dels de 1r que es deia “Pour passer le Rhone”. Que va presentar: l’Eloi i el Manuel. Després va tocar la de 2n que es diu “ el Virolet” que consisteix en un ball de bastons. Ho va presentar: l’Ester. Després va tocar la de 3r , que van ballar una dansa que es diu “ la marieta cistellera” que consisteix en una mena de sardana. Ho van presentar: L’Alex la Monica i la Roser. Per fi va arribar la darrera actuació, la de 4t; el ball que van ballar es deia “ Rheinlander “  la vam presentar:  el Tomàs i jo. 

Abans de que acabes l’actuació vam pujar a canviar-nos les nenes vam anar a la classe de sisè i els nois a la de quart. Una vegada vestits la senyoreta, a les nenes ens va deixar una ombra d’ulls de un color grana fosc i  brillo de llavis. Als nens la senyoreta els hi va pintar una barba o uns bigotis .Vam fer grups de dos, un repartiria beguda i l’altre castanyes. Vam baixar al pati on es celebrava la castanyada. Vam repartir a tots els cursos les paperines plenes de castanyes.

Després ja enllestida la feina vam agafar paperines nosaltres. Ens vam seure en un racó del pati i vam anar menjant. Moltes mares s’apropaven a fer-nos fotos i a dir-nos que ho havíem fet molt bé. Després, quan ja va tocar el timbre, vam ajudar a recollir les peles de castanyes, les begudes i també vam agafar uns fantasmes que havíem fet setmanes abans a la classe d’anglès i havíem penjat a les classes.  Quan vam sortir vam anar a voltar i a la nit  vaig celebrar la castanyada amb la meva família.

Per mi va ser un dia molt divertit i m’ho vaig passar molt bé però també estic una mica trista perquè l’any que bé ja no podré celebrar la castanyada aquí a l’escola encara que si m’ho permet l’horari  igualment vindre a veure-ho com a públic.

Excursió al Cda de la Noguera

El dimarts 1 d’octubre de 2013 tots els alumnes de cicle mitjà i cicle superior vam anar d’excursió al camp d’aprenentatge de la Noguera. A l’autobús jo vaig portar el MP3 per escoltar música. A l’arribar ens van deixar mitja hora per esmorzar, i quan vam acabar vam anar caminant al lloc on és realitzaven les activitats. 

Els monitors es deien: Toni, Sonia, Yoli i Gesabel. Vam fer una activitat amb cada monitor i ens vam separar per cursos, menys la Tresa, la Laia i l’Anaïs que van anar amb els de 5è. La resta vam anar a fer la primera activitat amb el Toni, vam moldre el blat i m’ho vaig passar molt bé. Després vam anar a fer collars amb la Yoli que en va ensenyar a fer collars amb petxines i s’havien de fer rascant-les a una pedra. 

Quan vam acabar de fer-nos els collars vam anar a fer caça amb la Gesabel que ens va dir que preferia que li diguéssim Gesa. Primer vam intentar de tirar amb una llança però era força difícil, i després ens va ensenyar a tirar amb arc i fletxa i teníem que tocar a una guineu de mentida. Quan vam acabar de tirar tos amb llança i tots amb fletxa vam anar a l’última activitat d’aquell mati, vam anar a fer una mena de tasses amb fang i ho vam fer amb la Sònia. 


Desprès vam anar a dinar al mateix lloc on vam esmorzar. Jo em vaig menjar un entrepà de llom amb formatge i estava molt bo. A la tarda vam tornar  a anar al mateix lloc que vam anar al mati i vam fer dos activitats més. 

A la tarda ens van separar per cursos i la primera activitat la vam fer amb sílex. Ens van donar uns guants a cadascú i unes ulleres protectores a cada nen, també ens van donar una “roca” de sílex, i amb un còdol vam anar picant fins que en trèiem un tros, llavors ens van donar una bosseta de pell que a dins hi havia una banya de cérvol i hi vam fer dentetes. La següent activitat la vam fer amb la Sònia, ens va explicar una historia i ens va ensenyar unes peces de l’antiguitat i quan vam acabar vam tornar caminant cap al poble, on vam berenar i ens va venir a buscar l’autocar, m’ho vaig passar molt bé!