29 de maig 2008

El príncep dels bufons

Sebastian Darke, Príncep dels Bufons, és un llibre de fantasia, sense dracs ni bruixes, sinó que es una història d’humor, original i divertida. El seu autor és Philip Caveney i la versió que jo he llegit ha estat publicada per l'editorial "Bromera" dins la col·lecció "Esfera".
Sebastian Darke és un bufó, però els seus acudits no fan gràcia, i ningú riu quan els conta. El seu pare era un dels millors bufons, però per desgràcia, es va morir. Ara, Sebastian Darke ha decidit seguir com el seu pare i ser també un bufó molt famós. Per això, emprèn un llarg viatge a un altre territori per oferir els seus serveis a un altre rei.
Sebastian Darke va amb la seva caravana cap a Queladont, però pel viatge, es queda sense menjar. Llavors, un home petit però molt valent i fort l’ajuda i li dóna menjar. Molt ràpidament es fan amics i emprenen junts el viatge, ja que el Cornelius, l’homenet, també va al mateix lloc a buscar feina.
En un altre cantó, al poble on els dos homes es dirigeixen, el rei espera la seva neta, per donar-li el regal del seu aniversari. Aquesta havia anat a veure el seu futur marit. Per desgràcia, el seu padri, el rei, va preparar una trampa a la seva neta perquè no arribés mai a Queladont. El que pretenia era quedar-se amb tota la riquesa que ara tenia, volia que la seva neta no arribés mai a ser reina.
Pel camí, Sebastian Darke i Cornelius, veuen una carrossa i homes que l’atraquen, per casualitat és la carrossa de la princesa Kerin, la neta del rei de Queladont.
Tots tres es fan amics i arriben junts a Queladont.
Sebastian Darke actua de bufó davant el rei, però fa un truc de màgia amb la princesa i desapareix. Qui sap si es per màgia negra, com diu el rei, o que algú la segrestat, com sospita en Sebastian Darke.
Si us intriga saber el final de la història i saber si la princesa Kerin arriba a ser reina o no, llegiu-vos el llibre i ho descobrireu vosaltres mateixos.

25 de maig 2008

La festa de la gent gran

Avui, dia 25, s'ha celebrat el tercer homenatge a la gent gran d'Albesa, concretament als que durant aquest any fan 80 anys. Hi hem anat la meva família i jo, perquè el meu padrí ja està en aquesta edat.
Ha començat amb una missa a l'esglèsia Santa Maria de L'Assumpció. Una senyora de l'ajuntament i jo hem repartit uns fullets on els desplegues i t'hi fica el nom de cada cançó o poesia que es recitaran. Ha estat molt pesat (per a mi), però, a la vegada bonic, ja que el tenor que cantava al fer-ho a l'esglèsia, la veu ressonava molt bé i a la gent gran emocionava.
En acabar de missa, hem anat tots a la sala de ball dels jubilats, on s'ha fet el dinar, que estava molt bo. L'alcalde ha fet un petit discurs, i tot seguit ha anat cridant els homenatjats. Els han regalat una placa, una flor, etc. Per cert, el meu padrí ha estat el primer de la llista.
Tothom estava content de participar en aquest acte, ja que els homenatjats tenien la seva família amb ells. Ha estat un dia d'alegria, per poder recordar el que van passar ells, i el temps que viuen ara.

06 de maig 2008

Delta de l’Ebre

El dia 1 de maig volíem fer una sortida a la platja i varem decidir anar al delta de l’Ebre amb la família. Al aixecar-nos varem agafar el cotxe, i sortirem cap al Delta de l’Ebre. Pel camí varem passar per un lloc tot ple de molins de les centrals eòliques que giraven a bastant velocitat, però el més impressionant va ser veure l’alçada del molí quan varem passar gairebé per sota d’un. També varem passar pels voltants de la central nuclear d’Ascò.
Quan ens anàvem apropant era impressionant veure la quantitat de terra que estava inundada d’aigua, eren camps d’arròs que els pagesos preparaven per la sembra.
Al arribar al nostre destí, la illa de Buda on hi ha la desembocadura de l’Ebre varem pujar en un vaixell que fa un recorregut pel riu, i a mirar les botigues que hi havia. Hi havia tot tipus de gerros, collars, polseres, animals com adorn...
Tot seguit varem anar a caminar una estona per un camí que per cert estava ple de camps d’arròs.
Passada una hora varem anar al restaurant que ens van aconsellar uns amics del pare perquè si menjava molt bé. Tot era deliciós. Jo i l’Anna varem menjar un bon aperitiu i carn amb patates i els nostres pares la típica paella.
Quan ja havíem acabat tornarem a les botiges per comprar algun record dallí. Jo hem vaig agafar una polsera de calaveres, la meva germana un collar de dofins.
Per la tarda varem anar a la platja, era molt gran i el terra era plena de petxines, l’aigua era fresca però no hi havia casi cap ona. Desprès de jugar una bona estona amb les raquetes i la pilota ens en varem tornar cap a casa perquè ja era tard. Va ser un dia fantàstic, jo hem vaig divertir molt espero que hi tornem ben aviat.