19 de març 2012

Que passarà si no estalviem l'aigua?

Últimament no esta plovent massa i gastem molta aigua al llarg de l’any, com per exemple quan ens rentem les dents, quan els pagesos reguen, en les lavadores, quan tirem la cadena del bany...

Com que no esta plovent gaire, els boscos, estan secs, per lo que, es produeixen més incendis ja que al no ploure, les plantes i els arbres no tenen tanta humitat i amb les deixalles de les persones que hi van, sobre tot, el vidre juntament amb el sol, es pot produir el efecte de lupa i es bastant possible que es produeixi un focus de foc. Si això succeís i pot ser que no tinguem l’aigua necessària per apagar els incendis que es
produirien per tot el mon.

També hem de pensar que al mon hi ha molts essers animals, tant racionals com irracionals que necessiten l’aigua per sobreviure. Les persones (animals racionals) hem de tenir en compte que més del 70% del nostre cos es aigua, per lo que no podem estar més de tres dies sense beure.

Si nosaltres no estalviem el consum de l’aigua, podria ser que en poc temps tinguéssim que racionar-la per poder tenir-ne, ja que amb el canvi de clima que estem tenint, fa que no plogui gaire. Tenim hiverns més suaus i això fa que no nevi tant, i si no neva a la primavera, que es quan es comença a desfer, no hi ha aigua per aplenar els pantans que son les nostres reserves. Si malbaratem l’aigua, estem buidant els pantans.

Podem utilitza l’aigua de mar? Que passarà en el futur? Doncs si es pot utilitzar l’aigua de mar, però es molt car tractar-la per que sigui apta pel consum humà, ja que la tenen que dessalinitzar-la. Però tot i això el canvi climàtic que estem sofrint fa que l’aigua de mar es sobreescalfi i s’evapori, la platja esta entran cap al mar i alguns animals marins amb aquest sobreescalfament desapareixent.
És per això que tenim que vigilar l’aigua que gastem i intentar disminuir el consum per un futur millor.

El carnaval

Abans del dia 3 de Març se celebra el carnaval al poble. Jo i unes amigues: la Clàudia, l’Anna Barios i l’Aida es volien disfressar; jo no em volia disfressar.

Per decidir de què disfressar-se ens ho pensavem a les hores del pati, pensavem i pensàvem de què ens disfressarem? i al final vam quedar de Roqueres. El dia de carnaval vaig anar a casa la Clàudia; era allà on havíem quedat per disfressar-nos. Al final em vaig posar un barret de Roquera i em vaig disfressar una mica.


Llavors a les cinc, havíem d’anar a la plaça els “Saraïns”, ens vam trobar als amics, vam xerrar una estona i també els hi vam tirar uns esprais de colors.

Vam fer un tomb pel poble, però va ser molt curt; després vam anar a la saleta que feien una actuació d’un pallasso; va fer una mica de màgia, alló que normalment fan de tirar pilotes i nosaltres hem d’evitar que toquin al terra...; va ser molt divertit.

Ja es feia tard i començava a ploure i vaig anar cap a casa.

El bàsquet


Jo vaig començar a jugar a bàsquet quan era petit i encara anava a 1r de primària.

Els meus pares em van apuntar a bàsquet principalment per practicar algun esport en concret i, a part, per dos raons, la primera és perquè era i encara sóc un nen amb bastanta altura i segona perquè tinc bastanta agilitat amb joc de mans i joc de peus.
Per mi el bàsquet és un joc en equip, és a dir, que hi hem de participar tots els membres d’un equip.


També hem de tenir en compte l’esportivitat dels jugadors i les normes de joc, això significa que hem de respectar als àrbitres, (hem d’acceptar quan hem fet alguna falta, etc), als jugadors i sobretot als entrenadors.

El bàsquet no sols implica tot això, sinó també la responsabilitat, (ser puntual quan toca a entrenar, anar als partits encara que s’hagi de matinar molt els diumenges...), el “companyerisme” i el respecte tant vers els teus propis companys com en la competició amb els altres equips.

Tot això és molt necessari per poder ser un gran jugador de bàsquet i també ser-ho amb qualsevol altre esport i créixer com a persona.


07 de març 2012

Tutors de contes

EL passat dia 9 de febrer del 2012, a l’escola Alber d’Albesa vam començar “tutors de contes”, això es una cosa en la que els nens i nenes de 5é i 6é ens repartim els nenes i nenes de P3, P4 i P5, i cadascú li explica un conte al nen/a o als nens/nenes que ens han tocat, i després els hi fem fer una fitxa. Aquesta activitat la fem perquè els petits aprenguin a relacionar-se passant-s’ho be, i perquè nosaltres aprenguem a explicar contes de manera que els mes petits ens puguin entendre.

Per comprovar que ho han entès els fem fer una fitxa que hem preparat, i hi ha preguntes sobre el conte com ara: “Com es deia el protagonista?” o “pinta als personatges”. Ells s’ho passen molt bé escoltant els contes, i també els hi encanta que els hi fem titelles per explicar el conte, i encara més si després els hi regalem. Nosaltres preparem les fitxes amb molta il•lusió, però hem de tenir en compte que si el nen o la nena es de P3 li haurem de fer la fitxa més fàcil, que no pas si es de P5.

També hem de tenir el compte que el conte sigui facilet, i que alhora d’explicar-lo no podem fer servir paraules difícils, i que els contes no siguin com ara la caputxeta vermella o els tres porques, perquè aquests se’ls saben de memòria. Com més divertits siguin els contes i les fitxes (o les titelles), millor, perquè s’ho passaran més bé, i si s’avorreixen un altre dia no voldran venir.

Això es una cosa que es fa cada any, durant el segon i el tercer trimestre, i que es fa cada dos setmanes o així. De vegades, els hi fem alguna o altra manualitat, com per exemple si hi surt un vaixell els hi fem un vaixell de paper. Uns dies abans que arribi el dia que tenim previst explicar el conte, tots tenim les fitxes i el conte preparadíssims, i estem una mica nerviosos, i els petits també, a l’hora del pati de vegades ens pregunten “Quin dia es el dia de tutors de contes?”.

Fer tutors de contes m’agrada molt!

La contaminació

La contaminació es quan el medi ambient canvia a pitjor, algunes vegades es degut a l’home. Hi
ha casos de contaminació que es podrien millorar, hi ha gent que ho intenta millorar fins i tot acabar amb les contaminacions. Si continuem així el món pot empitjorar, i potser passa alguna desgràcia, fins i tot hauríem d’abandonar el planeta. Ara veureu algun tipus de contaminació amb la que hauríem d’acabar.

Contaminació agrícola: es produeix amb l’excés d’adobs i la utilització d’herbicides i insectisides que poden arribar a ser molt tòxics; i a part totes aquestes substàncies són transportades pels rius fins al mar. Aquest tipus es podria millorar intentant reduir totes les coses tòxiques i brutícia que tirem als rius i després van cap al mar.

Contaminació a les ciutats: es produeixen quantitats enormes d’aigües residuals, també com més cotxes es faiguin anar més fum i contaminació hi haurà. Aquest és milloraria, no fent anar tant el transport, o pujar en transports públics que transporta molta gent només fent un viatge; i si ets a prop d’un lloc anar-hi caminant.

Centrals Nuclears: són un perill de contaminació radiactiva; produeix grans quantitats d’aigua a
elevada temperatura, i també treu molt fum contaminant. La millora seria reduint el fum.

Abocaments de residus: acostuma a produir accidents que representen aportacions al mar de grans quantitats de petroli i d’altres productes. Les costes afectades són importants i irreversibles. Exemples d’aguns abocaments de residus: petroli, residus orgànics, productes tòxics, residus nuclears... La millora per aquesta contaminació seria no tirar productes contaminants als rius o als mars.

S’ha de reduir la contaminació!

Text predictiu

El món té moltíssims metres quadrats, però cada dia neixen centenars de persones, i la gent cada vegada viu més anys, que passarà si la població augmenta massa? Ens quedarà menjar, cases, combustible, o diners?

Això no ho pot saber ningú amb exactitud, es fan estudis i prediccions, però ningú no ho sabrà fins que no passi. Mentrestant, podem fer hipòtesis i imaginar-nos el que pot passar. El més probable és que tothom gasti combustible, i aquest s’acabi, llavors l’única solució seran el cotxes elèctrics, o bé tornar amb els carros i els cavalls. Els animals, com ara les vaques, els porcs, els pollastres... Al cap d’un munt d’anys s’acabaran extingint, i haurem d’acabar caçant, o tornar-nos vegetarians.

Les cases segurament sobreviuran, ja que la majoria estan fetes de ciment o de “totxos”, que son materials renovables. Pel que fa als diners, això depèn de cadascú, perquè com més siguin en un família, més diners es gastaran, i com menys siguin, menys diners es gastaran.

A la xina (el segon país més poblat del món), es va establir una llei, la qual consistia en que cada família no podia tenir més d’un fill, aquestes i altres solucions, són valides perquè el món no acabi explotant, ja que, com més persones hi ha més contaminació hi ha. Una altra solució seria, que ens n’anéssim a viure en un altre planeta, això en un futur molt llunyà, ja que avui en dia encara no hem descobert cap planeta, en el qual hi hagin les mateixes possibilitats de vida que a la Terra (l’oxigen, l’atmosfera, la temperatura...).

Entre d’altres, aquest es un dels problemes que te el món, i que hauríem d’intentar solucionar-los.

05 de març 2012

La contaminació

La contaminació es quan el medi ambient canvia a pitjor, algunes vegades es per culpa de l’home. Hi ha casos de contaminació que es podrien millorar, hi ha gent que ho intenta millorar fins i tot acabar amb les contaminacions. Si continuem així el món pot empitjorar, i potser passa alguna desgràcia, fins i tot hauríem d’abandonar el planeta. Ara veureu algun tipus de contaminació amb els que hauríem d’acabar.


Contaminació agrícola:
Es produeix amb l’excés d’adobs i la utilització d’herbicides i insectisides que poden arribar a ser molt tòxics; i a part totes aquestes substàncies són transportades pels rius fins al mar. Aquest tipus es podria millorar intentant reduir totes les coses tòxiques i brutícia que tirem als rius i després van cap al mar.


Contaminació a les ciutats:
Es produeixen quantitats enormes d’aigües residuals, també com més cotxes es facin anar més fum i contaminació hi haurà. Aquest és milloraria, no fent anar tant el transport, o pujar en transports públics que transporta molta gent només fent un viatge; i si ets a prop d’un lloc anar-hi caminant.
Centrals Nuclears:
Són un perill de contaminació radiactiva; produeix grans quantitats d’aigua a elevada temperatura, i també treu molt fum contaminant. La millora seria reduint el fum.


Abocaments de residus:
Acostuma a produir accidents que representenaportacions al mar de grans quantitats de petroli i d’altres productes. Les costes afectades són importants i irreversibles. Exemples d’aguns abocaments de residus: petroli, residus orgànics, productes tòxics, residus nuclears... La millora per aquesta contaminació seria no tirar productes contaminants als rius o als mars.


S’ha de reduir la contaminació!

02 de març 2012

Text predictiu

Al món sol hi ha dos pols, el Pol Nord i el Pol Sud, el Pol Nord està tot recobert per una gegantina capa de gel que l’envolta de dalt a baix. Quasi cada mes, a les notícies anuncien que els Pols s’estan desfent molt ràpid.

Els Pols son les úniques fonts d’aigua dolça que hi ha en tota la Terra, si els Pols es desfan del tot, els humans ens hauríem d’espavilar per inventar algun invent que canviés l’aigua salada, la del mar, a l’aigua dolça.

Tot i que inventéssim un invent d’aquest tipus, també tindríem la pluja i les nevades que fan a les muntanyes molt altes, l’aigua es desfaria i formaria un riu, aquest riu, seria d’aigua dolça que arribaria fins a nosaltres.



Però que, passaria amb els animals que viuen als Pols? Doncs que s'haurien de traslladar cap a altres països on hi fa més o menys igual de fred, s’anirien acostumant al canvi de terreny, és a dir, al Pol Nord, el terreny és tot pla i tot cobert de gel i, en canvi, a Groenlàndia o Alaska, el terreny és muntanyós i amb molts arbres. Els animals no se sentirien molt a gust amb el canvi de paisatge.

Esperem que el canvi meteorològic no continuï així, ja que sinó tindrem molts problemes amb els animals dels Pols o en buscar aigua dolça per nosaltres i per tots els éssers vius.
Espero que no passi com podria passar al cap d’uns quants anys més cap endavant.