20 de juny 2012

Falta molt poc per acaba el curs!

Aquest serà el meu últim any que estaré en aquesta escola. Ja s’acosta el fi de curs i tinc moltes ganes de que s’acabi el col·legi perquè ara fa molta calor i ens estem fastiguejant , també tinc moltes ganes de conèixer els meus nous amics del Institut “IES Torre Vicens”.

He passat alguns moments molt bonics i divertits, però també n’he passat algun de dolent. Tinc moltes ganes d’acabar el col·legi perquè podré estar en un altre món i estudiar molt més, per una altra part trobaré a faltar aquesta escola perquè he fet molts amics i he conegut professors i professores molt amables.


En aquesta escola hi hem passat des de la nostra infància fins ara, a sisè. Jo crec que els primers dies no sabré gaire on està situat tot, però al llarg de la setmana, crec que ja sabré on està tot i ja hauré fet nous amics.

Cada dia estic més il·lusionada i impacient; perquè tinc moltes ganes de anar a l’ institut i conèixer altra gent. Espero que tot vagi molt bé. L'any que bé, alguns nens ja no ens tornarem a veure a classe, alguns aniran a altres instituts, però segurament tot anirà molt bé. 


Bon Estiu!

Un meravellós paisatge

Un dia, ja fa temps, vam anar a Agèr a buscar bolets, i el que ens vam emportar, va ser una pedregada!


Aquell dia, era un dia tapat, i amb un ambient humit, i una mica, bastant xafogós, era un ambient de muntanya.
El paisatge era de tardor, tot i que encara no havien caigut les fulles d’alguns dels arbres. Les fulles eren de colors, lògicament de la tardor, i d’altres de verdes.


Els colors de les fulles eren: taronges, vermelles, o groc, verdós,...
Hi va haver uns cosa que em va deixar captivar, la qual era un arbre, que era de color vermell, tan tan lluent que hi havia dos o tres gossos, els quals estaven asseguts al canto de l’arbre.


Aquell bosc, a l’estar tan humit,.... donava una sensació meravellosa, la qual, no era la única i no ser com descriure-les, era una mica, de amistat, de felicitat, de pau,...
Va ser una experiència força, força divertida, la qual també em va captivar força.





Les vacances d’estiu

A l’estiu, la major part dels dies aniré amb les meves amigues cap a les piscines. Allí ens ho passarem molt bé, ens banyarem, i xerrarem una estona.

Al juliol, el dia 18, aniré de campaments a Boí, aquests campaments es diuen:  C.P.A.M.  Jo no hi he anat mai, però el meu germà sí i ja he vist les tendes de campanya on dormirem...
A part de mi també hi anem algunes nenes i nens de la classe, jo crec que ens ho passarem molt bé. Quan tornem serà la festa major del poble, tots ens ho passem molt bé.

Alguns dies faré natació amb els grans, perquè m’agrada molt nadar i fer esport. I també faré quaderns per repassar 6è.
I així s’acabaran les meves vacances, i  ja em prepararé per anar a l’institut.

La crisi

Hi ha gent que llença els diners en tonteries o se’ls gasta en coses innecessàries, que no farem servir. Molta gent té moltes coses, (quasi sempre els milionaris), gent que té xalets, cases adossades i molt luxoses. A par de que hi ha gent, també hi ha nens que demanen moltes coses que no tenen, i quan les tenen no les fan servir tant com les farien servir nens que no tenen casa ni menjar.


Principalment, la crisis va començar des d’un punt en que la gent volia moltes coses que no podien pagar, llavors van a demanar un préstec al banc per què ho puguin pagar però després, al no tindre diners, no ho poden pagar i des de llavors els bancs es queixen, fan retallades als treballadors, paguen menys del que els hi tenien de pagar,..., i tot això, sol per persones que volen més, i després es queden sense diners.

Moltes vegades, ens comprem les coses perquè les porten d’altres persones, o estan a la moda, les comprem per no ser els únics que les porten. Nosaltres, encara que voldríem una cosa que en tens moltes ganes de tindre-la, em de fer un esforç per no comprar-la, encara que hi ha gent que s’ha quedat pobra per comprar tot el que volen.

Molta gent,(ni molt rica ni molt pobra), no es gasten els diners en coses que no necessiten. Així s’estalvien més diners i els hi costarà més ser pobres. Si no gastéssim tant, no hi hauria gent a la tur o al carrer.

També tindríem d’aprendre a estalviar perquè si no estalviem, algun dia et trobes que no tens diners i hauries pensat: I si no m’hagués gastat els diners en..?. Segurament aquesta pregunta ja se l’ha preguntat molta gent a si mateix i n’haurà set conscient del que ha fet per quedar-se sense feina.

També la publicitat hi posa una part. Els anuncis, els cartells publicitaris, tot el que ens atreu l’atenció seria la publicitat. La publicitat fan anuncis que a la gent els hi agrada, i de vegades enganyen al consumidor, o fan la imatge més gran, o de vegades posen moltes coses juntes i es venen separades, tot es veritat.

Millor estalviar i no llençar els diners en coses innecessàries, esforçar-se amb a feina, perquè també hi ha treballs que depèn de les notes que has fet al llarg de la teva vida, hi pot haver-hi feines que t’agradin però no les puguis fer.

Esperem que al futur tots siguem conscients del que comprem i de no llençar els diners.      

Per fi, ja arriba l'estiu!!

Per fi, ja està… ja arriba l’estiu, i amb ell les piscines, els gelats... però també la calor, les picades de mosquits, les cremades del sol...


Només falta un setmana per a que s’acabi el curs i tots estem molt emocionats, com que fem jornada intensiva, a la tarda podem descansar.

Em sembla que tots,  tenim moltes ganes de que arriben les vacances... L’únic problema es que quan s’acosta fi de curs, tots anem de cul... perquè hem de pensar i entrenar el ball de fi de curs, hem de fer les tapes del àlbums... i el pitjor de tot es que tenim un munt d’exàmens!!!


Per una part vull marxar de la escola, perquè i hem estat molts anys, però per una altra part  no vull marxar perquè en aquesta escola he fet molts amics i amigues, i perquè a l’institut no coneixerem a gaires persones, i tot serà molt més difícil. Els primers dies anirem perduts, però després d’uns dies ja ens el coneixerem.
Tots tenim ganes de que s’acabi el curs i d’anar a les piscines!

Com és per a tu un bon amic o amiga?

Per a mi, un bon amic és una persona,la qual està sempre que pot al teu servei, es a dir, a la teva disposició, que t’ajuda amb els conflictes, i sempre et fa d’esquena.

Jo a la meva vida de millor amic n’he tingut, però últimament no es porta massa bé amb mi.
M’encantaria que tot tornés a ser com abans, sempre érem tots amics, no ens enfadàvem gairebé mai, ens ajudàvem mútuament i sempre estàvem junts.

Aquest any, si m’hagués de pensar qui podria ser el meu millor amic, jo crec que estaria entre el Quim i l’Arnau, perquè els dos m’ajuden, passem bastant temps junts, ja que compartim totes les coses que pensem d’altres,... ja que ens entenem força bé.

Abans, tot i que no em preocupava pels millors amics, però me’n recordo que de petit em pensava que tenir un millor amic era molt diferent del que es, ja que no es el mateix tenir un millor amic a la infància que n’acostumem a tenir tots (pràcticament) que quan ets gran.

Jo si us hagués de dir la meva millor amiga, potser us diria, perquè ens comuniquem més: l’Ainhoa, la Paula Llobera, l’Aida,.....

De millor amiga no es que en tingui cap, però ja us he ditsi m’ho hagués de pensar estaria entre aquelles tres que us he dit a dalt.

Sempre m’ha agradat, a part de la família, estar sempre amb una persona d’una altra sang.

La crisi al món real

Estem en crisis, ho odio!

Ja fa uns... quatre anys, que estem en crisis. Hem penso que no ens en sortirem.
La meva opinió és que no podrem rebobinar  i tornar a estar com abans (sense crisis).
A part, segons la meva opinió la culpa la tenen els polítics, i una mica els bancs de diners.
Estem fatal!

La crisis a part de ser la cosa que fa que cada vegada anem a pitjor, també hem fa moltíssima ràbia que els polítics diguin que juren que ho arreglaran... el que penso jo és que penso que el que fan o al menys sembla  que li diuen als seus “esclaus”, que els facin un discurs escrit a un paper i llavors ells el llegeixen; potser no, segurament m’equivoco però es el que sembla!

Com suposo que ja sabeu, si no han rebaixat el preu de sou, t’han despatxat!
Per la televisió també segurament haureu vist moltes baralles, contra els polítics, manifestacions...

Hi ha pares i mares, que pels seus fills es gasten mes de la meitat del seu sou, es normal, no? Jo crec que si que ho es però no ho es amb capritxos, es a dir, amb tonteries que els hi compren que no són necessàries i valen una fortuna!
Una altra opinió meva es que en el futur amb les retallades no sé com podrem sobreviure, a no ser que gracies a un miracle  meravellós, el món  torni a ser el mateix que fa molts anys.
Ja veieu com està el món. Com diria jo...i no heu vist cap manifestació contra les retallades per la televisió no us  n’heu  assabentat...  Potser és que no mireu la tele...

18 de juny 2012

Falta poc per acabar el curs!

Aquest serà el meu últim any que estaré en aquesta escola, he passat moments molt bonics i divertits, però també n’he passat algun de dolent.

Tinc moltes ganes d’acabar el col·legi perquè podré viure noves experiències i serà una nova etapa, per altra part trobaré a faltar aquesta escola perquè he fet molts amics i he conegut professors molt amables.


En aquesta escola hi hem estat des de la nostra infancia fins ara, a sisè.




Jo crec que els primers dies no sabré gaire on està situat tot, però al llarg de la setmana crec que ja sabré on està tot i ja hauré fet nous amics.


Cada dia estic més il·lusionada i impacient; perquè tinc moltes ganes de anar a l’institut i conèixer altra gent.


Espero que tot vagi molt bé, tant per mi com per tots els meus companys, perquè alguns ja no ens tornarem a veure a classe, alguns aniran a altres instituts, però segurament tot anirà molt bé.

Tres tortugues a casa!

L’altre dia un senyor em va oferir si volia una tortuga i jo li vaig dir que si li sobrava alguna tortuga que si que la voldria. Em va dir d’aquí dos o tres dies te la portaré a casa i desprès de tres dies me la  va portar.  És mitjana i té la closca molt neta i és de diferents tons verds, marronosos...

Després quan ja va marxar el senyor la vaig portar cap allà a on tinc les altres amb un tancat  molt gran i estan lliures, de seguida va anar cap allà i desprès les dos més petites seguien a la més gran, la que em va donar. Els hi vaig posar menjar i se’l van menjar tot. De cop i volta amb dos minuts si et descuides ja ni les veus de ràpid  que van, i això que diuen que les tortugues van lentes però en la realitat van molt més ràpides del que sembla.
Ara els hi vaig posar gespa al lloc que estan i estan la mar de bé, si una va cap a un costat les altres van al seu entorn com si la gran “WINI” fos la mare i les petites fossin les filles.

Cada dia es van acostumant perquè els primes dies ho havien d’inspeccionar tot i no es movien del lloc que les deixava, però ara ja es van acostumant-se poc a poc al lloc que estan vivint.

La gran, que es diu WINI, menja enciam coses verdes, el seu granulat... La petita, que es diu CUCA, menja del seu granulat i gambes però no n’hi pots donar gaires de gambes perquè es com si diguéssim una llaminadira i desprès s’acostumen amb aquell menjar que per elles es el millor bo, després ja no volen l’altre menjar els dones: el granulat i les seves especies que han de menjar.

La mitjana, que es diu TORTOLA, s’ho menja tot, diguéssim que no es vicia amb algun menjar especial que li agradi molt, però no, aquesta és completament diferent a les altres, ella el que veu flotant per l’aigua s’ho menja tot i si veu alguna cosa després quan Hi son les tres hi ha alguna cosa pel fons també ho agafa i s’ho menja tot. 



   

Una societat molt consumista

La gent moltes vegades compren les coses per comprar, una altra cosa que fa la gent es que si un amic o algú té una cosa, ells també la volen i uns dies després com que ja ningú o té ho deixen estar; i ja han tirat els diners a les escombraries.


El més important per viure és una casa i menjar per viure; la gent no ens fixem que hi ha gent que no tenen ni això, i nosaltres només pensem amb gastar en coses innecessàries; la gent diu que estem en crisis, però una petita part de la culpa és nostra, com us he dit abans.

He mirat una frase dels drets humans que és molt interessant: Tota persona té dret a un nivell de vida digne.
La publicitat també afecta perquè ens enganxa en una cosa i la comprem. Després d’haver-la comprat pot ser possible que no funcioni, o que no la necessitem per a res.


La veritat és que tenint menys coses innecessàries podríem estar molt millor i, en el futur, que no i hagués aquesta crisis que hi ha ara, i tota la gent que no treballa i no pot tindre un lloc digne per a viure, que estigués més feliç i que tingués les coses necessàries per a viure.

L’últim any

Aquest es el meu últim any, una part del meucor es mor de tristor, però l’altre em diu que no passa res, tot i que deixoenrere els mestres que e tingut aquest  iels que durant aquests nou anys m’han recolzat, també em posa trista deixarendarrere tota aquells amics que en els set o vuit anys que fa que han començata l’escola sempre han estat amb nosaltres.

Això es un gran pas perquè ara no tenim tantemps, no tots els de la classe hem agafat el mateix camí i això també em posatrista perquè com a jo n’hi a tres mes que no anem al torrevisents on i sonquasi tots els de la quinta, alguns anem a Almenar, etc.

En part m’agrada marxar de l’escola i deixartots aquells professors per a conèixer-n’hi de  nous, amics ja en tinc peròsegur que en faré mes dels que ja en tinc a Almenar, falta una setmana justa icada vegada tinc mes o menys ganes de continuar a l’escola.

Espero que acabeu tots 6è com ho he fet jo,amb alegria i amb moltes ganes de començar l’institut, perquè si ja fa nou anysque i estàs ara ten aniràs a l’institut i passaràs mes. Espero que si ho faigjo i no en tinc ganes vosaltres també en tingueu i que us animeu tot i quepugueu quatre escales de la vostra vida de cop.

La que se avecina

La que se avecina es una seria molt divertida ja que la fan a FDF( factoria de Ficció). Es tracta de una sèrie de persones que viuen en un edifici i passen moltes aventures. Els personatges son: El Coke el Antonio Recio, els coquis , l’Enrique, Bertra, Judith, Raquel, Maxi i el ‘’Moroso cabron’’.


Aquesta serie es basa en fer riure, en comèdia, ja que el Coke o l'Antonio, és conegut com el pescadero cabron. El Antonio Recio es un peixater que té una botiga a davall de l'edifici. L’Antonio va ser president un temps i el Enrique Pastor era el seu Vicepresident. El Moroso cabron es un personatge molt important de la sèrie. Quan vivia als edificis, no pagava els deutes i s’allotjava il·legalment.

Mireu aquesta sèrie, us la recomano, és molt interessant i divertida.  

13 de juny 2012

S'acaba el curs!

Aviat s’acaba el curs i tots en tenim moltes ganes. Per una part vull deixar aquesta escola tant vella i viure emocions noves i fer-me gran; però per una altra part no vull deixar l’escola perquè hi he fet molts amics tant del meu curs com de cursos anteriors.

Quan hagi d’anar a l’institut, el primer dia no coneixeré a ningú. Però després suposo que faré amics nous que els tindré durant molt de temps.


En aquesta escola he passat bones estones tant amb els professors com amb els alumnes. També he passat males estones però hi havia els professors per ajudar-me. Tot hi que hi ha alguns professors que no hi tenim gaire bona relació me’ls estimo a tots, ja que m’han fet passar alguna que alta bona estona (i potser unes quantes de dolentes).

A més a més sé que hauré d’estudiar molt més perquè l’institut és molt difícil i m’hauré de posar les piles. L’institut és molt gran i pot ser que el primer dia em perdi però m’acostumaré i el quart dia potser no em perdré tant. En fi, acabaré el curs amb moltes ganes.

Una excursió a l'ermita de les Tres Creus

A l’estiu passat, cap al mes d’agost, vam fer una excursió a l’ermita de les Tres Creus  de Castelló de Farfanya. Érem els meus cosins, tiets, uns amics i jo.



El temps estava molt tranquil però feia un sol que espetegava les pedres. De bon matí ens vam reunir a casa de la meva tieta Olga i vam emprendre el camí cap a l’ermita. El paisatge era molt bonic. Vam arribar-hi al cap de dues hores tots suats i cansats.
Vam fer un pícnic i cadascú portava el seu entrepà i alguna cosa per picar. Vam posar unes estovalles a terra, en vam asseure i ens ho vam menjar entre tots.

Després de dinar vam tenir una estona d’esbarjo fent-nos fotos i també jugàvem a fet i a amagar, al pica-paret...


A mitja hora després de fer l’esbarjo vam anar baixant cap a baix al poble, quan vam arribar al poble tots estàvem cansats  de tant caminar. Tots vam agafar els cotxes i cadascú va anar cap a casa seva i així es va acabar el dia tan bé i tant contents tots.

La comunió del meu germà

El passat dia 3 de juny va ser la comunió del meu germà.

Ens vam despertar mol aviat per anar a la perruqueria, que estava de gom a gom. Després a casa, ens vam mudar tots ven mudats, i vam esperar que vinguessin els invitats.
Quan van arribar ens vam estar un mica per allà casa, i ja vam marxar a l’església. Allí,a més de fer la comunió, dos nens, la Roser i l’Enric, es van batejar, perquè encara no estaven batejats.


Quan es va acabar la missa, vam anar a casa a dinar, perquè nosaltres ho fèiem a casa no a un restaurant.
El dinar estava boníssim! Hi havia canelons mmm... de postres vam menjar un pastís que havia fet la meva mare.


Després vam jugar. Al cap d’una estona van venir uns amics, i després, quan tots els invitats van marxar, nosaltres vam anar a casa de la Roser.


Aquell dia m’ho vaig passar molt bé!

La crisi

Com tots ja sabeu hi ha crisis mundial, però per a algú no és res, perquè s’ho compren tot, els anuncis ens fan veure les coses d’una altra manera, de manera que volem comprar les coses que anuncien.

A vegades comprem les coses i no les necessitem i altres vegades només les comprem perquè tots ho tenen, si tots ho féssim encara estaríem pitjor que Grècia, també hauríem d’intentar contenir-nos per així tenir més diners o fins i tot també podem comprar-nos coses però amb mesura i també estalviar, crec que estem en un punt que hem de fer-ho per sobreviure, si tots féssim el mateix acabaríem sense diners sense poder comprar-nos res.


La culpa no és només nostra, sinó que també en té la propaganda: de vegades ens fa veure les coses com no són, per exemple un vaixell que el posen a l’aigua i no flota però si a l’anunci o propaganda sí que hi sortia flotant, aquest és un exemple de mil, això i altres coses només ho fan per treure’t els diners.

La crisis no és una d’aquelles coses que les podem passar així com així, la crisi és una de les coses que ens pot fer perdre la casa, el treball, els diners, la família,...

Aquesta és la meva teoria:  si et vols quedar sense res, gasta’t els diners “tontament”.


La crisi

La crisi afecta a molta gent: la gent s'ha acostumat a tenir moltes coses, a tenir televisors de plasma i un munt de coses més. Les persones van començar a gastar molt i ara, al no tenir mols diners, els bars, els restaurants i les tendes han de rebaixar els preus perquè sino no hi va ningú a comprar.


L'IVA  puja i cada vegada hi ha més gent a l'atur  que no tenen diners no poden pagar el lloguer i es fiquen al carrer perquè s'han quedat sense casa. Les persones cada vegada fan mes vagues i mes manifestacions pacífiques per protestar contra la situació.


Per intentar arreglar les coses hi ha persones que com que una altra té una cosa ell també la vol i se la va a comprar , jo crec que la gent no pot passar sense comprar  però potser podrien intentarar  compra coses mes barates i que realment fossin necessàries.Haurien de pensar més en el futur...
Al final la gent  ja no ho podrà pagar i potser tornarem a l'edat de pedra i serà com a la pel·lícula del Madmax:  tots conduirem cotxes estranys  i anirem pel desert a buscar el petroli...    

Ciència al Carrer 2012

La Ciència al carrer es fa cada any, al mes de maig a Lleida, a la part del Carrer Major, principalment la Ciència al carrer son activitats per totes les edats, on fins i tot dels nens i els adults poden participar en les diferents activitats que cada any hi col·loquen.


Allí s’hi presenten totes les fires científiques d’arreu de l’Estat. En aquestes activitats científiques es vol representar d’intel·ligència, fonamentar la curiositat, respondre una explicació racional a fenòmens sorprenents, imprevisibles que es produeixen a la natura o en el curs de l’experimentació científica.

També s’hi presentaven i es presentaran escoles i instituts, el dissabte s’hi va presentar l’escola l’Alber d’Albesa. També hi havia molts científics, un d’ells en Joan Folguera, un geni de les matemàtiques.

Hi havia experiments de tot tipus, d’explosius, de fer bombolles, de volcans, d’electricitat, de música, de matemàtiques, de voladors, etc. Aquest any hi va haver-hi una cosa que va atreure molta l’atracció a la gent, era un simulador de vol.


Jo hi vaig pujar i quant estàvem tots assentats, va pujar una pilot i ens va explicar que tot el que veiem a la pantalla era real, com si nosaltres estiguéssim pilotant un avió de veritat. Per dins, estava tot molt fosc, s’encenia una pantalla (no molt grossa), i ens deia tot el que ens havia dit aquella senyora abans de començar.
També hi havia un globus aerostàtic, era de clor verd i groc i tenia dibuixat el símbol de la pau.

Va ser una tarda molt científica i molt interessant, però sobretot divertida. Us recomano que hi aneu perquè us ho passareu molt bé i podreu aprendre coses noves i que potser quan sigueu grans us poden servir de molta ajuda.

Us recomano que hi aneu en properes edicions!

Societat consumista o no?

Vivim en una societat molt consumista. Tothom vol tenir de tot i no ser menys que els altres.


Ara ens hem acostumat a tenir tot el que ens fa falta i inclús el que no, però com que el nostre amic, germà ho té, nosaltres també. Crec que tenim massa coses i que moltes no les necessitem.

Els nostres pares es gasten molts diners en coses innecessàries com ara la PSP, la Nintendo... També els grans gasten diners en capricis que no els són d’utilitat.

Molts nens demanen el mòbil perquè el seu company el té o per tenir-ne i ja està. Un altre exemple molt clar és que quan es posa una cosa de moda i dos o tres ja la porten, amb una setmana tots ho tenen.

Ens hauríem de fer una pregunta: realment necessito això? La majoria de vegades la resposta és NO, en opinió meva tots ens hauríem de sacrificar i fer aquest petit esforç d’acceptar que realment no ho necessites i que no sempre ho podem tenir tot.

La veritat és que segurament la majoria de la gent podria viure perfectament sense la meitat de coses que tenen i els diners que estalviaries et servirien per pagar-te una part del estudis quan siguis gran, tenir un raconet en cas d’urgència, comprar-te un cotxe per poder desplaçar-te al lloc de treball... 

La majoria de casos les famílies acaben havent-se d’estrènyer el  cinturó en moltes coses, es perquè viuen el dia a dia sense pensar en el futur. Hem de pensar que la vida és molt llarga i que no sempre ens anirà  tot bé i que un dia tot pot canviar i et pots quedar en la ruïna.

En canvi, si tu vas estalviant seria poc probable que et quedis sense res.


Tenint en compte la publicitat, és un mitja per fer-nos més consumistes i la considero responsable directa,  ja que ens tempten a comprar i nosaltres i caiem com a “tontos”. Però hauríem de reflexionar i pensar que molts cops tot són enganyifes i que realment ens deixem portar per l’atracció del producte que s’està publicitant i ho comprem perquè així serem el centre d’atenció per portar l’últim del mercat. Però no ens adonem que quan ho portem tots ja ningú s’hi fixarà i et compraràs una altra cosa i et passarà el mateix una vegada darrere l’altra.

Els diners que gastem amb això és amb el que menjaria més d’una família africana, espanyola, portuguesa... i tu te’ls gastes en aquestes coses.

En definitiva, crec que podríem ser igual de feliços sense moltes coses materials que tenim ara, perquè amb jocs com conillets amagar, pica paret i, el més important, la imaginació, ens ho passaríem molt més bé que ara i seríem molt més persones.

Més d’un cop hem jugat amb la imaginació i hem estat distrets i ens hem divertit, en canvi ara que si l’ordinador, el mòbil, la PSP, la WII, la Nintendo...

Aquesta és la meva opinió i cadascú tindrà la seva. Reflexionem i el nostre potser futur serà millor.

Podríem ser feliços sense tenir tantes coses?

Diuen que vivim en una societat molt consumista, que vol dir que tothom vol tenir de tot i no ser menys que els altres.


Es veritat que de vegades tenim massa coses. I que potser malgastem els diners en coses que potser no necessitem del tot. Algunes persones, també es compren coses perquè estan molt de moda i altra gent les te. Però a d’altres persones  es conformen amb les coses que ja tenen, no gasten en coses innecessàries .

Algunes persones son molt gastadores i potser haurien de aprendre a no gastar tant, a estalviar una mica, i a comprar coses necessàries.


Hi ha gent que gastant s’ho passa bé, li agrada. Però hi ha moltes més maneres de passar-s’ho bé en les quals no et gastes ni mig cèntim.


Normalment, la culpa de gastar tant diners es de la publicitat, que en enganya ben enganyats per a que comprem un producte, que sembla molt, però que no es res. Després nosaltres el comprem, i veiem que en han enganyat. Que a la televisió es veia una gran i que feia moltes coses, però en realitat es petita i no fa gran cosa.

Un paisatge que m'agrada!!

L’any passat vaig anar a un viatge per la muntanya a l’Estartit i vam veure un paisatge i moltes cascades d’aigua...


Les cascades baixaven plenes d’aigua i si et poses al davant et refresques una mica. Hi ha uns vaixells i uns llacs i mar, l’aigua és de color blau intens, hi ha un port molt gran i molt bonic.



A mi el que em va agradar més va ser veure aquells llacs amb aquells blaus intensos i bastant clars i amb aquells vaixells tan grans. També hi ha com uns penya-segats molt grans i bastant alts.


Vam pujar a una “golondrina”, vam baixar cap a baix i vam veure els peixos des de la visió submarina, s’hi veien peixos de totes maneres, també hi havia com uns peixos estranys amb unes punxes molt afilades per damunt...


Al cap d’una estona vam baixar del vaixell i vam anar a visitar com un vaixell que estava parat, feia anys i anys i estava molt ben conservat, a dins hi ha una exposició i explicat amb cartells el que feien, com es tractava aquell vaixell, que feien els capitans i els mariners.


Aquell dia ens ho vam passar molt bé!


       

El camí del far

És un llibre que hem llegit a l'escola, a l'assignatura de català, està il·lustrat per la Merce Àranega i parla sobre la guerra i un nen que viu en temps de la Guerra Civil Espanyola, el Miquelet.

En un poble de Mallorca tots esperaven ansiosos que arribessin els presoners; fins que van començar a sentir molts sorolls; i eren ells. A l’arribar van fer un campament pels presoners, per a poder-hi dormir.


L’endemà molt nens del poble van anar a mirar que feien els presoners.
La mare d’un nen que es deia Miquelet no li interessava gaire que vinguessin aquests presoners, perquè el seu marit va morir a la guerra i el van enterrar a Evissa en una fossa comuna.


El Miquelet anava veure sovint els presoners, i s’amagava darrere una pedra per a que els guàrdies no els vaguessin.
Va veure a un home que es deia José Muñoz, i el volia conèixer.


El va anar a veure i el Miquelet va decidir, com li havia demanat José Muñoz, portar-hi menjar. Ell l’endemà li portaria menjar; i així va continuar, el següent dia li va demanar sabó i el Miquelet li va portar fins que va veure una cosa.
Els presoners feien un camí que donava cap al far; el feien amb unes pedres blanques.


José Muñoz i els seus companys van fer un bot i la mare del Miquelet i el Miquelet els ajudaven a fugir, en aquell bot; però on estava amagat el bot el van descobrir.
El Miquelet ja no va poder fer res més, perquè el camí del far estava acabat i els presoners ja havien marxat.


Us recomano aquest llibre perquè és molt interessant.


La crisis econòmica en Espanya

Les crisis poden passar a un nivell personal o social. Poden designar un canvi traumàtic en la vida o salut d'una persona o una situació social inestable i perillosa en el polític, econòmic, militar, etc

Els bancs deixen diners a totes les persones fins a persones insolents . Al 2008  la gent  es va començar a quedar sense feina. D’això s’ha fet durant  molts anys, un mal us amb els diners. I ara que passa amb aquests diners, que  ara ho volem arreglar però ja es tard i claró ara costa molt d’a reclau.

La gent cada vegada perd les feines  per culpa que retallen el sou o fan fora treballadors... i cada vegada s’acumula més gent al paro i el paro sol d’ura  2 anys i quan s’acaba es tenen que busca la vida sense gaires diners. Un 22,85 % de gent espanyola no te feina. I a mes a mes augmenten els preus dels aliments , el gasoil, la llum , l’aigua la roba...

Ara la copra-venta de edificis s’ha quedat paralitzada per culpa que no hi ha tants diners.

Esta augmenta la taxa de parats augmenta ràpidament, empreses tancades...

En conclusió: Els rics seran cada cop més rics i els pobres cada vegada mes pobres.

12 de juny 2012

El cap de setmana

El dissabte dia 9, vaig anar a Salou amb la meva família.



Quan vam arribar, vam saludar i com que feia calor ens vam ficar a la piscina.


A les 14h del migdia vam fer cap al restaurant perquè el dia abans havia estat l’aniversari de la meva tieta.


A la tarda vam estar passejant els gossos fins a l’hora de sopar.


L’endemà al matí, després de llevar-nos i esmorzar va manar a la platja. Allí vaig trobar un company de classe.


A la tarda vam estar un altre cop a la piscina i després de dutxar-nos va venir una veïna a jugar.


Ja després de sopar vam marxar cap a casa perquè l’endemà era un dia d’escola.

06 de juny 2012

El dia 26

El dissabte dia 26, vaig haver de llevar-me d’hora per vestir-nos i marxar a la comunió d’uns amics de la família.


Primer vam anar a Torres de Segre on tots els d’Albatarrec van fer la missa. A continuació vam dirigir-nos cap a  Alcarras al restaurant del “Mas del Chep”. Els de les comunions van arribar després.

Vam estar una estona jugant i quan ens van cridar vam anar a dinar. Un altre cop al jardí a jugar, encara que van venir un grup d’animació i vam fer un joc.

Nosaltres vam haver marxar al festival peró va estar força bé. 

Després vam anar a casa i ens vam canviar de roba per sortir al festival. Em va fer molta il·lusió veure la nostra tutora allí. Aquest cop va ser més curt i hi havia menys gent.

Quan va acabar vam fer una sardana entre tots i als de 6è ens van donar un regal, a l'acabar, nosaltres vam anar amb uns amics al bar a prendre alguna cosa.

A la nit hi havia el sopar de comiat dels de 6è. Va estar força entretingut i divertit. Ens ho vam passar d’allò més bé.

04 de juny 2012

La comunió

El dissabte dia 26, vaig haver de llevar-me d’hora per vestir-nos i marxar a la comunió d’uns amics de la família.
Primer vam anar a Torres de Segre on tots els d’Albatarrec van fer la missa.
A continuació vam dirigir-nos cap a  Alcarras al restaurant del “Mas del Chep”. Els de les comunions van arribar després.
Vam estar una estona jugant i quan ens van cridar vam anar a dinar.
Un altre cop al jardí a jugar, encara que van venir un grup d’animació i vam fer un joc.

Nosaltres vam haver de marxar al festival però va estar força bé.

Una excursió al bosc

L’any passat, cap a l’estiu, vam anar a passar un dia fantàstic al bosc. Hi vam anar els meus pares, la meva germana, els meus cosins, els meus i jo. Ens ho vam passar molt bé, perquè ens vam emportar el dinar i beguda, ens ho vam menjar al bosc tranquils.

Després de dinar els meus cosins i jo vam anar a mirar els ocells com cantaven, mes tard, vam tornar on eren els pares la meva germana i els i els tiets i tots junts ens vam menjar les postres.

Quan els pares i els tiets van acabar de dinar, ho vam plegar tot i vam anar a passejar, quan ja feia una bona estona que caminàvem, ens vam parar una estoneta a descansar perquè feia una mica de calor, els meus cosins la meva germana i jo vam anar a mullar-nos una mica perquè estàvem suats i estàvem molt cansats, vam continuar caminant fins que vam arribar a uns gronxadors que hi havia.

Els meus cosins i jo, vam jugar una bona estona, fins que els pares i els tiets ens van dir que ja era hora de marxar cap a casa. En aquesta excursió ens ho vam passar molt bé.

Una excursió a la muntanya!

L’any passat vaig anar a un viatge per la muntanya a l’Estartit i vam veure un paisatge i moltes cascades d’aigua...


Les cascades baixaven plens d’aigua i si et poses al davant et refresques una mica i hi ha uns vaixells i uns llacs i mar,  l’aigua es de color blau intens, hi ha un port molt gran i molt bonic.




A mi el que em va agradar més va ser veure aquells llacs amb aquells blaus intensos i bastant clars i amb aquells vaixells tantgrans; també uns penya-segats molt grans.

Vam pujar amb una “golondrina” a baix al barco hi havia unes vidrieres subterrànies i podies veure el peixos, els crancs...

01 de juny 2012

El poble de Finestres i la "Muralla xina"

Un lloc on he anat i que m’ha agradat molt, és un lloc on vam anar el dia 20 de maig de 2012, hi vam anar amb el GEA (grup excursionista d’Albesa). Hi vam anar amb cotxe, fins a un poble que no sé com es diu, llavors vam esperar a que els que anaven amb bicicleta marxessin, i llavors  vam tornar a agafar el cotxe fins a un pàrquing, que va ser on vam començar a caminar.

Vam caminar molta estona per un camí molt pedregós, i amb moltes pujades i baixades, i molt enfangat per culpa de la pluja. Un riuet ens acompanyava tota l’estona, però molt més avall d’on caminàvem nosaltres, i quasi tota l’estona no es veia per que el tapaven els arbres. En tota l’estona no vam parar, sinó per fer-nos un foto amb gran pantà de fons, el qual es veia que li faltava molta aigua, però tot i així era un paisatge magnífic.

Després vam caminar una estona més fins a arribar a un poblet. Era un poblet abandonat, bé, no ho estava del tot, d’abandonat: hi havia una casa, (que per un cartell damunt de la porta vam veure que es deia casa Coix) que estava en bon estat, no com les altres, que fer fora estaven bé, però per dintres estaven totes enfonsades; ens van explicar que a l’estiu, a la casa Coix hi vivia una dona, i s’estava tot l’estiu allí. Aquell poble es deia Finestres, i era un poblet molt petit, però molt bonic.


 Allí vam esmorzar, i llavors vam pujar fins a una ermita, des d’allí hi havia un paisatge fenomenal, es veia un  tros de llac, i la cosa bonica del paisatge: “la muralla xina”, era una muralla de pedra natural, on temps abans havien aprofitat la bona vista, i el bon control del territori per fer-hi un castell.  


M’ha agradat molt aquesta excursió!

Un paisatge

A mi m’agradaria anar a un lloc extraordinàriament bonic, imaginari, a un lloc on hi ha animals voladors grans com un cotxe, animals terrestres grans com un autocar o una autocaravana. És un lloc on hi habita la natura, no hi ha res mecànic, res fet per l’ésser humà, la naturalesa és el principal element del paisatge.

Quan vas en aquell món imaginari, et sents molt petit, som si aquell món fos infinit (no se sap), que et penses que quan entris en un dels boscos que té, t’hi perdries només entrar-hi. Ja te’l pots imaginar.

Diuen que a l’interior del bosc hi pots trobar un arbre, que a la nit fa llum pròpia, té les rames sense fulles, les arrels estan per damunt la terra i el tronc es de fusta suau, sense escorces.




Les roques estaven flotant pel cel i tu podies caminar sobre elles, i hi ha una roca gegantina, on a l’interior s’hi amaga un dels animals més estranys, una balena amb ales, viu a l’interior de la roca i només surt de nit. Deu ser perquè no li agrada la llum.
En aquest lloc hi ha una gran extensió de terra on allí s’hi troba un arbre alt i gros i al seu interior hi viuen uns éssers de color blau, que son molt alts i que parlen un idioma diferent al nostre.

En aquest regne on hi habiten aquests éssers no s’hi pot accedir amb cap vehicle terrestre ni marítim, només s’hi pot accedir amb vehicles voladors.

Aquest món anomenat Pandora és un dels llocs més bonics que hi ha al mon i per això us el recomano.