29 de maig 2014

Fem de guies al Romeral!

Ja fa uns quants dies vam començar un projecte sobre la vil·la romana  del Romeral d’Albesa. La senyoreta un dia ens va dir que faríem de guies a uns nens que venien a visitar-lo. Ens va donar un full amb tot el que teníem que dir i va fer les parelles. Ens o vam haver d’estudiar força perquè l’un demà era la visita.

Aquell dia quan vaig arribar a l’escola me’n recordo de tots els nervis que teníem. A primera i segona hora vam fer classe normal. Vam fer català i mates. Després vam baixar al pati i vam esmorzar una mica. Al acabar vam començar la marxa cap al Romeral. El camí se’m va fer llarg però va estar ple de cançons i d’alegria. Una vegada hi vam arribar vam parar a beure aigua i el que volia podia menjar una mica.

Al  cap d’una estona vam entrar al Romeral hi el Lluís l’arqueòleg ens va fer un repàs de tot el Romeral per a que estiguéssim ven preparats. A la 1:30 van vindre els nens i nenes de l’altra escola. La professora de l’altra escola va separar als nens en grups. Va començar la visita! Al nostre grup estàvem molt nerviosos. Érem el grup 3 i en un no res vam haver de començar la visita. Al començament els nens que ens van tocar estaven desperts i atents a la teoria que ens havíem aprés però a mesura que avançava la visita cada vegada la seva atenció anava a menys.

En algunes ocasions vam haver de cridar l’atenció. En un no res vam acabar d’explicar totes les parts del Romeral. Al final de la visita els nens i nenes podien fer preguntes al Lluís. Al acabar ens vam reunir tots els que havíem acabat i vam anar a dinar. Després de dinar  vam marxar cap a l’escola una altra vegada. Els nens i nenes de l’altre col·legi van ser molt amables perquè ens van deixar l’autobús per a que no ens canséssim. Quan vam arribar vam fer classe normal. Va ser una experiència molt interesant però vaig passar molts nervis!

Fi de curs

El dia 20 de juny s’acaba l’escola i els de la classe de sisè ja anem a l’institut. Amb el Josep Manel farem l’òpera, és molt bonica i tinc moltes ganes de fer-la.
 
També farem un ball per fi de curs que encara no el tenim molt avançat però segurament que amb la nostra imaginació acabarem aviat.
 
Aquet ball suposo que el fan tots els nens de l’escola però amb diferents cançons i coreografies.
 Alguns nens i nenes de la classe no tenen moltes ganes d’anar a l’institut perquè han passat molt temps aquí a l’escola i els hi costarà una mica acostumar-s’hi.
 
 Jo sí que tinc ganes d’anar-hi perquè allí tinc algunes amigues  i tinc ganes de veure-les.
La setmana que ve els alumnes de cinquè i sisè faran una excursió per a celebrar el fi de curs però jo no hi vaig.
 
També tinc ganes que arribin les vacances perquè a la millor vaig al meu poble per veure al meu pare.

De moment ens queden pocs dies de classe i no sabem si acabarem a temps tots els temes de totes les assignatures.

Trobada esportiva

El dijous, dia 8 de maig, vam anar a la trobada esportiva de Balaguer, hi vam anar els alumnes de  5è i 6è, també venien nens i nenes  dels altres col·legis  del voltant d’Albesa com Térmens, Vallfogona...

A l’arribar tots vam anar al camp de futbol  i quan hi vam ser tots van començar a fer  grups, grup 1, 2, 3, 4 i 5.

Jo anava al grup 5 amb la Laia, vam començar a fer futbol  i era més avorrit...! però jo m’esforçava, anava al grup contrari que el de la Laia i com que veia que la Laia ja s’havia fet una amiga, jo me’n vaig fer una també; aquella amiga es deia Nicolette i resultava que era l’amiga de la Carla, la noia amb qui s’havia fet amiga amb la Laia. Els dos partits de futbol que havíem fet els vam perdre , i la Laia els va guanyar però no es movia gaire...

Després d’acabar futbol vam anar a la piscina, amb les dos noies que eren molt simpàtiques, primer ens tiràvem a la piscina per grups i després podíem jugar amb el que volguéssim. Ens tiràvem al trampolí, jugàvem amb les pilotes, fèiem curses... era molt divertit però va resultar  molt curt.

Vam acabar de banyar-nos i ens vam anar a vestir. Quan esperàvem als altres que encara no havien acabat de vestir-se, jo i la Laia fèiem una mica de pica-pica ; quan vam acabar vam anar a dodgeball, jo i la Laia mai anàvem juntes, jo anava amb un altre equip i jugàvem al doctor, al meu equip sempre perdíem.

Al acabar vam fer bàsquet, era el que més m’agradava, a part de natació.

Com sempre no anava amb la Laia, però anava amb un grup molt simpàtic, jo m’havia fet amiga de dos nois: un es deia Nil i l’altre Genís, sempre em passaven la pilota perquè era la més alta del equip però jo els hi passava a ells també. El primer partit vam guanyar, el segon el vam perdre i el tercer el vam guanyar.

Quan vam acabar de fer basquet vam anar a fer  bàdminton, havíem de triar una persona que no fos de la nostra escola, així que vaig triar a la Carla i la Laia va triar a la Nicolette, quan havíem de sacar la pilota se’ns escapava de les mans i la Carla se’n reia de mi, sempre perdíem,  hi va haver una vegada que ens va tocar dos nois, cada vegada que nosaltres fèiem un punt ens deien que era falta...

Finalment, quan vam acabar tot vam anar a dinar, jo vaig dinar un entrepà  de truita i després vam anar tots junts a jugar al camp de futbol, amb les nenes de la classe voltàvem al voltant del camp de futbol i ens assèiem amb els nens, coneixíem a gent nova i quan era l’hora de marxar vam dir “adéu” a les nostres amigues i amics.

A l’arribar a Albesa, que ja era la tarda, els alumnes de 5è i 6è ens vam posar a jugar al pati fins que va tocar el timbre.

El dia va ser molt divertit i em vaig cansar molt. 

Caminada

El dia 18 de maig vam anar a una caminada a Lleida. Em vaig aixecar a tres quarts de set, perquè a les set i vint havíem quedat a davant de la plaça. Jo el dia abans em vaig quedar a dormir a casa de la meva cosina i ella també venia a la caminada. A les set i vint, ens va passar a buscar una amiga de ma mare i vam anar amb la furgoneta cap a Lleida. Allà havíem de donar 1kg de pasta per persona i també ens donaven una camiseta. Com que hi havia molta gent ens vam separar en continents: Àsia, Oceania, Amèrica, Europa i Àfrica. Nosaltres estàvem a Àfrica, que eren els que caminaven més, vam caminar 15,5km. 

A les vuit vam marxar cap a Vilanova de la Barca amb autobús, quan vam arribar allà ens van donar una rosa i una bosseta que havíem d’omplir de sorra. Vam emprendre la marxa a dos quarts de nou, vam haver d’anar de Vilanova de la Barca fins a Lleida caminant. Mentre caminàvem vam agafar sorra, com que nosaltres anàvem les últimes, els primers es van parar, i vam anar amb unes noies que vam conèixer, una es deia Cristina,  tenia 34 anys, i la seva germana que es deia Carolina i tenia 19 anys. I portaven dos gossetes, 
la Luna que era molt menudeta i la Shira que era més grandeta.

 

Vam estar tot el camí amb elles, i ens van passar les 4 hores que vam caminar  súper ràpid. Quan vam acabar vam anar tots al “castell” de Lleida, allà ens vam posar dins uns pètals de flors que estaven dibuixades amb cinta aïllant, cada continent estava en un pètal. Com que ens van donar un globus, quan un home per l’altaveu vam tirar una foto i va ser molt bonic, perquè tot el cel estava ple de globus, després vam anar a un bar a veure alguna cosa i després vam marxar cap a casa.

Va ser un dia molt divertit, vam conèixer gent i ens ho vam passar pipa.


Les Cassolades 2014

El dia 15 de març de 2014 aquí a Albesa es van celebrar les cassolades, nosaltres els de sisè vam quedar  per fer una cassola junts. El divendres 14 vam quedar per anar a comprar. Cada un de nosaltres teníem que portar 7€; encara i així dient-ho hi va haver gent que no els va portar. Jo vaig ser la primera en arribar a la plaça de davant del col·legi, (el lloc on vam quedar). Primer vam anar a la botiga “CAL BLASIET”, un cop allí vam reunir tots els diners, vam entrar i vam comprar una llonganissa i la Llum, la mare del Blai, ens va regalar unes costelles, que per cert estaven boníssimes, vam pagar i vam marxar cap al plus. Allí no vam entrar tots per que no hi cabíem, així que jo , l’Eloi  i alguns mes vam anar a la plaça dels sarraïns, a les rampes.

Desprès vam anar al supermercat nou, al “SALES ALEGRE”  o com li dic jo: “SURTS CONTENT” . jo no hi vaig entrar i ens vam quedar allí a jugar. Després vam anar a la cooperativa a comprar algunes coses mes. Ja una vegada  a casa de l’Eloi ho vam ordenar i l’Eloi s’ho va quedar, per l’endemà  al mati portar-ho.
L’endemà al mati, també vaig ser la primera en arribar, vaig deixar el butà a la meva vora i després van anar arribant gent. Quant ja va arribar l’Eloi ja vam començar. Jo vaig anar a tallar el fuet amb l’Anaïs  i la Monica. Després va venir la Tresa  a tallar la llonganissa, no la podia tallar i per això la vaig ajudar jo. Després vaig anar a baix a fer la cassola. Ens va costar moltíssim acabar la cassola.
 
Una vagada acabada en vam posar una mica en un plat per portar-lo al jurat. Ja la vam portar a dalt a les taules. L’Anaïs va posar els plats del vermut a la taula. Encara no ens havíem acabat el vermut que ja teníem ganes de menjar-nos la cassola. No ens la vam acabar tota per que estàvem tips. De postres el dia abans vam comprar gelats. Ens els vam acabar tots. La padrina de la Laia també va fer-nos una crema. Vam recollir i vam anar a jugar a la plaça. Encara estaven tancades així que vam anar a la rampa. Quan vam obrir vam entrar als llits elàstics, ens ho vam passar bomba, fèiem tombarelles, ens tiràvem agitats...

 Ens ho vam passar molt be i ens vam donar un premi. Va ser un cap de setmana esplèndid.

23 de maig 2014

Lladres de cavalls

Un dia, el Jove Frank va portar una carta a la Norma Brass, la carta venia de Fario i deia que la Norma tenia una plaça per fer de mestra a Fario. La Norma es va posar molt contenta i va dir que el seu germà petit, el David ,aniria amb ella per estudia. Llavors van anar a un tren que  anava a Fario, però van arribar 1 hora abans, i es van haver d’esperar  1 hora. Va venir el tren i la Norma i el David es van acomiadar dels seus pares, i van pujar al tren i al tren hi havia cavalls de competició. Un  home flac es va seure amb la norma i el David i van parlar una mica; després el tren es va aturar perquè hi havia un arbre davant de la via del tren i de sobte  van entrar uns homes armats per a robar els cavall. L’ home flac era de la banda, llavors van agafar el David i la Norma, perquè no els disparessin, llavors van fer un llarg trajecte fins  que estaven molt lluny d’ on havien robat els cavalls, i van abandonar a la Norma i el David. Llavors van aparèixer un indi i el Jove Frank ,que estava enamorat de la Norma ,li van comunicar que van agafar a la Norma en un robatori, llavors va anar amb uns militars a rescatar-la.
La Norma i el David es van escapar dels Indis, després van caminar molt fins que van trobar un cavall que havien abandonat els lladres, perquè estava ferit d’una pota, i llavors els va seguir i van caminar molt fins que van trobar maduixes ,en van agafar moltes i van continuar el seu rumb.
Els indis volien robar els cavalls dels lladres i llavors ho van planejar tot, però els militars també volien agafar els cavalls i al final els militars van rodejar als lladres, però els indis que eren molts més van rodejar als militars, tot seguit, els indis van empresonar als militars i als lladres però en Pedro ,que era un guia dels militats, va parlar amb els indis i van dir que ells només volien els cavalls, llavors els militars els hi va dir, però ens ajudareu a trobar a la Norma i els indis van decidir que sí.
El David i la Norma van trobar una casa petita i van agafar coses que hi havia, com ganivets, pa séc...
Després van trobar un home mort i se’n van anar, el David va trobar coses per a pesca i van seguir caminant.
Falco Negre va dir a 3 rastrejadors que anessin a buscar la Norma i al David, quan els rastrejadors van trobar a la norma i el David es van espantar, el David es va posar darrere de la Norma i la Norma va treure un ganivet que havia trobat a la casa petita i llavors van veure un guia que era en Pedro i li va explicar que estaven amb el Frank, i que anaven a la base amb els militars. Quan van arribar, el capità, va dir tot lo que havia fet en Frank ,al David i a la Norma .La Norma es va sorprendre molt, i quan van arribar, el Frank estava dormint i el David el va despertar i es va posar molt content.

Visita al Romeral


El dia 30 d’abril van vindré uns nens del col·legi La Creu de Torrefarrera. Nosaltres, els nens i nenes del col·legi Àlber d’Albesa, els vam fer de guies a la Vil·la Romana del Romeral.
Vam fer la primera hora de classe i vam marxar al Romeral caminant. Vam ser els primers en dinar perquè ens vam dividir en dos grups i de cada grup en vam fer uns cinc grups. Jo estava amb la Roser fent de guies. Vam dinar i ens van repartir alguns nens en tots els cinc grups. A nosaltres ens va tocar tot de nens.
La Roser i jo ens vam repartir l’explicació. El plafó d’entrada també ens el vam repartir. Les explicacions més llargues les havíem partit en dos, havíem afegit alguna cosa que ens havia dit la senyoreta i les havia escrit.
Vam fer la volta a tota la vil·la Romana i al final el Lluis Marí, l’arqueòleg, va estar allí per explicar les preguntes que tenien, però no en van tenir cap.
Quan vam acabar vam anar a fora i vam jugar una estona. Vam marxar amb autobús i vam cantar fins a l’escola.
Quan vam arribar a l’escola vam anar a la classe de música i el Josep Manel ens va ficar musica,  nosaltres ens vam estirar i ens vam relaxar durant una estona. Va tocar el timbre i nosaltres vam marxar a casa.
Durant l’estona que vam estar allà ens vam cansar molt, els peus ens feien mal i desitjàvem marxar a casa. Ens ho vam passar súper bé!

VI trobada esportiva


El passat 8 de maig, els alumnes de cinquè i sisè vam anar a la VI trobada esportiva a Balaguer. A l’excursió també hi havia nens d’altres pobles com: Algerri, Castelló de Farfanya, Térmens, Menàrguens, Ivars...
Per anar a la trobada vam fer 5 grups. A cada grup hi havia nens de 5è i nens de 6è. Estàvem barrejats.
Jo anava al grup 5 amb la Chanez i el Blai de la classe de 6è i el Roc i el JosepMª de 5è.
Al grup 4 hi anava el Tomàs de 6è i l’Agata, el Marc, la Emma i el Joan Antoni de 5è.
Al grup 3 hi anaven la Tresa, la Laura i el Marian de 6è i l’Angel i el Lluc de 5è. (De 6è també hi havia d’anar una nena però no va venir perquè estava malalta).
Al grup 2 hi havia la Mònica i l’Ester de 6è i el David i l’Arnau de 5è (de 5è també hi havia d’anar un nen que no va venir perquè també estava malalt).

I per últim al grup 1 eren tots els nens de 6è. Hi havia l’Eloi, l’Anaïs, el Manuel, l’Àlex i la Roser.

L’autocar ens va venir a buscar quan ja eren a vora dos quarts de deu, i vam arribar allà a Balaguer quan eren a vora les deu. A Balaguer, quan vam arribar al camp de futbol, ens vam ficar a menjar algo perquè després quan estiguéssim fent les activitats no tinguéssim tanta gana.
Els nens del grup 5, vam començar per l’esport de futbol. Com que jo no se jugar a futbol, no em va agradar gens, però l’estona que vam estar jugant a em va passar molt ràpid. A l’equip de futbol al que anava jo, hi anava també una nena que es dia Clara, amb la qual em vaig fer amiga. Al primer partit vam jugar contra l’equip de la Chanez. Al seu equip hi havia una nena que es deia Nicol amb la que ens  vam fer amigues també. Al equip que anava jo de futbol vam guanyar els dos partits.
El següent esport que vam fer, va ser natació. Natació em va agradar moltíssim. Primer ens van dividir ens dos grups. El grup 1 i el grup 2. Jo anava al grup 1 amb la Nicol. La monitora ens deia per exemple, que ens tiréssim de “bomba” a la piscina i anéssim nedant amb crol fins a les cordes i tornéssim. I així ho feia, primer al grup 1 i després al grup 2. Fins que es va acabar el joc i després vam tenir tota l’estona fins a canviar d’activitat, per fer lliure: tirar-nos del trampolí, jugar amb pilotes de Volley..
El següent joc va ser dodgeball. Ens vam dividir en 2 grups. Un grup a un camp i l’altre grup a l’altre camp i després, de cada grup, vam tornar a fer dos grups. Primer vam jugar al dodgeball normal que tracta de ficar unes quantes pilotes al mig del camp i quan el professor toca el xiulet has anar a buscar una pilota i després, has d’intentar matar als de l’altre equip. Si hi ha nens que estan morts se’n van al “cementiri” i si tu agafes una pilota a l’aire d’algú de l’altre equip, aquell que t’ha tirat la pilota està mort i al primer que han matat del teu equip ressuscita. Després vam jugar al DOCTOR, que és igual que el dogdeball normal però tots els de l’equip trien a una persona que farà de doctor. Si maten a la persona que fa de doctor, tot l’equip ja ha perdut, però si maten a una persona que no és el doctor es seu al terra i el doctor l’ha de salvar sense que els de l’altre equip s’adonin de que es aquell el doctor.

Després vam fer basquet. Ens vam dividir en 6 grups. Al grup que anava jo també hi anava el Blai de la meva classe. Vam fer 4 partits, i el nostre equip va guanyar tots els partits.
I per últim vam fer bàdminton. Els monitors ens van dir que triéssim un nen/a de parella que no portés la mateixa camiseta que nosaltres, es a dir que no anés al mateix col·legi que nosaltres. Jo i la Nicol anàvem al mateix equip i tots els partits que vam fer els vam perdre perquè no en sabíem gaire de jugar. Primer, no sabíem ni sacar la pilota, però després ja vam començar a “tenir-hi la mà trencada”

Quan vam acabar tots els esports, vam anar al camp de futbol a dinar i cap allà a les 3, vam marxar de Balaguer i vam tirar cap a Albesa.

Em va agradar molt fer aquesta trobada. Llàstima que l’any que ve no hi podrem tornar.

Trobada esportiva


El dia 8 de maig vam anar a Balaguer a fer la trobada esportiva, que es on ens reunim 10 col·legis per fer esport. Ens van partir en 5 grups i jo estava al 2n.
Al grup que estava jo hi havia l’Ester, que és de la meva classe, l’Arnau, el David i el Jordi de 5è, però ell no va venir perquè s’havia fet mal.
Nosaltres vam començar per dodgeball, vam continuar per bàsquet, després vam fer bàdminton, futbol i piscina. Nosaltres piscina ho vam fer l’últim, que era el millor després de suar tant.
El dodgeball és com una mena de cementiri, [un joc molt comú].  Has de matar a l’altra gent i si un del teu grup agafa la pilota al vol, la que tira l’altre grup, està salvat el primer a qui han matat.
El bàsquet suposo que ja se sap, molts de nosaltres hi juguem. Vam fer sis equips, i uns tres portaven peto i els altres no. Vaig fer una cistella.
El bàdminton és una mena de tennis però en lloc de tenir una pilota hi ha una volant que és com una cistelleta que vola.  Té més o menys les mateixes normes que el tennis. Hi havia deu camps petitets, i vam fer equips amb dos persones cadascun.
El futbol és un esport molt popular, s’ha de saber de què va. Vam fer quatre equips, mig camp un i mig camp un altre. Jo no vaig tocar la pilota perquè no en sabia de futbol però tot i això vam guanyar.
A la piscina vam saltar de quatre formes i després ens va deixar jugar, nedar... jo vaig estar tot el temps amb l’Ester.
Vam tardar una mica a anar a dinar perquè ens haver  d’assecar, i fins que ens vam vestir pentinar va passar bastant temps. Vaig dinar macarrons.
Després ens van deixar jugar un temps al camp de futbol i després vam marxar.
Ens ho vam passar molt bé!

Trovada esporiva 2014

El dia 8 de maig de 2014 vam anar a la trobada esportiva que es fa cada any des de fa 6 anys. Ens ho vam passar molt be però ens vam cansar moltíssim! A la trobada s’hi fan moltes activitats: natació, basquet, bàdminton, dodgeball i futbol.
Al meu grup érem 4: la Monica, jo, l’Arnau Jove i el David Gomis.
El nostre grup va seguir  aquest ordre d’esports: dodgeball, bàsquet, bàdminton, futbol i natació. Fer natació l’últim és el millor perquè acabes fresquet..
A dodgeball vam fer dos grups i en dos camps vam jugar dos grups: primer vam jugar al dodgeball normal i després al doctor.
A bàsquet no vaig fer cap cistella, però m’ho vaig passar molt bé.
A bàdminton em vaig divertir moltíssim, perquè no hi sabia jugar massa i el volant anava de costat a costat. És molt divertit el bàdminton...
On no m’ho vaig passar gens bé va ser a futbol, ja que no podia tocar la pilota, primera perquè em fa molta por que em vagi a la cara i segona que no m’agrada.
A natació m’ho vaig passar bomba i amb la Monica vam jugar molt.

Després d’acabar totes les activitats vam dinar a la graderia que hi ha al camp.

22 de maig 2014

Trobada esportiva a Balaguer


El dia 8 de maig els alumnes de 5è i 6è de l’escola Àlber i més escoles vam fer una trobada al poliesportiu de Balaguer. Aquest trobada es fa cada any i consisteix en

Quan vam arribar, el nostre grup va començar amb piscina. Ens ho vam passar molt bé però el temps va passar volant. Després vam anar cap a Dotgeball on vam jugar al “doctor”, al dotgeball normal i el “traicioner”. Va ser molt divertit jugar perquè els nens i nenes s’hi esforçaven molt per guanyar i quan perdíem no començaven a insultar l’altre equip, com de vegades passa aquí a l’escola.

El següent joc va ser basquet  i crec que va ser l’esport que més em va agradar. En el nostre cas vam guanyar totes les jugades. En aquest joc m’hi vaig esforçar molt i crec que es notava molt que ho feia bé, ja que gràcies a mi vam arribar a 8 cistelles o més a cada partit.

Després vam anar a jugar a bàdminton  on ens vam divertir moltíssim, va ser super però super divertit. Jo i l’Eloi vam fer equip, als altres nens que jugàvem amb nosaltres els fèiem riure d’una manera que vam guanyar casí totes les partides menys una, perquè aquells nois sabien jugar i no es deixaven timar per nosaltres .

L’últim joc, que no el millor, va ser futbol,  on el terreny cremava molt i la veritat és que feia una mica de fàstic córrer i a la vegada xutar la pilota. Quan vam arribar al camp, un pensava que seria molt divertit perquè pel que vaig veure als altres esports el nostre equip era una mica “manco” perquè casí a ningú no ens agradava el futbol, però tot i així vam guanyar i vam riure un munt.

Aquest trobada crec que ha estat molt positiva per mi i m’ho vaig passar molt bé, sols perquè vam fer bàdminton i a mi m’agrada molt jugar-hi.

agents rurals

                                                    AGENTS RURALS
El dia 16 de maig van vindre uns agents rurals a l’escola per explicar-nos  el seu treball una mica. Ens han dit que ells solament van per camps boscos i aquestes coses per revisar una mica si hi ha algun animal mort, si han tallat algun arbre que no haurien d’haver tallat. Ens ha interessat molt perquè així sabem el que podem fer i lo que no podem. No érem tots els nens de l’escola, sols érem de quart a sisè. Ens han explicat que als animals ferits que troben els hi posen una mena de collar. També ens van dir que sense llicència no es podia pescar ni caçar animals perquè és delicte. Ens van dir que en algunes finques i granges hi havien unes tanques  elèctriques en les que s’hi posa al damunt un ocell o algun tipus de animal  s’electrocuten i moren.

Per finalitzar ens van donar un dibuix fet per un company seu que dibuixa molt bé i faran fotocopies del dibuix per tots els nens i nenes que van assistir a la xerrada.

Trobada esportiva

El dia 8 de març vam anar a Balaguer, perquè feien una trobada esportiva. Vam marxar a quarts de deu les deu. Abans de marxar vam anar a la classe de sisè amb el professor de religió i vam mirar uns petits vídeos d’animals.

 En aquesta excursió no sols hi érem els nens de 5è i 6è del nostre col·legi, també hi havia nens d’altres pobles: Algerri, Castelló de Farfanya, Menàrguens, Térmens, Vilanova de la Barca, Ivars, Balaguer...
Vam fer 6 grups, en cada grup hi havia unes quantes persones de sisè i unes quantes de 5è, també hi havia nens i nenes dels altres col·legis.

Al grup 1 tots eren nens i nenes de 6è: L’Eloi, la Roser, l’Alex, el Manuel i l’Anais.                         Al grup 2 hi havia: L’Ester i la Mònica de sisè i el David i l’Arnau de cinquè, en aquest grup també tenien a un nen que es deia Jordi però estava malalt.
                                                                                              
Jo estava al grup 3, amb la Laura i el Marian de sisè, i amb l’Angel i el Lluc de cinquè, també havia de venir una nena que es diu Lilian però estava malalta. Al grup 4 eren tots de 5è menys un nen de sisè: El Tomàs de sisè, l’Agata, el Marc, el Joan Antoni i l’Emma. 

I a l’últim grup hi havia: la Laia, el Blai i la Chanez de sisè i el Roc i en Josep Maria de cinquè.
Quan vam arribar el nostre professor de gimnàstica, en Xavier, va cridar als grups, nosaltres vam començar a l’activitat de bàsquet, vaig fer unes 6 cistelles amb tota l’estona, tot seguit vam anar a bàdminton, que va ser una de les activitats que em va agradar més, de parella anava amb una nena que es deia Ares i era molt simpàtica. Després vam anar a l’activitat que em va agradar menys, futbol, encara que vaig fer un gol em vaig avorrir moltíssim.

La penúltima activitat va ser una de les millors activitats, natació. Quan vam arribar ens van fer dutxar, llavors ens van fer tirar de cap, d’escuradents i de bomba, també ens van fer nedar de crol, braça i d’esquena. Tot seguit ens van deixar agafar tot el material que vam voler i ens  vam ficar a jugar, jo jugava amb la meva amiga Laura, mentrestant el Marian jugava amb un nen que es deia Eduard. Al cantó de la piscina hi ha unes escales, on la Laura i jo agafàvem una màrfega i fèiem de tobogan. Després també vam jugar a prendre la pilota al Marian i a l’Eduard. Quan ens en vam donar compte ja era hora de sortir de la piscina. Quan vam sortir vam passar una vegada per la dutxa per treure’ns el clor. Tot seguit vam anar a dodgeball, que va ser l’activitat que em va agradar més. Vam jugar al doctor que va de: fem dos equips, cada equip tenia un doctor, (el que l’equip triava), i quan mataven a alguna persona el doctor l’havia de salvar tocant-li el cap, però l’altre equip no havia de saber qui era el doctor, perquè si ho esbrinava i el matava l’equip contrari guanyava i l’equip que havien matat al doctor perdia.

Després vam jugar al traïdor, que aquest també era un nou joc per als nens d’Albesa. Els dos equips es ficaven d’esquena, i el monitor d’aquell joc triava un traïdor però ningú sabia qui era, només ell, ni els del seu propi equip ni el de l’equip contrari, jo no m’ho pensava però em tocà a mi. Quan només quedaven dos persones a l’equip contrari, vaig passar a l’equip contrari i vaig matar  una persona però tot seguit em van matar i el meu equip va perdre.

Després vam anar a dinar, per dinar tenia un entrepà de truita, estava boníssim, i per beure més tenia aigua.
Quan vam acabar de dinar, vam fer unes quantes voltes pel camp de futbol, vam conèixer nenes dels altres grups i vam jugar amb les nenes del nostre grup. Després vam anar a conèixer més nenes amb la Chanez i l’Ester. Tambè jugàvem amb el cautxú de la gespa artificial.

Va ser un dia genial i vam conèixer a molta gent.


                                                                       

Setmana Santa


El dia 11 d’abril, van començar les vacances de setmana Santa.

Els primers dies de vacances vaig aprofitar de fer tots els deures, i repassar, els demes dies em vaig posar a acabar un treball que ja havia començat i sol em faltava acabar-lo.

Després de acabar els deures vaig poder divertir-me amb els meus amics. A la nit al carrer ens quedàvem fins tard i jugàvem, fèiem tonteries i era molt divertit, jo jugava amb la meva amiga Carla, la Laura, la meva germana i el Jan. De vegades ens avorríem jo i la Carla, perquè la meva germana, la Laura i el Jan solament estaven amb el mòbil.

Pels matins jo i els meus germans ajudàvem a la mare a fer la feina de casa i no era divertit, era molt avorrit. Per les tardes anàvem a Lleida amb el pare i els meus germans. Jo i el meu germà ens quedàvem amb el pare mentre la meva germana quedava amb els seus amics.

Amb el pare ens ho passàvem molt divertit, perquè jugàvem a pilota, voltàvem pel carrer Major i ens deixava comprar alguna coseta per menjar, amb el meu germà ens vam comprar un gelat molt bo que es diu “llaollao” es menja amb una cullereta bastant gran i et pots posar llaminadures, fruita, galeta... tot això pel damunt del gelat.

Va haver un dia de setmana Santa que em va agradar molt, era un dia que ens vam estar tot el dia a Lleida vam dinar allí, i per la tarda, vam anar al carrer Major, vam anar en un munt de botigues, i com que era un dia especial per a mi, ens vam comprar un ordinador portàtil en una botiga del carrer Major que es deia “Miró” era de marca “acer ”, semblava una tableta perquè tenia les mateixes aplicacions, i era del nou, era Windows 8, era bastant gran i era de color gris, també  era bastant car però balia la pena.

Dies després  vaig quedar amb l’Anaïs per voltar al poble, fèiem rucades però ens ho passàvem molt be. Un dia que em vaig trobar a l’Anaïs, m’ho vaig passar molt be perquè fèiem guerra de globus, també hi havia la germana de l’Anaïs i el Marc. Quan és van acabar tots els globus vam agafar tractors cotxes... de nens petits i vam pujar una costa que hi havia i la vam baixar, va ser molt divertit! 

Encara no s’avien acabat les vacances, i jo m’avorria a casa així que la meva tieta va voler portar al meu germà al “cucalocum” així que jo també hi vaig anar, però no per anar allí sino per anar al cine, vaig voler invitar a l’Anaïs però no va poder així que no hi vaig poder anar i em vaig quedar amb la meva tieta i el meu germà.

Van passar els dies.... i el dia 21 d’abril era el dia de la mona!!!

Era un dia que no feia sol estava apunt de ploure, abans de que plogués vam fer carn a la brasa, escalivada, calçots, patates al forn i maonesa casera. Tot era boníssim i finalment la Mona era de lo mes bonica l’aviem fet amb la mare i era boníssima. Vam sortir al carrer i em vaig trobar a la Laura, que també havia fet la mona a casa, després vam anar a voltar i finalment vam marxar cadascun cap a casa.

El dia va ser molt divertit i em va agradar molt.

 

 

16 de maig 2014

Lladres de cavalls


Parla d'un llibre on a una noia anomenada Norma li entreguen una carta, aquesta carta és entregada pel jove Frank, que està enamorat de la Norma.

La Norma va obrir la carta, on hi deia que l'acceptaven per anar a treballar a l'escola del poble de la seva tieta, junt amb el seu germà David, per així aprendre a escriure, llegir...
Ja estaven dins el vagó del tren, els pares de la Norma i en David també ja marxaven. Els dos estaven asseguts al costat d’un home, havien xerrat amb ell...

De cop i volta el tren es va aturar, estaven atracant el tren, tots van sortir a fora, van agafar en David i la Norma i se’ls van emportar, els van deixar enmig del desert i van marxar.

La Norma i en David van començar a caminar en direcció oest, que era on estaven les vies de tren.
L'endemà, en jove Frank i els pares de la Norma i en David és van adonar de que havien segrestat a la Norma i en David. Els seus pares no van venir amb el jove Frank i el tinent, es van quedar a cuidar els animals de la granja.

Mentre la tropa els buscava, la Norma i en David seguien caminant, es van trobar en un bosc, van trobar un riu on van poder beure aigua, de cop i volta es van trobar un cavall que tenia una ferida a la cama. 
En David es va acostar tranquil·lament perquè no se n’anés, finalment van poder  obtenir la seva amistat.
Van continuar caminant, fins que van arribar en un lloc on hi havia moltíssimes maduixes, en David, amb el barret, anava arreplegant maduixes, i la Norma l’ajudava, després se les menjaven, i van continuar caminant però ara la Norma estava damunt del cavall.

La tropa que era el tinent, el jove Frank i els altres, els hi van voler preguntar als indis Natxucs si els havien vist, ells no volien contestar a canvi de els cavalls perduts, van acceptar el tracte, i van començar a buscar.
La Norma i en David continuaven caminant fins arribar a un bosc on hi havia un riu, una petita casa de tres parets, menjar i un home mort.
La Norma estava tota contenta mirant totes aquelles coses, però en David mentre buscava alguna cosa per menjar es va trobar al home tot espantat, va cridar a la Norma, li va dir que no es preocupés i que si trobaven amb algú li dirien que l’home estava mort. Damunt de la taula de la petita casa es van trobar menjar, una cansalada passada i un tros de pa dur. 

En David va posar el pa dur a l'aigua, i el tros que no es podia menjar li donava al cavall. Es van quedar a passar la nit allí. 

L’endemà la tropa els buscava, però els indis Natxucs es van emportar els cavalls i els hi van deixar tres indis perquè els ajudessin, aquells indis és sabien molt bé el terreny.

La Norma sentia unes passes al riu i la corrent anava més ràpid, en David es pensava que era l’esperit de l’home mort, i la Norma es pensava que era algun animal. Els dos amb el ganivet a la mà tots nerviosos. 
De cop i volta, van sortir tres indis a la vegada, es van quedar quiets com estàtues i no parlaven, rere dels indis hi havia una veu que deia que els anaven a rescatar, era un indi però era completament diferent als altres, la Norma no se'l creia i en David estava amagat darrere la Norma, quant de cop va dir el nom d’en jove Frank,  la Norma es va sorprendre.

Li van muntar una tenda per a ella, el jove Frank estava dormint a terra, quan va obrir els ulls, va veure el paisatge del món amb la silueta de la Norma.

15 de maig 2014

Lladres de cavalls

Lladres de cavalls es un llibre de Josep Vallverdú, aquest llibre esta inspirat en l'antic oest, va sobre una noia la Norma, a la que li envien una carta, ella va anar a casa de una tieta seva, la tia Marieta a estudiar per a fer de mestra, i un cop va ser a el seu poble natal amb 18 anys, el jove Frank li porta una carta, es de Fario una gran ciutat de per allí a prop.

A la carta, hi diu que l'han acceptat per a fer de mestra a Fario, i ella decideix anar-hi, i s'emporta al seu germà en David, na Norma i en David pugen a un tren. Un vagó dels del tren està ple de cavalls, perquè els porten a una fira per vendre-se’ls, i un altre esta completament buit perquè un ministre l'ha reservat, a mig camí el tren para, entren uns senyors armats amb carrabines i revòlvers, roben els cavalls i s’emporten en David i na Norma com ha hostatges. Els lladres de cavalls tenen planejat travessar el congost de Coyotito i vendre els cavalls per emportar-se els diners ja que els cavalls són de raça bona. A la meitat del camí, deixen el David i la Norma, i se’n van, el David i La Norma s'han d'espavilar com poden.

Quant el jove Frank  s'enterà que han segrestat a en David i na Norma decideix anar amb l'exercit a buscar-los, el tinent li deixa anar amb ells i en Jove franc esta molt orgullós dell mateix. Uns dies després de la recerca, troben als lladres i decideixen acorralar-los, ho aconsegueixen però la tribú d'indis dels Natxuc els acorralen a ells, fan un tracte i els Natxuc s’emporten els cavalls. Una nit en jove Jove Frank es desperta i veu a na Norma i en David, en Pedro (un indi que ajuda a els soldats) els ha trobat!!!

Aquest llibre ma agradat molt, perquè hi passen moltes aventures, i felicito al senyor Vallverdú per que ha utilitzat un lleguatge mol rebuscat i s'ho ha treballat molt.

Tomàs Solé

Resum de ``Lladres de Cavalls´´

El llibre ``Lladres de cavalls´´ és, segons la meva opinió, un dels millors llibres que he llegit del salvatge oest, i tracta d’això:

El llibre comença quan el Jove Frank ( un aspirant a carter) li porta una carta a la família Brass, destinada a la Norma, la seva filla gran, de la qual ell n’està bojament enamorat. A la carta hi deia que podia anar a Fario a exercir de professora ( ja que era el seu somni); però no hi va sola, decideix anar-hi amb el seu germà, en David de les oques. Però quan va haver passat una hora o més al tren en què viatjaven, uns lladres el pararen i van prendre d'ostatges a la Norma i al seu germà .

Quan la família Brass i en Jove Frank es donaren conte d’això van anar a avisar als soldats de Creek Post perquè els salvessin. Va  ser una missió molt perillosa, el Jove Frank va decidir anar amb ells a salvar a la seva estimada. Quan passaren ja un parell de dies el lladres de cavalls decidiren que els ostatges ja no els hi feien falta, així que els van deixar a la seva sort al famós congost de Coyotito. Mentre es recomponien descansant una mica van aparèixer dos indis de la temuda tribu dels Natxuc que els van preguntar amb senyes cap a on havien anat el grup de malfactors. Després d'haver passat molta por,  van decidir que seria millor caminar per a trobar alguna cosa.

Mentrestant, els soldats es preparaven a ambdós costats del Congost perquè havien observat que els malfactors estaven allí entre paret i paret del Congost; així que van decidir atacar-los a la nit. A mitja nit se sentí un tret de cada un dels costats del Congost, llavors els lladres, espantats, intentaren fugir, per no van poder, i abans que poguessin contar fins a tres  estaven rodejats.

Però quan estaven apunt de posar-los les manilles, els Natxuc, més intel·ligents,  els van rodejar per la part més alta del Congost i els avisaren que si es movien els deixarien amb més forats que un formatge. Més tard, el Falcó Negre ( el cap dels Natxuc) va anar a negociar amb el sergent, i després d'uns llargs minuts, en Falcó Negre inevitablement es queda amb els cavalls i el sergent va aconseguir tres rastrejadors per a buscar als germans Brass.
Els germans poc a poc anaven caminant i de cop i volta es van trobar  un cavall ferit, al qual curaren i començaren a muntar. Hores més tard van arribar a un riu amb una caseta amb una paret oberta al costat del riu que estaven resseguint. Allí van aconseguir moltes coses com: pa sec, cansalada i un fil i un ham de pescar. Però molt a prop de la caseta, amagat en una muntanyeta de grava, hi havia el cos d'un home, el cos d'un home mort. Ells continuaren el seu camí i els soldats de Creek Post també, cada cop eren més i més a prop fins que.... es van trobar! Després de passar quasi tres dies perduts al Congost de Coyotito per fi van poder tornar a casa.


M'ha agradat molt aquest llibre, ja que a jo m'encanten les aventures del salvatge oest, també m'ha encantat la manera d'expressar-se de l’autor.

Lladres de cavalls

Lladres de cavalls és un llibre escrit pel senyor Josep Vallverdú. Aquest llibre m'ha agradat bastant però el vocabulari és una mica difícil. Si voleu saber de que va aquest llibre seguiu llegint.

Un dia en jove Frank (el carter del ranxo) va arribar a casa de la Norma i en David. Quan va arribar a casa dels Brass els i va dir que portava una carta urgent per a la Norma, en David el germà petit de la Norma va anar corrents a cridar-la. Quan la Norma la va obrir es ficà contentíssima, era una veca per anar a treballar de professora. La Norma no o sabia però a en jove Frank li agradava i aquest es ficà també molt content però a la vegada trist, la seva estimada marxava a treballar hi ha complir el seu somni però marxava molt lluny i no la veuria.

Després d'una estona de pensar la Norma va dir que s'enduria al David, que ella volia que en David de les Oques anés al col·legi amb ella. Els seus pares es van quedar una mica bocabadats perquè marxarien els seus dos fills però al final van dir que d'acord.

El dia de marxada, anaven amb un carro i dos cavalls que els estiraven, el pare de la Norma i la Norma anaven al davant i la mare d'en David i en David anaven al darrera. Quan ja portaven una estona de camí, van veure a en jove Frank que anava amb un cavall, i els saludà.



Quan van arribar a l'estació de tren no hi havia ningú, només i havia la parada i una gavina sense ningú a dins. El seu pare va decidir que aniria a trucar al timbre d'una caseta que hi havia, els va obrir un senyor que semblava amable, aquell home els va dir que el cap d'estació estava malalt i que ell l'ajudava a passar revisió de tan en tan. Aquell home els invità a que entressin a casa seva amb l’escossa de que feia molt de sol i que a fora tindrien mota calor.
Quan va ser hora de marxar en David va veure que a un vagó del tren hi havia uns cavalls molt bunics, eren els primers cavalls que veia d'aquella rassa.
Un home que anava al tren els va dir que havien d'anar tots a un vagó, perquè l'altre estava llogat, quan van arribar es van asseure a la primera fila, i un home molt simpàtic es va acostar a ells. Van emprendre una xerrada i s'ho van passar bastant bé. I de sobte algú va cridar:
-Troncs a la via!!!
El tren va parar de sobte i va pujar una persona amb un revòlver. L'home Flac (que era l'home que estava parlant amb ells), s'aixecà, en David estava abrasat a la Norma perquè tenia por. S'estaven emportant els cavalls!, en David saltà i cridar que s'estava emportant els cavalls i la Norma el callà. L'home flac, va agafar als Brass com a ostatges. Quan van sortir la Norma va agafar un cavall i amb el seu germà intentaren escapar, però els van pillar.
Quan ja feia un parell de dies que voltaven, els van deixar abandonats i els segrestadors van marxar amb els cavalls.
Quan va passar uns quants dies, es van trobar indis, ells tenien molta por de que els hi fessin alguna cosa, però els indis no els van fer res.

Un dia quan la Norma estava caminant i el seu germà a sobre el cavall la Norma es queda parada, en David s'asustà i baixar del cavall, la Norma havia vist una planta de maduixes. Els germans Brass feia ja molts dies que no menjaven i estaven afamats. Van començar a menjar i en van agafar unes quantes per endurse-les. Van passar moltes nits al carrer i un dia caminan prop del riu van trobar una caseta sense una paret. Mentrestant la Norma mirava que hi havia dins la cabana, en David començà a cridar, na Norma es va assustar molt i va sortir fora, en David havia trobat un home mort. El van deixar on estava i van buscar dins la cabana per si hi havia alguna cosa que els interessava. En David va trobar un ham i se'l va guardar a la butxaca.

Mentrestan en jove Frank, en tinent, el Pedro i els soldats estaven acorralats pels indis, aquests i els indis van fer un tracte, el tinent el Pedro... els havien de donar els cavalls que tenien els lladres i els indis ajudarien a buscar els nens ja que alguns d'ells els havien vist. Els Brass estaven parlant, la Norma espenyen el cavall i en David a sobre el cavall. La Norma va sentir uns sorolls, en David va baixar del cavall i també els sentí.
El cavall estava amb cara de por i llavors van saber que hi havia algú. De sobte van entrar uns quants indis, la Norma estava espantada, va treure un gabinet ( que havien trobat a la cabana) i els apuntà. Un dels indis, els va explicar que els estaven buscant i que havien d'anar amb ells. La Norma no estava segura però de sobte va sentir que un dels homes, li va explicar que el tinent en jove Frank... els estaven buscant, la Norma va veure que havia dit en jove Frank, i aquest nom li sonava. La Norma ho va acceptar, en David i la Norma van agafar el seu cavall i els van seguir, quan van arribar al campament el primer que van dir va ser: -On esta en jove Frank?

Aquest estava dormint, però la Norma no va voler que el despertessin, però en David es va treure l'ham de la butxaca i va pescar el seu barret que tenia a sobre la cara, en jove Frank es despertà, en veure a en David es ficà molt content, s'aixeca i va veure a la hombra de la Norma.