31 de maig 2007

Els Pets treuen nou disc

Els Pets ja tenen nou disc. Es titula "Com anar al cel i tornar". Si ara penseu en comprar-lo, no esteu de sort perqué ja fa dies que s'han acabat les existencies!
Les noves cançons són aquestes: Hola i adéu, A batzegades, Parla, Com anar al cel i tornar, XL, Cançó d'amor, Espurnes de coratge, Faig saber, L'amant que no et toca, Valset, Passa de llarg i Ningú.
Els Pets "van neixer" el 1985 a Constantí, un petit poble de Tarragona on abans eren coneguts pel nom de "Condons Adulterats". Lluís Gavaldà, veu i guitarra, Joan Reig, bateria i veu i Falín Cáceres, baix, són els nois. Les noies, o sigui, Les Llufes, són Annabel Gavaldà i Maria Van Liew.
Van enregistrar la seva primera maqueta al 1986, amb 16 cançons, totes escrites per en Lluís Gavaldà. L'any 1992 arribà al grup una altra llufa, la Núria Llaràs, que sorprèn tothom en una actuació a Girona.
L'any 2000 es van celebrar els 15 anys de carrera amb una gira de 15 concerts, on es va incorporar Jordi Picazos com a guitarrista, però mesos més tard va deixar el grup.
El febrer de l'any 2004 Els Pets van editar el desè àlbum: Agost, amb el que asseguràven que vendrien 60.000 unitats.
L'ultima cosa que s'en sabia fins ara és el DVD documental amb entrevistes i fins i tot les coses que no s'han vist als concerts, titulat "Això és espectacle".

28 de maig 2007

Acampada al riu

El dissabte la penya i la meva família vam anar a acampar al riu. De nens érem la Gemma, l'Andreu, l'Aina i jo.
Al principi els pares no volien acampar perquè plovia però desprès van marxar tots els núvols i va sortir el sol. Jo em vaig ficar content i li vaig dir al Blai, el cap de la penya, si podíem acampar. Ell va dir que sí, tot i que li vaig fer bastant la pilota.
Primer vam muntar la carpa. Quan la vam tenir feta la gent va portar les tendes i jo la meva, que l'estrenava i em feia molta il·lusió. Quan vam trobar un bon lloc, tothom va muntar la seva tenda. Jo vaig muntar la meva i em van ajudar la mare i el Sisco. Quan la vam tenir plantada vam ficar-nos a dintre per veure com s'hi estava. Des de fora es veia petita però des de dintre hi cabíem tres i encara sobrava espai.
Al vespre vam ficar els llums i vam portar dos generadors per l'electricitat. Per sopar hi havia pa sucat amb tomàquet, embotits i de postres fruita. Jo em vaig atipar com un porc, perquè era boníssim.
En acabar de menjar vam anar a un cotxe i, amb la meva llum, vam fer discoteca. Allà ens hi vam estar fins la una i llavors els pares ens van dir que anéssim a dormir. Jo ja en tenia ganes i hi vaig anar ràpid. Llavors va començar a ploure i pensava que ens mullaríem ,però no, aquella nit la vaig dormir com si fos a casa.
L'endemà al matí em vaig despertar i, quan l'Andreu i la Gemma, van venir els tres vam mirar una pel·lícula de por i, a les dotze, vam anar a banyar-nos al riu. L'aigua era freda, però ens hi vam banyar.
Al principi no em pensava tirar, però després vam mullar-nos i ens tiràvem per les cascades. Al cap d'una estona vam marxar a dinar caragols a la brutesca, llonganissa i botifarra negra a la brasa. Boníssim!
A la tarda vam jugar amb raquetes de platja i vam tornar a banyar-nos a la sèquia. L'aigua no la trobàvem tant freda perquè era uns graus més calenta que la del riu. Qquan ens vam haver banyat una bona estona, vam marxar cap a casa.

20 de maig 2007

El centenari d'Hergé

Aquest any és el centenari de Georges Remi, més conegut com Hergé, creador de Tintín, el famós personatge de còmic. TV3 fa unes setmanes que ho celebra emitint les seves aventures, que tothom més o menys ha vist o n'ha sentit a parlar.
Les aventures creades per Hergé són moltes: Tintín al congo, Tintín a America, Els cigars del faraó, El lotus blau, L'orella encapçada, L'illa negra, El ceptre d'Ottokar, El cranc de les pinces d'or, El secret de l'Unicorn, ... Per cert, l'editorial Casterman les edita totes en catalá.
Ara deixem de parlar de Tintín i fixem-nos més en el seu creador: Georges Remi va néixer al 1907 a Etterbek, municipi de Bruseles. Als 7 anys va començar a dibuixar historietes a les llibretes de l'escola. La primera tira comica la va publicar l'any 1926 a la revista françesa Le Boy-Scout Belge, amb el personatge Totor.
Tintín va néixer al 1929. Després, al 1930 va començar a publicar "Quico i Flupi", que va tenir el mateix exit que "Les aventures de Tintín". Ara ja fa 20 anys que Hergé es mort, però ara encara li continua agradant a la gent. I no només als joves ...

19 de maig 2007

Un pont cap a Terabithia

Autora: Katherine Paterson
Direcció: Gabor Csupo
Intèrprets: Josh Hutcherson, Annasophia Robb, Zooey Deschanel, Robert Patrick, Bailee Madison, Katrina Cerio, Devon Wood, Kate Butler.
Any de producció: 2007
Productora: Walt Disney Pictures
Duració: 95 minuts
Génere: Aventures, fantàstic
Al 1976 Katherine Paterson, després de la mort del millor amic del seu fill, va decidir escriure-li un llibre per a ajudar-li a superar el dolor. És una història de fantasia i aventura sobre l'amistat, la família i el poder de la imaginació.
Jess Aarons se sent un estrany a l'escola, i fins i tot en la seva pròpia família, els seus pares no estan pas per ell, les seves germanes grans el deixen de costat, l'única que se l'estima és la petita. Ell s'entrena tot l'estiu per convertir-se en el noi més ràpid de la seva classe, perquè feien una cursa. Però el seu objectiu no es compleix, perquè arriba una nova noia al col·legi, Leslie Burke, que competeix en la cursa "només per a nois" i guanya.
Tot i que, al principi, en Jess tingues ràbia, aviat es fan molt amics. A la Leslie li encanta explicar històries de fantasia i màgia. Al Jess li agrada molt dibuixar, però no ho havia dit mai a ningú, fins conèixer la Leslie.
La nena obre un nou món d'imaginació per al Jess. Junts creen el regne secret de Terabithia, un lloc màgic on només s'hi pot entrar gronxant-se en una corda vella que penja sobre el rierol d'un bosc proper a les cases de tots dos.
Allí, els amics governen el regne, lluiten contra el Mestre Fosc i les seves criatures. Gràcies a l'amistat amb Leslie, Jess canvia per sempre. A Terabithia hi fan molt amics, tenen un gran palau i vells boscos ...
"Bridge to Terabithia" és una pel·licula molt bonica. A mi em va fer plorar, però no la part que us he explicat, sinó el final, que no l'he explicat. Si la mireu us encantarà, o bé podeu llegir el llibre.

16 de maig 2007

El castell del Remei

El castell del Remei està situat al terme municipal de Penelles prop d'Ivars d'Urgell. Degut al clima mediterrani-continental, la vinya hi té una mol bona adaptació. La gent dels voltants hi va a menjar la mona, i alguns van a pescar a les basses que hi ha al darrere. També hi ha un restaurant, l'església de la Mare de Déu del Remei i el Famós Castell, amb més de 80 finestres. Però el més important són les famoses bodegues i la seva història.
Les bodegues van ser construïdes per la família Girona als anys 1780. Al morir l'Ignasi Girona sense fills, van passar al seu germà Joan. Van continuar amb el negoci de la vinya i en Joan va reconstruir el castell a causa de l’explosió del polvorí durant la guerra civil.
Quant va morir en Joan, va passar a ser una societat anònima. La família Cusiné la va adquirir als anys 1990.
Les bodegues consten de sis naus que en total fan 5600 metres quadrats. Estan construïdes sobre pedra i l’estructura és de ferro forjat. Estan sota terra, i la temperatura es manté sempre entre 8 i 14 graus.
Hi ha sales amb unes 1000 barriques fetes de roure francès, i les canvien cada 7 anys, per norma. En una altra sala és on arriba el raïm, se separa el gra de la branca i passa als dipòsits de fermentació, que són d'acer. També hi ha la sala hermètica on s’embotella el vi i es deixa preparat per sortir al mercat.
Sobre les bodegues hi ha les oficines i la botiga on s'hi troba un ampli ventall de vins, inclòs el vi a granel, vinagre i la camamilla, que ara ja no se’n fa tanta.

14 de maig 2007

Anem a esquiar

Un dissabte, a les set del mati, el meu germà va agafar el cotxe per anar a esquiar.
Durant el viatge, el paisatge era molt bonic: totes les muntanyes estaven plenes de neu. També vam veure alguna àguila. Quan ens acostàvem al lloc, tot estava ple de gent. Però quan vam arribar a Port Ainé, no vam trobar gens de cua.
Mentre estàvem pujant pel telecadira, jo li vaig dir a la Noemí:
- Com es baixa del telecadira.
I ella va contestar:
- Doncs has de fer un botet, però vigila que si caus et passarà pel damunt.
- D'acord, d'acord – vaig dir jo.
Quan vam arribar a dalt de tot de la pista, el meu germà ens va llogar un monitor a mi i en Jordi, per aprendre a frenar i per saber com es fan anar els esquis. El monitor ens va ensenyar com es deien les parts dels esquis. Però jo vaig pensar:
- "Això de què ens servirà, per saber les parts de l'esquí?".
Quan el monitor ens ensenyava a frenar, el Jordi i jo no l'apreníem de cap de les maneres. Quan vam acabar les classes de esqui, vam anar cap a on eren el Robert i la Noemí i vam agafar el remuntador per anar amb una pista.
Un cop vam ser a dalt de tot, vaig baixar el primer, però a la meitat vaig caure i em se'm va sortir un esquí. En arribar a baix em feia mal el peu.
Després, quan m'havia passat el mal de peu vam anar a dinar. El Jordi no parava de tirar-me boles de neu. En acabar de dinar vam començar a marxar cap a casa. Jo em vaig adormir al cotxe.

10 de maig 2007

Excursió a Rúbies

El dissabte passat vam anar al Montsec, a Rúbies, amb el Grup Excursionista d'Albesa. Però no vam directament a Rúbies, amb cotxe. Primer vam deixar els cotxes aparcats a la Font de les Bagases i vam fer un petit trajecte d'una hora i mitja fins a Rúbies.
Quan hi vam ser, vam esperar els altres i després vam fer foc. Fins que no va ser l'hora de sopar, vam anar a explorar per allí. Quan gairebé era l'hora de sopar ens van cridar i vam muntar les tendes. Després ens en vam anar a sopar. Ens vam haver d'esperar molta estona per menjar la llonganissa i la botifarra negra. Després de la carn, vam menjar de postre galetes i, quan vam estar ben tips, ens en vam anar a dormir.
L'endemà estava planejat esmorçar i després, els qui volguessin, podien pujar fins dalt del Montsec, que feia 1.500 metres! Jo hi vaig anar però els nens petits no hi podien pujar, perquè es cansarien molt i després no tindrien forçes per baixar fins la Font de les Bagases.
A les dotze ja haviem pujat i baixat fins a la Font de les Bagases. Quan hi vam ser primer de tot vam beure aigua perquè ens haviem cansat molt i després, amb el cotxe vam anar a un Hotel que es deia Hostal del Llac. Allí vam dinar i a les tres i mitja ens vam acomiadar de tothom i ens en vam tornar a casa.

08 de maig 2007

La cooperativa Sant Roc

La cooperativa del nostre poble, anomenada "Agrària Sant Roc d'Albesa", es va fundar l'any 1964. Està situada a camí del riu. Està formada per molts socis i dirigida per un consell rector que té president, vicepresident, secretari, tresorer, i vocals. Aquestes persones miren que vagi bé el seu funcionament en benefici dels socis.
Hi ha diverses seccions:
- Secció de fruita: és la base principal d'aquesta cooperativa, abans al magatzem s'embalava fruita. Hi treballaven, aproximadament, unes 20 dones. Després quan la cooperativa es va associar amb Actel, tot això es va passar a la central de Térmens.
- Secció A.D.V: serveis per fer els tractaments de les finques, per les plagues que hi pugui haver.
- Secció de cereals: els producte que es fan més són ordi i panís o blat de moro. De vegades també s'ha fet gira-sol, colza i alfals, però amb menys producció.
- Secció de subministraments: venen adobs, pesticides i productes diversos per als socis.
- Secció de pinso: aquesta secció està pràcticament estabilitzada. Fabrica pinso de porcs. Abans se'n havia fet de vedells i de corder.
- Secció de maquinària: gestiona l'ús de màquines per part dels socis.
- Secció de consum: a la botiga de la cooperativa s'hi pot trobar carn, peix congelat, pa, detergent, perfums, ... i té un ampli aparcament.
- Secció de crèdit: és la secció financera de la cooperativa. S'encarrega de fer front als pagaments diaris de despeses generals i les factures de la cooperativa, també les liquidacions de la fruita. Hi ha llibretes a termini i crèdits als socis.
- Secció carburants: es subministra automàticament gas-oil A, gas-oil B, Gasolina i 98. També es reparteix a domicili.
- A més a més de tot això hi ha un auto-rentat.

07 de maig 2007

Fàbrica d'embotits

"Cal Esmet" és una empresa alimentària d'Albesa que es dedica a la producció i venda d'embotits des de fa molts anys. La fàbrica és al carrer Raval. També tenen una botiga al centre d'Albesa, on treballen diversos membres de la família Esmet.
Entrevista a Ramon Esmet, empresari.
• Com es diu l'empresa i quins productes fabrica?
L'empresa es diu "Embotits i Cansaladeria Cal Esmet SL". Ens dediquem al especejament del porc i a l'elaboració casolana de productes carnis com la llonganissa fresca, la botifarra negra i blanca, el xoriço roig, la llonganissa seca, el pitillo sec i pernils.
• Quants treballadors teniu?
Actualment hi ha divuit treballadors, entre homes i dones. D'aquests, quatre són xofers, dos comercials i dos administratius. La resta són embotidores, despecegadors i gent de paqueteria.
• Quan i com es va fundar l'empresa?
Abans era una empresa familiar. Aquesta fàbrica es va fundar l'any 1990 i els primers dies van ser dolents i complicats, fins que vam aprendre com funciona el negoci.
• D'on traieu la carn?
Tenim un subministrador o proveïdor principal que ens assegura sempre bestiar de qualitat, i el portem a l`escorxador comarcal de Balaguer.
• Quines maquines s'utilitzen a la fàbrica?
Embotidora continua, trossejadora, lligadora, envasadora al buit, envasadora de safates amb gas, balances, calderes, ...
• On veneu els productes?
Els nostres productes es venem a tota Catalunya.
• En quina època veneu més productes?
Venem més productes a l'estiu, perquè es consumeixen més embotits.
• I quina és l'època més fluixa?
La menor venta acostuma a ser per la primavera.
• Heu tret alguna novetat aquest any?
Aquest últim any hem tret dos productes nous: la botifarra d'ou i el xoriço "criollo", d'origen argentí.
• Com es fabriquen aquests productes?
La botifarra d'ou porta carn del cap, papada, sal, pebre i ou en pols. Per la seva banda, el xoriço criollo es fa a base de carn magra, papada, pebrots verds, sal i pebre. Com en tots els nostres productes, l'elaboració és casolana.

05 de maig 2007

El president del CF Albesa

Entrevistem l’Abel Parisi Baldomà
L’Abel és el president del club des de fa tres temporades. Aquesta temporada 2006/07, l’Albesa, per primera vegada en la seva història ha aconseguit pujar a la categoria de Primera Regional.
• Què diries del Club de Futbol Albesa?
Hem pujat a una categoria a la que no havien pujat mai i estem entre els tres primers, per tant estem molt orgullosos.
• Creus que podem pujar a regional preferent?
De moment estem tercers i, tal com van les coses, segurament quedarem entre els cinc primers. És el primer any que juguem en aquesta categoria i primer cal que ens consolidem. De totes maneres, tenim un molt bon resultat.
• Canviaries d’equip ara que has fet tot això pel club?
No, perquè em sento molt orgullós de ser d’Albesa i pels albesans és el millor club.
• T’agrada com juga l'equip?
Sí, perquè tenim un entrenador que els ha entrenat a fons i els sap posicionar molt bé al camp.
• Quins creus que son els jugadors que tenen més habilitat?
No voldria destacar cap jugador en particular. Crec que la clau és la regularitat de tot el grup i el bon companyerisme que tenen els jugadors.
• Per què ets president del Club de Futbol Albesa?
L’ajuntament del poble m’ho va demanar i la gent interessada en el futbol també. El club estava a tercera regional i a punt de desaparèixer. Vaig pensar que havia d’acceptar, ja que en altres èpoques de la meva vida ja havia estat a la junta del CF Albesa.
• Heu fet reformes al terreny de joc. Us ha costat molt?
Tot porta la seva feina i el seu temps, però la gent del poble, així com l’ajuntament i certes empreses, ens van ajudar bastant. També els aficionats.
• Per què teniu tantes pancartes penjades?
Perquè es la forma de mantenir el futbol. Cada empresa paga un tant al club per penjar la seva propaganda.
• Com es finança el club?
Amb l’ajuda de l’Ajuntament, les quotes dels socis i la major part dels diners surten de les pancartes de publicitat, com ja he explicat.
• Estàs satisfet de ser el president del club de futbol Albesa?
En aquest moment estic molt satisfet, encara que reconec que és un càrrec que també requereix molts esforços. A qui no li agrada el futbol i no sent els colors de l’equip, no ho pot fer.
Moltes gràcies, Abel, i moltes felicitats. Esperem que les victòries del nostre equip continuïn i puguem aconseguir molts més triomfs.
-- Gràcies al Xavier Llobera per la seva ajuda en l'entrevista.
-- Llegiu també l'article Fanàtic del CF Albesa, publicat pel Marc Barios.

03 de maig 2007

Comiat d'un delegat

A mi em va agradar molt ser delegat, perquè m’ho vaig passar bé i espero que al que li toqui a partir d'ara, també li agradi. Bé es veritat que no hi ha molta feina. He tingut sort que em va tocar dos vegades seguides i quan n’hi fas dos ja no se'n pot fer més.
Aquesta és la primera vegada que fem les eleccions a l'aula de 6è i també la primera que, en lloc d'una classe, ho fem en una assemblea. El procés ha estat el mateix que les altres vegades, hem presentat cadascú una candidatura a través dels grups de Google, menys el Dídac. Però finalment també ha tingut càrrec, perquè no es presentava ningú a imatges, ell ho volia ser i, així, tots els càrrecs queden ocupats.
Avui hem tingut i resolt un conflicte abans de les eleccions, però no vull dir el que ha passat. Quan hem votat els càrrecs han quedat així:
Delegat/a: Irene. Ajudant: Xavier.
Bibliotecari/a: Arnau. Ajudant: Sergi.
Edició i publicacions: Núria. Ajudant: Sergi.
Imatges i escàner: Irene. Ajudant: Dídac.
Esperem que tots facin molt bé la seva feina. Jo de bibliotecari em vaig presentar perquè m’agrada molt llegir i així podré recomanar llibres.

02 de maig 2007

Rocafort de Vallbona

El poble de Rocafort de Vallbona és a la comarca de l'Urgell. Venint de Bellpuig, s'agafa la carretera que va fins a Belianes i Sant Martí de Maldà i a uns 4km s'arriba a Rocafort de Vallbona. També s'hi pot anar des de Tàrrega.
El poble fa honor al seu nom, perquè hi ha una pedra molt grossa que abans feia de cisterna per l'aigua. Quan s'arriba a Rocafort de Vallbona es troba un pont que passa sobre el riu Corb.
Encara conserva una part de les muralles i portalons. Està situat a dalt de tot d'un turó des del qual es veu una vista molt bonica i les vinyes, i pobles de la rodalia. El poble és de secà, hi ha oliveres, vinya, cereals i també ametllers.
Rocafort té uns 140 habitants i està agregat al municipi de Sant Martí de Maldà. A l'estiu els habitants augmenten, perquè ve gent forastera, persones que han comprat cases i se les han arreglat. Els carrers són més aviat estrets, i la majoria de cases són de pedra, amb les portes i finestres de fusta.
El primer cap de setmana d'agost celebren la seva festa major i surten els gegants, que els ha fet la gent del poble, i també desfila la seva pròpia colla de grallers.
La setmana de Nadal fins a Reis fan el pessebre vivent, a les nits. Hi participa gent de Rocafort i dels pobles veïns. És molt bonic.