Un cap de setmana de neu

Un dissabte de l’hivern passat, a les sis i mitja del matí vàrem marxar cap a Port Ainè a esquiar. Varem arribar a les deu i vàrem pujar cap a les pistes. Després, ens varen repartir uns esquis i vam fer els grups, varem anar cap al tele cadira i després a començar a esquiar.

Va ser molt divertit. Quèiem alguna vegada, però ens era igual perquè encara ens ho passàvem més bé.

A la tarda, vam tenir temps lliure, i amb el Sergi i l’Arnau, varem anar a dalt de tot i vam baixar. Jo queia, perquè era la primera vegada que esquiava, i era normal, i m’havien d’esperar una vegada i una altra, i de vegades em feia mal i no m’aixecava.

L’endemà al matí vàrem fer el mateix i a la tarda varen venir els meus pares a veurem, i com sempre vaig caure i em vaig fer mal, però com que no em feia mal em vaig aixecar i vaig continuar esquiant.

Quan es va a esquiar no es pot perdre ni un moment, perquè és molt divertit i cal aprofitar el temps. La veritat és que m’ho vaig passar molt bé, i de seguida vaig dir que l’any que ve hi tornaria, i hi tornaré, si puc i la mare em dona l’oportunitat.

Anem a collir olives

Aquest cap de setmana anirem a collir olives a Algerri. Hi anirem amb el meu pare, la meva mare, la meva germana, la meva tieta, el meu padrinet, el meu cosinet, un oncle del meu pare, les meves padrines i jo.

Encara no hem acabat però crec que hi tornarem aquest cap de setmana. Jo només hi podré anar el dissabte al matí i el diumenge.

Diu el meu pare que tindrem l’oli que treguin les olives que vàrem collir i que collirem, en resum, que tindrem el nostre oli.



Es divertit però jo em canso aviat. Amb les manetes i les borrasses es fa molt ràpid però les meves padrines collien a mà i anaven més ràpid.

Amb la meva germana, el diumenge a la tarda quan estàvem a punt de marxar, ens vàrem fer fotos. El meu cosinet jugava i no el deixaven entrar a les borrasses perquè xafava les olives i tot el matí abans de marxar al tros deia:
-Anem al tros a collir olives!

Al tros per dinar em vaig menjar un entrepà i mig.

L'Eva, la professora de 5è

La senyoreta Eva és la nova professora de 5è. És molt simpatica i és molt bromista. Té el cabell pel i roig i és bastant alta. És una bona professora, diuen els nens i nenes de 5è. Esperem que l'any que ve torni a estar amb nosaltres a l'escola l'Àlber.


- A quina escola anaves abans?
- A Mollerussa.
- T’agrada la informàtica?
- Si, bastant.
- T'ha agradat l’escola?
- Les parets no, però com a centre si.
- I la classe de música t'ha agradat?
- Sí, és molt original.
- I els teus nous alumnes?
- És clar!
- T’agraden els teus companys (professors)?
- Sí , tots tenen un toc original.
- Tens mascota?
- Sí, tinc 20 peixets.
-Tens alguna afició després de ser professora?
-Fer massatges i també que me'ls facin a mi.
-T’agrada Albesa?
-No ho sé, encara no l'he visitat.
-T’agrada fer esport?
-Mirar-lo més que practicar-lo.
-On vius?
-Visc a Lleida capital.

Gracies per deixar-te entrevistar i per contestar tan sincerament a les preguntes.

Matilda: un llibre molt divertit

Aquest any a català ens estem llegint un llibre que es diu Matilda. Tracta d’una nena prodigi a qui li agrada llegir molts llibres.

El seu pare es venedor de cotxes i estafa a la gent, la seva mare sempre va al bingo i la Matilda té un germà gran que sempre l’enreda. Matilda sempre ha volgut anar al col•legi però el seu pare i la seva mare li diuen que es una pèrdua de temps, que el millor és la TV.


Els seus pares la deixen cada dia sola a casa i ella se’n va a la biblioteca a llegir llibres. Un dia el pare de la Matilda la va veure llegint i li va estripar el llibre. La Matilda es va enfadar molt i els va fer unes bones bromes als seus pares...

Si voleu saber que acaba passant amb Matilda, quines bromes els fa als seus pares i si va al col·legi o no, llegiu-vos el llibre, us el recomano. Us divertireu molt!

Sisí, el meu hàmster

Avui us presentaré el meu animal de companyia:
Com és?
El meu animal de companyia és un hàmster, es diu Sisí, es una femella, viu en una gàbia de color blau molt bonica, i es de color marró amb taquetes blanques. Ella es passa tot el dia dormint i per la nit ronda per tota la gàbia.
On viu?
Viu en una gàbia. A la seva gàbia i te moltes joguines per passar-ho bé, i té una roda de color verd en la qual si passa una bona part del dia, també té un tub de color rosa molt bonic, en el qual ara no s’hi posa gaire, també te una caseta blanca que li agrada molt i sempre s’hi posa per dormir.
Què menja?
A part d’això te un abeurador de color lila, on hi fiquem l’aigua i una menjadora blanca on hi fiquem el menjar.
Ella menja pipes, panís, cigrons crus... Globalment fruits secs. Però també li agrada molt l’enciam, el tomàquet, les nous, les avellanes...
Quines són les seves aficions?
Les seves aficions són jugar a la roda i passejar pel tub, ja que no té res més.
I aquí s’acaba l’explicació del meu animal de companyia.

Les meves vacances d’estiu

El meu primer dia de vacances vaig anar a les piscines amb els amics i amigues. Ens vam quedar de les tres fins a les set. Vaig arribar a casa i vaig mirar la televisió, després vaig sopar.

La meva cosina va vindre una setmana i es va quedar a casa meva, a la tarda anàvem juntes a les piscines: la meva cosina, la meva germana, la Daniela i jo. I quan es va acabar la setmana vam anar a la muntanya, ens ho va passar molt bé.

Uns dies més tard, la meva germana i jo vam anar una setmana a casa de la meva cosina que viu a Lleida.

El primer dia a Lleida vam anar als parcs, i la meva germana em va ensenyar els seus amics i amigues del TorreVicens, i també em va ensenyar l'institut, és molt gran.

El segon dia vaig anar a la perruqueria perquè la meva cosina s'havia de tallar el cabell i la vam acompanyar.

L’últim dia vam anar al carrer major a comprar roba i a veure una pel·lícula al cinema.
El dissabte vam tornar a casa meva i vaig posar la roba al lloc i vaig anar a jugar amb els amics i amigues. El diumenge vaig anar a la platja i ens ho vam passar molt bé, perquè hi vaig anar amb la família i amb la meva cosina Daniela.

Aquest estiu m’he ho he passat molt bé amb els amics, amigues i amb la família.

Pedalada 09 Albesa

Un diumenge amb un grup excursionista van inventar una cursa de trenta quilòmetres i una de quinze.

La pedalada començava des de la plaça de la Pedrera, es una plaça que hi ha a les afores del poble, ens varen ficar uns cartells a les bici i a pedalar. La pedalada va ser una mica cansada però s’ha de fer esport perquè sinó no estarem en bon estat...



Varem passar per camins i camins però no varem aturar-nos perquè si vàrem dir que arribaríem, havíem d'arribar.

Al arribar a la figuera, que era el nostre destí, varem parar a esmorzar, jo portava un bocata però me'l vaig menjar pel camí, un altre grup quan varen arribar allà dalt no varen parar i no varen esmorzar.

A nosaltres ens varen fer una foto i als altres no, la baixada va ser molt ràpida i amb bots i això mola.

Quan varem arribar a Albesa ens varen dir que els altres havien anat a fer l’altra ruta i varen fer les dos curses, jo no les vaig fer les dos, només una perquè eren trenta quilòmetres. Quant varem arribar a Albesa ens varen donar esmorzar que era coca amb xocolata.

Va ser molt divertit, tot i que una mica cansat, i vam cremar molt greix i varem passar el diumenge pedala’n amb la bici.