La bibliotecària

Fa uns dies vam anar a la biblioteca d’Albesa a fer una entrevista a la bibliotecària Rosita Dominguez Català. Vam quedar més aviat a la biblioteca per poder fer-li les preguntes més tranquil·lament. Ens va rebre amb molta simpatia, ens vam seure a la cadira i li vam fer les preguntes.
• Per què vas decidir ser bibliotecària?
Perquè em van oferir la feina i em va semblar bé.
• Quins són els llibres que interessen més?
Les novel•les, llibres de la guerra a la gent i als nens d'aventures.
• Qui paga els ordenadors?
La Generalitat de Catalunya paga els ordinadors perque la biblioteca forma la Xarxa de Telecentres de Catalunya.
• Quina mena de llibres t'agraden?
Les novel•les que siguin bastant reals.
• Has pensat alguna vegada en deixar la feina? Per què?
No. Perquè m'agrada molt.
• Com vas trobar la feina?
M'he la van oferir i com que m'agraden molt els llibres vaig dir que si.
• A qui interessen més els llibres?
A tots, tant persones grans com nens. Perquè els que són usuaris normalment venen a buscar llibres.
• Feu reunions amb altres bibliotecaris?
Si. Cada mes o dos ens reunim ens expliquem els pressupostos dels cds i dvds i llibres, els problemes de les biblioteques. També estem connectats per la entranet.
• Quins cursos vas haver d'estudiar per ser bibliotecària?
Cap. Però he fet cursets per catalogar llibres.
• Creus que el fet que hi hagi ordenadors a la biblioteca fa que els nens s'interessin menys pels llibres? Per què?
Sí. Però si no hi hagués ordenadors no vindria gaire gent.
• El fet de que el préstec sigui controlat pel teu ordenador et facilita la feina? Per què?
Sí. Perquè nomes tinc que passar el lector del codi de barres i no em cal apuntar i ho saben totes les biblioteques.
Ens n’em d’anar perquè ja venen tots els nens a la biblioteca. Ens ha agradat molt fer l’entrevista. I ens acomiadem de la Rosita.
-- Aquest article s'ha fet amb la col·laboració de Núria Farrús.

Ivars d'Urgell, l'altra pota

Si una de les meves cames és Albesa, l’altra pota és Ivars d’Urgell, el poble de la meva mare. Hi tinc la padrina, que es diu Teresina, i uns quants amics, que sempre juguem a futbol. També hi tinc un oncle, que es diu Pere, i el seu fill, Albert.
Ivars d’Urgell és un poble situat a la comarca del Pla d’Urgell, que té uns 1.800 habitants. L’economia surt majoritàriament de l’agricultura i la ramaderia.
Com a element d’interès turístic, a més a més de l’estany, hi ha el parc municipal i l’ermita de la Mare de Déu de l’Horta, del segle XVIII. Segons la llegenda, aquesta mare de Déu havia estat trobada davant d’una font. Aleshores els veïns de Barbens també la volien per invocar la pluja i la varen prendre, fins que els veïns d’Ivars la van tornar a agafar i li van construir l’ermita. La gent que li demana favors, si se li compleixen, li fan ofrenes materials com teixits, quadres, etc. A mig setembre es fa l’aplec de la mare de Déu, on es treu al carrer i es pot adorar la seva imatge.
En aquest poble també hi ha places importants: una, que era coneguda com “la bassa”, on hi brollava aigua i era l’abeurador dels animals, ara ha passat a ser la pista d’estiu, on s’hi fan cucanyes i activitats.
A mi la que m’agrada més és la que hi ha davant l’església, ja que no hi poden passar gaires cotxes, tret dels que hi viuen. Hi viuen uns amics meus i és a prop de casa ma padrina. A l’estiu en aquesta plaça s’hi fan concerts de música (ja que hi ha una escola de música molt bona), cinema, i el tradicional dia de l’aplec de la Sardana.
Ivars d’Urgell és el poble on passo bona part de les vacances.

El pantà de Santa Anna

El cap de setmana vaig anar a Boix, un poble abandonat perquè van haver de fer el pantà de Santa Anna. Ara està en ruïnes, només és conserva el cementiri i l'esglèsia.
Vam passar per Ivars de Noguera. El camí està bé, asfaltat, però al principi no. S'hi pot anar amb tot tipus de vehicles.
Després de contemplar la vista del pantà vam anar a un lloc d'esbarjo des del qual vam poder tocat l'aigua del pantà. Hi havia taules per poder menjar i passar l'estona amb la família.
També hi havia minerals per terra, perquè ara el pantà no està del tot ple, per la manca de pluges. Com que abans en aquella terra hi havia aigua, amb el pas del temps, s'han quedat al descobert els minerals. N'hi havia de tots els colors.
Al pantà de Santa Anna hi caben 270 hectòmetres cúbics d'aigua. Pertany al municipi de Castellonroi, Huesca. Us agradarà molt, està força bé per passar el cap de setmana.

Un llibre amb preguntes

Títol: La Penya dels Tigres i el Temple del Tro
Autor: Thomas Brezina
Traducció: Anna Tortajada i Orriols
Il·lustracions: Werner Heymann
Gènere: Aventures i enigmes
Idioma: Català
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 125
Edat recomanada: A partir de 9 anys

Aquesta és la història dels tres amics de la Penya dels Tigres, la Virgi, en Lluc i en Pau, que han de trobar un tresor amagat en una illa.
Van comprar en una subhasta set peixos dissecats. Però, quan ja els tenien, un home va sortir disparat i se’ls van trencar com si fossin de vidre i, de dintre, van sortir set papers. Llavors se'ls van endur a casa d’en Lluc. Es veu que eren mapes per d’entrar a un temple que es deia Tro, i van voler anar-hi.
Quant hi van arribar es van trobar un home que els acompanyava fins dins el temple. Era molt vell, però molt espavilat per algunes coses. Aquell home havia arribat allí seguint els nens, perquè els volia els mapes de l’entrada del temple.
Al temple del Tro hi havia moltes trampes, per exemple, si trepitjaven una rajola que no era la verdadera, queien i es morien. Quan arriben dins el temple comencen a veure màscares que es movien. Fins que van arribar a una selva i allí hi havia ...
Si voleu saber com acaba la historia haureu de llegir el llibre. És molt guapo l’acabament. És fàcil d'entendre i es llegeix molt bé. A cada capítol hi ha algunes coses que has d’endevinar. Hi ha les solucions per saber si ho has endevinat i també hi ha més material.

La coca de poma

La coca de poma és molt bona. La meva padrina en fa sovint i sempre em llepo els dits. A més de bona, és bastant sana i ens aporta energia gràcies a la gran quantitat d'hidrats de carboni que conté.
També es poden fer coques d'altres fruites, com la de prèssec. Les coques de fruites tenen molta història. Pel que es veu, abans, quan no hi havia postres preparats, era una gran diversió per alguns coure-la i (sobre tot) menjar-se-la.
Ingredients:
1- 8 ous
2- Un got d’oli
3- 3 gots de llet
4- 600 gr. de farina
5- 250 gr. de sucre
6- Un tub de vainilla
7- Un tub d’essència de llimona
8- Una cullerada de llevat
9- 2 pomes
Preparació:
Es baten els ous i es barregen amb tots els altres ingredients, excepte les pomes. Es posa en una safata per a coure-ho al forn. Abans de ficar-ho a dins, es pelen i es tallen les pomes a bocins, i es posen al damunt de la coca. Aleshores ja es pot coure durant 35 minuts a 180º.
Quan ja està feta és preferible esperar que es refredi, durant més o menys mitja hora, abans de començar a menjar-la, perquè si ho fem directament, ens pot fer mal a la panxa.

Itàlia, la bota d'Europa

Fa uns quants anys vam anar a Itàlia. Jo li dic la bota, perquè en te forma. Hi vam anar en cotxe, de primer vam visitar Mònaco, vam veure el castell dels prínceps, era molt gran i allà, a l’entrada hi havien dos guàrdies dins de unes casetes i de tant en tant sortien i es movien d’un cantó a l’altre. Portaven unes escopetes a les mans i feien uns moviments amb elles…
Tot baixant cap a Roma vam passar per Venècia, la reina del mar, allí ens vam quedar a dinar i desprès vam anar mitja hora amb gòndola, vam passar per un pont que abans era la presó, que es deia "Pont dels sospirs", un dels elements més característics de la ciutat. Antigament, els condemnats eren conduïts a les barraques, passant pel pont dels Sospirs, que estaven ventilats i il·luminats per les finestres que hi havien. També molts carrers hi havien cases i per sortir tenien que anar o amb barca o amb gòndola, perquè el carrer era tot un riu.
Desprès vam anar a Florència, la nova Atenes, i vam anar a donar una volta pel Pont Vell, que hi havien cases enganxades al pont, com s'hi podien aguantar allà sense caure?
Dins el pont hi havia una plaça molt gran plena de pardals, i molta gent els hi donava pa. Es diu Pont vell, perquè es el més antic de tota la ciutat. A Florència també hi ha moltes figures fetes de marbre, estàtues, sobre tot de Miquel Àngel Buonarroti, un escultor de figures de marbre. A la Galeria de la acadèmia hi havia alguna obra de Miquel Angel, també el famosíssim David, per la estàtua seva molt coneguda, que es el símbol de llibertat del estat, famós, sobretot per com estava feta i totes les venes del coll, del braç, la mà …
També vam anar a Roma, que es deia "Caput mundi" i vaig visitar la Fontana de Trevi, totes les persones hi tiraven monedes i deien que si en tiraves una amb la mà dreta i per l’espatlla esquerra podies triar un desig. Si en tiraves dos fent el mateix, deien que alguna vegada tornaries a Roma. Era un monument molt gran i estava al lloc on acabava el aqüeducte, que arribava a Roma l’aigua verge.
També he anat al Coliseu. Era molt gran, i segons el que deien, era el símbol de la grandesa i la potència de Roma. I probablement era un dels edificis més grans de la antiguitat. El que em va impressionar va ser l'arc de Constantí, era el més gran i famós dels arcs triomfals romans. També vaig visitar la plaça de Navona, grandiosa realització barroca i un dels llocs més pintorescs de Roma. L'adornen tres fonts monumentals.

Tarzan en anglès

Avui, dia 7 de Març, hem anat a Menàrguens a veure una obra en anglès que es deia Tarzan. Ho organitza IPA Productions de Barcelona, per encàrrec del professorat d'anglès de la zona.
A dos quarts de 10 ens va venir a buscar un autocar i ens va deixar a l'escola de Menàrguens. Mentre esperàvem que arribessin les altres escoles (Térmens, Vallfogona, la Ràpita i Camarasa), vam jugar una estona al pati. Després vam marxar tots cap a la sala de ball, on feien el teatre, passejant pels carrers del poble.
La història tracta de que la Jane i el Clayton van a la selva. Ella va a fer un reportatge sobre els animals i ell és el guia. Però la Jane no sap que al Clayton li agrada menjar mico.
El Tarzan i la mona Chetta eren molt amics. El Tarzan es va trobar la Jane i la va salvar d'una serp. Ell s'enamorà de la Jane, però ella no, perquè feia pudor. Llavors va parlar amb la seva amiga Geraldine, la goril·la, i ella li va aconsellar que es banyés.
Desprès de banyar-se va anar a veure la Jane, però ella li va dir que li feia pudor l’alè i li va donar una bossa plena d’estris de neteja. Després de respatllar-se les dents, pentinar-se i de posar-se una corbata, finalment, la Jane es va enamorar d'ell.
El Clayton va anar a ca la Geraldine i li va dir que si no li donava algun menjar de mico li dispararia. Ella li va donar un menjar, però era per que es convertís en mico.
A l'obra, a més d'actuar, també van cantar cançons, van fer sortir gent a l 'escenari i, per acabar, van deixar-nos fer preguntes. A mi em va agradar molt i va ser força divertida.

El Corsario Negro

Títol: El corsario negro
Autor: Emilio Salgari
Il·lustracions: Ballestar
Editorial: Bruguera
Gènere: Aventura
Idioma: Castellà
Pàgines: 406
Edat recomanada: A partir de 10 anys

Aquest llibre va d’un pirata de molt bona reputació que vivia a les Illes Tortuga. Ell es volia venjar d'un espanyol que havia decidit executar els seus dos germans. Lluitava contra els espanyols sense perdre cap batalla.
Un dia va decidir desembarcar a Cartagena, on havien executat els seus germans i els tenien penjats a la plaça, davant el palau on vivia aquell home. Va baixar en una barca fins a la platja amb tres homes. Van esperar que es fes de nit per entrar a Cartagena.
Allà es va trobar un negre amb uns músculs immensos. De sobte, els van atacar dos guàrdies. El corsari va clavar l’espasa a un i el negre va colpejar l’altre amb una branca. Van entrar a Cartagena i van matar els tres guàrdies que hi havia. El corsari va despenjar els seus germans i els va llençar al mar.
I el seu enemic, l'espanyol? El podrà matar o haurà de marxar a corre-cuita? Si ho vols saber, llegeix-te’l, t’agradarà.
Aquest llibre no utilitza paraules gaire complicades, em va enganxar molt. El llibre era del meu pare, però me'l va donar. M’agrada perquè té intriga i t’explica tots els detalls. El recomanaria a tota la gent que els agradin els llibres d’aventures.