28 de novembre 2011

Caminada contra la violència de gènere

El diumenge dia 27 de novembre, l’associació de dones va organitzar una caminada contra la violència de gènere, a la que van assistir dones, nenes i nens. Vam caminar per tot el poble amb una pancarta que hi deia:

NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE!

I amb uns xiulets que no paraven de xiular, vam sortir des dels “columpios” cap a la plaça del portal i vam rodejar l’església cap a l’ajuntament.

Vam baixar pel carrer del “forn del Josep i l’Anna” en direcció a la biblioteca; després vam baixar la costa de la vora de la sèquia i vam tirar amunt, encarats cap als "columpios" nous de darrere de les cases del carrer “La Portella”. Vam tirar cap a “L’Avinguda Catalunya”, i vam anar a parar a davant de la Pedrera. A continuació vam pujar cap al “carrer de Bellavista” i vam seguir el carrer fins al “carrer Raval”. Després vam continuar carrer avall fins al carrer “Algerri” fins a la “Plaça del Portal” i després als columpios i cap a la “Saleta”, perquè allí ens esperava una coca amb xocolata (de tableta) boníssima!

I així va acabar la Caminada.

Què vaig fer ahir?

Em vaig despertar a les 8:15h com cada dia, primerament em vagi rentar una mica i em vaig vestir, a continuació vaig esmorzar i em vagi rentar les dents per anar a l’escola, a tercera hora vam fer medi i em va agradar molt perquè estem estudiant l’univers.

Al migdia vaig anar a casa a dinar..

A la tarda, quan vagi sortir de l’escola vaig agafar el berenar i vagi anar amb els meus amics pel poble, vam baixar les escales de la plaça de Sarrains amb la bicicleta.

Quan va començar a fer-se fosc vagi anar capa casa a sopar i finalment vaig anar a dormir.

20/10/2011

Descripció

La Roser es una nena normal de nou anys, no es ni altra ni baixa, ni gorda ni prima. Te el cabells castanys, però a l’estiu les puntes se li tornen roses, porta unes ulleres negres però de vegades se les canvia per unes de rosa. Te una rialla que sembla la del “Bob Esponja”,i quan riu et fa venir ganes de riure a tu.

La Roser, es una de les persones mes pesades que conec. Moltes vegades quan li preguntes alguna cosa com ara “que es això?” i et respon “aaaa, no ho se”, i es alguna cosa que es seva. Algun dia algú li preguntarà “però tu saps alguna cosa?” i et contestarà el mateix que sempre.

Com us he dit es molt pesada, de vegades mentre parlo amb ella, li dic alguna cosa, i ella diu “Ja, bla, bla, bla, bla, bla ,bla...” i m’avorreixo molt perquè es molt xerraire.

Es molt sapastra i de vegades porta unes sabates blanques (que eren meves) les porta negres i a retaló. Sempre fa moneries amb les ulleres i li cauen al terra i algun dia se li trencaran

Es molt però que molt despistada, de vegades diu per exemple que li encanta alguna cosa, després algú altre diu que a ell no li agrada i la Roser respon que a ella no li agrada gens, quan feia cinc segons que havia dit que li encantava. Es tant despistada que crec que algun dia es deixarà el cap a casa. Sabeu a qui s’assembla, al meu germá que es de la seva edat i també te el cap com un cabàs.
Ja heu vist com es la Roser, es molt, però que molt despistada, però es molt bona amiga, i molt simpatica.

Notícia

Un home s’ha suïcidat

Carles Serramona
Lleida

Segons la llei estava borratxo

Ahir dia 24 de novembre un home borratxo, va agafar una corda elàstica de dos metres i mig. Se’n va anar al pont de Lleida i es va tirar la corda elàstica, no tenia prou força i es va trencar. L‘home va quedar esclafat davall del pont, la policia va haver d’agafar una pala fanguera i desenganxar-lo del formigó.

L’home va queda irreconeixible per la família, se sap que estava borratxo perquè a l’autòpsia va donar positiu en el control d’alcoholèmia, van veure que l’home es devia voler suïcidar perquè tenia càncer de fetge.

Ara és al tanatori de Lleida. L’incineraran el dia 28 de novembre i l’enterraran el dia 29.

Descripció

El meu pare és pagès des que té ús de raó. Ara té 42 anys però no els aparenta, només per unes poques arrugues i algun cabell blanc. Té un somriure d’orella a orella i els seus ulls són color clar.

És bastant alt i fort com un roure, per haver de aixecar materials pesats i les seves cames també són molt fortes de caminar d’aquí cap allà.

És molt divertit però molt prudent alhora. Evita ofendre a la gent i va amb cura quan parla. És bastant llest i molt àgil.

Per treballar duu uns pantalons texans, un jersei vell i unes xiruques. Per mudar porta uns texans, un jersei i unes sabates negres.

Esta quasi tot el dia treballant, però quan té una estona sempre està amb la família i ens explica històries, anècdotes... També li agrada arreglar coses...

Les escombraries

Avui us parlaré de les escombraries. Són els paper que es tiren al terra, em preocupa que en quedem sense arbres.

Tothom hauria de procurar de no llençar les coses a terra perquè contamina i s’embruta tot, i a més  a més  no costa gaire tirar les deixalles a la paperera.

Seria interessant que tothom reciclés les escombraries per poder reutilitzar aquestes materials (plàstic, vidre, paper...).

Estic en contra de la gent que llençales deixalles a terra, sobretot en llocs com els boscos, perquè es pot produir un incendi.
Crec que a totes aquestes persones que tiren les coses a terra els hauríem cridar l’atenció i fins i tot ficar-los un multa.

Poetes de ronda

El dia 5 de novembre de 2011 un grup de poetes que s’anomenen “Poetes de ronda” van vindre a la llar dels jubilats a llegir els seus poemes.

Els poetes que hi havia eren: Pere Asensió Exposito, (de la Noguera), M.Assumpsió Cornadó Lladó, (de la comarca del Tarragonès), Matheu Esquerda Ribes, (de la comarca de les Garrigues), Jesús Garcia Boadella, (del Segrià), Ramón Guitó i Pons, (la Selva), Josep Puig, (el Segrià) i per últim Maribel Sànchez, (el Segrià).


Aquest any van escollir dos nens i dos nenes del Cicle Superior, de 5è van ser l’Èric i l’Anna. I de 6è van ser l’Arnau i l’Ainhoa. Ells van llegir poemes que eren dirigits a la tardor .

Els Poetes de ronda es un grup de gent de diferents indrets dels països Catalans i són amants de la poesia.

Va ser una jornada molt interessant.

Fan nou el carrer de La Portella

Anna Balagueró

Albesa

Com està anant i com el faran.

Fa uns quants dies ens van avisar a les persones que vivim al carrer la Portella que enrajolarien més ben dit posarien “adoquins” als carrers per poder-hi passar més bé els cotxes i les persones, tot i que s’eliminen les voreres. Abans hi havia esquerdes bastant grosses per tot el carrer.



De moment cada dia fan forats nous per passar tubs, ara fan un forat, ara el tapen, i repeteixen el mateix uns metres més enllà. Es tracta de canviar tot el clavegueram, la tuberia de l’aigua ... Així moltes vegades quan passes per anar a casa t’hi trobes forats i has de vigilar on poses els peus.

Per posar-ho més difícil, la pluja i la boira han deixat el carrer fet un Xanguet.

Tothom ja te ganes de que s’acabin les obres perquè tots els veïns hem de deixar els cotxes darrere perquè hi passa una excavadora tot el dia amunt i avall i entre els forats i les maquines els cotxes no es podrien treure del garatge.

Ja tenim ganes de veure’l acabar d’enrajolar.

Com fer palmeres de xocolata?


Aquesta és una recepta que fa el meu pare i jo l’ajudo a fer-la, és molt fàcil i està molt bona, tot i que es necessiten uns 30min fer-la.

Necessitem: xocolata (negra o amb llet), pasta de full, sucre.

Estris: cullera sopera, plata de forn, forn, microones, ganivet.

Primerament agafem la pasta de full que hem comprat, la dobleguem com un pergamí
i ho anem fent progressivament fins que ho ajunteu.

Tot seguit tallem la pasta prima, i l’aixafem una mica amb la fulla del gavinet, fins que tingui forma de palmera, després la posem a la plata del forn i quan ja està a la plata li posem un sarpat (gran) de sucre.
A continuació posem la pasta al forn fins que està ben dauradet, aprofitarem el temps, així que mentrestant tallarem la xocolata a rajoles i el posarem al microones fins que es desfaci.

Finalment, quan s’ha desfet la xocolata, agafem una cullera sopera i posem a cullerades posem la quantitat de xocolata que ens agradi i ja ens ho podem menjar.


Que us aprofiti!

Una notícia

Retallada en la il·luminació Nadalenca de Lleida

Ainhoa Just i Clúa
Albesa

Reduïm el consum energètic per no pagar tant i respectar la capa d’ozó.

A Lleida, durant el Nadal, sempre havien omplert la ciutat de llums nadalenques, per alegrar la vista de grans i petits i al mateix temps acostar el caliu d’aquestes festes a tothom.




Però aquest any això serà una mica més discret, ja que el nostre ajuntament ha decidit que ja que hi havia massa deutes i hauríem d’aconseguir una reducció de consum energètic. Per aquest motiu ha canviat el sistema d’il·luminació, posant neons de baix consum, llums menys llampants i petites, alhora que les ha posat més dispersades.

Segons un estudi realitzat per l’equip de finances del nostre ajuntament, això s’haurà de fer perquè la ciutat no tingui tantes càrregues econòmiques. A més a més, nosaltres, els ciutadans, estem interessats en pagar menys impostos; d’aquesta manera, no podrem tenir cap queixa del treball realitzat pels actuals politics que hi ha al capdavant de l’ajuntament, ja que segons mostra aquest estudi podrem rebaixar les despeses en un 20 % o 30%, la qual cosa podria ajudar a reduir el deute que ara per ara arrossega el nostre ajuntament.

25 de novembre 2011

Com fer un marc de fotos reciclat

A continuació us explicaré com fer un marc de fotos reciclat:
Què necessitem?
 - una safata de “forexpan”
- un cúter
- paper de seda
- tisores
- pega de barra
- una foto
- un tros de cartolina


Explicació:
Primerament hem de dibuixar una figura a la bandeja, com un peix, un núvol, un caramel o fins i tot una rodona o un quadrat, un cop el tinguem dibuixat el tallem amb el cúter, i amb molt de compte traiem la figura sense que es trenqui.

A continuació agafem el paper de seda i el tallem en petits rectangles de diferents colors, els anem enganxant , ho podem fer de dos maneres, una es ordenada, utilitzant nomes tres colors, o quatre o els que vulguem anem posant per exemple groc, blau, ver,roig; això segons el nostre gust i els colors que haguem ficat; hem de anar amb compte de que els colors combinin.

 L’altra manera que us volia explicar es una manera extravagant i divertida i també queda be, aquesta manera es agafar el paper de seda tallar-lo amb rectangles petits de diferents colors i anar-los enganxant sense ordre, també podem tapar un tros de paper amb un altre, no passa res.

Trieu la manera que trieu us quedarà molt be, però ara continuaré la explicació, un cop haguem tapat tot el marc i tota la figura que hem tret abans, ja podem enganxar la foto, per fer-ho hem de agafar un tros de cartolina mes gran que la foto, i aquesta enganxar-la al damunt i la cartolina l’hem d’empegar al marc de fotos on ha quedat un forat, llavors hem de posar la figura al costat contrari del costat on es veu la foto i servirà per aguantar.

Espero que us hagi quedat molt bé!

Truita de patates

Ingredients: Ous, sal, patates i oli.

Preparació:

Primer: Pelem les patates, les tallem ben primes, les retem.
Segon: Salem una mica les patates després les posem a fregir a la paella amb bastant oli calent.
Tercer: Quan les patates estan fregides les fiquem en un escorredor perquè marxi tot el oli.
Quart: Agafem els ous, els trenquem en un plat, els batem i fiquem una mica de sal.


Cinquè: Barregem les patates amb l’ou.
Sisè: Posem un paella al foc amb una mica d’oli.
Setè: Tirem la barreja d’ou amb patata a la paella .
Vuitè: Quan esta cuinat la part de baix, la girem perquè s’acabi de fer l’altre costat.
Novè: Ja tenim la truita feta, la posem en un plat i la mengem.

Bon profit!

Males notícies per a les granotes

Aquests vertebrats s’estan extingint més ràpid del previst.

Actualment estan desapareixent a una gran velocitat en tot el món. Hi ha disminucions i extincions d’amfibis fins a àrees protegides i sense que s’hagin malmès els llocs on viuen. Les causes d'aquesta situació són diverses:

Per una banda tenim els agents contaminants afecten indirectament a les granotes i altres amfibis per la disminució de la capa d'ozó, causant que la radiació solar danyi les seves delicades i humides pells.

Per altra banda, el canvi climàtic i l’escalfament global provoquen que les malalties que els maten estiguin augmentant i al canviar la temperatura de l’aire i l’aigua els seus hàbitats es destrueixin i no hi puguin viure. La introducció de noves espècies al seu hàbitat (com ara les truites, que són depredadores dels amfibis) també els fa molt de mal.


La importància d’aquests animals és molt gran, ja que prevenen algunes malalties, mengen insectes (que són tan molestos per a nosaltres), ens indiquen quan hi ha contaminació, ja que respiren per la pell, i quan en un lloc hi ha contaminació les granotes en surten danyades.

Per ajudar a aquests animals no hem de malgastar l’aigua, ja que els amfibis la necessiten pels seus estanys i els seus habitats; no els hem d’atrapar capturar o tenir com a mascota, si reciclem també els estem ajudant.

Com va conseguir Colón descobrir Amèrica?

Durant les vacances vam anar a visitar tot un muntatge sobre les caravel·les de Colón i el descobriment d’Amèrica.

El 3 d’agost del 1492 Colón va sortir de Puerto de Palos “Riu Tinto” amb la nau Santa María acompanyada de les dos caravel·les, la Niña i la Pinta.

Però la història no comença aquí, Colón “diuen” que va néixer a Gènova (no se sap).

Colón volia ser el primer d’anar a la India pel mar, però no tenia prous diners per construir vaixells, llavors va anar a demanar ajuda als reis catòlics, però no el van poder ajudar perquè acabaven de sortir d’una guerra, durant set anys va estar vivint en un monestir i demanant diners, fins que un monjo que havia estat molts anys confessor de la reina catòlica va aconseguir que els reis li donessin els diners.

Per fi Colón va construir dos vaixells: la Pinta i la Santa Maria. Va anar a Puerto de Palos a buscar tripulació, però ningú no hi volia anar per dos motius: el primer, és que pensaven que estava boig i el segon també creien que quan s’acabés el mar caurien i se’ls menjarien els monstres marins.

Però els germans Pinzón van aconseguir convèncer a la gent per pujar als vaixells. Llavors aquests germans van acabar de construir l’última caravel·la, la Niña.

Van sortir de Puerto de Palos les dos caravel·les, la Pinta i la Niña, i com a nau principal, la Santa María.

Van estar en mig de l’oceà molts i molts dies fins que la tripulació es va anar queixant de que no arribarien, els mariners s’anaven posant tristos, llavors Colón els va prometre que si no arribaven en tres dies tornarien.

Al segon dia, Diego de Triana va cridar “Tierra a la vista”, Colón al sentir això es va posar molt content.

A l’illa on van arribar li van posar “Isla de Sant Salvador”, perquè si no l’haguessin trobat haurien d’haver tornat, tal com va prometre Colón.

Però a la tornada, el 25 de desembre de 1492, per mala sort la nau Santa María va embarrancar, primer van pensar de pujar a la gent a la Pinta i la Niña, però no hi cabien i pesarien massa.

Amb les fustes de la Santa María van construir un fort que li van posar “Fuerte de Navidad”, perquè va ser el 25 de desembre que va embarrancar.

A la tornada, Colón va navegar damunt de la caravel·la Niña, perquè era la més ràpida de totes i volia rebre tots els mèrits.

Quan Colón va arribar, tots els mariners es van posar molt contents de poder tornar a veure les seves famílies i va anar a donar les gràcies als germans Pinzón per poder aconseguir la Niña.

Curiositats sobre el descobriment:

-Com van fer les caravel·les?
Els portuguesos no volien que els espanyols els copiessin les caravel·les, perquè eren molt més ràpides, però per força havien de passar pel costat d’Andalusia, llavors uns dibuixants van copiar les caravel·les amb totes les seves parts i així es com les van construir.

-Perquè la Niña era la caravel·la preferida de Colón?
Perquè era la més ràpida de totes i Colón volia rebre tots els mèrits quan arribés a Espanya.

-Què significa la frase “salvats pels pèls”?
Si us hi heu fixat a les pel·lícules, tots els mariners porten els cabells llargs, ja que abans no sabien nedar i si es deixaven els cabells llargs com que amb les onades els hi suraven, el Déu Neptú els podia agafar pels cabells i salvar-los pujant-los dins al vaixell.

Campus Preselecció

Aquest estiu hem pogut anar de vacances, anar a dormir a casa dels amics, visitar als teus cosins..., en canvi, jo he anat a un campus de bàsquet que es va fer a Cervera del dia 25 de juny fins a l’1 de juliol.

Aquell campus, no era igual que els altres, sinó, que era de la preselecció catalana de bàsquet, hi havia el millors entrenadors i entrenadores de Catalunya, també hi havia el seleccionador.

Nosaltres ens vam situar al col·legi les Savines, on vam poder menjar, entrenar bàsquet, fer jocs de nit i dormir.







Durant els dies, anàvem coneixent als nens i a les nenes i al mateix temps estàvem aprenent bàsquet.

Quan ja va anant a acabar-se, el seleccionador ens va dir els nens que van estar preseleccionats per quedar-se un dia més a jugar uns partits contra la preselecció d’Aragó i de la Comunitat Valenciana.

Al final no em van elegir però van dir que la preselecció es podria cambiar a principis de setembre.

M’ho vaig passar fenomenal aprenent tant bàsquet, i espero que l’any que bé em seleccionin.

24 de novembre 2011

A.C.Milan vs F.C.Barcelona

El dia 23 de Novembre del 2011, es va disputar el partit entre el A.C.Milan Vs F.C.Barcelona. El partit va començar a les nou menys quart de la nit.

El àrbitre xiula, i començar el partit. La primera pilota va ser pel barça, intentant construir la jugada des de el darrera, m’entres el Milàn, pressionava al equip de Guardiola, per no deixar tocar la pilota amb comoditat.
Al cap de uns minuts, el equip Italià,  va tindre una bona ocasió, que Valdés, va aturar sense problemes. El parit continuava, i uns pocs minuts més tard, Messi, que estava a la frontal de l’àrea, deixa la pilota per Abidal, el francès centra, i Van Bommel, al intenta treure la pilota, es va fer gol en pròpia porteria, el primer pel Barça.

Al minut ‘’19’’, després de una gran centrada de Boateng, Robinho, a pocs metres de porteria, envia la pilota per damunt de la porteria del F.C.Barcelona. El Barça tenia oportunitats, però el Milàn cada vegada, pressionava amb més intensitat. Al minut ‘’20’’ de partit, després de una gran passada de Seedorf, el suec, Zlatan Ibrahimobic, defineix amb un golàs col·locat a la dreta de la porteria de Valdés.

El Milàn, anava tocant, i el Barça també. Era un partit molt equilibrat, perquè en qualsevol jugada, un dels dos equips podia marcar, el partit estava molt obert.
Al minut ‘’23’’ de la primera, Messi, va tenir una clara ocasió de gol, que va tocar a la dreta de la porteria d'Abate.
La primera targeta la va veure el Milàn, per Alberto Aquilani, després de una dura entrada a Xavi, el de Terrassa.

Després de uns minuts intensos, Xavi està dintre de l’àrea, i Nesta, agafa al centre campista del Barça, i l’àrbitre, no ho dubta, xiula penal a favor del Barça.

Messi, va ser l’encarregat de xutar el penal. Però, l’argenti, es va parar quan estava a punt de xutar, i quant el porter era casi a terra, Messi va xutar sense problemes, enganyant al porter. Però segons el reglament, això es una infracció, i Messi va haver de repetir el penal, i li van ficar targeta groga. Va xutar, Abate li va veure la intenció, però no va pogué evitar el llançament.
Després de uns minuts intensos per als dos equips, el Barça va mantenir la possessió i el partit es va calmar una mica. També, i va haver unes targetes per a Mark van Bommel, Carles Puyol i Eric Abidal.
Vam arribar al final de la primera part, amb un empat de 1-2. Els entrenadors, van donar instruccions als jugadors, i també van preparar alguns canvis.

Va començar la segona part. Per part del Milàn, se'n va anar Robinho, i va entrar en el seu lloc, Alexandre Pato, després de haver sortit de una dura lesió. Al minut ‘’54’’, després de una gran jugada de Boateng, defineix amb un golàs.

Després de haver passat uns minuts, dominant el Milàn, Messi, l’envia per a Cesc, l’espanyol, envia un gran passada a l’espai, que no desaprofita Xavi Hernández, i significava el 2-3 a favor dels de Guardiola. Els Italians, van fer un segon canvi, se'n va anar lesionat Alessandro Nesta, i va entrar en el seu lloc Daniel Bonera.

Al minut ‘’70’’, va tindre una gran ocasió Alexis Sánchez, dues vegades, però cap de les dos va entrar dintre la xarxa.

Uns quants minuts més tard, se'n va anar Cesc Fabregas, i en el seu lloc va entrar Pedro. També, li va ensenyar la targeta a Mascherano, hi ha Zambrotta.

Al minut ‘’90’’, se'n va anar Thiago Alcantara, i va entrar el veterà Dos Santos. L’àrbitre, va afegir quatre minuts de afegit. En aquells minuts, no va passar res més.

I finalment, l’àrbitre, va xiular el final del partit, 2-3, va guanyar el Barça, que donava el pas a ser el primer de la fase de grups, del ‘’Grup H’’.

21 de novembre 2011

Galetes especiades

A continuació us explicaré com es fan unes galetes, que si es preparen correctament i seguint tots els passos, estan boníssimes.

Ingredients:
1-125g de mantega.
2-115g de sucre morè.
3-25g de sucre blanc.
4-1 ou.
5-1 culleradeta de llevadora en pols.
6-1/4 de farina.
7- 1 culleradeta de sal.
8-1 culleradeta de nou ratllada.
9-1 culleradeta de canyella mòlta.
10-1 culleradeta de clau mòlt.

Estris:
-1 cullereta de mida de cafè.
-Paper de film i paper “sulfuritzat”.
-1 bol.
-1 ganivet.

Com és prepara:
Primerament has de posar la llevadura i la farina en forma de volcà, i després tots els ingredients. (La mantega ha d’estar pomada).

Després ho has de barrejar tot amb la iema dels dits i li dones forma de rectangle d’uns 2cm de gruix i ho emboliques amb paper de film i a la nevera uns 30 o 40 minuts.

A continuació, ho desenrotlles i ho talles en làmines rectangulars.

Finalment forres la plata del forn amb paper “sulfuritzat”; col•loques les galetes al damunt del paper, i ho poses al forn a 170º durant 15 o 16 min. Mirant que no es torrin molt, i quant vegis que les galetes estan daurades, ho treus del forn, i a menjar!S’ha de deixar reposar després de la cocció i la congelació 1 o 2 minuts.

Poetes de ronda

El dia 5 de novembre del 2011 es va fer un recital de poesia al centre cívic d’Albesa.


Un cop més, tal com va passar l’any passat, estaven amb nosaltres molts poetes: Josep Puig (Lleida), MG Assumpció Cornadó (Tarragona), Ramon Guitó (Manresa), Jesús G. Boadella (Lleida), Anabel Gaberdola (Lleida), Pere Asensio (Menàrguens).


L’alcalde els va presentar i tots ells van llegir uns poemes molt bonics, una dona va dedicar uns poemes dedicats als nens (un de halloween i un altre de bruixes).


Jo estava una mica nerviosa perquè era una de les que recitava. L’Ester va dir els noms dels 4 nens: Anna Barios, Eric Piqué, Arnau Farrús i Ainhoa Just.

Després tots els altres poetes van continuar recitant. Quan vam acabar tota la gent ens felicitava.

Finalment vam anar a baix a la saleta per sopar perquè es feia un sopar pels poetes, després de sopar vam anar a jugar per tota la saleta i per dalt.

Per últim vam marxar cap a casa.

Pastís de formatge

A continuació us ensenyaré a fer un pastis de formatge que m’ha ensenyat la padrina i surt molt bo.

Ingredients per a preparar la recepta:
-70 grams de margarina o mantega
-1 ou
-60 grams de sucre
-200 grams de farina
-Una mica de sal
-Mig quilo de formatge
-3 ous
-Ratlladura de mitja llimona
-120 grams de sucre


Com es prepara la recepta?

Per realitzar aquest ric pastis el primer que cal fer es prendre un bol on anem ficant els ingredients. S’ha de col·locar la farina i fer un forat on s’ha de posar el sucre,l a margarina, la sal i l’ou.

Tot això s’ha de barrejar molt bé amb les mans perquè els ingredients s’integrin. Cal tenir un motlle prèviament sucat de mantega.

D’altra banda s’ha de fer el farciment en un recipient els rovells amb el sucre, i s’afegeix la ratlladura de llimo i el formatge . En un bol s’ha de batre a punt de neu les clares de l’ou i després se fica el farciment de rovells.

Finalment es col·locar el motlle i es ficar durant aproximadament 45 minuts al microones.

Bon profit

L’escola nova

Tots els alumnes de l’escola estem molt descontents o com a mínim jo:
Actualment som 124 els alumnes que sortim a les 11:14 al pati, i que com que els nens estan aficionats al futbol, no tenim lloc per jugar, el sorral es petit, al pati hi ha unes quantes esquerdes aixecades on els nens poden caure si corren per allà....

A les classes: les classes són velles i de vegades hi surten esquerdes, no podem saltar, actualment a algunes classes hi ha balcó a fora, i no ens podem repenjar per por de caure.

La classe de música: la classe de música és molt petita i es comparteix amb religió, hi ha la classe de 3r i que si mouen una cadira o una taula se sent mes fort a baix que a dalt.

La sala de professors: la sala de professors està fora de l’escola, els professors, si arriben tard i hi ha d’anar un moment a buscar alguna cosa encara tardaran més,...

Estem esperant l’escola des de fa ja molts anys!

La cordera

Aquest any les curses s'han dividit per aquestes categories: els grans, la segona categoria que era de 12 a 15 anys, la tercera que era de 10 a 11...

El dia 14 d'agost, que era la festa major del poble, a la cursa anomenada la cordera.
Jo correia a la tercera categoria, corriem mil metres; havíem de pujar una costa molt llarga, donar la volta al cotxe i tornar a baixar la costa.

El que vaig trobar malament va ser que els nens i nenes havíem de pujar una costa molt llarga i esgotadora, sort que desprès havíem de baixar-la.

Quan els de la segona categoria estaven a punt de sortir nosaltres començàvem a escalfar. Quan ja van arribar nosaltres ens vam preparar, ens van explicar, el que havíem de fer; i preparats llestos ja! Vam començar.

Quant començàvem a pujar la costa jo era pel davant i la primera de nenes, però llavors una forastera em va avançar i no la vaig tornar a atrapar i ja es va acabar la cursa.

Quan arribaves et donaven una bossa amb tot de coses, aigua i una medalla per participar.

Com que estava segura que havia quedat la segona, em vaig esperar a que donessin les copes; així va ser vaig quedar en segon lloc i em van donar una copa i una medalla.

Finalment me’n vaig anar cap a casa ben contenta.

Ous trencats

Avui us explicaré com es fan els ous trencats, a casa els faig amb la meva mare, sempre ens surten molt bons.

Ingredients
Un parell d’ous
3 patates
Pernil salat o xoriço
Tomata per fregir
Formatge
Estris
Una safata del forn
Paella

Preparació
Primer faig el pernil a trossets (bastant grans), després barregem l’ou (ben batut)amb el pernil, ho fiquem a la paella i fem com una truita. Quan s’ha cuit la fem a trossets grans, pelem les patates i les posem a la fregidora. Després, quan tens la truita trossejada i les patates fregides ho fiquem a la safata i hi tirem la tomata i el formatge. Ens esperem un quart d’hora i ja està.

Bon profit i espero que us hagin sortit molt bons.

Carquinyolis

Ara us explicaré com fer uns carquinyolis que són molt bons. Nosaltres els solem fer per nadal a casa, els fa la mare. Primer us diré els ingredients i la preparació, després si voleu ja la fareu.

Ingredients necessaris:
-250 grams de farina
-150 grams de sucre
-1 ou
-2 cullerades soperes d’anís
-1 culleradeta mida cafè de bicarbonat
-1 culleradeta mida cafè de canyella
-1/2 ratlladura d’un llimó
-1 tub d’essència de llimó
-1 tub d’essència de vainilla

Farciment:
-100 grams d’ametlles crues

Per daurar:
-1 rovell d’ou

Preparació:
Es mescla tot per fer la pasta, quan aquesta està ben amassada es fan tres trossos i s’aplanen, es posen les ametlles i es fa un xurro.

Llavors s’agafa un rovell d’ou i es posa damunt el marbre de la cuina i se suquen els xurros amb aquest.

Quan tots estan sucats s’agafa paper d’alumini i es tapen.
Es posen al forn a 210º durant uns 7 minuts fins que estiguin daurats, aleshores es trauen i es tallen en juliana i es tornen a posar al forn per coure’s del tot.

14 de novembre 2011

Una recepta de pizza

Aquesta pizza és una recepta de casa meva, la faig jo i la fem quasi cada divendres, és bastant entretinguda i quan està feta fa una bona pinta... Ara us explicaré els ingredients que necessitem i els passos de la preparació perquè si voleu també la pugueu fer:

Ingredients:

-Una massa de pizza de compra ( si voleu també us la podeu fer vosaltres).
-Tires de formatge per fondre.
-Tomata fregida.
-Bacon.
-Tonyina.
-Formatge ratllat.
-Oli.
-Orenga.



Preparació:

1-Posem la tomata fregida esbarriada per la massa de pizza.
2-Posem tires de formatge per fondre de dos dits d’ample esbarriats per la massa.
3-Tallem trossos de bacon de mida quadrada i les posem per a la massa damunt del formatge.
4-Agafem dos llaunes de tonyina i els traiem l’oli i les esbarriem per tota la massa de pizza.
5-Li posem tot esbarriat el formatge ratllat per damunt.
6-Posem una mica de oli per damunt.
7-Ja per acabar hi posem una mica de orenga per damunt.
8-Finament posem la pizza al forn uns quinze o vint minuts i llestos, ja tenim la pizza acabada i ben cuiteta.

Espero que si la proveu de fer us surti molt bona! Si teniu algun dubte m’ho podeu preguntar.

Recepta per fer una pizza

A continuació us presentaré una recepta per fer pizza que la fem la meva mare i jo (i ens surt molt bona). Ara us explicaré quins ingredients i estris s’han de fer servir, i l’ordre de passos que hem de seguir perquè ens surti una pizza deliciosa.

Ingredients: 250g de farina amb llevat, 125ml d’aigua, oli, sal, tomata triturada, formatge mozzarela, pernil dolç i olives.

Estris: microones, forn, ganivet, cullera sopera, cullereta de cafè, plates per anar al forn, plat, drap, guants, paper vegetal i un corró.

Procés d’elaboració: Primerament, posem els 250g de farina amb llevat dins l’amassadora, després s’han de ficar 125ml d’aigua dins un recipient, i aquest el fiquem a escalfar al microones. Quan l’aigua està calenta l’afegim a la farina i fem que es vagi amassant. Passat un minut, posem dos cullerades soperes d’oli i una cullereta de cafè amb sal i les afegim dins l’amassadora, i deixem que s’amassi durant uns tres minuts més. Una vegada passat aquest temps, deixem reposar la massa tapada en un plat uns vint minuts.



Mentre puja la massa engeguem el forn i fem que es vagi escalfant. Al mateix temps
tallem els ingredients que aniran sobre la pizza: el pernil dolç, el fem a quadrats petits i les olives a rodanxes. Preparem la tomata triturada i el formatge mozzarela per ficar-los a la pizza.

Un cop passats vint minuts, sobre un full de paper vegetal estirem la massa ben fina. Un cop realitzada aquesta acció, ho fiquem sobre una plata de forn. Una vegada allí fiquem la tomata sobre la pizza i per ordre ficarem els altres ingredients: primer una mica de formatge, després el pernil dolç, sobre aquest les olives i finalment ho cobrim tot de formatge.

Ho fiquem al forn a uns 180ºC durant uns 10-15 minuts. Però ho controlem perquè no es cremi.Un cop cuita, retirem del forn la plata amb uns guants de cuina per no cremar-nos. I la deixem refredar una mica i la podem menjar-nos-la.

Bon profit! Si voleu provar de fer-la ja ho sabeu.

Sorbet de llimona

Sorbet de llimona
Avui us explicaré com es fa un sorbet de llimona, en primer lloc us diré els tots els ingredients i la presentació. A casa ho faig sola cada diumenge.


Ingredients:
- 4 llimones- 200g de sucre-
-1/2 litre d'aigua-
-2 clares d'ou-
-1 pela de llimona ratllada-
-1/2 branca de canyella o unes fulles de menta

Preparació:
-Ratllar la pela d'una llimona i esprémer el suc de totes les llimone
Es posa a coure l'aigua amb el sucre i la canyella; i quan comenci a bullir deixar-ho 10 minuts. Deixar-ho refredar.
Quan estigui fred, afegir-hi el suc de llimona i a pela ratllada i posar-ho al congelador.Quan comenci a congelar-se es baten les 2 clares a punt de neu i es mesclen amb el que tenim mig congelat. Es torna a posar tota la barreja al congelador.

Una persona que m'estimo molt.

És una persona que me l’estimo i em cuida molt. És un familiar meu. L’única pista que us puc donar es que és una dona. Només la puc veure de nit perquè treballa tot el dia però els caps de setmana fa festa i el podem passar juntes.
D’aspecte físic podria dir que és alta, amb cabells rossos i llargs. És prima i té els ulls de color blau. La seva pell és bastant clara, amb un toc moreno.
És simpàtica, divertida i espontània, i em fa riure molt. També m’ajuda a fer els deures, i m’escolta quan parlo.

És una persona molt especial!

Un dia inolblidable

El dia 15 de octubre de 2011 va ser un dia genial. De primer al matí, jo i els meus germans vam fer fer els deures, no va ser molt divertit, però havíem de fer una miqueta de feina, no?

Desprès vam anar al “jardiland” que es una botiga que m’encanta perquè esta dividida en dos parts, una de plantes i coses per als jardins i una altra de animals, menjar, joguines i també un munt d’animals. Allí vam comprar una flor per a la meva padrina ja que era el seu sant (sta. Teresa) i també vam comprar algunes coses per la nostra peixera, com ara pedres, una figura...

A continuació vam anar a casa a esperar al meu pare, que quant va arribar es va canviar i vam marxar, cap a Massalcoreig, per dinar a casa de la meva padrina que com ja he dit ,era el seu sant.


Quant vam ser allí, ens vam ficar a dinar, estava boníssim, hi havia peix, amb sèpia, escamarlans i gambes. De postres ens vam menjar un gelat i torrades de santa Teresa (que les havia fet la meva mare). Estava tot tan bo!

Desprès de dinar ens vam asseure al sofà a mirar la televisió. Vam mirar una pel.lícula d’un senyor que era ja molt gran, però que de jove havia sigut el millor lluitador, i ho volia tornar a provar. Li va tocar lluitar contra el millor lluitador de aquell temps. Estaven a punt de lluitar, quan ...

Vam haver de marxar, però no us penseu que cap a casa, perquè vam anar cap al millor lloc on vam anar aquell dia, a les firetes de Fraga !!!! ja que era la festa major. Vam pujar als cotxes de xoc, a una muntanya russa bastant petita... va ser genial, aquell dia m’ho vaig passar molt bé!

Els nous columpios d'Albesa

El dia vint-i-dos, que va ser el dia que vam acabar el col•legi, van acabar de posar els nous columpios (tobogans, gronxadors...), al carrer del Clot de l’Infern, a la vora de casa de ma padrina.


Tot el terra és de sorra i també hi han fustes que són escales per anar d’un lloc a un altre.

Els columpios que hi ha són:


Un tobogan, que el seu color es de dos tons de color verd, les escales són de color blanc, i la baixada està feta d’un material que si fa sol no crema, només està calent.
Els gronxadors.

Un balancí, que té forma de cotxes i un altre balanci que te forma de peixos.Un balancí individual de color taronja, que té forma d’animal.

Per últim també hi han posat dos bancs, un davant del tobogan i l’altre al costat del gronxadors.

Ara fa poc han posat plantes pel voltant dels columpios, una font i arbres per si fa sol i així hi pugui haver una mica d’ombra.Quan si està més bé és al tardet, ja que no hi toca el sol.

07 de novembre 2011

Colònies al camp d’aprenentatge d’Àger

El dijous dia 13 d’octubre de 2011 vam anar de colònies al camp d’aprenentatge d’Àger.

El Dijous vam marxar de l’Escola a les 9:00 vam arribar allí sobre les 10, vam anar a l’observatori de l’univers; ens van explica coses molts interessant, per exemple: ( Les constel·lacions, El Sol, les estacions de l’any ...), a la nit vam veure la Lluna i el planeta Júpiter, també ens van posar pel·lícules curtes i llargues que tractaven de l’Univers i el Sistema Solar i dels planetes.





El dinar, el sopar i l’esmorzar eren molt dolents però els postres eren molt bons.

El dimarts, quan ens vam despertar, ens vam vestir i vam anar a esmorzar encara que era molt dolent ens havíem de menjar. Després vam anar a jugar fins que va vindre un monitor, vam fer una activitat que havíem d'anar en un bosc buscant uns cartells fins que ja ho teníem tot. Tot seguit vam cantar cançons i vam ballar amb el "Baile de la fruta", "Las pelotas"....

Després vam anar a dinar, era molt dolent i desprès vam anar a jugar fins que va venir l'autocar i ja vam marxar cap a Albesa.

L'abandonament de gossos


Hi ha molta gent que abandona el seu gos, sobretot a l’estiu quan la gent va de vacances i no sap que fer amb el gos i l’abandona. El gos, acostumat a viure tancat, i que li donin el menjar, mo de fam. I molta gent te por dels gossos, perquè si no han estat educats mosseguen. A continuació podeu llegir unes quantes opinions a favor i en contra, sobre l’abandonament de gossos.

A favor: hi ha gent que creu que es millor abandonar-los, perquè així poden viure lliures, i per altra banda si els portes a la gossera, al cap de molt temps de tenir-lo, el sacrifiquen per tenir més espai per altres gossos.

En contra: es millor no abandonar-los perqu si no els sacrifiquen a la gossera, moriran perquè no tindran menjar i perquè molesten a la gent i alguna gent té por dels gossos grossos.

La meva opinió és que no s’han d’abandonar.

Una caminada

Un dia al dematí ens vam posar d’acord.

A les nou i mitja vam anar a fer una caminada amb la meva germana i l’Àuria i jo, vam tirar cap al terme d’ Albesa, ens vam trobar amb un noi, que som família, vam estar una estona parlant i quan vam acabar vam anar tirant camí amunt.
A les dos ens vam parar en unes pedres que hi havia, hi vam menjar l’entrepà, a les tres i mitja vam anar caminant cap al terme de Castelló, a les vores, hi havien molts camps de panís que empacaven els canyots...



Desprès quant vam arribar a Castelló vam anar a veure els meus padrins al Bar Centro i per la pura casualitat ens vam trobar als meus tiets.
Vam anar a la terrassa a beure una aigua, va venir l’Oriol i en va dir el que volíem. L’oriol ens va comentar que amb aquell moment acabava de marxa el meu cosí.

Vam anar marxant, vam tirar cap al terme de Castelló i quan ja es ponia el sol vam trucar al meu pare i ens va venir a buscar.

A les 11 ens vam afanyar a buscar cargols avien sortit, perquè regaven alguns camps i en vam plegar dos bosses i els caragols eren bovers.

L’obsessió amb la televisió

La televisió es un aparell que permet informar-te del que passa al món, veure pel·lícules, dibuixos animats... La televisió no és dolenta però depèn de la persona, si aquella persona s’hi està vint hores, no és bo per a ell.

Precisament us volia parlar d’això, dels perills i conseqüències que té veure la televisió.

L’obsessió amb la televisió fa referència amb que, sobretot els nens, no es bo que estiguin molta estona davant de la televisió (tot un matí, tota una tarda)... A continuació us explicaré coses a favor i coses en contra.



A favor: si per exemple miren documentals, notícies i sense abusar dibuixos poden aprendre coses. Si no tens el canal tv3 els altres programes són encastellà i en pots anar aprenent.Veus vídeos i imatges molt clares i en directe.

En contra: Si no té un horari, o els pares no decideixen quant temps s’hi pot estar, els nens i nenes s’hi estarien una bona estona. Això si, els pares han de donar exemple. Els nens i nenes han de mirar programes de televisió que corresponguin a la seva edat...

La meva opinió personal és que els nens tenen dret a mirar la televisió, però tampoc han d’abusar-ne i haurien de mirar programes per a la seva edat.

Stop a les corregudes de toros

El tema que argumentaré a continuació tracta sobre la prohibició de les corregudes de toros a tota Catalunya.

La correguda de toros és un espectacle que consisteix en, “lidiar”, torejar diferents toros braus, a peu o a cavall, en un recinte tancat, la plaça de toros. En aquest espectacle hi participen diverses persones, entre elles els toreros, els quals segueixen un protocol tradicional. També es compleix el reglament d’espectacles taurins.

Baix el meu punt de vista, existeixen molts pocs punts a favor sobre aquesta tradició. Aquests són: estem parlant d’una competició on hi ha matances d’animals agressius; que aquesta tradició, per a molta gent, és un art; i per últim, és un element important i històric de la cultura espanyola.





En canvi, tinc molts més punts en contra sobre aquesta tradició. Aquests són:
- La violència produïda en aquests actes.
- La gran quantitat de toros que utilitzen és molt elevada i per tant augmenta la mortalitat d’aquests animals.
- El punt que més ràbia em fa és quan al toro l’estan maltractant i ferint i la gent, a sobre, aplaudeix i s’alegra d’aquest fet.


La meva opinió sobre les corregudes de toros és que, aquestes són un acte bàrbar on és tortura fins a la mort a animals bells, indefensos i no culpables de ser escollits per a la diversió d’aquest acte. Què passaria si en lloc de ser un animal fos una persona?

En contra dels toros

La plaça de toros, és una plaça onl’únic que fan és maltractar els toros i acabar matant-los. Per a molta gent, és la seva diversió o el seu hobby.
Ja que fa molt de temps que es fa la festa Nacional d’Espanya, a Catalunya, actualment ja no es fa en cap ciutat o és el que es diu.

Hi ha moltes manifestacions sobre els toros, perquè hi ha gent que està en contra de les places de toros. També hi ha les corregudes de toros, que també els acaben pegant en pals...

Jo opino que les corregudes de toros es una cosa molt mal feta perquè a més de que acaben matant-los, jo no entenc per què han de fer això.

Quan veig que els maltracten d'aquesta manera, m’agradaria que els toros envestissin als toreros.

Corregudes de Toros

Des de fa molts anys, a tota Espany i a Catalunya també, sempre hi ha hagut la tradició de les corregudes de toros.

Hi havia molta gent, que no estava d’acord en aquesta llei. I els defensors dels animal deien que era molt cruel, i que patia molt el toro. Per això, el govern ha decidi prohibir les corregudes. Aquí teniu uns aspectes a favor i en contra:

Aspectes a favor:

- Es una tradició que hi ha de fa molts anys a Catalunya i a la resta de Espanya.
- Als turistes els agraden molt aquests espectacles.
- Aportar diners i feina a la gent que hi treballa.
- A les granges de toros els dona molts diners i molta fama.
- El toro de lluita va ser creat exclusivament per fer corregudes de toros, perquè econòmicament no té cap utilitat.

Aspectes en contra:

- Els defensors dels animals, diuen que pateix i sofreix molt l'animal quan se li clava l’espasa i les banderilles.
- Abans de matar als toros els maregen i els torturen, la qual cosa és inhumana i cruel.
- És un menyspreu contra els animals.
- És un mal ensenyament per als nens i la societat.
- Perquè no és pot matar animals només per diversió.


Opinió: Jo estic a favo amb la llei nova. Perquè es fa mal als animals, es un menyspreu cap a ells.

Els toros

Un cap de setmana vaig anar a Fraga perquè era festa major i allí sempre fan una gran festa plena d’activitats per a tothom.

Una d’aquestes activitats era la de les “corrides” de toros i en aquest cas eren en una plaça en la que uns nois jugaven a futbol sala amb el toro sense lligar.

Altres vegades havien de fer uns trencaclosques amb el toro per allí voltant.

A favor: En aquestes “corrides” els toros no surten ferits, hi ha molta gent que es fa un tip de riure, la gent que hi participa ho fa per passar-s’ho bé... Si es suprimeix aquesta activitat hi haurà gent que es quedarà sense feina perquè treballa d’això.

En contra: En altres “corrides” la gent es fa mal, i el toro acaba ferit o mort.

Hi ha gent que ho te com a tradició i li sembla divertit, també és d’interès turístic.

Opinió: Estic a favor de les “corrides” en les que el toro no es veu afectat però estic en contra de les que el toro mor i les persones queden ferides. Crec que s'ahauria de seguir fent i ningú perdrà el seu treball.

La llei de no fumar

Abans es podia fumar a tots els espais públics tant oberts com tancats. Actualment es pot fumar al carrer ( sempre quan no sigui al costat de l ‘Hospital i de les escoles), a casa meva...

No tothom està d’acord amb aquesta llei, els fumadors defensen que es pot fumar en un espai tancat perquè si fa fred es gelen al carrer, si fan un partit de futbol i estan nerviosos necessiten fumar i si surten al carrer no poden veure el partit, quan prenen un cafè també es prenen un cigarro...


Per una altra banda la gent que defensen la llei es vasa que es dolent per la salut de la gent tant pels fumadors com pels no fumadors o fumadors passius, tota la roba fa olor de tabac, els pulmons se t’embruten...

Jo crec que esta bé de fumar al carrer i de no fumar als espais públics, tot i l’enfrontament creat es millor de fer cas a la llei i així que poden entrar els nens als bars i restaurants sense perjudicar a la seva salut.

La tala d'arbres

La tala d’arbres és un fet que és produeix cada dia al nostre planeta. És necessari per als humans, perquè hi ha una gran quantitat de coses que provenen dels arbres, per exemple les taules, les vores d’algunes finestres, els llapis, el paper... Però hem arribat a un punt en que cada dia es talen una gran quantitat d’arbres. També podem buscar maneres per a no talar-ne tants, per exemple, reciclar. Reciclar el paper és una bona manera de no talar tants arbres. Però hi ha gent que no pensa així... A veure que diuen:


Hi ha gent que pensa que està bé talar arbres perquè els humans necessitem tenim mobles, paper, fusta.. I per uns quants arbres que talem, sempre n’hi haurà més.


Però hi ha gent que pensa que no està gens bé talar-ne, no només perquè siguin una font natural que ens dóna oxigen, sinó perquè també ens donen fruits.



La meva conclusió final és que està bé talar arbres, però amb un límit, ja que sense ells no podríem viure. També em sembla molt malament que hi ha gent que tala per l’activitat econòmica, però en canvi, hi ha gent que recicla, i això em sembla molt bé.


I tu, que en penses?

Els cotxes

Anar amb cotxe està molt bé, és molt còmode, molt ràpid, però contamina moltíssim.
Gràcies al cotxe podem arribar a llocs que abans amb el carros i els cavalls no hi hauríem pogut arribar, i també és molt mes ràpid, com per exemple abans per anar a Lleida potser tardaven una hora i ara amb vint minuts ja hi som.

Però alhora anar amb cotxe es unes de les coses mes contaminants que s’han inventat, i per culpa seva l’atmòsfera esta plena de gasos contaminants, i hi ha molta gent que agafa el cotxe per anar a llocs que hi podria anar caminant, amb bicicleta o amb transport públic.



Jo penso que la millor solució es que inventin un cotxe no contaminant, però si això no arriba a passar la gent hauria de fer un esforç i anar als llocs caminant o anar amb bicicleta (d’aquesta manera també es fa esport!) ,si anem a llocs que son a prop. Si anem lluny podem agafar el transport públic o compartir el cotxe. Si tots posem el nostre granet de sorra el món podria arribar a ser molt millor!

Recepta de panellets



Per fer panellets necessites els següents ingredients:

-3 o 4 moniatos.
-unes quantes patates.
-farina d’ametlla.
-coco.
-pinyons.
-cireres amb almívar.
-ous.
-ametlles.
-ametlla picada.

Que has de fer?

1.posar les patates i els moniatos al forn, una hora, aproximadament fins que estiguin tous.
2.quan, estiguin cuits, xafar-los amb una forquilla, i es barregen amb l’ou i la farina d’ametlla.

Panellets de pinyons:

-amb la pasta que has fet abans, fas boles i suca-les amb una mica d’ou i posa-hi pinyons per damunt.
- fica’ls en una bandeja i després fica’ls al forn un quart d’hora aproximadament .

Panellets d’ametlla picada.

-son molt semblants als de pinyons, però s’ha de fer xurros amb més de boles.
-a continuació, posa-hi les ametlles picades per sobre.
-després cap al forn.

Panellets d’ametlla o de cireres amb almívar.

-fes boles amb la pasta que has fet al principi, i al damunt fica-hi una ametlla o una cirera .
-després fica-ho al forn un quart d’hora.

Secret per què tinguin més bon aspecte: amb només el rovell de l’ou i un pinzell de cuina es pot fer que el panellets tinguin més bon aspecte. Fica el rovell de l’ou a un bol i amb el pinzell fes com si o pintessis. Així quedaran més brillants.

Bon profit!

Temes polèmics

A favor de la llei antitabac

Als llocs públics on abans es podia fumar el jovent s’hi estaven més estona i gastaven més.
Per a les persones que només i anaven un estona el fum els podia molestar, però ara estem tranquils i a més es beneficiós per a la salut perquè el tabac és dolent. Però el jovent continua estan als bars i si volen fumar se'n van a la terrassa i fumen igual.

La mena opinió és que trobo be la llei perquè el fumar no es necessita per viure. I estic molt a favor d'aquesta llei, i estic en contra de que els amos d’algun bar van ficar com uns extractors que absorbeixen el fum i no els hi tornen els diners.

Contra el maltractament femení
Hi ha homes que maltracten a les dones perquè no estan d’acord amb la seva opinió o es que els han deixat per una altra parella, llavors de vagdades les maten.
De vegades també maten als fills, no és just que sempre surti hi perdent la dona.

La meva opinió és que no trobo bé com poden maltractar d’aquesta manera les dones i els homes i surtin guanyant.

06 de novembre 2011

Poetes de Ronda

El dia 5 de Novembre del 2011, es va organitzar un ‘’Recital Poètic’’ al ‘’Centre Cívic’’, a les 19:30 de la tarda.

Jo estava una mica nerviós, però tot i així vaig mantenir els nervis a ratlla. Tot va començar quan l'alcalde va presentar al grup de poetes. Ells eren: Josep Puig (Lleida), Mª Assumpció Cornadó (Tarragona), Ramon Guitó (Manresa), Jesús G. Boadella (Lleida), Anabel Gaberdola (Lleida), Pere Asensio (Menàrguens). Tots ells, van recitar uns poemes molt bonics, i fins i tot alguns de "Halloween"!
A continuació, van actuar alguns poetes locals: Maria Briansó, M. Carme Trilla i Ramona Piqué.

Tots ells ho van fer molt bé. I els poemes eren molt bonics i emocionants. I fins i tot alguns tenien alguna frase graciosa.

Després va tocar el torn dels alumnes de 5è i 6è de "L’escola l’Àlber’", entre ells jo.

Ens van anant presentant per edats, des de 5è fins a 6è. Quan em va tocar el meu torn jo, em vaig posar molt nerviós. Però després ja em va passar. Tot seguit van actuar els ‘’Poetes de Ronda’’.

Finalment, per acabar, va sortir ‘’Rosa Fabregat’’, una poetessa molt important.

Per concloure, ens van convidar a un sopar per agrair la nostra col·laboració en el recital.

Va ser un dia molt especial per a mi, i recomano que la gent s’animi a fer una mica de poesia!